1. CURIOSITATS
1.Existeixen entre 6.000 i 7.000 llengües al món – parlades per sis milions de persones
distribuïdes en 189 estats independents.
2.Hi ha 225 llengües autòctones a Europa – aproximadament un 3% del total mundial.
3.La major part de les llengües del món es parlen a Àsia i Àfrica.
4.Almenys la meitat de la població mundial és bilingüe o plurilingüe, és a dir, parlen dues o
més llengües.
5.Els europeus es troben amb cada vegada més llengües estrangeres a la seva vida diària.
Existeix la creixent necessitat de generar interès per les llengües entre els ciutadans europeus.
6.Moltes llengües tenen més de 50.000 paraules però normalment els parlants coneixen i
utilitzen només una porció del vocabulari total: en la conversació diària utilitzem sempre les
mateixes cent paraules.
7.Les llengües estan en contacte constant i s’afecten de diverses maneres. L’anglès, per
exemple, ha adaptat paraules de moltes altres llengües i totes les llengües europees a
l’actualitat utilitzen paraules procedents de l’anglès.
8.Durant el primer any de vida, els bebès comencen a produir una sèrie de sons vocàlics; quan
fan el seu primer any ja poden dir les primeres paraules, al voltant dels tres anys comencen a
formar frases complexes i als cinc, un nen ja té milers de paraules en el seu vocabulari.
9.Normalment, la llengua materna és la que millor coneixem i més utilitzem. No obstant,
poden existir “perfectes bilingües”, capaços de parlar dues llengües amb el mateix nivell de
competència. El més freqüent, no obstant, és que les persones bilingües no mostren un
equilibri perfecte entre les seves dues llengües.
10.El bilingüisme aporta molts beneficis: facilita el procés d’aprenentatge d’una llengua
addicional, agilitza els processos mentals i permet el contacte amb persones d’altres cultures.
11.El bilingüisme i el plurilingüisme també comporten beneficis econòmics: trobar feina és més
fàcil per aquells que parlen varies llengües i les empreses multiplurilingües tenen més
avantatge competitiva amb respecte a les monolingües en el mercat.
12.Les llengües es relacionen amb els membres d’una família. La major part de les llengües
europees pertanyen a la gran família de llengües Indoeuropees.
13.La majoria de les llengües a Europa forma part de tres amplis grups: les llengües
germàniques, les llengües romàniques i les eslaves.
14.La família de llengües germàniques està formada pel danès, el noruec, el suec, l’islandès,
l’alemany, el neerlandès, l’anglès i el yidis, entre altres.

2. 15.Les llengües romàniques inclouen l’italià, el francès, l’espanyol, el portuguès i el romà, entre
altres.
16.Les llengües eslaves inclouen el rus, l’ucraïnès, el bielorús, el polonès, el xec, l’eslovac,
eslovè, el servi, el croat, el macedoni, el búlgar i altres.
17.La major part de les llengües europees fan ús de l’alfabet llatí. L’alfabet ciríl·lic s’utilitza en
moltes llengües eslaves. El grec, l’armeni, el georgià i el yidis tenen amb un alfabet propi.
18.La majoria dels països a Europa tenen diferents llengües regionals o minoritàries – algunes
de les quals han obtingut estatus de llengua oficial.
19.Les llengües no-europees més usades en el territori europeu són l’àrab, el xinès i l’hindi,
cada un amb un sistema d’escriptura propi.
20.A Rússia (148 milions d’habitants) es parla el major número de llengües: de 130 a 200,
depenent del criteri.
21.A causa de la immigració i dels refugiats, Europa és cada vegada més multilingüe. Només a
Londres es parlen més de 300 llengües (àrab, turc, kurd, berber, hindi, panjabi, etc).
http://edl.ecml.at/LanguageFun/tabid/1516/language/en-GB/Default.aspx