SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo

Programa sta eulalia 2014 definitiu

‱
‱
B
bstpereribesjp
Bildung
1 von 41
Downloaden Sie, um offline zu lesen
A T R LIA S O A E J UL F A E MANTA S ess l e etraf quar ro g el d 2 14 0
FESTA MAJOR SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 04 LA FESTA AMB ESPERIT Josep Rius Roig, Regidor de Cultura i Joventut Ajuntament de Sant Pere de Ribes 05 ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES Associació de Festes de les Roquetes 06 FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE LES ROQUETES Agrupació de Balls Populars de les Roquetes 07 PROGRAMA D’ACTES DE SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 12 RECORREGUT DIES 11 i 12 Cercavila Nocturna de Festa Major, Anada a Ofici, Sortida de Ofici 13 RECORREGUT DIA 16 Cercavila de Festa Major 14 RECORREGUT DIA 28 La Rua de l’Arrivo 15 RECORREGUT DIA 5 L’Enterro de la Sardina 16 BALLS POPULARS DE SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 17 ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA I CARNAVAL 2014 17 AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA 2014 18 NOTES, AGRAÏMENTS I CRÈDITS 19 SEPARATA Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu! a càrrec d’Ester Callao Mestre 39 COL‱LABORACIONS 3
SERVEI DE CULTURA AJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES LA FESTA AMB ESPERIT Quan ja comencem a notar que el dia s’allarga, perĂČ quan encara fa prou fred com per quedarnos a casa, la Festa Major de Santa EulĂ lia ens convida a prendre el carrer, ens convida a escalfarnos ballant amb les colles de Balls Populars, movent-nos amb els tocs de gralla o els repics de timbals. Un moment de trobada amb amb els veĂŻns i veĂŻnes, amb els amics i amigues i que ens permet fer comunitat, fer xarxa. És innegable la feina que entitats i col‱lectius han fet al llarg d’aquests mĂ©s de 40 anys d’histĂČria de les festes majors de les Roquetes. Des de les revindicacions dels primers moviments veĂŻnals a totes les entitats que participen avui en la organitzaciĂł de la festa. Una festa que ha crescut grĂ cies a al treball en xarxa i al treball cooperatiu. Aquests aspectes sĂłn els que donen l’autĂšntic esperit a les festes majors de les Roquetes i aquest Ă©s el que hem d’intentar mantenir costi el que costi. Tanmateix, la tradiciĂł cal anar-la adaptant als temps que vivim, a les necessitats dels participants a la festa, ja siguin pĂșblic o balladors. Aquest any en tenim un bon exemple d’aquesta adaptaciĂł, la cercavila de foc que es realitzarĂ  el vespre el dia de vigĂ­lia, dimarts 11 de febrer. Aquesta nova proposta neix del diĂ leg, de la voluntat d’entendre’s entre els qui hi prenen part, del treball conjunt per arribar a un objectiu comĂș: que la Festa Major de Santa EulĂ lia llueixi al mĂ xim i que sigui de tots i per tots. Aquest any tambĂ©, Santa EulĂ lia serĂ  el preludi del Carnaval. Una festa amb gran tradiciĂł roquetenca i que Ă©s un bon exemple de com el treball conjunt entre els diferents agents dĂłna lloc a una gran festa. Ja fa mesos que les entitats, amb les seves comparses i carrosses, estan preparant les disfresses i els balls que lluiran durant unes rues que se’ns presenten amb algunes novetats. M’agradaria agrair a totes les entitats, colles i col‱lectius la seva dedicaciĂł i les seves ganes de treballar per millorar les nostres festes, amb un Ășnic objectiu: que tots i totes en puguem gaudir. Per aquest motiu us animo a participar-hi activament! Visca Santa EulĂ lia! Visca el Carnaval! Josep Rius Roig Regidor de Cultura i Joventut 4
ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES Al ben mig de l’hivern arriba la nostra Festa Major de Santa EulĂ lia, temps de tornar a conquerir el carrer malgrat les baixes temperatures. L’AssociaciĂł de Festes Populars de les Roquetes, els balls populars, les entitats i persones que desinteressadament treballem per fer feliç la nostra comunitat durant uns dies, sentim que l’ambient torna a escalfar-se al nostre voltant i el nostre desig Ă©s transmetre aquesta il‱lusiĂł a totes les persones que viuen i s’estimen les Roquetes. Encetem una nova etapa. DesprĂ©s de celebrar el 40Ăš aniversari de la nostra Festa Major, s’ha de continuar i, a mĂ©s, millorar tot allĂČ que puguem per fer-ho mĂ©s lluĂŻt. PerquĂš tot Ă©s poc pel nostre poble! Estem davant d’una nova Festa Major d’Hivern. La gaudirem intensament i al cap d’uns dies, desprĂ©s del respir que enguany ens dĂłna el calendari, viurem tambĂ© la festa de Carnaval. Llegint bĂ© aquest Programa de Festa Major de Santa EulĂ lia 2014, on es recullen tots els actes desenvolupats a l’entorn de la festivitat de la nostra patrona, organitzats per l’AssociaciĂł de Festes i per les entitats culturals i esportives del nostre poble, podrem ser partĂ­cips de la Festa Major. Agraint per endavant a totes les persones que de forma desinteressada col‱laboren en la seva organitzaciĂł, us animem a participar a tots els actes, triant, remenant i escollint aquells que mĂ©s us agradin, perquĂš tot i que estem en temps de crisi i que a tots ens toca estrĂšnyer-nos el cinturĂł, ens podem deixar seduir pels cinc sentits. Cal gaudir la Festa Major, cal viure-la !!! Visca la Festa Major !!! Visca el Carnaval !!! Visca Les Roquetes !!! ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES 5
AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE LES ROQUETES Les Roquetes es prepara per gaudir una vegada mĂ©s de la seva festa major d’hivern, la de Santa EulĂ lia, dedicada a la santa que dĂłna nom a la seva parrĂČquia. Una festivitat iniciada l’any 1986 amb una ballada dels balls populars infantils al pati de l’antiga esglĂ©sia i una ofrena floral de les entitats locals a la seva patrona. A diferĂšncia de la festa major d’estiu que no segueix cap festivitat religiosa, es creava d’aquesta manera una festa vinculada a la diada i celebraciĂł de Santa EulĂ lia a peticiĂł de les entitats i veĂŻns. Aquella petita celebraciĂł s’ha anat consolidant amb els pas dels anys entre la poblaciĂł, amb la suma progressiva del tancament de comerços, escoles, institucions oficials i comercials, fins a convertir- se en festa oficial local. Una vegada mĂ©s, aquesta jove poblaciĂł de poc mĂ©s de cinquanta anys de vida, ha sabut construir una tradiciĂł grĂ cies a la participaciĂł de la congregaciĂł de la ParrĂČquia de Santa EulĂ lia, les entitats locals, els balls populars, els regidors del ple i tots els habitants de les Roquetes, que han sortit al carrer per acompanyar aquesta celebraciĂł, fent-la una mica de tots. T’esperem perquĂš vinguis a gaudir-ne amb tots nosaltres i ens ajudis a continuar amb el seu creixement, compartint els seus actes. A mĂ©s enguany es compleix el quarantĂš aniversari dels primers balls populars de les Roquetes: els bastons, les cintes i els pastorets, des del juny de l’any 1974, un altre motiu d’alegria de les nostres festes. Amb tu, la farem mĂ©s gran! Visca Santa EulĂ lia! Festa Major d’Hivern de les Roquetes. AgrupaciĂł de Balls Populars de les Roquetes 6
PROGRAMA FESTA MAJOR D’HIVERN SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014
PROGRAMA FESTA MAJOR D’HIVERN SANTA EULÀLIA + Carnaval 2014 de l’1 al 26 de febrer ExposiciĂł col·lectiva de fotografia dedicada a la Festa Major A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: Globalitza’t-e divendres 7 de febrer 20 h PresentaciĂł de la separata del Programa de Festes “Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu!” a cĂ rrec d’Ester Callao Mestre A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: Serveis de Cultura i Joventut dissabte, 8 de febrer 23 h Santa EulĂ lia Rock 2014 Amb P-Setas, Santos y Rebeldes i dos DJs Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: Ball de Diables Els DiabĂČlics 8
11 h OFRENA FLORAL A LA PATRONA PER PART DE LES ENTITATS I MISSA CONCELEBRADA DE FESTA MAJOR Amb intervencions cantades per la Coral de la Gent Gran de les Roquetes Els Castellers de les Roquetes faran un pilar caminat dins l’esglĂ©sia en fer la seva ofrena Organitza: ParrĂČquia Santa EulĂ lia diumenge 9 de febrer De 9 a 12 h Caminada Popular Des del Mercat La SĂ­nia Organitza: Amics del Senderisme i la Natura De 9 a 14 h Segon MERCAT DE SEGONA MÀ amb finalitats solidĂ ries Al passeig de Santa EulĂ lia Organitza: Petits DiabĂČlics 12.15 h En acabar la missa, pilar dels Castellers de les Roquetes a la plaça de l’EsglĂ©sia i seguidament CERCAVILA DE SORTIDA D’OFICI Sortida de la porta del pati de l’esglĂ©sia de Santa EulĂ lia, cap al carrer de Cid Campeador, d’Eugeni d’Ors, de Miquel Servet fins a la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars Col·laboren: Castellers de les Roquetes, Ball de Diables Els DiabĂČlics i Petits DiabĂČlics, dimarts 11 de febrer 19.30 h CERCAVILA NOCTURNA DE VIGÍLIA DE FESTA MAJOR Recorregut: rambla de Rafael Alberti, avinguda de Catalunya, carrer d’AlmogĂ vers, d’Eugeni d’Ors, avinguda d’en Mas d’en Serra, avinguda de Catalunya, carrer de VelĂĄzquez, de Miquel Àngel i final a la plaça Llobregat. Coordinen l’acte: les colles de foc de les Roquetes A continuaciĂł, EXHIBICIÓ DELS BALLS POPULARS INFANTILS A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars dimecres 12 de febrer Santa EulĂ lia 9.15 h ConcentraciĂł dels Balls Populars A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars En finalitzar, Petada conjunta dels Petits DiabĂČlics i dels Petits del Foc coincidint amb l’inici de l’ESPECTACULAR TRACA DE FESTA MAJOR de PirotĂšcnia Igual Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes 9.30 h ANADA A OFICI Sortida des de la plaça de la Vinya d’en Petaca cap al carrer de Miquel Servet, de Barcelona, de Miguel de Unamuno, de Sagunt i final a l’esglĂ©sia de Santa EulĂ lia Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars 18 h Espectacle infantil amb XIP XAP TITELLES i “Els mĂșsics de Bremen” Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes 9
dissabte dijous 15 de febrer 20 de febrer 23 h Ball de FESTA MAJOR amb DJ DARÍO Entrada gratuĂŻta Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes diumenge 18 h Hora del conte a cĂ rrec de Mon Mas Per a nens/es a partir de 3 anys A la Sala Infantil de la Biblioteca Josep Pla Organitza: Serveis de Cultura i Joventut 16 de febrer dissabte 22 de febrer 8h Matinades Sortida i arribada a la plaça del Llobregat Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars 10.15 h CERCAVILA DE FESTA MAJOR Des de la plaça Ramon Mir, enfilant carrer Eugeni d’Ors amunt, avinguda Mas d’en Serra avall, fins a la plaça Sant Jordi i seguint per avinguda de Catalunya, carrers de VelĂĄzquez, d’Ortega i Gasset, de Miquel Servet fins a la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars Col·laboren: Petits DiabĂČlics i Castellers de les Roquetes A continuaciĂł, EXHIBICIÓ DELS BALLS POPULARS i, com a acte final, petada conjunta de les colles infantils de foc, mentre els castellers aixequen un pilar i tots els balls blancs ballen alhora A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars Col·laboren: Petits DiabĂČlics i Castellers de les Roquetes 12 h Ballada de sardanes A cĂ rrec de la Cobla Ciutat de Terrassa A la plaça Llobregat Coordina l’acte: Grup Sardanista TamborĂ­ Patrocina: AssociaciĂł de Festes 17 h Ball de Mantons infantil, amb DJ DARÍO Entrada 1€ (inclou refresc) Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: AMPA Santa EulĂ lia 23.30 h Gran Ball de Mantons A cĂ rrec de l’Orquestra Passarella Entrada gratuĂŻta (reserva de taula i 4 cadires a 10 €) Es prega americana per a ells i mantĂł per a elles Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes diumenge, 23 de febrer 18.30 h II Tarda de Dansa Al Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: AgrupaciĂł de Balls Populars de les Roquetes 10
dimecres dissabte 26 de febrer 1 de març 17 h Ball de Carnaval infantil amb l’Orquestra Loren Entrada gratuĂŻta Al PavellĂł Polisportiu Miguel Meca Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: AMPA CEIP MediterrĂ nia 15.30 h Club de lectura, conduĂŻt per l’EulĂ lia RibĂł A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: Serveis de Cultura i Joventut dijous 21 h Sopar de Germanor, porta el que vulguis! Al Centre CĂ­vic l’Espai. Servei de bar, prohibit portar les begudes A continuaciĂł BALL DE CARNAVAL amb DJ DARÍO Entrada gratuĂŻta Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: Penya Barcelonista 27 de febrer 18 h Gran Merengada popular A l’esplanada del Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: Pastisseria Roquetes dimecres 5 de març divendres 28 de febrer 18.15 h Enterrament de la Sardina Recorregut: Sortida del local de l’AssociaciĂł de Festes a la UA1 per arribar a la plaça Llobregat, desprĂ©s es passa per l’avinguda de Catalunya, carrer AlmogĂ vers, d’Eugeni d’Ors, avinguda de Mas d’en Serra, avinguda de Catalunya i final a la plaça Llobregat A continuaciĂł LECTURA DEL TESTAMENT DEL REI CARNESTOLTES I ESPECTACLE Amb sardinada final a preus populars Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·laboren: Millenium EspectĂĄculos, Petits DiabĂČlics i Roquefestes 19 h Arrivo del Rei Carnestoltes i comitiva carnavalesca Recorregut: Sortida de la plaça Llobregat, per l’avinguda de Catalunya, l’avinguda Mas d’en Serra, carrer d’Eugeni d’Ors, d’AlmogĂ vers, de Roger de Flor, plaça d’HernĂĄn CortĂ©s, carrer d’Antoni GaudĂ­, d’Ortega y Gasset, de Miquel Servet, de Sagunt, avinguda de Cid Campeador, avinguda de Catalunya, carrer del Ter fins a la plaça Llobregat. El Rei Carnestoltes llegirĂ  el pregĂł a la plaça Llobregat Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes del 7 al 29 de març 00 h Ball de l’Arrivo amb l’Orquestra Loren Entrada gratuĂŻta Al PavellĂł Polisportiu Miguel Meca Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes ExposiciĂł col·lectiva de fotografia feta per dones, dedicada a les DONES A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: Globalitza’t-e 11
dimarts 11 dimecres CERCAVILA NOCTURNA DE VIGÍLIA DE FESTA MAJOR Cercavila de vigĂ­lia Rafael Alberti Av. de Catalunya AlmogĂ vers Eugeni d’Ors Av. d’en Mas d’en Serra Av. Catalunya VelĂĄzquez Miquel Àngel Plaça Llobregat. ANADA A OFICI SORTIDA D’OFICI Anada a ofici Plaça de la Vinya d’en Petaca Miquel Servet Barcelona Miguel de Unamuno Sagunt EsglĂ©sia de Santa EulĂ lia 12 12 Sortida d’ofici EsglĂ©sia de Santa EulĂ lia Cid Campeador Eugeni d’Ors Miquel Servet Plaça de la Vinya d’en Petaca
diumenge CERCAVILA DE FESTA MAJOR Cercavila de festa major Plaça Ramon Mir Eugeni d’Ors Av. Mas d’en Serra Plaça Sant Jordi Av. Catalunya Velázquez Ortega i Gasset Miquel Servet Plaça de la Vinya d’en Petaca 13 16
divendres 28 ARRIVO DEL REI CARNESTOLTES I COMITIVA CARNAVALESCA Arrivo del Rei Carnestoltes i comitiva carnavalesca Ortega y Gasset Plaça Llobregat Miquel Servet Av. de Catalunya Sagunt Av. Mas d’en Serra Av.Cid Campeador Eugeni d’Ors Av. Catalunya AlmogĂ vers Ter Roger de Flor Plaça Llobregat Plaça d’HernĂĄn CortĂ©s Antoni GaudĂ­ 14
dimecres ENTERRAMENT DE LA SARDINA Enterrament de la Sardina Local de l’Associació de Festes a la UA1 Plaça Llobregat Av. Catalunya Almogàvers Eugeni d’Ors Av. Mas d’en Serra Av. Catalunya Plaça Llobregat 15 5
BALLS POPULARS SANTA EULÀLIA 2014 BALLS COLLES DE FOC CAPS DE COLLA Ball de Diables de les Roquetes JosĂ© LuĂ­s LlĂĄcer/Carlos DĂ­az/Eloi Carreres Ball de Diables Els DiabĂČlics LluĂ­s Sagarra/Esteve SĂĄnchez Petits DiabĂČlics Xavi Hurtado/Xavi MartĂ­nez/JosĂ© SĂĄnchez Els Petits del Foc Carlos Monago/Alfonso Moral/Yolanda Buitrago Dragona de les Roquetes David Prats El Duc Sergi Candela BALLS BLANCS CAPS DE COLLA Gegants de les Roquetes, Joan i EulĂ lia Toni PĂ©rez/Ángel Perona Ball de Cap-grossos Pepi VĂĄzquez Ball de Gitanetes Judith RaventĂłs/Seli Bau Ball de Panderetes Petites YĂ©ssica Gil/JĂ©ssica PĂĄez Ball de Sant Ferriol Blay Fort Ball de Cercolets MarĂ­a JosĂ© SĂĄnchez/Leo Ruiz Ball de Bastons Mitjans Juan Monago Ball de Bastons Veteranes Laura GonzĂĄlez Ball de Cintes Petites i Minis VerĂłnica Mur/Montse SalmerĂłn Ball de Cintes Grans Mercedes Esteban Ball de Cintes Veteranes Cristina RĂ­os Ball de Bastons Joves Esperanza PĂ©rez Ball de Gitanes Espe PĂ©rez /Sandra PinĂłs Ball de Bastons Xics P. Monsalve/Isidre Calsina/J.C. Tortolero Ball de Bastons Veterans Joan Bau/Casi GarcĂ­a Colla Dansaire Casimiro GarcĂ­a Gralles El Geganter Isabel Teruel CASTELLERS DE LES ROQUETES CAP DE COLLA : Juan Carlos Lancha ‱ Tots els Balls Blancs, Els Petits del Foc i la Colla de Gralles El Geganter pertanyen a l’AgrupaciĂł de Balls Populars de les Roquetes. ‱ Els Castellers de les Roquetes, El Duc, la Dragona de les Roquetes, els Petits DiabĂČlics, el Ball de Diables Els DiabĂČlics i el Ball de Diables de les Roquetes sĂłn entitats prĂČpies. 16
ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA I CARNAVAL 2014 PRESIDENT: CristĂłbal Soto SOTSPRESIDENT PRIMER: Manuel Espinosa SOTSPRESIDENTA SEGONA: Ana MarĂ­n SECRETÀRIA: MercĂš DĂ­ez TRESORER: Francisco FernĂĄndez VOCALS: Encarna Jurado JosĂ© Olmos Caridad JimĂ©nez Manoli SĂĄnchez Amparo JimĂ©nez Antonia Jumillas Victoriano BenĂ­tez Emilia Hermenegildo Josefa MarĂ­n MarĂ­a Olmos Pilar Chaves Eliseu Blanch David SellĂ©s JosĂ© Molina Ángel Perona Felipe RodrĂ­guez AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA 2014 PRESIDENT: Blai Fort SOTSPRESIDENTA i SECRETARIA: VerĂČnica Mur TRESORERA: MarĂ­a Olmos 17
NOTES La portada del Programa de Festes ha estat realitzada pel dissenyador local Gerard GĂłmez, si voleu consultar la seva pĂ gina www.facebook.com/puntgg. La separata “Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu!” Ă©s obra d’Ester Callao Mestre L’AssociaciĂł de Festes i l’AgrupaciĂł de Balls Populars agraeixen com cada any la puntualitat en els actes i la dedicaciĂł de les persones participants en cadascuna de les activitats de la Festa Major. Qualsevol canvi en la programaciĂł serĂ  notificat tan aviat com sigui possible. AGRAÏMENTS RECOMANACIONS ‱ ‱ ‱ ‱ ‱ ‱ Entitats i persones col‱laboradores AgrupaciĂł de Defensa Forestal e Sant Pere de Ribes Servei de CatalĂ  de Sant Pere de Ribes ParrĂČquia de Santa EulĂ lia Giravi Al personal de l’Ajuntament ‱ Per a un millor funcionament de la cercavila dels balls populars i per tal d’evitar desperfectes als vehicles, eviteu aparcar als carrers i places del recorregut i seguiu les instruccions de la Policia Local. L’AssociaciĂł de Festes i l’AgrupaciĂł de Balls Populars no es faran responsables de possibles desperfectes a vehicles que no hagin seguit les instruccions donades. Us animem a assistir a tots els actes que organitzen les entitats i agraĂŻm la col‱laboraciĂł de tothom. Si vols participar en l’organitzaciĂł de les festes del teu poble i col‱laborar, pots adreçar-te a l’AssociaciĂł de Festes i a l’AgrupaciĂł de Balls Populars. ‱ ‱ MESURES DE SEGURETAT DAVANT LA PIROTÈCNIA Per evitar danys personals o materials, es recomana seguir les mesures de seguretat segĂŒents allĂ  on es realitzi l’actuaciĂł dels grups de foc: Per al veĂŻnat i comerciants - Mantenir portes i finestres tancades, persianes abaixades, aparadors i vidres protegits i tendals recollits, i no tenir roba estesa o altres elements com banderes, etc. - No col‱locar cap element que pugui obstaculitzar el desenvolupament de l’actuaciĂł o el pas fluid de la gent (testos, taules, cadires, etc.). - No llançar aigua fins que no hagi acabat l’actuaciĂł atĂšs que la pĂłlvora mullada pot tenir efectes imprevisibles. - No encendre foc ni fumar a prop de les bosses o contenidors del material pirotĂšcnic. Per a qui vulgui participar-hi - Porteu roba de cotĂł preferiblement vella, amb mĂ nigues i pantalons llargs, i coll tancat. - Porteu un barret que us cobreixi tot el cap i mocador de cotĂł al coll. - Porteu un calçat adequat, cĂČmode i tancat. - No demaneu al veĂŻnat que llanci aigua fins que no hagi acabat l’actuaciĂł. - No envair l’espai on el grup de foc fa l’actuaciĂł i no agafar ni destorbar cap dels seus membres. - Seguiu en tot moment les indicacions de les integrants del grup de foc i dels serveis d’ordre pĂșblic. CRÈDITS Festa Major de Santa EulĂ lia i Carnaval, febrer i març de 2014 Editen: AssociaciĂł de Festes i Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes Entitats que coordinen els actes: AssociaciĂł de Festes i AgrupaciĂł de Balls Populars Disseny i impressiĂł: Papyrus del Garraf DipĂČsit legal B-28356-2005 18
2
Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu! Del 30 d’octubre de 1993 al 30 d’octubre de 2013 Pinzellades d’aquest vint anys d’histĂČria A cĂ rrec d’Ester Callao Mestre, bibliotecĂ ria i directora ‘La biblioteca ha de demostrar constantment que davant de l’accĂ©s al coneixement tothom Ă©s igual i posseeix la mateixa dignitat’. Notes sobre la biblioteca. Josep Pla Aquesta Ă©s la frase que presideix el taulell d’informaciĂł de l’entrada de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes. DĂłna la benvinguda, nomĂ©s obrir la porta, a tots els usuaris i usuĂ ries que hi entren, i recull la filosofia de tota biblioteca pĂșblica, la que descriu el Manifest de la IFLA/UNESCO: un equipament cultural fonamentat en la ‘igualtat d’accĂ©s per a tothom sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religiĂł, la nacionalitat o la classe social’. Encetem aquest treball obrint una porta imaginĂ ria que ens transporti temps enrere, i ens permeti descobrir com es va posar en marxa la Biblioteca Josep Pla, quins van ser els seus antecedents i quins els passos previs a la seva inauguraciĂł, i ens apropi als primers anys de funcionament, per veure com va transcĂłrrer aquesta etapa, perĂČ tambĂ©, com ha evolucionat i canviat la biblioteca des d’aleshores fins a l’actualitat. Que s’obri doncs, aquesta porta, per commemorar els primers vint anys d’histĂČria de la ‘Josep Pla’ tot fent un repĂ s histĂČric del que ha representat per les Roquetes i per als seus veĂŻns. 3
INTRODUCCIÓ Ja han passat vint anys d’aquell 30 d’octubre de 1993, dia que la Biblioteca Josep Pla obria les portes per inaugurar un equipament cultural nou de trinca, modern, en xarxa, obert a tothom, i amb el repte d’oferir un espai polivalent a tota la ciutadania. La Biblioteca Josep Pla de les Roquetes va commemorar el seu vintĂš aniversari el passat 30 d’octubre de 2013 sota el lema ’20 anys amb Tu’, amb l’objectiu de fer un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre d’aquests vint anys hi han estat vinculades: formant part de l’equip, dirigint-la o senzillament com a usuaris i usuĂ ries. PerquĂš una biblioteca funcioni plenament, tothom hi Ă©s important, des del director que la gestiona, fins a l’usuari que Ă©s tan petit que amb prou feines sap quĂš Ă©s un conte, des del personal que forma part de l’equip i estĂ  darrere el taulell cada dia, fins als usuaris que hi entren buscant un oasi de tranquil·litat per poder llegir, buscar informaciĂł, estudiar, connectar-se a internet, fer un treball, o passar una estona relaxada a l’hora del conte, triant i escoltant mĂșsica, fullejant una revista o repassant les notĂ­cies d’un diari. Entre tots i totes hem anat donant forma a la fesomia d’aquesta biblioteca pĂșblica des de la seva posada en marxa. No podem oblidar que, a mĂ©s, tĂ© la peculiaritat que va nĂ©ixer desprĂ©s d’una llarga demanda per part dels veĂŻns de les Roquetes, per la qual cosa, amb mĂ©s motiu que mai, cal celebrar que passats aquests vint anys, la Biblioteca Josep Pla Ă©s un equipament que funciona a ple rendiment i tĂ© una bona acollida per part de petits i grans. L’objectiu d’aquesta separata no Ă©s donar un ball de xifres ni fer una valoraciĂł estadĂ­stica dels usos, serveis i resultats de la biblioteca en si, sinĂł que pretĂ©n fer un repĂ s de la seva histĂČria, basant-se en els testimonis mĂ©s directes, el de les persones que l’han conegut al llarg d’aquests 20 anys, i en especial, ser el testimoni d’aquells que en van viure els inicis. La finalitat d’aquest treball Ă©s, doncs, recollir records relacionats amb la seva posada en marxa, i fer memĂČria d’una histĂČria amb un to mĂ©s quotidiĂ , mĂ©s humĂ , mĂ©s anecdĂČtic, centrada en el seu dia a dia. Per poder recollir aquests testimonis i recopilar la informaciĂł necessĂ ria per redactar aquest treball, m’ha ajudat molt poder llegir el dietari que escrivien a mĂ  els primers directors i que Ă©s el testimoni directe del funcionament intern de la biblioteca vist des de l’ĂČptica de l’equip que la gestionava. TambĂ© he necessitat anar a l’arxiu municipal per fer una mica de recerca de la documentaciĂł institucional relacionada amb els inicis de la biblioteca, i per recuperar alguna imatge dels primers temps. No cal dir que he llegit les memĂČries anuals de la biblioteca i he recuperat articles de premsa local i comarcal. PerĂČ aixĂČ no ha estat suficient perquĂš aquesta documentaciĂł no aportava l’essĂšncia que estava buscant, motiu pel qual he preferit anar mĂ©s enllĂ  i parlar personalment amb la gent que ha anat treballant a la biblioteca al llarg d’aquests vint anys, i que hi ha deixat, etapa rere etapa, la seva empremta particular. Amb aquesta idea em vaig reunir amb els directors que han estat al capdavant de la biblioteca, i tambĂ© amb les auxiliars que han format part de l’equip de tres persones que sempre ha format la plantilla de personal. A mĂ©s, tambĂ© he escoltat el testimoni d’historiadors locals i veĂŻns, que sĂłn els que podien narrar en primera persona com van ser els primers anys de la ‘Josep Pla’ en el marc del nucli de les Roquetes. Explicat tot aixĂČ, faig cinc cĂšntims de com he plantejat aquest treball: aquesta separata consta de tres parts diferenciades que s’enllacen seguint l’ordre cronolĂČgic. Una primera part per exposar els orĂ­gens de la Biblioteca Josep Pla repassant el paper de les tres biblioteques ‛pĂșbliques’ precedents. Una segona part dedicada als vint anys d’histĂČria de la biblioteca fent esment del que ha estat mĂ©s rellevant de cada etapa. I finalment, un apartat per parlar a grans trets, de la biblioteca en l’actualitat i dels seus projectes de futur. RepĂ s de 20 anys d’histĂČria La Biblioteca Josep Pla no neix del no res: tĂ© uns antecedents que tot seguit repassarem, que sĂłn la clau per arribar a obrir, mĂ©s endavant, una biblioteca pĂșblica nova i moderna dins el marc d’una xarxa de biblioteques provincial amb unes condicions, fons i serveis innovadors per un equipament cultural tan esperat en una poblaciĂł que ja feia anys que el demanava. 4
Per parlar dels antecedents de la biblioteca, ens remuntarem al nucli de poblaciĂł de les Roquetes dels anys setanta, moment de creixement i d’impuls per part dels veĂŻns que lluitaven per tirar endavant i aconseguir, costĂ©s el que costĂ©s, tota mena d’infrastructures per tal d’oferir els serveis bĂ sics a tota la comunitat. Malgrat la situaciĂł i les mancances, els veĂŻns de les Roquetes representats per l’AssociaciĂł de VeĂŻns, reivindicaven tot allĂČ que creien necessari i indispensable per poder conviure i millorar la seva qualitat de vida en tots els Ă mbits socioculturals possibles. Entre d’altres serveis, es reclamaven les escoles, un ambulatori i es començava a parlar de la creaciĂł d’una biblioteca. En aquest repĂ s histĂČric ens endinsarem en la histĂČria de les tres biblioteques ‛pĂșbliques’ que ha tingut les Roquetes al llarg del temps: primer parlarem de la Biblioteca de l’AssociaciĂł de VeĂŻns, desprĂ©s de la Biblioteca del Casal de Cultura, desprĂ©s del trasllat d’aquesta Ășltima cap a l’edifici del Centre CĂ­vic, i finalment, dedicarem el gruix d’aquest treball a parlar de la Biblioteca Josep Pla, inaugurada ara fa vint anys. La Biblioteca de l’AssociaciĂł de VeĂŻns L’any 1974, encara en plena dictadura, inicia la seva trajectĂČria l’AssociaciĂł de VeĂŻns de les Roquetes com una entitat local que volia representar a tots els veĂŻns i veĂŻnes, amb l’objectiu d’omplir els buits socioculturals del moment, promoure activitats de tota mena i encapçalar una lluita social que els portĂ©s a aconseguir millores pel nucli de poblaciĂł on vivien. D’entre les activitats culturals que va promoure en destaca la creaciĂł de la primera biblioteca pĂșblica de les Roquetes sota el nom de Biblioteca Popular, i aquest ‘popular’ tĂ© mĂ©s significat que mai ja que partia d’una crida demanant als veĂŻns i a les empreses locals que aportessin llibres i revistes. A finals de 1975 l’AssociaciĂł de VeĂŻns de les Roquetes inicia les gestions per a l’obertura d’una Biblioteca Popular pensada com una biblioteca oberta a totes les edats (nens, joves i grans), perĂČ orientada especialment als nens i nenes en edat escolar: un espai on poder anar a fer els deures. En el nĂșmero 11 del seu BoletĂ­n informativo de desembre de 1975, l’AssociaciĂł fa una crida a la col·laboraciĂł i ja s’hi parla de les primeres aportacions per part dels socis i caixes d’estalvis (prestatgeries, llibres i una donaciĂł econĂČmica). Per aconseguir que aquesta sigui una biblioteca popular, amb el que comporta aquest qualificatiu, es demana als veĂŻns que poden col·laborar entregant llibres, revistes i diaris, demanant el carnet de soci protector de la biblioteca, participant en aquest servei o fent-ne difusiĂł entre la resta de veĂŻns i amics. Tot i que el desembre de 1975 s’anuncia l’imminent obertura de la biblioteca per al gener o al febrer de 1976, no en tenim cap mĂ©s notĂ­cia fins al gener de 1977, quan en el nĂșmero 24 de la mateixa publicaciĂł se’n torna a parlar i s’informa de les gestions que s’estan fent per aconseguir obrir, per fi, una biblioteca pĂșblica a les Roquetes: aquest cop sĂ­ que serĂ  una realitat. Sota el tĂ­tol “Gestiones para dotar al vecindario de una biblioteca pĂșblica”, l’AssociaciĂł de VeĂŻns exposa que el fet d’obrir una biblioteca Ă©s una vella aspiraciĂł de l’entitat, i parla de la ‘tan esperada biblioteca’. En justifica que fins al moment no s’hagi posat en marxa tot i les primeres aportacions, a causa dels continuats canvis del seu local social. L’associaciĂł havia encapçalat una campanya per aconseguir recuperar uns locals tancats, que havien quedat sense Ășs, i que podien acollir la biblioteca. En aquest sentit, un grup de joves en nom de la vocalia de cultura de l’associaciĂł fins i tot havia redactat un escrit signat per uns 250 veĂŻns i l’havia presentat a l’Ajuntament, perĂČ inicialment no n’obtenen cap resposta. Cal destacar l’actitud que adopta l’AssociaciĂł de VeĂŻns envers la necessitat d’un espai per ubicar-hi la biblioteca amb frases com aquesta: “La AsociaciĂłn padece la necesidad de un local propio y estable, pero a pesar de estar necesitada no ha reivindicado estos locales para ella sino para promover la creaciĂłn de una instituciĂłn al servicio de todos: una biblioteca abierta al pĂșblico”. En aquest article es descriu la biblioteca com un servei pĂșblic ‘indispensable’, i diu: “Una Biblioteca PĂșblica representa tener un lugar de silencio para poder estudiar; tener a mano libros de consulta para los trabajos escolares; 5
