1. Per Bea González

3. Es refereix a la idea que qualsevol músic, escriptor o, en
general, qualsevol autor que vulgui publicar la seva obra a
Internet, pugui fer-ho fixant quins usos permet i quins prohibeix.
Actualment, l’organització Creative Commons (CC) està destinada a
promoure l’accés a la cultura i a una major flexibilitat de les lleis de
propietat intel·lectual.
Creative Commons en la seva obra, dona permís perquè es copiï i
distribueixi. A més decideix si accepta que s’utilitzi amb fins
comercials o si deixa que es facin obres derivades.

4. El software és un programa o un conjunt de
programes informàtics que tenen una tasca
determinada. Està compost per un conjunt
d’instruccions que un ordinador executa per poder
realizar una funció específica (MAS J. El software
libre. Barcelona: Zaro Factory. 2005.)

5.  Convencional
 De codi obert (open source)
Lliure (free software)

6. Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de
programació, fer-hi modificacions, traduir-lo o fer-lo servir per a
finalitats diferents. Es pot classificar en:
 Programari gratuit (freeware): programes que es poden fer
servir lliurement, sense pagar pel seu ús.
 Programari de prova (shareware): programes que es poden
probar però que demanen un pagament si se’n vol fer un
ús complet i continuat.
 Programa comercial: programes que requereixen un
pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència
comercial.

7. El programari de codi (open source), ofereix la possibilitat
d’accedir al seu codi Font. També garanteix el dret a
estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i
difondre’n la versió resultant.

8. Es planteja les repercusions ètiques i socials derivades de
l’adopció d’un model d’ús determinat i de la creació del
programari. Garanteix quatre llibertats:
 Usar-lo amb qualsevol finalitat
 Estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
 Redistribuir-lo a tercers.
 Introduir-hi millores i fer-les públiques perquè es
beneficiï tota la comunitat.