Guia poetes

Poetesd’ahirid’avui
P
OESIASONA

“Què és la poesia?” Verdaguer (1896), Aires del Montseny, 1901
La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.
Los fa record del paradís perdut
on jugava l’amor amb la ignocència,
i els ne fa somiar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.
Ella és lo rossinyol d'aquells jardins,
són llur murmuri bla ses canticeles
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.
No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa;
en la masia, amb los senzills del cor,
ses ales d'or i sa cançó desplega.
Mes per sentir-l'hi modular a pler
la pobra humanitat està distreta;
qui està distret amb lo borboll mundà
¿com sentirà la refilada angèlica?
L'aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena:
lo cel que es mira en la fontana humil
no s'emmiralla en la riuada tèrbola.
De poetes cabdals prou n'hi ha haguts,
cap d'ells la dolça melodia ha apresa;
qui n'arribés a aprendre un refilet
aquell ne fóra l'àliga superba.
Mes l'aucellet refila tot volant,
calàndria de l'empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l'orient
llança un raig d'harmonies i s'encela.
Jo l’he sentida un bell matí de maig.
Lo bell matí del maig de ma infantesa.
Jo l’he sentida la gentil cançó,
per ço m’és enyorívola la terra.

La comarca d’Osona és un territori molt productiu literàriament parlant, que ha
vist néixer i que acull una gran diversitat d’escriptors, poetes i literats, on han
sorgit un gran nombre de manifestacions literàries com, per exemple, revistes
de poesia, diaris, tertúlies o editorials.
És per aquest motiu que les biblioteques de la comarca hem escollit un gènere
literari, la poesia, per fer una guia temàtica que abasti el conjunt de la comarca i
que pretén ser una petita mostra dels poetes que hi ha i que hi ha hagut a la
nostra comarca. D’aquesta voluntat neix un recull que vol donar a conèixer
l’obra publicada de més d’un centenar de poetes nascuts o vinculats a la
comarca d’Osona.
Els poetes compresos en aquesta guia es presenten ordenats alfabèticament
per ordre del seu primer cognom i assignats a un municipi. Els criteris per
determinar la població a què pertany cada poeta es basen en el lloc de
naixement, residència, i altres vinculacions personals dels poetes ressenyats.
En els casos d’escriptors que estan relacionats amb vàries localitats, el criteri
que ha prevalgut, en la majoria d’aquests casos, a l’hora de relacionar-lo amb
un o altre municipi ha estat el de la seva vinculació al municipi. És per aquest
motiu que la guia inclou, a l’apartat de l’índex, una llista completa que posa en
relació municipis i autors.
La guia conté una entrada de cada autor amb nom, cognoms, dates i llocs de
naixement, defunció... També inclou les obres publicades per l’autor que estan
disponibles a les biblioteques de la comarca. En alguns casos, s’acompanya de
fotografies, dades biogràfiques, reculls de poemes, etc...
Pel que fa a l’obra dels autors, únicament s’ha fet referència als llibres publicats
de poesia, així com altres llibres relacionats amb la biografia de l’autor i alguns
articles de revistes que parlen sobre l’escriptor/a.
Al final del document podeu consultar les fonts i altres enllaços d’interès.
Per tal de donar-hi valor afegit, hem cregut oportú acompanyar el document
amb poesia musicada, que inclou algunes adaptacions musicals que s’han
difós de les obres dels nostres autors.
Amb el desig que aquesta guia serveixi per difondre l’obra dels poetes de la
nostra comarca, les biblioteques d’Osona us presenten la primera d’una sèrie
de guies temàtiques que ens ha de portar a donar a conèixer el nostre
patrimoni (literari, cultural, artístic, gastronòmic, turístic...).

RELACIÓ DE MUNICIPIS I AUTORS:
ALPENS
Iborra i Plans, Roser
BALENYÀ
Bosch i Jover, Miquel
Mas i Bigas, Josep M.
Planesas i Marsal, Pere
EL BRULL
Llorens i Baulenas, Montserrat
Consulteu també: Canadell i Vilalta, Albert (Tona)
CALLDETENES
Parareda i Xandri, Simeó
CENTELLES
Barnils i Giol, Pere
Bellavista i Bou, Oleguer
Camprubí i Masferrer, Pere
Cañizares i Jiménez, Moisés
Coll i Cruells, Andreu
Druguet i Sallent, Joan
Grau i Boix, Laura
Llavina i Soler, Montserrat
Pascual i Campillo, Miquel
Rabot i Canals, Glòria
Sala i Morell, Jordi
Consulteu també: Checa i Falgà, Josep (St. Quirze de Besora)
Consulteu també: Mas i Bigas, Josep M. (Balenyà)
Consulteu també: Pagès i Puig, Josep (Tona)
Consulteu també: Vidal i Pietx, Ramon (Vic)
L’ESQUIROL
Casedesús i Calvó, Josep (K-100)
Rosanes-Creus, Pep
FOLGUEROLES
Dodas i Noguer, Anna
Verdaguer i Santaló, Jacint
GURB
Aguilar i Pujol, Anna
Morera i Rosiñol, Carme
LLUÇÀ
Ambrós i Besa, Vicenç
MALLA
Solà i Sàez, Irene

MANLLEU
Alcàntara i Ribolleda, Cecília
Aumatell i Molas, Jesús
Boixés i Sabatés, Joaquim
Caballeria i Arnaus, Jordi
Camacho i Molina, Tomàs
Casals i Parladé, Emili
Castell i Masallera, Joan
Contijoch i Pratdesaba, Josefa
Farrés i Puntí, Ramon
Grau i Jofre, Josep
Güell i Costa, Pere
Güell i Soler, Joan Bta.
Mas i Serra, Elias
Oliva i Ostos, Sergi
Pla i Rovira, Ramon
Pou i Solà, Lluís
Pous i Argila, Antoni
Puig i Mayolas, Eudald
Rovira i Tort, Joan M.
Puntí i Collell Joan
Quintana i Panedas, Armand
Rovira i Tort, Joan M.
Sala i Codony, Jacint
Senyé i Ramisa, Anna
Serra i Berenguer, Manuel
Vilà i Dalmau, Manuel
Consulteu també: Castells i Casas, Joan (Torelló)
Consulteu també: Iborra i Plans, Roser (Alpens)
Consulteu també: Llorens i Baulenas, Montserrat (El Brull)
Consulteu també: Rosanes-Creus, Pep (L’Esquirol)
LES MASIES DE RODA
Arimany i Coma, Miquel
Camp-Sangles i Morer, Josep
LES MASIES DE VOLTREGÀ (VINYOLES)
Criballés i Faja, Josep
Roca i Lloret, Pere
MONTESQUIU
Molina i Moreno, José Antonio
Consulteu també: Portús i Cruells, Maria (St. Quirze de Besora)
Consulteu també: Sellas i Puig, Margarida (St. Quirze de Besora)
MUNTANYOLA
Farràs i Tort, Joan
OLOST
Jové i Raubert, Robert
Ribera i Icart, Teresa

ORISTÀ
Riera i Canal, Josep
PRATS DE LLUÇANÈS
Castells i Casadesús, Isidre
RODA DE TER
Baucells i Prat, Josep
Busquests i Molas, Esteve
Clarà i Roca, Josep
Martí i Pol, Miquel
Ramisa i Ayats, Guillem
Salés i Sanjaume, Jaume
RUPIT I PRUIT
Banús i Blanch, Miquel
Payàn i Verdaguer, Josep
SANT BARTOMEU DEL GRAU
Consulteu: Pujol i Molist, Xevi (Vic)
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ
Anglada i Rodellas, Jaume
Generoso i Miralpeix, Bruna
Giralt i Arnella, Salvador
Salvans i Ferrer, Gabriel
SANT JULIÀ DE VILATORTA
Boixeda i González, Ramon
Mas i Baucells, Ramon
SANT PERE DE TORELLÓ
Cubí i Quadrada, Dolors
Consulteu també: Font i Castany, Maria (Torelló)
SANT QUIRZE DE BESORA
Besora i Mascarella, Max
Carles i Ribas, Joan
Casas i Mata, Cristina
Castromil i Pérez, Manel
Checa i Falgà, Josep
Codina i Roma, Ferran
Portús i Cruells, Maria
Sellas i Puig, Margarida
SANT VICENÇ DE TORELLÓ
Minoves i Romagosa, Ramon
TARADELL
Bigas i Brugalla, Roser
Camprodon i Safont, Francesc
Codina i Costa, Rosa
Molas i Pujol, Montserrat
Ors i Sellabona, Josep

Peraire i Alcubierre, Josefina
Pladevall i Arumí, Antoni
Pujol i Boix, M. Carme
Consulteu també: Vilà i Dalmau, Manuel (Manlleu)
TAVÈRNOLES
Consulteu: Quintana i Panedas, Armand (Manlleu)
Consulteu: Cabot i Vila, Pilar (Vic)
TONA
Canadell i Vilalta, Albert
Codina i Arumí, Josep
Colom i Grau, Joan
Lleopart i Costa, Amadeu
Pagès i Puig, Josep
Consulteu també: Planesas i Marsal, Pere (Balenyà)
TORELLÓ
Castells i Casas, Joan
Crosas i Escudero, Joan
Dorca i Dorca, Jordi
Ferrer i Moreno, Josep Manuel
Font i Castany, Maria
Nuri i Casals, Joan
Serrallonga i Morer, Segimon
Ramos i Vidal, Celia
Solà i Moreta, Fortià
Trias i Serra, Ramon
VIC
Albó i Corrons, Núria
Anglada i d’Abadal, M. Àngels
Bofill i Bosch, Fide
Buxaderas i Arnau, Jordi
Cabot i Vila, Pilar
Callís i Collell, Marià
Caralt i Sagalés, Montse
Carrera i Busquets, Anton
Codina i Valls, Francesc
Collell i Bancells, Jaume
Duran i España, Joan
D’Espona i de Nuix, Antoni
Febrer, Andreu
Febrer Armenteres, Francesc X.
Ferrer Moreno, Josep Manuel
Font i Espina, Josep Manuel
Garriga i Boixader, Ramon
Genís i Aguilar, Martí
Junyent i Rafart, Josep
Junyent i Subirà, Eduard
Marín i Numany, Jaume
Medina i Casanovas, Jaume
Orriols, Nan
Puig i Font, Pere

Pujol i Molist, Xevi
Roca i Casals, Joan
Salarich i Torrents, Miquel dels S.
Segura i Lamich, Joaquim
Serra i Campdelacreu, Josep
Serradell, Bernat
Solà i Sala, Lluís
Sunyol i Costa, Víctor
Sunyol i Genís, Joan
Vidal i Pietx, Ramon
Consulteu també: Alcántara i Ribolleda, Cecília (Manlleu)
Consulteu també: Ferrer i Moreno, Josep Manuel (Torelló)
Consulteu també: Planesas i Marsal, Pere (Balenyà)
VILANOVA DE SAU
Consulteu: Bofill i Bosch, Fidel (Vic)
Consulteu: Orriols, Nan (Vic)

ALPENS
ROSER IBORRA I PLANS
ALPENS, 1952
Roser Iborra, alpensina de naixement, ha conreat les més variades vessants
literàries: contes per a adults, narracions infantils, prosa poètica, articles
periodístics... La seva obra, distingida amb diversos premis, ha vist la llum en
forma de llibre i, sobretot, en la revista Cavall Fort, on publica des dels 16 anys.
Lluint, ardents, els arbres
Iborra, Roser
[Vic : Emboscall], 1999
P 833 Mor
BALENYÀ
JOSEP M. MAS I BIGAS
HOSTALETS DE BALENYÀ, 1950
Per felicitar... (2 v.)
Vich : Sala, 1954-1956
P 833 Bos
Centelles : visió poètica
Centelles : Ajuntament de
Centelles, 1970
P 833 Bos
Miquel Bosch i Jover : poeta d'ahir,
d'avui i de sempre
Centelles : Ajuntament de Centelles, 1970
P 833 Bos
Com el foc
Mas i Bigas, Josep M.
Centelles : [l'autor], 1993
P 833 Mas
Recull d'ofrenes en ocasió de
l'homenatge al mestre Miquel
Bosch i Jover : 1900-1960
Vich : Tip. Balmesiana, 1961
082 Rec
Miquel Bosch i Jover : una
veu que torna
Puig i Font, Pere
Revista Vic. Vic : 1995, p. 15-19
Des de l’any 1993 l’Ajuntament de Balenyà
convoca els Premis Literaris Bosch i Jover, amb la
intenció de donar més relleu a la figura del poeta
i escriptor.
Consulta a quines
biblioteques d’Osona
estan disponibles els
següents exemplars a:
http://sinera.diba.cat
Consulta a quines
MIQUEL BOSCH I JOVER
CALDERS, 1900– 1960
Va néixer a Calders el 29 de juny de 1900, d'on el seu pare era metge. Als sis
anys va arribar a Artés juntament amb la seva mare, vídua, i la seva germana.
Ja de molt jove, en Miquel Bosch, despuntà pel seu talent privilegiat i
especialment per les seves infatigables inquietuds literàries. Dirigí la Revista
Jorba des de l'any 1934 fins al 1936, a part de participar amb altra premsa
manresana. També col·laborà amb la revista Ausa des dels seus inicis. La seva
vocació de mestre el portà a exercir la carrera, primer a Torà de Tost i més tard
a Hostalets de Balenyà, on treballà intensivament durant 25 anys, fins a la seva
mort a Calders el dia 17 de novembre de 1960.
Consulta a quines
PERE PLANESAS I MARSAL
HOSTALETS DE BALENYÀ, 1932
Espais
Girona : Papers on
Demand, 2010
P 833 Pla
Aromes de tardor
Vic : [l'autor], 2012
P 833 Pla
La Vella que fila
Vic : Emboscall, 2003
P 833 Pla
Arrels i quimeres
P 833 Pla
Flors i amors
Vic : [l'autor], 2010
P 833 Pla
Boirines
P 833 Pla