fomentar la aficiĂłn por la lectura; poder hojear ... periĂłdicos y revistas; y, en fin, encontrar un lugar abierto al fomento de inquietudes y a mĂĄs ĂĄmplias actividades culturales pensamos, por ejemplo, en charlas educativas. Es por todo esto que la AsociaciĂłn apoyada por el respaldo del pueblo, continua reclamando los locales del desgraciado intento de consultorio para que sean dados al pueblo albergando en ellos su biblioteca”. L’inconvenient que suposava la manca d’un local on ubicar la reclamada biblioteca pĂșblica es resol finalment grĂ cies a la cessiĂł d’uns locals per part de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. El mateix article d’aquest butlletĂ­ aixĂ­ ho anuncia com a notĂ­cia d’Ășltima hora. De totes aquestes reivindicacions neix la Biblioteca Popular promoguda per l’AssociaciĂł de VeĂŻns que s’inaugura el 23 d’abril de 1977. Aquesta biblioteca estarĂ  en servei fins al 1982, quan, amb la inauguraciĂł de la Biblioteca municipal al Casal de Cultura en un espai donat per l’Ajuntament per fer una biblioteca mĂ©s gran, els llibres sĂłn cedits per a aquesta Ășltima. Biblioteca del Casal de Cultura de les Roquetes L’any 1981 s’inicia el Projecte d’obres d’habilitaciĂł i condicionament del pati i edifici escolar d’Els Galliners, edifici que havien estat l’escola pĂșblica de les Roquetes. En aquest espai s’hi ubicarĂ  el Casal de Cultura, que s’inaugurarĂ  el 1982 un cop acabades aquestes obres de reforma. El Casal de Cultura es converteix, aixĂ­, en l’Ășnic equipament cultural de les Roquetes. Ja des de la seva inauguraciĂł compta amb una biblioteca municipal que adopta el nom de Biblioteca del Casal de Cultura. La biblioteca disposava d’una sala de lectura de 225 m2. El Casal de Cultura era un espai dedicat a la dinamitzaciĂł cultural per la qual cosa en el mateix local hi havia una sala d’exposicions de 207 m2 i una sala de conferĂšncies de 269 m2. Per obrir aquest equipament municipal l’Ajuntament contracta una persona com a responsable que, amb el suport d’un conserge, s’ocuparĂ  de gestionar totes les seves dependĂšncies, entre d’altres funcions, es farĂ  cĂ rrec de la biblioteca. La publicaciĂł L’Ajuntament informa del desembre de 1982, en un article que recull les darreres iniciatives culturals al municipi, parla de la crida que es va fer a les Roquetes demanant col·laboraciĂł per acabar el pati i l’ajardinament del Casal de Cultura un cop acabades les obres de remodelaciĂł d’Els Galliners. Amb aquest fi s’organitza una jornada de treball col·lectiu i una primera assemblea per plantejar el programa d’activitats del casal i quina havia de ser l’estructura organitzativa que el gestionaria, per l’11 d’octubre de 1981. La Biblioteca del Casal de Cultura s’inaugura el 23 d’abril de 1982 amb un fons inicial d’uns 1.000 documents, alguns provinents de la biblioteca de l’AssociaciĂł de VeĂŻns i d’altres adquirits expressament per l’Ajuntament, que tambĂ© adquireix el mobiliari. L’horari d’obertura d’aquesta biblioteca era de 16 a 21 h de la tarda i com a biblioteca pĂșblica, estava oberta a tothom. D’entre la documentaciĂł d’arxiu consultada, destaca una carta datada el 17 de març de 1982, just abans d’obrir al pĂșblic la biblioteca, que adreça l’aleshores Regidor de Cultura, Joan Pascual Olivella, al President de la DiputaciĂł, Sr. Francesc MartĂ­ Jusmet, sol·licitant atenciĂł i una subvenciĂł econĂČmica per a aquesta biblioteca, i la descriu aixĂ­:‘El motiu d’aquest escrit Ă©s per comunicar-li que aquest ajuntament ha posat en funcionament una Biblioteca que estĂ  dins del casc urbĂ , l’accĂ©s estĂ  ben comunicat i compta amb mesures de vigilĂ ncia i seguretat. Compta amb uns 225 m2 de sala de lectura, dotada amb [36] places, per a una poblaciĂł d’uns 6.500 habitants aproximadament que hi ha al barri, al mateix local existeix una sala d’exposicions de 207 m2 i una sala de conferĂšncies de 269 m2. La Biblioteca compta amb una entrada de llum natural, per les finestres enfrontades, hi ha visibilitat total sense necessitar llum artificial. TambĂ© tĂ© llum elĂšctrica, degudament instal·lada (...)’. Antoni Arrebola, al capdavant del Casal de Cultura i de la biblioteca, inicia el primer llibre de registres de fons documental el 4 de maig de 1982, i els primers carnets de soci s’inscriuen en el llibre de registres d’usuaris a partir del 4 de juny del mateix any. D’aquesta manera la Biblioteca del Casal de Cultura posava en marxa tots els circuits de control bibliogrĂ fic de manera normalitzada, aixĂ­ com el servei de prĂ©stec entre els seus usuaris. 6
A l’Ajuntament informa de desembre 1982 es descriu l’activitat d’aquest equipament amb aquestes paraules: “El Casal de Cultura, amb la seva biblioteca, sales d’exposicions, jocs i reunions, i les activitats que s’hi organitzen, estĂ  esdevenint un autĂšntic focus cultural i de relaciĂł social i convivĂšncia de la poblaciĂł. Hi ha grups de balls populars, classes de catalĂ , excursionisme, jocs, fotografia, cursets diversos, etc. El casal Ă©s obert a tothom i la seva biblioteca comença ja a ser força concorreguda sobretot per nois i noies”. De juny a desembre de 1982 es fan un total de 773 carnets de prĂ©stec. A finals de 1984 la biblioteca compta amb un fons de 2.858 documents, i les dades parlen d’un total de 1.500 carnets. La biblioteca obtĂ© un gran Ăšxit de pĂșblic, tant Ă©s aixĂ­ que el servei queda petit a les hores punta. La secciĂł infantil Ă©s la mĂ©s utilitzada: la majoria d’usuaris tenen entre 6 i 20 anys. Van passant els anys, i a finals de 1988 la biblioteca ja tenia un fons de 3.000 documents, i el 1989, un any abans del seu tancament, la Biblioteca del Casal de Cultura comptava amb 4.500 documents i mĂ©s de 2.000 usuaris amb carnet de prĂ©stec, i aixĂČ representava un 98% de la poblaciĂł infantil i juvenil de les Roquetes, prĂ cticament no hi anava pĂșblic adult. El 15 de setembre de 1989 es fa una sol·licitud de subvenciĂł a la DiputaciĂł de 750.000 ptes. per activitats al Casal de Cultura. Aquell any el pressupost total del Casal de Cultura era de 2.640.000 de pessetes. S’adjunta una memĂČria del casal que inclou l’apartat: ‘Manteniment i potenciaciĂł de la biblioteca - sala de lectura’. En aquest apartat consta que Ă©s un espai sobresaturat i que a partir de setembre de 1989 es volen iniciar activitats d’animaciĂł cultural: presentaciĂł de llibres, conferĂšncies, etc. Uns mesos mĂ©s tard, amb la inauguraciĂł del Centre CĂ­vic L’Espai el 8 de desembre de 1990, la Biblioteca del Casal de Cultura es trasllada a l’espai destinat a biblioteca d’aquest nou edifici, a l’espera de les gestions que estĂ  duent a terme l’Ajuntament amb la Xarxa Municipal de Biblioteques Populars de la DiputaciĂł de Barcelona per aconseguir que aquesta biblioteca entri a formar part d’aquesta xarxa provincial amb tots els avantatges que aixĂČ suposaria. Un capĂ­tol a part, perĂČ contemporani a aquests anys, Ă©s el que enceto tot seguit. Mentre es posava en marxa la Biblioteca del Casal de Cultura, s’iniciava una negociaciĂł institucional en paral·lel per tal d’obrir una biblioteca pĂșblica municipal mĂ©s gran encabida dins d’una de les xarxes de biblioteques esteses per Catalunya. En aquest sentit, a l’arxiu municipal es conserva la correspondĂšncia creuada entre l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya a partir del setembre de 1982. En aquesta correspondĂšncia podem llegir la carta signada per la secretaria de l’Ajuntament i dirigida a la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en quĂš comunica l’acord adoptat per la ComissiĂł Municipal Permanent en sessiĂł ordinĂ ria celebrada el 30 de juny de 1982, on s’especfica: ‘(...) Dictamen de la DelegaciĂłn de Cultura sobre ofrecimiento de un terreno municipal a la Generalitat de Catalunya, para la construcciĂłn de una Biblioteca PĂșblica.- (...) ‘haciĂ©ndonos eco del anhelo general de los vecinos del barrio de Les Roquetes, en el sentido de poder disponer de una Biblioteca PĂșblica importante, y creyendo esta concejalĂ­a que ello serĂ­a un paso importante para la culturizaciĂłn de los residentes de este nĂșcleo, propone a la ComisiĂłn Municipal Permanente, adopte el acuerdo de ofrecer a la Generalitat de Catalunya, un terreno de propiedad municipal a fin de que pueda edificar una Biblioteca PĂșblica’. La ComisiĂłn Municipal Permanente acueda, por unanimidad de los presentes, proceder al ofrecimiento de un terreno de propiedad municipal a la Generalitat de Catalunya, a los fines señalados’. La Cap de la SecciĂł de Biblioteques de la Generalitat, Sra. Pilar Llopart, respon a aquesta carta justificant que han realitzat un estudi i que al municipi hi ha un dĂšficit de m2 i places de lectura, i que donada la dispersiĂł del municipi, amb dos nuclis de poblaciĂł (Ribes i Roquetes) fa necessĂ ria la creaciĂł de dues biblioteques, una de les quals hauria d’actuar com a central. Aquesta Cap creu oportuna una visita al municipi per concretar futures actuacions, i comenta que a les Roquetes cal un terreny que permeti construir-hi un local de 300m2 de superfĂ­cie com a mĂ­nim. Davant d’aquesta demanda, l’Ajuntament es posa en contacte amb l’AssociaciĂł de VeĂŻns, que havia cedit un solar de la seva propietat per construir-hi la biblioteca, i els 7
convoca conjuntament amb el responsable del Casal de Cultura, Antoni Arrebola, per fer aquesta visita de la Cap ‘in situ’ al terreny que s’havia ofert a la Generalitat. Amb aquesta visita es comprova que el terreny proposat no Ă©s adequat i l’Ajuntament en busca d’altres ja entrat el 1983. El 1984, desprĂ©s d’un parĂšntesi, el nou regidor de Cultura Josep LluĂ­s Palacios reprĂšn les negociacions amb la Generalitat i demana la construcciĂł de dues biblioteques, una a cada nucli de poblaciĂł. Passen els anys, i cap a finals de 1988, quan les noves instal·lacions on s’ubicarĂ  el Centre CĂ­vic i una biblioteca estan a punt de finalitzar, l’Ajuntament sol·licita l’ingrĂ©s d’aquesta Ășltima a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat o bĂ© a la Xarxa de Biblioteques de la DiputaciĂł de Barcelona. La Generalitat refusa aquesta demanda a causa de la precĂ ria situaciĂł econĂČmica del servei, perĂČ la DiputaciĂł ho accepta i s’inicien les negociacions i trĂ mits pertinents per fer-ho possible. L’edifici del Centre CĂ­vic L’Espai Per situar-nos una mica, l’1 de gener de 1989, mentre s’estan duent a terme les obres de les noves instal·lacions a la Unitat d’ActuaciĂł 1 (UA1), el nucli de les Roquetes (entenent barri de les Roquetes, Vilanoveta i Mas d’en Serra) tenia 7.189 habitants d’un total de 13.294 habitants en tot el municipi de Sant Pere de Ribes. El projecte d’obres d’aquest equipament contemplava dos Ă mbits diferenciats: un centre cĂ­vic, que seria inaugurat en breu, i una biblioteca que un cop equipada estava previst que ocupĂ©s un total de 419 m2. Un cop finalitzades les obres, el 8 de desembre de 1990 s’inaugura el Centre CĂ­vic L’Espai, i des d’aquest moment fins a la inauguraciĂł de la Biblioteca Josep Pla a finals de 1993, la Biblioteca del Casal de Cultura es trasllada al que serĂ  la futura seu de la Biblioteca Josep Pla. El fons de la Biblioteca del Casal de Cultura ocupa l’edifici sense pertĂ nyer encara a la Xarxa de Biblioteques de la DiputaciĂł de Barcelona, que com hem dit mĂ©s amunt, s’estĂ  tramitant pas a pas. En aquell moment aquesta biblioteca d’impĂ s tenia un fons de mĂ©s de 5.000 documents. Arribem al 1991 i el mes de març es contracta M. JosĂ© GarcĂ­a GonzĂĄlez, veĂŻna de les Roquetes, com a auxiliar de biblioteca, desprĂ©s d’un parell de mesos fent prĂ ctiques. Ella, tota sola, Ă©s l’encarregada del funcionament de la biblioteca des del 1991 fins a la inauguraciĂł de la Biblioteca Josep Pla. El seu testimoni descriu una biblioteca que ocupa un espai molt gran, prĂ cticament buida, amb uns usuaris majoritĂ riament infantils i juvenils, que molts cops li feien la guitza, poc avesats a l’Ășs d’una biblioteca pĂșblica en condicions i amb una normativa clara. El gener de 1992 s’aprova un primer projecte de condicionament de la nova biblioteca, i al cap d’un any, el gener de 1993, s’inicia el llibre de registre dels documents del que serĂ  la nova biblioteca. El 27 de gener de 1993 s’aprova el projecte definitivament amb l’adjudicaciĂł d’obres i de compra de mobiliari. Des d’aquest moment fins a la seva inauguraciĂł es treballa per equipar i posar al dia la futura Biblioteca Josep Pla. LA BIBLIOTECA JOSEP PLA La inauguraciĂł La Biblioteca Josep Pla s’inaugura el 30 d’octubre de 1993, fruit del conveni signat entre l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la DiputaciĂł de Barcelona pel qual entrava a formar part de la seva Xarxa de Biblioteques Populars. El nĂșmero 98 de la revista MontgrĂČs de l’octubre a desembre de 1993, dedica la portada i dues pĂ gines interiors a aquesta inauguraciĂł, i la qualifica amb les segĂŒents paraules: ‘Inaugurada la millor biblioteca de la comarca a les Roquetes’. La inauguraciĂł va comptar amb l’assistĂšncia dels senyors Manuel Royes, president de la DiputaciĂł de Barcelona; Joan Fuster, diputat de les Àrees de Cultura i EducaciĂł de la DiputaciĂł de Barcelona; Xavier Robert, president del Consell Comarcal del 8
Garraf; Jaume Bertran, diputat comarcal; aixĂ­ com de la corporaciĂł en Ple de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes encapçalada per Josep Antoni Blanco, alcalde del municipi, i Josep LluĂ­s Arnal, regidor de Cultura. TambĂ© es va comptar amb la presĂšncia de diversos alcaldes i regidors de cultura de la resta de municipis de la comarca, i la representaciĂł de totes les entitats culturals i esportives locals, a banda de veĂŻns i veĂŻnes. La visita del president de la DiputaciĂł va començar al nucli de Ribes, on va visitar l’altra biblioteca del municipi, que s’havia tornat a posar en funcionament de manera provisional a Can Salvador Miret. DesprĂ©s de visitar el casal d’Avis de Ribes, i tocades les sis de la tarda, arribaven a les Roquetes, a la cruĂŻlla dels carrers de GaudĂ­ i de Murillo, punt on l’AgrupaciĂł de Balls Populars feia la ballada final de la cercavila que s’havia preparat amb motiu de la nova biblioteca. Tot seguit, el president de la DiputaciĂł i l’alcalde, Josep Antoni Blanco, juntament amb la resta de convidats, van entrar a la biblioteca on van tenir lloc els discursos inaugurals. S’inaugura amb un fons inicial de 8.000 documents distribuĂŻts en grans seccions: la d’adults, la infantil i juvenil, l’hemeroteca, la secciĂł de col·lecciĂł local, i una secciĂł d’audiovisuals que va ser un gran atractiu com a tret diferencial i innovador respecte les biblioteques pĂșbliques que hi havia a la comarca. Aquestes seccions dividien la planta de la biblioteca, que era d’un Ășnic espai, amb dos grans taulells d’informaciĂł: un de central a l’entrada, on sempre s’hi ha dut a terme el servei de prĂ©stec i devoluciĂł de materials, i un taulell a l’àrea infantil i juvenil. La biblioteca oferia a tots els ciutadans un servei de consulta i de prĂ©stec d’aquest fons de llibres, revistes, discos, cassets i vĂ­deos, documents que quasi en la seva totalitat s’hi podia accedir lliurement a la prestatgeria, a diferĂšncia de les antigues biblioteques, que tenien per missiĂł custodiar el seu fons, i sovint s’havia de demanar els documents, que estaven guardats en un magatzem, o dins d’armaris tancats en pany i clau. La Biblioteca Josep Pla s’havia plantejat com una biblioteca moderna. En aquell moment es rebien cinc diaris i una cinquantena de revistes, a banda de la premsa local i comarcal, i el fons s’ordenava seguint la CDU (ClassificaciĂł Decimal Universal) que agrupa els documents per la temĂ tica que tracten. Com a novetat a destacar, a la secciĂł d’audiovisuals es podia escoltar mĂșsica grĂ cies a uns aparells d’autoescolta, i veure vĂ­deos, i tot aquest fons es podia endur en prĂ©stec a casa. La Biblioteca Josep Pla oferia el servei de prĂ©stec: qualsevol persona es podia emportar fora de la biblioteca material bibliogrĂ fic i audiovisual si disposava del carnet. El carnet de la biblioteca era gratuĂŻt, i permetia treure en prĂ©stec un nombre determinat de documents, que calia retornar en bon estat dins del termini establert. GrĂ cies al fet que la biblioteca formava part d’una xarxa, un Ășnic carnet de prĂ©stec servia per qualsevol de les biblioteques que treballaven entrellaçades. Tant el servei de prĂ©stec com la consulta del fons era manual. Hi havia quatre catĂ legs: el d’autors i obres anĂČnimes, l’alfabĂštic de matĂšries, el sistemĂ tic de matĂšries, i l’alfabĂštic de tĂ­tols, tots ells formats per uns calaixets amb fitxes ordenades alfabĂšticament, on era entretingut arribar a localitzar el material que cada usuari necessitava. A banda del servei de prĂ©stec i el de consulta d’informaciĂł, la biblioteca organitzava activitats culturals diverses, des de conferĂšncies a exposicions, i activitats d’animaciĂł per a infants com l’hora del conte o tallers diversos. TambĂ© oferia la possibilitat de preparar visites comentades sobre el seu funcionament a les escoles, entitats o grups d’interessats en conĂšixer-la. La Biblioteca Josep Pla des de la seva inauguraciĂł, mantindrĂ  un estret lligam amb la veĂŻna biblioteca de Ribes. Totes dues funcionaran en el mateix horari: de 15.30 a 20.30 h de dilluns a divendres, i de 10 a 13 h els dissabtes. A tall d’anĂšcdota, la DiputaciĂł edita un trĂ­ptic explicatiu de color taronja en motiu de la inauguraciĂł d’aquest equipament. Aquest trĂ­ptic va ser motiu de polĂšmica perquĂš al bell mig de la portada hi figurava un dibuix del castell de Ribes enlloc de cap sĂ­mbol roquetenc. 9
El primer any de funcionament Per avançar amb els preparatius i l’organitzaciĂł de la biblioteca abans de poder inaugurar-la, la DiputaciĂł de Barcelona contracta un bibliotecari que ho gestionarĂ  tot, el Francesc Pujol, que va ser el primer director de la biblioteca i hi va treballar des de la inauguraciĂł fins a l’agost de 1994. El Francesc venia cap a les Roquetes cada dia des de Sabadell, i recorda els primers mesos amb molta feina: es va organitzar el fons, es comencen a fer dossiers de premsa, es fan activitats de dinamitzaciĂł, col·laboracions a la rĂ dio local, guies de lectura, fins i tot parla de sessions de vĂ­deo infantils. Ell enceta el diari de la biblioteca, un llibre d’actes on els primers directors escriuen a mĂ  la crĂČnica del seu pas per la Josep Pla. Hi escriu que aquests primers mesos de funcionament es caracteritzen per anar tancant els serrells que havien acabat a mitges quan s’obre la biblioteca: no hi ha lĂ­nia de telĂšfon fins mig any desprĂ©s d’obrir, per exemple. Parla de les dificultats amb que es va trobar a l’hora de mantenir l’ordre i el silenci ja que un grup conflictiu d’adolescents els feia la guitza cada tarda impedint el funcionament normal de tota biblioteca. El Francesc no treballava sol al capdavant de la ‘Josep Pla’, tenia el suport de dues auxiliars: la M. JosĂ© Garcia, que coneixia bĂ© l’espai i els usuaris perquĂš ja hi treballava abans, i l’Araceli Bau, que va treballar-hi el primer mig any d’obertura, i va ser substituĂŻda per la Maite LĂČpez (l’auxiliar que encara avui treballa a la biblioteca). Les tres auxiliars eren de les Roquetes i coneixien els usuaris personalment, cosa per la qual podien oferir un tracte molt proper que convidava a fer-se el carnet de prĂ©stec, i visitar l’equipament: molts veĂŻns i veĂŻnes van visitar la biblioteca encuriosits per saber com era i com funcionava aquella biblioteca tan nova. Tot l’equip coincideix a recordar aquests primers temps de conflictes cada tarda, fins i tot, d’haver de trucar a la policia algun cop davant la impotĂšncia de no poder aturar les bretolades d’aquest grup d’adolescents poc avesats a l’Ășs de la biblioteca. El fet de ser del poble algun cop els havia portat alguna represĂ lia puntual, perĂČ res que anĂ©s mĂ©s enllĂ  d’un insult d’adolescent que es troba cada tarda amb els amics amb la consigna de fer tot el possible per intentar tancar la biblioteca
 De 1994 al 1998: els primers 5 anys DesprĂ©s de la inauguraciĂł, la biblioteca posa el seu engranatge en marxa i comença el ritme quotidiĂ  del dia a dia. El dos de novembre de 1993, es comença el llibre de registre d’usuaris que tindran carnet de prĂ©stec, el carnet de la xarxa de Biblioteques Populars de la DiputaciĂł. Els primers carnets que hi consten sĂłn els del Francesc, la M. JosĂ© i l’Araceli, i desprĂ©s d’ells se’n fan un tip de fer carnets, fet molt comĂș durant els primers mesos de qualsevol biblioteca nova. Havent escoltat el testimoni de tots ells, no se’m fa estrany que el Francesc tanquĂ©s la seva etapa a la Biblioteca Josep Pla amb aquesta frase: ‘No crec que trobi a faltar aquesta biblioteca’. AixĂ­ de concĂ­s i directe, fruit de totes les complicacions que va haver d’encarar, que no t’esperes en una biblioteca i que, pel que ha explicat, van ser moltes. L’1 de setembre de 1994 arriba a la biblioteca una nova directora, l’Eva Montiel. L’Eva havia fet el traspĂ s de papers amb el primer director, que l’adverteix de l’entorn problemĂ tic amb quĂš s’ha trobat el primer any de funcionament, i li comenta que en aquell moment hi ha poc hĂ bit lector i poca consulta, panorama que d’entrada, no resultava massa atractiu. Recorda l’arribada a la Josep Pla, com una biblioteca amb molta llum i molt soroll, i recorda tambĂ© un grup de joves problemĂ tic, fins al punt que un cop va haver de posar una denĂșncia perquĂš quedĂ©s constĂ ncia que s’havia trencat el vidre de la porta. L’Eva ja tenia experiĂšncia perquĂš havia treballat dos anys fent de bibliotecĂ ria al Maresme, i tambĂ© havia treballat a GerĂšncia, fent una tasca mĂ©s mecĂ nica: reconvertint el catĂ leg de manual a informatitzat, perĂČ fins aleshores no havia tingut cap feina de responsabilitat fins que va triar aquesta plaça quan va aprovar les oposicions. Venia cada dia de Barcelona amb tren fins a Vilanova, i caminant fins a les Roquetes. Havia d’estar com a mĂ­nim nou mesos en un mateix lloc abans de demanar trasllat, i passat aquest temps va anar a treballar a CornellĂ , on avui Ă©s directora). 10
Veurem que els primers anys de la Biblioteca Josep Pla es caracteritzen per tenir directors joves al capdavant, acabats de diplomar, i amb ganes d’aprendre l’ofici i agafar experiĂšncia dia a dia, perĂČ potser pel fet de ser de Barcelona i rodalies, i que el transport no era del tot Ă gil perquĂš a les Roquetes no hi arribava el tren, feia que de seguida que els fos possible triessin una nova destinaciĂł, i arribĂ©s un nou director o directora i en tornĂ©s a agafar la direcciĂł, cadascĂș amb el seu tarannĂ , amb el seu estil i amb la seva manera d’entendre el quĂš ha d’oferir una biblioteca pĂșblica. L’Eva recorda que si una cosa va tenir clara des de bon començament Ă©s que tractant-se d’una biblioteca tan nova, calia celebrar el primer aniversari donant-la a conĂšixer i pensant un bon programa d’activitats. Tenia pocs recursos a l’abast, per la qual cosa, decidida, se’n va anar a trobar-se amb l’alcalde per demanar-li pressupost per celebrar el primer aniversari. S’encarrega a Merche Araque un dibuix commemoratiu per aquest primer aniversari i un de representatiu de la biblioteca, que va servir per editar el cartell i uns punts de llibre commemoratius per regalar a tots els usuaris. Durant aquella setmana es van programar activitats diverses que van omplir d’actes la commemoraciĂł del primer any de funcionament de la biblioteca. L’Eva va treballar amb el suport de dues auxiliars: l’equip de personal ha estat format per tres persones des del començament, un bibliotecari director i dues auxiliars. En aquell moment eren la M. JosĂ© i la Maite, tot i que hi va haver un temps de parĂšntesi en quĂš va tornar l’Araceli, mentre es resolia el concurs de provisiĂł de la plaça d’auxiliar (tant per la biblioteca de Ribes com la de les Roquetes), que va guanyar la Maite, que torna a treballar a partir del 2 de gener de 1995 i fins a l’actualitat. Tant l’Eva com l’Araceli, que deixen la seva etapa a la Josep Pla en aquest moment, tenen un bon record del seu pas per la biblioteca. Per l’Eva va ser un aprenentatge: parlant amb ella comenta que quan acabaves d’estudiar i tenies el tĂ­tol de bibliotecĂ ria t’adonaves que no t’havien ensenyat a dirigir una biblioteca, sinĂł altres tasques mĂ©s mecĂ niques, i que aixĂČ ho va començar a aprendre en el dia a dia a la Josep Pla. Va redactar la primera memĂČria anual de la biblioteca fent una valoraciĂł amb dades estadĂ­stiques i un repĂ s a tot el que s’havia dut a terme al llarg de 1994. Diu que tria una nova destinaciĂł per la distĂ ncia: aquĂ­ s’hi trobava bĂ©, i era tot un repte encarar els primers mesos de funcionament. Treballa a la biblioteca fins el 31 de maig de 1995. L’Araceli Bau comenta que fer d’auxiliar de biblioteca li agradava tot i que nomĂ©s hi va estar dues temporades molt curtes; manifesta que no li hauria fet res seguir-hi treballant, perĂČ que finalment es va decantar per treballar en altres Ă mbits, i ja es va desvincular de la biblioteca. L’u de juny de 1995 hi ha un nou relleu en la direcciĂł de la biblioteca: arriba el sitgetĂ  Miquel Marzal que ocupa la plaça com a director interĂ­. Just havia acabat la diplomatura i era la primera biblioteca on treballava, i a mĂ©s, al capdavant com a director. Li sorgeix la possibilitat grĂ cies a les llistes de substitucions, ja que, quan marxa l’Eva, ningĂș es decidia per venir en aquesta biblioteca no nomĂ©s per la dificultat d’arribar-hi amb els mitjans de transport pĂșblics, sinĂł tambĂ© perquĂš havia començat a cĂłrrer la veu dels problemes dia sĂ­, dia tambĂ©, de manca d’ordre i de indisciplina que, tot i no ser res greu, eren una molĂšstia que incomodava el personal i a la resta d’usuaris de la biblioteca, i que impedien el tarannĂ  tranquil de l’equipament. El Miquel no va dubtar, i venia de Sitges cada dia a les Roquetes. Si bĂ© en un principi trucava cada dia a la policia per mirar de resoldre aquests conflictes, i que quan arribaven el problema ja s’havia solucionat, perquĂš venir des de Ribes era l’estona que calia al incĂ­vics per fer una malifeta i marxar corrent, recorda que aixĂČ canvia radicalment quan la policia instal·la una oficina dalt la biblioteca, i agilitza la seva actuaciĂł persuasĂČria, si mĂ©s no. En la seva part del dietari de la biblioteca hi escriu un episodi de vandalisme: un grup de joves trenquen un vidre a pedrades. El Miquel acaba parlant amb el germĂ  gran d’un dels adolescents que dia rere dia porta problemes i a partir d’aquell moment comença el ritme tranquil i sense incidĂšncies a la biblioteca. El Miquel, amb el suport de les dues auxiliars, la Maite i la M. JosĂ©, gestiona els diferents serveis de la biblioteca i en deixa constĂ ncia al dietari i a la memĂČria anual de la biblioteca. EstĂ  un any dirigint la biblioteca, i durant aquest temps tĂ© temps de posar en marxa diversos projectes dels quals es fa ressĂČ la premsa, i tenen una bona acollida. Del seu pas per la Josep Pla 11
