Llibre del concert d'homenatge a Julio Castell i José Antonio Valls.

1. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
1

2. La música ens serveix en moltes serà molt emotiva; un concert únic
ocasions per celebrar aniversaris, que comptarà amb la participació
trobades, festivitats, casaments, i d’associacions i entitats d’Alcanar,
tots guardem en la memòria aque- i amb la col·laboració desinteressa-
lles cançons especials que, en un da de molta gent que també ha vol-
moment o altre, ens van acompa- gut participar en l’homenatge del
nyar. seu poble a aquests grans músics.
La música també ens serveix La música és com un llibre
moltes vegades de paraula per ex- obert on cadascú hi posa la seua
Alfons Montserrat Esteller pressar estats d’ànim o moments pròpia manera de ser i d’entendre
ALCALDE especials, i en aquesta ocasió el la vida: un llenguatge universal on
I REGIDOR DE CULTURA concert Dos canareus del s. XX les paraules són les notes musicals
per la música, homenatjarem, mu- de l’ànima.
sicalment, dos canareus molt esti-
mats i recordats, en Julio Castell Us convidem al concert Dos
i en José Antonio Valls, els quals canareus del s. XX per la música,
han deixat un ric llegat que ja for- sens dubte, un concert per al re-
ma part de la història musical d’Al- cord.
canar.
Els seus familiars han fet un
important esforç per unir els dos
grans mestres canareus a través
d’una trobada que, de ben segur,
2

3. Si consulteu el diccionari ens l’església de Sant Pere de les Cases
diu que la música és l’art que es d’Alcanar. El nostre poble compta
manifesta en l’organització dels amb moltes entitats musicals on ca-
sons i els silencis en el temps. És dascuna, al llarg de la seua vida i
l’art de la generació, manipulació i a través del seu to característic, ha
combinació– en simultaneïtat o en anat omplint el llibre de la història
successió– dels sons, produïts per d’Alcanar i ha ajudat a donar una
veus humanes o per instruments, identitat única al nostre municipi.
a la recerca de la bellesa formal
i/o de l’expressió d’emocions, o de Per damunt de tot voldria des-
complir certes funcions, i produint tacar que per primera vegada, dot- Josep Bort i Esteller
missatges dotats d’unitat, conti- ze entitats musicals han unit esfor- REGIDOR DE FESTES
nuïtat i coherència. ços i, amb l’ajuda decidida de les
famílies dels mestres Julio Castell i
Si mirem el nostre poble la mú- José Antonio Valls, han organitzat
sica representa molt més; durant un concert Dos canareus del s.XX
segles, el ritme quotidià de la gent, per la Música que homenatjarà tots
l’anunci dels fets cabdals de la vida aquells que, amb la seua música,
dels canareus i de les canareves, han deixat les bases del que avui és
dels casencs i de les casenques, la música del nostre poble.
la proclamació de les grans cele-
bracions però també l’avís de les Que Santa Cecília, la vostra pa-
desgràcies, l’han marcat el repic trona, us guarde i us done la llum
de les campanes dels campanars per a enriquir el nostre municipi!
de l’església de Sant Miquel i de
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
3

4. PRESENTACIÓ
Principis del segle XXI, un nou segle replet
de nous esdeveniments tecnològics, científics,
culturals… d’una nova era. Alcanar, amb una
ferma història i tradició cultural, posseeix un
patrimoni musical molt ric del qual ens hem de
sentir orgullosos.
En Julio Castell i en José Antonio Valls,
foren dos canareus del segle XX, que perpe-
tuaren la música d’Alcanar. Dos persones que
la visqueren i sentiren, pel poble i per al poble,
en moments diferents de la nostra història. El
seu llegat forma part de la nostra memòria mu-
sical i d’identitat canareva.
Les famílies d’aquests dos grans mestres ca-
nareus us conviden a participar i gaudir d’un
concert en el qual els nostres músics inter-
pretaran obres d’ambdós compositors, recor-
dant i donant a conèixer llurs llegats al poble
Julio Castell Selma d’Alcanar i a tots aquells músics que senten i José Antonio Valls Subirats
viuen, també, per la música.
4

5. José Antonio i la seva germana Imma
A totes aquelles persones que han fet rea-
litat aquest projecte, MOLTES GRÀCIES
Consol Vericat Castell
NÉTA DE
JULIO CASTELL SELMA
Imma Valls Subirats
Julio i Providencia amb la seva néta Consol GERMANA DE
JOSÉ ANTONIO VALLS SUBIRATS
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
5

6. 6

7. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
7

8. JULIO CASTELL SELMA
Nasqué a Alcanar un 1 de maig de 1897 i
morí l’11 de gener de 1983. Als 8 anys va re-
bre les primeres nocions de música i clarinet
en mans del seu oncle matern que també n’era
el padrí. Més tard, fou Mossèn Rómulo, vi-
cari de la parròquia, qui li ensenyà a tocar el
piano.
Del 1915 al 1917 en Julio estudià l’ofici
de sastre, com el seu pare. Cursà els estudis a
Tortosa.
L’any 1915, es creà el cor Orfeón Alcana-
rense, format per un centenar de veus mascu-
lines del poble, dirigit per Mossèn Agustí. En
Julio n’era component i ja arranjava les peces
que s’interpretaven.
El 1919 marxà a Logroño per a ingressar
al servei militar. Allí amplià els seus estudis
musicals sota la supervisió del músic major.
Estudià harmonia, tractat d’instruments, for-
mes i anàlisi, i formà part de la Banda Militar
mentre arranjava i copiava obres militars per
a banda. Més tard, l’any 1921 fou destinat a la
Divendres Sant guerra de l’Àfrica i al cap d’uns quants mesos,
Dirigint Les Creus del Calvari exhaust, tornà al quarter de Logroño.
8

9. Ermita del Remei
13 d’octubre de 1968
Després del servei militar, l’any 1923, en El 1938 contrau matrimoni amb Providen-
Ramon Gisbert, director titular de la Banda cia Sancho Reguart. L’any 1942 naix la seua
Municipal de Música li demanà d’ésser direc- única filla Rosa Castell Sancho.
tor suplent de la Banda fins l’any 1930, quan, Durant el parèntesi bèl·lic en Julio Castell
finalment, en Julio passà a ser-ne el titular. El deixà de ser organista i director de la Banda de
mateix any, pren el càrrec d’organista de la Música, temps que aprofità per a compondre
parròquia fins el 9 de gener de 1983 –dos dies cançons i per a transcriure i copiar música re-
abans de la seua mort–. ligiosa i popular.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
9

