2. ÍNDEX DEL TEMA
1.
LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808).
2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814).
3. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812.
4. LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS.
5. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
a) LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820).
b) EL TRIENNI LIBERAL (1820-23).
c) LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
6. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA.
7. VOCABULARI DEL TEMA
8. BIBLIOGRAFIA
3. LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
1788 Carles IV accedeix al tron: segueix amb la política reformista de Carles III: Despotisme Il·lustrat.
14/7/1789: assalt a la presó de la Bastilla (París; símbol del poder absolut de Lluís XVI)
REVOLUCIÓ FRANCESA (1789)
FRENA EL REFORMISME IL.LUSTRAT
Monarquia i aristocràcia temen por entrada idees liberals;
amenaça el sistema de la monarquia absoluta
FLORIDABLANCA , davant el gir radical a França: CORDÓ SANITARI
tancament de fronteres
trencament relacions diplomàtiques amb França
censura
paralitza tot tipus de reformes
Incapaç de normalitzar les relacions amb França
Febrer 1792 es substituït pel COMTE D’ARANDA
Carles IV (c.1789). F.Goya
Lluís XVI i Carles IV són cosins. Tenen un
pacte de família d’ajuda mútua
Agost-Set.1792 detenció de Lluís
XVI i proclamació república,
COMTE D’ARANDA : més conciliador i francòfon (havia estat ambaixador a França).
Intenta millorar les relacions amb França i va maldar per contenir la revolució
PAU DE BASILEA (juliol, 1795)
Gener 1793: Lluís XVI guillotinat
MANUEL GODOY (1792)
GUERRA GRAN (1793-1795)
Aliança amb Anglaterra, Prússia
ESPANYA DERROTADA
ESPANYA RESTA SUBORDINADA A FRANÇA
4. 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
CARLES IV.
REINA MARIA LUISA DE PARMA.
ANTONIIO DE BORBÓ, GERMÀ DE CARLES IV.
FERNADO (VII), PRÍNCEP D’ASTÚRIES
FUTURA ESPOSA DE FERNANDO VII.
LUÍS, PRÍNCEP DE PARMA.
CARLOS MARIA ISIDRO DE BORBÓ, GERMÀ DE FERRAN VII.
14
8. MARIA JOSEFA, GERMANA DE FERRAN VII.
9. INFANTA MARIA ISABEL.
10. INFANT FRANCISCO DE PAULA.
11. CARLOTA JOAQUINA, GERMANA DE CARLES IV.
12. INFANTA MARIA LUISA.
13. CARLOS LUIS.
14. FRANCISCO DE GOYA
3 10
8
13
6
7
9
4
2
1
5
11
12
5. LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
Cooperació dels dos països per lluitar contra el Regne Unit;
destí de Carles IV unit als interessos de la política exterior de
França.
1r.,Tractat de San Ildefons (1796) amb els francesos
Espanya recupera l’amistat amb França amb el Tractat de San Ildefons (1795)
Guerra de les Dues Taronges (1801) contra Portugal.
Flota franco-espanyola contra Anglaterra= Trafalgar (1805)
Raons enemistat d’Espanya amb el Regne Unit:
intensificació de la política agressiva anglesa d’expansió colonial mitjançant la flota naval que hostigava als vaixells espanyols.
volia dominar nous mercats per a col·locar productes industrials anglesos = amenaça pel bé més preuat d’Espanya, les colònies
(= les exportacions a terres americanes era la font principal de l’economia espanyola; ningú podia comercialitzar amb les
colònies)
1799 Napoleó assumeix com a
cònsol el poder a França, i el
1804 es coronat emperador.
França: potència perillosa tant
militarment com per l’expansió de
la revolució.
Napoleó vol envair el Regne Unit amb 160.000 homes i
necessita reforçar la seva flota amb l’espanyola per
desembarcar a l’illa.
Derrota de l’esquadra franco-espanyola a la batalla de Trafalgar
(21-oct-1805); final del poder naval espanyol i del comerç amb les
colònies
Actitud hostil
vers Carles IV
i GODOY
(Ferran VII
conspirarà)
Malestar social:
Classes baixes: misèria
Clergat: desamortitzacions
per
sufragar el deute.
Aristocràcia: no accepta a Godoy
(pel seu origen social, ser el favorit
de la reina i per la política exterior
que portà Espanya a l’òrbita de
França)
provoca
CRISI ECONÒMICA (1796-1808)
MALES COLLITES = CARESTIA I AUGMENT DEL PREU DEL BLAT
BLOQUEIG DEL COMERCIAL COLONIAL= GUERRES AMB GRAN BRETANYA
(DES DE 1796) = CRISI INDÚSTRIA EXPORTADORA
EPIDÈMIES DE PESTA GROGA (1800) i CÒLERA (1804)
DÈFICIT ESTATAL = CONTINUADA EMISSIÓ DE DEUTE PÚBLIC (VALS
REIALS)
PRIMERA DESMORTITZACIÓ DE TERRES ECLESIÀSTIQUES (GODOY)
8. 2.-LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
“Tractat de Fontainebleau”(1807) amb els francesos
Després de l’èxit de la campanya de Napoleó per
Fracassa la invasió anglesa, ara vol el bloqueig
França, el 1804 es autoproclamat emperador.
econòmic del Regne Unit i necessita neutralitzar a
Portugal (aliada de UK)
PLA: envair Portugal des d’Espanya amb
tropes franceses i també espanyoles.
Espanya signa el Tractat de Fontainebleau
(1807) amb Napoleó: s’acorda la invasió i el
repartiment de Portugal (el sud per a Godoy)
Febrer 1808 les tropes franceses, sota les ordres de Murat, entren a
GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Espanya i ocupen les fortaleses de les ciutats; exèrcit francès es
comporta com a conqueridor
Pla secret de Napoleó: incorporar el
NE d’Espanya a França i estendre la
frontera fins l’Ebre
9. 3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
1808 tropes napoleòniques entren a Espanya
amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia
dominar també Espanya.