en destaca la difusiĂł que fa de la secciĂł d’audiovisuals fent guies amb seleccions de vĂ­deos i mĂșsica. TambĂ© dedica part de la seva feina a ordenar el fons de la col·lecciĂł local, reorganitzar els dossiers de premsa, i per primer cop des de la inauguraciĂł, revisa i fa inventari del fons, en quĂš i troba a faltar un volum de documents considerable que caldrĂ  donar de baixa: tasca que devia resultar molt entretinguda perquĂš es feia manualment. MantĂ© reunions periĂČdiques amb el tĂšcnic de Cultura de l’Ajuntament, i assisteix a les reunions de zona, que en aquell s’anomenava Baix Llobregat costaner. Es posa en contacte amb les entitats locals per buscar complicitats i col·laboracions futures, i durant els mesos que va estar a la Josep Pla es posa d’acord amb l’incipient Grup d’Investigadors de Les Roquetes que es presenta com a entitat local a la biblioteca la primavera de 1996. Redacta la segona memĂČria anual de la biblioteca, la de 1995, i hi recull els projectes mĂ©s rellevants, entre d’altres, una campanya solidĂ ria de recollida de llibres infantils per Nicaragua i d’adults per Cuba dels quals la premsa comarcal en fa difusiĂł i dĂłna a conĂšixer, i que feien les dues biblioteques del municipi conjuntament, i que van assolir els objectius que s’havien proposat, ja que cada biblioteca va recollir quatre caixes plenes de llibres (uns 250 llibres en total). El Miquel Ă©s el director de la biblioteca fins el juny de 1996, i el substitueix la Marta FernĂĄndez com a nova directora, la primera que estarĂ  una temporada mĂ©s llarga, una mica mĂ©s de tres anys, al capdavant de la Biblioteca Josep Pla (del juliol de 1996 fins a el setembre de 1999) fet que li permetrĂ  consolidar-se en aquest lloc i iniciar projectes de mĂ©s llarga durada, tots ells enfocats a promoure els diferents serveis de l’equipament. La Marta ja tenia experiĂšncia com a directora perquĂš havia dirigit una altra biblioteca prĂšviament. Sabia gestionar un equipament cultural i distribuir el pressupost que tenia destinat per elaborar un programa d’activitats equilibrat i del gust dels usuaris: va dinamitzar la secciĂł infantil programant hores del conte i tallers de manualitats amb molt bona acollida. D’aquella Ăšpoca recorda un entorn problemĂ tic, perĂČ no tan accentuat com sĂ­ que s’havien trobat els directors anteriors. Del seu pas per la biblioteca en destaca el paper de les associacions i entitats locals perquĂš eren molt actives i participatives, i tĂ© un record del Grup d’Investigadors amb els que la Josep Pla tenia signat un conveni de col·laboraciĂł per presentar els seus treballs i difondre’ls. A partir del 1996 les dues biblioteques del municipi editen conjuntament el trĂ­ptic d’activitats Viu la biblioteca, en quĂš es fa difusiĂł de la programaciĂł d’activitats que es duran a terme al llarg d’un trimestre. A la Biblioteca Josep Pla es fan activitats de tota mena, per a petits i grans: des de concursos de punts de llibre, exposicions, presentacions de llibres, hores del conte, tallers de manualitats, xerrades, fins a presentaciĂł de les separates del programa de festa major, entre d’altres. El juliol de 1997 es fa la primera ediciĂł del Biblioestiu, amb tallers infantils cada dimecres. Durant la direcciĂł de la Marta tambĂ© s’organitzen visites escolars. El desembre de 1996 la M. JosĂ©, auxiliar des del principi, tanca la seva etapa a la biblioteca per anar a treballar d’administrativa en un altre departament de l’Ajuntament, al lloc de qui serĂ  la nova auxiliar, l’Elisabet Sagarra, que comença a treballar a la Josep Pla a principis de 1997 coincidint tambĂ© amb la baixa de maternitat de la Maite. A partir d’aquell moment les dues auxiliars de la biblioteca seran l’Eli i la Maite fins avui. Dels anys en quĂš la Marta va ser directora, el mĂ©s rellevant va ser el procĂ©s d’informatitzaciĂł de la biblioteca que es va iniciar el 1996 i es posa en marxa a partir del mes de febrer de 1997. El Diari de Vilanova del 14 de febrer de 1997 publica una notĂ­cia a tota pĂ gina on es pot llegir: “Formar part d’aquesta xarxa informĂ tica suposa un seguit d’avantatges per a la biblioteca i els seus usuaris. Tal i com ha explicat, Jordi Permanyer, responsable de Projectes del Servei de Biblioteques Populars de la DiputaciĂł de Barcelona, crea noves expectatives de treball, tant per al personal de la biblioteca, que veurĂ  agilitzada la seva feina, com per als usuaris, que comptaran amb molta mĂ©s informació”. El nou sistema informĂ tic instal·lat, el VTLS, 12
permetia incorporar la Biblioteca Josep Pla a la xarxa telemĂ tica de les biblioteques pĂșbliques catalanes, en aquell moment, en formaven part 45 biblioteques populars comptant la de les Roquetes, i estava previst anar-hi introduint els catĂ legs de totes les biblioteques de la xarxa. En aquell estadi del procĂ©s, des dels ordinadors de la biblioteca es podia accedir al catĂ leg d’aquestes 44 biblioteques populars, el de les biblioteques universitĂ ries, el catĂ leg de la Biblioteca de Catalunya i tambĂ© el d’algunes biblioteques especialitzades. En definitiva, era un pas de gegant en l’evoluciĂł i la modernitzaciĂł del mĂłn bibliotecari que va representar un canvi positiu a l’hora de treballar: una millora significativa. El desembre de 1997 Ă©s l’Ășltim mes que la Marta escriu al llibre d’actes de la biblioteca. A partir d’aleshores el dia a dia de la Josep Pla l’hem de buscar recollit a cada memĂČria anual. De 1998 al 2003: els 10 anys El 25 d’abril de 1999 s’inaugura la Biblioteca Manuel de Pedrolo a Ribes, que comptava amb un equip de tres auxiliars i una bibliotecĂ ria directora. Les dues biblioteques del municipi formaven part de la xarxa de Biblioteques de la DiputaciĂł de Barcelona i els seus catĂ legs quedaven enllaçats informĂ ticament pel mateix sistema de gestiĂł bibliotecĂ ria. El fons de la Biblioteca Manuel de Pedrolo i el de la Biblioteca Josep Pla passaven a ser un Ășnic fons municipal distribuĂŻt en dos equipaments, i a nivell bibliotecari les dues biblioteques conformaven una xarxa municipal en la qual la biblioteca de Ribes era la central i la de Les Roquetes una biblioteca de barri o de proximitat. En funciĂł dels metres quadrats de cada biblioteca, del personal que hi treballava i del nombre de fons documental cada biblioteca tenia assignat un mĂČdul que servia a l’hora de rebre lots de noves adquisicions, amb mĂ©s o menys quantitat. La Marta FernĂĄndez finalitza el seu pas per la biblioteca el mes de setembre de 1999, i la substitueix la Carme Ferrero durant uns mesos, prou per agafar el relleu i seguir treballant en la lĂ­nia d’activitats i projectes que havia iniciat la Marta. A començaments de l’any 2000 la vilanovina Laia Bertran serĂ  la nova directora, i s’hi estarĂ  fins el juny de 2008. La Laia coneixia les dues biblioteques del municipi i totes les del voltant perquĂš havia estat treballant com a bibliotecĂ ria itinerant de la zona Garraf - Baix Llobregat costaner fins aquell moment. Aquesta era la seva primera direcciĂł, per la qual cosa li va ser de gran ajuda l’assessorament de la NĂșria del Campo, directora de la Manuel de Pedrolo, que tenia una llarga experiĂšncia bibliotecĂ ria al darrere. Totes dues posen en marxa projectes comuns per a totes dues biblioteques, la majoria dels quals tenen continuĂŻtat fins a l’actualitat. La Laia tambĂ© treballa colze a colze amb el Toni Rivero, director del Centre CĂ­vic L’Espai, paret per paret de la biblioteca, i preparen entre d’altres, activitats relacionades amb l’astronomia, o el Concurs literari de narrativa curta Els Cinc Pins. NomĂ©s ocupar la plaça de directora l’Hora del Garraf del 25 d’agost de 2000 li fa una entrevista. A la pregunta: quĂš canviaria o milloraria del centre i del seu funcionament? respon: “M’agradaria separar la sala infantil de la d’adults, ja que crec que tots dos ‘grups’ necessiten el seu propi espai”. TambĂ© li pregunten pels objectius que s’ha proposat per la Biblioteca Josep Pla, i n’enumera dos: disposar de connexiĂł a internet, que no triga en arribar igualant els serveis que ja oferia l’altra biblioteca del municipi. Com a segon objectiu, pretenia augmentar el nombre d’usuaris i convertir la biblioteca en un centre cultural del barri, a l’abast de tothom. En un dels titulars d’aquest article es podia llegir: “A la biblioteca hi vĂ©nen molts mĂ©s nens i joves que no pas adults. Volem arribar a mĂ©s gent de mĂ©s edat”. De mica en mica va anar assolint aquests objectius: la sala infantil i la d’adults es divideixen el 2002 amb una mampara d’alumini i vidre, i aquesta divisiĂł d’espais permet suavitzar el rebombori que solien fer els usuaris mĂ©s petits. El servei d’internet arriba a la Josep Pla, i els usuaris podran connectar-s’hi amb el nĂșmero del seu carnet de prĂ©stec per torns de mitja hora. TambĂ© arribarĂ  la connexiĂł Wi-Fi. Per aconseguir mĂ©s usuaris adults busca sinĂšrgies amb les entitats locals com ara el Col·lectiu fotogrĂ fic MargallĂł, l’AgrupaciĂł de Balls Populars o el Grup d’Investigadors de Les Roquetes, entre d’altres: col·laborar amb les entitats era la manera d’aconseguir un major nombre d’adults a la biblioteca. 13
Amb la Laia com a directora la Biblioteca Josep Pla arriba al desĂš aniversari el 30 d’octubre de 2003. Per commemorar-ho es prepara una exposiciĂł sobre aquests primers deu anys de funcionament, i entre d’altres activitats, s’encarrega i publica un conte titulat L’encanteri de les lletres, a la narradora Yolanda Santiago que es repartirĂ  entre els usuaris. Les notĂ­cies sobre l’aniversari que surten a la premsa recullen la falta d’espai de la biblioteca en aquell moment. El titular de la notĂ­cia que li dedica el Diari de Vilanova del 31 d’octubre de 2003 diu: ‘La Josep Pla, al lĂ­mit’, i la Laia en parla aixĂ­: “(
) desprĂ©s de deu anys, la biblioteca s’ha quedat petita per aplegar la quantitat de llibres en servei i l’increment del nombre d’usuaris, fruit del creixement demogrĂ fic de Les Roquetes”. Davant d’aquesta realitat, l’objectiu principal des d’aquell moment Ă©s aconseguir ampliar-la. Tant la Laia com l’Ajuntament posa fil a l’agulla en aquest sentit, perĂČ aquesta ampliaciĂł tan esperada i necessĂ ria encara trigarĂ  uns quants anys. Just quan tot estĂ  a punt per iniciar el projecte, desprĂ©s d’haver-hi anat molt al darrere, la Laia se’n va a treballar com a directora cap a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, i des d’allĂ  en veurĂ  els resultats. Del 2003 al 2008: arribant als 15 anys Les dues biblioteques del municipi treballen en paral·lel: les seves directores es reuneixen un cop per setmana amb el tĂšcnic de Cultura i van fent el seguiment dels projectes posats en marxa. L’Ajuntament els assigna una partida de pressupost per cobrir les despeses de la programaciĂł d’activitats i per editar-ne el trĂ­ptic Viu la biblioteca per fer-ne difusiĂł, una partida per compra de fons, una per material i una per infrastructures, que cada any varia en funciĂł de l’estat dels pressupostos generals. Aquest treball en paral·lel motiva el disseny d’un logotip comĂș per totes dues biblioteques, i incentiva la publicaciĂł de la guia de les biblioteques de Sant Pere de Ribes i diversos punts de llibre, aixĂ­ com un trĂ­ptic dedicat a l’escriptor que dĂłna nom a cada una de les dues biblioteques. Juntes, s’engresquen a posar en marxa nous projectes, d’entre els quals els que mĂ©s Ăšxit i continuĂŻtat han tingut han estat els relacionats amb els centres educatius: les visites escolars, el PBE (Projecte Biblioteca i Escola) de formaciĂł d’usuaris, el Bibliotecaris per un dia! i el BIBLIOinforma’t. La Laia, la NĂșria i l’Ester Callao Mestre (jo mateixa), com a responsable de la sala infantil de la biblioteca de Ribes, vam treballar en aquests projectes, des del curs 2000-2001, que es van començar a gestar, i sobretot a partir dels cursos segĂŒents, que es va anar posant en marxa, i amb l’experiĂšncia, i el criteri dels mestres i les bibliotecĂ ries escolars, s’hi van anar incorporant canvis i millores. El paper de les escoles del municipi, i en el cas que ens ocupa, les escoles de les Roquetes, ha estat molt important per donar forma a les nostres propostes i amotllar-nos a les seves necessitats. Les dues biblioteques han fet una aposta per aquests projectes, des d’aquests anys fins a l’actualitat, i s’ha aconseguit que es consideri una bona prĂ ctica i un referent per altres biblioteques que tot just s’inicien en aquest terreny. Quan parlem dels projectes en col·laboraciĂł amb les escoles no podem deixar de banda la figura del Bibliol, el cargol que va d’una biblioteca a l’altre i que Ă©s la imatge de les sales infantils. El curs 2003-2004 l’Ajuntament convoca un concurs per escollir la ‘mascota’ de les biblioteques del municipi i en surt guanyadora la vilanovina Esther Alsina. Un cop escollit van ser els usuaris els que van anar proposant noms i el que es va triar va ser el de Bibliol. Aquest element ha donat molt de joc en tots els projectes posats en marxa a la sala infantil de les dues biblioteques, i aquest curs 2013-2014 celebrarem els seus primers deu anys. No es poden resumir en tan poques lĂ­nies tot el que es va dur a terme des del 2003 al 2008, perĂČ d’aquesta etapa sĂ­ que es podria destacar, per la seva peculiaritat, la posada en marxa de la Bibliopiscina els mesos d’estiu, i la participaciĂł de la biblioteca dins el Pla Educatiu d’Entorn de Les Roquetes, amb el projecte de Les Maletes Viatgeres per les escoles (que encara es fa), les sessions d’hores del conte dels Tovets, i la posada en marxa del club de lectura fĂ cil, que actualment encara perdura grĂ cies al compromĂ­s lector dels seus participants i la implicaciĂł de la seva conductora, l’EulĂ lia RibĂł. Del 2008 al 2013: 20 anys ParlarĂ© dels darrers cinc anys de la Biblioteca Josep Pla en primera persona, ja que des del juliol de 2008 he estat jo, l’Ester Callao Mestre, qui ha substituĂŻt la Laia com a directora. 14
Arribo a la biblioteca amb una comissiĂł de serveis, provinent de la biblioteca de Ribes on hi havia treballat com auxiliar des d’una mica abans de la seva inauguraciĂł el 1999. L’estiu de 2008 la NĂșria del Campo se’n va a treballar com a directora i cap de zona a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, la Laia ocupa el lloc de la NĂșria, com a directora de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes, i a mi em proposen la direcciĂł de la Biblioteca Josep Pla, i accepto de seguida com a repte professional. És doncs, la meva primera direcciĂł, perĂČ sĂ© que comptarĂ© amb el suport tant de la Laia com de la NĂșria, i el de les dues auxiliars, l’Eli i la Maite, que per descomptat, sĂłn les que millor coneixen el dia a dia de la biblioteca. El mes d’abril de 2008 l’equip de la biblioteca buida totes les prestatgeries i ho encaixa minuciosament. L’u de maig de 2008 es tanca: nomĂ©s hi queden els mobles i estĂ  tot a punt per iniciar les obres d’ampliaciĂł. Centenars de caixes queden emmagatzemades en una de les naus del pĂ rquing del Centre CĂ­vic esperant retornar a la biblioteca un cop acabat el projecte. La previsiĂł de durada del projecte Ă©s de dos mesos, perĂČ el termini s’allarga, i la biblioteca no es tornarĂ  a obrir fins el dissabte 15 de novembre de 2008, una mica mĂ©s de mig any desprĂ©s. El personal de la biblioteca, mentrestant, s’ha traslladat a treballar temporalment a la Biblioteca Manuel de Pedrolo. Arribo, doncs, en plenes obres, amb l’encĂ rrec de supervisar-les, tancar-les, i tornar a obrir la Josep Pla. Em trobo una biblioteca buida del tot, amb el sostre aixecat, sense cap moble excepte el mostrador de l’entrada que Ă©s l’Ășnic que no s’ha tocat, i amb totes les caixes emmagatzemades des de feia sis mesos. Tot estĂ  per fer. Dia sĂ­ dia tambĂ© ve l’arquitecta tĂšcnica a fer el seguiment, i em trobo amb la tĂšcnica de Cultura per anar avançant en el tancament de les obres. Tot plegat representa, en part, començar de zero. Reflotar un equipament desprĂ©s de sis mesos de tancament, un cop renovat, amb canvis i millores, i posar-me al capdavant d’un equip d’auxiliars que, de fet, ja ens coneixem de fa temps, perĂČ que ara ho farem treballant juntes, serĂ  tot un repte. TambĂ© m’encarreguen la dinamitzaciĂł de la sala infantil, i promoure’n les activitats destinades als mĂ©s petits, i especialment, tots els projectes en col·laboraciĂł amb les escoles, ja que aixĂČ era el que jo mĂ©s coneixia: Ă©s una proposta engrescadora. El 30 d’octubre de 2008 la Josep Pla fa 15 anys que estĂ  en funcionament, perĂČ aquesta data passa desapercebuda perquĂš estĂ  tancat per obres, que ja s’estan acabant, perĂČ encara s’estĂ  acabant de pintar, hi ha un anar i venir d’operaris, falta acabar de muntar el nou mobiliari, acabar de recol·locar el fons, senyalitzar les prestatgeries, preparar la reobertura, etc. El dissabte 15 de novembre Ă©s la data escollida per tornar a obrir les portes, i per celebrar-ho Ă©s fa una celebraciĂł i un acte institucional al que es convida l’alcalde, Josep Antoni Blanco, i el Cap de GerĂšncia de Biblioteques, Jordi Permanyer, que ja havia estat a la inauguraciĂł quinze anys abans. Les obres havien permĂšs ampliar la biblioteca en 135m2 mĂ©s. La sala d’adults era una mica mĂ©s gran i s’havia guanyat una sala polivalent de 75m2 i havia passat a tenir una superfĂ­cie Ăștil de 544 m2 dels quals 473,04m2 sĂłn d’Ășs bibliotecari. Amb la reobertura s’incorpora el servei d’Internet i + (internet i ofimĂ tica), i serĂ  la primera biblioteca de la comarca que ho ofereix als seus usuaris. DesprĂ©s d’unes obres de tal envergadura que va obligar a tants mesos d’aturada fa que tots els serveis de la biblioteca en quedin ressentits, perĂČ de mica en mica es comença a remuntar i els primers mesos d’obertura es nota una gran afluĂšncia d’usuaris. El 2009 la biblioteca torna a tancar-se un temps, aquest cop mĂ©s curt, per obres: es canvia tot l’alumini exterior de la façana coincidint amb les obres del Centre CĂ­vic. Des d’aleshores fins a l’actualitat la biblioteca ha tornat a agafar el ritme, i s’ha anat consolidant tant pel que fa al nombre de visitants, nous carnets d’usuari, nombre de prĂ©stecs, i creixement i actualitzaciĂł del fons documental. Com mĂ©s avancem en el temps i mĂ©s propers sĂłn els anys dels que parlo, sumat al fet que ho he viscut en primera persona, fa que em resulti molt difĂ­cil de resumir en tan poques lĂ­nies, per la qual cosa destacarĂ© molt a grans trets nomĂ©s el mĂ©s rellevant. Per exemple, un gran canvi a nivell intern va ser la introducciĂł, a partir del novembre de 2009, del nou sistema de gestiĂł bibliotecĂ ria, el Millenium, que va substituir el VTLS a totes les biblioteques de la xarxa, i va implicar la formaciĂł de tot el personal. 15
Dels darrers cinc anys de funcionament hem de parlar d’un canvi de polĂ­tica pel que fa al tractament del fons documental: la tendĂšncia actual Ă©s prioritzar la qualitat i l’actualitat dels documents per sobre de la quantitat. Buscant aquesta finalitat cada any s’inverteixen esforços en fer esporgada (neteja de fons). Aquest 2013 tambĂ© s’ha revisat i s’ha fet inventari de la sala d’adults, i s’ha redistribuĂŻt el fons de la sala infantil. Amb aquestes esporgades s’han eliminat, per exemple, tots els vĂ­deos VHS ja que es considera un material prĂ cticament obsolet. Les dues biblioteques del municipi tambĂ© treballen per difondre els serveis i les activitats de dinamitzaciĂł a travĂ©s de les xarxes socials: facebook, twiter i blog, diferents plataformes per arribar al mĂ xim d’usuaris possible. El pĂșblic infantil i familiar, que visita i utilitza la sala infantil, continua sent el que mĂ©s ve a la Biblioteca Josep Pla, i per aixĂČ s’aposta per una programaciĂł a la seva mida: hores del conte que tenen molt d’ùxit, tallers infantils, i tot el ventall de projectes en col·laboraciĂł amb la llar d’infants, les tres escoles de les Roquetes i els dos instituts, sĂłn els que mĂ©s es treballen. Les activitats per als adults les organitzen les entitats locals: exposicions de fotografia, cine fĂČrums, presentacions de llibres o xerrades apleguen usuaris si elles hi sĂłn al darrere. TambĂ© es treballa amb el centre CĂ­vic i el Centre Obert compartint usuaris i activitats. La creativitat i les idees sĂłn la clau de volta en una programaciĂł d’activitats en Ăšpoca de crisi i retallades. Arribat el 30 d’octubre de 2013 es commemora el vintĂš aniversari de la biblioteca amb un programa d’actes que no desentona amb les commemoracions anteriors: es guarneix amb garlandes com si fos festa major, es fan tallers infantils, un acte institucional, una exposiciĂł que repassa la histĂČria de la biblioteca, perĂČ aquest cop en format de presentaciĂł i a cĂ rrec de la seva directora, acompanyada de l’alcaldessa, l’Anna GabaldĂ  i del regidor de Cultura i Joventut, Josep Rius. A la sala infantil es fa una activitat d’animaciĂł i una xocolatada, i l’endemĂ  una hora del conte ambientada expressament en aquest aniversari. Diverses entitats locals hi posen el seu gra de sorra, com tantes altres vegades. La ‘Josep Pla’ en plena forma Per tancar aquest treball, i a tall de valoraciĂł, exposo a grans trets, les dades estadĂ­stiques mĂ©s rellevants del funcionament de la biblioteca perquĂš permeten veure’n el rendiment dels diferents serveis malgrat el pas dels anys: anar a la biblioteca i fer Ășs dels serveis que ofereix ‛estĂ  de moda’. Amb aquestes dades justifiquem que Ă©s un equipament que funciona i estĂ  en plena forma vint anys desprĂ©s de la seva inauguraciĂł: no s’ha estancat, s’ha anat posant al dia al servei de la poblaciĂł que l’utilitza, i se’n van recollint els fruits any rere any. La Biblioteca Josep Pla obre les portes amb un fons de 8.000 documents, i a finals d’octubre compta amb un fons total de 37.161 documents (30.532 sense revistes). És un fons renovat grĂ cies a contĂ­nues esporgades i actualitzat de mica en mica (amb les obres del 2008 es fa una esporgada de 5.000 documents, per exemple, perĂČ s’hi ha anat injectant la compra de fons any rere any), i redistribuint i canviant d’ubicaciĂł per fer-lo mĂ©s visible i facilitar-ne el seu accĂ©s i localitzaciĂł: tot aixĂČ el fa mĂ©s atractiu per als usuaris. FONS DOCUMENTAL sense revistes 1993 1998 2003 2008 octubre 2013 8.000 documents 15.580 documents 24.188 documents 26.859 documents 30.532 documents Quan s’inaugura la biblioteca no hi havia comptador automĂ tic a l’entrada i els usuaris es comptabilitzaven fent palets en un paperet. El 1994 visiten la biblioteca acabada d’estrenar 12.024 visitants. Els darrers anys el nombre de visitants supera els 40.000 anuals: Ă©s una biblioteca concorreguda. 16
VISITANTS 1994 1998 2003 2008 octubre 2013 12.024 visitants 23.443 visitants 43.005 visitants 19.709 any d’obres 42.251 visitants El 1993 s’enceta el llibre de registre d’usuaris i es comença des de zero a comptar el nombre de carnets nous. A finals de 1993, els dos primers mesos de posada en marxa, es fan 346 carnets nous, i en tancar el primer any ja se n’havien fet 858. Actualment encara es fan força carnets nous, a finals d’octubre de 2013 s’ha arribat a 5.367 carnets d’usuari i, aixĂ­ com passava el 1993, en destaca l’alt nombre de carnets infantils). CARNETS D’USUARI 1993 1998 2003 2008 octubre 2013 346 al tancar d’any 1.312 carnets 2.818 carnets 4.149 carnets 5.367 carnets No tothom que entra a la biblioteca ve a buscar material en prĂ©stec, i sovint qui fa servir aquest servei s’emporta força coses a l’hora. És interessant veure si creix o no per analitzar si Ă©s a causa d’un fons poc atractiu, poc actualitzat, en quĂš hi falta informaciĂł o documents que l’usuari no hi troba, etc. PRÉSTECS 1994 1998 2003 2008 octubre 2013 10.018 prĂ©stecs 24.978 prĂ©stecs 33.797 prĂ©stecs 15.611 any d’obres 26.202 prĂ©stecs Analitzant aquestes dades en podem extreure com a conclusiĂł, que la Biblioteca Josep Pla tĂ© un bon rendiment. Des de fa un parell d’anys les dues biblioteques del municipi elaborem un Pla d’acciĂł on s’hi fa constar els objectius i propostes de treball de cara l’any segĂŒent, i com tenim previst assolir-los. Segueixen treballant en xarxa, amb molts projectes comuns. De tots ells, el que en destacaria atĂšs el moment de crisi econĂČmica i sociocultural que vivim actualment, Ă©s la voluntat de mantenir el nivell qualitatiu i quantitatiu del programa d’activitats, i seguir posant en marxa els projectes amb els centres educatius de les Roquetes. Seguir mantenint el pressupost per compra de fons per poder actualitzar-lo d’acord amb les necessitats de la biblioteca i dels gustos dels nostres usuaris, i mantenir el treball en equip i la bona sintonia de les treballadores d’aquesta biblioteca, perquĂš aixĂČ, Ă©s bĂ sic per poder oferir un bon servei i una bona atenciĂł per a tots els usuaris: ens agrada que s’hi sentin cĂČmodes, ‛com a casa’. Paraules finals Que difĂ­cil que resulta resumir aquests vint anys, i els anys precedents, en unes quantes pĂ gines. Fer-ho agafant com a fil conductor el pas de tots els directors i directores m’ha permĂ©s dedicar el meu sincer reconeixement a totes les direccions que m’ha precedit, de les quals he agafat el relleu i l’herĂšncia d’una biblioteca que avui dia funciona i no s’estanca, amb objectius i projectes de futur damunt la taula. A tots vosaltres: grĂ cies! GrĂ cies per aquelles primeres crĂČniques, i per unes memĂČries tan complertes que vau redactar, perĂČ sobretot, grĂ cies per la il·lusiĂł amb quĂš us vau posar al capdavant de la biblioteca, amb mĂ©s o menys experiĂšncia, i les ganes de fer-hi coses, d’engegar projectes, cadascĂș amb el seu estil, amb les seves preferĂšncies i prioritats. GrĂ cies per haver-me dedicat una estona del vostre temps per recordar el vostre pas per la Josep Pla, 17
perquĂš m’ha servit per entendre com ha evolucionat al llarg d’aquests vint anys. GrĂ cies, sobretot a la Laia, amb qui treballo colze a colze cada dia, compartim projectes i plantegem objectius comuns per posar en marxa i mirar d’aconseguir que les biblioteques del municipi siguin espais dinamitzadors de Cultura en majĂșscules. Aquest ha estat un treball de recerca que m’ha permĂ©s conĂšixer de mĂ©s de prop la Biblioteca Josep Pla, fer-me-la una mica mĂ©s meva desprĂ©s de cinc anys de gestionar-la: estimar-me-la una mica mĂ©s. He pogut recollir el testimoni de molta mĂ©s gent, no nomĂ©s dels directors, i grĂ cies que tots i totes heu fet memĂČria he pogut escriure aquestes pinzellades de vint anys d’histĂČria. Vint anys que ja ho veieu, han donat molt de si! 20 anys amb Tu: amb tu, tu, tu i tambĂ© amb tu. Amb cadascuna de les persones que llegiu aquest text i recordeu aquell dia que vau estar a la biblioteca, en valoreu com ha canviat, com ha millorat, o comenteu quĂš hi canviarieu, per quĂš no? Un reconeixement a tots i cadascuna de les persones que en un moment donat heu format part de l’equip de la biblioteca, i a tots els usuaris i usuĂ ries, petits i grans, que passeu per la biblioteca i l’utilitzeu: sou el que dĂłna sentit a aquest equipament i el veritable motor que posa en marxa i fa rodar el seu engranatge. Ja que en tinc l’oportunitat, tambĂ© aprofito l’avinentesa per fer un reconeixement a totes les persones que hi ha al darrere del funcionament intern: des de l’entramat de departaments de GerĂšncia que ens donen suport, formaciĂł i assessorament tĂšcnic, als polĂ­tics i tĂšcnics que han anat ocupant el cĂ rrec al llarg d’aquests vint anys, i han pres les decisions mĂ©s importants. PerĂČ sobretot, m’agradaria reconĂšixer el paper de les meves companyes, l’Eli i la Maite, auxiliars de la biblioteca des de fa tants anys que coneixen molt bĂ© la seva feina, i faciliten el treball en equip, conjuntament amb l’Anna, la bibliotecĂ ria que ens ajuda els dimecres i dissabtes. La majoria d’usuaris les coneix i hi tĂ© complicitat, perquĂš darrere les tasques mĂ©s mecĂ niques i l’atenciĂł darrere el taulell, els regalen un tracte amable i familiar. A vosaltres dues, i a tothom qui, almenys un cop, ha estat a la biblioteca, s’hi ha passejat i l’ha fet servir, us dedico aquest treball. I amb aquestes paraules tanco la porta al repĂ s d’aquests vint anys de posada en marxa de la biblioteca, i la tanco havent aprĂšs un munt de coses i havent-me enriquit molt. Ho faig amb el desig d’encomanar les ganes de treure-hi el nas i utilitzarla a tots aquells veĂŻns i veĂŻnes que sou hereus dels que la reivincaven fa vint anys, i que ara heu tingut la paciĂšncia de llegir aquest treball i rememorar-ho. El repĂ s de tanta feina feta m’anima a seguir emprenent projectes perquĂš ja ho veieu: val molt la pena i arriben a molta gent! Per molts anys Biblioteca Josep Pla! Ester Callao Mestre e-mail: callaome@diba.cat 18
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu
Programa sta eulalia 2014 definitiu

