1. TEATRE MÉRIDA HISTÒRIA D’ART IES RAMON LLULL ALUMNA: LYDIA PÉREZ RUIZ (2n BATXILLERAT A) PROFESSORA: ASSUMPCIÓ GRANERO CUEVES ART ROMÀ
2.
3.
4. FITXA TÈCNICA TÍTOL: Teatre de Mèrida AUTOR: Desconegut COMITENT: Promogut per Marco Vipsanio Agripa com un regal a la ciutat recent fundada, Emerita Augusta, gendre de l’emperador Octavi August, fundador d’aquesta ciutat. CRONOLOGIA: Entre 16 i 15 aC. L’escena va ser reconstruïda l’any 135 dC. La que avui veim és del segle IV. ESTIL: Romà (durant L’Alt Imperi i sota el domini de l’emperador Octavi August) TIPOLOGIA I FUNCIÓ: Teatre amb funció cultural i lúdica (es representaven obres teatrals) SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat. MATERIALS: Marbre, pedra, maó, formigó i cobert originàriament de fusta. Per a les cornises i basament s’utilitzà el marbre. LOCALITZACIÓ: Mèrida, Càceres, Espanya. DIMENSIONS: Longitud de 60 m de llarg i 7 m de profunditat. El front escènic s’eleva a una altura de 30 metres.
5.
6. La ciutat va ser fundada en el 25 aC amb el nom de Colònia Iulia Augusta per ordre d’Octavi August , per als soldats emèrits llicenciats de l'exèrcit romà, de dues legions veteranes de les Guerres Càntabres. El terme emeritus significa en llatí “retirat”. La ciutat va ser la capital de la província romana de Lusitània . S'inicia així un període de gran esplendor del que destaquen els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el circ, els temples, els ponts i aqüeductes. Durant segles i fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic, econòmic, militar, cultural i una de les poblacions més esplèndides en època romana. Al segle III dC va ser considerada la novena del món, per davant d’Atenes. Maqueta de com va haver de ser la ciutat d'Augusta Emerita en el seu màxim apogeu, en el Museu Nacional d'Art Romà.
7. Aquest edifici va ser promogut pel cònsol Marc Agripa , gendre de l’emperador Octavi August, com a regal per la ciutat recent fundada entre els anys 16 i 15 aC, Emerita Augusta , actual Mérida, segons consta en les inscripcions en les dues portes d’accés. Portes d’accés
8.
9.
10. II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: DISSENY El teatre romà de Mérida va ser dissenyat seguint els preceptes vitruvians , i la seva construcció es recolza, en part, en la faldilla d'un turó per protegir als espectadors dels vents. Va estar en ús fins a la segona meitat del segle IV, sofrint algunes remodelacions en segle I i II dC. Es va utilitzar el vessant de la muntanya Santa Albín per facilitar la seva construcció. Té un diàmetre de 96 m. A aquestes graderies s'accedia per 13 portes que comunicaven amb els vomotorium . En el seu centre i part més baixa se situa la orchestra també semicircular -de 30 m. de diàmetre-, amb les tres graderies de la poedria , reservades per a l'alta societat i delimitades amb un muret semicircular de separació o " balteus ". Aquesta orquetra estava recoberta de marbre, i en el seu front s'aixeca la vertical del podium , el frons pulpiti , compost successives exedras rectes i corbes .
12. II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS El teatre de Mérida pertany al denominat tipus mixt, és a dir, construït en part a l’aire lliure i en part excavat al vessant de la muntanya. No està ni totalment arrecerat en un declivi muntanyós, com els teatres grecs, ni és del tot exempt, com els romans.
14. II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS 1. Graderia 2. Santuari 3. Façana posterior de l'escena 4. Peristil 5. Recinte dedicat al culte imperial 6. Corredor d'accés a la ima cavea Originalment tenia un aforament per unes 6.000 persones i ha mantingut completes les parts en les quals s'asseien els espectadors segons la seva classe social: la cavea ima , la cavea mitjana i, finalment, la cavea summa , que ocupava la zona més elevada del teatre. Els tres sectors estaven separats per amples passadissos, anomenats praecintores . La summa cavea o graderia alta era el lloc reservat per als esclaus i les classes menys afavorides. En l'actualitat és la més deteriorada per l'enfonsament de les voltes. La mitjana cavea , composta de cinc files de graderies, acollia a la plebe lliure. La ima cavea o graderies inferiors aquesta formada per 22 files de seients reservats als cavallers.
