1. Promoció
2012
Viatge a
Madrid
Guia de
Toledo
Viatge
1r Batxillerat

2. La promoció a Madrid i Toledo
dels alumnes de 1r de Batxillerat
A B
Cristina Albesa Adrià Albesa
Dídac Albi Adrià Lloret
Elna Bonet Adrià Prado
Albert Cebrián Andrea Arribas
Maria García Anna Moreno
Jimena Legaz Arnau Llabrés
Àlex Mas Carla Turró
Josep Mª Merino Carles Miró
Bernat Miquel Carlos López
Josep Muñoz Cèlia Pérez
Montse Nogal Eric Rosell
Rosa Porredon Finja Nack
Mireia Pujol Francesc Morlanes
Albert Rallo Gemma Poll
Paula Sánchez Gerard Moya
Àngel Sanromà Guillem Arlàndez
Aniol Solano Joan Erra
Oriol Toledo Joan Salinas
Ariadna Valls Jordi Pedra
Pol Ventura Judit Malet
Xavi Camarasa Kevin Blanch
Ànnia Pedrol Lluís Cierco
Marina Valdezate Martin Dans
Marc Fisa Miquel López
Guillem Expósito Mireia Cano
Daniel Prieto Miriam Rivera
Àlex Segura Oriol Garcia
Pau Bassedas
Pere Arrufat
Busca la paraula
<
“qr” a la app world Busca “google
de la Blackberry per <
goggles al market
poder llegir els codis del teu android
Vista de Toledo
El Greco
Busca “google pels volts del
<
app a la app store (1604-1614)
del teu iphone Oli sobre tela

3. Madrid
Vídeo documental
Turístic sobre Madrid
El Palau Reial
Símbol del poder reial
a Madrid.

4. El congrés i el senat
per Cristina Albesa i Marina Valdezate
El Congrés dels Diputats és la cambra baixa de les
Corts Generals, l'òrgan constitucional que
representa al poble espanyol. Forma part del Palau
de les Corts Espanyoles situat a Madrid. Està
compost per un mínim de 300 i un màxim de 400
diputats, però actualment el nombre és de 350.
Aquests són escollits per cada província segons el
nombre d’habitants de cada territori exceptuant les
ciutats de Ceuta i Melilla que tenen un sol
representant. El Congrés ha d’exercir juntament
amb el Senat la representació del poble espanyol i
el control de l'acció del Govern d'Espanya. A més a
més exerceix les funcions d'atorgament i retirada
de confiança en el Govern en cas que sigui
necessari. El mandat dels diputats finalitza quatre
anys després de la seva elecció o el dia de la
dissolució de la Cambra. Aquest dret de dissolució
correspon al cap d'estat d'Espanya, actualment el
El congrés
rei, que l'exerceix a petició del President del d’espanya
Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest. Porta d’entrada
principal.
Els òrgans d’aquesta Cambra són: el President del
Congrés (José Bono), la Taula del Congrés, la Junta
de portaveus, una Comissió i la Diputació
Permanent.
El Senat espanyol és la Cambra alta de les Corts
Generals i òrgan constitucional que representa al
poble espanyol. Les Corts Generals exerceixen la
potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus
pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen
altres competències que li atorga la Constitució
Espanyola. El mandat dels senadors finalitza quatre
anys després de la seva elecció o el dia de la
dissolució de la Cambra. El dret de dissolució
també correspon al rei d'Espanya que l'exerceix a
petició del President del Govern i sota l'exclusiva
responsabilitat d'aquest de la mateixa manera que
en el Congrés dels Diputats. Els senadors són
escollits per les Comunitats Autònomes i poden
retirar-se quan passin els quatre anys o si la
Comunitat Autònoma hi esta d’acord poden
romandre un temps més. Els òrgans d’aquesta
Cambra són: el President del Senat (Javier Rojo), la
Taula del Senat, la Junta de portaveus, una
Comissió i la Diputació Permanent.
El senat espanyol
Façana de l’edifici.

5. El Palau reial
per Àngel Sanromà i Dídac Albi
El Palau Reial de Madrid és la residència oficial del
rei d’Espanya. Es caracteritza pel seu estil Barroc i
classicista. Té una superfície de 135.000 m² i va ser
dissenyat per Filippo Juvara, Juan Bautista Sachetti
y Francesco Sabatini.
En l’exterior del Palau trobem dos jardins i dos
places: la Plaça d’Armeria, la Plaça d’Orient, els
Jardins del Camp del Moro i els Jardins de
Sabatini. Com a curiositat, en els jardins i places
trobem un conjunt d’estàtues de sants i reis que
tenen la finalitat de donar un aire més classicista al
Palau Reial.
En l’interior del Palau consten dos plantes, la
planta baixa i la planta alta. A baix trobem: la
Reial Botica (actualment funciona com a museu de
farmàcia), la Reial Armeria (una exposició
d’armadures) i la Reial Biblioteca (funciona com a
exposició d’obres mestres de la literatura). En la Palau reial
Façana principal
planta alta consten: l’Escala Principal, el Saló de
Basters (funcionava com a saló de ball o menjador
de gala), Saló de Columnes, Saló de Gasparini (on
el rei es vestia), Saleta de Porcellana, Saló dels
Miralls, Saló del Tro (on s’exposen els seients reials
dels monarques), Capella Reial, Antiga Cambra de
la Reina, Cambra de l’Infant Don Lluis, Cambra
de la Reina Maria Lluïsa i Cambra de Carles IV.
També cal esmentar les nombroses col·leccions que
el Palau Reial exposa, on trobem: un Stradivarius
Paltainos, un gran nombre d’obres d’art i escultura,
rellotges, porcellanes... Actualment el Palau és
insuficient per abastir totes les col·leccions.
Palau reial
Interior de l’edifici.

6. Clima i geografia
per Rosa Porredon, Bernat Miquel i Ariadna Valls
Clima
El clima de Madrid és sec i solejat. El seu clima
continental es caracteritza per temperatures
extremes: juliol i agost absolutament abrasador,
però un curt i intens fred d’hivern .
La poca pluja que cau a Madrid es concentra entre
els mesos d’octubre i novembre i també durant la
primavera de març a maig.
Es diu que les estacions més agradables són la
tardor i la primavera ja que el calor de finals de
juliol i agost deixa la ciutat casi abandonada.
Situació de Madrid
Madrid està ubicat geogràficament en la zona
central de la Península Ibèrica. Les coordenades
d’aquesta ciutat són 40°26ʹ′ N 3°41ʹ′ O i la seva
altura respecte al nivell del
mar es aproximadament de 667 metres.
Una de les dues
torres Kio
Situació de Toledo Al Paseo de la
Castellana
Toledo està situada al centre d’ Espanya, a pocs
quilòmetres de la capital. Arribar a Toledo és mol
senzill gràcies a la seva situació geogràfica. Tan sols
es troba a 71 km de Madrid, una de les ciutats més
importants d’ Espanya. Mitjançant l’autopista
N401 podem arribar directament a Toledo en
només 45 minuts aproximadament.
Recorregut
Barcelona
Madrid
Toledo
Vista de la ciutat
Toledo