Empfohlen

2017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 2017
2017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 20172017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 2017
2017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 2017
bstpereribesjp
 
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 20192019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
bstpereribesjp
 
Eulalia 2016 web ok
Eulalia 2016 web okEulalia 2016 web ok
Eulalia 2016 web ok
bstpereribesjp
 
2016 programa festa major santa eulalia i carnaval 2016
2016 programa festa major santa eulalia i carnaval 20162016 programa festa major santa eulalia i carnaval 2016
2016 programa festa major santa eulalia i carnaval 2016
bstpereribesjp
 
Programa sta eulalia 2017 web
Programa sta eulalia 2017 webPrograma sta eulalia 2017 web
Programa sta eulalia 2017 web
bstpereribesjp
 
2015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 20152015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 2015
bstpereribesjp
 
Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016
bstpereribesjp
 
És temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el Garraf
És temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el GarrafÉs temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el Garraf
És temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el Garraf
Biblioteques VNG
 

Empfohlen

2017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 2017
2017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 20172017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 2017
2017 programa festa major de santa eulalia i carnaval 2017
bstpereribesjp
 
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 20192019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
bstpereribesjp
 
Eulalia 2016 web ok
Eulalia 2016 web okEulalia 2016 web ok
Eulalia 2016 web ok
bstpereribesjp
 
2016 programa festa major santa eulalia i carnaval 2016
2016 programa festa major santa eulalia i carnaval 20162016 programa festa major santa eulalia i carnaval 2016
2016 programa festa major santa eulalia i carnaval 2016
bstpereribesjp
 
Programa sta eulalia 2017 web
Programa sta eulalia 2017 webPrograma sta eulalia 2017 web
Programa sta eulalia 2017 web
bstpereribesjp
 
2015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 20152015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 2015
bstpereribesjp
 
Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016
bstpereribesjp
 
És temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el Garraf
És temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el GarrafÉs temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el Garraf
És temps de festa a les biblioteques de l'Alt Penedùs i el Garraf
Biblioteques VNG
 
2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 20172017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
bstpereribesjp
 
2018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 20182018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 2018
bstpereribesjp
 
2014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 20142014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 2014
bstpereribesjp
 
2015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 20152015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 2015
bstpereribesjp
 
Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017
bstpereribesjp
 
Programa Festa Major de Sabadell 2019
Programa Festa Major de Sabadell 2019Programa Festa Major de Sabadell 2019
Programa Festa Major de Sabadell 2019
DiarideSabadell
 
Programa Festa Major Sabadell 2018
Programa Festa Major Sabadell 2018Programa Festa Major Sabadell 2018
Programa Festa Major Sabadell 2018
iSabadell
 
Circuit de MĂșsica Moderna de Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna de TerrassaCircuit de MĂșsica Moderna de Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna de Terrassa
MĂ©s A Prop Terrassa
 
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
bstpereribesjp
 
Circuit de MĂșsica Moderna - Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna - TerrassaCircuit de MĂșsica Moderna - Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna - Terrassa
MĂ©s A Prop Terrassa
 
NADAL A LA SEU 2018-19
NADAL A LA SEU 2018-19NADAL A LA SEU 2018-19
NADAL A LA SEU 2018-19
Amics de l'Auditori Municipal de Terrassa
 
Sant onofre2014
Sant onofre2014Sant onofre2014
Sant onofre2014
amicsdelapasseja
 
Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019
bstpereribesjp
 
Programa xxx Setmana Cultural roda 2015
Programa xxx Setmana Cultural roda 2015Programa xxx Setmana Cultural roda 2015
Programa xxx Setmana Cultural roda 2015
ecoroda99
 
Butlleti gener febrer 2015
Butlleti gener febrer 2015Butlleti gener febrer 2015
Butlleti gener febrer 2015
AgrupaciĂł fotogrĂ fica Sant AdriĂ  de BesĂČs
 
La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26
La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26
La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26
Sonia Bosch
 
23 crĂČnica11 12
23 crĂČnica11 1223 crĂČnica11 12
23 crĂČnica11 12
Alcodians
 
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la pallaQui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Blocdelamemoria
 
Pradesh Mlk Federation Case
Pradesh Mlk Federation CasePradesh Mlk Federation Case
Pradesh Mlk Federation Case
Ganesh Prabhu
 
уфа
уфауфа
уфа
GalleryMedia
 
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
TrendWatching
 
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
it-people
 

Weitere Àhnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
bstpereribesjp
 

Was ist angesagt? (17)

2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 20172017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
 
2018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 20182018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 2018
 
2014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 20142014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 2014
 
2015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 20152015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 2015
 
Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017
 
Programa Festa Major de Sabadell 2019
Programa Festa Major de Sabadell 2019Programa Festa Major de Sabadell 2019
Programa Festa Major de Sabadell 2019
 
Programa Festa Major Sabadell 2018
Programa Festa Major Sabadell 2018Programa Festa Major Sabadell 2018
Programa Festa Major Sabadell 2018
 
Circuit de MĂșsica Moderna de Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna de TerrassaCircuit de MĂșsica Moderna de Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna de Terrassa
 
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
Programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
 
Circuit de MĂșsica Moderna - Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna - TerrassaCircuit de MĂșsica Moderna - Terrassa
Circuit de MĂșsica Moderna - Terrassa
 
NADAL A LA SEU 2018-19
NADAL A LA SEU 2018-19NADAL A LA SEU 2018-19
NADAL A LA SEU 2018-19
 
Sant onofre2014
Sant onofre2014Sant onofre2014
Sant onofre2014
 
Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019
 
Programa xxx Setmana Cultural roda 2015
Programa xxx Setmana Cultural roda 2015Programa xxx Setmana Cultural roda 2015
Programa xxx Setmana Cultural roda 2015
 
Butlleti gener febrer 2015
Butlleti gener febrer 2015Butlleti gener febrer 2015
Butlleti gener febrer 2015
 
La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26
La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26
La Veu d'Alginet. Desembre de 2017. NĂșm 26
 
23 crĂČnica11 12
23 crĂČnica11 1223 crĂČnica11 12
23 crĂČnica11 12
 

Andere mochten auch

уфа
уфауфа
уфа
GalleryMedia
 
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
TrendWatching
 
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
it-people
 
DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...
DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...
DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...
it-people
 
ŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€Đł
ŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€ĐłŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€Đł
ŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€Đł
GalleryMedia
 
Viaje
ViajeViaje
Viaje
merielez
 
Film poster analysis
Film poster analysisFilm poster analysis
Film poster analysis
Shanice1
 
CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...
CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...
CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...
it-people
 
ĐŸĐŒŃĐș
ĐŸĐŒŃĐșĐŸĐŒŃĐș
ĐŸĐŒŃĐș
GalleryMedia
 
орĐșутсĐș
орĐșутсĐșорĐșутсĐș
орĐșутсĐș
GalleryMedia
 
Holger Krekel: Re-inventing packaging and testing with python
Holger Krekel: Re-inventing packaging and testing with pythonHolger Krekel: Re-inventing packaging and testing with python
Holger Krekel: Re-inventing packaging and testing with python
it-people
 

Andere mochten auch (19)

Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la pallaQui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
 
Pradesh Mlk Federation Case
Pradesh Mlk Federation CasePradesh Mlk Federation Case
Pradesh Mlk Federation Case
 
уфа
уфауфа
уфа
 
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
[TR] trendwatching.com's MADE BETTER IN CHINA
 
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
Г.ĐŸĐ”Ń‡Đ”ĐœĐșĐžĐœ "Есть лО ĐżĐŸĐ»ŃŒĐ·Đ° ĐŸŃ‚ Đ°ĐœĐ°Đ»ĐžŃ‚ĐžĐșĐ° ĐČ ĐžĐœŃ‚Đ”Ń€ĐœĐ”Ń‚ ĐżŃ€ĐŸĐ”ĐșŃ‚Đ”?", DUMP-2014
 
DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...
DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...
DUMP-2012 - ĐœĐŸĐ±ĐžĐ»ŃŒĐœŃ‹Đ” Ń‚Đ”Ń…ĐœĐŸĐ»ĐŸĐłĐžĐž - "КаĐș ĐŒŃ‹ ĐČыстраоĐČĐ°Đ”ĐŒ Ń€Đ°Đ·Ń€Đ°Đ±ĐŸŃ‚Đșу сДрĐČОса ĐżĐŸĐŽ...
 
ŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€Đł
ŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€ĐłŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€Đł
ŃĐ°ĐœĐșт ĐżĐ”Ń‚Đ”Ń€Đ±ŃƒŃ€Đł
 
Hey
HeyHey
Hey
 
Viaje
ViajeViaje
Viaje
 
James Madison (Short)
James Madison (Short)James Madison (Short)
James Madison (Short)
 
Film poster analysis
Film poster analysisFilm poster analysis
Film poster analysis
 
CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...
CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...
CĐČĐ”Ń‚Đ»Đ°ĐœĐ° ĐšĐŸĐČалДĐČĐ° "Đ˜ŃŃ‚ĐŸŃ€ĐžŃ ĐżŃ€ĐŸĐ”Đșта Â«ĐšĐ°Ń‚Đ°Đ»ĐŸĐłĐž ĐœĐ° Е1»: ĐșĐ°Đș ĐŒŃ‹ ĐșачалО ĐœĐ”Ń„Ń‚ŃŒ Đž жО...
 
ĐŸĐŒŃĐș
ĐŸĐŒŃĐșĐŸĐŒŃĐș
ĐŸĐŒŃĐș
 
орĐșутсĐș
орĐșутсĐșорĐșутсĐș
орĐșутсĐș
 
Process for Responding to Leads
Process for Responding to LeadsProcess for Responding to Leads
Process for Responding to Leads
 
Drug Supplies In The American Revolution
Drug Supplies In The American RevolutionDrug Supplies In The American Revolution
Drug Supplies In The American Revolution
 
Federalist Papers No 26, Restraining Legislative Authority Regarding Defense
Federalist Papers No 26, Restraining Legislative Authority Regarding DefenseFederalist Papers No 26, Restraining Legislative Authority Regarding Defense
Federalist Papers No 26, Restraining Legislative Authority Regarding Defense
 
Holger Krekel: Re-inventing packaging and testing with python
Holger Krekel: Re-inventing packaging and testing with pythonHolger Krekel: Re-inventing packaging and testing with python
Holger Krekel: Re-inventing packaging and testing with python
 
Christmas Roses Free ebook
Christmas Roses Free ebookChristmas Roses Free ebook
Christmas Roses Free ebook
 

Ähnlich wie Programa sta eulalia 2014 definitiu

La clau 102 juny2014
La clau 102 juny2014La clau 102 juny2014
La clau 102 juny2014
ecoroda99
 
Programa festa major 2011
Programa festa major 2011Programa festa major 2011
Programa festa major 2011
viuvallmoll
 
La clau 95 set12
La clau 95 set12La clau 95 set12
La clau 95 set12
ecoroda99
 
ProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant Cugat
ProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant CugatProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant Cugat
ProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant Cugat
Premsa Sant Cugat
 
Festes i tradicions power point
Festes i tradicions power pointFestes i tradicions power point
Festes i tradicions power point
Beatriz Comella
 
Festes i tradicions power point
Festes i tradicions power pointFestes i tradicions power point
Festes i tradicions power point
Beatriz Comella
 
La clau 94 maig12
La clau 94 maig12La clau 94 maig12
La clau 94 maig12
ecoroda99
 

Ähnlich wie Programa sta eulalia 2014 definitiu (20)

2016 programa de festa major de sant joan 2016
2016 programa de festa major de sant joan 20162016 programa de festa major de sant joan 2016
2016 programa de festa major de sant joan 2016
 
Programa sta eulalia 2017 web
Programa sta eulalia 2017 webPrograma sta eulalia 2017 web
Programa sta eulalia 2017 web
 
2019 programa festa major sant joan 2019
2019 programa festa major sant joan 20192019 programa festa major sant joan 2019
2019 programa festa major sant joan 2019
 
2020 programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
2020 programa festa major santa eulalia i carnaval 20202020 programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
2020 programa festa major santa eulalia i carnaval 2020
 
Programa festes rosari 2014 la pobla de vallbona
Programa festes rosari 2014 la pobla de vallbonaPrograma festes rosari 2014 la pobla de vallbona
Programa festes rosari 2014 la pobla de vallbona
 
La clau 102 juny2014
La clau 102 juny2014La clau 102 juny2014
La clau 102 juny2014
 
La Veu d'Alginet agost 2016
La Veu d'Alginet agost 2016La Veu d'Alginet agost 2016
La Veu d'Alginet agost 2016
 
Programa sonsnadal 2013-14pdf.
Programa sonsnadal 2013-14pdf.Programa sonsnadal 2013-14pdf.
Programa sonsnadal 2013-14pdf.
 
Sons del Nadal 2013
Sons del Nadal 2013Sons del Nadal 2013
Sons del Nadal 2013
 
Programa sonsnadal 2013-14pdf.
Programa sonsnadal 2013-14pdf.Programa sonsnadal 2013-14pdf.
Programa sonsnadal 2013-14pdf.
 
Programa festa major 2011
Programa festa major 2011Programa festa major 2011
Programa festa major 2011
 
Programa festes mare de deu del rosari la pobla de vallbona 2013
Programa festes mare de deu del rosari la pobla de vallbona 2013Programa festes mare de deu del rosari la pobla de vallbona 2013
Programa festes mare de deu del rosari la pobla de vallbona 2013
 
Programa Festa Major Badia
Programa Festa Major BadiaPrograma Festa Major Badia
Programa Festa Major Badia
 
Dossier ovelles 2012
Dossier ovelles 2012Dossier ovelles 2012
Dossier ovelles 2012
 
Agenda Nadal Activitats Sant Cugat 2021 211201
Agenda Nadal Activitats Sant Cugat 2021 211201Agenda Nadal Activitats Sant Cugat 2021 211201
Agenda Nadal Activitats Sant Cugat 2021 211201
 
La clau 95 set12
La clau 95 set12La clau 95 set12
La clau 95 set12
 
ProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant Cugat
ProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant CugatProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant Cugat
ProgramaciĂł Carnaval 2014 Sant Cugat
 
Festes i tradicions power point
Festes i tradicions power pointFestes i tradicions power point
Festes i tradicions power point
 
Festes i tradicions power point
Festes i tradicions power pointFestes i tradicions power point
Festes i tradicions power point
 
