1. Art del Renaixement ARQUITECTURA QUATTROCENTO

7. ARQUITECTURA QUATTROCENTO

9. El nou estil “antic” és, en un principi, un estil florentí. Els edificis que poden servir de transició, entre el gòtic i el retorn al món clàssic, poden ser dos palaus, encara amb torre feudal, EL PALAU VECCHIO i EL PALAU BARGELLO.

10. Una església que significa, també, el pas del gótic cap al nou estil és l’església florentina de la Santa Croce.

11. Però sobre tot el canvi cap a la Rinascità, i motiu d’orgull cívic de la burgesia florentina, serà la construcció de la Catedral (Duomo ) i de la seva cúpula.

14. Florència (Itàlia) Localització 114m (alçada des de terra x 41,7 m (diàmetre interior), 45,5 m (diàmetre exterior) Dimensions Arquitravat i voltat Sistema constructiu Maó, marbre i pedra Material Catedral Tipologia Renaixement (Quattrocento) Estil 1418-1446 Cronologia Filippo Brunelleschi Arquitecte Cúpula de Santa Maria del Fiore Títol FITXA TÈCNICA

15. La Catedral de Florència era un edifici gòtic amb voltes de creueria (construït al s. XIII). El campanile (campanar) l’havia construït Giotto, i la resta de l’edifici iniciat el 1296 per Arnolfo di Cambio. La cúpula serà la primera obra de BRUNELLESCHI.

17. CÚPULA DE STª Mª DEI FIORI, CATEDRAL DE FLORÈNCIA - Cúpula que cobreix l’espai central de la catedral gòtica de Florència (41’7 m. de diàmetre), inspirada en la del Panteó romà d’Agripa. -Es tracta de la major estructura de maó del món, construïda amb maons romans i fabricats baix la supervisió del mateix Brunelleschi. Tots tenen un gruix de 5,1 cm i un llarg de entre 15,2 i 30 cm.

19. -Doble cúpula amb un espai buit al mig , que fa que el pes total sigui menor i la rigidesa continuï essent la mateixa que si fos massissa . -La cúpula subdivideix el seu pes amb aquestes dues cúpules, la cúpula externa peraltant-se en arc apuntat, serveix de contrafort a la cúpula interior (el mateix sistema de les cúpules cistercenques). Brunelleschi uní les cúpules mitjançant costelles en els angles.

22. Brunelleschi . Cúpula exterior octogonal de la Catedral de Florència . - Es tracta d’una estructura autosostinguda i, per aquest motiu, Brunelleschi va haver de fer que les tensions anessin a parar a diverses semicúpules de descàrrega. - Per tant, l es semicúpules circumdants serveixen de contraforts de la base dels tambors, i articulen, de forma esglaonada, els volums exteriors.

24. BRUNELLESCHI CÚPULA DE STª Mª DEI FIORI, CATEDRAL DE FLORÈNCIA -CONCLUSIÓ. Aquesta cúpula és com una doble closca: una d’interna (construïda amb maons i pedra) i una altra d’externa (recoberta de teules vermelles i amb vuit nervis de marbre blanc), que té un perfil ogival i s’alça damunt un tambor octogonal, que té un òcul a cada una de les seves cares. -Destaca el contrast dels colors vermell dels maons i blanc del marbre.

25. MODELS I INFLUÈNCIES: - Inspirada en els temples circulars de la Roma Imperial (el Panteó d’Agripa és una semiesfera suportada per murs de càrrega gruixuts, i dissenyada per ser vista des de l’interior). Brunelleschi s’enfrontava amb una base octogonal de diàmetre semblant sobre el què volia aixecar una cúpula que fos un referent per a la ciutat. -També coneixia la tècnica constructiva de les cúpules bizantines amb les seves nervadures, materials lleugers i la distribució de les forces i càrregues en petxines i contraforts, donat que la cúpula del baptisteri de Florència s’inspira en elles. -Dificultat inicial per la magnitud i la seva embranzida colossal, que Brunelleschi va saber solucionar amb la seva tècnica innovadora.