7. El museu Thyssen
per Ània Pedrol i Aniol Solano
El Museu Thyssen està situat a la cantonada del
Passeig del Prado amb la Carrera de
San Jerónimo, i ocupa l'edifici conegut com a Palau
de Villahermosa, construït al segle
XIX. Va ser inaugurat com a museu el 1992, i més
tard, el 2004. En el Museu Thyssen
hi ha obres de gran rellevància amb peces claus
d'autors com Goya, Rembrandt, Van
Gogh o Caravaggio, en un recorregut per les
principals etapes tant de l'art europeu
com nord-americà, aquest últim del segle XIX
Seguint una disposició cronològica dels 1.000
quadres i les 200 obres, incorporades per
la col·lecció Carmen Thyssen, es presenten al
públic en les col·leccions temàtiques:
- Pintura gòtica, primitius italians i neerlandesos:
amb aquesta primera temàtica
s'inicia a la segona planta, el recorregut en la
Història de l'Art del Museu Thyssen. On
es pot apreciar l'art medieval.
- El Quatroccento, el Cinquecento i la pintura
alemanya en els segles XV i XVI: En
aquest període cronològic es troben algunes obres
del Greco, Tintoretto i Dürer entre
d'altres. Musseu Thyssen
- Pintura dels segles XVII i principis del XVIII: Façana principal
barroc i barroc tardà a Espanya i Itàlia, a Cannaletto
La plaça de Sant
més de la variant en la pintura flamenca i Marc a Venècia
holandesa. S'exposen obres de mestres com
Rembrandt, Caravaggio, o Murillo.
l'impressionisme, post-impressionisme, fauvisme o
- Pintura del segle XVIII: del rococó al expressionisme. Aquí són
neoclassicisme. Aquest és un recorregut pels importants les obres de Manet, Van Gogh o Goya entre
pintors que o bé buscar la pintura del detall del d'altres.
rococó, o bé van tornar a prendre la
antiguitat clàssica com a model. - Síntesi de la modernitat a Europa i els Estats Units:
recorre les obres d'artistes
- Pintura nord-americana del segle XIX: és la gran moderns tan importants com Kandinsky, Klee, Braque i
novetat d'aquesta exposició a Joan Miró entre d'altres.
Europa. Aquest museu a Madrid és dels pocs del
continent europeu que han prestat - Surrealisme, tradició figurativa i Pop Art L'exposició es
atenció a aquest període. tanca amb una col.lecció en
què hi ha obres de Lichtenstein, Magrit, Dalí i fins i tot
- Pintura europea del segle XIX: on destaquen un retrat del Baró Thyssen-
corrents com el romanticisme, Bornemisza realitzat per Lucian Freud.

8. La Vila de Madrid
per Montse Nogal i Elisabet Rodas
La Vila de Madrid va tenir el seu origen en els
temps de l’ emir musulmà Mohamed I (852-886)
que va fer construir una fortalesa a la riba esquerra
del riu Manzanares. Alfonso VI la va conquerir el
1083. Felip II va traslladar la Cort a Madrid en
1561, a partir de llavors la vila es va anar
transformant sota l' impuls dels monarques de la
casa dels Àustries, Felip III i Felip IV tindran la
missió d’ eixamplar-la i embellir-la.
Al segle XVII, es va construir una muralla per
donar recer als nous ravals, el seu traçat coincideix
amb les actuals ronda de Segòvia, Toledo i
València. Carles III la va modernitzar al segle
XVIII, es van traçar les grans artèries de la ciutat,
com el Passeig de la Castellana, el de Recoletos, el
del Prado i el de les Acàcies. Al segle XIX va estar
marcat per la Guerra de la Independència. A més
Plaça de la Vila de
José Bonaparte va escometre la reforma de la Madrid
Puerta del Sol i els seus voltants. En el regnat Seu del govern de la
comunitat de Madrid
d'Isabel II va canviar notablement el seu
urbanisme. A la fi de segle, es va projectar
l'eixample de la ciutat. A continuació del segle XX
es va obrir i urbanitzar la Gran Via i, a mitjans, es
va allargar el Passeig de la Castellana on modernes
construccions substituïren antics palauets.
En elles es van instal·lar les més importants
empreses del món financer. Avui és una ciutat
cosmopolita i oberta, d'intensa vida cultural i
nocturna i seu d'una de les primeres pinacoteques
clàssiques del món: el Museu del Prado.
Edifici Metropolis
Centre de la ciutat

9. El Parc del Retiro
per Guillem Expósito i Marc Fisa
El Parc del Retiro és sens dubte el parc més
emblemàtic de la ciutat de Madrid, tant per la seva
grandària, el seu emplaçament en ple centre de
Madrid, i sobretot per la seva singular bellesa i la
dels diferents elements que el componen.
El seu origen es data en temps de Felip IV quan el
seu ministre el Comte-Duc d'Olivares destina un
seguit de terres per a la família reial, i es
construeixen al seu interior una sèrie de palaus, Palau de cristall
estanys i jardins per als reis. Amb el temps, el parc Al parc del Retiro
es va anar ampliant, i de fet, elements d’avui dia es Estatua de l’ángel
caigut
troben fora del Parc del Retiro, com el Casón del
Buen Retiro, o el Museu de l'Exèrcit.
Al llarg de la seva història, el Parc del Retiro va ser
malmès especialment en dos moments: durant la
Guerra de la Independència, quan les tropes
franceses ho van utilitzar com a fortalesa enfront de
l'assetjament de les tropes angleses, que van arrasar
la majoria dels palaus i jardins, i la Guerra Civil
Espanyola, on igualment el Retiro va patir un gran
càstig.
Actualment, el Retiro és un dels parcs més bells del
món, i és un lloc on es poden visitar importants
exposicions d'art (dos dels seus palaus són utilitzats
pel Museu Reina Sofia per a la realització
d'exposicions temporals), fer un passeig amb barca
per l'estany o simplement descansar en qualsevol
banc a l'ombra de qualsevol arbre.
Com a llocs més representatius trobem en primer
lloc l’estanc del Retiro, un estanc cèlebre i
majestuós; “la estátua del ángel caído”, que és una
estàtua única en el món ja que és l’únic monument
que representa al diable; “el palacio de cristal” que
antigament era un hivernacle però actualment és la
seu per la realització d’exposicions organitzades
per el Centre d’Art Reina Sofia; i per últim, “la
casa de vacas”, que era una vaqueria i allà
emmagatzemaven la llet, com el seu nom indica,
però més endavant va ser una sala de festa.
Un ànec al costat
del gran llac.
Junt al monument a
Alfons XII

10. L’escut de Madrid
per Oriol Toledo i Josep Mª Merino
Expliquen que, cap a l'any 1222, la clerecia de la
vila (va reunir els clergues de les parròquies
madrilenyes) i el Consell, es van embrancar en un
enfrontament per la possessió de les pastures i
boscos de ”el alfoz”, que eren els territoris de
jurisdicció municipal o local.
Cada un dels dos bàndols enfrontats, defensava
drets seculars o tradicionals sobre les terres del
voltant, doncs aquestes, representaven una
innegable font de riquesa. Explica la tradició que
va intervenir el rei, tancant el plet de manera
salomònica, fent cessió de les pastures als clergues i
dels boscos i les muntanyes al Consell, i aquesta
decisió fou acatada per ambdós contendents.
D'aquest plet, es va derivar l'escut medieval de la
vila, no sabem si com a conseqüència immediata o
va ser un fet que va esdevenir lentament . Lo cert l'ós i l'arboç
Escultura situada a la
és que, a partir de llavors, l'escut de la clerecia plaça de la Porta del
Sol
local, va seguir sent el vell de la vila, és a dir, un ós
rampant de quatre grapes, pasturant, sobre camp
de plata, que ja coneixem, per haver estat el blasó
dels madrilenys en els camps de les Navas. Va
modificar però el Consell la seva ensenya, potser
per deixar constància de les seves noves i ja
legítimes propietats, ja que representava a un ós de
peu, sobre les potes del darrere, menjant fruits de la
copa d'un arbust, tal com avui encara coneixem.
L'escut de Madrid es va oficialitzar el 1967, tot i
que té orígens medievals.
L'Ajuntament de Madrid fa servir una versió de
l'escut com a logotip municipal.
D'argent, un ós, de sable recolzat en un arbocer de
sinople o natural fruitat de gules. Bordura d'atzur
carregada de set estrelles de plata.
Escut de
l’ajuntament de
Madrid
Amb l’ós i l’arboç