La clau 94 maig12
La clau 94 maig12La clau 94 maig12
La clau 94 maig12
 

Programa sta eulalia 2014 definitiu

  • 1. A T R LIA S O A E J UL F A E MANTA S ess l e etraf quar ro g el d 2 14 0
  • 2.
  • 3. FESTA MAJOR SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 04 LA FESTA AMB ESPERIT Josep Rius Roig, Regidor de Cultura i Joventut Ajuntament de Sant Pere de Ribes 05 ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES AssociaciĂł de Festes de les Roquetes 06 FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE LES ROQUETES AgrupaciĂł de Balls Populars de les Roquetes 07 PROGRAMA D’ACTES DE SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 12 RECORREGUT DIES 11 i 12 Cercavila Nocturna de Festa Major, Anada a Ofici, Sortida de Ofici 13 RECORREGUT DIA 16 Cercavila de Festa Major 14 RECORREGUT DIA 28 La Rua de l’Arrivo 15 RECORREGUT DIA 5 L’Enterro de la Sardina 16 BALLS POPULARS DE SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014 17 ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA I CARNAVAL 2014 17 AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA 2014 18 NOTES, AGRAÏMENTS I CRÈDITS 19 SEPARATA Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu! a cĂ rrec d’Ester Callao Mestre 39 COL‱LABORACIONS 3
  • 4. SERVEI DE CULTURA AJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES LA FESTA AMB ESPERIT Quan ja comencem a notar que el dia s’allarga, perĂČ quan encara fa prou fred com per quedarnos a casa, la Festa Major de Santa EulĂ lia ens convida a prendre el carrer, ens convida a escalfarnos ballant amb les colles de Balls Populars, movent-nos amb els tocs de gralla o els repics de timbals. Un moment de trobada amb amb els veĂŻns i veĂŻnes, amb els amics i amigues i que ens permet fer comunitat, fer xarxa. És innegable la feina que entitats i col‱lectius han fet al llarg d’aquests mĂ©s de 40 anys d’histĂČria de les festes majors de les Roquetes. Des de les revindicacions dels primers moviments veĂŻnals a totes les entitats que participen avui en la organitzaciĂł de la festa. Una festa que ha crescut grĂ cies a al treball en xarxa i al treball cooperatiu. Aquests aspectes sĂłn els que donen l’autĂšntic esperit a les festes majors de les Roquetes i aquest Ă©s el que hem d’intentar mantenir costi el que costi. Tanmateix, la tradiciĂł cal anar-la adaptant als temps que vivim, a les necessitats dels participants a la festa, ja siguin pĂșblic o balladors. Aquest any en tenim un bon exemple d’aquesta adaptaciĂł, la cercavila de foc que es realitzarĂ  el vespre el dia de vigĂ­lia, dimarts 11 de febrer. Aquesta nova proposta neix del diĂ leg, de la voluntat d’entendre’s entre els qui hi prenen part, del treball conjunt per arribar a un objectiu comĂș: que la Festa Major de Santa EulĂ lia llueixi al mĂ xim i que sigui de tots i per tots. Aquest any tambĂ©, Santa EulĂ lia serĂ  el preludi del Carnaval. Una festa amb gran tradiciĂł roquetenca i que Ă©s un bon exemple de com el treball conjunt entre els diferents agents dĂłna lloc a una gran festa. Ja fa mesos que les entitats, amb les seves comparses i carrosses, estan preparant les disfresses i els balls que lluiran durant unes rues que se’ns presenten amb algunes novetats. M’agradaria agrair a totes les entitats, colles i col‱lectius la seva dedicaciĂł i les seves ganes de treballar per millorar les nostres festes, amb un Ășnic objectiu: que tots i totes en puguem gaudir. Per aquest motiu us animo a participar-hi activament! Visca Santa EulĂ lia! Visca el Carnaval! Josep Rius Roig Regidor de Cultura i Joventut 4
  • 5. ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES Al ben mig de l’hivern arriba la nostra Festa Major de Santa EulĂ lia, temps de tornar a conquerir el carrer malgrat les baixes temperatures. L’AssociaciĂł de Festes Populars de les Roquetes, els balls populars, les entitats i persones que desinteressadament treballem per fer feliç la nostra comunitat durant uns dies, sentim que l’ambient torna a escalfar-se al nostre voltant i el nostre desig Ă©s transmetre aquesta il‱lusiĂł a totes les persones que viuen i s’estimen les Roquetes. Encetem una nova etapa. DesprĂ©s de celebrar el 40Ăš aniversari de la nostra Festa Major, s’ha de continuar i, a mĂ©s, millorar tot allĂČ que puguem per fer-ho mĂ©s lluĂŻt. PerquĂš tot Ă©s poc pel nostre poble! Estem davant d’una nova Festa Major d’Hivern. La gaudirem intensament i al cap d’uns dies, desprĂ©s del respir que enguany ens dĂłna el calendari, viurem tambĂ© la festa de Carnaval. Llegint bĂ© aquest Programa de Festa Major de Santa EulĂ lia 2014, on es recullen tots els actes desenvolupats a l’entorn de la festivitat de la nostra patrona, organitzats per l’AssociaciĂł de Festes i per les entitats culturals i esportives del nostre poble, podrem ser partĂ­cips de la Festa Major. Agraint per endavant a totes les persones que de forma desinteressada col‱laboren en la seva organitzaciĂł, us animem a participar a tots els actes, triant, remenant i escollint aquells que mĂ©s us agradin, perquĂš tot i que estem en temps de crisi i que a tots ens toca estrĂšnyer-nos el cinturĂł, ens podem deixar seduir pels cinc sentits. Cal gaudir la Festa Major, cal viure-la !!! Visca la Festa Major !!! Visca el Carnaval !!! Visca Les Roquetes !!! ASSOCIACIÓ DE FESTES DE LES ROQUETES 5
  • 6. AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE LES ROQUETES Les Roquetes es prepara per gaudir una vegada mĂ©s de la seva festa major d’hivern, la de Santa EulĂ lia, dedicada a la santa que dĂłna nom a la seva parrĂČquia. Una festivitat iniciada l’any 1986 amb una ballada dels balls populars infantils al pati de l’antiga esglĂ©sia i una ofrena floral de les entitats locals a la seva patrona. A diferĂšncia de la festa major d’estiu que no segueix cap festivitat religiosa, es creava d’aquesta manera una festa vinculada a la diada i celebraciĂł de Santa EulĂ lia a peticiĂł de les entitats i veĂŻns. Aquella petita celebraciĂł s’ha anat consolidant amb els pas dels anys entre la poblaciĂł, amb la suma progressiva del tancament de comerços, escoles, institucions oficials i comercials, fins a convertir- se en festa oficial local. Una vegada mĂ©s, aquesta jove poblaciĂł de poc mĂ©s de cinquanta anys de vida, ha sabut construir una tradiciĂł grĂ cies a la participaciĂł de la congregaciĂł de la ParrĂČquia de Santa EulĂ lia, les entitats locals, els balls populars, els regidors del ple i tots els habitants de les Roquetes, que han sortit al carrer per acompanyar aquesta celebraciĂł, fent-la una mica de tots. T’esperem perquĂš vinguis a gaudir-ne amb tots nosaltres i ens ajudis a continuar amb el seu creixement, compartint els seus actes. A mĂ©s enguany es compleix el quarantĂš aniversari dels primers balls populars de les Roquetes: els bastons, les cintes i els pastorets, des del juny de l’any 1974, un altre motiu d’alegria de les nostres festes. Amb tu, la farem mĂ©s gran! Visca Santa EulĂ lia! Festa Major d’Hivern de les Roquetes. AgrupaciĂł de Balls Populars de les Roquetes 6
  • 7. PROGRAMA FESTA MAJOR D’HIVERN SANTA EULÀLIA + CARNAVAL 2014
  • 8. PROGRAMA FESTA MAJOR D’HIVERN SANTA EULÀLIA + Carnaval 2014 de l’1 al 26 de febrer ExposiciĂł col·lectiva de fotografia dedicada a la Festa Major A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: Globalitza’t-e divendres 7 de febrer 20 h PresentaciĂł de la separata del Programa de Festes “Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu!” a cĂ rrec d’Ester Callao Mestre A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: Serveis de Cultura i Joventut dissabte, 8 de febrer 23 h Santa EulĂ lia Rock 2014 Amb P-Setas, Santos y Rebeldes i dos DJs Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: Ball de Diables Els DiabĂČlics 8
  • 9. 11 h OFRENA FLORAL A LA PATRONA PER PART DE LES ENTITATS I MISSA CONCELEBRADA DE FESTA MAJOR Amb intervencions cantades per la Coral de la Gent Gran de les Roquetes Els Castellers de les Roquetes faran un pilar caminat dins l’esglĂ©sia en fer la seva ofrena Organitza: ParrĂČquia Santa EulĂ lia diumenge 9 de febrer De 9 a 12 h Caminada Popular Des del Mercat La SĂ­nia Organitza: Amics del Senderisme i la Natura De 9 a 14 h Segon MERCAT DE SEGONA MÀ amb finalitats solidĂ ries Al passeig de Santa EulĂ lia Organitza: Petits DiabĂČlics 12.15 h En acabar la missa, pilar dels Castellers de les Roquetes a la plaça de l’EsglĂ©sia i seguidament CERCAVILA DE SORTIDA D’OFICI Sortida de la porta del pati de l’esglĂ©sia de Santa EulĂ lia, cap al carrer de Cid Campeador, d’Eugeni d’Ors, de Miquel Servet fins a la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars Col·laboren: Castellers de les Roquetes, Ball de Diables Els DiabĂČlics i Petits DiabĂČlics, dimarts 11 de febrer 19.30 h CERCAVILA NOCTURNA DE VIGÍLIA DE FESTA MAJOR Recorregut: rambla de Rafael Alberti, avinguda de Catalunya, carrer d’AlmogĂ vers, d’Eugeni d’Ors, avinguda d’en Mas d’en Serra, avinguda de Catalunya, carrer de VelĂĄzquez, de Miquel Àngel i final a la plaça Llobregat. Coordinen l’acte: les colles de foc de les Roquetes A continuaciĂł, EXHIBICIÓ DELS BALLS POPULARS INFANTILS A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars dimecres 12 de febrer Santa EulĂ lia 9.15 h ConcentraciĂł dels Balls Populars A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars En finalitzar, Petada conjunta dels Petits DiabĂČlics i dels Petits del Foc coincidint amb l’inici de l’ESPECTACULAR TRACA DE FESTA MAJOR de PirotĂšcnia Igual Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes 9.30 h ANADA A OFICI Sortida des de la plaça de la Vinya d’en Petaca cap al carrer de Miquel Servet, de Barcelona, de Miguel de Unamuno, de Sagunt i final a l’esglĂ©sia de Santa EulĂ lia Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars 18 h Espectacle infantil amb XIP XAP TITELLES i “Els mĂșsics de Bremen” Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes 9
  • 10. dissabte dijous 15 de febrer 20 de febrer 23 h Ball de FESTA MAJOR amb DJ DARÍO Entrada gratuĂŻta Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes diumenge 18 h Hora del conte a cĂ rrec de Mon Mas Per a nens/es a partir de 3 anys A la Sala Infantil de la Biblioteca Josep Pla Organitza: Serveis de Cultura i Joventut 16 de febrer dissabte 22 de febrer 8h Matinades Sortida i arribada a la plaça del Llobregat Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars 10.15 h CERCAVILA DE FESTA MAJOR Des de la plaça Ramon Mir, enfilant carrer Eugeni d’Ors amunt, avinguda Mas d’en Serra avall, fins a la plaça Sant Jordi i seguint per avinguda de Catalunya, carrers de VelĂĄzquez, d’Ortega i Gasset, de Miquel Servet fins a la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars Col·laboren: Petits DiabĂČlics i Castellers de les Roquetes A continuaciĂł, EXHIBICIÓ DELS BALLS POPULARS i, com a acte final, petada conjunta de les colles infantils de foc, mentre els castellers aixequen un pilar i tots els balls blancs ballen alhora A la plaça de la Vinya d’en Petaca Coordina l’acte: AgrupaciĂł de Balls Populars Col·laboren: Petits DiabĂČlics i Castellers de les Roquetes 12 h Ballada de sardanes A cĂ rrec de la Cobla Ciutat de Terrassa A la plaça Llobregat Coordina l’acte: Grup Sardanista TamborĂ­ Patrocina: AssociaciĂł de Festes 17 h Ball de Mantons infantil, amb DJ DARÍO Entrada 1€ (inclou refresc) Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: AMPA Santa EulĂ lia 23.30 h Gran Ball de Mantons A cĂ rrec de l’Orquestra Passarella Entrada gratuĂŻta (reserva de taula i 4 cadires a 10 €) Es prega americana per a ells i mantĂł per a elles Al Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes diumenge, 23 de febrer 18.30 h II Tarda de Dansa Al Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: AgrupaciĂł de Balls Populars de les Roquetes 10
  • 11. dimecres dissabte 26 de febrer 1 de març 17 h Ball de Carnaval infantil amb l’Orquestra Loren Entrada gratuĂŻta Al PavellĂł Polisportiu Miguel Meca Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: AMPA CEIP MediterrĂ nia 15.30 h Club de lectura, conduĂŻt per l’EulĂ lia RibĂł A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: Serveis de Cultura i Joventut dijous 21 h Sopar de Germanor, porta el que vulguis! Al Centre CĂ­vic l’Espai. Servei de bar, prohibit portar les begudes A continuaciĂł BALL DE CARNAVAL amb DJ DARÍO Entrada gratuĂŻta Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: Penya Barcelonista 27 de febrer 18 h Gran Merengada popular A l’esplanada del Centre CĂ­vic l’Espai Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·labora: Pastisseria Roquetes dimecres 5 de març divendres 28 de febrer 18.15 h Enterrament de la Sardina Recorregut: Sortida del local de l’AssociaciĂł de Festes a la UA1 per arribar a la plaça Llobregat, desprĂ©s es passa per l’avinguda de Catalunya, carrer AlmogĂ vers, d’Eugeni d’Ors, avinguda de Mas d’en Serra, avinguda de Catalunya i final a la plaça Llobregat A continuaciĂł LECTURA DEL TESTAMENT DEL REI CARNESTOLTES I ESPECTACLE Amb sardinada final a preus populars Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes Col·laboren: Millenium EspectĂĄculos, Petits DiabĂČlics i Roquefestes 19 h Arrivo del Rei Carnestoltes i comitiva carnavalesca Recorregut: Sortida de la plaça Llobregat, per l’avinguda de Catalunya, l’avinguda Mas d’en Serra, carrer d’Eugeni d’Ors, d’AlmogĂ vers, de Roger de Flor, plaça d’HernĂĄn CortĂ©s, carrer d’Antoni GaudĂ­, d’Ortega y Gasset, de Miquel Servet, de Sagunt, avinguda de Cid Campeador, avinguda de Catalunya, carrer del Ter fins a la plaça Llobregat. El Rei Carnestoltes llegirĂ  el pregĂł a la plaça Llobregat Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes del 7 al 29 de març 00 h Ball de l’Arrivo amb l’Orquestra Loren Entrada gratuĂŻta Al PavellĂł Polisportiu Miguel Meca Coordina l’acte: AssociaciĂł de Festes ExposiciĂł col·lectiva de fotografia feta per dones, dedicada a les DONES A la Sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla i del Centre CĂ­vic l’Espai Organitza: Globalitza’t-e 11
  • 12. dimarts 11 dimecres CERCAVILA NOCTURNA DE VIGÍLIA DE FESTA MAJOR Cercavila de vigĂ­lia Rafael Alberti Av. de Catalunya AlmogĂ vers Eugeni d’Ors Av. d’en Mas d’en Serra Av. Catalunya VelĂĄzquez Miquel Àngel Plaça Llobregat. ANADA A OFICI SORTIDA D’OFICI Anada a ofici Plaça de la Vinya d’en Petaca Miquel Servet Barcelona Miguel de Unamuno Sagunt EsglĂ©sia de Santa EulĂ lia 12 12 Sortida d’ofici EsglĂ©sia de Santa EulĂ lia Cid Campeador Eugeni d’Ors Miquel Servet Plaça de la Vinya d’en Petaca
  • 13. diumenge CERCAVILA DE FESTA MAJOR Cercavila de festa major Plaça Ramon Mir Eugeni d’Ors Av. Mas d’en Serra Plaça Sant Jordi Av. Catalunya VelĂĄzquez Ortega i Gasset Miquel Servet Plaça de la Vinya d’en Petaca 13 16
  • 14. divendres 28 ARRIVO DEL REI CARNESTOLTES I COMITIVA CARNAVALESCA Arrivo del Rei Carnestoltes i comitiva carnavalesca Ortega y Gasset Plaça Llobregat Miquel Servet Av. de Catalunya Sagunt Av. Mas d’en Serra Av.Cid Campeador Eugeni d’Ors Av. Catalunya AlmogĂ vers Ter Roger de Flor Plaça Llobregat Plaça d’HernĂĄn CortĂ©s Antoni GaudĂ­ 14
  • 15. dimecres ENTERRAMENT DE LA SARDINA Enterrament de la Sardina Local de l’AssociaciĂł de Festes a la UA1 Plaça Llobregat Av. Catalunya AlmogĂ vers Eugeni d’Ors Av. Mas d’en Serra Av. Catalunya Plaça Llobregat 15 5
  • 16. BALLS POPULARS SANTA EULÀLIA 2014 BALLS COLLES DE FOC CAPS DE COLLA Ball de Diables de les Roquetes JosĂ© LuĂ­s LlĂĄcer/Carlos DĂ­az/Eloi Carreres Ball de Diables Els DiabĂČlics LluĂ­s Sagarra/Esteve SĂĄnchez Petits DiabĂČlics Xavi Hurtado/Xavi MartĂ­nez/JosĂ© SĂĄnchez Els Petits del Foc Carlos Monago/Alfonso Moral/Yolanda Buitrago Dragona de les Roquetes David Prats El Duc Sergi Candela BALLS BLANCS CAPS DE COLLA Gegants de les Roquetes, Joan i EulĂ lia Toni PĂ©rez/Ángel Perona Ball de Cap-grossos Pepi VĂĄzquez Ball de Gitanetes Judith RaventĂłs/Seli Bau Ball de Panderetes Petites YĂ©ssica Gil/JĂ©ssica PĂĄez Ball de Sant Ferriol Blay Fort Ball de Cercolets MarĂ­a JosĂ© SĂĄnchez/Leo Ruiz Ball de Bastons Mitjans Juan Monago Ball de Bastons Veteranes Laura GonzĂĄlez Ball de Cintes Petites i Minis VerĂłnica Mur/Montse SalmerĂłn Ball de Cintes Grans Mercedes Esteban Ball de Cintes Veteranes Cristina RĂ­os Ball de Bastons Joves Esperanza PĂ©rez Ball de Gitanes Espe PĂ©rez /Sandra PinĂłs Ball de Bastons Xics P. Monsalve/Isidre Calsina/J.C. Tortolero Ball de Bastons Veterans Joan Bau/Casi GarcĂ­a Colla Dansaire Casimiro GarcĂ­a Gralles El Geganter Isabel Teruel CASTELLERS DE LES ROQUETES CAP DE COLLA : Juan Carlos Lancha ‱ Tots els Balls Blancs, Els Petits del Foc i la Colla de Gralles El Geganter pertanyen a l’AgrupaciĂł de Balls Populars de les Roquetes. ‱ Els Castellers de les Roquetes, El Duc, la Dragona de les Roquetes, els Petits DiabĂČlics, el Ball de Diables Els DiabĂČlics i el Ball de Diables de les Roquetes sĂłn entitats prĂČpies. 16
  • 17. ASSOCIACIÓ DE FESTES POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA I CARNAVAL 2014 PRESIDENT: CristĂłbal Soto SOTSPRESIDENT PRIMER: Manuel Espinosa SOTSPRESIDENTA SEGONA: Ana MarĂ­n SECRETÀRIA: MercĂš DĂ­ez TRESORER: Francisco FernĂĄndez VOCALS: Encarna Jurado JosĂ© Olmos Caridad JimĂ©nez Manoli SĂĄnchez Amparo JimĂ©nez Antonia Jumillas Victoriano BenĂ­tez Emilia Hermenegildo Josefa MarĂ­n MarĂ­a Olmos Pilar Chaves Eliseu Blanch David SellĂ©s JosĂ© Molina Ángel Perona Felipe RodrĂ­guez AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE LES ROQUETES SANTA EULÀLIA 2014 PRESIDENT: Blai Fort SOTSPRESIDENTA i SECRETARIA: VerĂČnica Mur TRESORERA: MarĂ­a Olmos 17
  • 18. NOTES La portada del Programa de Festes ha estat realitzada pel dissenyador local Gerard GĂłmez, si voleu consultar la seva pĂ gina www.facebook.com/puntgg. La separata “Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu!” Ă©s obra d’Ester Callao Mestre L’AssociaciĂł de Festes i l’AgrupaciĂł de Balls Populars agraeixen com cada any la puntualitat en els actes i la dedicaciĂł de les persones participants en cadascuna de les activitats de la Festa Major. Qualsevol canvi en la programaciĂł serĂ  notificat tan aviat com sigui possible. AGRAÏMENTS RECOMANACIONS ‱ ‱ ‱ ‱ ‱ ‱ Entitats i persones col‱laboradores AgrupaciĂł de Defensa Forestal e Sant Pere de Ribes Servei de CatalĂ  de Sant Pere de Ribes ParrĂČquia de Santa EulĂ lia Giravi Al personal de l’Ajuntament ‱ Per a un millor funcionament de la cercavila dels balls populars i per tal d’evitar desperfectes als vehicles, eviteu aparcar als carrers i places del recorregut i seguiu les instruccions de la Policia Local. L’AssociaciĂł de Festes i l’AgrupaciĂł de Balls Populars no es faran responsables de possibles desperfectes a vehicles que no hagin seguit les instruccions donades. Us animem a assistir a tots els actes que organitzen les entitats i agraĂŻm la col‱laboraciĂł de tothom. Si vols participar en l’organitzaciĂł de les festes del teu poble i col‱laborar, pots adreçar-te a l’AssociaciĂł de Festes i a l’AgrupaciĂł de Balls Populars. ‱ ‱ MESURES DE SEGURETAT DAVANT LA PIROTÈCNIA Per evitar danys personals o materials, es recomana seguir les mesures de seguretat segĂŒents allĂ  on es realitzi l’actuaciĂł dels grups de foc: Per al veĂŻnat i comerciants - Mantenir portes i finestres tancades, persianes abaixades, aparadors i vidres protegits i tendals recollits, i no tenir roba estesa o altres elements com banderes, etc. - No col‱locar cap element que pugui obstaculitzar el desenvolupament de l’actuaciĂł o el pas fluid de la gent (testos, taules, cadires, etc.). - No llançar aigua fins que no hagi acabat l’actuaciĂł atĂšs que la pĂłlvora mullada pot tenir efectes imprevisibles. - No encendre foc ni fumar a prop de les bosses o contenidors del material pirotĂšcnic. Per a qui vulgui participar-hi - Porteu roba de cotĂł preferiblement vella, amb mĂ nigues i pantalons llargs, i coll tancat. - Porteu un barret que us cobreixi tot el cap i mocador de cotĂł al coll. - Porteu un calçat adequat, cĂČmode i tancat. - No demaneu al veĂŻnat que llanci aigua fins que no hagi acabat l’actuaciĂł. - No envair l’espai on el grup de foc fa l’actuaciĂł i no agafar ni destorbar cap dels seus membres. - Seguiu en tot moment les indicacions de les integrants del grup de foc i dels serveis d’ordre pĂșblic. CRÈDITS Festa Major de Santa EulĂ lia i Carnaval, febrer i març de 2014 Editen: AssociaciĂł de Festes i Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes Entitats que coordinen els actes: AssociaciĂł de Festes i AgrupaciĂł de Balls Populars Disseny i impressiĂł: Papyrus del Garraf DipĂČsit legal B-28356-2005 18
  • 19.
  • 20.
  • 21. 2
  • 22. Biblioteca Josep Pla: 20 anys amb Tu! Del 30 d’octubre de 1993 al 30 d’octubre de 2013 Pinzellades d’aquest vint anys d’histĂČria A cĂ rrec d’Ester Callao Mestre, bibliotecĂ ria i directora ‘La biblioteca ha de demostrar constantment que davant de l’accĂ©s al coneixement tothom Ă©s igual i posseeix la mateixa dignitat’. Notes sobre la biblioteca. Josep Pla Aquesta Ă©s la frase que presideix el taulell d’informaciĂł de l’entrada de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes. DĂłna la benvinguda, nomĂ©s obrir la porta, a tots els usuaris i usuĂ ries que hi entren, i recull la filosofia de tota biblioteca pĂșblica, la que descriu el Manifest de la IFLA/UNESCO: un equipament cultural fonamentat en la ‘igualtat d’accĂ©s per a tothom sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religiĂł, la nacionalitat o la classe social’. Encetem aquest treball obrint una porta imaginĂ ria que ens transporti temps enrere, i ens permeti descobrir com es va posar en marxa la Biblioteca Josep Pla, quins van ser els seus antecedents i quins els passos previs a la seva inauguraciĂł, i ens apropi als primers anys de funcionament, per veure com va transcĂłrrer aquesta etapa, perĂČ tambĂ©, com ha evolucionat i canviat la biblioteca des d’aleshores fins a l’actualitat. Que s’obri doncs, aquesta porta, per commemorar els primers vint anys d’histĂČria de la ‘Josep Pla’ tot fent un repĂ s histĂČric del que ha representat per les Roquetes i per als seus veĂŻns. 3
  • 23. INTRODUCCIÓ Ja han passat vint anys d’aquell 30 d’octubre de 1993, dia que la Biblioteca Josep Pla obria les portes per inaugurar un equipament cultural nou de trinca, modern, en xarxa, obert a tothom, i amb el repte d’oferir un espai polivalent a tota la ciutadania. La Biblioteca Josep Pla de les Roquetes va commemorar el seu vintĂš aniversari el passat 30 d’octubre de 2013 sota el lema ’20 anys amb Tu’, amb l’objectiu de fer un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre d’aquests vint anys hi han estat vinculades: formant part de l’equip, dirigint-la o senzillament com a usuaris i usuĂ ries. PerquĂš una biblioteca funcioni plenament, tothom hi Ă©s important, des del director que la gestiona, fins a l’usuari que Ă©s tan petit que amb prou feines sap quĂš Ă©s un conte, des del personal que forma part de l’equip i estĂ  darrere el taulell cada dia, fins als usuaris que hi entren buscant un oasi de tranquil·litat per poder llegir, buscar informaciĂł, estudiar, connectar-se a internet, fer un treball, o passar una estona relaxada a l’hora del conte, triant i escoltant mĂșsica, fullejant una revista o repassant les notĂ­cies d’un diari. Entre tots i totes hem anat donant forma a la fesomia d’aquesta biblioteca pĂșblica des de la seva posada en marxa. No podem oblidar que, a mĂ©s, tĂ© la peculiaritat que va nĂ©ixer desprĂ©s d’una llarga demanda per part dels veĂŻns de les Roquetes, per la qual cosa, amb mĂ©s motiu que mai, cal celebrar que passats aquests vint anys, la Biblioteca Josep Pla Ă©s un equipament que funciona a ple rendiment i tĂ© una bona acollida per part de petits i grans. L’objectiu d’aquesta separata no Ă©s donar un ball de xifres ni fer una valoraciĂł estadĂ­stica dels usos, serveis i resultats de la biblioteca en si, sinĂł que pretĂ©n fer un repĂ s de la seva histĂČria, basant-se en els testimonis mĂ©s directes, el de les persones que l’han conegut al llarg d’aquests 20 anys, i en especial, ser el testimoni d’aquells que en van viure els inicis. La finalitat d’aquest treball Ă©s, doncs, recollir records relacionats amb la seva posada en marxa, i fer memĂČria d’una histĂČria amb un to mĂ©s quotidiĂ , mĂ©s humĂ , mĂ©s anecdĂČtic, centrada en el seu dia a dia. Per poder recollir aquests testimonis i recopilar la informaciĂł necessĂ ria per redactar aquest treball, m’ha ajudat molt poder llegir el dietari que escrivien a mĂ  els primers directors i que Ă©s el testimoni directe del funcionament intern de la biblioteca vist des de l’ĂČptica de l’equip que la gestionava. TambĂ© he necessitat anar a l’arxiu municipal per fer una mica de recerca de la documentaciĂł institucional relacionada amb els inicis de la biblioteca, i per recuperar alguna imatge dels primers temps. No cal dir que he llegit les memĂČries anuals de la biblioteca i he recuperat articles de premsa local i comarcal. PerĂČ aixĂČ no ha estat suficient perquĂš aquesta documentaciĂł no aportava l’essĂšncia que estava buscant, motiu pel qual he preferit anar mĂ©s enllĂ  i parlar personalment amb la gent que ha anat treballant a la biblioteca al llarg d’aquests vint anys, i que hi ha deixat, etapa rere etapa, la seva empremta particular. Amb aquesta idea em vaig reunir amb els directors que han estat al capdavant de la biblioteca, i tambĂ© amb les auxiliars que han format part de l’equip de tres persones que sempre ha format la plantilla de personal. A mĂ©s, tambĂ© he escoltat el testimoni d’historiadors locals i veĂŻns, que sĂłn els que podien narrar en primera persona com van ser els primers anys de la ‘Josep Pla’ en el marc del nucli de les Roquetes. Explicat tot aixĂČ, faig cinc cĂšntims de com he plantejat aquest treball: aquesta separata consta de tres parts diferenciades que s’enllacen seguint l’ordre cronolĂČgic. Una primera part per exposar els orĂ­gens de la Biblioteca Josep Pla repassant el paper de les tres biblioteques ‛pĂșbliques’ precedents. Una segona part dedicada als vint anys d’histĂČria de la biblioteca fent esment del que ha estat mĂ©s rellevant de cada etapa. I finalment, un apartat per parlar a grans trets, de la biblioteca en l’actualitat i dels seus projectes de futur. RepĂ s de 20 anys d’histĂČria La Biblioteca Josep Pla no neix del no res: tĂ© uns antecedents que tot seguit repassarem, que sĂłn la clau per arribar a obrir, mĂ©s endavant, una biblioteca pĂșblica nova i moderna dins el marc d’una xarxa de biblioteques provincial amb unes condicions, fons i serveis innovadors per un equipament cultural tan esperat en una poblaciĂł que ja feia anys que el demanava. 4
  • 24. Per parlar dels antecedents de la biblioteca, ens remuntarem al nucli de poblaciĂł de les Roquetes dels anys setanta, moment de creixement i d’impuls per part dels veĂŻns que lluitaven per tirar endavant i aconseguir, costĂ©s el que costĂ©s, tota mena d’infrastructures per tal d’oferir els serveis bĂ sics a tota la comunitat. Malgrat la situaciĂł i les mancances, els veĂŻns de les Roquetes representats per l’AssociaciĂł de VeĂŻns, reivindicaven tot allĂČ que creien necessari i indispensable per poder conviure i millorar la seva qualitat de vida en tots els Ă mbits socioculturals possibles. Entre d’altres serveis, es reclamaven les escoles, un ambulatori i es començava a parlar de la creaciĂł d’una biblioteca. En aquest repĂ s histĂČric ens endinsarem en la histĂČria de les tres biblioteques ‛pĂșbliques’ que ha tingut les Roquetes al llarg del temps: primer parlarem de la Biblioteca de l’AssociaciĂł de VeĂŻns, desprĂ©s de la Biblioteca del Casal de Cultura, desprĂ©s del trasllat d’aquesta Ășltima cap a l’edifici del Centre CĂ­vic, i finalment, dedicarem el gruix d’aquest treball a parlar de la Biblioteca Josep Pla, inaugurada ara fa vint anys. La Biblioteca de l’AssociaciĂł de VeĂŻns L’any 1974, encara en plena dictadura, inicia la seva trajectĂČria l’AssociaciĂł de VeĂŻns de les Roquetes com una entitat local que volia representar a tots els veĂŻns i veĂŻnes, amb l’objectiu d’omplir els buits socioculturals del moment, promoure activitats de tota mena i encapçalar una lluita social que els portĂ©s a aconseguir millores pel nucli de poblaciĂł on vivien. D’entre les activitats culturals que va promoure en destaca la creaciĂł de la primera biblioteca pĂșblica de les Roquetes sota el nom de Biblioteca Popular, i aquest ‘popular’ tĂ© mĂ©s significat que mai ja que partia d’una crida demanant als veĂŻns i a les empreses locals que aportessin llibres i revistes. A finals de 1975 l’AssociaciĂł de VeĂŻns de les Roquetes inicia les gestions per a l’obertura d’una Biblioteca Popular pensada com una biblioteca oberta a totes les edats (nens, joves i grans), perĂČ orientada especialment als nens i nenes en edat escolar: un espai on poder anar a fer els deures. En el nĂșmero 11 del seu BoletĂ­n informativo de desembre de 1975, l’AssociaciĂł fa una crida a la col·laboraciĂł i ja s’hi parla de les primeres aportacions per part dels socis i caixes d’estalvis (prestatgeries, llibres i una donaciĂł econĂČmica). Per aconseguir que aquesta sigui una biblioteca popular, amb el que comporta aquest qualificatiu, es demana als veĂŻns que poden col·laborar entregant llibres, revistes i diaris, demanant el carnet de soci protector de la biblioteca, participant en aquest servei o fent-ne difusiĂł entre la resta de veĂŻns i amics. Tot i que el desembre de 1975 s’anuncia l’imminent obertura de la biblioteca per al gener o al febrer de 1976, no en tenim cap mĂ©s notĂ­cia fins al gener de 1977, quan en el nĂșmero 24 de la mateixa publicaciĂł se’n torna a parlar i s’informa de les gestions que s’estan fent per aconseguir obrir, per fi, una biblioteca pĂșblica a les Roquetes: aquest cop sĂ­ que serĂ  una realitat. Sota el tĂ­tol “Gestiones para dotar al vecindario de una biblioteca pĂșblica”, l’AssociaciĂł de VeĂŻns exposa que el fet d’obrir una biblioteca Ă©s una vella aspiraciĂł de l’entitat, i parla de la ‘tan esperada biblioteca’. En justifica que fins al moment no s’hagi posat en marxa tot i les primeres aportacions, a causa dels continuats canvis del seu local social. L’associaciĂł havia encapçalat una campanya per aconseguir recuperar uns locals tancats, que havien quedat sense Ășs, i que podien acollir la biblioteca. En aquest sentit, un grup de joves en nom de la vocalia de cultura de l’associaciĂł fins i tot havia redactat un escrit signat per uns 250 veĂŻns i l’havia presentat a l’Ajuntament, perĂČ inicialment no n’obtenen cap resposta. Cal destacar l’actitud que adopta l’AssociaciĂł de VeĂŻns envers la necessitat d’un espai per ubicar-hi la biblioteca amb frases com aquesta: “La AsociaciĂłn padece la necesidad de un local propio y estable, pero a pesar de estar necesitada no ha reivindicado estos locales para ella sino para promover la creaciĂłn de una instituciĂłn al servicio de todos: una biblioteca abierta al pĂșblico”. En aquest article es descriu la biblioteca com un servei pĂșblic ‘indispensable’, i diu: “Una Biblioteca PĂșblica representa tener un lugar de silencio para poder estudiar; tener a mano libros de consulta para los trabajos escolares; 5