Descontentament popular vers la Cort
Temor clergat: desamortitzacions
Tractat Fontainebleau: ocupació
francesa
Aliances de Godoy amb
França fa que els
privilegiats el presentin
com un individu que
utilitza als reis i , amb
complicitat amb Napoleó,
vol impedir l’accés al tron
de Ferran VII
Godoy trasllada a la família reial a
Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar
a Amèrica
Caiguda de Godoy
causes
MOTÍ D’ARANJUEZ
(18/3/1808)
provoca
Conflicte successori: Abdicació
Carles IV a favor Ferran VII
No es una Revolució: no es
buscava canvi de règim ni polític ni
social
Aixecament popular (amb suport
classes privilegiades) instigat per
Ferran fa caure a un monarca
Intervenció de
Napoleó
Manteniment unitat territ.
Manteniment catolicisme
Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les
institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en
augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat.
Revolta popular a
Madrid (2 de maig 1808)
Renuncia de CIV i
FVII al tro espanyol
Nobes i
afrencesats
masses populars fidels a la monarquia, i grups
reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat
per “fundar” Estat lliberal)
provoca
La resistència I la guerra del francès
Les juntes
Juntes locals i provincials
Junta Suprema Central Governativa
Abdicacions de Baiona
(maig 1808)
Suport
Josep I Bonaparte, rei
d’Espanya i de les Índies
Oposició
10. El motí d’Aranjuez (1808)
Conseqüències
•
•
dimissió de Godoy
abdicació de Carles IV a favor de Ferran
Les actituds davant l’ocupació
Poble sense ideologia
Lluiten contra l’invasor estranger
•
Burgesos, liberals
Volen un sistema parlamentari liberal
•
Il·lustrats
Volen Ferran VII, però amb un
programa de reformes
•
patriotes
•
Noblesa, Església
Volen tornar a l’Antic Règim amb
Ferran VII
Afrancesats:
Intel·lectuals
Alts funcionaris
Part de la noblesa
Creien en les reformes del nou règim
11. “Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempo
el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud
gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado,
después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy
caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y
obedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este
mi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto y
debido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda.
Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”.
Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.
12. 2.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
1808 tropes napoleòniques entren a Espanya
amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia
dominar també Espanya.
Descontentament popular vers la Cort
Temor clergat: desamortitzacions
Tractat Fontainebleau: ocupació
francesa
Aliances de Godoy amb França fa
que els privilegiats el presentin
com un individu que utilitza als
reis i , amb complicitat amb
Napoleó, vol impedir l’accés al
tron de Ferran VII
Godoy trasllada a la família reial a
Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar
a Amèrica
Caiguda de Godoy
causes
MOTÍ D’ARANJUEZ
(18/3/1808)
provoca
Conflicte successori: Abdicació
Carles IV a favor Ferran VII
No es una Revolució: no es
buscava canvi de règim ni polític ni
social
Aixecament popular (amb suport
classes privilegiades) instigat per
Ferran fa caure a un monarca
Intervenció de
Napoleó
Manteniment unitat territ.
Manteniment catolicisme
Renuncia de Carles IV i Ferran VII
al tro espanyol
Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les
institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en
augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat.
Revolta popular a
Madrid (2 de maig 1808)
Nobes i
afrencesats
masses populars fidels a la monarquia, i grups
reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat
per “fundar” Estat lliberal)
provoca
La resistència I la guerra del francès
Les juntes
Juntes locals i provincials
Junta Suprema Central Governativa
Abdicacions de Baiona
(maig 1808)
Suport
Josep I Bonaparte, rei
d’Espanya i de les Índies
Oposició
13. He tingut a bé donar als meus estimats vassalls l'última prova del meu paternal amor. La seva felicitat, la tranquil·litat,
prosperitat, conservació i integritat dels dominis que la divina providència tenia posats sota el meu Govern, han estat durant el
meu regnat els únics objectes dels meus constants desvetllaments. Quantes providències i mesures s'han pres des de la meva
exaltació al tron dels meus augusts majors, totes s'han dirigit a tan justa fi, i no han pogut dirigir-se a un altre. Avui, en les
extraordinàries circumstàncies en què se m'ha posat i em veig, la meva consciència, el meu honor i el bon nom que haig de
deixar a la posteritat, exigeixen imperiosament de mi que l'últim acte de la meva Sobirania únicament s'encamini a l'expressada
fi, a saber, a la tranquil·litat, prosperitat, seguretat i integritat de la monarquia del tron de la qual em separo, a la major felicitat
dels meus vassalls de tots dos hemisferis.
Així doncs, per un tractat signat i ratificat, he cedit al meu aliat i car amic l'Emperador dels francesos tots els meus drets sobre
Espanya i Índies; havent pactat que la corona de les Espanyes i Índies ha de ser sempre independent i íntegra, com ha estat i
estat sota la meva sobirania, i també que la nostra sagrada religió ha de ser no solament la dominant a Espanya, sinó també
l'única que ha d'observar-se en tots els dominis d'aquesta monarquia. Tingueu-ho entès i així ho comunicareu als altres
consells, als tribunals del regne, caps de les províncies tant militars com a civils i eclesiàstiques, i a totes les justícies dels
meus pobles, a fi que aquest últim acte de la meva sobirania sigui notori a tots en els meus dominis d'Espanya i Índies, i que
commogueu i concorrin al fet que es portin a degut efecte les disposicions del meu car amic l'emperador Napoleó, dirigides a
conservar la pau, amistat i unió entre França i Espanya, evitant desordres i moviments populars, els efectes dels quals són
sempre l'estrall, la desolació de les famílies, i la ruïna de tots.
Dau a Baiona en el palau imperial anomenat del Govern a 8 de maig de 1808. Jo el Rei. Al Governador interí del meu consell
de Castella.
Gazeta de Madrid, divendres 20 de maig de 1808
14. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Josep I Bonaparte (1808)
Motin de Aranjuez (1808)
La carga de los mamelucos, Goya.
Fusilamientos del dos de mayo, Goya.
15. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Organització de la resistència: les Juntes
Membres escollits per
votació PERÒ Juntes
controlades per les
classes privilegiades
Expulsar l’exèrcit francès
Restituir el retorn de Ferran VII
Tb van dur reformes politicosocials;
organtizà les Corts a Cadis
Objec.
Negativa població a la sobirania francesa
Passivitat govern provisional als invasors
causes
Organització
jeràrquica
JUNTES
Locals
Supremes Provincials
Suprema central governativa
(Floridablanca)
Buit de poder corregit pels
eclesiàstics, propietaris i sectors
cultes organitzant les......
