TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
Formacio pla llegim
1. Biblioteca
Com treballem l ’impuls de la lectura. Pla Llegim.
Formació al claustre de l’Escola Joan Pelegrí. Secundària.
15/1/2014
2. Marc teòric
Pla Nacional de Lectura (2012-2016). Impuls de la Lectura 100% lectors.
Generalitat de Catalunya
•
Cerca l’augment dels hàbits lectors dels ciutadans amb l’objectiu d’incrementar l’accés al
coneixement, prestigiar la lectura i apropar-nos a la mitjana europea. Per això. compta amb la
col·laboració dels agents implicats ( món editorial, bibliotecari, mitjans de comunicació,
educatiu…)
Pla L’Impuls de la Lectura. Departament Ensenyament
•
Cerca millorar l’exit escolar potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del
currículum, millorar competència comunicativa, lingüística i lectora, eix vertebrador dels
aprenentatges dels nostres infants i joves.
La lectura en un centre educatiu. Programa de Biblioteca escolar “Puntedu”. Inclou
actuacions relacionades amb el Pla Impuls per la Lectura, potenciació de les biblioteques
escolars, així com propostes d’activitats a nivell curricular per potenciar l’àmbit lingüístic.
3. Els tres eixos vertebradors del Pla
Pla llegim
1. Saber llegir
2. Llegir per
aprendre
*
3. Gust per la
lectura
4. 1. Saber llegir
Fa referència a l’aprenentatge de la lectura que comença a
infantil amb l’assoliment de les habilitats funcionals bàsiques i
continua tenint presència a primària i secundària on
continuaran treballant les estratègies lectores adaptades a
cada nivell educatiu i necessitats de l’alumnat.
Caldria plantejar activitats de lectura crítica a l’aula.
Treballar textos divulgatius/científics.
Lectures amb diversos punts de vista.
Lectures en diversos suports: paper, electrònics…
5. Llegim aquest text…
Alhora de llegir posem en marxa tota una sèrie de mecanismes/habilitats
per entendre, interpretar els textos que tenim al nostre davant a més dels
purament grafològics.
Anem a fer la prova:
“Sgeons un etsdui d'una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l'orrde en el
que les llteres etsan ersciets, la uicna csoa ipormtnat és que la
pmrirea i la utlima lltera etsiguin ecsrites en la psioció cocrrtea. La
rstea pdeon etsar ttaolemnt derosnedades i ecnara pordàs leglir snese
pobrleems. Axiò és pquere no leglim cada lltera per si maxeita preò la
palaura és un tot”.
6. 2. Llegir per aprendre
L’ús de la lectura com a eina d’ aprenentatge ha de ser present en totes les àrees
del currículum i el docent té un paper rellevant promovent la lectura de textos
adaptats a l’edat i al nivell de comprensió lectora dels alumnes amb la finalitat de
crear coneixement, tot motivant la curiositat, establint diàleg, promovent la
creació pròpia …
Per esdevenir competents en el llenguatge els nostres alumnes han de ser hàbils
en el maneig de la informació que consulten, llegeixen per fer les tasques
escolars o a nivell personal . Per això, entre d’altres aspectes, la lectura esdevé
essencial per crear coneixement.
Rebre formació en competència informacional serà essencial per assolir aquests
objectius.
7. 3. El gust per la lectura
Hi centrarem totes les activitats adreçades a motivar el gust per llegir
entre els nostres adolescents.
Creació / préstec de Maletes viatgeres (CRP)
Xerrades literàries amb autors
Elaboració de fitxes de lectura voluntària (bloc)
Treballar activitats per descobrir àlbums il·lustrats, còmics, novel·la
gràfica…
Propostes diverses per celebrar efemèrides, Sant Jordi…
Participació en concursos literaris (Llegim ciència, El gust per la
lectura…)
8. Canvi de paradigma, la Societat de la
informació.
Hem passat de la cultura impresa a la digital.
Vivir en la Sociedad de la Información
10. Nous formats documentals
La informació se’ns presenta en nous formats (multimèdia, hipertext,
textual, gràfica, animació, imatge…)
A part d’usuaris també podem esdevenir creadors de continguts i
compartir recursos i coneixement.
11. Neix un nou entorn social
Usuaris analògics que han d’adaptar-se a les noves necessitats laborals i
personals que se’ls presenten.
12.
13. Enfront dels anomenats nadius digitals que tenen unes inquietuds i
maneres d’entretenir-se, comunicar-se i trobar informació de manera
diferents a les nostres.
Monereo, C. ; Pozo,J.I. Competencias para (con)vivir con el siglo
XXI A: Cuadernos de Pedagogía Monográfico. Nº370)
14.
15. Es presenten noves demandes
El mestre ja no és l’únic transmissor del coneixement. Aquest té la funció d’ensenyar
als seus alumnes a gestionar la informació.
Cal formació i aprenentatge al llarg de tota la vida.
Evitar nous tipus d’exclusió social.