17. II.II ESTRUCTURA INTERIOR: COLUMNES Sobre cada ordre de columnes s'estenen els seus corresponents entaulaments amb arquitrau, fris i cornisa, tots ells decorats.
19. II.II ESTRUCTURA INTERIOR: COLUMNES Entre les columnes es situen estàtues imperials divinitzades, déus i personatges clàssics: Ceres, Plutó, Júpiter, Proserpina...
20. II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS Entre tot aquest conjunt s'obren les tres portes d'accés a l'escena, la central - valva règia- i les laterals - valva hospitalarium- . Per darrera d’aquesta façana hi ha diverses estades per a actors i altre personal.
22. II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS El *frons *scaenae, o front de l'escena és element més conegut del conjunt. Sobre *podiums de 2,5 m. d'altura, recoberts de marbre, s'eleven dos cossos de columnes corínties de gairebé 30 m.
23. II.I. ESTRUCTURA EXTERIOR: PARTS Les bases i capitells corintis de marbre blanc i els fustos de marbre blau.
26. II.II ESTRUCTURA INTERNA: AULA SACRA I PERISTIL En la part posterior de l'escena hi ha dependències que eren utilitzades pels actors, amb un peristil enjardinat i una petita càmera o capella per al culte imperial. Aquest peristil està porticat en els seus quatre fronts per una doble columnata. Al fons del mateix hi ha una petita càmera rectangular, Aula Sacra . El peristil se segueix utilitzant com a lloc de trobada per als espectadors després de la funció. En un dels extrems del peristil es poden veure les restes de les latrines. AULA SACRA PERISTIL JARDÍ I PART POSTERIOR DE L’ESCENA
33. Durant el seu abandonament i pel pas dels segles les seves estructures es van anar esfondrant mantenint-se visible solament la part superior de la graderia, anomenada popularment "Les Set Cadires" fins a 1910, data de la seva excavació per Menéndez Pidal, qui va dirigir la seva reconstrucció. Menéndez Pidal
40. V. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA Es troba situat no lluny de la població i forma, juntament, amb el amfiteatre i el circ, una trilogia difícil de trobar en altres conjunts d’època romana.
41. V. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA L’edifici està situat en un petit turó, el punt més alt de la ciutat, de 241 m d’altitud. Això permet que els espectadors quedin arrecerats del vent, protegits pel vessant del turó.
42. V. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA La ubicació s’ajusta a les regles de l’estructura urbana romana, que situa la zona lúdica una mica allunyada del centre de la ciutat habitada.
43. VI. MODELS I INFLUÈNCIES El model del teatre romà va ser el grec. El millor exemple del qual va ser el d’Epidaure. Convertits en arquitectura morta, és a dir, no utilitzada ni construïda, va ser Palladio qui durant el segle XVI, va rescatar aquesta tipologia constructiva en el seu Teatro Olimpico de Vicenza (Itàlia), on va repetir tots els elements del teatre clàssic, hi va cercar una perspectiva il·lusionista.
44. VI. MODELS I INFLUÈNCIES Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
45. VI. MODELS I INFLUÈNCIES Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
46. Exemples: Teatre Marcel, Roma (23-11 a .C.). Teatre de Mérida (18-8 a. C.). Teatre de Sagunt (segle I d. C.). Teatre d’Aspendus (Turquia). Teatre d’Orange (França). Teatre de Verona (Itàlia). Odeó d’Herodes Àtic (Atenes, 131 dC). VI. MODELS I INFLUÈNCIES
47.
48.
49. TEATRE MÉRIDA ART ROMÀ HISTÒRIA D’ART IES RAMON LLULL ALUMNA: LYDIA PÉREZ RUIZ (2n BATX. A) PROFESSORA: ASSUMPCIÓ GRANERO CUEVES
![ÍNDEX ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()