1. PROPOSTA:
REGLAMENT GENERAL
D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
DELS DISTRICTES
Resum del Projecte Normatiu:
Reglament dels Districtes

2. UNA QÜESTIÓ PRÈVIA…
Què és la participació?
És el dret de la ciutadania a intervenir
activament en la creació i definició de
polítiques públiques.
Permet complementar la legitimitat del
sistema representatiu, que atorga al govern
la capacitat de prendre les decisions que
consideri més oportunes, en un marc de
legalitat i transparència, però millorant-lo
amb un sistema participatiu.
2

3. Com es regula la
participació a Barcelona?
La participació a la ciutat de Barcelona està reglamentada
a les Normes de Participació Ciutadana. És el document
marc que regula els òrgans, els processos i els mecanismes
de la participació de Barcelona, així com els drets i deures
de la ciutadania en matèria de participació.
Els districtes disposen d’un reglament marc, i cada districte
pot desenvolupar el seu propi reglament.
3

4. Són tres reglaments que es tramiten en
paral·lel però que estan relacionats
Els tres reglaments
van ser creats per al
desenvolupament
dels drets de
participació.
Reglament de
Participació
Ciutadana
(elaborat el 1986 i
reelaborat el 2002; darrera
modificació: 2009)
Reglament
Intern del
Consell de
Ciutat
(elaborat el 2005)
Reglament
General
d’Organització i
Funcionament
dels Districtes
(elaborat el 2001 i
modificat el 2009 pels
Consells de Barri)
4

5. Procés d’aprovació dels
tres projectes normatius
En aquest moment és
quan els ciutadans i
ciutadanes poden fer
al·legacions,
suggeriments, etc.
COMISSIÓ DE
GOVERN
El govern
QUINZE DIES PER A
AL·LEGACIONS
DELS PARTITS
Partits de l’oposició
COMISSIÓ DE
GOVERN AMB
INCORPORACIONS
COMISSIÓ DE
PRESIDÈNCIA
El govern
El govern i
l’oposició
EXPOSICIÓ
PÚBLICA
PROCÉS
PARTICIPATIU
La ciutadania
COMISSIÓ DE
PRESIDÈNCIA
El govern i
l’oposició
I per què és així?
Perquè ho estableix el Reglament Orgànic Municipal
(ROM), que és la norma que regula com es tramiten les
disposicions normatives a l’Ajuntament.
Articles 108-114
5
PLENARI DEL
CONSELL
MUNICIPAL
El govern i
l’oposició

6. REGLAMENT DELS DISTRICTES
TÍTOL 1:
TÍTOL 2:
Competències
dels districtes
Organització dels
districtes
TÍTOL 3:
TÍTOL 4:
Règim de
funcionament del
Consell de Districte
La participació
ciutadana als
districtes
TÍTOL 5:
Règim d’acords
dels Òrgans de
Districte
6

7. PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBAT
Alguns exemples…
Considereu que el funcionament dels òrgans, dels
espais i dels processos de participació a la ciutat de
Barcelona és bo? Per què?
Què creieu que falla a la participació de
Barcelona? Feu una proposta de millora amb
relació a allò que considereu que falla. Com
creieu que es pot millorar la participació
ciutadana a Barcelona?
Penseu que els reglaments i les estructures actuals
recullen de manera adequada totes les formes de
participació que es produeixen a la ciutat?
Creieu que la participació de les entitats i de la ciutadania té un
impacte real en la gestió de la ciutat o del districte?
Quins recursos econòmics, humans i materials hauria de
destinar l’Ajuntament a la participació
7

8. TÍTOL PRIMER: COMPETÈNCIES DELS
DISTRICTES
El Títol 1 es refereix a les competències dels districtes –cal distingir entre les
competències de gestió i les competències en matèria de participació ciutadana-, i
estableix com assignar noves competències a favor dels districtes, així com la possibilitat que
aquests mantinguin relacions d’agermanament o de col·laboració amb altres ajuntaments o
institucions d’arreu del món per delegació de l’òrgan municipal competent.
ALGUNS ACLARIMENTS
Com s’organitzen els districtes i quines funcions tenen atribuïdes
Organització dels districtes:
•
El Consell de Districte
•
El president o presidenta del Consell de Districte
•
El regidor o regidora de Districte
•
La Comissió de Govern de Districte
•
Les comissions i els òrgans consultius i de participació
8