10. El 1948 va reemprendre de nou la direcció No ens podem oblidar de destacar la seua
de la Banda fins l’any 1968, així com el seu ofi- millor etapa compositiva compresa entre els
ci de sastre que exercia al seu taller situat al anys 1945 al 1955. De moment s’han catalogat
carrer Poadó. del seu arxiu personal, una quarantena d’obres
A més de la direcció de la Banda i d’organista pròpies, entre elles: cançons, caramelles, dia-
de la parròquia, també encapçalà l’Escola Can- nes, havaneres, himmes, marxes, masurques,
torum, una capella de cantors de l’església que pasdobles, polques, valsos i altres obres reli-
intepretaven Les Creus del Calvari durant la gioses, totes compostes segons les necessitats
Setmana Santa, la Missa Pontifical de Perosi musicals del moment i de cada entitat. La gran
en dies de festa major, i les Misses de Rèquiem majoria són dedicades, adaptades i escrites
per a les defuncions del poble. exclusivament per al poble d’Alcanar i per als
Fou component de l’Orquestra Kubacan, músics canareus.
que amenitzava els balls populars dels pobles L’any 1953 ingressà a l’escalofó de direc-
de la contrada amb pasdobles, polques, masur- tors de banda de l’Estat espanyol. El mestre
ques i valsos de l’època. Castell renuncià a dues places civils de direc-
Vora els anys 50, durant l’alcaldia de Juan tor de banda en propietat, una a un poble de
Segarra, exercí el càrrec de depositari de l’ajun- Múrcia i l’altra a un poble del País Valencià
tament. inclús sabent que a Alcanar ocupava una plaça
El 1951-52, creà un grup de caramelles sense propietat. S’estimava tant el seu poble,
que cantaven el dia de Pasqua de Resurrecció la seua banda que no pogué abandonar-ho.
i també va assajar durant un temps la Banda Un any abans de la seva jubilació com a
de Cornetes i Tambors, entitat coneguda ac- director, l’any 1967, amb 70 anys d’edat, fi-
tualment amb el nom d’Agrupació de timbalers nalment, li es concedida la plaça civil de di-
Sant Isidre. rector en propietat de la Banda Municipal
Del mestre Castell destaquem la gran capa- d’Alcanar.
citat autodidacta per aprendre música, harmo- Tant era la seva estima per la música del
nia i tècnica intrumental, entre els instruments poble i la gent d’Alcanar que a banda de fer
que tocava destaquem: el clarinet, flauta tra- sacrificis personals, també en féu d’econòmics
vessera de fusta, violí, piano, orgue, guitarra i per tal que la Banda Municipal de Música no
contrabaix. es perdés. En aquells moments de precarietat
10

11. Santa Cecília
22 de novembre de 1964
econòmica, molts dels alumnes que comença- altra ocasió, va pagar tres actuacions a les Ca-
ven a aprendre música deixaven d’anar-hi ses d’Alcanar en dia de bous amb els diners de
arribat el moment de comprar-se l’instrument. tota la seua collita de garrofes, ja que aquell
El mestre Castell, en dos ocasions va pagar any, el 1963, els dos alcaldes, el d’Alcanar i
els músics amb els diners que treia de la seua les Cases no es van posar d’acord i els músics
collita de garrofes. Un cop bescanvià sis sacs reclamaven els diners dels tres dies de bous
de garrofes per un bombardí malsonat de se- –aquestes situacions no les va comentar mai a
gona mà, hi havia un alumne que necessitava ningú, només a la seua família que en patia les
l’instrument i no s’ho podia permetre. En una conseqüències–.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
11

12. JOSÉ ANTONIO VALLS
SUBIRATS
Naix el 28 de setembre de 1958 i mor a cau-
sa d’un accident de cotxe al setembre del 1983.
Inicia el seu recorregut musical als 9 anys a
l’Acadèmia Municipal de Música d’Alcanar.
A partir dels 12 anys comença les classes
al conservatori de València, cursant la carrera
de clarinet, piano i direcció. També estudiarà
orgue i violí.
Als 15 anys comença un cicle de concerts
com a pianista debutant. És en aquesta època
quan composa la seua primera obra que titula
«Ave Maria» i també quan dirigeix per primer
cop la banda l’Aliança de Vinaròs, durant un
període estival.
Al juny de 1976, amb 17 anys, inicia la di-
recció de l’Associació Musical Ciutat de Beni-
carló, la qual dirigirà fins l’any de la seua mort.
Participa activament en la direcció de la co-
ral Polifònica Benicarlanda, durant un viatge
José Antonio Valls Subirats
d’aquesta entitat a Anglaterra on realitza un
12

13. José Antonio Valls Subirats
dirigint l’Assosició Musical ciutat de Benicarló
recital d’orgue a Canterbury. Continua la seua cors, la direcció de l’escola i Associació Mu-
carrera musical al conservatori de València i sical Ciutat de Benicarló i la seua pròpia pro-
també cursa estudis al conservatori de Ma- ducció musical.
drid.
Ens resta per sempre la seva obra, que de-
Al 1982 rep del conservatori de València el tallem a continuació:
premi de la fundació Mercedes Masí al millor
expedient acadèmic de grau superior. És en 1.«Ave Maria»
aquest moment quan la direcció del conser- 2.«Tres Preludis de Broadway»
vatori decideix oferir-li, provisionalment i fins 3.«Falles de Benicarló»
les oposicions, la càtedra de música de cam- 4.«Fantasia per a clarinet i orgue»
bra, aquestes oposicions les aprova al 1983 poc 5.«Concert per a piano i orquestra»
abans de morir. Al 1983, José Antonio com- 6.«Quintet per a instruments de metall»
pagina la seua càtedra al conservatori amb els 7.«Examen de composició de música de
estudis de composició, direcció d’orquestra i cambra»
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
13

