10. L'any 1985 el van nomena Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
11. Comença a prop del Palau de la Granja amb arcs de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caseró on s’emmagatzemava l'aigua.
12.
13. 728 metres x 28 metres i mig + 6 metres de ciments en el tros principal.
14. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.
15. A la part superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat.
16. En l'actualitat ha tingut una petita restauració però es conserva bastant bé.
17.
18.
19. Comunicava Roma amb les Columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània d'Hispània, a partir dels Pirineus.
20. Al llarg de la seva història va rebre diferents noms.
21.
22. En arribar als Pirineus, seguia cap al sud per tota la façana mediterrània peninsular fins a Cadis.
23. Va rebre el nom definitu per l'emperador August, (per les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi).
24. Connectava amb la Via Domícia al coll de Panissars, per l'interior, i a l'actual pas fronterer entre Cervera i Portbou, per la costa.
25. -Orippo (Dos Hermanas) -Carmo (Carmona, Sevilla) -Corduba (Còrdova) -Saetabis (Xàtiva) -Aquis Vocontis (Caldes de Malavella) -Gerunda (Girona) -Cadis Ciutats per on passava : -Mentesa (Villanueva de la Fuente) -Saltigi (Chinchilla de Monte-Aragón) -Libisosa (Lezuza) -Carthago Nova (Cartagena) Valentia (València) -Saguntum (Sagunt) -Dertosa (Tortosa) -Tarraco (Tarragona) -Rotea (Rota)
26.
27.
28. Dos mil·lennis després segueix sent una de les principals vies de comunicació de l'occident espanyol, havent-se reinventat sota l'equívoca denominació de "Ruta de la Plata", la qual uneix les ciutats de Gijón i Sevilla.
29.
30.
31. D'origen romà (es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge esquerre)
32. Va ser derruit pel riu, que es va endur la pilastra central, i es va reconstruir amb un sol arc per evitar l'efecte de les riuades.
33. El nou perfil i la menor amplada no eren adients per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties i càrrega.
34.
35. En 1939 l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963.
36.
37. 57 m sobre el riu Tajo i format per sis arcs, recolzats per cinc pilars.
38. La llum d’aquests arcs és d’entre 20 m i 28 m, deixant passar el pas habitual de l’aigua.
39. Els arcs tenen dues files de dovelles i els pilars rectangulars de 12 x 8 m i tenen tallamars triangulars, formant una forma pentagonal.
44. Medeix 13,15 m d’alçada, amb una planta rectangular de 11,5 x 2,60 m, i descansa sobre el pilar central de la construcció.
45. S’hi poden observar dues plaques de marbre, en una de les quals hi ha la inscripció amb la data de construcció i la dedicació a l’emperadora Trajà.
46.
47.
48. S'ha documentat en època d'August, de Vespasià i de Trajà, i és probable que en les tres es van fer modificacions del pont.
50. Té diverses fases constructives, les més importants són la romana i una altra posterior realitzada al S. XVII.
51. La secció romana consta de 15 arcs de mig punt, que formen els inicis perfectes de les voltes de 6,50 m d'ample. Cada arc està compost de 33 dovelles de 1 m d'alçada.
52.
53. Les piles que uneixen i subjecten els arcs són bastant uniformes.
54. Posseeixen tallamars triangulars, que són rematats per una cornisa motllurada i sobre ells s'adossen unes pilastres centrals de 0,90 per 1,20 m.
59. En el vèrtex superior del qual, apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre Gironella.
60. Des d'aquest punt baixaven fins gairabé el riu dues alineacions, on es situaven els altres dos vèrtexs, l'un a l'actual zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant Fèlix.
61.
62. Aquest tram de muralla resseguia l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries .
63. En aquest tram, la muralla romana, a partir dels primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, el que va donar lloc a la degradació del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera.
64.
65. En aquest tram, i a tocar Sobreportes, es troben les restes més significatives d' opus poligonal o siliceum.
66. Aquests conjunts de blocs irregulars de pedra calcària són visibles, també, a la paret nord del pati de les Àligues, entre la Torre del Telègraf i la Torre Rufina.