11. Gastronomia a Madrid
per Paula Sánchez i Elna Bonet
Anem a Madrid, per tant, hem de tenir en compte
alguns dels plats típics d'aquesta comunitat com és
el famós “Cocido Madrileño”. L'elaboració
d'aquest plat és senzilla però implica paciència
perquè se li ha de dedicar estona. Finalment,
trobem d'una banda la carn i els cigrons, en un
plat, la sopa en un altre i la verdura amb les patates
i les pastanagues, en un altre. És a dir, tres plats que
són ideals per reposar les forces en els dies freds de
l'hivern.
Un altre plat molt típic de Madrid i que és ràpid i
senzill de fer és: el “bocadillo de calamares”, un
plat que no te massa secret, ja que està fet de pa i
calamars, personalment no l’he provat mai però
suposo que si us agraden els calamars i el pa, us
agradarà aquest plat tant típic de Madrid. (Ara si,
una cosa que penso que cal comentar és, que és un
entrepà una mica “rarillo”,
però en aquesta vida s’ha de provar i menjar de tot
així que ja sabeu, si no sabeu que dina, us “Cocido Madrileño”
Fet amb carn i cigrons
demaneu un entrepà d’aquests.
El típic entrepà de
calamars
A un bar de Madrid

12. Museu Princesa Sofía
per Mireia Pujol i Maria García
El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
(MNCARS) és el museu espanyol nacional d’art del
segle XX que va inaugurar-se el 10 de setembre de
1992.
Està situat a Madrid, a la zona d’Atocha, i més
concretament al C/ Santa Isabel nº 52, i forma
part del conegut Triangle d’Or de l’Art, que inclou
també el famós Museu del Prado i el Museu
Thyssen-Bornemisza.
El museu conta amb una col·lecció permanent
molt completa amb obres d’artistes com Pablo
Picasso, Salvador Dalí, Antoni Tàpies o Eduardo
Chillida. També té una biblioteca d’accés lliure
especialitzada en art, amb més de 100.000 llibres,
3.500 gravacions sonores i prop de 1.000 vídeos
L’obra més important que es pot observar al
museu és el Guernica de Picasso, que és un quadre Edifici que acull el
que té com a motiu el bombardeig que hi va haver Museu Reina Sofía
Al centre de Madrid
a Guernica durant la Guerra Civil Espanyola.
Gernika
de Pablo Picasso

13. El Madrid dels Àustries i
la Puerta del Sol
per Àlex Segura i Pol Ventura
L'encant del Madrid antic es troba en el que els
madrilenys anomenen "El Madrid dels Àustries".
Aquest sobrenom d'aquesta part del districte
madrileny té origen històric: és en aquesta zona on
la dinastia dels Habsburg creà els edificis històrics
d'una zona que ells van triar com a capital
d'Espanya.
Els seus edificis recorden l'època imperial
espanyola, quan els Habsburg regentaven un
imperi que anava des de més enllà dels Països
Baixos fins a Amèrica.
El Madrid dels Àustries s'estén des del Sol
recorrent Mayor i Arenal fins a la Latina i la Plaça
d'Orient. La manera de començar el recorregut és
caminar els escassos metres que separen la Porta
del Sol de la Plaça Major. Aquesta Plaça és el cor
dels Àustries. Plaza Mayor
Al centre del Madrid
dels Àustries
La Puerta del Sol és una de les places més famoses
de Madrid. Aquesta plaça és famosa per ser el
quilòmetre 0 de les carreteres espanyoles i per ser el
punt des d’on es retransmeten les campanades de
cap d’any en nombroses televisions. Les
campanades són seguides des d’ un dels edificis més
destacats de la plaça, la Casa de Correos on hi ha
el Reloj de la Torre .
Originalment la Puerta del Sol era una de les
entrades a Madrid (s.XV) i el seu nom es degut a
que està encarada cap a l’est. Amb el pas del temps
la plaça a passat a ser part del centre de la ciutat i
actualment és un lloc de visita obligada per a
qualsevol turista que visita Madrid.
El famós rellotge de
la Puerta del Sol
L’edifici és la seu del
govern de la
Comunitat de Madrid.

14. El Museu del Prado
per Àlex Mas i Xavi Camarasa
Gràcies a la nova mentalitat científica sorgida de la
Il·lustració, la idea de crear un museu, provinent
de José Moñino, va ser aprovada pel rei Carlos III
l’any 1786 i el disseny de tal obra se li va ser
atorgat a Juan de Villanueva, un dels millors
arquitectes del rei. Junt amb altres construccions, el
Museu del Prado suposava la culminació de la
carrera de Villanueva i era classificat dins el
conjunt de la Colina de las Ciencias. Tot i això, la
llarga duració de la construcció va fer que el
resultat final fos una mica diferent del disseny
inicial.
No obstant, encara que va estar acabat a principis
del segle XIX, la guerra de la Independència va fer
que aquest es destinés a fins militars, caient en un
estat de ruïna total i utilitzant alguns dels materials
del ‘edifici per a crear armes i altres objectes.
De totes maneres, gràcies a l’interès mostrat per
Ferran VII i Isabel de Braganza, l’any 1818 es va Entrada al Museu
iniciar la recuperació de l’edifici per part del Des del passeig de la
Castellana
deixeble de Villanueva: Antonio López Aguado. En
acabar (1819), va ser inaugurat el ‘’Museu Reial de
Pintures’’ (antic nom del Museu del Prado), el qual
exhibia algunes de les millors peces de les
‘’Colecciones Reales Españolas’’. Poc a poc
s’anirien afegint noves sales i obres. Un dels fets
destacats és que el Museu del Prado incorpora el
Museu de la Trinitat.
Amb la mort de Isabel II d’Espanya al 1868, el
Museu va passar a ser nacional i mica en mica va
anar integrant altres institucions com el Museu
d’Art Modern, el Museu Iconogràfic, etc.
Bona part dels segles XIX i XX , el Prado va viure
una situació de certa precarietat, ja que l'Estat li va
brindar uns recursos insuficients. Les deficients
mesures de seguretat, amb una part del personal
del museu residint-hi i munts de llenya
emmagatzemats per a les estufes, van provocar
l'alarma d'alguns entesos. El jardín de las
delicias
Els madrilenys es van acostar al lloc alarmats, i la De el Bosco, (dues de
falsa notícia va ajudar a l'adopció d'algunes les tres parts del
cuadre)
millores d'urgència. Tot i diverses ampliacions
anteriors, el Prado sofria limitacions d'espai, més
greus a partir dels anys 60, quan el boom turístic va Després d'un controvertit concurs d'idees, va ser
disparar el nombre de visitants. A poc a poc, la adjudicada a l'arquitecte Rafael Moneo, ja ben conegut
pintura es va adaptar a les noves exigències en aquestes arts pels seus treballs en el Museu Nacional
tècniques, el sistema de filtrat i control de l'aire es d'Art Romà de Mèrida i el Museu Thyssen-Bornemisza,
va instal.lar en els anys 80, coincidint amb la entre altres.
restauració de moltes pintures de Velázquez.

