1. El romaní o romer (Rosmarinus
officinalis).
És un arbust mediterrani molt
conegut gràcies als seus usos
culinaris i medicinals. El romer
posseeix en les seves fulles
glàndules que contenen
olis essencials que li confereixen
una fragant, fresca i forta olor,
sobre tot quan es matxuquen les
seves fulles. És un condiment
tradicional de la cuina
mediterrània.
ROMANÍ

2. FARIGOLA
• La farigola, timó, timonet o tomell (Thymus vulgaris) És
un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.
S' utilitzen les summitas florides dessecades com a
remei per a la tos, bronquitis, refredats, asma, laringitis,
gastritis, lesions cutànies...

3. SAJOLIDA
• Són plantes aromàtiques
abundoses a la
regió mediterrània. És una
petita mata de 20 a 40 cm que
només és llenyosa a la base.
Les flors són blanques o
violàcies. En les seves petites
fulles hi ha glàndules amb
essència. El seu sabor és una
mica picant. Algunes espècies
de sajolida s' han utilitzat
tradicionalment per adobar
olives.

4. JULIVERT
• El julivert (Petroselinum
crispum) És un dels
condiments tradicionals de
la cuina mediterrània.
Normalment se'n
consumeixen les fulles.
S'usa per afavorir la digestió,
contribueix a eliminar les
flatulències i obre la gana.
Gràcies a la seva propietat
com a diürètic s' usa per a l'
eliminació de líquids
corporals.També s'utilitza
com a col·liri ocular per
alleujar irritacions de
• l' ull, com a relaxant en
infusions i per combatre
l’halitosi.

5. SÀLVIA
• La sàlvia (Salvia officinalis) és
nativa del Mediterrani. S' utilitzen
les fulles grans, estretes,dentades,
blanquinoses i amb la vora
arrugada, que contenen un oli
coent utilitzat per aromatitzar
carns, aus i embotits; també es
consumeixen en infusió com a
planta medicinal, com a inhibidora
de la transpiració, en infusions,
per excitar les secrecions i
tonificar el sistema nerviós, en
perfumeria, cosmètica, en
preparats farmacèutics, als licors,
també per enfortir les genives i pel
tractament d’úlceres.

6. MENTA
• Són espècies herbàcies perennes i
aromàtiques que arriben a una
alçada màxima de 120 cm
aproximadament. Tenen unes tiges
subterrànies que fan que sovint es
comportin com espècies que
envaeixen tot l' espai. Les fulles són
de disposició oposada i són simples
i de forma oblonga, sovint tenen el
marge serrat. Les flors tenen dos
llavis i quatre lòbuls amb colors que
van del blanc al porpra. El fruit és
una càpsula amb quatre llavors. L'
oli essencial de la menta rep el nom
de mentol. S’utilitza com
aromatitzant i com a oli medicinal.

7. ESPÍGOL
• L' espígol, és un arbust reconegut com a
planta medicinal. Popularment és coneguda
com espígol o lavanda. És una planta
perenne olorosa amb fulles lanceolades i
inflorescència amb diverses flors blavoses
agrupades formant una mena d' espiga laxa.
Floreix a principi d' estiu i el fruit és l’aqueni.
• Els seus usos són:
-Medicinal: en infusió de flors com a
tranquil·litzant o inductor a la son.
-Perfumeria: s' obté l' oli essencial d' espígol
i diversos perfums. També utilitzat per
perfumar la roba fent una pinya amb les
fulles agrupades.
-La mel monofloral d' espígol, és molt
apreciada i forma part de la mel de
La Alcarria.
-Repel·lent de mosquits, en canvi atrau les
papallones.

8. RUDA
• Són espècies, d' olor forta de
20 a 60 cm d' alçada, natives
de la regió mediterrània, i del
sud-est asiàtic.
És més aviat llenyosa, amb
flors grogues i fruits en
càpsula. (No creixen mai per
sobre dels 1,200 metres d'
altitud).
La Ruta graveolens és
cultivada per les seves
característiques medicinals i
aromàtiques. Aquesta planta,
que és emprada en infusions i
medicina popular, pot produir
reaccions al·lèrgiques a

9. HELICRISO
• Planta herbàcia perenne, d' olor agradable i sabor amarg. Ramosa, amb tiges entre
10 i 50 cm. d' alçada i fulles molt estretes i blanquinoses. Capítols florals de
color groc brillant i agrupats , amb flors tubulars també daurades al
centre. Originària del sud i centre d' Europa, creix en colls i vessants de
la conca mediterrània, a la Península Ibèrica sobretot en arenals marítims. Floreix a
partir del mes de maig.
És antiinflamatòria, antitusiva, antial·lergènica i expectorant. A més ofereix
grans qualitats com a protectora dèrmica, cicatritzant, bacteriostàtica, depurativa,
diürètica. Principalment indicada en al·lèrgies (cutània, digestiva i respiratòria),
asma, bronquitis, mal de cap i migranyes, gota i hepatitis, afeccions renals i
reumatitis, renopatia i urticària.

10. SANTOLINA
• Santolina és un gènere de plantes amb
flors ,és un gènere de la regió
mediterrània. Consta d' entre 5 i 24
espècies segons els botànics.
Són arbusts petits de fulla persistent que
fan de 10 a 60 cm d' alt. Les fulles són
simples i molt petites en algunes espècies
o bé pinnades i finament dividides en
altres espècies, sovint tenen una pilositat
densa i platejada. Les flors són grogues
produïdes en densos capítols globosos
d'1–2 cm de diàmetre.
Propietats similars a la de
la resta de camamilla afavorint la
digestió o en aquells casos en què hagi
pesadesa, acidesa o mal de panxa. Per
eliminar els cucs intestinals i usos
capil·lars.