67.
68.
69. Les modificacions que ha sofert al llarg dels seus més de 17 segles d'existència no han arribat a alterar el seu aspecte original que segueix les directrius de l'enginyer romà Vitrubi.
71. Els murs són de 4,20 m x 7m d’altura alguns trams.
72.
73. La distància entre torres, hi ha constància que havia 85 o 86, 46 d'elles es conserven íntegres mentre que hi ha restes de les altres 39 més o menys ben conservats, varia entre els 8,80 i 9,80 m fins als 15,90 i 16,40 m amb una alçada entre els 8 i els 12 m per la part exterior.
74. Les torres tenen unes dimensions de 5,35 m fins 12,80 me en el buit i de 4,80 fins a 6 m, a la fletxa.
79. El primer correspon al mur (vallum) corresponent al campament que va aixecar la Legio X Gemina.
80. El segon recinte es correspon amb una muralla de pedra, construïda una vegada que l'assentament va deixar la seva activitat militar, originant un nucli civil. Tan sols es tenen evidències d'aquest mur en un solar de la ciutat, amb 2,5 metres d'ample i cubs circulars, va ser enderrocat cap a finals del segle I per construir en el seu lloc un habitatge.
81.
82. Longitud de 2,2 km, englobant una superfície de 26 hectàrees, el seu gruix ronda entre els 4 i 5 metres.
83. La seva conservació és molt lleu, a causa de les restauracions i remodelacions: part del tram sud-occidental es va elevar per a construir el Passeig de la Muralla, de manera que el mur romà està ocult.
85. L'única porta d'època romana de la qual es tenen notícies es coneix a través dels treballs arqueològics realitzats en 1971 i 1972, amb 4 m d'ample, amb una obertura estava protegit per torres semicirculars de 8 metres de diàmetre, de les quals queden en peu quatre filades.
87. La muralla tardana, com la alt-imperial, es va construir amb una matèria molt abundant en els voltants de la ciutat, les roques cuarcíticas. El seu aspecte extern és molt irregular, i entre aquest i l'intern, d'opus incertum, es van hissar diverses capes de opus caementicium.
88.
89.
90. El teatre va començar a construir-se en temps de l'emperador August, entre els anys 5 i 1 a C.
91. El diàmetre de la càvea és de 87,6 m amb una capacitat per a uns 6.000 espectadors.
92.
93.
94. Va ser edificat sota el mandat de l'emperador Tiberi per monumentalitzar la ciutat més important, juntament amb Asturica Augusta de la conca del Duero.
95. Aquest teatre, excavat a la roca, que va tenir capacitat per a 10.000 espectadors, el convertia en un dels més grans de la seva època a Hispania. Tenia la finalitat de servir per a la interpretació d'actes teatrals del període clàssic.
96.
97.
98. La conformació del teatre de Sagunt és la clàssica, això és dividida en scaenae, cavea i orquestra.
99. Com que és un teatre gran-de més de 90 m de diàmetre-la cavea es divideix en imatge, mitjana i summa cavea
135. La sorra es separava del graderia per un pòdium. Interiorment disposava de carceres per les feres, habitacions de gladiadors i de culte amb un passadís longitudinal que les unia entre si.
138. fins al S. III es va utilitzar per la seva funció original, els espectacles; el S. IV es va utilitzar com a magatzem agrícola. Al S. XVII es va aprofitar com a pedrera, sent parcialment destruït.
142. Inclosa dins del pla que l'emperador va emprendre per tot l' Imperi per dotar a totes les grans ciutats d'edificis com termes , teatres , amfiteatres , o fòrums , amb l'objectiu de potenciar la romanització en aquestes zones.
179. Formades per dos edificis paral·lels. L'un contenia les cambres fredes: l' apodyterium el frigidarium i la cella piscinalis L'altre albergava les cambres calentes: tepydarium, sudatorium i caldarium. -TERMES DE SANT BOI