9. TÍTOL PRIMER: COMPETÈNCIES DELS
DISTRICTES
El Consell de Districte és el màxim òrgan de govern. Està format pels representants dels
diferents grups polítics del Districte i articula el seu funcionament mitjançant la Junta de
Portaveus i els grups municipals del Districte. És presidit per un regidor o regidora, nomenat per
l’alcalde o alcaldessa d’entre els regidors i regidores a proposta del Consell, que s’anomena
president o presidenta de Districte.
El Consell de Districte té atribuïdes les funcions de representació de l’Ajuntament en el
territori, la relació i la interlocució amb veïns i veïnes i entitats, i l’impuls o la proposta de
serveis i actuacions en l’àmbit territorial. També emet informe preceptiu (de compliment
obligat) de:
− El Programa d’Actuació Municipal (full de ruta d’inici de mandat).
− Els instruments d’ordenació urbanística que afectin l’àmbit territorial del Districte.
− Els projectes d’equipaments del Districte.
− L’estudi de les peticions i les iniciatives individuals i col·lectives dels veïns i veïnes.
− Els pressupostos municipals.
9

10. ORGANIGRAMA
CONSELL DE DISTRICTE:
Format per: el president o presidenta de
Districte; el regidor o regidora; els
regidors i regidores adscrits; els consellers
i conselleres de govern i oposició.
ÀMBIT
POLÍTIC
REGIDOR/A DE DISTRICTE
CONSELLERS DE
GOVERN
Empreses
GERENT
UTE GUB
Direcció de
Serveis
Generals
Direcció de
Serveis de
Territori i Serveis
a les Persones
Direcció de
Serveis de
Llicència i
Espai Públic
10
ÀMBIT
EXECUTI
U

11. TÍTOL SEGON: Organització dels
districtes
El Títol 2 regula l’organització dels districtes. Ho fa en nou capítols, referits, respectivament, a
l’estructura orgànica, al Consell de Districte, al president o presidenta del Consell de Districte, als
consellers i conselleres de Districte, als regidors i regidores adscrits al Districte, a la Junta de
Portaveus, als grups municipals de Districte, al regidor o regidora de Districte, i a la Comissió de
Govern de Districte.
Propostes de modificació
El Consell de Districte, a proposta de la Comissió de Govern, crearà o dissoldrà els consells
sectorials.
Es proposen un total de 12 articles nous a l’apartat de Consellers de Districte, els quals recullen
alguns aspectes que no constaven al reglament dels districtes i d’altres de nous.
La durada de les intervencions als espais de participació, tant per part dels polítics com de la
ciutadania, l’establirà la Junta de Portaveus.
11

12. TÍTOL SEGON: Organització dels
districtes
A les normes vigents al capítol II estaven les comissions consultives, eren
preceptives les de:
•
•
•
Medi ambient, urbanisme i obres
Serveis a les persones i benestar social
Via pública, seguretat
Eren sessions obertes a la ciutadania que es convocaven abans de cada
plenari per tractar els temes de l’ordre del dia del ple
Propostes de modificació
Es proposa l’eliminació de les consultives, es vehiculen les funcions per els consells
sectorials, els consells sectorials s’hauran de reunir sempre al ple hi hagi un punt de
l’ordre del dia sobre la temàtica del consell.
Per exemple si el ple presenta una mesura de serveis socials, abans el consell
pertinent s’ha de reunir.
12

13. TÍTOL SEGON: Organització dels
districtes
Alguns aclariments
• Quines són les funcions dels consellers i conselleres de Districte?
Els membres del Consell de Districte són responsables de diversos àmbits temàtics i territorials.
Són un dels canals de relació entre la ciutadania i els assumptes municipals. L'elecció dels
seus membres es realitza de forma indirecta a partir dels resultats electorals registrats a
cadascun dels districtes en les eleccions municipals.
El nombre de consellers o conselleres que conformen cada Consell de Districte es determina
en funció del nombre de persones inscrites en el padró municipal que resideixin en el
respectiu districte a data 1 de gener de l’any en què se celebrin les eleccions locals i d’acord
amb la següent escala:
* Fins a 90.000 persones empadronades: 15 consellers o conselleres.
* De 90.001 a 140.000: 17 consellers o conselleres.
* De 140.001 a 190.000: 19 consellers o conselleres.
Qualsevol ciutadà o ciutadana o associació que ho desitgi pot demanar una reunió amb el
seu conseller o consellera d’àmbit temàtic o territorial.
Els consellers s’agrupen en el seu Grup Polític Municipal.
D’entre tots els consellers i conselleres del Grup, un n’ostenta la representació i és el Portaveu
del Grup. També assisteix a la Junta de Portaveus.
13