Govern sobirà (poder
delegat pel poble):
exemple crisis AR.
Fruit de la guerra i no de
Rev. Política
Atenció: el poble volia:
retorn de Ferran VII (per solucionar problemes heretats de Carles IV)
Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica)
reacció invasió estrangera
no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. Francesa
Delegats Juntes Provincials
30 membres
En absència del rei
assumeix tots els poders
sobirans i s’estableix com
a màxim òrgan de govern
16. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Organització de la resistència: Guerrilles i Setges
Expulsar l’exèrcit francès
Ataquen per sorpresa
Destrucció d'instal·lacions
Interfereixen moviments i assalten combois
d’abastiment
Sotmeten als francesos a una forta pressió i
desgast permanent
LLAURADORS, ESTUDIANTS,
ADVOCATS, MILITARS, CLERGUES
Objec.
MEMBRES
DESINTEGRACIÓ DE L’EXÈRCIT
REIAL (1808) = INCAPAÇA DE FER
FRONT A L’EXÈRCIT FRANCÉS
causes
C0MPLICITAT DEL POBLE
GUERRILLES
CONEIXEN EL TERRITORI
Buit de poder MILITAR= INICIATIVA
POPULAR ESPONTÀNIA
SETGES
GIRONA
TARROGONA
Petits grups locals coneixedors
del territori, escamots de 30 a 50
membres = 55.000 homes
Suporten bombardejos durant mesos
Immobilitzen part de l’exèrcit francès
Impedeixen l’avanç cap a la Mediterrània
Elevats costos en vides i infraestructures
a pressió i desgast permanent
SARAGOSSA
17. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
El regnat de Josep Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies.
CARTA CONSTITUCIONAL:
document atorgat pel rei que té un
caràcter restringit, per la qual cosa
estableix una monarquia autoritària i
no reconeix la divisió de poders.
Napoleó convoca Corts a
Baiona (Juny 1808)
raó
Obediència al nou sobirà
a mig camí entre absolutisme i liberalisme
Aprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona)
Tot i els drets (llibertat
d’imprempta)
poques ref. socials i
adm.
objectiu
Suprimir bases jurídiques AR
Manteniment monarquia autoritària i conservadora
Iniciar reformes moderades
Acceptat per
Guerra Francès
Falta de mitjans
No va entrar en vigor
però…
Part de la noblesa
Afrancesats
Militars
Napoleó va prendre decissions
importants:
Alt clergat
Veien França com
Un model de progres i
modernització, però
eren…
territori sota control exèrcit; expoli.
Alta burgesia
Catalunya incorporada a França
Abolir Inquisició
Suprimir convents
Conservadors (punt de vista polític)
Volien política pròpia del
Des.Il.lustrat amb nova dinastia
Conservar el seus estatus i càrrecs
Desamortitzar bens
Igualtat espanyols davant lleis,
imposots i accés càrrecs públics
21. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Les postures durant el conflicte
La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l’Antic Règim, va comportar la presa de postura dels
diferents corrent ideològics davant la presència francesa I el nou règim napoleònic.
Afrancesats: nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou
règim. Nombre petit de seguidors.
Resistència antifrancesa: la majoria de la població s’oposava a la invasió.
La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió
catòlica.
Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual
s’esperava, però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.
Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals: veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i
el seu nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari.
Promulgació d’una Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social
que permetés el desenvolupament del capitalisme.
Gran part de la població, al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor
estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica.
Amb la seva rebel·lia contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.
22. 2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814)
MOTI D’ARANJUEZ (març, 1808)= DESTITUCIÓ DE GODOY, ABDICACIÓ DE CARLES IV
ABDICACIONS DE BAIONA (maig, 1808) = NAPOLEÓ MITJANCER ENTRE CARLES IV I FERRAN VII
ESTATUT DE BAIONA (1808) = MONARQUIA AUTORIÀTIA I CONSERVADORA
LLIBERTATS I IGUALTAT , PERÒ POQUES REFORMES SOCIALS
LIQUIDACIÓ DEL SISTEMA SENYORIAL, SUPRESSIÓ INQUISICIÓ,
DESAMORTIZACIÓ TERRES ESGLÉSIA I DESVINCULACIÓ DE LES PRIMOGENITURES I MANS
MORTES (ESGLÉSIA, NOBLESA, MUNICIPIS)
JOSEP I BONAPARTE (7/07/1808)
INTENT REFORMISTA D’APLICAR L’ESTATUT DE BAIONA
REFORMES SUPEDITADES A LES NECESSITATS MILITAR DE LA CONQUESTA
VIOLENTA ACTUACIÓ DE L’EXÈRCIT IMPERIAL (REQUISES, DETENCIONS, AFUSELLAMENTS
GOVERN IL.LEGÍTIM PER A LA MAJORIA =
SUPORT DELS AFRANCESATS = PART DE LA NOBLESA, CLERGAT I ALTA BURGESIA =
CONSERVADORS, VOLEN MANTENIR CÀRRECS, REFORMES NECESSÀRIES
24. FASES DE LA GUERRA
1.
