1. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Virginia Pinel Professora: M Assumpció Granero Cueves Columna de Trajà

2. Fitxa Tècnica Autor Mestre d’obres de Trajà o, potser, Apol·lodor de Damasc (no se sap segur) Comitent L’emperador Trajà (98-117 dC) Funció Columna commemorativa amb relleus. Commemoració de la victòria de l’emperador Trajà contra els dacis Cronologia Entre els anys 107 i 113 dC Estil Art romà. Alt imperi Material Marbre de Paros Tècnica Talla Dimensions Alçària fust: 29’78 m. Amb la base: 39’83 m. Diàmetre: 4 m Localització Fòrum de Trajà (Roma)

3. 1) La monarquia etrusca (753-509 aC). Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC (caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics). Periodització 2) La República romana (509-31 aC). 3) L’Imperi romà (31 aC-476 dC) La Península Itàlica va ser, a partir del segle VIII aC, una cruïlla entre els pobles grecs , els pobles itàlics i les aportacions de la cultura púnica . Dels pobles autòctons destaquen els etruscs , que desenvolupen una cultura refinada i original. La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics : ALT IMPERI (31 aC-193 dC). BAIX IMPERI (193 - 476 dC). Context històric

6. Context històric Sota el mandat de l’emperador Trajà, s’amplien al màxim les fronteres i s’aconsegueix una completa romanització de tots els territoris de l’imperi.

7. Fòrum de Trajà Localització Context històric Va tenir al seu servei l’arquitecte més important de la Roma imperial, Apol·lodor de Damasc , que també dissenyà el Panteó d’Adrià . Aquest últim ordenà la seva mort, l’obligà a suïcidar-se. Obres d’Apol·lodor foren: el pont sobre el Danubi, els mercats del Quirinal, les Termes de Trajà, la columna commemorativa, alguns li atribueixen el Panteó d’Agripa. Trajà també feu reformes polítiques i importants construccions a Roma. Obrí noves vies, construí aqüeductes i ponts , com el que feu sobre el Danubi per facilitar la conquesta de Dàcia. També aixecà circs, amfiteatres ...

8. Context històric Localització

9. Columna de Trajà Localització Context històric

10. Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí i Viminal Marcus Ulpius Traianus Localització Context històric

13. Temàtica Es creu que el relleu va estar totalment policromat .

14. Segona guerra dàcia 105-107. Figura de la deessa Victòria entre dos trofeus. Primera guerra dàcia 101-102. Descripció formal

15. Dibuix reproducció del fòrum de Trajà. Commemorativa : important victòria militar de Trajà a la Dàcia. Es va realitzar per honrar l’emperador i les seves conquestes . Funerària : cambra mortuòria per a les cendres de l’emperador i la seva muller. Propagandística : ressaltar la força de Roma i el poder de l'emperador. Sense oblidar la voluntat expressada en la inscripció d’ assenyalar l'alçada del turó , que havia ocupat el seu lloc i havia estat desplaçat pel fòrum. Malgrat el seu caràcter heroic, el relleu expressa també sentiments negatius, com el dolor dels moribunds i la desesperació dels vençuts. Però ressalta les virtuts de l’emperador , que el presenta magnànim, mostrant que la pietat dels vencedors és superior a l’orgull de la victòria. Triple finalitat

16. Finalitat Servia de sepulcre per a l’emperador , de fet, a la base del monument hi havia dins una urna d’or les cendres de l’emperador . Era habitual l’ús de columnes , encara que de menors dimensions, com a monument funerari, però no dins el recinte urbà ja que dins les ciutats les lleis romanes prohibien els enterraments .

17. Després de la mort de Trajà, el 117, el Senat va votar que les seves cendres fossin col·locades dins d’una urna d’or en la base de la columna (avui no hi són). Segons la documentació renaixentista, el Papa la va regalar a una família noble andalusa que tornà les cendres a Sevilla , on havia nascut Trajà.

18. 1. Eclecticisme. L’ escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobretot, de l’ hel·lenística . Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes. 2. Pragmatisme i funcionalitat . Té un gran realisme , en contraposició a la bellesa ideal grega, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat. 3. Sovint l’ escultura està subordinada a l’arquitectura , on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,... També les escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se. 4. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre . 5 . El tema predilecte són les representacions de l’ ésser humà , amb la intenció de representar no a un ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social. 6.- Els dos gèneres més representats són el retrat i el relleu històric i narratiu . 7 . Els retrats varen ser una aportació romana , inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres , com el de Marc Aureli. La individualització s’aplica al rostre , mentre els cossos es podien fabricar en sèrie . Les mides solen ser superiors al natural . Té preeminència el punt de vista frontal . Les estàtues estaven policromades , al menys fins el segle II dC. 8. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial , com victòries importants. 9. L’ escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder . Característiques generals art i escultura romana Descripció formal

19. Columna triomfal o commemorativa  És un suport vertical , de marbre, de secció circular , que s’aixeca sobre un pedestal . FUNCIÓ : la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs triomfals i, a l’igual que l’arc de triomf, és una creació genuïna de l’art romà . ESTRUCTURA : grandioses columnes exemptes amb tres parts : 3 PARTS a) Basament o pedestal . b) Fust que solia tenir la part exterior decorada amb un relleu continu en espiral (helicoïdal) , i que explicava el fet commemorat o les gestes de l’heroi. c) Remat, a la part superior, amb l’ estàtua del personatge o heroi al qual es dedicava la columna. De vegades, disposava d’una escala interior per accedir a la part superior. Descripció formal

20. La columna es troba als fòrums imperials de Roma , en el centre d’un espai quadrat, rodejada per la basílica Úlpia , les dues biblioteques trajanes (grega i llatina) i el temple del Diví Trajà al fòrum de Trajà, obra d’ Apol·lodor de Damasc (112 dC). Descripció formal

22. La columna s’inaugurà el 113 , quan s’obriren el fòrum de Cèsar i el temple de Venus Genetrix, restaurats per Trajà. Fòrum de Trajà.