14. TÍTOL SEGON: Organització dels
districtes
• La Comissió de Govern
La Comissió de Govern està formada pel regidor o regidora i els consellers que
el regidor nomeni, i és assistida pel secretari o secretària tècnica jurídica. Hi
poden assistir, amb veu i sense vot, totes aquelles persones que s’estimi
convenient amb relació als temes a tractar, com el conseller o consellera
tècnica o la Gerència. S’ha de reunir de manera ordinària un cop al mes.
• La Junta de Portaveus
És l’espai previ a cada plenari on s’estableix l’ordre del dia i el temps
d’intervenció, així com altres aspectes relatius al plenari. Hi assisteixen els
portaveus de cada grup municipal amb representació al Consell Plenari de
Districte, el regidor o regidora (pot delegar la seva presència) i és presidida pel
president o presidenta de Districte i assistida pel secretari o secretària tècnica
jurídica.
Propostes de modificació
Es proposa que la Junta de Portaveus pugui limitar el temps d’intervenció en
els espais de participació, tant per part dels grups com de la ciutadania.
14

15. TÍTOL SEGON: Organització dels districtes
Alguns aclariments
Els espais de participació (consells, comissions, taules) són oberts a la
ciutadania, bé perquè són d’accés lliure o perquè, com en el cas dels
consells, se n’és membre. El Consell Plenari de Districte també és de lliure
accés.
Tanmateix, hi ha altres espais de deliberació -no pas de participació- que
no són oberts.
Espais oberts • Òrgans de
participació
a la
ciutadania • Consell de Districte
Espais
tancats
• Junta de Portaveus
• Comissió de Govern
15

16. TÍTOL TERCER: Règim de funcionament
del Consell de Districte
El Títol 3 estableix el règim de funcionament del Consell de Districte.
Regula la iniciativa per a l’adopció d’acords, la realització de les
sessions (ordinàries i extraordinàries), l’estructura de l’ordre del dia, els
debats i les intervencions de les entitats i dels ciutadans i ciutadanes.
Propostes de modificació
S’incorpora la possibilitat que la presidència garanteixi el bon
funcionament de la sessió i del debat.
16

17. TÍTOL QUART: La participació ciutadana
als districtes
El Títol 4 ordena els diversos instruments de participació ciutadana als
districtes. Es divideix en quatre capítols, relatius a:
• l’Audiència Pública de l’estat del Districte;
• el Consell Ciutadà de Districte, Consell de Barri;
• les Comissions de Treball, els Consells Sectorials i d’Equipament.
Propostes de modificació
• L’Audiència de Districte
En cas que el president no pugui presidir l’Audiència, pot delegar
en el vicepresident del Consell Plenari (és un conseller o
consellera) a fi de donar rellevància a aquesta figura.
17

18. TÍTOL QUART: La participació ciutadana
als districtes
El Consell Ciutadà, què es?
És un òrgan consultiu i de participació de districte de districte en totes les qüestions
referents a les seves competències. Les seves resolucions tenen caràcter de
recomanació per als òrgans de govern
Qui en forma part?
• Hi ha representants de tots els consells sectorials del districte.
•
Inclou un mínim de 17 representants d’entitats de districte.
•
Un terç del consell són ciutadans i ciutadanes escollits aleatòriament del cens
del districte.
• Personal tècnic del districte si es creu oportú.
Quins temes tracta.
Els temes cabdals del districte, el programa d’actuació, les ordenances i
reglaments generals, els pressupostos.
18

19. TÍTOL QUART: La participació ciutadana
als districtes
El Consell Ciutadà , què es proposa?
De manera similar al Consell de Ciutat, els Consells Ciutadans podran proposar punts
de l’ordre del dia al Consell Plenari de Districte. El secretari o secretària tècnica
jurídica valorarà la forma jurídica que determini cada cas.
Es garanteix que la representació associativa sempre serà 1/3 part del total del
consell.
Els ciutadans individuals seran escollits d’entre els membres del Registre Ciutadà, no
pas del cens, atès que el Registre és la base de dades que inclou els ciutadans i
ciutadanes que han manifestat el seu interès a participar-hi.
Es vertebra la relació amb els Consells de Barri, ja que el vicepresident de cada
Consell de Barri forma part del Consell Ciutadà.
S’introdueix un article nou amb la finalitat de crear una Comissió Permanent del
Consell Ciutadà.
La permanent inclou representants de tots els àmbits que conformen el consell
ciutadà, ( article 55 bis)
19