15. Literatura i música de
Madrid
per Albert Cebrian i Dani Prieto
Literatura
A Madrid la literatura no va ser un referent fins el Ovillejos
Poema de Cervantes
“Segle d’Or”, l’època de gran moment de la
cultura espanyola que compren des de la publicació
de la Gramàtica castellana de Nebrija del
Renaixement, del segle XVI, fins la mort de
Calderón al Barroc, del segle XVII.
Madrid, llavors, es va fer servir com a escenari
d’obres literàries o com a part de títols d’obres,
com per exemple: El Acero de Madrid de Lope de
Vega, o o bé per referir-se a la vila en sí, les seves
costums i tradicions.
Hi ha diversos autors que o bé van fer servir
Madrid en les seves obres o bé van néixer i es van
criar a Madrid. Miguel de Cervantes, Lope de Miguel de
Cervantes
Vega i Quevedo són alguns d’aquest gran grup Que va néixer a
Madrid (Alcalá de
d’autors. Henares)
Però poc va durar aquesta època de grans autors
quan a partir del segle XVIII es va viure una
decadència literària i escènica que va fer baixar la
qualitat de les obres.
Música
A Madrid podem trobar molta música tradicional
El hombre del Piano
però hi destacarem la Zarzuela, que consta de una en directe
representació dramàtica alternada amb les cançons
populars del gènere. Dins de la Zarzuela podem
destacar-hi alguns autors importants, com Federico
Chueca, Ruperto Chapí o José Serrano.
A part de la Zarzuela, també hi podem trobar així
molt conegut i important el Chotis, un tradicional
ball madrileny però provinent d’Escòcia.
Per acabar amb la música de Madrid, acabarem
citant alguns cantants nascuts a Madrid que han
assolit una fama important: Julio Iglesias, Masiel,
cantant que va fer guanyar a Espanya una
Eurovisió, en Plácido Domingo i l’Ana Belén.
Ana Belén
Nascuda a Madrid

16. Toledo
Vídeo explicatiu de
Toledo
Turismo de España
Vista de la ciutat
Panoràmica de Toledo

17. Geografia i barris de la
ciutat de Toledo
per Jordi Pedra
Geografia
Toledo es troba situada a uns 71 quilòmetres de la
capital d’Espanya, una distància considerable, però
que es troben unides gràcies a mitjans com les
carreteres o el mateix tren, que ens permeten
accedir a la capital.
Limita amb aquests pobles o amb aquests
municipis que es troben inclosos, conjuntament Toledo de nit
amb Toledo, a la província de Toledo. Vista del nucli antic.
Bargas
Olías del Rey Però, es durant els anys 70 que es va edificant i
Mocejón
Rielves modernitzant la ciutat amb el nucli urbà, seguint, ara, el
Albarreal de Tajo Almonacid de Toledo marge esquerra del riu.
Guadamur
Polán Ara el municipi de Toledo té una configuració residencial
Argés
Cobisa molt dispersa on nombrosos barris es troben a centenars
Burguillos de Toledo Namborca de metres del nucli urbà.
Aquest desenvolupament residencial viscut en els segles
Toledo s’expandeix per una superfície de 231,1 anteriors va fer, gràcies a la qualitat dels habitatges, que
quilòmetres quadrats i es troba assentada a una els habitants comencessin a viure en aquests barris i el
altura aproximada de 529 metres sobre el mar casc emmurallat, poc a poc, anava perdent la seva
(msnm). essència.
La ciutat, barris Districte del Casc Antic:
Toledo, si l’examinem detalladament, trobaríem o • Barris de la zona interior delimitada per les muralles del
podríem distingir vàries zones residencials o barris; casc històric de Toledo.
i és que, històricament, ha tingut molta • Antequeruela–Covachuela.
importància la ciutat i amb el pas del temps ha • Zona de Cigarrales i Cerro de los Palos.
anat creixent considerablement expandint-se unes • San Martín.
distàncies determinades a la vora del riu més llarg • Azucaica, Urbanització “Casa de Campo”
d’Espanya, el Tajo, formant un meandre. Districte de Santa Bárbara:
El primer fet que ens crida l’atenció es el casc antic • Santa Bàrbara
que disposa. A simple vista és totalment Districte de Santa María de Benquerencia
diferenciable respecte la ciutat. Aquest casc es (Polígon)
troba situat a la dreta del riu formant una distància • Santa María de Benquerencia zona residencial.
aproximada de 100 metres. El podem diferenciar ja • Santa María de Benquerencia zona industrial.
que encara s’aprecia la muralla de la ciutat que la Districte de Centre-Nord
va protegir durant els conflictes que hi van haver. • San Antón-Avenida de Europa.
A mitjans del segle XIX, comença l’expansió • Palomarejos.
residencial de Toledo fora del casc antic, és a dir, • Santa Teresa-Reconquista.
fora de les muralles que formaven el casc antic. • Vega Baja, San Pedro el Verde i Circo Romano.
Més tard, als anys 40, es comença a construir la • Buenavista.
possible “Zona Obrera” on hi treballaven els • Urbanizacions Valparaíso, La Legua y Cigarrales de
obrers i que disposaven de ben a prop, el Vistahermosa.
ferrocarril, que es trobava en la mateixa zona. • Urbanizació Tres Culturas-Finca Buenavista.
Aquesta zona no va ser rebutjada per els • Urbanizacions La Bastida, San
arquitectes, tot el contrari. Als anys 60, Toledo, es Bernardo, Montesión y Olivar de los Pozos.
va anar expandint per la mateixa zona on es
trobava el ferrocarril.

18. El Clima
per Jordi Pedra
La ciutat de Toledo té un clima mediterrani
continental.
El temps a Toledo
Precipitacions The Weather Channel
En general, a la ciutat, són escasses, però
normalment, l’època de precipitacions, es
concentra a la primavera i també a finals de la
tardor.
L’època de sequera assetja durament la ciutat,
sobretot a l’estiu.
Temperatures
Toledo, en aquest àmbit, té un desavantatge.
Sobretot quan es comença a notar l’estiu pateix el
que és coneix com una oscil·lació tèrmica. Per el
matí, pot fer molta calor, però per la nit bastant de
fred, la diferència de graus centígrads entre el matí
i la nit és el que es coneix com oscil·lació tèrmica.
Pot ser bastant suau, com a Barcelona, o bastant
acusada com és Toledo.
Normalment, a la ciutat, per hivern, les
temperatures poden ser fresques i bastant baixes,
fet que produeix gelades de forma freqüent. Per
Toldedo
estiu és tot el contrari, les temperatures poden Nevat
arribar als 40 ºC i passar, així, molta calor.

