2. Carl von Linné
Nascut a Suècia el 23 de
maig del 1707 i mort el
10 de gener de 1778.
Fou un botànic, científic,
metge i zoòleg que
establí els fonaments del
sistema modern de la
nomenclatura binominal.
3. Systema nature és l’obra que li proporcionà
fama mundial.
Inclou una nova classificació de tots els
éssers vius coneguts i introdueix la
nomenclatura binomial
Nova classificació organitza els organismes en:
Regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie.
Ex. Pi blanc (Pinus halepensis)
(Regne) Plantae, (fílum) Pinophyta, (classe) Pinòpsida, (ordre)
Pinals, (família)Pinaceae, (gènere) Pinus, (espècie) Pinus
halepensis
4. Dóna dos mots per el nom d’una espècie:
el primer mot per és el Gènere, que es
comparteix en espècies molt similars i s’escriu
en la inicial en majúscula
el segon mot és l’epitet específic, propi de
cada espècie i la inicial d’aquest és minúscula
Exemple: Els pins.
Pi blanc : Pinus halepensis
Pi roig : Pinus sylvestris
5. Taxonomia
És la ciència de la classificació.
La taxonomia biològica estudia les relacions de
parentesc entre els organismes i la seva història
evolutiva.
6. Actualment, la taxonomia
defineix com és l’arbre
filogenètic de l’espècie.
Mostra les relacions
evolutives entre diverses
espècies, dels organismes
estudiats.
7. Fixisme
És una teoria segons la qual tot allò que
existeix no ha variat amb el pas del temps.
Per tant, el fixisme anuncia que la natura
es manté tal i com és, sense canvis.
El fixisme s'oposa a l'evolucionisme.
Evolucionisme
Teories que defensen que les espècies
canvien al llarg del temps
8. El Catastrofisme
Teoria segons la qual les diverses
variacions d'éssers vius es deuen a un
conjunt de catàstrofes que ha sofert el
planeta, després de les quals, les
espècies han tornat a ser creades de
nou.
Aquesta teoria va ser postulada per
Georges Cuvier.
El catastrofisme s’oposa al gradualisme.
9. El gradualisme
• Els procés de canvi de les espècies es
dóna gradualment al llarg del temps.
• En aquests són claus els conceptes
selecció natural i adaptació
10. Adaptació Selecció natural
En qualsevol població els individus són
diferents, sobre aquest conjunt d’individus
amb caràcters diferents opera la selecció
natural.
Els individus més ben adaptats al seu
ambient tindran més descendència.
La papallona beix
sobreviurà en un
entorn clar i la marró
en un entorn fosc
11. Els pinsans de les
Galàpagos amb becs
i formes de cos
especialitzades als
nínxols ecològics que
habiten. D’una
població inicial que
s'expandí per les illes,
van anar quedant
aïllades poblacions
seleccionant-ne els
individus que
s’adaptaven més bé al
medi, sorgint espècies
diferents.
12. Proves Bioquímiques
Es basen en la comparació d’organismes diferents a
nivell molecular.
-Tenim:
biomolècules comuns en els éssers vius
el codi genètic és universal
seqüències d’aminoàcids iguals
seqüències de DNA de difrents organismes
ques’hibriden, per exemple el DNA humà i el del
ximpancé s’hibriden 98%
reaccions immunològiques, a més distància
evolutiva entre dos éssers vius, més forta és la
reacció d’aglutinació
13. Com més semblant siguin dues espècies a nivell
molecular, més gran serà el parentiu evolutiu.