26. Filippo Brunelleschi. Catedral de Florència. Cúpula. 1419-1434 -Pel gran èxit assolit es convertí en un distintiu de les esglésies renaixentistes i, durant gairebé cinc segles, els arquitectes tant d’Europa com d’Amèrica van reproduir les solucions proposades per Brunelleschi i la seva concepció espacial a les esglésies. -Estructuralment, és tan perfecta que ha estat imitadíssima, fins i tot, pel mateix Miquel Àngel que va exclamar: “És molt difícil fer qualque cosa igual, i impossible fer-ho millor, en faré una germana més gran, però no més bella”.

29. BASÍLICA DE SAN LORENZO (FLORÈNCIA) 1420-1429 - Recupera el model de basílica romana, amb tres naus al cos longitudinal, que recolzen sobre columnes clàssiques corínties (se’ls ha afegit un bocí d’entaulament per fer-les més altes): té arcs semicirculars (de mig punt), i planta de creu llatina.

30. Brunelleschi. Església de San Lorenzo (1420 ) Basílica de planta de creu llatina, tres naus i àbsis de base quadrada regular, de la mateixa mida que el creuer i els trams del transsepte. Es poden veure el perfil de les voltes esquifades (bufades o de quatre punts), a les naus laterals (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos). Va recuperar les petxines per a passar d’un tram quadrat a una coberta semiesfèrica.

31. Filippo Brunelleschi. Església de San Lorenzo. 1420-1429. Florència (planta i interior) - Sobre els arcs es situen les finestres. El sostre és llindat i està decorat amb cassetons (influència del Panteó romà). - L’home en entrar ho domina tot.

32. Brunelleschi. Interior de San Lorenzo - Coberta plana de fusta per a la nau central (que és el doble d’ampla i alta que les laterals), i cúpula sobre petxines en el creuer (és la seva aportació a l’art modern). - Utilitza molt el quadrat i el cercle (figures molt lògiques i basades en el sistema de proporcions matemàtiques, com el dibuix geomètric del terra). En les naus laterals es situen les capelles decorades amb òculs; i en el mur de separació, pilastres adossades. El color que predomina és el blanc del marbre i el gris de la pedra. - També va construir el claustre i la Sagristia Vella , a l’extrem nord de l’església (posteriorment Miquel Àngel construirïa a l’altre costat la Sagristia Nova, com a capella funerària dels Mèdici).

33. Brunelleschi Claustre de l’església de San Lorenzo (Florència) Arcades clàssiques, i a l’interior dels passadisos, voltes d’aresta .

35. Brunelleschi. Església del Santo Spirito (1432) L’espai interior respon als nous criteris de la perspectiva, com a San Lorenzo (són semblants). Planta de creu llatina envoltada a totes les seves cares per un deambulatori, compost per les naus laterals i les seves perllongacions.

36. Brunelleschi (1377-1446) Interior del Santo Spirito - La nau central , de coberta plana, és més llarga que la de San Lorenzo i és l’únic espai directament il·luminat. A les naus laterals apareixen les voltes esquifades (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral·lels que van dos a dos). -És un exemple d’elegància compositiva, s’hi combinen perfectament la proporció, la claredat i la simplicitat decorativa, a les qual afegeix una llum homogènia que banya l’interior i dóna unitat al conjunt.

38. Brunelleschi. Capella Pazzi (1429, s’inicia) - Construïda en el claustre de la Santa Croce (petit edifici annex), és, a l’hora, sala capitular i capella-oratori per a la família Pazzi. -En la façana anteposa un pòrtic amb sis columnes i pilastres corínties, que sostenen un arquitrau. Símbol de la proporcionalitat, l’ordre, la mesura, l’esveltesa i la simplicitat. És a dir, d’una esplèndida puresa compositiva i claredat geomètrica (destaca per la seva bellesa).