19. ciutat. Amrús va delmar els muladís locals
Història de Toledo mitjançant un cruel ardit: va organitzar un
per Cèlia Pérez banquet al palau del governador i va convidar a
dinar als muladís principals de la ciutat. A les
Història antiga
portes de la residència, va contractar uns botxins i,
El primer assentament fix que es coneix a la ciutat
a mesura que anaven arribant els convidats, se'ls
consisteix en una sèrie de castres (poblats fortificats
tallava el coll, i es llançava el cadàver a una
preromans), sobre els quals més endavant es va
rasa. D'aquesta manera, l'emir va aconseguir
aixecar la ciutat celtibèrica emmurallada, un dels
sotmetre per un temps al poble toledà. No obstant
centres més importants dels carpetans (habitants de
això, aquests van tornar a revoltar el 811 i el 829,
Carpentània, una antiga regió Hispànica habitada
després de la seva mort. Finalment, Abd al-
per celtes). Un d'aquests primers assentaments se
Rahman III va posar fi a la revolta de la ciutat de
situa en el Turó del Bú (sobre un turó de la riba
Toledo el 932, després d'un setge de dos anys,
esquerra del riu Tajo), del qual s'han obtingut
sotmetent-la al califat cordovès. En desintegrar el
nombroses restes en les excavacions, i que es poden
califat al segle XI, Toledo es va convertir en un
observar en l'actual Museu-Hospital de Santa
important regne de taifa, que no obstant, va haver
Creu , a Toledo.
de pagar pàries als reis de Castella per mantenir la
L'any 193 a. C. i després d'una gran resistència,
seva independència.
Marc Fulvio Nobilior conquesta la ciutat. Els
El 25 de maig de 1085, Alfons VI de Lleó i Castella
romans la van reconstruir i la van denominar
entra a Toledo i sotmet el regne, garantint als
Toletum, dins la província de Carpetània. Gràcies
pobladors musulmans la seguretat de les seves
a la fermesa de la indústria del ferro a la ciutat, es
persones i béns. El rei va concedir furs propis a
va poder crear la moneda. La zona on s'assentava
cadascuna de les minories existents: mossàrabs,
la ciutat va patir un profund procés de
musulmans i jueus. Després de la capitulació de la
romanització, com testimonien les nombroses
ciutat, va sobrevenir el període de major esplendor
restes de viles romanes, especialment a la ribera del
de Toledo, d'una gran intensitat cultural, social i
Tajo. Els romans van deixar nombrosos vestigis
política. L'Escola de traductors de Toledo, florent
com un imponent aqüeducte, una via romana i un
durant els segles XII i XIII, així com les nombroses
circ. Gran part d’aquestes construccions van ser
obres d'art civils i religioses, les quals van deixar
desmuntades i aprofitades per a la construcció
una important empremta a la ciutat.
d’altres edificis com també per a la muralla que
Es va tolerar la pràctica religiosa de les comunitats
envolta la ciutat. També hi ha una part important
jueva i musulmana, però aquesta actitud tolerant
al subsòl de la urbs.
no va durar molt de temps. Els cristians van
construir la nova catedral sobre la mesquita major,
Història medieval
que al seu torn s'aixecava sobre l'antiga catedral
Després de les primeres incursions germàniques, es
visigoda.
reedificaren les antigues muralles amb objectius
El 1162 la ciutat va ser conquerida pel rei Ferran II
defensius. L’any 418 els visigots van entrar a la
de Lleó, durant el convuls període de la minoria
ciutat i la van convertir en la capital de l’imperi
d'edat d'Alfons VIII de Castella. El rei lleonès va
hispano-visigot i en arquebisbat. D’aquesta manera
nomenar a Fernando Rodríguez de Castro "el
la ciutat va adquirir més importància civil i
Castellà, governador de la ciutat. La ciutat de
religiosa.
Toledo va romandre en poder dels lleonesos fins
L'any 711 va ser conquerida per Táriq ibn Ziyad i
l'any 1166, quan va ser recuperada pels castellans.
sotmesa al domini musulmà. La presa de la ciutat
Durant la guerra civil castellana Toledo va lluitar al
va ser duta a terme sense dificultats, mitjançant
costat de Pere I i, després de patir un llarg setge, va
capitulació, ja que gran part de la població ja havia
ser presa el gener de 1369. Al llarg de tota l'Edat
fugit. Els àrabs la van anomenar Tulaytula.
Mitjana la ciutat va anar creixent. En aquesta
El predomini de població mossàrab la va convertir
expansió va participar de forma activa la població
de seguida en un focus de contínua preocupació
jueva, fins a la seva expulsió en 1492.
per Còrdova. El 797, durant l'emirat de Alhakén I,
va esclatar una revolta contra Còrdova. L'emir va
Edat moderna
enviar al muladí Osca Amrús ben Yusuf (anomenat
Els Reis Catòlics van urbanitzar i engrandir la
Amorroz a les cròniques cristianes) per sotmetre la
ciutat. Isabel la Catòlica va fer construir a Toledo

20. el monestir de Sant Joan dels Reis per
commemorar la batalla de Toro i ser enterrada allí
amb el seu marit, però després de la reconquesta
de Granada dels Reis van decidir enterrar-se en
aquesta última ciutat, i així va ser.
Va ser una de les primeres ciutats que es va unir a
la revolta de les Comunitats el 1520. Després de la
derrota comunera en la batalla de Villalar, els
comuners toledans, dirigits per Maria Pacheco, van
ser els que més resistència van oposar als designis
de Carles V, fins a la seva rendició en 1522. Toledo
es va convertir en una de les capitals de l'imperi.
Posteriorment, amb la decisió de traslladar la cort a
Madrid, adoptada per Felip II, l'any 1561, la ciutat
va perdre gran part del seu pes polític i social. La
ruïna de la indústria tèxtil va accentuar la
decadència de Toledo.
La constitució de la Reial Companyia de Comerç i
Fàbriques, en 1748, en el marc de renovacions
borbòniques inspirades per la Il·lustració, va portar
un breu ressorgiment de la ciutat, però a la fi del
segle XVIII estava novament arruïnada i reduïda a Restes de forats de
bala en una façana
funcions merament administratives. d’algun edifici de
Toledo
Història contemporània
Després del començament de la Guerra Civil
Espanyola, la ciutat va romandre a la zona
republicana. No obstant això, a l’Alcàsser, que era
la seu de l'Acadèmia d'Infanteria, es va refugiar un
grup de suport als revoltats comandats pel coronel
Moscardó, que va resistir al Govern des del 21 de
juliol de 1936 fins l'arribada de les tropes del Vídeo sobre la
general Varela el 27 de setembre d'aquest mateix historia de Toledo
Televisió espanyola
any. El setge de l'Alcàsser va ser molt utilitzat per la
propaganda franquista. L'Alcàsser, gairebé
completament destruït en el setge, va ser
reconstruït en la seva totalitat posteriorment.
La repressió i la violència entre els partidaris de
cada bàndol van ser els signes característics de la
guerra i postguerra. En un primer moment, amb la
ciutat encara sota domini republicà, es van
realitzar afusellaments populars, on els ciutadans
eren executats per la simple sospita de ser de
"dretes" o pertànyer a l'Església Catòlica En un La ciutat reflectida
al riu Tajo
d'aquests afusellaments resultaria mort el degà de
la catedral i segons la tradició historiogràfica
franquista, Luis Moscardó, fill del coronel tancat a dones i milicians ferits. Fins al desembre de 1936 la ciutat
l’Alcàsser. Al setembre de 1936 es va instal·lar un va viure en un estat de terror, liderat pel comandant
Tribunal Popular al Palau Arquebisbal que va tenir Planas i dirigit a tots els ciutadans que no havien
una vida curta. col·laborat amb les tropes nacionals.
Després de la presa de la ciutat per les tropes La ciutat va ser triada oficialment capital de la comunitat
franquistes es va intensificar de nou la repressió, autònoma de Castella la Manxa, després d'una votació a
especialment amb les execucions en hospitals de les Corts, el 7 de desembre de 1983.

21. El Greco
per Finja Nack i Miquel López
El seu veritable nom és Domenikos
Theotokopoulos. Va néixer a Càndia (Creta,
Grècia) el 1541 i va morir a Toledo el 7 d'abril de
1614. Va ser un pintor, escultor i arquitecte del
Renaixement que va treballar principalment a
Espanya tot i sent d’origen grec.
En la seva illa natal va estudiar arquitectura,
orfebreria, escultura i pintura i va llegir els grans
clàssics de la història. El seu estil era bizantí que
era el que predominava a Creta durant aquell
temps.
Al 1566 es va traslladar cap a Venècia, treballà en
el taller de Ticià i va conèixer pintors tan
importants com Tintoretto, Veronès i Bassano. Va
ser influenciat pels manieristes i per Ticià, fent
referència al color. I pel que fa les figures i la
utilització de l’espai es nota la influència de
Tintoretto. És a dir, va ser deixeble de dos grans
mestres. “La curació del cec”, obra més important
d’aquesta època.
Després es va dirigir cap a Roma, al 1570. Allà va
ser influït per Miquel Àngel en l’escultura i va
rebre el seu nom de “El Greco”. En aquesta època
es va centrar molt en l’estudi de l’arquitectura
romana. “Purificació del Temple” i el “Retrat de
Giulio Clovio”, són les obres que més destaquen
d’aquesta època.
Al 1577 es va traslladar a Toledo. Ja en arribar, li
van encarregar molts treballs, com ara, diversos
altars i la cèlebre Assumpció de la Verge per a El Greco
Que va néixer a Creta
l'església de “Santo Domingo el Antiguo”. A partir
d’aquí comença a utilitzar colors menys
convencionals, agrupaments més heterodoxos de les imitacions. Va ser una veu respectada i un home
personatges i proporcions anatòmiques úniques. Va celebrat.
intentar obtenir el suport del rei Felip II, però no El seu fill, Jorge Manuel Theotocópuli, era seguidor seu, i
ho aconsegueix. tenia com a deixeble Luís Tristán, que va assolir
També va treballar per a la Catedral. “L'espoli”, perfectament bé l’estil del seu mestre.
pintat per a la sagristia, mostra un esplèndid Crist Les obres finals que a partir de 1590, “El baptisme de
vestit de vermell, assetjat pels botxins. Va tenir Crist” (1596-1600) i “L'adoració dels pastors” (1612-14),
diversos judicis per culpa dels seus contractadors mostren les figures dels personatges sagrat. La formació
que es negaven a pagar-li dient que els treballs eren humanística del Greco s'evidencia en les obres de l’últim
molt cars. període, que inclouen personatges de la mitologia
Al 1586 es va convertir en el mestre més important grecollatina. En els seus darrers anys, utilitza temes
de la península. Com a home ric que posseïa una repetits, i es veu el coneixement profund que tenia de la
gran casa a Toledo es feia amb intel·lectuals d'elit i cultura del seu temps.
nobles poderosos de la cort. Va ser amic del poeta Després de morir, els segles següents va ser gairebé oblidat
Luis de Góngora. La seva vida, plena d'orgull i i considerat un artista de segona, fins que al segles XIX,
independència, sempre va tendir a finançar-se el una modernistes catalans el van redescobrirà París. Es va
seu particular i estrany estil i a evitar curosament convertir en un dels referents del nacionalisme espanyol.