14. PROGRAMA CONCERT
Presenta l’acte en Joan-Josep Sancho
1. Agrupació de timbalers Sant Isidre’ d’Alcanar
INTERPRETARÀ --------------- «Rosita» –marxa per a cornetes i tambors–
Autor: Julio Castell Selma
2. Grup coral de l’IES Sòl-de-riu
INTERPRETARÀ --------------- «Platejades per la Lluna» –caramella–
Autor: Julio Castell Selma
3. Escola Municipal de Música
INTERPRETARÀ --------------- «Quintet de metall» –música de cambra–
Autor: José Antonio Valls Subirats
4. Rondalla Verge del Remei
INTERPRETARÀ --------------- «Tenim un Melampo» –cançó popular–
Autor: Julio Castell Selma
5. Dolçainers de l’associació Cultural Popular i Tradicional Benifallim
INTERPRETARÀ --------------- «Miliet» –vals–
Autor: Julio Castell Selma
6. Cor Estels del Sud
INTERPRETARÀ --------------- «Cançoneta» –cançó de bressol–
Autor: Julio Castell Selma
Pianista acompanyant: Sergi Sancho Fibla
14

15. DOS CANAREUS DEL S. XX PER LA MÚSICA
7. Xaranga Per devant i per detràs
INTERPRETARÀ --------------- «Cisquet» –pasdoble–
Autor: Julio Castell Selma
8. Escola de música de l’Agrupació Musical Canareva
INTERPRETARÀ --------------- «Què és lo que veig?» –cançó popular–
Autor: Julio Castell Selma
9. Cor Iúbilo
INTERPRETARÀ --------------- «Ave Maria» –religiosa–
Autor: José Antonio Valls Subirats
Pianista acompanyant: Jesús Llagostera Fibla
10. Xaranga No se’n salva cap
INTERPRETARÀ --------------- «Octubrino» –pasdoble–
Autor: Julio Castell Selma
11. Agrupació Musical Canareva
INTERPRETARÀ --------------- «Fantasia per a clarinet i orgue» –arranjat per a banda–
Autor: José Antonio Valls Subirats
SOLISTA: JOSEP SANCHO
12. Banda Municipal de Música
INTERPRETARÀ --------------- «Concert per a piano i orquestra» –arranjat per a banda–
Autor: José Antonio Valls Subirats
SOLISTA: JESÚS LLAGOSTERA FIBLA
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
15

16. Anys 70
AGRUPACIÓ DE TIMBALERS SANT ISIDRE D’ALCANAR
Quan parlem de l’Agrupació de Timbalers tant era encapçalar la professó de Divendres
Sant Isidre estem parlant d’una entitat amb Sant camí del Calvari i la professó de la nit.
molta història. Acabada la Guerra Civil Es- En festes Quinquennals la Banda de Cornetes
panyola la Falange forma aquesta entitat que i Tambors, precedent de l’agrupació de tim-
anys més tard passa a l’OJE –Organización balers Sant Isidre, era la que obria el pas per
Juvenil Española–. Entre els anys 1955 i 1959 pujar la Verge a l’ermita mentre que la Ban-
el mestre Castell era l’encarregat d’assajar «La da de Música tancava la professó. En diverses
marcha Real» i altres marxes escrites per ell ocasions, mentre en Julio dirigia la Banda de
mateix així com d’ensenyar-los a marcar el Música juntament amb la Banda de Cornetes
pas. En aquella època l’actuació més impor- i Tambors, les dos entitas interpretaven dia-
16

17. Setmana Santa 2007
Rosa Castell filla del mestre Castell
nes conjuntament. De l’any 1971 fins al 1973
s’incorpora a la Banda de Cornetes i Tambors
una secció de majorettes, xiques d’Alcanar que
feien coreografies de ball al ritme de la música
i acompanyaven l’entitat arreu on anaven. Cal
destacar l’actuació de l’entitat a Lion, França,
a finals dels anys 70, amb les majorettes de St.
Jaume d’Enveja. A partir dels anys 80 els viat- «ROSITA»
ges a Andorra, Vilavella, La Pobla de Mafumet El mestre Castell amplia el repertori d’obres
i les actuacions per Setmana Santa a Tortosa, d’aquesta entitat i una mostra d’això n’és «Ro-
Vinaròs, Benicarló i aquí al nostre poble són sita» peça escrita especialment per a cornetes i
les més destacades, així com la incorporació a tambors i que porta per títol el nom de la filla
l’entiat de les majorettes de Sant Carles de la del mestre Castell. Suposadament escrita entre
Ràpita durant alguns anys. els anys 1955 al 1959.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
17

18. Trobada de corals de secundària. Barcelona 2009
GRUP CORAL
DE l’IES SÒL-DE-RIU
El Grup Coral Sòl-de-Riu d’Alcanar va co- L’IES va creure convenient de crear una
mençar l’activitat musical l’octubre de 2007, Coral on formés part alumnat nouvingut
dins de les activitats programades en el Pla d’altres països amb alumnat del país. El primer
Educatiu d’Entorn del nostre municipi. concert va ser durant el Festival de Nadal que
organitza l’IES, el 21 de desembre de 2007.
18

19. Concert catedral de Tortosa. Desembre 2008
LES CARAMELLES
«PLATEJADES
PER LA LLUNA»
També ha participat en les trobades de co-
rals de secundària, a Sabadell i a Barcelona. Les caramelles eren peces que s’interpreta-
ven la matinada de Pasqua florida. Vora els
El curs 2008/09 va tenir lloc la primera gira anys 50, el mestre Castell i la Banda de Música
internacional de la coral, a Munic, passant per juntament amb els cantors de l’Escola Canto-
Àustria, França, Suïssa i Itàlia. rum cantaven cançons de temàtica alegre i pri-
maveral a les cases de les núvies i mullers dels
Aquest curs la segona gira serà al Regne músics de les dos entitats. Duien una cistella
Unit, concretament a Liverpool i Londres. engalanada amb llaços i cascavells i una canya
per ajudar-se a arribar als balcons ja que les
La Coral comprèn edats entre 12 a 16 anys. xiques quan sentien els cants sortien al balcó i
El seu director és el professor de l’Institut, Ge- depositaven un petit obsequi que sempre solia
rard Ramon i Cañellas. ser una mona de pasqua.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
19

20. ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA
L’Escola Municipal de Música d’Alcanar nes que ho desitgen, accedir a desenvolupar es-
(EMMA) és un centre educatiu de titulari- tudis musical de nivell superior. També ofereix
tat municipal en conveni amb el Departament la possibilitat de crear diferents models flexi-
d’Educació de la Generalitat de Catalunya. bles d’educació musical, que posen a l’abast de
Neix a Alcanar a l’any 2000. Està dedicat a tota la població d’Alcanar, de qualsevol edat,
impartir ensenyaments musicals de Nivell Ini- la possibilitat de viure l’experiència musical.
cial, Nivell Elemental i Nivell Mitjà. L’objectiu L’EMMA té una activa participació a la vida
principal de l’EMMA és oferir una sòlida for- cultural del territori com a servei de difusió de
mació tècnica i artística que permeta als alum- la cultura de la música organitzant concerts,
20