39. CAPILLA PAZZI, STª CROCE, Brunelleschi la deixà inacabada La façana sembla un nàrtex amb arc de triomf central, que romp la continuació de la part llindada (arquitrau). L’arc de mig punt trenca l’arquitrau just al centre, reflectint la cúpula que s’aixeca sobre aquest tram central del pòrtic. És un dels exemples més clars de la utilització harmoniosa dels elements clàssics. El mateix esquema compositiu es va emprar en la Sagristia de San Lorenzo (1419-1428), capella funerària de Giovanni de Mèdici. L’autoria d’aquest atri és dubtosa, es creu va ser fet posteriorment per Giuliano Maiano (1460)

40. VOLTA DEL PÒRTIC

41. CAPILLA PAZZI, STª CROCE - Sobre una planta rectangular, que engloba un quadrat, recolça una cúpula de nervis sobre petxines, on destaca el seu color de pedra gris (pedra serena de l’arquitectura toscana) sobre fons blanc. -Gran utilització del cercle i del quadrat.

46. Brunelleschi. (1377-1446). Pòrtic de l’Hospital dels Innocents (1419-1424). Florència . Façana amb pòrtic regular d’arcades, damunt columnes corínties i entaulament clàssic. En els intercolumnis tenim ”putti” blancs sobre fons blau realitzats per Lucca Della Robbia. El pòrtic recorda les stoas gregues.

48. Brunelleschi. Palau Pitti Construït per a Lucca Pitti (important mercader i banquer florentí en 1458). - L’aspecte extern és gairebé d’una fortalesa. Presenta la forma clàssica d’un cub, de planta quadrada, les dependències es distribueixen entorn a un pati central (domus romana). - A l’exterior es poden distingir tres pisos, separats, per balaustrades o cornises, i amb tractament del parament diferenciat en cada un d’ells, l’horitzontalitat dels quals es resalta amb l’encoixinat rústic al pis inferior, i el més suau als superiors. -Les portes i finestres són cobertes per arcs de mig punt, constituïts amb dovelles encoixinades. Les finestres porten frontó. - L’absència d’elements verticals, en l’articulació del mur, dóna un acusada sensació d’horitzontalitat, i una aparença de gran volum. -Va ser construït per a activitats comercials, religioses i socials (no era sols un Palau residencial).

49. Brunelleschi. Palau Pitti - A les fotos de detall, es pot apreciar el volum dels carreus, de l’encoixinat rústic, i de les falses dovelles de l’arc. - L’encoixinat del mur es va fent més pla a mesura que augmenta l’altura.

51. Palau Pitti El gran pati interior és posterior (del Cinquecento), realitzat per Bartolomeo Ammannati (1511-1592), un deixeble de Miquel Àngel. Era, originàriment, la residència de Lucca Pitti, banquer florenti. Va ser comprat pels Mèdici en 1549 (residència oficial dels Grans Ducs de Toscana). Al segle XIX va ser base militar de Napoleó. Després residència dels reis d’Itàlia. A principis del segle XX fou donat al poble italià per Victor Manuel III, i ara és un museu.

54. Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (façana)

55. Michelozzo. Palau Medici- Riccardi. Les seves façanes recalquen un bloc cúbic, i s’organitzen en tres pisos separats per cornises. Aquest tipus de palau d’aspecte de fortalesa, pel seu tancat volum geomètric (malgrat tenir les finestres obertes a la façana), està emparentat amb els palaus gòtics italians, tot i que hagi perdut l’alta torre defensiva.

56. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi de Florència . Es veuen els tres pisos. L’encoixinat va disminuint, progressivament, des de la planta baixa molt rústic, al tercer pis, de textura totalment llisa.