22. El Entierro del Señor de
Orgaz de El Greco
per Miquel López i Finja Nack
EL GRECO (Candía, Creta, 1541 - Toledo, 7 abril
1614)
Primer Goya i, després d'aquest, Picasso i altres
a u t o r s, ve u r i e n e n e l G re c o e l p r i m e r
impressionista, al primer a ser capaç de donar amb
dos pinzellades forma a un rostre. Per a ell pintar
no era dibuixar i pintar: era el volum, la forma.
Efectes tan sorprenents com el clar reflex de la cara
de Sant Esteve a la armadura del Senyor d'Orgaz,
no són sinó esborralls com més de prop s'observen.
Doménikos estudià pintura a Creta, la seva illa
natal, convertint-se en un pintor exemplar, però
gairebé cap de les seves pintures de joventut ha
sobreviscut. Estaven, probablement, pintades en
l'estil bizantí en voga en la Creta d'aquells temps.
Algunes reminiscències d'aquest estil són evidents
en els seus treballs posteriors.
Va treballar a Venècia, al taller de Tiziano, i a
Roma, estudiant les obres de Miquel Àngel.
Finalment s'estableix a Toledo en 1577. La seva
vida, plena d'orgull i independència, sempre va
tendir a la consolidació del seu particular i estrany
estil, evitant curosament les imitacions. Un
contemporani el va definir com un "home d'hàbits
i idees excèntrics, tremenda determinació,
extraordinària reticència i extrema devoció ".
El quadre
El 15 de març del 1586 signava un acord entre
Don Alonso i El Greco en què es fixava de forma
molt necessària la iconografia de la zona inferior de
la tela. El pagament es faria després d'una taxació,
havent acabar la pintura per Nadal d'aquest mateix
any. El treball es va allargar per més temps, lliurant
a primavera de 1588. Va ser taxada per Luis de
Velasco i Hernando de Nunciva en 1.200 ducats,
quantitat que va semblar excessiva al rector, en
comparació amb els 318 del "Expolio" de la
Catedral o els 800 del "Sant Maurici "de l'Escorial.
En no arribar a un acord va haver d'intervenir el
Consell Arquebisbal, que determinar que es
El Entierro del señor
pagaran els 1.200 ducats de la primera taxació. Tot de Orgaz
i que El Greco va seguir les indicacions donades A Toledo
per D. Alonso, es servirà del seu vast coneixement
de la tradició iconogràfica oriental per a transmetre estudi científic, el quadre va merèixer una notable
la seva pròpia visió sobre els grans temes que restauració per part del I.C.R.O.A.. A més unit a aquest
integren el quadre. L'art al servei d'un geni, un geni procés, va ser desmuntat del seu emplaçament original i
al servei de la fe. El 1975, després d'un conscienciós disposa l' que ara es pot contemplar.

23. Esglèsia de Santo Tomé
per Mireia Cano, Eric Rosell i Judit Malet
L’església de Sant Tomé està situada a la ciutat de
Toledo i té una gran importància ja que hi podem
trobar El entierro del conde de Orgaz, una de les obres
més representatives del Greco, i per la Torre
Mudèjar del segle XVI. Aquesta església és del
segle XII, però va ser reconstruïda totalment al
segle IV per un encàrrec del Senyor Orgaz, el
major notari de Castella, la fàbrica del qual només
e s c o n s e r v a l a t o r r e m u d è j a r. É s u n a
còpia reduïda de la de Sant Román, i el seu model
es repeteix amb escasses variacions en les De
Santo Leocadia, Sant Miquel Alt, bella obra
del segle XV, i en Sant Pere Màrtir, totes elles a
Toledo.
La seva torre és un dels millors exemples de l’art
mudèjar toledà, la qual està construïda amb maons
i maçoneria encintada. La part alta està dividida en
tres trams amb arcs de ferradura els quals estan
Esglèsia de Sant
inscrits en altres lobulats, un conjunt d’arcs Tomé
lobulats separats per columnes de fang vidriat i en Vista del campanar
d’estíl mudèjar.
la part superior finestrals de campanes. Destaca
també la seva ceràmica vidriada,
les incrustacions d'una fornícula visigòtica i una retaule plateresc del segle XVI i dos barrocs, una
creu puntada. L'interior de l'església és de pila baptismal de marbre del segle XVI,
tres naus, amb absis poligonal de tres paraments, i una bellíssima imatge de la Mare de Déu en marbre del
hidestaca la capella plateresca (amb entrada per la segle XII, tres interessants llenços de Luis Tristán i dues
porta de ponent) que alberga el quadre de escultures de l'escola de Alonso Cano.
el Enterrament del Comte d'Orgaz, del Greco, un
oli sobre tela de 4,80 per3,60 m.
Podem contemplar a més altres obres com un
Part posterior de
l’església
Vista des d’un carrer
de Toledo

24. Guia de compres i oci a
Toledo
per Anna Moreno
El bon fer d’obradors i confiters:
El massapà d'origen àrab i deliciós paladar, té la
fama guanyada des de l'edat mitjana. Continua
sent, en les seves originals preparacions, un dels
postres més admirats, a més de mostrar-se com un
dels seus més reconeguts ambaixadors a nivell
internacional en matèria gastronòmica.
El Damasquinatge Massapà de Toledo
a una pastisseria
Una herència oriental de renom universal, el
“damasquinado”, tècnica nascuda a Orient, fa de
metalls preciosos i de les seves riques i acolorides
possibilitats ornamentals, autèntiques obres mestres
en l'artesania. L'alta valoració de què gaudeix,
descansa en el manteniment de modes i formes
ancestrals, que no descuren la seva acomodació als
gustos i necessitats més actuals i exigents.
Quan l'acer es fa art: “la espadería toledana”
Sempre atenta i vigilant a la qualitat de les seves
obres, és a Toledo on trobem les millors peces de
espaseria i la seva principal producció, que arriba a
llocs tan llunyans com Japó.
Altres Compres Damasquinatge
d’artesania
En l'entorn de la cèntrica plaça de Zocodover, cor
històric de la ciutat, es localitzen nombrosos
establiments especialitzats en les més diverses
ofertes, des del comerç tradicional fins a les més
prestigioses firmes internacionals de confecció en
règim de franquícia.
Els barris de Santa Teresa i Avinguda d'Europa,
fora del vell nucli urbà, es mostren dos noves i
actives zones comercials amb múltiples propostes
de compra adaptades a tot tipus d'edats i interessos.
Una de les veus més fermes del panorama espanyol
del disseny en moda té el seu aparador, Félix
Ramiro.
Dos grans centres comercials, situats a l'extraradi
de la ciutat, completen amb la seva amplíssima Plaça de Zocodover
oferta comercial, de restauració i oci, l'oferta Al cor del centre
històric
turístic-lúdica de Toledo.