1808
EIXIDA DEL MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL CAP A FRANÇA
REVOLTA POPULAR EN MADRID I ALTRES (MÒSTOLES, VALÈNCIA, SARAGOSSA, VALLADOLID
REPRESSIÓ = AFUSELLAMENTS DELS 2 i 3 de maig
PÈRDUA DE PODER DE LES INSTITUCIONS DE LA MONARQUIA
APARICIÓ DE LES JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA = PROCÉS REVOLUCIONARI
REPRESENTANTS LOCALS I PROVINCIALS (CLERGAT, BURGESOS, NOBLES
JUNTA SUPREMA CENTRAL RESIDENT A SEVILLA I CADIS = COORDINA EL PROCÉS
CULMINA EL PROCÉS DE TRENCAMENT AMB LES INSTITUCIONS OFICIALS
RECONEIXEMENT DE FERRAN VII COM A SOBIRÀ LEGÍTIM, ACTUA EN NOM SEU
PACTE AMB ANGLATERRA
RESISTÈNCIA CONTRA L’INVASOR
DEFENSA DE LES CIUTATS = SETGES DE SARAGOSSA, GIRONA, TARRAGONA
PARTIDES GUERRILLERES = ESCAMOTS DE 30-50 MEMBRES = 55.000 HOMES= MIQUELETS, SOMETENTS
ATACS PER SOPRESA
DESTRUCCIÓ D’INSTAL.LACIONS CLAUS
SABOTATGE DE COMUNICACIONS I ABASTIMENTS = CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL
ASPECTE MILITAR
L’EXÈRCIT FRANCÈS OCUPÀ EL PAÍS. (MURAT)
ENFONSAMENT DE L’EXÈRCIT TRADICIONAL ESPANYOL
ENFRONTAMENT ARMAT I VICTÒRIA DE CASTAÑOS BAILEN (JULIOL 1808), BRUC. GIRONA
25. 2. 1808-1812
NAPOLEÓ I LA GRAN ARMEÉ (250.000 HOMES)= FINALS 1808
ACCIÓ GUERRILLERA (ESPOZ I MINA, CURA MERINO, EL ENPECINADO) +
EXÈRCIT ORGANITZAT PER LA JUNTA SUPREMA (MILÍCIES, SOMETENTS) + SUPORT ANGLÉS = GUERRA DE
DESGAST
RESISTÈNCIA DE SARAGOSSA I GIRONA (CAIGUDA 1809)
DERROTES MILITARS ESPANYOLES I CONSOLIDACIÓ FRANCESOS, MENYS CADIS
= CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL
3. 1812-1814
EXCESSIU DESPLEGAMENT DE L’EXÈRCIT FRANCÈS CONTÍNUAMENT FUETEJAT PER LA GUERRILLA.
NAPOLEÓ RETIRA TROPES PER LES DIFICULTATS AL FRONT RUS.
GRAN BRETANYA (WELLINGTON) INTERVÉ DES DE PORTUGAL CONTRA L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1812)
VICTÒRIA DECISIVA DE WELLINGTON A ARAPILES (1812). RETIRADA FRANCESA DE MADRID.
PERSECUCIÓ DELS FRANCESOS: DERROTATS A VITÒRIA I A SAN MARCIAL (1813).
NAPOLEÓ I FERRAN VII SIGNEN EL TRACTAT DE VALENÇAY. RETIRADA DE L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1814)
FERRAN VII ENTRA A ESPANYA PER ABOLIR LA CONSTITUCIÓ I INICIAR UNA REACCIÓ ABSOLUTISTA
26. Juan Martín Díez, El Empecinado
La Batalla de Bailén (1808)
Francisco Espoz y Mina
Jerónimo Merino Cob
27. El Gran día de Gerona, de César Álvarez
Dumont
30. LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814)
Context de crisi de l’Antic Règim a Espanya, la guerra actua suposa l’esclat final
La conflictivitat política i social augmenta a partir de la invasió francesa = fragilitat de
l’Estat absolut.
Introducció de reformes dins del marc de les revolucions liberals (Revolució de 1789)
La Guerra contra el Francés = inici de l’època contemporània a Espanya.
Presenta diferents denominacions a causa de la diversitat de conflictes que van coexistir
dins de la mateixa guerra.
Conflicte Peninsular
Guerra Peninsular
Guerra de la Independència
Guerra Napoleònica
Guerra del Francés
31. 1. CONFLICTE PENINSULAR
conflicte peninsular per Espanya i Portugal, en el context de les guerres napoleòniques. La
invasió de Portugal per part de la França napoleònica el 1807 buscava el control de l’accés
al mar i el bloqueig d’Anglaterra.
El monarca portuguès abandonarà el país marxant a Brasil i deixant una Junta de Govern.
Ferran VII també abandonarà Espanya després de les abdicacions de Baiona. Tots dos
països introduiran les juntes de govern de representació política que a Portugal no tindran
cap connotació revolucionària, en canvi a Espanya conduiran cap a la revolució.
2. LA GUERRA PENINSULAR
la historiografia britànica posarà l’èmfasi en l’actuació de l’exèrcit britànic de Wellington a
la península i anomenarà el conflicte com a guerra peninsular.
L’exèrcit britànic amb l’ajuda de les restes de l’exèrcit portuguès i de les guerrilles
espanyoles s’imposaria en la guerra.
Wellington recolzarà Ferran VII i no tindrà cap simpatia per la Constitució de Cadis de 1812.
32. 3. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
per a la historiografia espanyola el conflicte es tracta d’una guerra d’independència = mite
fundacional del nacionalisme espanyol. = el poble espanyol aixecat en armes contra els francesos.
La NACIÓ ESPANYOLA apareix en aquest moment. En el context de la guerra napoleònica es
buscarà un canvi de règim polític i dinàstic.
La denominació de Guerra de la Independència prové de l’àmbit liberal que li donava un contingut
romàntic: el poble lluitant contra un enemic invasor a la recerca de la llibertat i la independència
del seu territori. La guerra i la revolució serien dos elements que conviurien en el mateix conflicte.
Els espanyols es dividiran en afrancesats i patriotes provocant un conflicte intern paral·lel a la
guerra que buscava la regeneració estructural del país. Els afrancesats seran considerats traïdors a
Espanya.
En els cercles absolutistes propers a Ferran VII es denominaria el conflicte com a guerra
napoleònica per a ressaltar el conflicte dinàstic entre els Borbons i la nova dinastia napoleònica,
obviant el component d’emancipació liberal que comportava el terme independència.
33. 4. LA GUERRA NAPOLÈONICA, Aquesta denominació hui encara perdura dins de la
historiografia francesa que analitza el conflicte com un episodi més dels produïts
dins de l’Europa enfrontada a Napoleó.
5. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS
Per contra, en l’àmbit català, des de l’obra de Jaume Vicens Vives, es parlarà
de Guerra del Francès
cert grau de xenofòbia contra l’invasor francès heretada dels conflictes
existents des del segle XVII amb els enfrontaments bèl·lics de la Guerra dels
Trenta Anys i l’amarg record de la derrota en la Guerra de Successió.
És una denominació que expressa la diversitat de conflictes que van coexistir
dins de la mateixa guerra i que, possiblement, resumeix millor el que realment
estava succeint.