21. cursos d’estiu i diferents activitats culturals de
caire musical. Actualment aquesta escola dis-
posa de tres-cents alumnes amb edats compre-
ses de 4 a 60 anys. També disposa d’un conjunt moviment presenta una introducció de forma
instrumental infantil, una Banda Juvenil, un molt majestuosa amb l’entrada de les trompe-
Conjunt Vocal i diferents agrupacions de mú- tes i després de forma successiva els altres ins-
sica de cambra. truments fins a arribar a una segona part on
canvia el moviment “Allegreto” fins a un final
que consta d’entrades de forma correlativa de
«QUINTET DE METALL» cadascun dels cinc instruments fins a arribar a
un final fort. Tranquil. Amb una entrada de la
El quintet per a instruments de metall –dos
trompa amb un volum fluix, el moviment es va
trompetes, trompa, trombó i tuba– de José
desenvolupant amb diferents dinàmiques on el
Antonio Valls consta de dos moviments: Fan-
tema principal va passant per la majoria de les
tasia i tranquil. La peça en si no presenta gai-
veus fins arribar al final on es crea un ambient
res complicacions tècniques a nivell individual
musical més lliure, això sí sempre sense perdre
ni grans efectes tímbrics, però resulta interes-
de vista el tema principal, i concloguent així
sant la gran varietat d’articulacions que té i el
amb un final on prèviament a una escala de
sorprenent joc en la unió de les cinc veus que
trompa i trompeta acaba amb una resolució on
formen aquesta peça. Fantasia. Aquest primer
la tuba té la major importància.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
21

22. Principis anys 70
RONDALLA VERGE DEL REMEI
Vora l’any 1962, quatre xics d’Alcanar, cantada de caramelles pels carrers del poble la
moguts per la seva comuna afició musical, matinada de Pasqua florida, la nit de matines
van començar a compondre cançons que ani- al mes de desembre quan després de la missa
maven amb una modesta guitarra. Aviat se’ls del gall, en la qual també hi participaven, ana-
hi afegeixen dos amics més, i a poc a poc, ja ven a cantar nadales catalanes i castellanes pel
n’eren catorze. Servint-se amb una traça i vir- poble. Podem destacar, també, la despertada
tuosisme de tres guitarres, un parell de ban- de Sant Antoni on s’afegeixen altres cantaires
dúrries, dos llaüts, pandereta i rascador, van del poble. Durant aquests quaranta-set anys
començar a oferir al poble un repertori alegre de rondalla han actuat també en casaments i
on hi podíem trobar des de ranxeres, sardanes homenatges a la gent gran d’arreu de Catalun-
i entendridores serenates. Les seues princi- ya, País Valencià i per tots els llocs on se’ls ha
pals actuacions han estat durant molts anys: la cridat. Cal destacar l’enregistrament d’un CD
22

23. Any 2007
l’any 1995 on, entre d’altres, van incloure tres més, ell acompanyava amb el piano «La dansa
cançons del repertori del mestre Julio Castell dels dimonis» inclosa en aquesta obra. Recor-
Selma. dant aquest fet, anomena Melampo al gat de
casa.
«TENIM UN MELAMPO»
La cançó «Tenim un Melampo» està inspi-
Un dia, arriba al poble una companyia rada en una anècdota familiar. Una tarda, quan
teatral de fora, l’apuntador de la companyia el mestre Castell acabava de treballar a la sas-
demanava un melampo, en Julio Castell es treria instal·lada a la planta baixa de casa seva,
quedà del tot sorprès quan va saber que així puja al pis de dalt i es troba la seva filla Rosa
s’anomenava el petit llum que ell mateix havia jugant amb el Melampo. La seua dona Provi-
fet servir tants cops per il·luminar-se mentre dencia veient que la xiqueta li estava estirant el
exercia d’apuntador en representacions tea- nas al gat se’ls posa damunt de la falda. Aque-
trals canareves com ara La Barraca que es re- lla escena inspirà el mestre Castell. Agarrà la
presentava durant la festa de Sant Antoni on, a seua guitarra i compongué aquesta cançó.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
23

24. Any 2009
DOLÇAINERS DE L’ASSOCIACIÓ
CULTURAL POPULAR I TRADICIONAL BENIFALLIM
La Colla de dolçainers es va formar l’any d’altra gent d’Alcanar interessats en la cultura
2001, quan Manel Martí junt amb el seu mes- fan que es forme aquesta associació amb la in-
tre José Vicente Castel i el caixista Carles Co- tenció de fomentar les manifestacions de tipus
lell actuen per primer cop a les festes de Sant popular. És per això que, amb l’interès de Juan
Isidre –mes de maig– en la prova de bous. Miguel Queralt, i cedits per la penya Mai Tips,
El mateix any, les inquietuds d’aquests i els gegants del poble s’uneixen a l’entitat.
24

25. Any 2002
La colla dolçainera ha anat evolucionant en «MILIET»
aquests vuit anys de trajectòria, per ella han Miliet era un vals que interpretava
passat molts músics que han amenitzat dife- l’orquestra Kubacan al ball de Son, un local de
rents actes i festes del nostre poble: en el mer- festa situat al carrer Passatge Espanyol i que
cat ibèric, en les festes de Sant Antoni, en el tothom coneixia amb el nom de ‘la caldera’ per
bou capllaçat... la calor que es passava. El mestre Castell toca-
El passat 2008 l’associació organitza a Al- va el contrabaix i el violí, José María Monfort
canar la Vila grallera i dolçainera de les terres era el cantant i tocava també la bateria, Geira
meridionals. el saxofon, Homedes el violí, Álvaro la trompe-
El principal impuls que ha rebut aques- ta i Pepe Garriga el clarinet, la flauta travesse-
ta entitat en els últims anys ha estat gràcies ra i el saxofon tenor.
a l’Escola Municipal de Música que ofereix Aquest vals ha estat arranjat per José Vi-
la possibilitat d’aprendre a tocar la dolçaina i cente Castel per tal que puga ser interpretat
obri, així, noves formes de viure i entendre la per l’Associació Cultura Popular i Tradicional
música a Alcanar. Benifallim
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
25