Cal formar persones adaptables als canvis que l’actual societat demanda.
Calen eines per avaluar l’atenticitat de la informació.
Ens trobem amb una educació heterogènia (duplicitat de continguts, cal una societat
creativa, artística i intel·ligent)
“La formación será continua y no se limitará a la edad escolar, sino que las personas
deberán cambiar y adaptarse para vivir no en un mundo diferente, sino en varios que
se irán creando sucesivamente” ( Castells, M.)
16. Cal potenciar l’ús de les TIC.
Educar en informació.
Potenciar les habilitats informacionals dels nostres alumnes.
Integrar l’ús de la biblioteca educativa en el currículum.
Ajudar als nostres alumnes a esdevenir ciutadans flexibles, en continua
formació, autònoms i adaptables als canvis.
POZO, J.I ; MONEREO,C. ¿En que siglo vive la escuela? El reto de la nueva
cultura educativa A: Cuadernos de Pedagogía
17. Canvis en el procés d’aprenentatge
Cal aplicar canvis en les estrategies d’aprenentatge, potenciant la resolució de
problemes, treball per projectes, tot utilitzant fonts d’informació en diferents
formats i potenciantel treball cooperatiu.
El mestre esdevé guia i facilitador de l’aprenentatge.
L’aprenentatge no és estàtic ni se centra en la classe magistral.
Cal potenciar metodologia per a l’autoaprenentatge.
Cuadernos de pedagogía. Monográfico Las TIC en el ámbito educativo.
“Qualsevol intent d’integració d’habilitats informacionals en el currículum presenta un
gran desafiament perquè requereix canvis organitzacionals que afectaran a cadascún
dels membres de l’equip educacional” (Shelley-Robinson,Cherrell)
18. Treballem la competència
informacional (C.I.) a l’escola
Un dels apartats del Pla Llegim fa referència a la formació en C.I .
A què ens referim?
Parlem :
d’habilitats informacionals
Alfabetització informacional (ALFIN)
Habilitats en informació
Educar en informació
COMPETÈNCIA
INFORMACIONAL
19. Treballar la informació, cercar-la, tractar-la i comunicar-la ha estat sempre objectiu
de les escoles, aplicant estratègies d’aprenentatge, comprensió lectora i
pensament crític i reflexiu.
Què aporta de nou la competència informacional?
•
En l’actual Societat xarxa calen habilitats relacionades amb els entorns i eines
digitals que els nostres alumnes i nosaltres mateixos utilitzem cada dia.
•
Té la seva base en l’ús de les TIC de manera adequada, comprensió lingüística
adient i es complementa amb l’ús de la biblioteca escolar.
•
Tot i que no queda inclosa en cap de les competències bàsiques de manera
específica, estaria relacionada amb la competència d’aprendre a aprendre, la
lingüística i la del tractament de la informació i digital, la d’autonomia i iniciativa
personal.
“ A la Societat d’Internet, el més complicat no és navegar, sinó saber on anar, on
buscar el que es vol trobar i què fer amb el que es troba. I això requeireix educació”
(Castells, 2009)
20. La C.I. projecte de centre
ES TRACTA
D’UNPROJECTE
DE CENTRE
IMPLICACIÓ
EDIR I
CLAUSTRE
C.I
TRANSVERSAL I
PRESENT A
TOTES LES
ÀREES
B.E. OFEREIX
SUPORT DURANT
LA FASE DE CERCA
D’INFORMACIÓ
“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” (Albert Einstein)
21. Les 3 fases de la C.I.
Concretem els aspectes que engloba la competència Informacional amb el
Model de les 3 fases ( Durban,G. ; Blasco, A.)
23. Quin paper hi juga la biblioteca escolar
en aquest nou escenari informacional?
Què en penseu ?
“La generació de coneixement s'esdevé quan un individu interactua i
es relaciona amb la informació”. (Ortoll, 2003)
24. Concretem el Pla llegim
Com ho farem:
Treballarem l’aprenentatge basat en la resolució de problemes, projectes…en una
sèrie de matèries ja consensuades a l’ESO, Cicles i Batxillerat .
Fase 1 de la C.I. La cerca d’informació (planifico la cerca, localitzo i recupero
la informació)
L’alumnat rebrà formació prèvia a la biblioteca per esdevenir competents
informacionalment i adaptada a cada etapa educativa.
El professorat elaborarà una selecció de recursos en paper i digitals que
s’adeqüin a la tasca demanada. ( mínim 40 % extret de llibres format paper)
La biblioteca ha de col·laborar amb el mestre en aquesta tria de recursos.
25. Es poden demanar préstecs a la nostra biblioteca pública de referència
(Vapor Vell) per completar els fons de consulta.
Podreu reservar l’espai superior de la biblioteca per venir a treballar amb
els vostres alumnes i consultar el fons documental (compteu amb 8
ordinadors).