34. 3.- LES CORTS DE CADIS: UNA REVOLUCIÓ LIBERAL
La transformació de l’estat absolutista a Espanya va ser possible gràcies a les Corts reunides a la ciutat de Cadis l’any 1810. Entre el 1810 i el 1814,
aquells Corts van redactar la primera constitució de la història d’Espanya i van posar els fonaments del nou estat liberal.
la Junta Suprema Central
Regència: govern
d’un estat monàrquic
en absència o
incapacitat del
monarca.
Govern provisional fins 1810
Liberals, il·lustrats i absolutistes. Diputats escollits per la
Junta Provincial entre els exiliats a Cadis; majoria de liberals
(imposaran els seus principis)
Es dissol per problemes interns i ineficàcia militar
Junta de Regència
Corts a Cadis
convoca
Assumeixen la sobirania nacional.
Assemblea Nacional Constituent
Objectiu:
Desmantellament de l’A.R.
Aplicació idees il·lustrades.
Elaboració d’una constitució (carta magna):
nou ordre polític i jurídic
Elaboren una
Assemblea Nacional
Constitució de 1812
Poder legislatiu
Reformes socials i econòmiques:
llibertat de premsa
Abolició de la Inquisició
Liberalisme econòmic
Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les
Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis fonamentals
Divisió de poders:
Legislatiu: Les Corts (representant del poble)
Executiu: el Rey. Fer complir les lleis. Dret a vet suspensiu de lleis.
Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis
Sufragi censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostos
Monarquia parlamentària
Igualtat davant la llei
Religió catòlica i única
Llibertat comercial
Abolició dels gremis i del règim senyorial
Moderada desamortització de béns eclesiàstics
NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA: guerra i Espanya
no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat
gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de
Ferran VII (1814)
35. Estructura de l’Estat = Monarquia limitada basada en la divisió de poders i no en el dret diví
Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis
fonamentals
Divisió de poders:
Legislatiu: Les Corts UNICAMERALS (representant del poble)
Constitució de 1812
•
Elaboració de les lleis.
•
Aprovació dels pressupostos
•
Aprovació dels Tractats internacionals
•
Comandament de l’exèrcit.
•
Mandat dels diputats un període de 2 anys i eren inviolables en l’exercici de les seues funcions
Executiu: el Rei cap de l’executiu. Fer complir les lleis.
Posseïa la direcció del govern i intervé en l’elaboració de les lleis a través de la INICIATIVA I SANCIÓ
Dret a vet suspensiu de lleis.
Les decisions del monarca han de ser REFRENDADES per un ministre = responsable penal.
Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis
Competència exclusiva dels tribunals
Codi de dret Civil, Criminal (Penal) i Comercial
Inamobilitat dels jutges,
Garanties processals (HABEAS CORPUS)
DECLARACIÓ DRETS DEL CIUTADÀ
LLIBERTAT DE PENSAMENT, IGUALTAT LEGAL DELS CIUTADANS, DRET DE PROPIETAT, DRET DE PETICIÓ
Sufragi Masculí censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostos
Confessionalitat catòlica de l’estat = compromís entre els sector liberals i absolutistes
Divisió territorial: territori dividit en províncies governades per una Diputació Provincial . MUNICIPIS ELECTIUS PER A GOVERNAR
POBLES I CIUTATS.
MILÍCIA NACIONAL local i provincial
ALTRES INNOVACIONS: Exèrcit nacional i Servei Militar obligatori, Reforma fiscal (reorganització impostos) i de la Hisenda,
Ensenyament PRIMARI obligatori i públic.
39. Reunió de les Corts a Cadis
Promulgació de la Constitució de Cadis.
Juraments dels diputat de les Corts de Cadis a l’església major de San
Fernando. Exposat en el Congrés de Diputats de Madrid.
40. Personatges de les Cortes de Cadis
Agustín Argüelles
Conde de Toreno
General Elío (absolutista)
Diego Muñoz Torrero
41. 3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Espanya després de la guerra.
El 1814 les conseqüències de la guerra es van fer notar a Espanya.
Negatives
Demogràfiques:
500.000 baixes espanyoles (11 M de població el 1807); a les baixes pel combat
també per epidèmies i hambrunes.
12.000 afrancesat abandonaren Espanya.
Econòmiques:
Desastre de guerra, Goya
grans danys econòmics.
ciutats com Saragossa, Astorga, Girona o San Sebastià va ser arrasades.
destrucció dels camps:empitjoraren la situació dels camperols.
es va arruïnar la incipient indústria tèxtil catalana
paralització del comerç amb Amèrica Llatina.
a les dificultats financers tradicionals s'afegeix un endeutament (pagament als
aliats anglesos, falta de recaptació,..fa que el 1814 les despeses fossin més grans i
els ingressos menors; queda la solució del préstec i per tant d’un d’endeutament
major)
Positives
La guerra va permetre un procés polític que
va donar entrada al primer liberalisme
constitucional espanyol.
moviments demogràfics i socials: a l’exèrcit
hi havien accedit pagesos, artesans i burgesos
en funció de la capacitat de cada un i no segons
el seu naixement, i la inamovible estructura dels
Repercussió internacional:
la inesperada resistència del poble espanyol fou de les causes de la derrota final
de Napoleó a Europa.
A Amèrica, els criollos aprofitaren el buit de poder per a activar el procés
d’independència.
estaments s’havia trencat.
44. La restauració de l’absolutisme
Tractat de
Valençay
(desembre 1813)
• Fernando accepta les
propostes de
Napoleó, aparenta no
tenir inconvenient en
romandre en l’exili.
• Prudència: vol
conèixer la situació
abans d’entrar a
Espanya.
•
•
•
•
•
•
•
Pau
Retorn a les fronteres de 1808 i retirada de tropes
Retorn a las condicions comercials de Utrecht (1713)
Restitució dels afrancesats en la seua posició inicial
Sosteniment de Carles IV i Maria Lluïsa
Tractat comercial
Reconeixement de Ferran VII coma rei
• Fernando eludeix la seua
responsabilitat en la crisi de 1808
• Desconfia de la nova situació que s’ha
creat a Espanya (Corts de Cadis)
• Pretén que la Regència confirme les
seues decisions, ignorant a las Corts
(D. 1/1/1811).
• Vol continuar sent rei absolut.
• Objectiu: recuperar la sobirania
retornant a Espanya; necessita signar
un Tractat, sense trencar amb
Anglaterra.
són
Favorables a
Anglaterra
• Las Corts donen garanties als
seus aliats, davant la pau signada
per Ferran VII, (T. de Valençay).