MONTSERRAT LLORENS I BAULENAS
EL BRULL, 1956
Va néixer a El Brull l’any 1956. Va estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona. L’any 1978 va anar a
viure a Manlleu. Des d’aleshores, treballa a l’Escola d’Adults Miquel Martí i Pol, a Vic i a Manlleu. Actualment
n’és la directora del centre de Manlleu. L'any 1987 va guanyar els premis de poesia Miquel Martí i Pol de
Roda de Ter i el Jacint Verdaguer de Calldetenes. Un any després, va obtenir l’Abraxas de Calella, el Josep
Munteis d’Olot i el Goleta i Bergantí del Masnou. L’any 1993 va guanyar el Premi de Narrativa de
Calldetenes.
Paisatges íntims
P 833 Llo
Dones : secrets, estones, mentides
P 833 Llo
Dietari ; Lletra per a tu ; Urgent
Barcelona : Columna, 1993
P 833 Llo
Bressol d'amor i d'angoixa
Sabadell : Ausa, DL 1989
P 833 Llo
També sóc vida
Olot : Ajuntament d'Olot, 1989
P 833 Llo
CALLDETENES
SIMEÓ PARAREDA I XANDRI
CALLDETENES, 1983
Edelton
Parareda, Simeó
Madrid : Vitruvio, 2013
P 833 Par
En el miratge
impossible dels somnis,
guardes solatges
de tarda, i la fonda
lassitud dels teus braços.
Consulta a quines
Consulta a quines
EL BRULL
Alaví
Parareda, Simeó
Madrid : Vitruvio, 2013
P 833 Par
Des de l’any 1979 l’Ajuntament de Calldetenes convoca els
Premis Literaris de Calldetenes, que inclou els premis Jacint
Verdaguer de poesia, Armand Quintana de novela, Lluís Solà
i Sala de teatre, i els premis per a Estudiants dels Països
Catalans, i per a Estudiants de Calldetenes

CENTELLES
PERE BARNILS I GIOL
CENTELLES, 1882 – BARCELONA, 1933
Filòleg i foneticista. Estudia filologia romànica a la Universitat de Halle, on seguí els cursos de Schäell i Suchier,
i a París, on s'especialitzà en fonètica experimental. Dedicat a la investigació del català i als estudis de
dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d'Alacant (1913). Durant sis anys s'encarregà d'aplegar
materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou director del laboratori de fonètica de Barcelona,
on va aplicar per primera vegada els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d'Estudis
Fonètics, que constituí un dels números del Butlletí de Dialectologia Catalana. Col·laborà en la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans i fou director tècnic de l'Escola Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes
Estudis Fonètics, La Paraula i El Parlar i publicà nombrosos estudis de fonètica i de dialectologia, l'obra Els
defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913).
.
Pere Barnils : l'home,
el lingüista i el mestre :
1882-1933
Julià i Muné, Joan
Barcelona : Abadia de
Montserrat, 2000
92(Bar) Jul
Consulta a quines
OLEGUER BELLAVISTA I BOU
SABADELL, 1928 – CENTELLES, 2005
Murmuris d’estels : recull de poemes 1980-1996
Barcelona : Mediterrània, 1997
P 833 Bel
El Ble que fumeja
Barcelona : Claret, 1998
92 (Bel) Bel
Senderons vers la utopia : segona part
d'El Ble que fumeja
Barcelona : Claret, 1999
92 (Bel) Bel
Consulta a quines
Capellà durant 28 anys, especialitzat en moviments catòlics obrers. Fundador i director durant 14 anys de la revista
Correspondència. Va treballar en diverses organitzacions catòliques dirigides a la promoció i defensa dels drets
humans.
Va destacar en la seva lluita en defensa dels treballadors en el temps del franquisme a la parròquia de Sant Jaume de
l’Almeda, Cornellà de Llobregat. L’Oleguer no tan sols va ser un defensor incansable dels drets humans i de les llibertats
sindicals, democràtiques i nacionals de Catalunya, sinó que també ha deixat un legat de 8 llibres (alguns prohibits per
la censura franquista), nombrosos articles, biografies obreres, conferències...
Va formar part activa del Centre d’Estudis Centellencs, va fundar i dirigir l’Arxiu Històric Municipal de Centelles.
PERE CAMPRUBÍ I MASFERRER
CENTELLES, 1927
Petjades d'en Pere Moliner
Camprubí i Masferrer, Pere
Centelles : [s.n.], 1996 (Centelles : Impremta Moderna)
P 833 Cam
Consulta a quines

MOISÉS CAÑIZARES I JIMÉNEZ
CENTELLES, 1969
ANDREU COLL I CRUELLS
CENTELLES, 1926
Tal com raja : somnis, poesia
Coll i Cruells, Andreu
[Centelles : l'autor],1995
P 833 Col
Consulta a quines
JOAN DRUGUET I SALLENT
CENTELLES, 1977
Joan Druguet i Sallent és el contrabaix de la Cobla Sant Jordi i
compositor de sardanes. Anteriorment havia tocat a la cobla
Lluïsos de Taradell, a la Jovenívola de Sabadell i a La Principal
del Llobregat. També forma part de l'orquestra del Conservatori
de Badalona. És membre del grup de música tradicional
Bitayna, de Vic. La seva sardana Bombolles d'amistat (2005)
va ser finalista del Premi Sardana de l'Any.
.
Consulta a quines
Des de l'infern
Druguet Sallent, Joan
P 833 Dru
LAURA GRAU I BOIX
CENTELLES, 1951-2010
Les meves llunes
Grau, Laura
Centelles : [s.n.], DL 1993
P 833 Gra
Esgranar el silenci
Grau, Laura
P 833 Gra
L'Olor
Grau, Laura
P 833 Gra
Consulta a quines
MONTSERRAT LLAVINA I SOLER
CENTELLES, 1951
Consulta a quines
La primavera
[Centelles : l'autora], 1998
P 833 Lla
La tardor
P 833 Lla
L’hivern
P 833 Lla
L’estiu
P 833 Lla
Els Murs
P 833 Lla
Retalls de lluna
P 833 Lla
Centelles un poble
genuí
P 833 Lla
Crepuscle : poemes i
pintures
Centelles : El Portal, 2005
P 833 Lla
En el sagrado océano
del olvido
Cañizares, Moisés
Barcelona : Parnass, 2004
P 834 Can

MIQUEL PASCUAL I CAMPILLO
SEGURA DE LA SIERRA (JAÉN), 1953
Miquel Pascual Campillo va néixer el 26 d’abril de 1953 a Segura de la Sierra (Jaén) i es traslladà a Centelles el 1963. Va
estudiar al seminari de Vic fins als 17 anys. Als 13 anys va guanyar el primer premi de poesia juvenil de Badalona amb un
poema català El meu poble.
Des de 1976 fins a 1982 actuà com a intèrpret de les seves cançons a Osona. Va publicar el llibre Miguel/Miquel (1981)
on hi ha una sèrie de poemes en castellà i en català, els quals fan referència a la seva circumstància particular. A mitjans
dels anys vuitanta deixà el conreu de la creació literària, que ha reprès l’any 1998, i des d’aleshores ha obtingut una
quinzena de premis, tant en poesia com en prosa. El 2002 ha publicat tres llibres: el poemari Barceloda, l’irònic i
humorístic Diccionari Filosòfic Filològic, i Cansongs, on es recullen les lletres de les seves cançons.
. Mots enreixats
Mentre planyo, ai, la manca
d’un xic més d’inspiració
per rimar quatre paraules
i acabar una cançó,
m’entretinc buscant els mots
que cada dia s’amaguen
rere llurs definicions;
en blanques cel·les quadrades
escric molt a poc a poc
cada lletra endevinada.
Les Mitges de la lluna
Pascual, Miquel
P 833 Pas
Consulta a quines
Miguel, Miquel i companyia
Pascual, Miquel
P 833 Pas
GLÒRIA RABOT I CANALS
CENTELLES, 1949
Glòria Rabot va néixer a Centelles el 9 de febrer de
1949. Uns anys després de casar-se va marxar del
poble i actualment viu a Santa Eulàlia de Ronçana.
Des de l’any 2007 participa a les trobades de Brots
de Poesia de Tona i a les del grup Raïm de Poesia
d’Artés, també col·labora al programa de Ràdio
Pista de Balenyà amb el grup Quicarell Poètic.
Sentiments : sentir és un esclat de vida
Rabot i Canals, Glòria
Centelles : El Portal, 2008
P 833 Rab
Consulta a quines
JORDI SALA I MORELL
CENTELLES, 1951
Jordi Sala va donar amb En un girar d’ulls una mostra de la
seva poesia escrita al llarg de trenta anys; es tractava, doncs,
d’un llibre divers en el fons i en la forma, però on els poemes
tenien el denominador comú de circumscriure’s a allò
esencial. Defugint l’ornamentació gratuïta tant com la
discursivitat prosaica, amb Amants d’encesa tenebra realitza
un llibre centrat en el tema de l’amor, amb un fons vivencial
ben cosit amb un entrellat de refèrencies procedents dels
clàssics grecs i bíblics, que reelabora tenint molt present,
alhora, el mestratge de la tradició poética anglosaxona.
En un girar d'ulls
Sala Morell, Jordi
P 833 Sal
Amants d'encesa tenebra
Sala Morell, Jordi
P 833 Sal

L’ESQUIROL
JOSEP CASADESÚS I CALVÓ (K-100)
L’ESQUIROL, 1959
Va participar en moltes iniciatives literàries
submergides a finals dels setanta i principis
dels vuitanta. Molt implicat en les activitats
culturals del seu poble, el 1998 va publicar
tres títols: la plaquette de poemes Enrocs, el
llibre de poesia per a nens Vine lluna (amb
il·lustracions de Rosa Crehuet), i Carretera
del desig, volum que resumeix la seva
trajectòria poètica dels vuitanta i noranta.
L’any 1999 va guanyar el Premi Pere Calders
per l’obra Namastei Baba, relat d’un viatge a
l’índia. Amb La corda va guanyar el premi
Ramon Juncosa de narracions curtes
d’Òmnium Cultural Catalunya Nord 2003.
Tel·lúrica fada
Casadesús, josep
P 833 Cas
Enrocs
Casadesús, josep
P 833 Cas
Carretera del desig
Casadesús, josep
P 833 Cas
Vine lluna
Casadesús, josep
IP 833 Cas
PEP ROSANES-CREUS
MANLLEU, 1957
L'Illa del tresor
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Viena, 2008
P 833 Ros
La Rosa
Rosanes-Creus, Pep
P 833 Ros
Voltor
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Proa, 2000
P 833 Ros
El Cos del temps
Rosanes-Creus, Pep
P 833 Ros
No he fet res : el temps
del cos
Rosanes-Creus, Pep
P 833 Ros
Set
Rosanes-Creus, Pep
P 833 Ros
Vuit poemes
Rosanes-Creus, Pep
[Barcelona : Cafè Central],
1997
P 833 Ros
El Gos i l'ombra de l'alzina
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Quaderns Crema, 1995
P 833 Ros
La Venjança de l'eunuc
Rosanes-Creus, Pep
Barcelona : Edicions 62, 1993
P 833 Ros
On la nit era negra
Güell Costa, Pere
Rosanes-Creus, Pep
Torelló : Intograf, 1993
P 833 Gue
Consulta a quines
Consulta a quines
Pep Rosanes neix a Manlleu, vila on passa els primers anys. Encara nen, els
seus pares es traslladen a Roda de Ter. El 1975 coincideix amb Pere Güell en
els estudis de COU; amb ell, amb Josep Manel Ferrer Moreno i amb Ramon
Pujol, fan la revista Silenci (1976). El 1977 comença els estudis universitaris:
resideix a Barcelona des d'aleshores fins a finals dels anys vuitanta, quan
estableix la seva residència a l'Esquirol. A partir dels anys 80 va treballar com a
professor de secundària en diversos instituts, primer de l'àrea metropolitana de
Barcelona, posteriorment d'Osona.