25. El Monestir de San Juan
de los reyes
per Andrea Arribas i Gemma Poll
Sant Joan dels Reis de Toledo és un temple ordenat
per construït pels Reis Catòlics per commemorar la
victòria en la Batalla de Toro (1476) entre les tropes
castellà-aragoneses enfront del rei de Portugal
Alfonso V i Juana la Beltraneja, la qual cosa
donava via lliure al seu regnat.
Sant Joan dels Reis es converteix així en un edifici
de gran valor simbòlic per a Isabel i Fernando que
ho trien inicialment com a panteó nacional.
Posteriorment va ser cedit als franciscans. La
construcció del temple va ser encarregada a
l'arquitecte Juan Guas i a l'escultor flamenc Egas
Cueman, que va tenir intervenció decisiva en la
decoració.
Descripció artística del monestir de Sant Joan
dels Reis El monestir de Sant
Joan del Reis
L'àmplia església té una nau única i capelles entre Una visió nocturna
els contraforts i cor elevat als peus. Les voltes
presenten múltiples nervis. Tant en els murs
interiors com a exteriors mostra nombrosos motius
reials entre els quals destaquen escut dels Reis
Catòlics, així com l'àguila de Sant Joan i una franja
epigràfica amb un text commemoratiu. Aquest
temple es va finalitzar en 1495.
El Monestir de San Juan de los reyes s'ha fet
cèlebre per l'exposició en els seus murs externs de
cadenes que simbolitzen l'alliberament de captius
cristians en algunes ciutats andaluses durant la
Guerra de Granada.
Si l'església del Monasterio de San Juan de los
Reyes és important, el seu claustre ha de
considerar-se com a excel·lent. Té dos pisos.
L'inferior presenta arcs apuntats amb tracería
d’estil gòtic. El superior porta arcs. La coberta del
claustre és de fusta amb pedra molt decorada amb
motius geomètric, al estil àrab.
La llaura dels conjunts escultòrics que esquitxen les
galeries del claustre baix són molt diverses.
Juntament amb grans estàtues adossades als murs i El claustre
A la part superior
pilars de les galeries, es desenvolupa tot un s’observa un estil
programa de filigrana en decoració vegetal i Mudèjar.
d’animals. Cal detenir-se a contemplar-la per fer-
se una idea de la minuciositat amb la qual van
treballar el conjunt d'escultors.

26. Museu sefardita de Toledo
per Adrià Albesa
El museu sefardita de Toledo és una mostra de la
cultura jueva a la península Ibèrica.
Aquestes mostres expressen la cultura hebraico-
castellana.
Al museu podem distingir 5 sales:
Sala 1:
Marc històric i geogràfic del poble jueu des
de l’Antic Orient fins a la cultura
Hel·lènica. També s’explica la religió i les
tradicions jueves.
Sala 2:
Representa l’arribada del poble jueu a la
península Ibèrica dintre de la època
romana. Pati Nord: Exposició de les restes
funeràries jueves més ben conservades de
la península.
Sala 3:
Representa la cultura i la vida quotidiana
jueva entre els s.XIII-XV, fins a l’expulsió
dels jueus a l’any 1492.
Sala 4:
Hi trobem l’antiga sagristia.
Restes
Sala 5:
Representa el cicle festiu i vital del poble arqueològiques al
jueu amb objectes de la península, Europa Museu Sefardita
Interior
i el Nord d’Àfrica.
La Sinagoga
Interior

27. Les portes 1
de Toledo
per Martín Dans
Hi ha diferents portes a la ciutat de Toledo, entre
les quals destaquen les següents:
PORTA NOVA DE FRONTISSA Sobre una antiga
porta àrab va ser edificada l'actual en 1550 per
l'arquitecte Covarrubias. Està formada per dos
cossos inde pendents amb dos alts mur s 2
emmerletats que els uneixen, formant un pati entre
ells. Dos reis d'armes custodien el gran escut
imperial. El frontispici triangular ho remata un
àngel amb espasa nua. Quan entrem per aquesta
porta, sobre l'arc, veurem l'estàtua del primer
arquebisbe, Sant Eugeni, i sobre el nínxol es
llegeixen uns veure-us de Wamba invocant als sants 3
patrons. En aquesta petita plaça del conjunt de la
porta veurem una altra amb escut imperial.
PORTA DEL SOL Antiga porta militar del segon
recinte emmurallat de Toledo. Construcció d'estil
modern que en la seva façana mostra la imposició 4
de la casulla a Sant Ildefons. El relleu del petit arc
central del primer cos rememora la justícia del Rei
Ferran ordenant decapitar Fernando González,
agutzil major de Toledo, per haver segrestat dos
nens per assolir els favors d'unes dames.
Porta de nova
frontissa
PORTA DE “VALMARDÓN” Porta d'accés a 5 Imatge 1
l'antiga medina musulmana i on encara es conserva Porta del sol
imatge 2
la Mesquita del Crist de la Llum. La porta data
Porta de Valmardón
dels segles IX o X. Al segle XV se la coneixia com imatge 3
Porta de la Creu i en la seva estada superior residia Porta d’Alfons VI
el Corregidor; més quan aquest canvi de residència imatge 4
va ser aprofitada com a presó, fins que la Corona la Porta de Cambrón
imatge 5
va donar a Pere Lasso de Castella.
PORTA DE ALFONSO VI O PORTA VELLA DE PORTA DEL CAMBRÓN La Cambronera es compon
FRONTISSA S'explica que Alfons VI, presoner al d'arbustos espinosos que solen plantar-se a les tanques de
Monestir de Sahagun per ordre del seu germà les heretats. La gran quantitat de Cambroneras en
Sanç II, va fugir disfressat de monjo i va demanar aquesta zona van donar nom a la Porta de Cambrón,
asil i hospitalitat a Al-Mamun a la Cort musulmana monument renaixentista de 1576.. Durant el període àrab
de Toledo. Adonant els àrabs de la presència va patir reformes. A les fornícules de la façana es poden
d'Alfonso VI, que es va fer el dormit, van voler veure les estàtues dels Reis visigots Sisenando i Sisebut i al
provar si realment ho estava fonent plom fos a prop centre l'escut de Toledo. S'explica que per aquesta porta
de la seva mà, el Rei va saber suportar tal prova. va sortir Maria de Pacheco, vídua de Juan de Padilla,
Des de llavors a Alfons VI se li coneix com el de la disfressada de camperola, per aprofitar el corrent del Tajo
mà perforada. i endinsar-se en Portugal.