• Las Cortes reafirmen la sobirania i
els drets de la nació, reforçant-los
amb el seu paper durant la guerra.
• Hom pretén mantenir el rei sota
tutela de les CORTS, quan
aplegue a Espanya, per tal de
sotmetre’l a l’ordenament
constitucional constitucional.
45. 5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
Tractat de Valençay
(Desembre 1813)
Escrit de 100 diputats que
advoquen per la restauració
del poder absolut i la
derogació de la legislació
liberal.
FERRAN VII
trona a Espanya
(març 1814)
Decret de maig de
1814
Manifest del Perses
(València, Abril 1814)
Portada del Manifest dels Perses
RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME
(1814-1820)
Dissolució de les Corts
Suspensió de la Constitució 1812.
Repressió política i exili
Coincideix amb
Retorn de l’Absolutisme a tota Europa.
Santa Aliança (Austria, Rússia, Prússia i
França)
Crisi econòmica i fracàs de les reformes: retorns terres
desamortitzades (=reducció de les rendes a l’Estat), nobles i
clergat deixen de pagar impostos al recuperar els seus privilegis
Els aixecaments a Amèrica Llatina comporten despeses militars i
la fi de l’arribada d’ingressos d’ultramar.
provoca
Només va triomfar el del...
Els antics guerrillers ara són oficials
de l’exèrcit
Pronunciamentos liberals
Tinent Coronel Riego (1820 Cabezas de San Juan, Sevilla
Proclama la Constitució de 1812)
Que dóna lloc al
Tienent Coronel Riego
TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)
Suport de ciutats importants, FVII jura
Constitució i convoca les Corts
46. Manifest del perses
La noblesa sempre aspira a distincions; el poble sempre intenta igualtats: aquest viu amb recels que
aquella arribi a dominar; i la noblesa tem que aquell no la iguali: si, doncs, la discòrdia consumeix els
governs, el que es fonamenta en tan desunits principis, sempre ha d’estar amenaçat de la seva fi [...].
La monarquia absoluta [...] és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina,
a la justícia i a les regles fonamentals de l’Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per al
submissió voluntària dels primers homes que elegiren els seus Reis. Així que el sobirà absolut no té
facultat d’usar sense raó la seva autoritat (dret que no va voler tenir el mateix Déu). Per això ha estat
necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot allò que mira a l’interès comú i
obligar a l’obediència els qui s’hi neguen.
El desig comú que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots, i el de les nostres
províncies és, d’acord amb les lleis, furs, usos i costums d’Espanya [...]. Que a aquest fi es procedeixi
a celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma que se celebraren les antigues [...] que es suspenguin
els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguin en consideració
la seva nul·litat, la seva injustícia.
Manifest dels Perses (12 d’abril de 1814).
[Traduït del castellà]
47. 5.2.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
TRIENNI LIBERAL
(1820 - 23)
immediatament
Restabliment de la Constitució de 1812 + formació d’un nou govern provisional que va
convocar eleccions + obertura de Corts (juny 1820) + amnistia que permet el retorn dels
liberals i antics afrancesats.
Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)
Però fracassà...
Supressió Inquisició, mesures per liberalitzar el
comerç i indústria, reforma fiscal, garantir drets i
lliberat política, reforma educativa, control dels
privilegis eclisiàstics, reducció del delme, Milicia
Nacional (garantir l’ordre i defensar les reformes
constitucionals...
Debilitat dels liberals: sector moderat (reformes amb prudència) i exaltats (accelerar les reformes i enfrontar-se al rei)
Funcionament complex del sistema: Corts assumeixen el poder executiu i el legislatiu, i no es definien clarament les funcions del rei i del govern
Oposició absolutista: noblesa i clergat (havia perdut poder econòmic i control en l’educació)
Oposició dels pagesos: l'anul·lació del delme va implicar augment dels impostos i no es beneficiaren de les terres desamortitzades. S’enfrontaren al
liberalisme.
Obstaculització del monarca:
Mitjans legals: emparat en del dret de vet que li atorgava la constitució i va frenar la promulgació de lleis.
Conspirar per organitzar un cop d’estat de la Guàrdia Reial a Madrid l’estiu de 1822 però fracassà.
Partides reialistes a tot el territori espanyols i a la Seu d’Urgell es creà la Regència d’Urgell (govern absolutista provisional l’agost de 1822
després que els absolutistes prengueren la Seu d’Urgell; fou el precedent del carlisme. Fou dissolta per l’exèrcit). Insurrecció derrotada al
novembre per l’exèrcit liberal dirigita per Espoz y Mina
Intervenció estrangera de la Santa Aliança (potències absolutistes europees)
Congrés de Verona (1815)
decideix enviar
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Sota comandament del Duc d’Angulema (darrer deflí de
França; fill de Carles X i nebot de Lluis XVIII de França.
Entrada de tropes franceses abril 1823 i
s’uniren 30.000 voluntaris reialistes (milícia
armada absolutista)
DECADA OMINOSA
(1823 - 33)
Feble resistència exèrcit liberal espanyol. Setembre
es rendeixen les tropes que defensaven Cadis
(refugi Corts liberals)
Ferran VII recupera el poder absolut
48. LA FI DE L’ANTIC RÈGIM: EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
Ruta dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Ferran VII jura la Constitució de 1812 en la sessió d’apertura
de les Corts celebrada el 9 de juliol de 1820 en el palau de
Maria d’Aragó (Madrid; antiga església del Reial Monestir de
l’Encarnació i acutal edifici del Senat)
Duc d’Angulema.
49. Fernando VII,
rei constitucional
Trienni Liberal (1820-1823)
Constitució de
1812
• Moderats
Partides
absolutistes
• Exaltats
• Noblesa
Reformes
Oposició
• Clergat
Corts liberals
Liquidació del
feudalisme en el camp
Reforma
fiscal
amb
Relacions capitalistes
Libertad de industria
y comercio
amb
Abolició gremis
Oposició camperola
nodreix
Reacció absolutista
Desenvolupament
burgesia
Reducció del
delme
Modernització
política i
administrativa
• Democratització
• Bases de la divisió
provincial
Milícia
Nacional
Defensa de
la revolució
50. 4.1.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833): LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
DECADA OMINOSA
(1823 - 33)
Repressió contra els liberals (es crea la Policia, que neix per substituir la
Inquisició en la seva tasca depuradora):
detinguts, execucions i exili dels liberals (a França i Anglaterra)
depuració de l’administració i de l’exèrcit.