ANNA DODAS I NOGUER
FOLGUEROLES , 1963 - MONTPELLER, 1986
Paisatge amb hivern
Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1986
P 833 Dod
El Volcà
P 833 Dod
Consulta a quines
Anna Dodas va néixer a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis
germans d'una família de picapedrers i mestres. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de
Barcelona on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori
Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic.
Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanya el grup
de Camerata de Cançó Tradicional. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida.
Des de ben petita participa en concursos literaris de la seva comarca, i guanya diversos premis. La seva narrativa conté
elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista.
Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi
Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions El Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep
Baucells.
El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són
assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà
editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La
imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix.
A la seva memòria, l’Ateneu de Folgueroles convoca, des de 1993, un premi literari destinat a distingir la millor òpera prima publicada en llengua
catalana durant els dos anys anteriors d’un autor o autora que no tingui més de 30 anys.
NO ÉS AIGUA, NO
No és aigua no, que és foc
i el mantell argentat és de porpra
no són brises suaus, són remolins
uns llavis vermells de dents
esmolades
fileres de dents dures i blanques
un sexe ardent on tot si fon
flor de cactus
flor de carn
caòtics plenilunis estivals
repic incontrolat de campanes,
insectes
agulles roents
això és i no allò altre:
una fosca madura i la terra negra
no hi ha estels en la nit, hi ha
rabents cometes.
FOLGUEROLES

JACINT VERDAGUER I SANTALÓ
FOLGUEROLES, 1848– VALLVIDRERA, 1902
Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Els seus
pares, de condició modesta però amb un cert nivell cultural, van tenir vuit fills. El
pare era mestre de cases i pagès. Des de la infància, el nen va ser orientat,
especialment per una mare profundament religiosa, cap als estudis eclesiàstics. Als
deu anys va entrar al seminari.
Va viure amb la família fins als disset anys, en què va traslladar la residència a Can
Tona. Cap als quinze anys se li desperta la vocació literària i comença a compondre
els primers versos. Les classes de retòrica i poètica que rebia al seminari el van
posar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb els clàssics grecollatins,
amb els grans escriptors europeus i amb els castellans del Barroc. Més tard, va
entrar en contacte amb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia el
familiaritza a fons amb les riques formes de la literatura popular.
En aquests anys escriu sobretot poesia amatòria, però també composicions religioses i
satíriques. Comença ben aviat algunes obres de més envergadura, de caràcter èpic,
com ara Dos màrtirs de ma pàtria (publicat a Vic el 1865) o Colom, poema inacabat
del qual va néixer L’Atlàntida. Els 1865 i 1866 obté diversos premis en els Jocs Florals
de Barcelona, cosa que va refermar la seva vocació literària i el va posar en contacte
amb les personalitats més rellevants del moviment de la Renaixença (Marià Aguiló,
Milà i Fontanals, Llorens i Barba...), que el van orientar i esperonar. El 1867, amb uns
joves amics lletraferits, funda l’Esbart de Vic, grup que fa reunions literàries, a la
manera dels felibres provençals, en una font - anomenada poèticament del Desmai,
per l’arbre que hi havia- prop de Can Tona, on residia Verdaguer. El 24 de setembre de
1870 va ser ordenat sacerdot i uns mesos més tard destinat com a vicari a la petita
parròquia de Vinyoles d’Orís. Dedicat de ple a les activitats sacerdotals, va dedicar-se
també a la literatura en una triple direcció: poesia devota de caire popular, poesia
mística i continuació del poema èpic atlàntic que havia començat uns anys abans.
Aviat se li manifesta una estranya malaltia que li produïa unes fortíssimes cefalàlgies i
que l’obliga el 1873 a deixar el servei parroquial tot cercant remei per als seus mals.
Part de 1873 i el 1874 els passa a Barcelona consultant metges i vivint de manera
molt precària. Gràcies als seus amics aconsegueix la feina de capellà de vaixell de la
Companyia Transatlàntica. S’embarca a finals de 1874 i durant dos anys realitza nou
viatges de la península a Cuba i Puerto Rico. En aquest període recobra la salut, acaba
pràcticament L’Atlàntida i entra en contacte amb la família López, propietària de la
Companyia Transatlàntica i la primera fortuna d’Espanya en aquell moment. Protegit
per Antonio López, primer marquès de Comillas, esdevé el seu capellà familiar. Així
Verdaguer aconsegueix d’establir-se a Barcelona i de solucionar la seva situació com a
eclesiàstic i com a escriptor. El 1877 L’Atlàntida és premiada als Jocs Florals de
Barcelona i obté un ampli ressò nacional i internacional.
Gràcies al mecenatge dels marquesos de Comillas pot dedicar-se plenament a la tasca
literària. A més, realitza, normalment acompanyant els seus protectors, viatges per la
península, pel centre i nord d’Europa, per la costa del Magrib, per les Balears, per Itàlia
i per Terra Santa. El període de 1877 a 1889 és el més productiu de la seva carrera:
Idil·lis i cants místics (1879), Llegenda de Montserrat (1880), Canigó (1885), Pàtria
(1888), Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889), etc. Verdaguer, que ha assolit un
enorme prestigi, participa ara en nombroses empreses religioses, patriòtiques i
literàries.

Cap a 1886, arran d’un viatge a Palestina, Verdaguer va començar a sofrir una crisi interior que es va manifestar en un canvi de
vida que el va portar a mig abandonar l’activitat literària i a dedicar-se a la recerca d’un camí de santificació. Intensifica l’oració, el
dejuni, la confessió i l’almoina. Va posar-se en contacte amb una mena de secta que afirmava que rebia revelacions sobrenaturals
i que practicava els exorcismes sense autorització eclesiàstica. Verdaguer va quedar completament seduït per aquest grup i va
adoptar una sèrie d’actituds que va provocar el disgust del seu mecenes, Claudi López, segon marquès de Comillas. L’any 1893 el
bisbe Morgades de Vic, de qui depenia jurídicament Verdaguer, el va instal·lar al santuari de La Gleva, a vuit quilòmetres de la
capital vigatana. Aquí reprèn en part les activitats literàries.
El bisbe i el marquès intenten, per via de l’ofec econòmic, que Verdaguer canviï d’actitud, però aquest, després de dos anys de
desterrament a La Gleva, desobeeix el seu superior i s’instal·la a Barcelona, a casa de Deseada Martínez, vídua Duran, una filla de
la qual, Empar, tenia revelacions. Aquesta família, a qui el poeta havia protegit uns anys abans, va augmentar encara els seus
problemes. La reacció del bisbe Morgades va ser contundent: la suspensió a divinis i, doncs, la prohibició de celebrar missa.
La resposta de Verdaguer va consistir en la publicació a la premsa ho va haver de fer en la d’esquerres i anticatalanista- de dues
sèries d’articles, Un sacerdot calumniat (1895) i Un sacerdot perseguit (1897), aplegats després amb el títol En defensa pròpia, en
què conta la seva versió dels fets, denuncia la persecució de què era objecte i dóna el nom d’aquells a qui en considerava
culpables: el bisbe Morgades, el marquès de Comillas, el canonge Jaume Collell -fins aleshores el seu amic més íntim-, els jesuïtes
i alguns dels seus familiars, en especial el polític Narcís Verdaguer i Callís. L’escàndol que es va desfermar era molt considerable i
va obtenir un gran ressò nacional i internacional. L’opinió pública es va dividir en dos bàndols: els partidaris del poeta i els seus
detractors. Va ser tractat públicament de boig -i la seva integritat moral, a causa de la seva convivència amb la família Duran,
posada en qüestió. La majoria dels seus amics sacerdots i bona part del catalanisme literari el van abandonar: Verdaguer va
quedar reduït a la misèria econòmica i va ser marginat de la vida literària, social i eclesiàstica.
Prematurament envellit a causa de les penalitats passades i amb la salut molt malmesa, el mes de març de 1902 va caure molt
malalt, sembla que de tuberculosi, i va ser traslladat a Vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny. Encara les darreres
setmanes de vida les va haver de passar angoixat per les intrigues dels grups que l’envoltaven a l’espera de ser-ne els hereus
materials i espirituals. Va rebre sepultura al cementiri de Montjuïc, després d’un enterrament al qual van assistir unes tres-centes
mil persones -el més multitudinari que mai hi ha hagut a Barcelona-, que reconeixien així el seu paper de poeta nacional i la seva
immensa popularitat.

[L’OBRA DE JACINT VERDAGUER CONSTA D’UN GRAN LLEGAT
LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL
D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]
Paisatges escrits a la
Plana de Vic: Verdaguer i
Martí i Pol
Vic : Eumo : Consell Comarcal
d'Osona, 2008
DVD 91(46.71Os) Pai
Selected poems of Jacint
Verdaguer : a bilingual edition
Verdaguer, Jacint
Chicago : University of Chicago
Press, 2007
P 833 Ver
Els Bordons de
l'arpa : antología ; tria,
notes i presentació per
Isidor Cònsul
Verdaguer, Jacint
P 833 Ver
Els Millors poemes
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Proa [etc.], 1998
P 833 Ver
Verdaguer, un geni poètic : catàleg
de l'exposició commemorativa del
centenari de la mort de Jacint
Verdaguer : 1902-2002
Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2002
833.3(Ver) Ver
Antologia / Jacint
Verdaguer ; edició a
cura de Joan Vilamala
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Barcanova, 2003
P 833 Ver
Consulta a quines
Gaudí i Verdaguer : tradició i
modernitat a la Barcelona del
canvi de segle, 1878-1912
Barcelona : Museu d'Història de la
Ciutat. Institut de Cultura, 2002
72(Gau) Gau
Antologia
poètica /Jacint
Verdaguer ; tria i
pròleg de Carles
Riba
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Edicions
62, 2001
P 833 Ver
Els Ulls de Verdaguer :
Museu Nacional d'Art de
Catalunya, : [catàleg de
l'exposició] / [director:
Víctor Batallé]
Verdaguer, Jacint
[Barcelona] : Generalitat de
Catalunya. Museu Nacional
d'Art de Catalunya, 2002
P 833.3(Ver) Ull
Obres completes
Verdaguer, Jacint
Barcelona : Biblioteca
Perenne, 1949
P 833 Ver
Les Ascensions de Verdaguer al
Pirineu : guia d'itineraris per
resseguir les ascensions que Mossen
Cinto va realitzar als cims del Pirineu
Gasull i Roig, Bernat
Valls : Cossetània, 2008
796.51(46Pir) Gas
Jacint Verdaguer
Palol, Miquel de
Barcelona : Omega,
cop. 2002
833(Ver) Pal
Mirau mon cor / música a
l'obra poètica de Verdaguer
Barcelona : Moraleda, DL 2003
CD 091.7MIR
Petita història de
Jacint Verdaguer
Rosés i Pou, Carme
Barcelona :
Mediterrània, 2002
IP(Ver) Ros
Tant de gust de
conèixer-lo,
senyor Verdaguer
Bernal, M. Carme
[Barcelona]:
Abadia de Montserrat, 2011
ILF Ber
Barcelona : textos per a un
llibre / Jacint Verdaguer ; a
cura de Francesc Codina i Valls
Verdaguer, Jacint
Vic : Eumo : Societat Verdaguer,
2006
P 833 Ver

La Biblioteca Joan Triadú de Vic acull el Fons especial
Jacint Verdaguer, que està format per obres de Jacint Verdaguer
i per documents sobre el poeta de Folgueroles.
La Biblioteca de Catalunya, per la seva part, ofereix una col·lecció
especial verdagueriana, la qual es va formar amb l'adquisició de la biblioteca del
poeta al 1908, amb prop de quatre mil volums. S'hi han afegit edicions de les
seves obres i bibliografia de Verdaguer. També disposa del fons de manuscrits,
que inclou obra literària, correspondència i documentació i estudis sobre
l’escriptor.
L'epistolari ofereix cartes escrites (ordenades per destinataris), cartes rebudes
(ordenades per autors) i inclou també correspondència entre tercers. Per últim,
també es poden consultar altres documents, com per exemple adaptacions
musicals, autògrafs, manuscrits musicals i edicions impreses amb textos de
Verdaguer.
La Fundació Jacint Verdaguer va posar en marxa el 2013 Verdaguer Edicions,
l’editorial que preserva i edita l’obra del poeta Jacint Verdaguer .