26. Els inicis del cor
COR ESTELS DEL SUD
El dia 19 de desembre de 1998, es presenta trobades corals d’arreu de Catalunya. Cal des-
la secció infantil del Cor Iúbilo, el cor Estels tacar el concert de Nadal conjuntament amb
del Sud, d’Alcanar. el Cor Iúbilo. La direcció de l’entitat ha passat
Aquesta entitat és membre del Secretariat de per diverses mans: Àngels Cano, José Manuel
Corals Infantils de Catalunya. Durant aquests Rebled, Àngels Reverter, Lara Sancho en una
onze anys de trajectòria, el cor ha participat en etapa i Dora Calateian, Aina Esteller i Ivet Fi-
26

27. Concert desè aniversari. Juny 2009
bla en una segona etapa. La seua actual direc-
tora és Meritxell Sancho Subirats.
El passat més de juny van celebrar el con-
cert commemoratiu del seu 10è aniversari, en
el qual es va estrenar la cançó «Estels del Sud
10 anys», composada lletra i música per la néta
del mestre Castell, Consol Vericat Castell.
CANÇÓ DE BRES
«CANÇONETA A MA FILLA»
1942. En Julio Castell tenia quaranta-cinc
És una cançó de bres per a piano i veu que anys d’edat quan va ser pare per primer i únic
el mestre Castell va compondre als divuit dies cop.
d’haver nascut la seua filla, el 31 d’octubre de
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
27

28. XARANGA PER DEVANT I PER DETRÀS
La Xaranga Per devant i per detràs, és una L’entitat realitza actuacions a diferents co-
entitat fundada l’any 1994. Està formada per marques, portant el nom d’Alcanar arreu de
músics provinents de les dos bandes de música les Terres de l’Ebre, el Maestrat i Terol. Tot
d’Alcanar. i que també actua en altres festes d’arreu de
28

29. Carnestoltes 2008
Catalunya, València, i anualment a Andorra i «CISQUET»
França. L’any 2006 varen publicar el seu pri-
mer CD amb l’afany d’intentar millorar dia a Pasdoble per a banda del mestre Castell in-
dia i desitjant deixar constància per a la pros- tegrat dins del conjunt de quatre obres titulat
peritat de la música de les nostres festes. «Bailables», el formen: una polca, una masur-
ca, un vals i el mateix pasdoble. L’interpretava
La Xaranga participa en les diferents festi- l’orquestra Kubacan i possiblement estigués
vitats del poble, havent fet ressorgir d’una for- dedicat a un músic de la Banda.
ma notable el Carnestoltes i la nit de cap d’any.
Actualment està celebrant el seu 15è aniversari «Cisquet» ha estat arranjat especialment
amb diferents activitats durant l’any. Aquí es- per a la xaranga Per devant i per detràs.
tan un cop més col·laborant amb la cultura i
recordant els nostres músics.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
29

30. ESCOLA DE MÚSICA DE L’AGRUPACIÓ MUSICAL CANAREVA
L’Any 1980, sota el nom d’Agrupació lada pel Departament d’Educació de la Gene-
Musical Canareva, es crea una entitat cul- ralitat de Catalunya –resolució publicada en
tural que engloba Banda de Música i escola el DOGC nº 5431 de 29/7/2009–. L’alumnat
d’ensenyaments musicals. Centenars han estat pot iniciar l’aprenentatge de música als quatre
els alumnes que han passat per les seues au- anys d’edat amb els cursos de Sensibilització
les, al llarg d’aquests vint-i-nou anys. Molts musical, d’Iniciació i posteriorment, Grau ele-
han seguit les seues carreres professionals en mental permetent-li prosseguir els seus estudis
el món de la música, el més destacat, se’ns en conservatoris de Grau Mitjà i, després, Su-
dubte, Josep Ramon Sancho Sancho, clari- perior. El seu cos docent està format per tretze
netista internacional. Actualment, l’escola de professors, tots ells amb la formació acadèmica
música de l’Agrupació, a més de fer créixer requerida pel Departament d’Educació de la
l’entitat, ofereix una formació musical regu- Generalitat. Aquest curs 2009/2010 ha iniciat
30

31. «QUÈ ÉS LO QUE VEIG?»
La cançó «Què és lo que veig?» per a gui-
les classes amb més de vuitanta alumnes matri- tarra i veu, va ser finalitzada el 21 de juliol de
culats. L’escola compta amb un conjunt instru- 1946. La lletra explica la història personal del
mental infantil i una banda de música juvenil mateix compositor quan passejant pel carrer
–amb trenta components– integrats pels alum- veu una xica jove que arregla el fre d’una bici-
nes d’instrument de l’escola, que es comple- cleta. La cançó, de caràcter picaresc, juga amb
menten amb les classes individuals que reben la idea del fre no només com a mecanisme per
al llarg del curs escolar. La premissa de l’escola a aturar la bicicleta. El mestre Castell acaba la
de música és impartir un ensenyament de qua- cançó dient:
litat, que versa principalment en les classes ‘la xica ben discreta porta frenada la bici-
reduïdes de llenguatge (màxim 10-12 alum- cleta‘.
nes per classe) i la individualitat de les classes Aquesta peça és original per a dues veus
d’instrument, així com el seguiment constant i guitarra sola. La sentireu interpretada per
de l’evolució de l’alumnat. És també un dels quatre clarinets i les veus dels xiquets i de les
seus objectius fonamentals sensibilitzar els xiquetes de l’escola de música de l’agrupació.
alumnes vers el col.laboracionisme, fomentar L’arranjament de l’obra ha anat a càrrec del
el teixit associatiu, el civisme i la promoció dels senyor Josep-Enric Peris, compositor reusenc
valors personals dels xiquets i de les xiquetes. i amic de la família Castell.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
31

32. Concert Nadal 2007
COR IÚBILO
El 27 d’abril de 1991 se celebra el concert dos mestres en Julio Castell i en José Antonio
inaugural d’aquesta entitat a l’església par- Valls. El dia 22 de desembre de 2001, a l’es-
roquial d’Alcanar, sota la direcció de Gerard glésia parroquial, concert extraordinari amb
Ramon i Cañellas. En els divuit anys de vida motiu del 10è aniversari de l’entitat. Acompa-
del cor destaquem, entre d’altres, les següents nya el cor una orquestra de cambra i s’estrena
actuacions: L’any 1992 actuació a TV2 al pro- la cançó «Ja tenim 10 anys» composada per a
grama La Missa. Visita i actuació a l’Exposició l’ocasió per la néta del mestre Castell.
Universal de Sevilla. L’any 2003 l’entitat recupera la 1a Missa
El 1996, interpretació i enregistrament pontifical de L. Perosi que l’Escola Cantorum,
amb CD d’una selecció de fragments del Mes- sota la direcció del mestre Castell, interpretava
sies de Haëndel amb orquestra de cambra.El a l’església parroquial a mitjans del segle pas-
1999 s’enregistra a l’Ermita del Remei el CD sat en dies de festa major.
Cançoner Tradicional i Popular canareu, que Al desembre del 2006, acompanyats per la
fou presentat durant les Festes Quinquennals Banda Municipal de Música i el Cor Estels del
de 1999 on apareixen peces del repertori dels Sud, se celebra el concert commemoratiu del
15è aniversari de l’entitat.
32

