1. LES REVOLUCIÓ AMERICANA
© Vicent Puig i Gascó. Curs 2012-2013

2. TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES
REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA
IDEOLOGIA
IL.LUSTRACIÓ
INFLUÈNCIA EN EUROPA LIBERALISME NACIONALISME
SOBIRANIA
NACIONAL
REACCIONS
ETAPES
UNIFICADOR
PRIMERA SEGONA
• CONTRA L’ABSOLUTISME
• PREDOMINI BURGÉS
•CONSTITUCIÓ
• EXALTACIÓ DE LA NACIÓ
• PREDOMINI INTEL.LECTUAL I BURGÉS
• ROMANTICISME
REVOLUCIONÀRIAAUTORITÀRIADIVISIÓ DE
PODERS
RESTAURACIÓ
LIBERALISME
NACIONALISME
EUA (1776)
FRANÇA (1789)
ITÀLIA (1848-1861)
FRANÇA (1789)
1820: MEDITERRANI
1830: BÈLGICA, FRANÇA, POLÒNIA, ALEMANYA
1848: FRANÇA

3. LAS REVOLUCIONES LIBERALES
Són processos de transformació política que es desenvolupen en el món occidental
(Amèrica i Europa) entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX
Característiques Processos
• Desaparició de l’Antic Règim
• Substitució de l’absolutisme pel liberalisme
• Eliminació dels Privilegis
• Triomf de la Burgesia com a classe
dominant
En l’aspecte socioeconòmic suposa venen
acompanyades de la Revolució Industrial
Revolució Americana (1777-1783)
Revolució Francesa (1789-1815)
Independència Amèrica hispànica (1808-
1821)
Revolucions europees de 1820, 1830 i 1848
Triomf definitiu del liberalisme en Europa
Occidental i Central

4. LAS REVOLUCIÓ AMERICANA ( 1776-1783)

5. TRETS DEL PROCÉS
•Revolución liberal (y guerra civil).
•Guerra de Independencia (separatismo nacionalista).
•Guerra internacional (una de las guerras mundiales del XVIII).

6. CAUSES
•La ideología de la Ilustración y del liberalismo, consecuencia de la Ilustración por vía de ruptura.
•El nacionalismo, en particular, porque es un independentismo al final.
•La disidencia religiosa (los colonos americanos eran descendientes de los fuera de la ley exiliados
de Inglaterra por no ser anglicanos, sino puritanos protestantes radicales, como los de las colonias
del Norte, o católicos, como los de Maryland).
•El deseo de igualdad con los británicos es máximo en los sectores populares de los colonos
americanos justo antes del proceso por el que serán llevados por sus dirigentes liberales a la
revolución independentista.
•La autosuficiencia de los colonos americanos tras ser derrotada Francia por Inglaterra en la Guerra
de los Siete Años finalizada en 1763, y no verse ya en la necesidad de ser protegidos por Inglaterra,
porque Francia renuncia a todas sus posesiones en Canadá y en la cuenca del Mississippi y el
Missouri.
• (La grafía Mississippi viene del francés y es utilizada tal cual en inglés.
El Departamento de Español Urgente de la Agencia EFE recomienda
indistintamente Misisipi o Misisipí).
•La crisis de la Hacienda británica, no sólo por los elevados gastos de la Guerra de los Siete Años
finalizada en 1763, sino más todavía por los de la ocupación y guarnición de los inmensos y casi
despoblados territorios adquiridos. Estos gastos llevaron al gobierno de Londres a imponer elevados
impuestos a los colonos norteamericanos.
•La política mercantilista británica, especialmente perjudicial para las colonias del Norte por las
Leyes de Navegación y por la explotación denominada eufemísticamente "Pacto Colonial".

9. Costa est atlàntica d’Amèrica del Nord organitzada en 13 colònies creades a partir de
l’emigració de dissidents religiosos anglesos (Mayflower [Flor de maig], 1620)
Trets generals
Territoris Societat oberta i lliure Elevada Autonomia política
• Nord: Boston, agrupacions
de “towns” configurades per
petits propietaris i
comerciants relacionats amb
Europa . Influïts per la
Il·lustració
• Centre: terres fèrtils i
importants ciutats comercials
com Nova York o Filadèlfia
• Sud: Carolina, Virginia,
Geòrgia = zones agràries
especialitzades en conreus
com cotó, Café, tabac, etc,
conreades amb mà d’obra
esclava d’origen africà,
societat de caràcter
aristocràtic
• Sense noblesa, ni
privilegis ni limitacions de
l’antic Règim
• Els ciutadans tenen un
elevat grau de llibertat,
major que els europeus
• Nivell de prosperitat
econòmica i enriquiment
personal elevat
• Autoritat exercida per
Anglaterra
• Llibertat comercial
• Autonomia política
intern= Assemblees de les
colònies
• Governador = màxima
autoritat colònia=
representant de la Corona