Els que no marxaren conspiraren agrupats en societats secretes
Problema econòmic: : dificultats de la Hisenda (agreujades per la pèrdua
definitiva de les colònies americanes (tret de les del Carib), força a Ferran VII
a partir de 1825 a col·laborar amb el sector moderat de la burgesia industria i
financera de Madrid i Barcelona, concedint un aranzel proteccionista per la
manufactures catalanes.
Carles Maria d’Isidre
(germà del rei i previsible successor)
Conflicte dinàstic
Oposició dels apostòlics (ultrareialista;
partidaris de l’absolutisme a ultrança):
noblesa i clergat.
Descontents perquè…
S’agrupen
entorn de…
No reposició de la Inquisició,
dissolució dels els voluntaris reialistes
permetia la presència de sospitosos de
simpaties liberals dins l’administració
Accions
Clima de tensió política, els reialistes reclament la corona per…..
1830 neix Isabel
(filla de FVII)
FVII aprova la
Pragmàtica Sanció
Impedia que
regnessis les dones
Que anul·la la
Llei Sàlica
Guerres civils que portaran a la
fi de l’absolutisme
provoca
Conflicte dinàstic
Forta oposició dels carlins
(partidaris de Carles)
Porta a
Guerres Carlines
Maria Cristina (com a regent, FVII
malalt) buscar suports en sectors
propers al liberalisme
Guerra dels Malcontents (Catalunya, abriloctubre1827): contra el mal govern. Aplegà sectors
nobiliaris i clergat amb pagesos descontents per la
crisi agrària i
la progressiva introducció del
capitalisme al camp (tot I el règim absolutista).
Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de la
Inquisicó, enfront del mal govern
1833 mor FVII: en el testament
afirma Isabel (de 3 anys) hereva del
tron i regent Maria Cristina
Govern reformista, amnista pels
liberals (retornen 10.000 exiliat)
52. 5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICAI (1810-1824)
La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Colònies americanes
al
Segle XVIII
Van prendre
Consciència d’identitat pròpia
A causa de
Causes de la independència
Marginació dels criolls als càrrecs polítics de les colònies
(rerservats als peninsulars)
Corrupció dels funcionaris espanyols
Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit
Monopoli comercial espanyol
La presa de consciència d’identitat
La independència colònies americanes America Nord
L’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials)
Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades
Etapes de la independència
1808 - 1814 Juntes de govern
1815 - 1824
Insurreccions (menys a Perú)
Ofegades per Ferran VII
Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)
Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico
Nous països
Divisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades)
54. 5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA (1810-1824)
Criolls a les Índies espanyoles
José de San Martín
Simon Bolívar
Batalla de Ayacucho (1824)
Monument Batalla de Ayacucho
Antonio José Sucre (“Gran Mariscal de Ayacucho)
56. Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francés (1788-1814)
l’absolutista Carles IV davant
el radicalisme de la R. F
La Guerra del Francès (de la
Independencia) (1808-14)
precedida per
declarada per
destaca
la Guerra Gran (de la
Convención) (1793-95)
acaba amb
Pau de Basilea (VII-1795):
reconeix el predomini francès
porta a
l’aliança amb F contra
A: Tractat de Sant
Ildefons (1796)
la derrota de Trafalgar (1805)
divideix
la població
espanyola
-2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa
per tot el país
-constitució de Juntes populars (locals, provincials i
regionals) per coordinar les actuacions defensivas
-primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i
estabilitza la presència francesa
-resistència popular: guerrilles i setges (Girona,
Saragossa, Lleida, Tarragona)
-annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)
-canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra
-XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total
d’Espanya per part dels francesos
agreujament crisi econòmica i hisendística
segons
acorda
Tractat de
Fontainebleau (1807)
seguit de
patriotes tradicionals
(part clergat i noblesa)
motí a Aranjuez (III-1808)
-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran
-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp.
-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona
patriotes liberals
(burgesia, intel·lectuals
il·lustrats, sectors
liberals)
aprofitar les possibilitats
reformistes del nou règim
pretenen
-consentiment per a què les tropes franceses
travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)
-conquesta i repartiment de P entre F i E
-un principat per a Godoy (primer ministre)
afrancesats (alts
funcionaris, intel·lectuals,
part noblesa)
tornar a la vella
monarquia, defendre la
tradició i la religió
aprofitar la situació
revolucionària per
transformar Espanya en
un règim liberalparlamentari
57. 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La Junta Suprema Central
diputats de tots els territoris
espanyols (una 20 de catalans, tant
de liberals com d’absolutistes;
Antoni de Capmany)
convoca
formades per
Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)
aproven
pretenen
eliminar les traves de l’Antic Règim i
ordenar l’Estat com un règim liberal:
-supressió senyories jurisdiccionals
-llibertat de treball
-anul·lació dels gremis
-unificació del mercat
-abolició de la Inquisició
-inici de la reforma agrària i la
desamortització de terres comunals
diverses lleis
Constitució
(19-III-1812)
destaca
drets del ciutadà: llibertats
d’impremta, pensament i opinió,
igualtat davant la llei, inviolabilitat
del domicili, dret de petició,
llibertat civil, dret de propietat
altres: reorganització de l’administració
(províncies i Diput. provincials), reforma
dels impostos, creació d’un exèrcit
nacional, obligatorietat del servei militar,
creació Milícia Nacional, implantació d’un
ensenyament primari públic i obligatori,
confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.
unitat jurdídica del país i sobirania
nacional exercida mitjançant sufragi
universal, masculí (>25anys) i indirecte
(elegits: segons renda)
organització del poder: monarquia limitada
basada en la divisió de poders:
-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de
lleis, tractats internacionals, aprovació de
pressupostos, comandament de l’exèrcit)
-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet
suspensiu durant dos anys)
-poder judicial: administració de justícia (codis
únics en matèria civil, criminal i comercial,
garanties en els processos, ...)
58. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)
es divideix en
l’inici d’un llarg període
d’enfrontament entre la defensa de
l’absolutisme i la del liberalisme
representa
El regnat de Ferran VII
anul·la la Constitució i tota la legislació
liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)
destaca
recolzat per
restauració de l’AR gairebé del tot
sexenni absolutista
(1814-20)
aprofita
sectors absolutistes
(Manifest dels Perses)
la situació internacional: derrota de N,
Congrés de Viena, Sta Aliança
-dura repressió contra els dirigents liberals
-inicis de l’oposició: burgesia liberal i
classes mitjanes urbanes, part de la
pagesia, militars liberals (Pronunciaments:
Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)
degut a
destaca
trienni liberal
(1820-23)
pronunciament de Riego (Cabezas de San
Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i
liberals a les principals ciutats
-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat
d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial
-noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema
fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme
-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional
porta a
-nou govern, amnistia, eleccions
-acceptació Constitució per part
del rei
dificultats
pateix
monarquia: veta lleis, cerca aliança
amb potències europees absolutistes
pagesia (el final del règim senyorial els convertia en
arrendataris que perdien els drets tradicionals i
podien ser expulsats de la terra): aixecaments
armats contra el liberalisme
noblesa tradicional i Església (supressió
rendes senyorials i delme i venda de béns
monacals): organitzen partides absolutistes
i una regència absoluitsta a la Seu
entre liberals: moderats i exaltats
59. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)
es divideix en
es complica amb
El regnat de Ferran VII
comença
amb
-casament amb Maria Cristina
-Pragmàtica Sanció (1830):
deroga Llei Sàlica
-neix Isabel
comporta
dècada ominosa
(1823-33)
intervenció de la Santa Aliança
(IV-1823: entrada dels Cent Mil
Fills de Sant Lluís)
restauració de l’absolutisme,
repressió contra els liberals,
depuració de l’administració i
l’exèrcit
destaca
pateix
problemes
econòmics
divisions
polítiques
tant
porta
recolzen
entre
absolutistes
moderats
camp (progressiva introducció
del capitalisme, baixos preus
dels productes agraris)
la qüestió
successòria
intransigents
o apostòlics
descontents
per
hisenda (despeses
monarquia, pèrdua colònies)
MC (regent) a apropar-se
als sectors moderats
(absolutistes i liberals): nou
govern reformista, amnistia
restauració insuficient de
l’absolutisme (no s’ha reposat la
Inquisició, s’han dissolt els voluntaris
reialistes, es permet la presència
d’alguns liberals a l’administració, ...)
1833: mor Ferran
VII i reafirma el
testament
contra
no acceptat per
afavoreix
acceptat per
apropament al sector moderat
de la burgesia financera i
industrial de Madrid i Barcelona
a partir 1825 (aranzel
proteccionista)
rebutjat per
agrupats
al voltant
de
organitzen
Carles Maria Isidre,
germà del rei i
previsible successor
inicia
Guerra dels Malcontents o
Agraviats (1827): sectors nobiliaris,
clericals i pagesia (>20.000 homes)
aixecament absolutista
(primera guerra
carlina) i proclamació
com a rei
60. 5. La independència de l’América hispànica
El regnat de Ferran VII
-l’exemple dels USA
-el suport de GB: volia controlar el mercat
americà i pensava que li seria més fàcil un
cop independents
motivat per
desenvolupament d’una burgesia criolla
degut al creixement econòmic del s. XVIII
(reactivació del comerç, explotació de
nombroses plantacions, ...)
coneix
critica
les idees de
la Il·lustració
-discriminació respecte als càrrecs
-impostos i càrregues
-control del comerç
viu
-primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín:
ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada
(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)
-batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo
(1821), Ayacucho (1824)
el procés d’independència de
l’Amèrica espanyola (1810-24)
aprofita
-l’esfondrament de l’aparell
polític espanyol degut a la
invasió francesa
-la crisi política produïda pel
retorn a l’absolutisme
-la manca de diners i tropes
de la monarquia
destaca
produeix
-nombroses guerres entre els nous
països degut als interessos dels gran
terratinents i les burgesies comercials
-aparició de cabdills militars i
reforçament dels exèrcits
-pèrdua de pes polític internacional
-pèrdues econòmiques per a la
monarquia i la burgesia espanyola
-parálisi del moviment comercial català
(destinat després a les Antilles)
-retorn de capitals que impulsaran el
desenvolupament econòmic (inversions
en indústria i terres desamortitzades)
61. VOCABULARI DEL TEMA
• ABDICACIÓ
• IL.LUSTRACIÓ
• ABSOLUTISME
•
• AFRANCESATS
• JUNTES
• SOBIRANIA NACIONAL
• CARLINS
• JUNTES DE FE
• SANTA ALIANÇA
• LIBERALISME
• VIRREGNAT
• CONSTITUCIÓ
• LLEI SÀLICA
• VOLUNTARIS REIALISTES
• CONFESSIONAL
• MALCONTENTS
• CORTS
• MANIFEST DELS PERSES
• CRIOLL
• MILÍCIA NACIONAL
• FRONT PATRIÒTIC
• MODERATS
•
•
CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS
ESTATUT DE BAIONA
• EXALTATS
• GUERRILLA
JUNTA SUPREMA CENTRAL
• PRAGMÀTICA SANCIÓ
• PRONUNCIAMENT
MILITAR
• REGÈNCIA
• REGÈNCIA D’URGELL
62. 2.- BIBLIOGRAFIA
AROSTEGUI SANCHEZ, J.; GARCÍA SEBASTIAN, M.; GATELL ARIMONT, C.; PALAFORX
GAMIR, J.; RISQUES CCORBELLA, M.; HISTÒRIA D’ESPANYA, 2n. Batxillerat, Vicens-Vives,
2013.
GARCÍA ALMIÑANA, E.; GOMIS LLORCA, P.; LATORRE NUÉVALOS, F.; GONZÁLEZ SALCEDO,
J.; RAMÍREZ ALEDÓN, G.; SEBASTIÁN VICENT, R. HISTÒRIA 2, ECIR, 2003.
GARCÍA CÀRCEL, Ricardo, El sueño de la nación indomable. Los mitos de la Guerra de la
Independencia, Temas de hoy: Historia, 2007
https://sites.google.com/site/historia2btx/home
http://socials.iesjuniperserra.net/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/
http:// ccsocials.blogspot.com.es