24. Context històric Localització

25. Està formada per una base en forma de dau sobre la qual descansa el fust amb tambors de marbre de Luni (Carrara), coronat per un capitell dòric . Descripció formal

27. L'estàtua de bronze original de l’emperador fou substituïda, el 1588 per una de Sant Pere , per ordre del papa Sixt V .

28. Escala de caragol de 185 esglaons . Cambra interior. Descripció formal

29. Per il·luminar-la per dins van obrir unes espitlleres que, en algunes zones, han espatllat el disseny dels relleus, la qual cosa indueix a pensar que en un primer moment no estaven previstes . Espitlleres. Descripció formal

31. Les quatre cares de la base estan decorades amb panòplies , és a dir, conjunt d’armes i arreus militars conquerits als enemics, i sobre aquesta base hi ha un plint decorat amb llorers . Descripció formal

32. El fust consta de 17 tambors que de llarg, si despleguéssim la seva forma en espiral, mesurarien 200 m. S’ignora la tècnica emprada per a la col·locació del tambors de marbre , tal vegada, es va usar la politja. Tambor Descripció formal

33. La seva estructura en espiral i l’escala de caragol li garanteixen flexibilitat i estabilitat . Descripció formal

34. Tota la superfície lliure del fust està completament decorada amb baix relleus amb temàtiques de les guerra amb els dacis i el funerals de Trajà . Descripció formal

37. Pel detallisme i una narració molt acurada , la gran delicadesa en el treball de les figures i les enginyoses solucions estilístiques és una obra mestra de l’art escultòric: representacions d’edificis, d’armes dels legionaris, eines de treball… El Danubi con un vell. Descripció formal

38. Rostres expressius i realistes ( l’emperador més de 60 vegades, sempre amb perspectiva jerarquitzada ). Parlant a les tropes abans de la segona guerra dàcia . Descripció formal

39. Detallisme. Expressió dels sentiments. Descripció formal

40. La sensació de profunditat s’aconsegueix donant grandàries diferents a les figures , i també pel joc de llums i ombres . Descripció formal

41. Inici del relleu amb el pas de l’exèrcit pel Danubi protegits per Neptú. Descripció formal

42. Estendards de les legions. Sacrifici de Trajà abans de la batalla. Trajà parlant als soldats. Pont. Descripció formal

43. Animals pel sacrifici. Carro amb ballesta. Pretorians marxant. Descripció formal

44. El treball de les legions (construccions de calçades, edificis, forts...). Descripció formal

45. Legionaris davant d’un fort, treballant... Dones dàcies torturant captius romans. Escena de batalla. Descripció formal

46. Els dacis. Descripció formal

47. Decèbal repartint verí als seus. Suïcidi del rei dels dacis. Descripció formal

48. Descripció formal

49. Descripció formal

50. La mort de Decèbal , el rei dels dacis. Còpia del Museu d’Història de Bucarest. Descripció formal

51. Descripció formal En definitiva, és una valuosa informació sobre l’exèrcit romà (armament, vestimenta, tècniques de guerra) i tècniques constructives , ja que els soldats apareixen fent tot tipus d’activitats, a part de la militar, com hem vist. També proporciona informació sobre el medi, el paisatge, la vegetació, els habitatges ... I sobre els enemics ( dacis ).

52. Motlles de guix que reprodueixen els relleus (Victòria and Albert Museum, Londres). Descripció formal

53. La columna de Trajà no té precedents directes , encara que la narració en relleus ja ha estat utilitzada en altres moments, per exemple en els frisos d’alguns temples o altars tant grecs com romans. Les columnes amb relleus també les utilitzaren els egipcis . Model i influències

54. Descripció formal Però, encara que a Roma ja existia la columna com a monument commemoratiu , aquesta columna va ser innovadora en l’aspecte que mai s’havia disposat damunt un fust una banda que dicorr en sentit helicoïdal fins al capitell (una mena de cinta escultòrica que s’enrosca en el fust de la columna).

55. La columna trajana serà precedent d’altres columnes com ara la d’ Antoni Pius i la de Marc Aureli (romana), i la Columna de Vendôme (neoclàssica del segle XIX). Columna de Marc Aureli (180-192), Roma Columna de Vêndome (1806), París Model i influències

56. Columna de Marc Aureli (180-192), Roma. Model i influències

57. Columna de Vêndome (1806), París. Aixecada per Napoleó per commemorar la batalla d’Austerlitz. Model i influències

58. Església de San Carles Borromeu de Viena, de Fischer von Erlach (1716-1737). Model i influències

60. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Virginia Pinel Professora: M Assumpció Granero Cueves Columna de Trajà