Si el professor opta per una cerca lliure de recursos per fer l’activitat
farà entrega de les fitxes elaborades per aquest fí i on els alumnes
anotaran les fonts consultades a la biblioteca. ( dades del llibre, signatura
topogràfica…) i on se’ls demana de manera concreta i clara quina tasca
han de fer.
Si es tracta de recursos d’internet, faran servir la fitxa específica on
hauran d’anotar les dades del recurs. (URL, data de consulta…)
26. Fase 2 de la C.I. El tractament de la informació. (comprendre la informació
obtinguda, contrastar-la, interpretar-la i processar-la)
Activitat a fer a l’aula, amb la supervisió i suport del docent.
L’alumne analitzarà els recursos obtinguts, descartarà la
informació no rellevant, subrallarà els aspectes clau, elaborarà resums…
Fase 3 de la C.I. Comunicar els resultats obtinguts (crear, compartir i aplicar
coneixement)
•
En aquesta darrera fase, l’alumne crearà un document final (mural, presentació
en diapositives, document multimèdia…) amb el resultat de la seva investigació i
que hauran de compartir amb els seus companys.
•
S’avaluarà com s’han expressat i han estat capaços de fer arribar
el seu discurs al seu auditori.
27.
28. Funcions de la biblioteca escolar
Propis o externs
Amb objectius específics
Gestora de continguts
digitals o no, creats al
centre.
Generadora i
distribuïdora de
recursos
Enllaç
B.Pública
V.Vell
Estableix
col·laboració
Funció formativa
en l’ús de la BE i
C.I al centre
Personal
Selecció i
distribució de
recursos adreçats
a uns usuaris
determinat
Alumnat:
• 1r d’ESO
• 3r d’ESO
• 1r Batxillerat
Col·laboració:
• P.R i T.R.
29. Pautes per dissenyar estratègies de
cerca
Com cerco:
1. L’ús dels catàlegs.
1.1 Utilitzen llenguatge controlat (Llistes d’encapçalaments de
matèries (LEMAC), Llistat de noms i títols (LENOTI)
Tesaures)
1.2 Cerques simples o avançades (Operadors booleans)
2. Cercadors, portals o directoris
2.1 Utilitzen llenguatge natural
2.2 Cal fer us de sinònims, nom desenvolupat de les sigles,
indicar la paraula a cercar en diversos idiomes.
2.3 Especificar el llenguatge segons nivell de cerca, especialitzada
o no.
2.4 Ús de truncaments *,?,! Per recuperar paraules amb una
mateixa arrel.
30. La cerca a Internet
No tot el que hi ha Internet és cert, ni fiable. Pot tractar-se
d’informació parcial, manipulada. Això costa molt d’entendre als
alumnes!
Per això es recomanable, segons quins nivells educatius, fer-los el
professorat una tria de recursos previs.
Respecte a l’autoria: buscarem webs o recursos on hi consti autoria,
personal o Institucional. Millor si hi ha la possibilitat de contactar-hi
i on s’acrediti la seva valua en el tema, estudis, publicacions…
Respecte al contingut: saber motius pels quals es va elaborar el
material, tipus d’informació que inclou, finalitat que busca:
comercial, divulgativa, avaluar si presenta la informació ben
redactada, sense faltes, si fa referència a altres fonts d’informació.
31. Triarem recursos on consti la data en que es va penjar a la xarxa. Interessant
saber país d’orígen del recurs i data d’actualització.
Els alumnes han de tenir clares les premises que se’ls demana: què cerco i per
què per poder planificar la seva tasca amb èxit.
El professor esdevindrà guia durant tot el procés.
Evitem el plagi, sempre cal citar els documents consultats. Des del moment de
creació d’una obra, l’autor ja queda emparat per Llei.
Creative Commons regula els continguts a la web 2.0 on l’autor decideix que i
com vol compartir els seus continguts.
“ La societat ha d’arribar a considerar les habilitats en informació tant fonamentalment
importants com llegir i escriure” (American Library Association)
32. Coneixes tot el que la biblioteca et
pot oferir?
Quant vols saber si la biblioteca té algun recurs que t’interessa què fas per
esbrinar-ho?
Coneixes els recursos 2.0 disponibles al bloc de la biblioteca? N’ets
seguidor/a ?
Penses en els recursos de la biblioteca (informatius, revistes, pel·lícules,
Treballs de recerca…) alhora de preparar les classes o recomanar als teus
alumnes?
Vens a treballar/cercar informació amb els teus alumnes?
Hi vindries més?
I a nivell personal, quin ús en fas…
33. Fem una aproximació als recursos del
bloc de la biblioteca.
Presentació de la biblioteca.
Novetats.
Recursos 2.0
Nostre catàleg ( E-Pèrgam).
Alumnat.
Famílies (AMPA).
Enllaços a lloc web relacionats amb la promoció de la lectura.
Propostes d’adquisició.
Fitxes de lectura voluntària ESO
Trobades amb autors (Picassa).
Enllaços a documents de la biblioteca: Issuu, Prezi…