20. TÍTOL QUART: La participació ciutadana
als districtes
Els Consells de Barri
S’incorporen al projecte normatiu els articles corresponents als Consells de
Barri que mancaven, ja que les normes són del 2001 i aquests articles es
van aprovar i publicar el 2009.
Els Consells sectorials i d’equipament
Els Consells sectorials són consells per tractar àmbits temàtics amb les
entitats del sector i els consells d’equipament són espais que tenen la
funció de seguiment de la gestió i programació els equipaments
municipals.
Propostes de modificació
Consells de barri.
S’obre la possibilitat que es puguin proposar punts per a l’ordre del dia del
Plenari, pel procediment regulat per l’article 58.
Queda concretat a la Comissió de Seguiment el nombre d’entitats i de
ciutadans i ciutadanes que formen part de la Comissió: fins a quatre
entitats i fins a dos ciutadans o ciutadanes individuals del Registre
Ciutadà.
20

21. TÍTOL QUART: La participació ciutadana
als districtes
Propostes de modificació
Comissions de Treball, Consells Sectorials i d’Equipament
Les Comissions de Treball es podran crear a proposta de la Comissió de Govern
i a proposta dels Consells Sectorials, sempre de manera justificada.
Els Consells Sectorials podran proposar punts per a l’ordre del dia del Plenari
mitjançant el Consell Ciutadà de Districte.
Quan el Consell Plenari tracti d’un tema relatiu a la competència d’un consell,
caldrà que aquest consell es reuneixi prèviament.
Es regula que cada districte tingui un mínim de dos consells sectorials i un
màxim de vuit, però hi ha temes que s’hi han de tractar
ineludiblement,
com
ara
els
de
benestar
social, urbanisme, equipaments, etc.
Es regula la dissolució i la fusió dels consells: si al llarg d’un any no s’han
reunit, el Consell Plenari els podrà eliminar o fusionar.
21

22. TÍTOL QUART: La participació ciutadana
als districtes
Alguns aclariments
ESPAIS DE LLIURE
ACCÉS A LA
CIUTADANIA
Audièn
cia
Pública
Consells
de Barri
ESPAIS ON L’ASSISTÈNCIA ES
RESTRINGEIX ALS MEMBRES
Comissions
de
Seguiment
Consell de
Barri
Consells
d’equip
a-ment
Consells
Sectoria
ls
Comission
s de
Treball
Consell
Ciutadà
22

23. A més de les entitats, de la ciutadania i dels grups municipals...
Cada Consell Sectorial designa un representant al Consell Ciutadà, i
cada Consell de Barri té com a representant el vicepresident; per
consegüent, és un lloc de trobada i de debat transversal, tant a escala
temàtica com territorial.
CONSELL DE
BARRI:
vicepresidents
CONSELL
CIUTADÀ
CONSELL
SECTORIAL:
representants
23

24. Algunes preguntes
• Si sou una entitat i voleu demanar un punt de l’ordre del dia al plenari,
com ho heu de fer?
Us podeu adreçar al Consell de Barri o, si formeu part d’un Consell
Sectorial, al vostre Consell Sectorial. En tot cas, caldrà que sigui valorat
pel Consell Ciutadà de Districte.
• I si sou un ciutadà o ciutadana?
Us podeu adreçar al Consell de Barri, o bé al Consell Ciutadà, si en
formeu part.
24

25. PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBAT
Alguns exemples…
Les Audiències són espais que permeten la participació eficaç de
la ciutadania? El terme audiència és apropiat per un espai de
participació, Creieu que els Consells de barri poden complir
aquesta funció i que l’Audiència és encara necessària?
Considereu necessari que es facin Audiències de Districte?
Cada quant creieu que caldria fer-les?
Creieu que els Consells d’Equipament són necessaris, o
penseu que hi ha alguna alternativa, com ara incorporarlos als Consells Sectorials?
Creieu que caldria reduir el nombre de consells als
districtes?
25

26. PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBAT
Alguns exemples…
Quina hauria de ser la unitat territorial
mínima per a convocar consultes
ciutadanes? Ciutat, districte, barri o carrer?
Considereu que la racionalització d’òrgans de participació
s’ha de limitar a una reducció quantitativa? Com es podria
fer d’una manera més qualitativa?
26

27. TÍTOL CINQUÈ: Règim d’acords dels
Òrgans de Districte
El Títol 5 del Reglament es refereix al règim d’acords dels Òrgans de
Districte: estableix els quòrums i les majories necessàries, la possibilitat
d’interposar recursos administratius contra actes dels districtes, i la
potestat de l’alcalde o alcaldessa de suspendre els acords dels
Òrgans de Districte que vulnerin l’ordenament jurídic o l’abast de les
competències assignades als districtes, d’acord amb un procediment
establert.
És a dir, aspectes bàsicament de gestió interna.
27

28. Documents de consulta
per saber-ne més.
• Pla Director Municipal de Participació Ciutadana 2010-2015.
• Mesura de Govern del Registre Ciutadà.
28