33. Concert Nadal 2007
Destaquem els intercanvis corals amb Le nor solista amb acompanyament de piano que
clef des Chants, d’Orleix (França) i l’Orfeó construeix per sota de la veu una base arpe-
d’Usansolo, de Biscaia. Els seus actuals direc- giada a l’estil del popular Ave Maria, de Schu-
tors són Josep Anton Alcoverro i Josep Gar- bert. La melodia, plena de subtileses i modu-
riga. lacions, permet el lluïment del solista, amb un
clímax en el nunc est in hora, on s’arriba al si
bemoll. Després torna la calma lentament fins
«AVE MARIA» arribar a l’Amen i el piano conclou la peça amb
el mateix acompanyament i finalitza amb uns
Fruit d’una sèrie de concerts celebrats l’any arpegis descendents. D’aquesta obra se n’ha
1973 amb el tenor Pedro Mercader, el qual fet una versió harmonitzada per a quatre veus
havia estat director de la Coral Polifònica Be- mixtes per part de Ricard Reverter, que fou
nicarlanda, José Antonio Valls, que tenia 15 estrenada pel Cor Iúbilo, d’Alcanar. El mateix
anys en aquell moment, composà la seva pri- Ricard Reverter n’ha fet una versió amb acom-
mera obra que ell mateix va anomenar «Ave panyament d’orgue per a ser interpretada en
Maria». Es tracta d’una composició per a te- actes litúrgics.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
33

34. Agost 2008
XARANGA
NO SE’N SALVA CAP
La xaranga No se’n salva cap, de les Cases amb la resta d’instruments un component de la
d’Alcanar es va fundar l’any 2000. El nom de xaranga va dir: ‘aquí no se’n salva cap dels que
la xaranga va sorgir durant els primers assajos, som’, els va fer gràcia i adopten aquesta frase
quan amb la dificultat de coordinar la percussió com a nom de l’entitat.
34

35. Carnestoltes Vilanova i la Geltrú
«OCTUBRINO»
Actualment la formen músics de les dos ban- Pasdoble inspirat en les festes de la Mare
des de música del poble. El debut de l’entitat de Déu del Remei a l’octubre, amb música ale-
fou el 3 de febrer de 2000 al bar del Nano. gre i viva. El mestre Castell el va compondre
per a ser interpretat el dia del Remei a la plaça
Destaquem les actuacions als carnavals de l’ermita mentre es repartia l’arròs i també a
de Vinaròs, a falles de Picassent, la Sénia, St. la tarda després de dinar quan la Banda ame-
Cugat del Vallès, a St. Carles de la Ràpita on nitzava un petit ball per a la gent que s’havia
toquen amb la penya del bou capllaçat des de quedat a dinar a l’ermita. Aquest pasdoble per
fa nou anys, a les Cases d’Alcanar on han or- a banda ha estat arranjat especialment per a
ganitzat una trobada de xarangues durant tres xaranga per tal que els músics de No se’n sal-
anys consecutius i altres actuacions a pobles va cap el puguin interpretar amb els seu estil
veïns. característic.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
35

36. AGRUPACIÓ
MUSICAL CANAREVA
L’Agrupació Musical Canareva es creà
l’any 1980 i fou una de les vuit entitats fun-
dadores de la Federació Catalana de Societats
Musicals.
Durant aquests vint-i-nou anys d’història
ha realitzat diferents actuacions arreu de Ca-
talunya i de l’Estat espanyol.
També ha sortit a l’estranger quatre cops:
Itàlia (1992) i França (1997, 1998 i 2008). La
darrera visita a França fou per actuar en el
parc temàtic de Disneyland París.
En les seues fites musicals cal destacar
l’enregistrament l’any 1999 del compacte Con-
cert d’Alcanar, on interpreta peces d’autors
vinculats a la seva ciutat: Alcanar.
Entre aquestes se’n poden escoltar del mes-
tre Castell i el mestre Valls. Destaca l’actuació
a l’Auditori de Barcelona, el juliol de 2009.
L’AMC compta actualment amb més de
Els inicis, any 1980 cent trenta famílies associades i amb una es-
36

37. L’Agrupació Musical Canareva actua a l’auditori de Barcelona. Estiu 2009
cola d’ensenyament musical autoritzada per «FANTASIA PER A CLARINET
la Generalitat de Catalunya, Departament I ORGUE»
d’educació, que, amb més de vuitanta alumnes
matriculats, imparteix classes de grau elemen- No és molt habitual en la història de la mú-
tal així com de tots els instruments pertanyents sica trobar obres per a duets on un dels inte-
a la banda de música, a Alcanar i Les Cases. grants siga l’orgue. Però el mestre Valls volia
unir dos dels instruments que més s’estimava
Actualment dirigeix la banda i l’escola de en una obra de caràcter únic. El seu primer
música en Rogelio Rodríguez i Múria, que es instrument va ser el clarinet, que va aprendre
va incorporar a l’entitat l’any 2006. a tocar a la Banda Municipal de Música amb
el mestre José Quiles. I després va cultivar
La seua presidenta, des de 2004, és Fani amb un grau molt elevat d’excel·lència l’altre
Pla i Sancho. instrument de la seua vida: l’orgue.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
37

38. Concert 25è Aniversari
L’obra comença amb un Maestoso a manera prés trobem un primer tema molt àgil a càrrec
d’introducció per part de l’orgue que estableix del clarinet acompanyat d’una harmonia sin-
d’entrada un aire proper a l’atonalitat que tro- copada a la part de l’orgue. A la part central
barem com una constant en tota la peça. Sem- es van combinant fragments a càrrec dels dos
bla inspirar-se una mica en l’univers musical instruments amb l’aparició d’un segon tema
del compositor francès Oliver Messiaen. Des- més expressiu en temps ternari.
38