28. Finalment, l'any 1964 es decideix
La Sinagoga de Trànsit que la sinagoga Samuel ha-Leví
per Carla Turró sigui la seu del museu sefardita, el
qual té com a objectiu conservar el
Aquesta sinagoga està situada a la ciutat de Toledo, llegat de la cultura hispano-jueva i
és un edifici del segle XIV. Va ser aixecat sota el
sefardita perquè quedi integrada
mecenatge de Samuel ha-Levi en temps del rei com a part essencial del patrimoni Lloc web
Pere I. històric espanyol, tasca que exerceix
Sinagoga de Trànsit
És una sinagoga construïda en estil mudèjar.
fins l'actualitat.
Podem destacar dins d’aquesta construcció uns
elements de major interès: una armadura, la sala
Anàlisi de l’obra
d'oració ornamentada amb arcs que permeten
Les dimensions d'aquest temple són 23 metres de
l'entrada de llum de l’exterior i frisos policromats
longitud, 9,5 ample, 17 m d'alçada.
en guix decorats amb motius vegetals, geomètrics i La planta de l'edifici és rectangular. L'alçat es divideix en
epigràfics, a més de motius heràldics de la corona dues plantes, la primera és la zona on se situaria la zona
de Castella.
del ritu i a la zona superior, on encara s'aprecia la
En aquest edifici es barregen les diferents cultures ubicació de les bigues que sostenien el lloc on es posaven
que hi havia a Espanya en aquest moment, la les dones.
jueva, la cristiana i la islàmica que té una major
influència tècnica i decorativa. De la mateixa
Anàlisi tècnic
manera que forma constructiva, té en comú el Materials
coneixement científic de totes aquests moviments
Els materials principals d'aquesta construcció són el maó,
culturals, especialment l'islàmic, per la lleugeresa
la maçoneria, la fusta i el guix a més a més també trobem
dels seus materials i la falta de treball arquitectònic ivori
a l'exterior L'alternança d'aquests materials aconsegueix un
enriquiment de la sinagoga, que pel que podem
Història contemplar són materials senzills i d'un cost baix.
La construcció es va realitzar durant l'existència de
la prohibició de construir sinagogues tot i això va
Tècniques
ser permesa per Pere I com agraïment pel suport i
Talla o tècnica de ganivet: requereix un procés de
fidelitat dels jueus de la ciutat de Toledo al garbellar, pastar la barreja humida i tallat. L'acabat final
monarca en la seva lluita per la recuperació de la
es realitza netejant i polint fins a quedar brillant.
ciutat després d'haver passat a estar sota control de
Enric de Trastàmara. El motlle: es va emprar molt per els frisos repetits o per a
La sinagoga del Trànsit es troba dins del call jueu les inscripcions en els sepulcres o les obres realitzades en
que estava format per carnisseries, socs, muralles,
els púlpits. Primer es dibuixava el tema fent una incisió i
portes, cases i fins a un total de deu sinagogues elaborant la talla. Es feia un buidatge i es treballaven
més. diferents nivells fins a aconseguir els temes. L'acabat era
La conquesta de Toledo pels cristians no va canviar
de vegades amb olis que feien l'obra impermeable.
la situació de la comunitat jueva tot i que en el
Modelatge sobre una matriu.
segle XIII desapareix la tanca i el barri jueu es
barreja amb la ciutat.
Anàlisi formal
Després de l'expulsió dels jueus el 1492, el call és
Pel que respecta a l'art mudèjar, és tracta d’un estil artístic
ocupada per la noblesa i l'àrea de la sinagoga és
que es desenvolupa en els regnes cristians recentment
concedit pels Reis Catòlics a l'Ordre de Calatrava,
reconquerits, de la Península Ibèrica, però que incorpora
que situa allà el priorat de Sant Benet i la
influències, elements o materials d'estil hispano-musulmà.
converteix en església privada de la ordre, Es tractant-se d'un fenomen exclusivament hispànic que
construint al costat nord un arxiu per a les ordres
té lloc entre els segles XII i XVI, com a unió dels corrents
militars de Calatrava i Alcántara.
artístics cristianes (romàniques, gòtiques i renaixentistes) i
musulmanes de l'època. Una de les característiques que
Al segle XVII l'església de Sant Benet passa a ser
pren de l'art islàmic, és la manca d'una tècnica
coneguda popularment com del Trànsit.
arquitectònica desenvolupada, per exemple, accepta l'arc
però sense emprar-lo com a solució constructiva, sinó

29. com a mesura decorativa.
Mudèjar Toledà
Dels tipus d’art mudèjar, el toledà un una mescla
entre els models cordovesos i els del període taifa,
influenciats per l'art almoràvit i el almohade fins al
punt que van a fusionar en un de sol. En
destaquen les yeserías de la sinagoga de Sta Maria
La Blanca i les yeserías de la Sinagoga del Trànsit
on es pot dir que s'arriba a la plenitud de l'estil
naturalista toledà. En aquesta sinagoga s'utilitzen
el arcs ogivals de ferradura, el que demostra
aquesta unió entre els cristians i l'islàmic. D'igual
manera, que a la part inferior de la sinagoga hi ha
els murs nus i tota la resta amb una profusa
decoració, és una barreja entre la sobrietat jueva i
l'obsessió per l'horror vacui dels àrabs.
Nocions estètiques
La sinagoga es caracteritza principalment pel
contracti provocat per l'austeritat de l'exterior de
l'edifici i l'abundant decoració interior, es tracta
d’un edifici senzill, que destaca per la seva Interior de l’edifici
harmonia entre la horitzontalitat i la verticalitat.
Similituds formals i estilístiques
Les sinagogues segueixen el mateix prototip
estilístic i formal, com podem observar en les
sinagogues de Santa Maria de la Blanca (Toledo) o
la sinagoga de Còrdova.
Hi va haver certs intercanvis artístics entre
Granada i altres llocs, com Sevilla i Toledo. El
colze de 54 centímetres l'hem rastrejat, a part de
en algunes edificacions de l'Alhambra o en
construccions de la Granada nazarí, com el Corral
del Carbó.
Antecedents i conseqüents de l’obra
El temple de Jesusalem és el primer antecedent de
la creació de les sinagogues. El poble d'Israel quan
va ser deportat a Babilònia, va tenir la necessitat
de crear un llaç amb aquest temple, d'aquí té el seu
origen aquestes. Aquest temple era el centre
espiritual, com a tal, totes les sinagogues s'orienten
en un eix Est-Oest, amb vista a Israel.
Les diferents sinagogues realitzades posteriors a la
sinagoga del Trànsit, han estat molt influenciades
per aquesta. Pedrera Burgos en el seu llibre abans Entrada a la
esmentat, dóna importància a Santa Maria de la Sinagoga
Blanca i la del Trànsit com les sinagogues més
imitades posteriorment a nivell nacional i fins i tot
internacional.

30. L’indústria espasera a
Toledo
per Pau Bassedas i Arnau Llabrés
Toledo és una ciutat espanyola que històricament
destaca per la seva producció d’armes blanques, Lloc web
Les espases de
espases. Les espases de Toledo són armes d’únic o Toledo
doble fil, amb empunyadura i d’una grandària
considerable (com a mínim mig metre).
Aquesta indústria tan desenvolupada a Toledo té
els seus orígens en l’època romana, tot i que la seva
època més important fou durant l’ocupació àrab i
més tard durant i després de la Reconquesta duta a
terme pels regnes cristians. Entre els segles XV i
XVII aquest fabricació artesanal no va ser només
considerada de vital importància dins d’Espanya,
sinó arreu d’Europa. Va ser important fins a tal
punt que en la seva època va ser considerada la
millor indústria espasera d’Europa.
Aquesta imatge mostra tots els tipus d’espases
produïdes durant l’Edat Medieval a Toledo.
Espasa Toledana
De les espases toledanes no solament en destacava Espasa San Fernando
l’espasa en sí, sinó que també es considerava de
gran qualitat la seva baina. Aquesta era fabricada a
partir de pells, fusta o metalls (com el ferro o el
bronze)
El claustre
A la part superior
s’observa un estil
Mudèjar.

31. Gastronomia de Toledo
per Adrià Prado i Guillem Arlández
La gastronomia típica de Toledo està arrelada a les
seves tradicions caçadores i pastores. Les seves
receptes són una combinació d’influències
morisques i cristianes, que aportem un gran plaer
al paladar.
Unes quantes de les seves especialitats de carns són
el “cochinillo asado”, el “cordero” i la “caldereta
manchega”.
Però la seva cuina no només destaca per les carns
sinó també per les hortalisses i els peixos.
Les dues delícies regionals que han tingut més fama
internacionalment són el formatge manxec, que és
un formatge enriquit de llet d’ovella, vaca o les
dues barreges; i el massapà, el qual els artesans,
amb un toc d’imaginació, li donen unes formes
increïbles i simpàtiques.
Els seus vins tenen una gran qualitat com “La
Mancha” i la “Mentrida”.
El monestir de Sant
Joan del Reis
Una visió nocturna
Caldereta
manchega

32. Mapa de Toledo
933 710 504
Telèfon de l’escola
A
A
En cas de que et
perdis,
<
llegint aquest codi
et localitzara l’alberg
Albergue de San
Servando
Situat al costat del Tajo
ScanLife Barcode Aplicacions per blackberry,
Reader Google goggles Google Search app Android i iPhone