L’EMIGRANT
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai, mes ai ! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,
no us veure més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, lo vent que me'n desterra
que em fa sofrir!
estic malalt, mes ai! tornau-me a terra,
que hi vull morir!
CAMINANT
Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

GURB
ANNA AGUILAR I PUJOL
GURB, 1975
CARME MORERA I RUSIÑOL
GURB, 1947- 2006
La llei del pèndol
Aguilar Pujol, Anna
[Vic]: Emboscall,
1999
P 833 Agu
Consulta a quines
EL VIOLÍ
Puc sentir els grinyols d’un violí
que s’escampen per la memòria.
Estan plorant per tu,
ploren la teva absència nua i transparent.
Cada nota que deixen anar les cordes
remou les llàgrimes que fermo amb sanglots.
Sentir les belles melodies
és enyorar-te amb desfici i passió.
El vell violí avui em parla a cau d’orella
perquè el teu record baixi orelles endins
i el teu nom s’agafi al meu pensament.
Només hi falta el pes de la pena.
Quantes vegades no s’haurà tibat aquest violí
i cansat d’esperar mans lúcides que l’acariciïn
ensabona ànimes de poetes fins fer-los rebentar.
Només és feliç quan veu que els poemes ploren.
El músic no creu sempre en allò que toca,
Però si els compassos s’endevinen,
Cal seguir-los el ritme. Encara que faci mal als amants.
Quan l’arpa hi acompanyi, ja serà un altre dia.
No em cansaria mai d’abraçar-te amb la mirada
perquè em regales petons del passat
que guarden intacte el gust de la intenció.
El violí em coneix i em descobreix el dolor.
Ai dels joves que l’escolten amb deliri!
D’aquí a dos dies no se sentiran el cor sota la pell.
Anna Aguilar i Pujol és llicenciada en
Periodisme per la Universitat
Autònoma de Barcelona. Va treballar
al periòdic El 9 Nou (edició d’Osona i
el Ripollès) des del 1994 fins al
2001. Des de llavors és redactora de
la revista Presència. Ha publicat dos
llibres de poesia, La llei del pèndol
(1999) i Des de l’escon (2002) a
l’editorial Emboscall. És coautora del
reportatge Història d’un soldat, premi
Tasis-Torrent de premsa local i
comarcal 2003.
Des de la finestra : mirades en
deu temps : mirada
Morera, Carme
Ripoll : Maideu, 2009
P 833 Mor
De desembre a desembre ...
àngels
Morera, Carme
P 833 Mor
Díptic marí
Morera, Carme
P 833 Mor
Sal
Morera, Carme
P 833 Mor
Haikus entre les branques
Morera, Carme
P 833 Mor
Els Ulls et bressen dintre
Morera, Carme
P 833 Mor
Si guaito cap a mar...
Morera, Carme
2 v.
P 833 Mor
Des de l’escon
Aguilar Pujol, Anna
[Vic]: Emboscall,
2002
P 833 Agu
Es va donar a conèixer amb una
breu mostra de poemes recollits
sota el títol Si guaito cap a mar
(1998), on es revelava com una
poeta d’aquella estirp que veu el
món com un mirall on es reflecteix
l’ànima. Si bé parla sovint d’estats
emocionals, ho fa amb imatges,
procedents de l’àmbit natural (del
mar, en els poemes d’aquest petit
recull), d’una força visual
impactant. Construeix, amb
pinzellades de gran intensitat
expressiva, petits quadres on el que
compta, més que la perfecció del
detall, és l’adequació del conjunt a
la seva peculiar manera d’entendre
el món i a si mateixa. Posteriorment
ha publicat, en aquesta mateixa
línia, els reculls Haikus entre les
branques (2000) i Sal (2001).
Des de l’any 1988, l'Ajuntament
de Gurb convoca els Premis
Literaris de Gurb, que inclou
el premi Carme Morera i Rusiñol
als millors poemes escrits.

Partença
Un aire fresc alentia la ingravidesa
fugaç d’aquell moment. La pluja es confonia
amb la boira blanenca i pastosa, estripada
i quasi tangible. La figura distant
de les alzines m’empenyia a descobrir
la profunditat flonja i esfilagarsada
d’un laberint absorbent. Falcat amb la seva
pròpia ombra, el pou completava la subtil
imatge del misteri nu. La passionera,
ufanosa, regalimava la sang vítria
del matí. La vitalitat d’un dramatisme
impenetrable em traspassava pell i carn.
Tot era nou. Tot estava per denudar.
Calia fer el primer pas. Al meu davant,
zigzaguejava persistent, fantasmagòrica
i abassegadora
la ruta de l’avenir.
LLUÇÀ
MALLA
VICENÇ AMBRÓS I BESA
BERGA, 1982
Del Lluçanès, del pas
del temps i personals
Solsona : Lafrau, 2003
P 833 Amb
Foc entre dos blaus
Badalona : Omicron, 2006
P 833 Amb
IRENE SOLÀ I SÀEZ
MALLA, 1990
Bèstia
Solà i Sàez, Irene
Cabrera de Mar : Galerada, 2012
P 833 Sol
Consulta a quines
Consulta a quines
http://sinera.diba.catIrene Solà, estudiant de Belles Arts i
guanyadora del 48è Premi de Poesia
Amadeu Oller per a poetes inèdits –menors
de trenta anys– amb l’obra Bèstia, que
publica l’editorial Galerada. El premi és un
dels més antics que ininterrompudament
s’atorguen en llengua catalana. Premiada
en diversos certàmens des del 2004, entre
els quals destaquen la publicació del conte
L’Ahir es diu Júlia, i l’endemà també, en el
recull Aprenents i altres contes, accèssit al
XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i en
el 21è Premi Miquel Martí i Pol. És
cofundadora del fanzine de creació
contemporània Vols russos, i participa en
diversos projectes col·lectius.
Sra. Darling
Hi havia un búfal blanc immens
i tu l'assenyalaves i cridaves com un indi,
i jo vaig dir que era una pedra blanca grossa.
Érem a Camprodon i
ja ens hi podríem haver quedat.
A Vic dels búfals en fem sabates
i jaquetes,
i dels indis, fuet.

MANLLEU
Jesús Aumatell ha sigut l’editor d’Emboscall des de 1998 fins a
2011. Durant aquest període i sota aquest segell ha editat
artesanalment centenars d’obres literàries, amb tiratges reduïts i
difusió limitada.
JESÚS AUMATELL I MOLAS
MANLLEU, 1963
Consulta a quines
La Literatura a Osona entre
1952 i 2002
Aumatell, Jesús
Ausa Vic : Patronat d'Estudis
Ausonencs, (2002), p. 185-208
Andador
Aumatell, Jesús
Barcelona : Cafè Central, 1999
P 833 Aum
El Riu
Aumatell, Jesús
P 833 Aum
“Per descansar-ne, donem els records
a les formes retòriques”
Presència de la narrativa a
la revista "Inquietud"
Aumatell, Jesús
Ausa Vic : Patronat d'Estudis
Ausonencs, (2000), p. 271-281
JOAQUIM BOIXÉS I SABATÉS
MANLLEU, 1926– RIPOLL, 1996
Va ser estudiós de la vila de Ripoll (el Ripollès) i del seu monestir
i autor de poemes i obres de teatre. Va guanyar en quatre
ocasions el Jocs Florals, quan aquests es celebraven en l'exili:
Viola d'Or a Caracas (Veneçuela, 1953), a Sao Paulo (Brasil,
1954) i París (França, 1959), Mendoza (Argentina, 1958). Arran
d'aquests guardons va ser nomenat Mestre en Gai Saber.
Va morir a Ripoll, on havia viscut des de la infància, el 1996.
Del meu Ripoll : recull
de poemes dispersos
Boixés i Sabatés, Joaquim
Ripoll : Maideu, 1996
P 833 Boi
Consulta a quines
JORDI CABALLERIA I ARNAUS
MANLLEU, 1959
«els indicis de l’amor són
un somni persistent i una
por infinita»
CECÍLIA ALCÀNTARA I RIBOLLEDA
BERGA, 1960
Putxinel·li
Alcàntara, Cecília
P 833 Alc
Instants amics
92(Alc) Alc
Vida
P 833 Alc

TOMÀS CAMACHO I MOLINA
PONFERRADA (LLEÓ), 1960
L’any 1968 es va traslladar amb la seva família a Manlleu; posteriorment va
estudiar a Tarragona i s’establí definitivament a Alcanar. Però sempre s’ha
mantingut vinculat amb Osona, on encara viu part de la seva família.
Ha escrit part de la seva obra poètica en castellà Poema para inundar de agua un
pasadizo de fantasmas, publicat el 1995, però també s’ha destacat com a poeta
en llengua catalana amb els volums Tons i temps (1999) i Àngels a terra (2001).
Consulta a quines
Ikebanes d'aire
Camacho, Tomàs
[Vic] : Emboscall, 2001
P 833 Cam
Poema para inundar de agua un
pasadizo de fantasmas
Camacho, Tomàs
Torredonjimeno : Ayuntamiento de
Torredonjimeno, 1995
P 834 Cam
K & O : poemes kaoistes
Camacho, Tomàs
Navarrés : [l'autor], 2003
P 833 Cam
Tons i temps
Camacho, Tomàs
P 833 Cam
EMILI CASALS I PARLADÉ
MANLLEU, 1969
De formació autodidacta, va fer palesa
la seva afició a la poesia quan tenia,
aproximadament, 25 anys. Per aquesta
època, concretament l’any 1995, era
membre del consell de redacció de la
revista local Roda de Ter.
Com a poeta, ha guanyat i quedat
finalista de diversos premis literaris.
També ha participat en alguns actes
poètics, com ara l’exposició Els Poetes
d’Osona, avui que es va organitzar a la
biblioteca Joan Triadú de Vic la
primavera del 2000 commemorant
l’any Miquel Martí i Pol.
Consulta a quines
Pel maig
cada dia un raig :
tardes de pluja
Casals, Emili
Vic : Emboscall,
1998
P 833 Cas
JOAN CASTELL I MASALLERA
MANLLEU, 1910 - 1991
Va ser un dels fundadors del periòdic Manlleu i va
col·laborar en vàries revistes locals. També va destacar
com a poeta. Per signar els seus articles utilitzava el
pseudònim de Castestel. L’any 1932 va publicar Poemes
i cançons. Després del conflicte, s’alineà decididament
amb el bàndol vencedor, i tot i que pràcticament deixà
d’escriure poesia, fou un col·laborador constant en les
publicacions locals. En aquest sentit, fou un dels
membres del grup que publicava les Pàgines amicals, on
publicà els poemes que escriví durant la Guerra, els
quals constitueixen una de les poques mostres de poesia
en català de tendència falangista escrita a Osona.
Poemes i cançons
Castell Masallera, Joan
Manlleu : Barcelona : Tip.
Manlleuenca, 1931
P 833 Cas

Consulta a quines
JOSEFA CONTIJOCH I PRATDESABA
MANLLEU, 1940
Ganiveta : antologia poètica 1964-2011
Contijoch, Josefa
Barcelona : Lleonard Muntaner, 2012
P 833 Con
Congesta
Contijoch, Josefa
P 833 Con
Les Lentes il·lusions
Contijoch, Josefa
Barcelona : Empúries, 2001
P 833 Con
Ales intactes
Contijoch, Josefa
P 833 Con
Quadern de vacances : (una lectura
"d'El Segon Sexe")
Contijoch, Josefa
[S.l.] : [L'Autora], 1981
P 833 Con
Aquello que he visto
Contijoch, Josefa
Madrid : Alorca, 1965
P 834 Con
De la soledad primera
Contijoch, Josefa
Barcelona : Trimer, 1964
P 834 Con
Tombstone Blues
Contijoch, Josefa
[S.l.] : [L'Autora], 1967
P 833 Con
Josefa Contijoch és una escriptora catalana que va néixer a Manlleu el 20 de
gener de 1940. Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudià comerç i
idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudià filologia a
la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per
iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè
d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del
col·lectiu QUARK POESIA de la UAB.
Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà,
serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de
vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de
poesia de CC.OO. el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador
Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000)
i Congesta (2007). També conrea la narrativa. Així ha escrit novel·les
com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i
narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb
llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.
Ales intactes
The white sails still fly seaward,
Seaward flying,
Unbroken wings.
(T.S. Eliot)
Pot no tenir res a veure el projecte
que fas de tu mateix i el tu mateix
que trobes cap d'uns anys. Començaràs
a comprovar: realitat i desig
són enemics. Es porten la contrària.
Què hi fa allò que volies de tu?
No compta ja el que t'imaginaves.
Compta només el resultat final:
qui ets, què fas i la fràgil volada
d'unes ales intactes.