10. Motí del Té o Tea Party

11. LA GUERRA DELS 7 ANYS (1756-1763) ENTRE ANGLATERRA I FRANÇA SUPOSÀ
ELEVADES PÈRDUES ECONÒMIQUES= IMPOSICIÓ D’IMPOSTOS A LES COLÒNIES
IMPOSTOS SOBRE
DUANES I MONOPOLIS
COMERCIALS
MALESTAR COMERCIANTS DEL
NORD= BOICOT ALS PRODUCTES
ANGLESOS
STAMP ACT (1765)
• LLEIS APROVADES PER UN PARLAMENT SENS REPRESENTACIÓ DELS COLONS
• MONOPOLI DEL TÉ = COMPANYIA BRITÀNICA DE LES ÍNDIES (1773)
• “ CAP IMPOST SENSE REPRESENTACIÓ”
MOTÍ DEL TÉ
(BOSTON, 1773)
PROTESTA CONTRA
ELS PRIVILEGIS DE LA
COMPANYIA
BRITÀNICA DE LES
ÍNDIES
CONGRÉS DE
FILADELFIA (1774) =
UNIÓ DE LES COLÒNIES
CONTRA ELS
MONOPOLIS ANGLESOS=
REPRESSIÓ
DESPRÉS DIVERSOS
ENFRONTAMENTS
GUERRA
D’INDEPENDÈNCIA
(1775)

13. CAUSES DE
LA REVOLTA
ECONÒMIQUES
IDEOLÒGIQUES
SOCIALS
POLÍTIQUES
• AUGMENT PRESSIÓ FISCAL
• CONTROL DE LA METRÒPOLI SOBRE L’ECONOMIA
COLONIAL
MANCA DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA DELS
COLONS EN EL PARLAMENT WESTMINSTER
•SOCIETAT OBERTA I PLURAL
•MAJOR LLIBERTAT QUE EN EUROPA
•PRINCIPIS DE CAPACITAT I MÈRIT
•NO PRIVILEGIS
• INFLUÈNCIA IDEES IL·LUSTRADES EUROPEES=
CLASSES ALTES
•PRINCIPIS IL·LUSTRATS MARCARAN LA REVOLTA

14. 1773 1774 1775 1776 1777 1778 1781 1783
Motí del té o
Tea Party
Primer Congrés
Continental
(Filadèlfia)
Batalla de
Lexington
Segon Congrés
Continental de
(Filadèlfia)
Batalla de
Saratoga
Batalla de
Yorktown
Pau de Versalles
(Tractat de París)
Intervenció
francesa
Declaració d’independència
dels EUA (04/07/1776)

15. Thomas Jefferson
(Virginia)
John Adams
(Massachusets)
Benjamin Franklin
(Pensylvania)
John Trumbull, la Declaració d’Independència, 1819
John Trumbull participà en la guerra de la independència americana i fou contemporani
dels pares de la pàtria, això li permetré pintar-los en l’Independence hall, encara que
tots no hi eren en la presentació de l’esborrany de la Declaració d’Independència

16. ELS COLONS ORNITZEN LES BASES DE LA FUTURA NACIÓ. NO SÓN REBELS SÓN PATRIÒTES
CONGRÉS CONTINENTAL
DE FILADELFIA (1775)=
MÀXIMA AUTORITAT
COLONIAL
EXÈRCIT COLONIAL (1775)
= GEORGES WASHIGTON
DECLARACIÓ
D’INDEPENDÈNCIA
(1776), INSPIRADA PER
DE THOMAS JEFFERSON
DOBLE SIGNIFICACIÓ DEL CONFLICTE
GUERRA D’INDEPENDÈNCIA (1775)
• 1775-1778= DOMINI ANGLÉS =
SUPERIORITAT MILITAR I MANCA
PREPARAICÓ COLONS
•1778-1783= SUPORT MILITAR FRANÇA
I ESPANYA. DERROTA ANGLESA DE
YORKTOWN (17831)
REVOLUCIÓ POLÍTICA
• DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA
• DECLARACIÓ DE DRETS DE VIRGINIA (1777)
• AMBDUES INSPIRADES PER JEFFERSON
•
TRACTAT DE VERSALLES (1783)=
INDEPENDÈNCIA DELS EUA
TRIOMF DEL LIBERALISME =
CONSTITUCIÓ DE 1787
• IGUALTAT LEGAL
• SOBIRANIA NACIONAL
• DIVISIÓ DE PODERS
• LLIBERTATS INDIVIDUALS

22. Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets
inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets
s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan
s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir un
nou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici
ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.
La prudència, és clar, aconsellarà que es canviï per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència
ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a
que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el
designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir nous
resguards per la seva futura seguretat.
Tal ha estat el sofriment d’aquests colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu anterior sistema de govern. La
història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a
l’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial [...].
En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat justícia en els termes més humils: a les nostres repetides peticions se’ns ha
contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual, queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixen
a un tirà, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.
Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem previngut de temps en temps, de les temptatives del seu
poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i
raure on som. Hem apel·lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a
repudiar aquestes usurpacions, les quals interrompran inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han
estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.
Hem, doncs, de convenir en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los, com considerem les altres
col·lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, apel·lant al Jutge Suprem del món per la
rectitud de les nostres intencions, en nom i per la l’autoritat del bon poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i
declarem: Que aquestes Colònies Unides, són, i han de ser per dret, Estats Lliures i Independents; que queden lliures de tota
lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment
dissolta; i que, com Estats Lliures o Independents, tenen ple dret per fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir el
comerç i efectuar els actes i providències a que tenen dret els Estats Independents.
I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al protecció de la Divina Providència, hi invertim la nostra vida, la
nostra hisenda i el nostre sagrat honor.
PREAMBUL DE LA CONSTITUCIÓ DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA