1. Guille Pons
Carlos Maroto
Mario Peris
Igor Gijón
Miquel García

2.  Vitalísme
 L’estoicísme
 Cinisme
 L’intelectualisme moral o Socràtic

4. El vitalisme és la posició filosòfica caracteritzada per postular l'existència
d'una força o impuls vital sense la qual la vida no podria ser explicada.
Es tractaria d'una força específica, diferent de l'energia estudiada per la
física i altres ciències naturals, que actuant sobre la matèria organitzada
donaria per resultat la vida. La mort seria el resultat de la pèrdua de
l'impuls vital o de la seva separació del cos material.
Friedrich Nietzsche Georg Ernst Stahl

5.  1- La vida com a realitat radical.
 2- Ontològicament, la vida és el substancial de l'home.
 3- Gnoseològicament, conèixer la realitat prescindint del raonament i
utilitzant la vivència.
 4- Axiológicamente no hi ha un altre criteri per jerarquitzar els valors, que
determinen què és el bé i el dolent, més que la vida.

6. El Vitalisme es un corrent
antic del segle 19 que
defensa que l’ésser viu
actua per l’impuls d’una
força vital.
La importància del Vitalisme
va anar en decadència, ja
que, per part de la ciència
no es pot verificar
l'existència de cap força
vital.

7. El teóric més
important del
Vitalisme fou
Friedrich Nietzsche

8. Aquest concepte procedeix de la lectura de Nietzsche en la
dècada de 1870 de l'assaig "Der Einzige und sein
Eigentum", publicat per Max Stirner en 1844.
¡Mirad, yo os enseño el superhombre! El superhombre es el sentido de
la tierra. Diga vuestra voluntad: ¡sea el superhombre el sentido de la
tierra! ¡Yo os conjuro, hermanos míos, permaneced fieles a la tierra y no
creáis a quienes os hablan de esperanzas sobreterrenales! Son
envenenadores, lo sepan o no. Son despreciadores de la vida, son
moribundos y están, ellos también, envenenados, la tierra está
cansada de ellos: ¡ojalá desaparezcan!

10.  L’estoicísme es un sistema
filosòfic creat per Zenón de Cítio
a l’any 336. Va tindre un gran
nombre de seguidors a l’epoca
romana i el perióde Hel.lenistic.

11.  Estoiques són totes les
doctrines ètiques que
defensen la indiferència
sobre dels plaers i dolors
externs, i l'austeritat en els
propis desitjos, encara que
es coneix com estoïcisme
tant el corrent filosòfic
grecoromà, creat per
Zenó, com la teoria ètica
que defenen teórics com
Crisipo, Soli i Séneca
Crisipo
Séneca

12. Segons l’estoicisme:

13.  Per a l’estoicisme, un model de conducta
correcta es dur una vida tranquil.la, i que
l’ànima de cada persona siga impertorbable
per cap problema ni situació.

15. El cinisme va nàixer a
Grecia a la segona meitat
del segle IV a.C. Va ser
fundat per el
grec Antístenes, encara
que Diógenes de Sinope fou
el seu filósof més
representatiu
Diogenes de Sinope
Antistenes

16. La teoria dels Cínics era que, la
civilització, amb tots els seus
problemes, eren una cosa abstracta i
antinatural, a més, afirmaven que la
felicitat real i completa soles es podia
obtindre a través de la
autosuficiència, ja que la total
independència seria per a ells, la
major de les riqueses.
Els cínics eren persones que
rebutjaven els bens
materials, tant com a la
natura humana en general

17.  Els cínics estarien completament en contra del
Consumisme, ja que la seua teoria rebutja
completament els desitjos per la riquesa i els
béns materials.

19.  L'emotivisme moral és un moviment filosòfic
que considera que l'autèntic fonament bàsic del
judici moral no són informatius.
 Exerceixen només la funció d'expressar o
suscitar sentiments o emocions.

20.  Trata de conseguir que aquelles persones que
pensen totalment diferent valoren de la
mateixa manera que nosaltres les situacions.
 David Hume, un dels màxims exponents de
l'emotivisme moral, no nega que la raó
intervingui al crear el judici moral.

21.  David Hume va ser un important filòsof
escocès del segle XVIII de 1711.
 Se'l considera el més important dels empiristes
britànics.
 Estudià dret per pressió paterna, però exercí
molt poc temps aquesta professió a causa de les
seves afeccions literàries i filosòfiques.

23.  Identifica la virtud com
el coneixement.
Segons Socrates, el
major pensador
d’aquest moviment, hi
hava prou en saber
que es just
(autognosis) per a no
obrar incorrectament.
Segons aquesta
doctrina, les males
accions son a causa
del desconeixement, i
sols es possible obrar
bé si es coneix el bé i
la justicia.

24.  El seu filosof més
important va ser
socràtes, un filosof clàsic
ateniense de l’antiga grécia.
Fou professor de Platò.

25. Conclusió
A la conclusió a la que hem arribat fent
aquesta investigació, es que la majoria de
antigues teories étiques estaríen en contra del
Consumisme.