RAMON FARRÉS I PUNTÍ
MANLLEU, 1962
És llicenciat en filologia clàssica i
doctor en traducció. Ha treballat de
corrector-redactor al Parlament de
Catalunya, de corresponsal del diari
Avui a Berlín i de traductor-redactor al
canal de televisió Deutsche Welle TV.
Des del 1995 dóna classes de
traducció de l’alemany a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Ha estat
membre dels consells de redacció de
les revistes Clot (Vic) i Tranvía (Berlín), i
ho és encara de Quaderns: revista de
traducció (Bellaterra). Ha traduït Jules
Verne, Dino Buzzati, Thomas Bernhard,
Werner Schwab i Bertolt Brecht, entre
altres. Té publicats varis llibres de
poemes i de narracions, a banda d’una
gran quantitat de textos esparsos en
revistes com Reduccions, Revista de
Catalunya, el Pou de Lletres, Els
Marges o Alga.
Consulta a quines
Endreça
Farrés, Ramon
P 833 Far
El Present constant
Farrés, Ramon
Palma : Muntaner, 2009
P 833 Far
Trenta-set poemes
en forma de finestra
Farrés, Ramon
Vic : Eumo, 1997
P 833 Far
Antoni Pous : l'obra essencial
Farrés, Ramon
Vic : Eumo, 2005
92(Pou) Far
El Present constant
Farrés, Ramon
Palma : Muntaner, 2009
P 833 Far
Sobre poesia i sobre la meva
poesia
Farrés, Ramon
Marges. Barcelona : Curial. Núm. 85
(primavera 2008), p. 7-16P
JOSEP GRAU I JOFRE
MANLLEU, 1927- 2005
Va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al
Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en
una antologia poètica, prolongada per Carles
Riba, juntament amb l’anomenat Grup de Vic.
Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de
Manlleu. Ha col·laborat a les publicacions
Inquietud, Cop d’ull, Clot, Manlleu-
publicació, Reduccions i Quatre estacions a
l’Empordà. És premi de novel·la i poesia de
Calldetenes, any 1985. Va exercir de
professor al col·legi del Sagrat Cor de Torelló.
Virídia
Grau i Jofre, Josep
P 833 Gra
El Llac
Grau i Jofre, Josep
P 833 Gra
El Desert constant
Grau i Jofre, Josep
Sant Boi de Llobregat : Edicions del Mall, 1978
P 833 Gra
Josep Grau i Jofre : poeta
de la terra
Grau i Company, Laia
[Manlleu : s.n., 2010]
92(Gra) Gra
Consulta a quines

PERE GÜELL I COSTA
MANLLEU, 1955
JOAN BAPTISTA GÜELL I SOLER
MANLLEU, 1863 – NAVÀS, 1910
Joan Bta. Güell i Soler : un poeta de la
Renaixença a Manlleu
Güell i Soler, Joan Bta.
P 833 Gue
Consulta a quines
Va estudiar al Seminari de Vic. Va publicar poesies en diverses publicacions, com El Ter (I’època) i va ser autor de diverses obres de
teatre. També va ser director, durant uns anys, del Quadre Escènic de Manlleu.
Entre d'altres guardons, va guanyar els Jocs Florals de Manlleu (1980 i 1902), els de Ripoll (1903) i el premi extraordinari de
Mataró (1907). Va ser membre del Centre Català de Manlleu, de l'Associació Catalanista Rafael de Casanova i de la Junta dels
Bons Manlleuencs.
Va morir, el 1910, a Navàs (el Bages), població on vivia des de 1902.
On la nit era negra
Güell Costa
Pere Rosanes-Creus
Pep Torelló : Intograf, 1993
P 833 Gue
Va estar especialment actiu en els anys setanta, quan col·laborà en diverses publicacions de l’època,
com Silenci i La meva dona dorm amb el gat de l’avi. En col·laboració amb Pep Rosanes publicà el llibre
de poesia On la nit era negra (1993).
Consulta a quines
RATLLES CURTES
Al senyor A.T.G.
Molt estimat senyor meu:
que el guardi per sempre Déu
dels republicans partits
i d’altres raves fregits,
que fan “ditxosa” l’Espanya,
puix que amb ells llur fam enganya
nodrint-se de llibertat
com qualsevol esguerrat.1
Molt m’agrada senyor meu
la proposta que ara ens feu
de declarar forta guerra
a tot lo mal de la terra
desemmascarant alhora
a aqueixa taifa traïdora,
que porta careta doble
per engatussar al poble.
Jo sols vinc a encoratjar-vos
i el desig manifestar-vos
de que el nostre estimat Diari
siga lo millor breviari
per la gent d’aquesta terra,
tant del pla om de la serra,
que sent amor de debò
per la santa Tradició.
Guerra, doncs, a aqueixa gent
tan superba i displicent
escòria dels vells partits
que ens han deixat atordits,
i, si hem de parlar en plata,
molt més pobres que una rata;
que quan jo vaig de tercera2
ell ne viatgen de primera,
i mengen tots vis à vis,
jo, a cal Beco, i ells al Suís.
Guerra, doncs, amb rodolins,
que també són bons balins,
per a treure la migranya
a n’aquesta pobra Espanya.
Si per cas aixís ho feu,
al costatsempre em tindreu
amb totes mes energies,
que –fill meu!- no són follies.
Si per sort una vegada
vos puc dar una abraçada,
les costelles, pel davant,
com macarrons cruixiran.
Vaja, “buenas”!, o bé “a Déu!”,
de mi sempre disposeu!
Navàs, abril de 1904
1
Llibertat de captar. (N. De l’A.)
2
Perquè no hi ha quarta (N. De l’A.)

ELIAS MAS I SERRA
MANLLEU, 1945
Itinerari
Mas Serra, Elías
Barcelona :
La Busca, 2010
P 833 Mas
El Jardí i les hores
Mas Serra, Elías
[S.l.] : Témenos, 2009
P 833 Mas
Poema
urbano
Mas Serra, Elías
Aiguafreda : Víctor Pozanco,
2006
P 834 Mas
Samos
Mas Serra, Elías
P 833 Mas
Trilogia Àtica
Mas Serra, Elías
Barcelona : La Busca, 2007
P 833 Mas
Puerta de carros:
esbozo para una liturgia
Mas Serra, Elías
[Bilbao : Lankopi], 2011
P 834 Mas
És crític literari, periodista, poeta, arquitecte i Diplomat en Polítiques Públiques Europees. Ha publicat
llibres d’assaig sobre arquitectura i llibres de poesia, tan en castellà com en català, amb els quals ha
guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen, el Miquel Martí i Pol, el Josep Munteis (Ciutat
d’Olot) i el Jacint Verdaguer (Calldetenes). Tots tres reculls de poemes premiats estan aplegats al seu
últim llibre Trilogia Àtica. També ha practicat la poesia visual amb la qual ha participat en diverses
exposicions. Fa molts anys que viu a Euskadi.
Consulta a quines
SERGI OLIVA I OSTOS
MANLLEU, 1982
Qui sap en quin viatge farà estada
la seva mà!
Qui sap si els condonyers o les pruneres
senten
el seu alè fet aura
i si es passeja pel corriol estret,
si lliga, encara, amb cintes d’or
les mates al canyís entreteixint
les fruites ignorades i les fulles
i el temps de l’abundor...
I, encara, anguniosa, reposa
la tímida mirada
sobre els nostres avalots
i els esverats afanys,
i fa veure que mira a les muntanyes:
horitzó de blavoses
solituds,
més enllà de les hores encalmades.
Les Paraules del
silenci
Oliva, Sergi
P 833 Oli
El Beso desnudo
de tu mirada
Oliva, Sergi
P 834 Oli
El Recoveco
Oliva, Sergi
Vic : [s.n.], 2003
P 834 Oli
RAMON PLA I ROVIRA
MANLLEU, 1887– CABRERA DE MAR, 1973
Ramon Pla i Rovira va néixer a Manlleu l'abril de 1887. Els seus pares treballaven al tèxtil i per raons
de feina varen traslladar-se a Ripoll. De Ripoll a Teià i de Teià a Cabrera de Mar on passà gran part de
la seva vida. Ramon Pla morí a Cabrils el novembre de 1973.
Consulta a quines
L'Avi Pla : antologia poètica
Pla i Rovira, Ramon
[Cabrera de Mar] : L'Ajuntament,
2006
P 833 Pla
Llicenciat en Filologia Hispànica per la
Universitat de Barcelona. Va formar part de
la revista cultural Eixavuiro.
Ha escrit articles d’opinió en diferents
diaris, i a Internet ha publicat Faules
d’humana fauna, a Barcelona Review. És
promotor del recital poètic Vers Manlleu
que se celebra per la Setmana PIC.
Tendra i cruel
Oliva, Sergi
Madrid : Bubok, 2010
P 833 Oli
LLUÍS POU I SOLÀ
MANLLEU, 1901- 1975
Va néixer al carrer de Sant Martí de
Manlleu el 1901. Professionalment, es
va especialitzar com a filador en el ram
del tèxtil. L'any 1924 fou empresonat
pel règim de Primo de Rivera acusat de
participar en els fets de Prat de Molló.
Quan en sortí l'any següent, encara
pendent de condemna, fugí a la
Cerdanya, on féu de pastor, i, poc
després, s'exilià a França. El 1930 fou
indultat i tornà a Manlleu, on començà a
participar en diverses publicacions com
Manlleu, El Record, La Nostra Dansa i,
posteriorment, a Comarca.
Aires dels cims
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Tip.
Manlleuense, 1933
P 833 Pou
Antologia poètica
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Comissió
d'Ensenyament i Cultura
de l'Ajuntament de
Manlleu, 1985
P 833 Pou
Aplec de caramelles
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Gràf. Manlleu,
1954
P 833 Pou
Aplec de caramelles
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Tip.
Manlleuenca, 1933
P 833 Pou
Esparses de la meva
arpa
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Graf. Manlleu,
1970
P 833 Pou
Records de Manlleu
Pou i Solà, Lluís
Manlleu : Tip.
Manlleuenca, 1935
P 833 Pou