39. Falles de Benicarló
Un solo de l’orgue i una fermata on el clari-
net demostra el seu virtuosisme ens conduiran
a la recuperació del tema inicial fins a arribar
amb bon ritme als compassos finals. Tot i la
desproporció entre la potència dels dos instru-
ments Valls aconsegueix establir un equilibri i
fer que cap dels dos quede anul·lat per l’altre.
No sabem amb molta exactitud la data
d’aquesta composició, però podria coincidir
amb l’etapa en què el mestre va fer diversos
concerts d’orgue per tot l’Estat espanyol i per
l’estranger. Rogelio Rodríguez Múria n’ha fet
l’arranjament per a banda i clarinet solista.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
39

40. SOLISTA:
JOSEP SANCHO
Nascut a les Cases d’Alcanar (Tarragona),
completa la seua formació a l’Escola de Músi-
ca de Barcelona (Guildhall School) amb Joan
Enric Lluna i a la Royal Academy of Music
de Londres. Paral·lelament ha cursat estudis
de Filosofia a la Universitat Jaume I, de Cas-
telló.
També ha estat premiat en els concursos
de JJMM d’Espanya (Madrid), Palau de la
Música de Barcelona, el Greoffrey Hawkes
Clarinet Prize de Londres, el BBC Young Ar-
tists’ Forum i el John Ireland Chamber Music
Competition.
Ha col·laborat amb la Interregionales Sim-
phonieorchester, Royal Liverpool Philharmonic
Orchestra, Orquestra Simfònica del Liceu, Euro-
pean Union Chamber Orchestra, Orquesta Sin-
Josep Sancho
fónica Isla de la Palma (Canàries), l’Orquesta de
40

41. Castilla-León, i Orquestra del Teatre Lliure. En l’Acadèmia Chopin de Varsòvia. Actualment
el terreny de la música de cambra ha col·laborat és professor dels cursos d’especialització musi-
amb membres de l’Ensemble Intercontempora- cal de clarinet de Sada (Galícia)
ine (Piano-Trio de París), l’ensemble Barcelona
216, els Quartets Casals, David, Brotsky, Ysaÿe, “ Les peces, difícilment podien haver estat
Con Tempo i l’Octet Schubert. interpretades amb tanta expressivitat i encert
estilístic.” Així qualifica el Financial Times
Especialment interessat en la divulgació de de Londres a Josep Sancho, guanyador del
la música actual ha fundat el Trio Guinjoan i primer premi en l’International K. Penderecki
l’Orquestra Cambra XX de la qual és clarinet Music Competition de Varsòvia, i un dels cla-
solista. Col·labora freqüentment en festivals rinetistes més creatius de la seua generació.
de música contemporània, i destaca la seua
especial participació en el Festival Donatoni Com a solista i músic de cambra ha ac-
de Londres, i en el festival de Música Contem- tuat a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Polònia,
porània d’Alacant. Eslovènia, Canadà, Estats Units, Jordània,
Tunísia, Marroc i arreu de l’Estat espanyol.
Ha gravat per a Ràdio Nacional d’Espanya Recentment ha estat convidat de solista per
RNE-2 i RNE-4, Catalunya Música, Televisió l’European Union Chamber Orchestra i amb
de Catalunya (TV3), BBC Radio3 de Londres, les orquestres de Granollers i Almeria fent gira
King FM Radio de Seattle, Polskie Radio (Po- amb Plácido Domingo.
lònia) i RTV Slovenija (Eslovènia), on ha en-
registrat la Sonata en Fam Op.120 de Brahms El futur immediat el porta a Barcelona, Va-
amb l’orquestració de Berio i el Concert per a lència, Madrid, Navarra, Lisboa, Coimbra i al
Clarinet i Orquestra de Janez Gregorc. festival de música contemporània de les Illes
Açores on actuarà amb l’acordionista Gorka
Com a professor ha impartit classes magis- Hermosa –amb qui fa duet els darrer cinc anys
trals a diverses ciutats espanyoles, Washing- amb gran acollida per part del públic i de la
ton University (Seattle), Vancouver Universi- crítica musical interpretant peces clàssiques,
ty, Victoria University (Canadà) i a Polònia a contemporànies i música de fusió–.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
41

42. Plaça de bous de Vinaròs. Any 1951. La Banda Municipal obté el primer premi al concurs Alarde Musical
BANDA
MUNICIPAL DE MÚSICA
La fundació de la Banda Municipal de teix en una de les bandes més antigues de Ca-
Música d’Alcanar data del 3 de juny de 1845, talunya, i amb més tradició. Fou encapçalada
quan la reina Isabel II concedí a l’escultor ca- durant més de 30 anys pel mestre Julio Castell
nareu Miquel Gisbert al seu pas per Alcanar, Selma, entre altres bons directors. Actualment
uns instruments de música en agraïment a un és dirigida pel director Pascual Arnau Beltrán
dels treballs d’aquest. Aquesta data la conver- i compta amb una plantilla de 94 músics. En-
42

43. tre les actuacions que cal destacar al llarg de «CONCERT PER A PIANO I
la història de l’entitat hi ha els intercanvis amb
ORQUESTRA»
el Complesso Bandistico Fornoveso, di Taro
(Italia, 1989), el realitzat amb la Sociedade Fi- Sens dubte, l’obra cabdal de José Antonio
larmonica Matos Galamba, d’Alcasser do Sal Valls, i que ens dóna una idea del que haguera
(Portugal, 2003) o amb la Banda de Música la pogut arribar a ser la seua trajectòria musical,
Tafallesa (Navarra, Sant Fermins del 2006). és el concert per a piano i orquestra. Una obra
També cal destacar la participació de la que el mestre va composar amb tota l’estimació,
banda al programa de TVE Gente Joven l’any com si engendrés un fill. Inspirada en la músi-
1985, el concert del 150è aniversari de la Ban- ca de jazz que tant li agradava, el concert per
da celebrat a Alcanar el 1995, o el concert rea- a piano representa l’encontre entre Gershwin
litzat a l’Auditori de Barcelona el 2006. i Bach, la fusió entre el contrapunt i fuga, i el
El passat 19 d’abril de 2009 la Banda Mu- ragtime i el blues.
nicipal escrivia una nova pàgina de la seua his- Només el mestre Valls podia aconseguir
tòria participant al III Certamen Internacional reeixir en aquest intent sublim. El concert
de Bandes de Música Vila de la Sénia, on va s’estructura de forma clàssica en tres movi-
rebre el 2n premi de la segona secció. ments. El primer, un Allegro Moderato, co-
La Banda està d’enhorabona ja que aquest mença amb una cadència del piano que ens in-
no és el primer cop en la seva història que ha
guanyat un premi en un concurs per a bandes
de música. L’any 1951 sota la batuta del mes-
tre Castell la Banda guanyava el primer premi
en el concurs ‘Alarde Musical’ que es dugué
a terme a Vinaròs i on hi participaven totes
les Bandes de la comarca i també del nord de
Castelló. El pianista Leopoldo Querol, va fer
entrega a la Banda Municipal de Música de les
dos-centes pessetes corresponents al primer
Santa Cecília 2008
premi.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
43