  • 25. fomentar la aficiĂłn por la lectura; poder hojear ... periĂłdicos y revistas; y, en fin, encontrar un lugar abierto al fomento de inquietudes y a mĂĄs ĂĄmplias actividades culturales pensamos, por ejemplo, en charlas educativas. Es por todo esto que la AsociaciĂłn apoyada por el respaldo del pueblo, continua reclamando los locales del desgraciado intento de consultorio para que sean dados al pueblo albergando en ellos su biblioteca”. L’inconvenient que suposava la manca d’un local on ubicar la reclamada biblioteca pĂșblica es resol finalment grĂ cies a la cessiĂł d’uns locals per part de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. El mateix article d’aquest butlletĂ­ aixĂ­ ho anuncia com a notĂ­cia d’Ășltima hora. De totes aquestes reivindicacions neix la Biblioteca Popular promoguda per l’AssociaciĂł de VeĂŻns que s’inaugura el 23 d’abril de 1977. Aquesta biblioteca estarĂ  en servei fins al 1982, quan, amb la inauguraciĂł de la Biblioteca municipal al Casal de Cultura en un espai donat per l’Ajuntament per fer una biblioteca mĂ©s gran, els llibres sĂłn cedits per a aquesta Ășltima. Biblioteca del Casal de Cultura de les Roquetes L’any 1981 s’inicia el Projecte d’obres d’habilitaciĂł i condicionament del pati i edifici escolar d’Els Galliners, edifici que havien estat l’escola pĂșblica de les Roquetes. En aquest espai s’hi ubicarĂ  el Casal de Cultura, que s’inaugurarĂ  el 1982 un cop acabades aquestes obres de reforma. El Casal de Cultura es converteix, aixĂ­, en l’Ășnic equipament cultural de les Roquetes. Ja des de la seva inauguraciĂł compta amb una biblioteca municipal que adopta el nom de Biblioteca del Casal de Cultura. La biblioteca disposava d’una sala de lectura de 225 m2. El Casal de Cultura era un espai dedicat a la dinamitzaciĂł cultural per la qual cosa en el mateix local hi havia una sala d’exposicions de 207 m2 i una sala de conferĂšncies de 269 m2. Per obrir aquest equipament municipal l’Ajuntament contracta una persona com a responsable que, amb el suport d’un conserge, s’ocuparĂ  de gestionar totes les seves dependĂšncies, entre d’altres funcions, es farĂ  cĂ rrec de la biblioteca. La publicaciĂł L’Ajuntament informa del desembre de 1982, en un article que recull les darreres iniciatives culturals al municipi, parla de la crida que es va fer a les Roquetes demanant col·laboraciĂł per acabar el pati i l’ajardinament del Casal de Cultura un cop acabades les obres de remodelaciĂł d’Els Galliners. Amb aquest fi s’organitza una jornada de treball col·lectiu i una primera assemblea per plantejar el programa d’activitats del casal i quina havia de ser l’estructura organitzativa que el gestionaria, per l’11 d’octubre de 1981. La Biblioteca del Casal de Cultura s’inaugura el 23 d’abril de 1982 amb un fons inicial d’uns 1.000 documents, alguns provinents de la biblioteca de l’AssociaciĂł de VeĂŻns i d’altres adquirits expressament per l’Ajuntament, que tambĂ© adquireix el mobiliari. L’horari d’obertura d’aquesta biblioteca era de 16 a 21 h de la tarda i com a biblioteca pĂșblica, estava oberta a tothom. D’entre la documentaciĂł d’arxiu consultada, destaca una carta datada el 17 de març de 1982, just abans d’obrir al pĂșblic la biblioteca, que adreça l’aleshores Regidor de Cultura, Joan Pascual Olivella, al President de la DiputaciĂł, Sr. Francesc MartĂ­ Jusmet, sol·licitant atenciĂł i una subvenciĂł econĂČmica per a aquesta biblioteca, i la descriu aixĂ­:‘El motiu d’aquest escrit Ă©s per comunicar-li que aquest ajuntament ha posat en funcionament una Biblioteca que estĂ  dins del casc urbĂ , l’accĂ©s estĂ  ben comunicat i compta amb mesures de vigilĂ ncia i seguretat. Compta amb uns 225 m2 de sala de lectura, dotada amb [36] places, per a una poblaciĂł d’uns 6.500 habitants aproximadament que hi ha al barri, al mateix local existeix una sala d’exposicions de 207 m2 i una sala de conferĂšncies de 269 m2. La Biblioteca compta amb una entrada de llum natural, per les finestres enfrontades, hi ha visibilitat total sense necessitar llum artificial. TambĂ© tĂ© llum elĂšctrica, degudament instal·lada (...)’. Antoni Arrebola, al capdavant del Casal de Cultura i de la biblioteca, inicia el primer llibre de registres de fons documental el 4 de maig de 1982, i els primers carnets de soci s’inscriuen en el llibre de registres d’usuaris a partir del 4 de juny del mateix any. D’aquesta manera la Biblioteca del Casal de Cultura posava en marxa tots els circuits de control bibliogrĂ fic de manera normalitzada, aixĂ­ com el servei de prĂ©stec entre els seus usuaris. 6
  • 26. A l’Ajuntament informa de desembre 1982 es descriu l’activitat d’aquest equipament amb aquestes paraules: “El Casal de Cultura, amb la seva biblioteca, sales d’exposicions, jocs i reunions, i les activitats que s’hi organitzen, estĂ  esdevenint un autĂšntic focus cultural i de relaciĂł social i convivĂšncia de la poblaciĂł. Hi ha grups de balls populars, classes de catalĂ , excursionisme, jocs, fotografia, cursets diversos, etc. El casal Ă©s obert a tothom i la seva biblioteca comença ja a ser força concorreguda sobretot per nois i noies”. De juny a desembre de 1982 es fan un total de 773 carnets de prĂ©stec. A finals de 1984 la biblioteca compta amb un fons de 2.858 documents, i les dades parlen d’un total de 1.500 carnets. La biblioteca obtĂ© un gran Ăšxit de pĂșblic, tant Ă©s aixĂ­ que el servei queda petit a les hores punta. La secciĂł infantil Ă©s la mĂ©s utilitzada: la majoria d’usuaris tenen entre 6 i 20 anys. Van passant els anys, i a finals de 1988 la biblioteca ja tenia un fons de 3.000 documents, i el 1989, un any abans del seu tancament, la Biblioteca del Casal de Cultura comptava amb 4.500 documents i mĂ©s de 2.000 usuaris amb carnet de prĂ©stec, i aixĂČ representava un 98% de la poblaciĂł infantil i juvenil de les Roquetes, prĂ cticament no hi anava pĂșblic adult. El 15 de setembre de 1989 es fa una sol·licitud de subvenciĂł a la DiputaciĂł de 750.000 ptes. per activitats al Casal de Cultura. Aquell any el pressupost total del Casal de Cultura era de 2.640.000 de pessetes. S’adjunta una memĂČria del casal que inclou l’apartat: ‘Manteniment i potenciaciĂł de la biblioteca - sala de lectura’. En aquest apartat consta que Ă©s un espai sobresaturat i que a partir de setembre de 1989 es volen iniciar activitats d’animaciĂł cultural: presentaciĂł de llibres, conferĂšncies, etc. Uns mesos mĂ©s tard, amb la inauguraciĂł del Centre CĂ­vic L’Espai el 8 de desembre de 1990, la Biblioteca del Casal de Cultura es trasllada a l’espai destinat a biblioteca d’aquest nou edifici, a l’espera de les gestions que estĂ  duent a terme l’Ajuntament amb la Xarxa Municipal de Biblioteques Populars de la DiputaciĂł de Barcelona per aconseguir que aquesta biblioteca entri a formar part d’aquesta xarxa provincial amb tots els avantatges que aixĂČ suposaria. Un capĂ­tol a part, perĂČ contemporani a aquests anys, Ă©s el que enceto tot seguit. Mentre es posava en marxa la Biblioteca del Casal de Cultura, s’iniciava una negociaciĂł institucional en paral·lel per tal d’obrir una biblioteca pĂșblica municipal mĂ©s gran encabida dins d’una de les xarxes de biblioteques esteses per Catalunya. En aquest sentit, a l’arxiu municipal es conserva la correspondĂšncia creuada entre l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya a partir del setembre de 1982. En aquesta correspondĂšncia podem llegir la carta signada per la secretaria de l’Ajuntament i dirigida a la Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en quĂš comunica l’acord adoptat per la ComissiĂł Municipal Permanent en sessiĂł ordinĂ ria celebrada el 30 de juny de 1982, on s’especfica: ‘(...) Dictamen de la DelegaciĂłn de Cultura sobre ofrecimiento de un terreno municipal a la Generalitat de Catalunya, para la construcciĂłn de una Biblioteca PĂșblica.- (...) ‘haciĂ©ndonos eco del anhelo general de los vecinos del barrio de Les Roquetes, en el sentido de poder disponer de una Biblioteca PĂșblica importante, y creyendo esta concejalĂ­a que ello serĂ­a un paso importante para la culturizaciĂłn de los residentes de este nĂșcleo, propone a la ComisiĂłn Municipal Permanente, adopte el acuerdo de ofrecer a la Generalitat de Catalunya, un terreno de propiedad municipal a fin de que pueda edificar una Biblioteca PĂșblica’. La ComisiĂłn Municipal Permanente acueda, por unanimidad de los presentes, proceder al ofrecimiento de un terreno de propiedad municipal a la Generalitat de Catalunya, a los fines señalados’. La Cap de la SecciĂł de Biblioteques de la Generalitat, Sra. Pilar Llopart, respon a aquesta carta justificant que han realitzat un estudi i que al municipi hi ha un dĂšficit de m2 i places de lectura, i que donada la dispersiĂł del municipi, amb dos nuclis de poblaciĂł (Ribes i Roquetes) fa necessĂ ria la creaciĂł de dues biblioteques, una de les quals hauria d’actuar com a central. Aquesta Cap creu oportuna una visita al municipi per concretar futures actuacions, i comenta que a les Roquetes cal un terreny que permeti construir-hi un local de 300m2 de superfĂ­cie com a mĂ­nim. Davant d’aquesta demanda, l’Ajuntament es posa en contacte amb l’AssociaciĂł de VeĂŻns, que havia cedit un solar de la seva propietat per construir-hi la biblioteca, i els 7
  • 27. convoca conjuntament amb el responsable del Casal de Cultura, Antoni Arrebola, per fer aquesta visita de la Cap ‘in situ’ al terreny que s’havia ofert a la Generalitat. Amb aquesta visita es comprova que el terreny proposat no Ă©s adequat i l’Ajuntament en busca d’altres ja entrat el 1983. El 1984, desprĂ©s d’un parĂšntesi, el nou regidor de Cultura Josep LluĂ­s Palacios reprĂšn les negociacions amb la Generalitat i demana la construcciĂł de dues biblioteques, una a cada nucli de poblaciĂł. Passen els anys, i cap a finals de 1988, quan les noves instal·lacions on s’ubicarĂ  el Centre CĂ­vic i una biblioteca estan a punt de finalitzar, l’Ajuntament sol·licita l’ingrĂ©s d’aquesta Ășltima a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat o bĂ© a la Xarxa de Biblioteques de la DiputaciĂł de Barcelona. La Generalitat refusa aquesta demanda a causa de la precĂ ria situaciĂł econĂČmica del servei, perĂČ la DiputaciĂł ho accepta i s’inicien les negociacions i trĂ mits pertinents per fer-ho possible. L’edifici del Centre CĂ­vic L’Espai Per situar-nos una mica, l’1 de gener de 1989, mentre s’estan duent a terme les obres de les noves instal·lacions a la Unitat d’ActuaciĂł 1 (UA1), el nucli de les Roquetes (entenent barri de les Roquetes, Vilanoveta i Mas d’en Serra) tenia 7.189 habitants d’un total de 13.294 habitants en tot el municipi de Sant Pere de Ribes. El projecte d’obres d’aquest equipament contemplava dos Ă mbits diferenciats: un centre cĂ­vic, que seria inaugurat en breu, i una biblioteca que un cop equipada estava previst que ocupĂ©s un total de 419 m2. Un cop finalitzades les obres, el 8 de desembre de 1990 s’inaugura el Centre CĂ­vic L’Espai, i des d’aquest moment fins a la inauguraciĂł de la Biblioteca Josep Pla a finals de 1993, la Biblioteca del Casal de Cultura es trasllada al que serĂ  la futura seu de la Biblioteca Josep Pla. El fons de la Biblioteca del Casal de Cultura ocupa l’edifici sense pertĂ nyer encara a la Xarxa de Biblioteques de la DiputaciĂł de Barcelona, que com hem dit mĂ©s amunt, s’estĂ  tramitant pas a pas. En aquell moment aquesta biblioteca d’impĂ s tenia un fons de mĂ©s de 5.000 documents. Arribem al 1991 i el mes de març es contracta M. JosĂ© GarcĂ­a GonzĂĄlez, veĂŻna de les Roquetes, com a auxiliar de biblioteca, desprĂ©s d’un parell de mesos fent prĂ ctiques. Ella, tota sola, Ă©s l’encarregada del funcionament de la biblioteca des del 1991 fins a la inauguraciĂł de la Biblioteca Josep Pla. El seu testimoni descriu una biblioteca que ocupa un espai molt gran, prĂ cticament buida, amb uns usuaris majoritĂ riament infantils i juvenils, que molts cops li feien la guitza, poc avesats a l’Ășs d’una biblioteca pĂșblica en condicions i amb una normativa clara. El gener de 1992 s’aprova un primer projecte de condicionament de la nova biblioteca, i al cap d’un any, el gener de 1993, s’inicia el llibre de registre dels documents del que serĂ  la nova biblioteca. El 27 de gener de 1993 s’aprova el projecte definitivament amb l’adjudicaciĂł d’obres i de compra de mobiliari. Des d’aquest moment fins a la seva inauguraciĂł es treballa per equipar i posar al dia la futura Biblioteca Josep Pla. LA BIBLIOTECA JOSEP PLA La inauguraciĂł La Biblioteca Josep Pla s’inaugura el 30 d’octubre de 1993, fruit del conveni signat entre l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la DiputaciĂł de Barcelona pel qual entrava a formar part de la seva Xarxa de Biblioteques Populars. El nĂșmero 98 de la revista MontgrĂČs de l’octubre a desembre de 1993, dedica la portada i dues pĂ gines interiors a aquesta inauguraciĂł, i la qualifica amb les segĂŒents paraules: ‘Inaugurada la millor biblioteca de la comarca a les Roquetes’. La inauguraciĂł va comptar amb l’assistĂšncia dels senyors Manuel Royes, president de la DiputaciĂł de Barcelona; Joan Fuster, diputat de les Àrees de Cultura i EducaciĂł de la DiputaciĂł de Barcelona; Xavier Robert, president del Consell Comarcal del 8
  • 28. Garraf; Jaume Bertran, diputat comarcal; aixĂ­ com de la corporaciĂł en Ple de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes encapçalada per Josep Antoni Blanco, alcalde del municipi, i Josep LluĂ­s Arnal, regidor de Cultura. TambĂ© es va comptar amb la presĂšncia de diversos alcaldes i regidors de cultura de la resta de municipis de la comarca, i la representaciĂł de totes les entitats culturals i esportives locals, a banda de veĂŻns i veĂŻnes. La visita del president de la DiputaciĂł va començar al nucli de Ribes, on va visitar l’altra biblioteca del municipi, que s’havia tornat a posar en funcionament de manera provisional a Can Salvador Miret. DesprĂ©s de visitar el casal d’Avis de Ribes, i tocades les sis de la tarda, arribaven a les Roquetes, a la cruĂŻlla dels carrers de GaudĂ­ i de Murillo, punt on l’AgrupaciĂł de Balls Populars feia la ballada final de la cercavila que s’havia preparat amb motiu de la nova biblioteca. Tot seguit, el president de la DiputaciĂł i l’alcalde, Josep Antoni Blanco, juntament amb la resta de convidats, van entrar a la biblioteca on van tenir lloc els discursos inaugurals. S’inaugura amb un fons inicial de 8.000 documents distribuĂŻts en grans seccions: la d’adults, la infantil i juvenil, l’hemeroteca, la secciĂł de col·lecciĂł local, i una secciĂł d’audiovisuals que va ser un gran atractiu com a tret diferencial i innovador respecte les biblioteques pĂșbliques que hi havia a la comarca. Aquestes seccions dividien la planta de la biblioteca, que era d’un Ășnic espai, amb dos grans taulells d’informaciĂł: un de central a l’entrada, on sempre s’hi ha dut a terme el servei de prĂ©stec i devoluciĂł de materials, i un taulell a l’àrea infantil i juvenil. La biblioteca oferia a tots els ciutadans un servei de consulta i de prĂ©stec d’aquest fons de llibres, revistes, discos, cassets i vĂ­deos, documents que quasi en la seva totalitat s’hi podia accedir lliurement a la prestatgeria, a diferĂšncia de les antigues biblioteques, que tenien per missiĂł custodiar el seu fons, i sovint s’havia de demanar els documents, que estaven guardats en un magatzem, o dins d’armaris tancats en pany i clau. La Biblioteca Josep Pla s’havia plantejat com una biblioteca moderna. En aquell moment es rebien cinc diaris i una cinquantena de revistes, a banda de la premsa local i comarcal, i el fons s’ordenava seguint la CDU (ClassificaciĂł Decimal Universal) que agrupa els documents per la temĂ tica que tracten. Com a novetat a destacar, a la secciĂł d’audiovisuals es podia escoltar mĂșsica grĂ cies a uns aparells d’autoescolta, i veure vĂ­deos, i tot aquest fons es podia endur en prĂ©stec a casa. La Biblioteca Josep Pla oferia el servei de prĂ©stec: qualsevol persona es podia emportar fora de la biblioteca material bibliogrĂ fic i audiovisual si disposava del carnet. El carnet de la biblioteca era gratuĂŻt, i permetia treure en prĂ©stec un nombre determinat de documents, que calia retornar en bon estat dins del termini establert. GrĂ cies al fet que la biblioteca formava part d’una xarxa, un Ășnic carnet de prĂ©stec servia per qualsevol de les biblioteques que treballaven entrellaçades. Tant el servei de prĂ©stec com la consulta del fons era manual. Hi havia quatre catĂ legs: el d’autors i obres anĂČnimes, l’alfabĂštic de matĂšries, el sistemĂ tic de matĂšries, i l’alfabĂštic de tĂ­tols, tots ells formats per uns calaixets amb fitxes ordenades alfabĂšticament, on era entretingut arribar a localitzar el material que cada usuari necessitava. A banda del servei de prĂ©stec i el de consulta d’informaciĂł, la biblioteca organitzava activitats culturals diverses, des de conferĂšncies a exposicions, i activitats d’animaciĂł per a infants com l’hora del conte o tallers diversos. TambĂ© oferia la possibilitat de preparar visites comentades sobre el seu funcionament a les escoles, entitats o grups d’interessats en conĂšixer-la. La Biblioteca Josep Pla des de la seva inauguraciĂł, mantindrĂ  un estret lligam amb la veĂŻna biblioteca de Ribes. Totes dues funcionaran en el mateix horari: de 15.30 a 20.30 h de dilluns a divendres, i de 10 a 13 h els dissabtes. A tall d’anĂšcdota, la DiputaciĂł edita un trĂ­ptic explicatiu de color taronja en motiu de la inauguraciĂł d’aquest equipament. Aquest trĂ­ptic va ser motiu de polĂšmica perquĂš al bell mig de la portada hi figurava un dibuix del castell de Ribes enlloc de cap sĂ­mbol roquetenc. 9
  • 29. El primer any de funcionament Per avançar amb els preparatius i l’organitzaciĂł de la biblioteca abans de poder inaugurar-la, la DiputaciĂł de Barcelona contracta un bibliotecari que ho gestionarĂ  tot, el Francesc Pujol, que va ser el primer director de la biblioteca i hi va treballar des de la inauguraciĂł fins a l’agost de 1994. El Francesc venia cap a les Roquetes cada dia des de Sabadell, i recorda els primers mesos amb molta feina: es va organitzar el fons, es comencen a fer dossiers de premsa, es fan activitats de dinamitzaciĂł, col·laboracions a la rĂ dio local, guies de lectura, fins i tot parla de sessions de vĂ­deo infantils. Ell enceta el diari de la biblioteca, un llibre d’actes on els primers directors escriuen a mĂ  la crĂČnica del seu pas per la Josep Pla. Hi escriu que aquests primers mesos de funcionament es caracteritzen per anar tancant els serrells que havien acabat a mitges quan s’obre la biblioteca: no hi ha lĂ­nia de telĂšfon fins mig any desprĂ©s d’obrir, per exemple. Parla de les dificultats amb que es va trobar a l’hora de mantenir l’ordre i el silenci ja que un grup conflictiu d’adolescents els feia la guitza cada tarda impedint el funcionament normal de tota biblioteca. El Francesc no treballava sol al capdavant de la ‘Josep Pla’, tenia el suport de dues auxiliars: la M. JosĂ© Garcia, que coneixia bĂ© l’espai i els usuaris perquĂš ja hi treballava abans, i l’Araceli Bau, que va treballar-hi el primer mig any d’obertura, i va ser substituĂŻda per la Maite LĂČpez (l’auxiliar que encara avui treballa a la biblioteca). Les tres auxiliars eren de les Roquetes i coneixien els usuaris personalment, cosa per la qual podien oferir un tracte molt proper que convidava a fer-se el carnet de prĂ©stec, i visitar l’equipament: molts veĂŻns i veĂŻnes van visitar la biblioteca encuriosits per saber com era i com funcionava aquella biblioteca tan nova. Tot l’equip coincideix a recordar aquests primers temps de conflictes cada tarda, fins i tot, d’haver de trucar a la policia algun cop davant la impotĂšncia de no poder aturar les bretolades d’aquest grup d’adolescents poc avesats a l’Ășs de la biblioteca. El fet de ser del poble algun cop els havia portat alguna represĂ lia puntual, perĂČ res que anĂ©s mĂ©s enllĂ  d’un insult d’adolescent que es troba cada tarda amb els amics amb la consigna de fer tot el possible per intentar tancar la biblioteca
 De 1994 al 1998: els primers 5 anys DesprĂ©s de la inauguraciĂł, la biblioteca posa el seu engranatge en marxa i comença el ritme quotidiĂ  del dia a dia. El dos de novembre de 1993, es comença el llibre de registre d’usuaris que tindran carnet de prĂ©stec, el carnet de la xarxa de Biblioteques Populars de la DiputaciĂł. Els primers carnets que hi consten sĂłn els del Francesc, la M. JosĂ© i l’Araceli, i desprĂ©s d’ells se’n fan un tip de fer carnets, fet molt comĂș durant els primers mesos de qualsevol biblioteca nova. Havent escoltat el testimoni de tots ells, no se’m fa estrany que el Francesc tanquĂ©s la seva etapa a la Biblioteca Josep Pla amb aquesta frase: ‘No crec que trobi a faltar aquesta biblioteca’. AixĂ­ de concĂ­s i directe, fruit de totes les complicacions que va haver d’encarar, que no t’esperes en una biblioteca i que, pel que ha explicat, van ser moltes. L’1 de setembre de 1994 arriba a la biblioteca una nova directora, l’Eva Montiel. L’Eva havia fet el traspĂ s de papers amb el primer director, que l’adverteix de l’entorn problemĂ tic amb quĂš s’ha trobat el primer any de funcionament, i li comenta que en aquell moment hi ha poc hĂ bit lector i poca consulta, panorama que d’entrada, no resultava massa atractiu. Recorda l’arribada a la Josep Pla, com una biblioteca amb molta llum i molt soroll, i recorda tambĂ© un grup de joves problemĂ tic, fins al punt que un cop va haver de posar una denĂșncia perquĂš quedĂ©s constĂ ncia que s’havia trencat el vidre de la porta. L’Eva ja tenia experiĂšncia perquĂš havia treballat dos anys fent de bibliotecĂ ria al Maresme, i tambĂ© havia treballat a GerĂšncia, fent una tasca mĂ©s mecĂ nica: reconvertint el catĂ leg de manual a informatitzat, perĂČ fins aleshores no havia tingut cap feina de responsabilitat fins que va triar aquesta plaça quan va aprovar les oposicions. Venia cada dia de Barcelona amb tren fins a Vilanova, i caminant fins a les Roquetes. Havia d’estar com a mĂ­nim nou mesos en un mateix lloc abans de demanar trasllat, i passat aquest temps va anar a treballar a CornellĂ , on avui Ă©s directora). 10
  • 30. Veurem que els primers anys de la Biblioteca Josep Pla es caracteritzen per tenir directors joves al capdavant, acabats de diplomar, i amb ganes d’aprendre l’ofici i agafar experiĂšncia dia a dia, perĂČ potser pel fet de ser de Barcelona i rodalies, i que el transport no era del tot Ă gil perquĂš a les Roquetes no hi arribava el tren, feia que de seguida que els fos possible triessin una nova destinaciĂł, i arribĂ©s un nou director o directora i en tornĂ©s a agafar la direcciĂł, cadascĂș amb el seu tarannĂ , amb el seu estil i amb la seva manera d’entendre el quĂš ha d’oferir una biblioteca pĂșblica. L’Eva recorda que si una cosa va tenir clara des de bon començament Ă©s que tractant-se d’una biblioteca tan nova, calia celebrar el primer aniversari donant-la a conĂšixer i pensant un bon programa d’activitats. Tenia pocs recursos a l’abast, per la qual cosa, decidida, se’n va anar a trobar-se amb l’alcalde per demanar-li pressupost per celebrar el primer aniversari. S’encarrega a Merche Araque un dibuix commemoratiu per aquest primer aniversari i un de representatiu de la biblioteca, que va servir per editar el cartell i uns punts de llibre commemoratius per regalar a tots els usuaris. Durant aquella setmana es van programar activitats diverses que van omplir d’actes la commemoraciĂł del primer any de funcionament de la biblioteca. L’Eva va treballar amb el suport de dues auxiliars: l’equip de personal ha estat format per tres persones des del començament, un bibliotecari director i dues auxiliars. En aquell moment eren la M. JosĂ© i la Maite, tot i que hi va haver un temps de parĂšntesi en quĂš va tornar l’Araceli, mentre es resolia el concurs de provisiĂł de la plaça d’auxiliar (tant per la biblioteca de Ribes com la de les Roquetes), que va guanyar la Maite, que torna a treballar a partir del 2 de gener de 1995 i fins a l’actualitat. Tant l’Eva com l’Araceli, que deixen la seva etapa a la Josep Pla en aquest moment, tenen un bon record del seu pas per la biblioteca. Per l’Eva va ser un aprenentatge: parlant amb ella comenta que quan acabaves d’estudiar i tenies el tĂ­tol de bibliotecĂ ria t’adonaves que no t’havien ensenyat a dirigir una biblioteca, sinĂł altres tasques mĂ©s mecĂ niques, i que aixĂČ ho va començar a aprendre en el dia a dia a la Josep Pla. Va redactar la primera memĂČria anual de la biblioteca fent una valoraciĂł amb dades estadĂ­stiques i un repĂ s a tot el que s’havia dut a terme al llarg de 1994. Diu que tria una nova destinaciĂł per la distĂ ncia: aquĂ­ s’hi trobava bĂ©, i era tot un repte encarar els primers mesos de funcionament. Treballa a la biblioteca fins el 31 de maig de 1995. L’Araceli Bau comenta que fer d’auxiliar de biblioteca li agradava tot i que nomĂ©s hi va estar dues temporades molt curtes; manifesta que no li hauria fet res seguir-hi treballant, perĂČ que finalment es va decantar per treballar en altres Ă mbits, i ja es va desvincular de la biblioteca. L’u de juny de 1995 hi ha un nou relleu en la direcciĂł de la biblioteca: arriba el sitgetĂ  Miquel Marzal que ocupa la plaça com a director interĂ­. Just havia acabat la diplomatura i era la primera biblioteca on treballava, i a mĂ©s, al capdavant com a director. Li sorgeix la possibilitat grĂ cies a les llistes de substitucions, ja que, quan marxa l’Eva, ningĂș es decidia per venir en aquesta biblioteca no nomĂ©s per la dificultat d’arribar-hi amb els mitjans de transport pĂșblics, sinĂł tambĂ© perquĂš havia començat a cĂłrrer la veu dels problemes dia sĂ­, dia tambĂ©, de manca d’ordre i de indisciplina que, tot i no ser res greu, eren una molĂšstia que incomodava el personal i a la resta d’usuaris de la biblioteca, i que impedien el tarannĂ  tranquil de l’equipament. El Miquel no va dubtar, i venia de Sitges cada dia a les Roquetes. Si bĂ© en un principi trucava cada dia a la policia per mirar de resoldre aquests conflictes, i que quan arribaven el problema ja s’havia solucionat, perquĂš venir des de Ribes era l’estona que calia al incĂ­vics per fer una malifeta i marxar corrent, recorda que aixĂČ canvia radicalment quan la policia instal·la una oficina dalt la biblioteca, i agilitza la seva actuaciĂł persuasĂČria, si mĂ©s no. En la seva part del dietari de la biblioteca hi escriu un episodi de vandalisme: un grup de joves trenquen un vidre a pedrades. El Miquel acaba parlant amb el germĂ  gran d’un dels adolescents que dia rere dia porta problemes i a partir d’aquell moment comença el ritme tranquil i sense incidĂšncies a la biblioteca. El Miquel, amb el suport de les dues auxiliars, la Maite i la M. JosĂ©, gestiona els diferents serveis de la biblioteca i en deixa constĂ ncia al dietari i a la memĂČria anual de la biblioteca. EstĂ  un any dirigint la biblioteca, i durant aquest temps tĂ© temps de posar en marxa diversos projectes dels quals es fa ressĂČ la premsa, i tenen una bona acollida. Del seu pas per la Josep Pla 11