Jo temo haver-me mutilat volent ultrapassar amb una exigència precoç el propi signe de la
joventut com tu me’l mostres; per això, potser, ara parlo més per orgull que per necessitat; per
la íntima ambigüitat en el poema dels camins exclosos es nota; neixia, però no puc amb la llum,
sempre sóc un vençut.
ANTONI POUS I ARGILA
MANLLEU, 1932 – BARCELONA, 1976
Va néixer, el 1932, a Manlleu. Va cursar estudis d'humanitats al Seminari
Menor de la Gleva i estudis de filologia i teologia al Seminari de Vic.
Paral·lelament, estudiava llengua i literatura catalanes. Va ser membre de
l'anomenat Grup de poetes de Vic. L'any 1956 va celebrar, a Manlleu, la
festa de poesia anomenada Missa Nova. Entre 1956 i 1958 va fer estada a
Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). Els dos anys següents els va passar a Roma
(Itàlia), estudiant teologia a la Universitat Gregoriana. De 1960 a 1963 va
viure a Igualada (l'Anoia) on va fundar el grup Lacetània, la revista Textos,
Literatura i Societat i la col·lecció Quaderns de Lacetània. Després, va anar a
Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de
Tubinga, on va donar classes de llengua i literatura catalanes i hi va
organitzar els Jocs Florals de 1970. Entre 1971 i 1976 va viure a Suïssa, on
va ocupar un lectorat a la Universitat de Zuric. Va traduir Benjamin, Hegel i
Paul Celan, entre d'altres autors. Va morir, el 1976, a Barcelona.
Consulta a quines
"L'Obra essencial" d'Antoni Pous vista
per Ramon Farrés
Formosa, Feliu
Serra d’or. Núm. 558 (juny 2006), p. 36-38
Antoni Pous : l'obra esencial
Farrés, Ramon
Vic : Eumo, 2005
92(Pou) Far
Antologia de la poesia igualadina :
amb un prefaci
Pous, Antoni
Igualada : Bas, 1963
P 833 Ant
Un cap al tard
Cap al tard; era a l'hora de la posta
quan mirava les roses del ponent,
esfullant-se silents damunt la brosta
que tinc en els racons del pensament.
Llavors una infinita melangia
m'ha palpat l'epidermis i la sang,
i he trobat a la boca saboria
de fang
Llavors m'he vist malalt perquè era un home,
i m'he vist home per l'estar malalt;
llavors cap rosa no tenia aroma,
sols una mica de flairor banal.
I m'anava migrant, patint martiri
dintre del vent de la caducitat,
que m'alenava des del cementiri
amb la flairesa de l'eternitat.
Et vaig conèixer perquè ja et sabia.
T’havia des de sempre dut pels meus
camins que em feies, rosa del meu dia,
t’has mirat sempre en mi i ens hem fet lleus.
Totes les primeveres eren teves
i et coronaren de tirabuixons:
vida de pètals, vori, i les treves
de fruita amorosint-se en cels pregons.
Et refàs lluny de mi, avui. I et mires
arborescent de flams quan em consums
creant-te a l’ombra de les teves llums
asserenades
-verge secreta que de tu fugires.
Els boscos muts en boira irrevocable
naixent en llunyanies infinites
de passes i la finitud de la
mirada. Els faigs desesperats de vent
s’aturmenten i canten.
Nosaltres per l’estranya via erràvem
amb el pit contra tot. En la certesa
perduts. La boira, el vent, la pluja i
nosaltres.
He vingut fins a tu per trobar-me,
Hiperió. Vivent a l’esperit
de l’ombra no m’he avesat a la nit,
ni de des flors he volgut enflorar-me;
ton silenci de llum he reverit
des del tedi constret que, equívoc, arma.
Quadern de notes.
[1]
Totes les coses no són res i jo un inútil plor
damunt les coses. Jo sóc l’elegia de les
coses. I visc sol. Sol! Compadiu-me
vosaltres, estimeu-me!
[11]
A més, tot el que es pot dir del sentiment
de la mort en els petes, és la poesia llur.
No sabria com fer-ho per a parlar de la
mort, si fos tal mort el que puny els
esperits. La mort és clara.
Recordaria les insistents, però en la seva
imperiosa reialesa se’ns emmenen cap al
centre, per un camí que s’inicia morint en
nosaltres per a néixer en els altres, i ésser,
en retorn, més nosaltres.

EUDALD PUIG I MAYOLAS
MANLLEU, 1948 – TERRASSA,2013
Va néixer a Manlleu el 1948 i, pocs anys després, va anar a viure a Terrassa (Vallès Occidental).
Va fer crítica literària en diverses revistes i diaris (Tarotdequinze, Serra d’Or, Tele/Exprés, Diario de
Terrassa...) i va exercir com a professor d'institut.
Va donat conferències sobre Marcel Proust, poesia, mètrica i literatura en general.
Com a literat va rebre l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes en la seva primera edició. L'any
1979 va guanyar el Premi Miquel de Palol de poesia, a Girona. L’any 2002 va guanyar el XXXVII Premi
Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Haikus on-line) juntament amb dos autors més.
Diferents publicacions han destacat la importància de la seva obra, i els seus poemes han estat
recitats en diferents mitjans de comunicació i en diverses representacions teatrals.
Va morir el 22 d'abril de 2013 , a l'edat de 64 anys a Terrassa, ciutat on havia passat la major part
de la seva vida.
Consulta a quines
La Vida entredita
Puig, Eudald
P 833 Pui
A l'ombra dels lotus
Puig, Eudald
Capilla, Josep Maria
Roca, M. Rosa
P 833 Cap
Poemes per a Clara
Puig, Eudald
Barcelona : Edicions 62 [etc.],
1998
P 833 Pui
Una Visió de la poesia :
Setena trobada de poesia
Puig, Eudald
Terrassa : Associació de Poetes
Terrassencs, 1989
P 833 Pui
Parc de gessamins
Puig, Eudald
P 833 Pui
La Vinya cremada
Puig, Eudald
P 833 Pui
Malgrat tot, no m’haig pas de penedir
d’aquesta llum de tarda que daura el verd
de pins i alzines i amoroseix els cremadells;
el sol florit m’ortigava la pell en ple migdia
i ara criden falciots sobre un cel molt alt;
Un cel espès aombra la ciutat.
Gira una grua, ronca un helicòpter.
Però hi ha una cosa més certa dintre meu:
que sempre viuré a la casa del turó com un hoste fantasmal,
assolellat o a l’ombra d’una alzina.
Miraré com esclaten els borrons de primavera
i com canta la deu dins el fullatge,
oloraré l’aigua clara entre els cavallons
o veuré caure la neu a l’hivern;
de nit, caminaré per les estances
i no despertaré a ningú.
Quan senti que algú parla amb la seva càlida veu,
jo em quedaré ben mut. Ningú no em veurà.

JOAN PUNTÍ I COLLELL
MANLLEU, 1886– BARCELONA, 1962
Joan Puntí i Collell fou un eclesiàstic i escriptor. Va fer classes de català al Col·legi del
Carme de Manlleu i va fer d'organista a l'Església de Santa Maria. Escriví rondalles,
obres festives, moralitzants i d'apostolat. Va ser redactor i director de la revista El
Record, col·laborador del Manlleu (Primera època), capellà de l'Orfeó Català i creador
del butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. Fou també un dels
col·laboradors del Foment de Pietat Catalana. Va participar diverses vegades als Jocs
Florals de Barcelona. El 1918 va guanyar la Viola d'or i d'argent, i el 1929 el primer
accèssit.
La Mainada felicita : versos
infantils per a festes onomàstiques
i altres diades i avinenteses
Puntí i Collell, Joan
Barcelona : Balmes, 1955
P 833 Pun
Roses i noses
P 833 Pun
Faules i moralitats
Barcelona : Foment de
Pietat : Balmes, 1951
IP 833 Pun
El Vers onomàstic : conjunt de
petits presents literàrio-piadosos
fets a unes noies ...
P 833 Pun
Comanda
Barcelona : Foment de Pietat, 1923
P 833 Pun
Cofret de versos : de l'indret
pairal : de la pietat humil : de
oració : de l'anar a la catedral :
d'arreu-arreu
Barcelona : Imp. de F. Giró, 1920
P 833 Pun
Cofret de versos
Barcelona : Imp. Mestre
Altés, 1918
P 833 Pun
Tribut a Joan Puntí i Collell : fill
il·lustre de Manlleu
Prat i Roca, Josep
Manlleu : [s.n.], 1979
92(Pun) Pra
Consulta a quines

Armand Quintana i Panedas, novel·lista, articulista, conferenciant i professor de
llengua i literatura catalanes. Com a militant de la resistència cultural durant el
franquisme destacà en l'organització en la clandestinitat de cursos de català durant
els anys 50. En la mateixa línia, fou membre fundador de Cavall Fort i de la delegació
d'Òmnium Cultural a Osona, de la qual en va ser president de 1976 a 1980. També va
ser redactor de la revista Inquietud Artística i de la premsa catalana, estant vinculat
tanmateix a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, al Patronat d'Estudis
Osonencs i a l'Ateneu Barcelonès. Pel que fa a la seva activitat política fou, com a
independent, regidor de cultura a l'Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987 en
el govern municipal encapçalat per l'alcalde Ramon Montanyà. Poc després va
ingressar a ERC, partit al qual va pertànyer fins la seva mort el 2005.
ARMAND QUINTANA I PANEDAS
MANLLEU, 1921– TAVÈRNOLES,2005
Recital d'homenatge
Armand Quintana i Josep Grau : Vic,
tardor de 2005, Manlleu, hivern de 2006
[Vic] : Ajuntament de Vic ; [Manlleu] :
Ajuntament de Manlleu, 2005
P 833 Rec
LA IMMINÈNCIA
La imminència del bes
clou els teus ulls
i et transfigura.
Quina imatge mental
se't fa present
que t'il·lumina el rostre?
Quina imatge mental
en l'instant precursor
del contacte dels llavis?
Després vindrà el desfici.
Consulta a quines
http://www.armandquintana.cat/
JOAN MARIA ROVIRA I TORT
MANLLEU, 1909 - 1982
DIA 25
Els pelegrins no escatimen
i les carteres s’aprimen.
El meu cor pels màrtirs frissa
i a Sant Calixte dic missa.
I a la catacumba ardent
de Cecília el cos morent.
El silenci ens acompanya
fent-nos una emoció estranya.
I anem a la recepció que
que ens fa el senyor Embaixador.
Seguim tota l’embaixada
que és de tapiços forrada.
Els saló dels Cardenals
en veureu molts pocs d’iguals.
La Senyora que ens acompanya
i no se’ns fa gens estranya.
Un record més ja tenim
per contar, mentre vivim.
I tothom surt satisfet
de la visita que hem fet.
Uns se’n van al Vaticà
a veure el Museu que hi ha.
Però necessites vuit dies
per veure ses Galeries.
Són molts dels que hi han anat
que un llibre se n’han comprat.
I així podran sapiguer
tot lo que el Museu conté.
Si a la cúpula vols pujar
veuràs tot el Vaticà.
A la cúpula pugem
i el paisatge contemplem.
Tres cents esglaons hi ha
que fan bufà a la gent gran.
Els jardins del Vaticà
també es poden contemplar.
Després de pujar i baixar
dóna gust el descansar.
I ho fem entrant al tresor
d’objectes de plata i or.
Dels papes no has vist la llista?
senyal que ets molt curt de vista.
No t’han picat amb la canya?
Si que és cosa ben estranya.
Tothom allà agenollat
s’arrepenteix del pecat.
Cop de canya ben donat;
molta indulgència has guanyat.
Mes era tanta la impressió
que els feia riure el bastó.
Tornem ara al Vaticà
per veure al Museu que hi ha.
Tres cents lires de pet,
de la butxaca fan nèt.
Que no us sàpiguen pas greu
per lo que allà dins veureu.
Però això sí: molt caminar
ulls oberts i poc garlar.
I veureu moltes figures
amb tapissos i pintures.
També escultures veureu
que en eix món no tenen preu.
Pro per fer-te’n ben capaç
compra un llibre i ho
entendràs.
Impossible hagis paït
tot lo que has vist i llegit.
La cartera has remirat?
Perquè veig que s’ha aprimat.
Mira que és just i precís
fer compres de compromís.
No fassis pas descontents
els amics i els teus parents.
Doncs no quedem malament
i a tots portaré un present.
Serà un retrat del Sant Pare
del Papa que tenim ara.
Auca d'un pelegrí a
Roma i Lourdes
Rovira Tort, Joan Mª
Manlleu : Gràfiques
Manlleu, 1959
P 833 Rov
Va ser un dels fundadors del periòdic
Manlleu (1ª època) i va col·laborar,
entre d'altres publicacions, a les
revistes locals El Record, Nostra
Dansa, Comarca i Manlleu Publicació.
També va destacar com a poeta. Per
signar els seus articles utilitzava el
pseudònim de Castestel. L’any 1932
va publicar Poemes i cançons.
Després del conflicte, s’alineà
decididament amb el bàndol
vencedor, i tot i que pràcticament
deixà d’escriure poesia, fou un
col·laborador constant en les
publicacions locals. En aquest sentit,
fou un dels membres del grup que
publicava les Pàgines amicals, on
publicà els poemes que escriví durant
la Guerra, els quals constitueixen una
de les poques mostres de poesia en
català de tendència falangista escrita
a Osona.

JACINT SALA I CODONY
MANLLEU, 1945
És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va
ser membre del cercle literari Cau Faluga i ha treballat com a
mestre de català. En gairebé tres dècades, té més de vint
poemaris publicats, i també ha fet traduccions i ha col·laborat
en fragments i parts de llibres d'altres autors.
Consulta a quines
La Visita
P 833 Sal
Calabruixa & farigola
Barcelona : Témenos, 2012
P 833 Sal
Amb un cordill de cànem
Benicarló : Onada, 2012
P 833 Sal
HomesQue
Lleida : Pagès, 2012
P 833 Sal
Llum, encara
Barcelona : Témenos, 2010
P 833 Sal
Marlí
València : Tres i quatre, 2010
P 833 Sal
Manicomi
Les Franqueses del Vallès :
Emboscall, 2009
P 833 Sal
Set cioranes per a
desengreixar
Girona : [s.n.], 2008
P 833 Sal
Morir a Guadalest
[Andorra la Vella : s.n.], DL 1996
P 833 Sal
Extrema soledat, extrema
gosadia
Mislata : Centre Cultural, 1996
P 833 Sal
6
No haver-te tornat boig et feia ràbia;
i saps que l’habitud ha anat inflant
un univers d’esquella amb parsimònia,
(cabrums i beladors que els angelets
serraren!) : dalt de tot, inexhaurible,
el talismà del temps diu decasíl·labs
i afanya els núvols aspres, on subtil
s’hi amaga aquesta esquira del ramat
veí. I existiràs, arbrant-te en l’únic
desig de tu mateix. I et serà lícit
triar constel·lacions, i menar amb tota
la gosadia clara l’embranzida
que dóna ser l’orat. Mira’t les mans.
Et creixen nous haikús entre el silenci
dels dits que no es resignen. T’encetava
la carn de ròssec dur: tenacitat
de serra que no oblida. Mira com
encara és tan possible l’oronella
damunt la glorieta dels lilàs.
Tu ets qui viu aquí. Diràs: “Estimo
Aquest ble de follor que em defineix.
Em cal tornar-me boig per no tornar-me
versaire indolent: serra que serra
la llesca ineficaç dels mots estèrils”.
3
T’has empassat les dents i aquest instat
llevant contra el silenci: escapoleix-te
i allera’t, doncs, d’un cop. Massa esperaves
l’inici en un acord, i el pentagrama
no és ni si el demanes. Ets tu el qui
desvetlla l’amulet, i el pensa, i troba
que és l’eina escaient per al prodigi.
Utòpic, serrador: el cant no és
sinó l’esgarrapada i la ferida
(abella de Castàlia, tangible
arcàngel de Duino, de Bierville)
d’haver triat quin dels alès podries
encara desitjar. Bé pots entendre
que en cap guaret no hi fruiten els miracles.
Aferma un peu. Després, mira’t i apunta:
(no deixis mai cap estri per senyar-te;
tampoc no t’ensalivis) i vés fent.
T’hi trobarà la nit, t’hi trobarà,
de ben segur, la mort. (Si ho saps, de què
aquests escarafalls?) Fins que t’adonis
que l’amulet no és. Xerraquejant-lo
n’has fet un talismà. L’himne és a punt.

Filferros de llum
P 833 Sal
Vent de marbre ; Dies
de Vyšehrad
P 833 Sal
Quadern de Magranes
Palma de Mallorca : Moll, 1991
P 833 Sal
[Poemes]
Mataró : Traç, [1990]
P 833 Sal
Les Ombres, Laocoont,
les ombres!
[Andorra la Vella : s.n.], DL
1996
P 833 Sal
Si vols, Virginia,
aquesta nit escoltarem
Beethoven
P 833 Sal
Orbs d'alimares
Sant Boi de Llobregat :
Edicions del Mall, 1985
P 833 Sal
El Xerrac i la subtilesa
Palma de Mallorca : Moll, 1985
P 833 Sal
Cants de cada vegada
València : Edicions de la
Federació d'Entitats Culturals,
DL 1985
P 833 Sal
Adagio per a un
centaure
Calldetenes : l'Ajuntament :
Eumo, 1985
P 833 Sal
Memòria de Castàlia
Olot : Aubert, 1985
P 833 Sal
Salms de l'ambigüitat
Olot : Aubert, impressor, 1983
P 833 Sal
T’has punxat amb la rosa i t’has perdut,
navegant de mil inquietdus,
fins atènyer aquest port on és difícil
la mort.
I t’escrius l’epitafi i et capbusses
en el mar de parpelles d’una rosa,
dins els somnis volubles de ningú.
Dels versos de la tomba, me n’arriba
un laberint de marbre i el desig
d’un vast itinerari interior
que em porta fins aquí, fins a la teva
manera de tornar.
¿Som, en el somni, res, si et requerim?

ANNA SENYÉ I RAMISA
MANLLEU, 1881– BARCELONA, 1956
(Re)descobrir Anna Senyé
Ramisa : dona, poeta i manlleuenca
Pou Jutglar, Esther
[Manlleu : l'autora, 2009]
833.3(Sen) Pou
Remolinada : versos
Anna Senyé d'Aymà
Barcelona : Políglota, 1922
P 833 Sen
Consulta a quines
Va néixer a Castellfollit de Riubregós
(L’Anoia) l’any 1915.
Als 20 anys va anar a viure a Mollerussa (el
Pla d’Urgell), on va fer de professor de
pàrvuls i on va col·laborar en el periòdic del
grup de joves de la parròquia.
L’any 1947 es va traslladar a Manlleu.
Aleshores va fer un curs per correspondència
de guionista literari cinematogràfic del qual
van sorgir diversos guions i sinopsis. Ha
utilitzat el pseudònim Manel Seiguer.
Catalunya riu :
faules i epigrames
moderns per a riure,
distreure i pensar
Serra Berenguer, Manuel
Manlleu : Gràfiques
Manlleu, 1988
P 833 Ser
Consulta a quines
EL RELLOTGE DE PLATÍ
A un rellotge de platí
i una polsera barata,
en Jep escull (quina llauna!)
no pas el rellotge fi.
Que a vegades el destí
Ofereix el bo i dolent…
I el va orgull, indolent,
Escolleix ço més mesquí!
MANUEL VILÀ I DALMAU
MANLLEU, 1887–1954
Va néixer a Manlleu tot i que als pocs anys es traslladà
a Taradell. Va estudiar als Germans Maristes de Vic.
Acabats els estudis, va anar a viure a Barcelona i, als
21 anys, es traslladà a Tossa de Mar (la Selva), on va
perdre el contacte amb els cercles literaris que
freqüentava a la ciutat comtal. L'any 1921, però, va
retornar a Barcelona.
Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta
Vigatana i en un dels volums de la Biblioteca d'Autors
Vigatans -prologat per Apel·les Mestres.
Va ser membre fundador de la societat literària
L'Esperança i membre de la Societat de Geografia
Comarcal de Barcelona.
Va tornar a Manlleu, 30 anys després de ser-ne fora, i hi
va morir el 2 d'octubre de 1954.
Poesies : poesies
Vilà, Manuel
Barcelona : Ilustració
Catalana, 1910
833.0 Lec
Quan l'amor dictava :
poesies
Vilà, Manuel
Tortosa : Imp. Heraldo de
Tortosa, 1929
P 833 Vil
MANUEL SERRA I BERENGUER
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS (L'ANOIA), 1915

MASIES DE RODA
MIQUEL ARIMANY I COMA
BARCELONA, 1920 - 1996
Miquel Arimany fou un dels escriptors més destacats
del nostre panorama literari del segle XX. Poeta,
narrador, assagista, dramaturg, traductor, gramàtic i
lexicògraf fou un dels impulsors de la llengua catalana
durant els temps més foscos. Com a editor, donà veu a
multitud d’escriptors publicant-los obra i al llarg de
quaranta anys (del 1952 al 1992) dirigí la
revista literària El Pont. L’any 1960 va crear, amb la
voluntat d’anar redreçant l’ús públic del català,
obstaculitzat sistemàticament per la censura, el Bloc
Maragall que encara avui arriba a milers de llars del
país. Miquel Arimany també fou l’autor d’un diccionari
de la llengua i d’obres gramaticals.
La seva vinculació a les Masies de Roda vingué per les
seves estades estiuenques al mas Pla de Roda, on
reposen les seves cendres, així com a través de les
seves freqüents visites a Roda de Ter.
.
Miquel Arimany i Enric
Morera
Arimany, Miquel
Barcelona : Sala d'Art Taller de
Picasso, 1983
P 833 Ari
L'Ombra del vent
Arimany, Miquel
Barcelona : Miquel Arimany, 1987
P 833 Ari
Versions de poesia
Arimany, Miquel
Barcelona : Arimany, 1986
P 833 Ari
Poesia : 1938-83
Arimany, Miquel
P 833 Ari
De foc i d'aire
Arimany, Miquel
Barcelona : Rafael Dalmau, 1982
P 833 Ari
Paisatges de Catalunya
Arimany, Miquel
Barcelona : Miquel Arimany, 1978
P 833 Ari
Cançons per a no cantar
Arimany, Miquel
P 833 Ari
Petit poema de Catalunya
Arimany, Miquel
P 833 Ari
Petit poema de Catalunya
Arimany, Miquel
P 833 Ari
D'aire i de foc
Arimany, Miquel
Barcelona : Sagitari, 1959
P 833 Ari
Consulta a quines
Poesias
Camp-Sangles, Josep
Vich : Anglada, 1881
P 833 Cam
L’Ajuntament de les Masies de
Roda convoca des de l’any 2010
el Premi Literari Miquel Arimany.
JOSEP CAMP-SANGLES I MORER
MASIES DE RODA, 1857– VIC, 1879
Consulta a quines

MASIES DE VOLTREGÀ
PERE ROCA I LLORET
MASIES DE VOLTREGÀ, 1963 - 1986
Rotacions
Roca Lloret, Pere
Tarragona : Tertulia de
Poesía Medina 15, 2001
P 833 Roc
Consulta a quines
Natural de les Masies de Voltregà, comarca d’Osona, on va transcórrer la seva infantesa i
primera joventut, es va traslladar a Tarragona on va cursar estudis, primer a l’antiga
Universitat Laboral, i després a l’Escola de Magisteri. Posteriorment obtingué la
llicenciatura en Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i treballà com a professor
de llengua i literatura francesa i castellana a diversos indrets, entre ells l’Institut Abat Oliba
de Ripoll, i com a traductor per a l’editorial Eumo de Vic. Va col·laborar en obres de teatre,
programes de ràdio i recitals de poesia. També va ser membre d’UR, grup dedicat a la
interpretació de la poesia fonètica.
JOSEP CRIBALLÉS I FAJA
MASIES DE VOLTREGÀ, 1933
Orís, poble i castell : recull de poemes
1989-1995
Orís : [s.n.] 1996 (Torelló : Sellarès)
P 833 Cri
Els déus s’han mort ... de riure al sentir
a un d’ells dir que ell era l’únic déu
NIETZSCHE
d’omega).
La cambra nua
fuig per la finestra oberta a
l'infinit,
de la nit màgica
penetra un clar de lluna i estiu,
melodia de fons
d'un mirall on oneja aigua blava
a la cambra nua.
Consulta a quines
Orís rebrota : recull de
poemes 1990-2007
Orís : [s.n.], 2007
P 833 Cri

MONTESQUIU
JOSÉ ANTONIO MOLINA I MORENO
MOTRIL (GRANADA), 1949
Consulta a quines
Divagaciones : poemas
y narraciones
Molina Moreno, José Antonio
P 834 Mol

MUNTANYOLA
JOAN FARRÀS I TORT
MUNTANYOLA, 1926
Rector de Castellbell i Sant Cristòfol (Bages) des del 22 de desembre de 1958.
Estudià al seminari de Vic. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de
Barcelona. Ha exercit de professor de llengua i literatura en el Col·legi Lliure-Adoptat
de Cardona i en els instituts d’ensenyament secundari Guillem de Berguedà , de
Berga, i Pius Font i Quer, de Manresa.
Pluja d'estels ; Poemes i cançons
Farràs i Tort, Joan
Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2008
P 833 Far
Poemes a tres veus
Farràs i Tort Ramon, Josep i Joan
Barcelona : Claret, cop. 1996
P 833 Far
Consulta a quines
OLOST
ROBERT JOVÉ I RAUBERT
OLOST, 1964
TERESA RIBERA I ICART
OLOST, 1952
Treballa de bibliotecari. Ha publicat
el recull Gelada negra (2000),
Espases rovellades (Premi Jacint
Verdaguer 2001) i Cançó de bressol
del líquid amniòtic (2001).
Coneixedor i admirador tant del món
del cinema, com de la poesia i de la
cultura underground americana, la
seva obra combina hàbilment
aquests referents amb l’experiència
pròpia, amb la realitat quotidiana, i
amb els fets que han quedat per
sempre a la memòria.
Així, realitat i ficció es barregen i
donen l’autèntica dimensió d’una
imaginació que tendeix de forma
natural al mite.
Consulta a quines
Gelada negra
[Vic] : Emboscall,
2000
P 833 Jov
Cançó de bressol
del líquid amniòtic :
poema
P 833 Jov
Espases
rovellades
Tarragona : El Mèdol
2002
P 833 Jov
Consulta a quines
Així com Penèlope
Ribera i Icart, Teresa
Prats de Lluçanès : Cal
Siller, 2006
P 833 Rib

ORISTÀ
JOSEP RIERA I CANAL
ORISTÀ, 1950
A plena pell
Riera, Josep
P 833 Rie
Amb les mans de fang
Riera, Josep
P 833 Rie
Com aigua a tesa
Riera, Josep
[Badalona] : Òmicron, 2010
P 833 Rie
Del joc al seny
Riera, Josep
P 833 Rie
La Lletra menuda
Riera, Josep
P 833 Rie
Temps de vidre / antologia
poètica de Josep Riera ; amb música
de Jordi Lara
Riera, Josep
Barcelona : TRAM, DL 2000
CD 6.RIE 12
Pell i paraula
V.I.C.U.S.
Girona : Quimera, 2009
Sobre textos de Josep Riera
CD 091.7VIC
Pell de serp
Riera, Josep
P 833 Rie
La millor companyia
Riera, Josep
P 833 Rie
La Pell de l'altra
Riera, Josep
P 833 Rie
Consulta a quines
El Preu del blat
Riera, Josep
Prats de Lluçanès : Cal Siller, 2011
P 833 Rie
Reraguarda
Riera, Josep
P 833 Rie
Temps de vidre
Riera, Josep
P 833 Rie
Pagès de professió, la seva formació, autodidacta,
l’ha portat tant a escriure prosa com poesia, tot i
que el seu èxit en aquest darrer gènere l’han portat
a concentrar-hi més esforços. Membre del grup de
teatre Ridorta d’Oristà, els seus poemes han donat
lloc a un muntatge teatral en el qual han participat
tots els grups del Lluçanès.