57. Michelozzo. Palau Medici-Riccardi. Pati interior porticat.

58. Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (pati)

59. Michelozzo Michelozzi. Palau Medici-Riccardi. 1444-1460. Florència (façana)

60. Michelozzo. Pati del Palau Vecchio (Palau Vell). Decoracions clàssiques de pintures al sostre dels passadissos i relleus a les columnes.

61. Michelozzo A les columnes del pati porticat del Palau Vecchio hi apareixen grotescs , decoració a candelieri , columnetes abalustrades , garlandes , festons , corones i orles de llorer , tots els elements típics ornamentals del Renaixement.

64. TEMPLE MALATESTIÀ, Rímini (1450-1468) -Transformació de l’església de Sant Francesco en Rímini, en un temple- mausoleu per a Segismundo Malatesta. - Presenta tipologia amb elements clàssics: L’arc triomfal per a la façana, els aqüeductes com a solució al lateral, és a dir, una successió de petites arcades, columnes adossades i frontó. - És una mostra del coneixement i l’ús dels esquemes arquitectònics romans.

65. Alberti . San Francesco de Rímini (TEMPLE MALATESTIÀ). Interior. Coberta de fusta a dues vessants, capelles laterals com excavades en el mur ( capelles fornícules ), que serviran de diferents panteons o sepulcres per als membres de la família Malatesta.

66. Alberti . Temple Malatestià (1450) de Rímini . Església i panteó de la família Malatesta . Façana inspirada en l’arc de Constantí de Roma. Entén la bellesa com “eurítmia”, harmonia entre les parts i el conjunt, i com equilibri , manifestat per la simetria.

67. ESGLÉSIA DE SANT ANDREU (Màntua) 1404-1472 Leon Battista Alberti - El mateix tipus de façana del Temple Malatestià o Sant Francesco, la va perfeccionar a Santa Maria Novella de Florència, i a l’església de Sant Andreu de Màntua (1470). - Pot ser, Sant Andreu sigui l’exemple de temple més acabat de l’arquitectura renaixentista de la segona meitat del Quattrocento.

71. Alberti . Església de Sant Andreu de Màntua (1470) . - Planta longitudinal de creu llatina, d’una sola nau amb volta de canó, amb transsepte i amb capelles rectangulars entre els contraforts (recorda la mateixa composició formal que té la Basílica de Magenci i Constantí, prop del fòrum romà). - Les capelles entre contraforts permeten la celebració de vàries misses sincrònicament.

72. Leon Battista Alberti. Sant Andreu. 1404-1472. Màntua (planta)

74. Vista general de l’interior amb capelles rectangulars entre els contraforts Leon Battista Alberti . Sant Andreu. 1404-1472. Màntua

75. Vista de les capelles laterals Leon Battista Alberti . Sant Andreu. 1404-1472. Màntua - Una de les capelles alberga la tomba del pintor Andrea Mantegna, amb un figura de bronze seva, feta per Gianmarco Cavalli.

82. Nau central de l’església, d’estil gòtic

83. . La intervenció d'Alberti, a la façana

84. Detall de l’arc de mig punt central

85. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència, finalitzada per Alberti 1470) Té dos cossos, dividits per un entaulament, que sembla ja existia quan Alberti se’n va fer càrrec.

87. Podem veure la intenció de resaltar la portada per la colocació de nombrosos elements decoratius: 1.- PILASTRES que donen estètica i proporció a l’espai ocupat pel portó. 2.- L’ARC de MIG PUNT: dóna estabilitat, harmonia i bellesa. 3.- Les MOTLLURES de color marró obscur, amb formes irregulars envoltant el portó, que contrasten amb les altres formes. 4.- Col·locar al final dues grans PILASTRES de marbre verd i amb CAPITELL CORINTI, que enquadra tot el conjunt decoratiu del portó. 5.- Diversos ARCS APUNTATS, a prop de la base de la façana, ornamentats amb marbre blanc i vermell, alternadament. Si no existissin, seria un bloc gegantesc de marbre; aquestos recursos confereixen proporció, a la vegada que humanitzen la façana. 6.- En la cúspide hi ha una creu llatina amb el nucli fet de ferro i recobert d’or pur. 7.- La utilització de MOLTES FORMES GEOMÈTRIQUES (els quadrats entre les pilastres de la part superior, els cercles de les volutes i el rosetó) dóna ELEGÀNCIA, PROPORCIÓ i HARMONIA.