  • 31. en destaca la difusiĂł que fa de la secciĂł d’audiovisuals fent guies amb seleccions de vĂ­deos i mĂșsica. TambĂ© dedica part de la seva feina a ordenar el fons de la col·lecciĂł local, reorganitzar els dossiers de premsa, i per primer cop des de la inauguraciĂł, revisa i fa inventari del fons, en quĂš i troba a faltar un volum de documents considerable que caldrĂ  donar de baixa: tasca que devia resultar molt entretinguda perquĂš es feia manualment. MantĂ© reunions periĂČdiques amb el tĂšcnic de Cultura de l’Ajuntament, i assisteix a les reunions de zona, que en aquell s’anomenava Baix Llobregat costaner. Es posa en contacte amb les entitats locals per buscar complicitats i col·laboracions futures, i durant els mesos que va estar a la Josep Pla es posa d’acord amb l’incipient Grup d’Investigadors de Les Roquetes que es presenta com a entitat local a la biblioteca la primavera de 1996. Redacta la segona memĂČria anual de la biblioteca, la de 1995, i hi recull els projectes mĂ©s rellevants, entre d’altres, una campanya solidĂ ria de recollida de llibres infantils per Nicaragua i d’adults per Cuba dels quals la premsa comarcal en fa difusiĂł i dĂłna a conĂšixer, i que feien les dues biblioteques del municipi conjuntament, i que van assolir els objectius que s’havien proposat, ja que cada biblioteca va recollir quatre caixes plenes de llibres (uns 250 llibres en total). El Miquel Ă©s el director de la biblioteca fins el juny de 1996, i el substitueix la Marta FernĂĄndez com a nova directora, la primera que estarĂ  una temporada mĂ©s llarga, una mica mĂ©s de tres anys, al capdavant de la Biblioteca Josep Pla (del juliol de 1996 fins a el setembre de 1999) fet que li permetrĂ  consolidar-se en aquest lloc i iniciar projectes de mĂ©s llarga durada, tots ells enfocats a promoure els diferents serveis de l’equipament. La Marta ja tenia experiĂšncia com a directora perquĂš havia dirigit una altra biblioteca prĂšviament. Sabia gestionar un equipament cultural i distribuir el pressupost que tenia destinat per elaborar un programa d’activitats equilibrat i del gust dels usuaris: va dinamitzar la secciĂł infantil programant hores del conte i tallers de manualitats amb molt bona acollida. D’aquella Ăšpoca recorda un entorn problemĂ tic, perĂČ no tan accentuat com sĂ­ que s’havien trobat els directors anteriors. Del seu pas per la biblioteca en destaca el paper de les associacions i entitats locals perquĂš eren molt actives i participatives, i tĂ© un record del Grup d’Investigadors amb els que la Josep Pla tenia signat un conveni de col·laboraciĂł per presentar els seus treballs i difondre’ls. A partir del 1996 les dues biblioteques del municipi editen conjuntament el trĂ­ptic d’activitats Viu la biblioteca, en quĂš es fa difusiĂł de la programaciĂł d’activitats que es duran a terme al llarg d’un trimestre. A la Biblioteca Josep Pla es fan activitats de tota mena, per a petits i grans: des de concursos de punts de llibre, exposicions, presentacions de llibres, hores del conte, tallers de manualitats, xerrades, fins a presentaciĂł de les separates del programa de festa major, entre d’altres. El juliol de 1997 es fa la primera ediciĂł del Biblioestiu, amb tallers infantils cada dimecres. Durant la direcciĂł de la Marta tambĂ© s’organitzen visites escolars. El desembre de 1996 la M. JosĂ©, auxiliar des del principi, tanca la seva etapa a la biblioteca per anar a treballar d’administrativa en un altre departament de l’Ajuntament, al lloc de qui serĂ  la nova auxiliar, l’Elisabet Sagarra, que comença a treballar a la Josep Pla a principis de 1997 coincidint tambĂ© amb la baixa de maternitat de la Maite. A partir d’aquell moment les dues auxiliars de la biblioteca seran l’Eli i la Maite fins avui. Dels anys en quĂš la Marta va ser directora, el mĂ©s rellevant va ser el procĂ©s d’informatitzaciĂł de la biblioteca que es va iniciar el 1996 i es posa en marxa a partir del mes de febrer de 1997. El Diari de Vilanova del 14 de febrer de 1997 publica una notĂ­cia a tota pĂ gina on es pot llegir: “Formar part d’aquesta xarxa informĂ tica suposa un seguit d’avantatges per a la biblioteca i els seus usuaris. Tal i com ha explicat, Jordi Permanyer, responsable de Projectes del Servei de Biblioteques Populars de la DiputaciĂł de Barcelona, crea noves expectatives de treball, tant per al personal de la biblioteca, que veurĂ  agilitzada la seva feina, com per als usuaris, que comptaran amb molta mĂ©s informació”. El nou sistema informĂ tic instal·lat, el VTLS, 12
  • 32. permetia incorporar la Biblioteca Josep Pla a la xarxa telemĂ tica de les biblioteques pĂșbliques catalanes, en aquell moment, en formaven part 45 biblioteques populars comptant la de les Roquetes, i estava previst anar-hi introduint els catĂ legs de totes les biblioteques de la xarxa. En aquell estadi del procĂ©s, des dels ordinadors de la biblioteca es podia accedir al catĂ leg d’aquestes 44 biblioteques populars, el de les biblioteques universitĂ ries, el catĂ leg de la Biblioteca de Catalunya i tambĂ© el d’algunes biblioteques especialitzades. En definitiva, era un pas de gegant en l’evoluciĂł i la modernitzaciĂł del mĂłn bibliotecari que va representar un canvi positiu a l’hora de treballar: una millora significativa. El desembre de 1997 Ă©s l’Ășltim mes que la Marta escriu al llibre d’actes de la biblioteca. A partir d’aleshores el dia a dia de la Josep Pla l’hem de buscar recollit a cada memĂČria anual. De 1998 al 2003: els 10 anys El 25 d’abril de 1999 s’inaugura la Biblioteca Manuel de Pedrolo a Ribes, que comptava amb un equip de tres auxiliars i una bibliotecĂ ria directora. Les dues biblioteques del municipi formaven part de la xarxa de Biblioteques de la DiputaciĂł de Barcelona i els seus catĂ legs quedaven enllaçats informĂ ticament pel mateix sistema de gestiĂł bibliotecĂ ria. El fons de la Biblioteca Manuel de Pedrolo i el de la Biblioteca Josep Pla passaven a ser un Ășnic fons municipal distribuĂŻt en dos equipaments, i a nivell bibliotecari les dues biblioteques conformaven una xarxa municipal en la qual la biblioteca de Ribes era la central i la de Les Roquetes una biblioteca de barri o de proximitat. En funciĂł dels metres quadrats de cada biblioteca, del personal que hi treballava i del nombre de fons documental cada biblioteca tenia assignat un mĂČdul que servia a l’hora de rebre lots de noves adquisicions, amb mĂ©s o menys quantitat. La Marta FernĂĄndez finalitza el seu pas per la biblioteca el mes de setembre de 1999, i la substitueix la Carme Ferrero durant uns mesos, prou per agafar el relleu i seguir treballant en la lĂ­nia d’activitats i projectes que havia iniciat la Marta. A començaments de l’any 2000 la vilanovina Laia Bertran serĂ  la nova directora, i s’hi estarĂ  fins el juny de 2008. La Laia coneixia les dues biblioteques del municipi i totes les del voltant perquĂš havia estat treballant com a bibliotecĂ ria itinerant de la zona Garraf - Baix Llobregat costaner fins aquell moment. Aquesta era la seva primera direcciĂł, per la qual cosa li va ser de gran ajuda l’assessorament de la NĂșria del Campo, directora de la Manuel de Pedrolo, que tenia una llarga experiĂšncia bibliotecĂ ria al darrere. Totes dues posen en marxa projectes comuns per a totes dues biblioteques, la majoria dels quals tenen continuĂŻtat fins a l’actualitat. La Laia tambĂ© treballa colze a colze amb el Toni Rivero, director del Centre CĂ­vic L’Espai, paret per paret de la biblioteca, i preparen entre d’altres, activitats relacionades amb l’astronomia, o el Concurs literari de narrativa curta Els Cinc Pins. NomĂ©s ocupar la plaça de directora l’Hora del Garraf del 25 d’agost de 2000 li fa una entrevista. A la pregunta: quĂš canviaria o milloraria del centre i del seu funcionament? respon: “M’agradaria separar la sala infantil de la d’adults, ja que crec que tots dos ‘grups’ necessiten el seu propi espai”. TambĂ© li pregunten pels objectius que s’ha proposat per la Biblioteca Josep Pla, i n’enumera dos: disposar de connexiĂł a internet, que no triga en arribar igualant els serveis que ja oferia l’altra biblioteca del municipi. Com a segon objectiu, pretenia augmentar el nombre d’usuaris i convertir la biblioteca en un centre cultural del barri, a l’abast de tothom. En un dels titulars d’aquest article es podia llegir: “A la biblioteca hi vĂ©nen molts mĂ©s nens i joves que no pas adults. Volem arribar a mĂ©s gent de mĂ©s edat”. De mica en mica va anar assolint aquests objectius: la sala infantil i la d’adults es divideixen el 2002 amb una mampara d’alumini i vidre, i aquesta divisiĂł d’espais permet suavitzar el rebombori que solien fer els usuaris mĂ©s petits. El servei d’internet arriba a la Josep Pla, i els usuaris podran connectar-s’hi amb el nĂșmero del seu carnet de prĂ©stec per torns de mitja hora. TambĂ© arribarĂ  la connexiĂł Wi-Fi. Per aconseguir mĂ©s usuaris adults busca sinĂšrgies amb les entitats locals com ara el Col·lectiu fotogrĂ fic MargallĂł, l’AgrupaciĂł de Balls Populars o el Grup d’Investigadors de Les Roquetes, entre d’altres: col·laborar amb les entitats era la manera d’aconseguir un major nombre d’adults a la biblioteca. 13
  • 33. Amb la Laia com a directora la Biblioteca Josep Pla arriba al desĂš aniversari el 30 d’octubre de 2003. Per commemorar-ho es prepara una exposiciĂł sobre aquests primers deu anys de funcionament, i entre d’altres activitats, s’encarrega i publica un conte titulat L’encanteri de les lletres, a la narradora Yolanda Santiago que es repartirĂ  entre els usuaris. Les notĂ­cies sobre l’aniversari que surten a la premsa recullen la falta d’espai de la biblioteca en aquell moment. El titular de la notĂ­cia que li dedica el Diari de Vilanova del 31 d’octubre de 2003 diu: ‘La Josep Pla, al lĂ­mit’, i la Laia en parla aixĂ­: “(
) desprĂ©s de deu anys, la biblioteca s’ha quedat petita per aplegar la quantitat de llibres en servei i l’increment del nombre d’usuaris, fruit del creixement demogrĂ fic de Les Roquetes”. Davant d’aquesta realitat, l’objectiu principal des d’aquell moment Ă©s aconseguir ampliar-la. Tant la Laia com l’Ajuntament posa fil a l’agulla en aquest sentit, perĂČ aquesta ampliaciĂł tan esperada i necessĂ ria encara trigarĂ  uns quants anys. Just quan tot estĂ  a punt per iniciar el projecte, desprĂ©s d’haver-hi anat molt al darrere, la Laia se’n va a treballar com a directora cap a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, i des d’allĂ  en veurĂ  els resultats. Del 2003 al 2008: arribant als 15 anys Les dues biblioteques del municipi treballen en paral·lel: les seves directores es reuneixen un cop per setmana amb el tĂšcnic de Cultura i van fent el seguiment dels projectes posats en marxa. L’Ajuntament els assigna una partida de pressupost per cobrir les despeses de la programaciĂł d’activitats i per editar-ne el trĂ­ptic Viu la biblioteca per fer-ne difusiĂł, una partida per compra de fons, una per material i una per infrastructures, que cada any varia en funciĂł de l’estat dels pressupostos generals. Aquest treball en paral·lel motiva el disseny d’un logotip comĂș per totes dues biblioteques, i incentiva la publicaciĂł de la guia de les biblioteques de Sant Pere de Ribes i diversos punts de llibre, aixĂ­ com un trĂ­ptic dedicat a l’escriptor que dĂłna nom a cada una de les dues biblioteques. Juntes, s’engresquen a posar en marxa nous projectes, d’entre els quals els que mĂ©s Ăšxit i continuĂŻtat han tingut han estat els relacionats amb els centres educatius: les visites escolars, el PBE (Projecte Biblioteca i Escola) de formaciĂł d’usuaris, el Bibliotecaris per un dia! i el BIBLIOinforma’t. La Laia, la NĂșria i l’Ester Callao Mestre (jo mateixa), com a responsable de la sala infantil de la biblioteca de Ribes, vam treballar en aquests projectes, des del curs 2000-2001, que es van començar a gestar, i sobretot a partir dels cursos segĂŒents, que es va anar posant en marxa, i amb l’experiĂšncia, i el criteri dels mestres i les bibliotecĂ ries escolars, s’hi van anar incorporant canvis i millores. El paper de les escoles del municipi, i en el cas que ens ocupa, les escoles de les Roquetes, ha estat molt important per donar forma a les nostres propostes i amotllar-nos a les seves necessitats. Les dues biblioteques han fet una aposta per aquests projectes, des d’aquests anys fins a l’actualitat, i s’ha aconseguit que es consideri una bona prĂ ctica i un referent per altres biblioteques que tot just s’inicien en aquest terreny. Quan parlem dels projectes en col·laboraciĂł amb les escoles no podem deixar de banda la figura del Bibliol, el cargol que va d’una biblioteca a l’altre i que Ă©s la imatge de les sales infantils. El curs 2003-2004 l’Ajuntament convoca un concurs per escollir la ‘mascota’ de les biblioteques del municipi i en surt guanyadora la vilanovina Esther Alsina. Un cop escollit van ser els usuaris els que van anar proposant noms i el que es va triar va ser el de Bibliol. Aquest element ha donat molt de joc en tots els projectes posats en marxa a la sala infantil de les dues biblioteques, i aquest curs 2013-2014 celebrarem els seus primers deu anys. No es poden resumir en tan poques lĂ­nies tot el que es va dur a terme des del 2003 al 2008, perĂČ d’aquesta etapa sĂ­ que es podria destacar, per la seva peculiaritat, la posada en marxa de la Bibliopiscina els mesos d’estiu, i la participaciĂł de la biblioteca dins el Pla Educatiu d’Entorn de Les Roquetes, amb el projecte de Les Maletes Viatgeres per les escoles (que encara es fa), les sessions d’hores del conte dels Tovets, i la posada en marxa del club de lectura fĂ cil, que actualment encara perdura grĂ cies al compromĂ­s lector dels seus participants i la implicaciĂł de la seva conductora, l’EulĂ lia RibĂł. Del 2008 al 2013: 20 anys ParlarĂ© dels darrers cinc anys de la Biblioteca Josep Pla en primera persona, ja que des del juliol de 2008 he estat jo, l’Ester Callao Mestre, qui ha substituĂŻt la Laia com a directora. 14
  • 34. Arribo a la biblioteca amb una comissiĂł de serveis, provinent de la biblioteca de Ribes on hi havia treballat com auxiliar des d’una mica abans de la seva inauguraciĂł el 1999. L’estiu de 2008 la NĂșria del Campo se’n va a treballar com a directora i cap de zona a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, la Laia ocupa el lloc de la NĂșria, com a directora de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes, i a mi em proposen la direcciĂł de la Biblioteca Josep Pla, i accepto de seguida com a repte professional. És doncs, la meva primera direcciĂł, perĂČ sĂ© que comptarĂ© amb el suport tant de la Laia com de la NĂșria, i el de les dues auxiliars, l’Eli i la Maite, que per descomptat, sĂłn les que millor coneixen el dia a dia de la biblioteca. El mes d’abril de 2008 l’equip de la biblioteca buida totes les prestatgeries i ho encaixa minuciosament. L’u de maig de 2008 es tanca: nomĂ©s hi queden els mobles i estĂ  tot a punt per iniciar les obres d’ampliaciĂł. Centenars de caixes queden emmagatzemades en una de les naus del pĂ rquing del Centre CĂ­vic esperant retornar a la biblioteca un cop acabat el projecte. La previsiĂł de durada del projecte Ă©s de dos mesos, perĂČ el termini s’allarga, i la biblioteca no es tornarĂ  a obrir fins el dissabte 15 de novembre de 2008, una mica mĂ©s de mig any desprĂ©s. El personal de la biblioteca, mentrestant, s’ha traslladat a treballar temporalment a la Biblioteca Manuel de Pedrolo. Arribo, doncs, en plenes obres, amb l’encĂ rrec de supervisar-les, tancar-les, i tornar a obrir la Josep Pla. Em trobo una biblioteca buida del tot, amb el sostre aixecat, sense cap moble excepte el mostrador de l’entrada que Ă©s l’Ășnic que no s’ha tocat, i amb totes les caixes emmagatzemades des de feia sis mesos. Tot estĂ  per fer. Dia sĂ­ dia tambĂ© ve l’arquitecta tĂšcnica a fer el seguiment, i em trobo amb la tĂšcnica de Cultura per anar avançant en el tancament de les obres. Tot plegat representa, en part, començar de zero. Reflotar un equipament desprĂ©s de sis mesos de tancament, un cop renovat, amb canvis i millores, i posar-me al capdavant d’un equip d’auxiliars que, de fet, ja ens coneixem de fa temps, perĂČ que ara ho farem treballant juntes, serĂ  tot un repte. TambĂ© m’encarreguen la dinamitzaciĂł de la sala infantil, i promoure’n les activitats destinades als mĂ©s petits, i especialment, tots els projectes en col·laboraciĂł amb les escoles, ja que aixĂČ era el que jo mĂ©s coneixia: Ă©s una proposta engrescadora. El 30 d’octubre de 2008 la Josep Pla fa 15 anys que estĂ  en funcionament, perĂČ aquesta data passa desapercebuda perquĂš estĂ  tancat per obres, que ja s’estan acabant, perĂČ encara s’estĂ  acabant de pintar, hi ha un anar i venir d’operaris, falta acabar de muntar el nou mobiliari, acabar de recol·locar el fons, senyalitzar les prestatgeries, preparar la reobertura, etc. El dissabte 15 de novembre Ă©s la data escollida per tornar a obrir les portes, i per celebrar-ho Ă©s fa una celebraciĂł i un acte institucional al que es convida l’alcalde, Josep Antoni Blanco, i el Cap de GerĂšncia de Biblioteques, Jordi Permanyer, que ja havia estat a la inauguraciĂł quinze anys abans. Les obres havien permĂšs ampliar la biblioteca en 135m2 mĂ©s. La sala d’adults era una mica mĂ©s gran i s’havia guanyat una sala polivalent de 75m2 i havia passat a tenir una superfĂ­cie Ăștil de 544 m2 dels quals 473,04m2 sĂłn d’Ășs bibliotecari. Amb la reobertura s’incorpora el servei d’Internet i + (internet i ofimĂ tica), i serĂ  la primera biblioteca de la comarca que ho ofereix als seus usuaris. DesprĂ©s d’unes obres de tal envergadura que va obligar a tants mesos d’aturada fa que tots els serveis de la biblioteca en quedin ressentits, perĂČ de mica en mica es comença a remuntar i els primers mesos d’obertura es nota una gran afluĂšncia d’usuaris. El 2009 la biblioteca torna a tancar-se un temps, aquest cop mĂ©s curt, per obres: es canvia tot l’alumini exterior de la façana coincidint amb les obres del Centre CĂ­vic. Des d’aleshores fins a l’actualitat la biblioteca ha tornat a agafar el ritme, i s’ha anat consolidant tant pel que fa al nombre de visitants, nous carnets d’usuari, nombre de prĂ©stecs, i creixement i actualitzaciĂł del fons documental. Com mĂ©s avancem en el temps i mĂ©s propers sĂłn els anys dels que parlo, sumat al fet que ho he viscut en primera persona, fa que em resulti molt difĂ­cil de resumir en tan poques lĂ­nies, per la qual cosa destacarĂ© molt a grans trets nomĂ©s el mĂ©s rellevant. Per exemple, un gran canvi a nivell intern va ser la introducciĂł, a partir del novembre de 2009, del nou sistema de gestiĂł bibliotecĂ ria, el Millenium, que va substituir el VTLS a totes les biblioteques de la xarxa, i va implicar la formaciĂł de tot el personal. 15
  • 35. Dels darrers cinc anys de funcionament hem de parlar d’un canvi de polĂ­tica pel que fa al tractament del fons documental: la tendĂšncia actual Ă©s prioritzar la qualitat i l’actualitat dels documents per sobre de la quantitat. Buscant aquesta finalitat cada any s’inverteixen esforços en fer esporgada (neteja de fons). Aquest 2013 tambĂ© s’ha revisat i s’ha fet inventari de la sala d’adults, i s’ha redistribuĂŻt el fons de la sala infantil. Amb aquestes esporgades s’han eliminat, per exemple, tots els vĂ­deos VHS ja que es considera un material prĂ cticament obsolet. Les dues biblioteques del municipi tambĂ© treballen per difondre els serveis i les activitats de dinamitzaciĂł a travĂ©s de les xarxes socials: facebook, twiter i blog, diferents plataformes per arribar al mĂ xim d’usuaris possible. El pĂșblic infantil i familiar, que visita i utilitza la sala infantil, continua sent el que mĂ©s ve a la Biblioteca Josep Pla, i per aixĂČ s’aposta per una programaciĂł a la seva mida: hores del conte que tenen molt d’ùxit, tallers infantils, i tot el ventall de projectes en col·laboraciĂł amb la llar d’infants, les tres escoles de les Roquetes i els dos instituts, sĂłn els que mĂ©s es treballen. Les activitats per als adults les organitzen les entitats locals: exposicions de fotografia, cine fĂČrums, presentacions de llibres o xerrades apleguen usuaris si elles hi sĂłn al darrere. TambĂ© es treballa amb el centre CĂ­vic i el Centre Obert compartint usuaris i activitats. La creativitat i les idees sĂłn la clau de volta en una programaciĂł d’activitats en Ăšpoca de crisi i retallades. Arribat el 30 d’octubre de 2013 es commemora el vintĂš aniversari de la biblioteca amb un programa d’actes que no desentona amb les commemoracions anteriors: es guarneix amb garlandes com si fos festa major, es fan tallers infantils, un acte institucional, una exposiciĂł que repassa la histĂČria de la biblioteca, perĂČ aquest cop en format de presentaciĂł i a cĂ rrec de la seva directora, acompanyada de l’alcaldessa, l’Anna GabaldĂ  i del regidor de Cultura i Joventut, Josep Rius. A la sala infantil es fa una activitat d’animaciĂł i una xocolatada, i l’endemĂ  una hora del conte ambientada expressament en aquest aniversari. Diverses entitats locals hi posen el seu gra de sorra, com tantes altres vegades. La ‘Josep Pla’ en plena forma Per tancar aquest treball, i a tall de valoraciĂł, exposo a grans trets, les dades estadĂ­stiques mĂ©s rellevants del funcionament de la biblioteca perquĂš permeten veure’n el rendiment dels diferents serveis malgrat el pas dels anys: anar a la biblioteca i fer Ășs dels serveis que ofereix ‛estĂ  de moda’. Amb aquestes dades justifiquem que Ă©s un equipament que funciona i estĂ  en plena forma vint anys desprĂ©s de la seva inauguraciĂł: no s’ha estancat, s’ha anat posant al dia al servei de la poblaciĂł que l’utilitza, i se’n van recollint els fruits any rere any. La Biblioteca Josep Pla obre les portes amb un fons de 8.000 documents, i a finals d’octubre compta amb un fons total de 37.161 documents (30.532 sense revistes). És un fons renovat grĂ cies a contĂ­nues esporgades i actualitzat de mica en mica (amb les obres del 2008 es fa una esporgada de 5.000 documents, per exemple, perĂČ s’hi ha anat injectant la compra de fons any rere any), i redistribuint i canviant d’ubicaciĂł per fer-lo mĂ©s visible i facilitar-ne el seu accĂ©s i localitzaciĂł: tot aixĂČ el fa mĂ©s atractiu per als usuaris. FONS DOCUMENTAL sense revistes 1993 1998 2003 2008 octubre 2013 8.000 documents 15.580 documents 24.188 documents 26.859 documents 30.532 documents Quan s’inaugura la biblioteca no hi havia comptador automĂ tic a l’entrada i els usuaris es comptabilitzaven fent palets en un paperet. El 1994 visiten la biblioteca acabada d’estrenar 12.024 visitants. Els darrers anys el nombre de visitants supera els 40.000 anuals: Ă©s una biblioteca concorreguda. 16
  • 36. VISITANTS 1994 1998 2003 2008 octubre 2013 12.024 visitants 23.443 visitants 43.005 visitants 19.709 any d’obres 42.251 visitants El 1993 s’enceta el llibre de registre d’usuaris i es comença des de zero a comptar el nombre de carnets nous. A finals de 1993, els dos primers mesos de posada en marxa, es fan 346 carnets nous, i en tancar el primer any ja se n’havien fet 858. Actualment encara es fan força carnets nous, a finals d’octubre de 2013 s’ha arribat a 5.367 carnets d’usuari i, aixĂ­ com passava el 1993, en destaca l’alt nombre de carnets infantils). CARNETS D’USUARI 1993 1998 2003 2008 octubre 2013 346 al tancar d’any 1.312 carnets 2.818 carnets 4.149 carnets 5.367 carnets No tothom que entra a la biblioteca ve a buscar material en prĂ©stec, i sovint qui fa servir aquest servei s’emporta força coses a l’hora. És interessant veure si creix o no per analitzar si Ă©s a causa d’un fons poc atractiu, poc actualitzat, en quĂš hi falta informaciĂł o documents que l’usuari no hi troba, etc. PRÉSTECS 1994 1998 2003 2008 octubre 2013 10.018 prĂ©stecs 24.978 prĂ©stecs 33.797 prĂ©stecs 15.611 any d’obres 26.202 prĂ©stecs Analitzant aquestes dades en podem extreure com a conclusiĂł, que la Biblioteca Josep Pla tĂ© un bon rendiment. Des de fa un parell d’anys les dues biblioteques del municipi elaborem un Pla d’acciĂł on s’hi fa constar els objectius i propostes de treball de cara l’any segĂŒent, i com tenim previst assolir-los. Segueixen treballant en xarxa, amb molts projectes comuns. De tots ells, el que en destacaria atĂšs el moment de crisi econĂČmica i sociocultural que vivim actualment, Ă©s la voluntat de mantenir el nivell qualitatiu i quantitatiu del programa d’activitats, i seguir posant en marxa els projectes amb els centres educatius de les Roquetes. Seguir mantenint el pressupost per compra de fons per poder actualitzar-lo d’acord amb les necessitats de la biblioteca i dels gustos dels nostres usuaris, i mantenir el treball en equip i la bona sintonia de les treballadores d’aquesta biblioteca, perquĂš aixĂČ, Ă©s bĂ sic per poder oferir un bon servei i una bona atenciĂł per a tots els usuaris: ens agrada que s’hi sentin cĂČmodes, ‛com a casa’. Paraules finals Que difĂ­cil que resulta resumir aquests vint anys, i els anys precedents, en unes quantes pĂ gines. Fer-ho agafant com a fil conductor el pas de tots els directors i directores m’ha permĂ©s dedicar el meu sincer reconeixement a totes les direccions que m’ha precedit, de les quals he agafat el relleu i l’herĂšncia d’una biblioteca que avui dia funciona i no s’estanca, amb objectius i projectes de futur damunt la taula. A tots vosaltres: grĂ cies! GrĂ cies per aquelles primeres crĂČniques, i per unes memĂČries tan complertes que vau redactar, perĂČ sobretot, grĂ cies per la il·lusiĂł amb quĂš us vau posar al capdavant de la biblioteca, amb mĂ©s o menys experiĂšncia, i les ganes de fer-hi coses, d’engegar projectes, cadascĂș amb el seu estil, amb les seves preferĂšncies i prioritats. GrĂ cies per haver-me dedicat una estona del vostre temps per recordar el vostre pas per la Josep Pla, 17
  • 37. perquĂš m’ha servit per entendre com ha evolucionat al llarg d’aquests vint anys. GrĂ cies, sobretot a la Laia, amb qui treballo colze a colze cada dia, compartim projectes i plantegem objectius comuns per posar en marxa i mirar d’aconseguir que les biblioteques del municipi siguin espais dinamitzadors de Cultura en majĂșscules. Aquest ha estat un treball de recerca que m’ha permĂ©s conĂšixer de mĂ©s de prop la Biblioteca Josep Pla, fer-me-la una mica mĂ©s meva desprĂ©s de cinc anys de gestionar-la: estimar-me-la una mica mĂ©s. He pogut recollir el testimoni de molta mĂ©s gent, no nomĂ©s dels directors, i grĂ cies que tots i totes heu fet memĂČria he pogut escriure aquestes pinzellades de vint anys d’histĂČria. Vint anys que ja ho veieu, han donat molt de si! 20 anys amb Tu: amb tu, tu, tu i tambĂ© amb tu. Amb cadascuna de les persones que llegiu aquest text i recordeu aquell dia que vau estar a la biblioteca, en valoreu com ha canviat, com ha millorat, o comenteu quĂš hi canviarieu, per quĂš no? Un reconeixement a tots i cadascuna de les persones que en un moment donat heu format part de l’equip de la biblioteca, i a tots els usuaris i usuĂ ries, petits i grans, que passeu per la biblioteca i l’utilitzeu: sou el que dĂłna sentit a aquest equipament i el veritable motor que posa en marxa i fa rodar el seu engranatge. Ja que en tinc l’oportunitat, tambĂ© aprofito l’avinentesa per fer un reconeixement a totes les persones que hi ha al darrere del funcionament intern: des de l’entramat de departaments de GerĂšncia que ens donen suport, formaciĂł i assessorament tĂšcnic, als polĂ­tics i tĂšcnics que han anat ocupant el cĂ rrec al llarg d’aquests vint anys, i han pres les decisions mĂ©s importants. PerĂČ sobretot, m’agradaria reconĂšixer el paper de les meves companyes, l’Eli i la Maite, auxiliars de la biblioteca des de fa tants anys que coneixen molt bĂ© la seva feina, i faciliten el treball en equip, conjuntament amb l’Anna, la bibliotecĂ ria que ens ajuda els dimecres i dissabtes. La majoria d’usuaris les coneix i hi tĂ© complicitat, perquĂš darrere les tasques mĂ©s mecĂ niques i l’atenciĂł darrere el taulell, els regalen un tracte amable i familiar. A vosaltres dues, i a tothom qui, almenys un cop, ha estat a la biblioteca, s’hi ha passejat i l’ha fet servir, us dedico aquest treball. I amb aquestes paraules tanco la porta al repĂ s d’aquests vint anys de posada en marxa de la biblioteca, i la tanco havent aprĂšs un munt de coses i havent-me enriquit molt. Ho faig amb el desig d’encomanar les ganes de treure-hi el nas i utilitzarla a tots aquells veĂŻns i veĂŻnes que sou hereus dels que la reivincaven fa vint anys, i que ara heu tingut la paciĂšncia de llegir aquest treball i rememorar-ho. El repĂ s de tanta feina feta m’anima a seguir emprenent projectes perquĂš ja ho veieu: val molt la pena i arriben a molta gent! Per molts anys Biblioteca Josep Pla! Ester Callao Mestre e-mail: callaome@diba.cat 18