44. Auditori Barcelona 2006
trodueix el primer tema contestat després per l’oboè és recollida i completada pel piano. Des-
l’orquestra. Aquest tema principal s’anirà al- prés ens anirem trobant diferents variacions
ternant amb altres temes secundaris que aniran d’aquest tema romàntic en la flauta o el clari-
desenvolupant tant el solista com l’orquestra. net. De forma malenconiosa, el piano recupe-
L’homenatge a Bach el trobem a la part central ra el tema que es va apagant lentament fins al
del moviment en forma de fuga. Una cadència final. El tercer moviment, Allegro con fuoco,
brillant del piano ens aboca al tema principal és més enèrgic en els ritmes i en els temes que
en tutti de tota l’orquestra al final d’aquest pri- s’aniran succeint. Des d’un bon començament
mer moviment. El segon moviment, un Andan- notem que s’estableix com una batalla entre
te expressivo, és un monument a la sensibilitat el piano i l’orquestra, amb diversos temes que
i l’apassionament. Una bellíssima melodia de s’aniran alternant cada vegada de forma més
44

45. La Banda Municipal obté el 2n premi de la segona secció en el III Certamen Vila de la Sénia 2009
contundent, fins a arribar a la fermata del so- Per primera vegada, l’any 2007, va estrenar-se
lista. Aquesta part no s’ha interpretat gaires en versió per a orquestra a l’Auditori de Penís-
vegades, perquè el mestre Valls la va pensar cola, amb l’Orquestra Simfònica de Penísco-
com una improvisació en forma de “jazz ses- la, gràcies al bon treball del director Salvador
sion” on el solista demostra les seues dots vir- Garcia.
tuosístiques, però és realment la que dóna tot
el sentit al concert i la que resumeix els temes
dels tres moviments abans d’iniciar la con-
clusió. Aquesta, amb l’entrada de l’orquestra,
arriba de forma frenètica en un tutti de tots els
instruments que tanquen el moviment i el con-
cert amb una gran espectacularitat.
El concert ha estat interpretat diverses ve-
gades en la seua versió per a banda. De fet, el
primer moviment el va estrenat el mateix Valls
l’any 1982 amb la banda de l’Associació Mu-
sical Ciutat de Benicarló i ell mateix al piano.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
45

46. SOLISTA:
JESÚS LLAGOSTERA FIBLA
Músic canareu de contrastada formació, tan
acadèmica (des del conservatori José Iturbi de
Valencia a l´aula de Jazz i Música Moderna
De Barcelona) com autodidacta.
Ben bé podria ser un d’aquells “filòfons”,
com deia Satie, un enamorat del so, un músic
davant de tot.
Al llarg de la seva dilatada trajectòria mu-
sical ha estat músic d’orquestra, compositor de
música per a publicitat, arranjador de seqüèn-
cies per a música electrònica, professor, tècnic
d’enregistrament d’audio, tècnic de so, pianista
acompanyant…
Ha gravat un nombre important de CD’s,
tant per a grups com per ajuntaments o solis-
tes. Actualment ocupa el lloc de professor de
piano de l’Escola Municipal d’Alcanar, de la
qual va ser un dels principals impulsors.
La seva vinculació amb José Antonio Valls
ve dels seus mateixos inicis com a músic, de
fet, va haver-lo de substituir tocant els teclats
a l’orquestra Papillón, de manera que les pri-
meres classes d’harmonia les va rebre de tan
il·lustre mestre, de manera que s’ha acabat de-
Jesús Llagostera Fibla
dicant a la música per culpa seua.
46

47. DE BENICARLÓ....
A partir de cert moment no existeix la pe- ra, que va modificar la condició completa de
dagogia sinó l’enfrontament de personalitats Benicarló en relació a la forma d’entendre el
que s’influeixen mútuament. fenòmen musical.
Ens va explicar no amb paraules sinó amb
Si alguna cosa dóna valor a l’existència fets, què significava l’estima per la música, què
és l’accident de conéixer algú, la dimensió del podia ser una vida dedicada a ella.
qual no farà més que incrementar-se amb el Va produir monstres, com Goya. Va inocu-
pas dels anys. lar-nos un verí per al que mai no hem volgut
La fortuna d’ésser al moment indicat al lloc trobar l’antídot.
exacte, l’atzarositat que sobrevola el devenir Agraïment és una paraula que queda cur-
propi, són factors inefables però indelebles. ta per a definir el goig que durant tants anys
Una decisió presa en el moment oportú es sent en saber que el que som actualment,
pot marcar una línia que, si es revela correcta té un origen datable, la imatge inesborrable
afectarà la vida completa de qui la pren. Això d’una persona, sense la qual la nostra vida se-
és el que algunes persones trasmeten al seu ria una altra.
entorn de manera, en la majoria dels casos, in-
conscient. El gest que per a una persona pot Mai, des de la vostra ciutat veïna de Beni-
resultar vívidament impactant, pot ser pràcti- carló, es podrà recompensar adequadament la
cament inadvertit per a qui el provoca. La ca- vastíssima influència que el vostre conciutadà
pacitat de seducció no és quelcom fingible, la Jose Antonio Valls va tenir sobre unes quan-
personalitat immensa no pot fer sinó mostrar- tes generacions de músics, molts dels quals
se malgré lui avui en dia són professionals en exercici, i que
no ho haguessin estat sense la seva presència.
Això era José Antonio Valls: possible-
ment la personalitat més brillant que hem tin- Valgui aquest homenatge per a rendir me-
gut el plaer de conèixer al voltant del món de rescut tribut a un músic que, per a nosaltres,
la música. Una personalitat tan enlluernado- músics de Benicarló, ho va representar tot.
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
47

48. AJUNTAMENT ALCANAR
48