88. L’església conté nombroses obres d’Art: El fresc de la Trinità de Massaccio La Majesta Rucellai (1285), de Duccio di Buoninsegna (1255-1318). Inicialment era a la Capella Bardi, el 1591 es va traslladar aquí, i el 1937 es va treure per exposar-la, i després va passar als Oficis. Obres de Benedetto da Maiano, Domenico Girlandaio , l'altar conserva un Crist de Brunelleschi, el políptic del Lliurament de les claus a sant Pere obra d’Orcagna, així com la sala capitular o capella dels espanyols amb frescs d’Andrea de Boniauto, i una escultura funerària de bronze de Lorenzo Ghiberti. La creu de Giotto di Bondone La trona projectada per Brunellischi Lliurament de les claus a sant Pere

89. LEON BATTISTA ALBERTI PALAU RUCELLAI -Situat a Florència, segueix l’esquema fixat pel Pitti, és a dir, la tradició toscana en l’ordenació de la façana i l’estructura de palaus urbans (disposició entorn a un pati central com la domus romana), però introdueix unes pilastres, inserides entre les finestres, per a rompre la uniformitat del de Brunelleschi (aquí rau la novetat). - Rescata, així, la concepció, típicament romana, de complementarietat entre els elementes arquitravats i els elements adovellats.

90. PALAU RUCELLAI Florència (1446-1451) Alberti fixa el model del palau en el seu ordenament exterior: a la successió vertical dels distints ordres clàssics superposats (a l’estil romà), contraposa la horitzontalitat dels entaulaments. Les pilastres que sobresurten poc, l’encoixinat del mur (menys rústic) i l’ús del sòcol d’ opus reticulatum, són altres elements que caracteritzen, en la seva arquitectura, una restauració de les formes de l’Antiguitat.

94. CONCLUSIÓ. Sobre la base tradicional del palau florentí, la façana albertiana introdueix tres novetats de gran interès: 1.- Articulació vertical a base de pilastres. 2.- Superposició d’ordres en els pisos. 3.- Importància decorativa dels paraments. PERÒ SOBRETOT: PROPORCIONALITAT, magnitud compensada de la verticalitat i l’horitzontalitat, alçada i amplada acordes i concordants. En definitiva, UNA COMBINACIÓ DE BELLESA I ORNAMENT ADMIRABLE.

95. Benedetto da Maiano . Palau Strozzi. Gran cornisa (o ràfec) a la façana principal i gradació del volum de l’encoixinat.

96. Benedetto da Maiano .- Tres detalls del Palau Strozzi, on veim les finestres geminades i la gradació del volum dels carreus de l’encoixinat.

98. Orcagna Loggia de la Piaza de la Signoria de Florència.

99. Arquitectura del Quattrocento italià distinta de la de Florència

100. Laurana . Palau d’Urbino . Edificat per a Frederic de Montefeltro, Duc d’Urbino, gran humanista i mecenes. El seu estil és bastant diferent al típic florentí. La façana exterior està concebuda com una espècie d’entrada triomfal amb dues grans torres. Podem veure el pati interior.

101. Antonio Amadeo Cartoixa de Pavía

104. Mai es va realitzar una ciutat sencera reinaxentista, les seves realitzacions urbanístiques es limitaven al remodelatge de barris, mitjançant la construcció de places que articulaven el seu entorn.

105. Art del Renaixement ESCULTURA QUATTROCENTO…