PRATS DE LLUÇANÈS
ISIDRE CASTELLS I CASADESÚS
PRATS DE LLUÇANÈS, 1889 – ORISTÀ, 1936
Perfums i clarors
Castells i Casadesús, Isidre
Vich : Gazeta de Vich, 1934
P 833 Cas
Consulta a quines
Mn. Isidre Castells va néixer el 1889 a cal
Bagues, al carrer de Vic de Prats de
Lluçanès, on actualment encara hi ha una
placa que ho recorda. El 1904 se’n va
anar a estudiar al seminari de Vic i
després de ser ordenat sacerdot va
passar per diferents parròquies fins que
el 1929 retornà a Prats.
Fou assassinat el 1936 poc després
d’haver començat la guerra civil.
Retorn a la pàtria
Aquella pau dolça del poble que estimo
oh com la retrobo dins l'aspre camí
dels dies que passen i que ara ja oviro
com posen al viure el dol d'una fi.
les serres grogueigen del sol que declina
i un fons de tristesa s'amaga en les valls;
perquè no m'arriben d'allà a la masia
les dolces tonades i el càntic dels galls?
Si tantem somreien els jorns d'infantesa
saltanta gambades afraus i camins
com és que ara sento mirantla carena
l'agror i dolcesa que em punyen a dins?
Oh pàtria estimada, que tens a tothora
un riure placèvol i un cor bondadós,
i saps de la vida l'amor i la joia
i ets sempre festosa d'un cel tant blavós!
Tu vols l'acollida donar a n'el hoste
que es posa en tos braços joliu com infant,
i acobles alegra els fills a tes vores
car vius de les mares l'amor bategant.
Jo sempre en ma vida t'he vist enardida,
en hores festives i en temps de condol,
si mai la penúria ton cor esllanguia
un raig d'esperança t'ha dutel consol.
Per xò en el retorn a ta falda amorosa
jo prec que m'acullis tot fent el camí
LA LLAURADA
Mentres al peu del camp remuga la parella
el bon pagès reposa del fatigós treball,
el sol que ja decanta fereix de ple la rella,
i els ulls li pampelluguen de la vivor del tall.
Tot s’omple de baf que deixa la solcada,
ara les mans són brunes del pa que haurà llescat,
i com un fil de llum raja la mel daurada
que torna groc son rostre del tot auriolat.
La terra ja llaurada voldria fecondar
i espera vivament la joia del sembrar
perquè de nou esclati el fruit d’una altra anyada;
mira el pagès extàtic els solcs indefinits;
després vora del marge els bous són desjunyits
i regna sobre el camp la pau de la vesprada.

RODA DE TER
JOSEP BAUCELLS I PRAT
RODA DE TER, 1862 – GRANOLLERS, 1926
Obtingué anomenada amb els
poemes Brots (1888) i amb els seus
articles patriòtics radicals, publicats
en català a El Obrero. Mancat de
salut, tornà a Roda de Ter, on es
dedicà a l’ensenyament. Escriví
també el drama sobre Bac de
Roda L’hereu de la forca (1919), el
llibre de poemes La barca d’or
(publicat el 1928), etc.
La Barca d'or : deixa poètica
Baucells Prat, Josep
Vic : Tip. Franciscana, 1928
P 833 Bau
Brots : poesías
Baucells Prat, Josep
Barcelona : La Academia, 1888
P 833 Bau
Consulta a quines
ESTEVE BUSQUETS I MOLAS
RODA DE TER, 1908– BARCELONA, 1991
Fou un periodista i escriptor català. Començà als diaris
d'orientació catòlica i vinculats a la Federació de Joves
Cristians El Matí, La Nau, Flama i director de L'Avant i del
diari Catalònia, a Tarragona el 1935.
Després de la guerra civil espanyola dirigí Tú, òrgan de les
HOAC, a Madrid. Posteriorment, va inaugurar la columna
diària Bon dia a El Correo Catalán, primer esforç fet des del
1939 de catalanització d'una secció periodística a un diari
Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Oasi : poesies
Busquets i Molas, Esteve
Ripoll : Scriptorium, 1930
P 833 Bus
Consulta a quines
JOSEP CLARÀ I ROCA
RODA DE TER, 1905 – BARCELONA, 1989
Vinculat al Centre Catòlic, va ser un
dels principals animadors de la vida
cultural rodenca anterior a la Guerra
Civil. Igualment, tingué un paper
crucial en la represa posterior,
contribuint a la creació de tertúlies (la
Penya Verdaguer) i esdeveniments
literaris (els Jocs Florals de Roda de
Ter de 1947).
En Bach de Roda : lema:
esca, flama i caliu : poema en VI
cants i una entença
Roda de Ter : [s.n., 200-?]
P 833 Cla
Pètals d'una
sola flor : sonets
[S.l. : l'autor, 1980]
P 833 Cla

Premi Jaume Salés i
Sanjaume
RODA DE TER
MIQUEL MARTÍ I POL
RODA DE TER, 1929 – VIC,2003
Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a
treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys,
fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un
pensionista de gran invalidesa. Abans, als dinou anys, havia patit una greu tuberculosi
pulmonar. Casat dues vegades, té dos fills del primer matrimoni.
Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. Té però, editats un volum de
narracions, dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta
Joan Vinyoli. Actualment la seva Obra Poètica és en curs d’edició a la col·lecció Clàssics
Catalans del segle XX d’edicions 62. En volums personals o en antologies, la seva poesia
ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià,
flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema
encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.
Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions
a l’espanyol i l’italià. Alguns dels autors els llibres dels quals ha traduït són: Neruda,
Saint-Exupéry, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, Gianni Rodari, etc...
Entre d’altres, ha obtingut el Premi Óssa Menor, el Fastenrath, el Premio de la Crítica, el
Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (en traducció primer i en poesia després), el
Nosside internacional a la Vall d’Aosta, etc... El 1991 se li va atorgar el Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes.
Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 1992 per part del
Ministeri de Cultura de l’estat espanyol. També el Premi Nacional de Literatura (1998) i la
Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
L’ 11 de novembre de 2013 es complien deu anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Diferents entitats, mitjans i col·lectius de tot Catalunya van
commemorar, durant el 2013, el desè aniversari de l’escriptor organitzant i impulsant tota mena d’iniciatives per tal de recordar-lo.
L’Ajuntament de Roda de Ter convoca els Premis Literaris de Poesia ‘Miquel Martí i Pol’ com a reconeixement i homenatge al poeta. El lliurament dels
Premis Literaris és un dels actes centrals de les Jornades Miquel Martí i Pol. Aquestes Jornades s’organitzen en homenatge a la figura del Martí i Pol i
tenen com a eix vertebrador el Premi de Poesia que porta el seu nom. Era l’any 1985 quan es va convocar per primera vegada aquest guardó i,
d’aleshores ençà, han estat molts els poetes dels Països Catalans que han participat en el certamen, poetes del Principat, de les Illes o del País Valencià
que han trobat en aquest guardó un impuls i un estímul per a la seva obra.

[L’OBRA DE MIQUEL MARTÍ I POL CONSTA D’UN GRAN LLEGAT
LITERARI. EN AQUESTA SECCIÓ PRESENTEM UN PETIT RECULL
D’ALGUNES DE LES SEVES OBRES]
Estimat Miquel
Llach, Lluís
92(Mar) Lla
La nit : onze
haikús
Barcelona :
Perspectiva
Editorial Cultural,
cop. 2002
P 833 Mar
Creix el silenci
Sans, Montserrat
(Fotògrafa)
[Barcelona] :
Perspectiva, 2004
P 833 San
Sol de palla trenada :
antologia poètica, 1951-2003
P 833 Mar
Tot és possible :
paraules per a l'esperança
Barcelona : Ara Llibres, 2013
P 833 Mar
Tribut
de sorra i fulles a
Miquel Martí i Pol
Barcelona :
Mediterrània, 2011
P 833 Mar
Miquel Martí i Pol : el
compromís amb la vida
Barcelona : Fundació
Videoteca dels Països
Catalans, DL 2003
DVD 833.3(Mar) Miq
Miquel Martí i Pol recitat
per Ramon Martí i Pol
P 833 Mar
Amb els ulls oberts
[Barcelona] : 2003 MDS
Books/Mediasat, 2003
P 833 Mar
Degustació poètica : Terra ; Tendresa ;
Autoretrat
P 833 Mar
Consulta a quines
Veu incessant : poemes
P 833 Mar
Pensaments ;
Miquel Martí i Pol
Barcelona : Pòrtic,
2007
P 833 Mar
Lectura poètica
de Miquel Martí i Pol
des del Ladakh
Zanskar, el Tibet indi
Girona : Fundació Valvi :
Aura Comunicació, 2006
P 833 Mar
Petita història
de Miquel Martí i Pol
I 92(Mar) Fer
Bon profit! ; Per molts anys
IP 833 Mar

La Biblioteca Bac de Roda acull el Centre d’Interès Miquel Martí i Pol amb
documentació recopilada sobre la figura del poeta i el complet Fons Miquel
Martí i Pol, cedit per ell mateix, que aglutina 7644 registres de llibres i uns 1000
exemplars de revistes, així com els documents de l'arxiu personal format per 49
caixes i un total de 110 d'obres d'art, algunes de les quals estan exposades de
forma permanent a la biblioteca.
El 2013 es va posar en marxa una pàgina web dedicada al poeta:
www.miquelmartiipol.cat

Quasi homenatge
Envelliran els llibres i potser
no els llegirà ningú, però la carn
no serà pas menys trista. Desaprendre
tan de futur és una tasca dura
i també ho és assajar de fer un nus
amb la corda del temps per recordar
que encara no has viscut i ja s'apropa,
furtiu i descaradament solemne,
el desenllaç. Toca el mar amb els ulls
cansats de no mirar i esborra els signes
de qualsevol complaença; que sigui
tot tan dur i tremolés que ja no puguis
recular més sense negar-te. Ara
potser ja res no compta, només l'arbre
que preserva l'espai de les ventades
contradient el ritme de les coses,
o la sageta que desfà camí
i és un repte de llum que t'assenyala
i esperes amb temor i amb alegria.
Envelliran llibres i molt més
hauràs envellit tu quan, mig escèptic,
mig resigant, recullis el farcell
d'enganys i desenganys i, altiu, contemplis
la immensitat amb la mirada neta
de turpituds i angoixes, tal vegada
estrafent sense ganes aquell gest
de revolta que ben pocs han comprès
però t'ha acompanyat tota la vida.
Petita faula de mi mateix
1
Jo, per exemple, em llevo
cada dia a les set
vint-i-cinc i m’afaito
lentament perquè em vagui
de reprendre, una a una,
les paraules i omplir-me’n
les mans. Són llargs els dies,
llargues les hores lentes,
i ara la gent creix massa
de pressa i tothom perd
el temps en ximpleries.
2
Jo, per exemple, esmorzo
discretament i em rento
polidament la boca,
i tot té un aire plàcid
mentre em vesteixo, i penso
que el món és una cambra
petita, amb quatre mobles
per tota companyia.
Però la gent creix massa
de pressa i tothom perd
3
Jo, per exemple, dintre
de poc ja farà vint-
i-tres anys que treballo
vuit hores cada dia,
i he viscut sempre al poble
i he engendrat fills, i estimo
les coses i el silenci
i encara em vaga als vespres
tot sol al fons de casa
d’escriure algun poema.
Però la gent creix massa
de pressa- ja ho he dit-
i llegeix poc i pensa
molt menys i tothom perd

Guia poetes

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Guia poetes

Ähnlich wie Guia poetes (20)

Guia poetes