SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 24
Downloaden Sie, um offline zu lesen
.*•
/ - f t ^ *fc
íjñfcf*
;»
FESTA KflAJÓR DE
J| | ¡y p 1*5A 1 Q 7 8
DIES 26, 27, 28 i 29 D'AGOST
Salutació
Estem ja de nou amb Pestes...
Les nostres tradicionals Pestes amb el seu profund arrelamept
popular, acollidor i atraiept, van marcant, any darrera l'altre, fets
transcendentals que, poc a poc, van formant un so/c en la vida
de tots e/s que formem part d'aquesta alegre i populosa poblado.
L'Ajuntament de la Vi/a, junt amb la Comissió Local de Pestes,
han preparat un programa festiu que va orientat principalment a
complaure els anhels de festa i diversió de tots els que aquests
dies vulguin compartir amb nosa/tres les delicies de la FESTA
MAJOR...
Que el nostre esperit de generositat es manifesti en la bona acollida
que prodiguem a tots aquells que ens visitin aquests dies, deixant
constancia ferma de que, tal com ens ño han reconegut els
demés, la nostra Festa Major és de les mes complertes, alegres
i populars de la regió.
Que l'amistat, el bon fer, l'alegria i el bon comportament, siguin
punts que marquin el nostre nivell de poblado adelantada, oberta
a totes les gents de bona voluntat.
Amb tot aquest bagatge, no hi ha dubte que proporcionarem
benestar i alegría a tots els que al nostre costat visquin els dies
de la FESTA MAJOR DE J UN EDA.
A tots, sincerament, us desitgem que passeu uns dies de Festa
molt fe/icos.
LA COMISSIÓ LOCAL DE PESTES
GENERALITAT DE CATALUNYA
El, CONSELLER D'ACRICULTURA,
RAMAURRIA I PESCA
En el moment de que tots vosaltres, poblé de Juneda, us prepareu
per a celebrar la vostra Festa Major, tinc el goig d' adrecjar-vos la
meva salutació.
Aquest vostre poblé, crüilla de comarques 1 simból de canvi :
Garrigues-Segria, conrreu ascentral de seca amb tendencia al regadiu
intensiu, ens dona testimoni, juntament amb totes aqüestes vil.les i
pobles que integran la vostra Terra Ferma, del esforc de superado
que es capac. de realitzar la vostra pagesia vers una agricultura del
demá.
Avui que a casa nostra, Catalunya, anem aconseguin poc a poc
que ens sigui. reconeguda tota la nostra personalitat com a poblé,
necessitem ais qui ens ha estat encomanant el conduir a bon port
aquesta tasca, de pobles, que com vosaltres sapiguen millorar amb
esforc un passat dur com la térra de seca per a transformar-lo en
una nova i pregona realitat, en térra de regadiu intensiu assaonada
per aigües conduides al voler de l'home.
Jo que he viscut i visco en la meva propia persona tot lo que
es la vida d'un poblé en que l'activitat fonamental es 1'agricultura,
voldría esperonar-vos encara mes, puig que sé que teniu capacitat de
fer-ho, vers la recerca de noves formules de tipus comunitari en la
realització de les vostres tasques agrícoles i comerciáis. Sapigueu
que el futur d'aqüestes activitats necessita de vostra part una for-
ta dossi d'imaginado. Sapigeu que podeu comptar per a aquesta tas-
ca amb la Generalitat de Catalunya, amb el nostre President que tan-
tes proves ha donat de preocupado preferent peí camp, amb el seu
Consell Executiu i amb la meva modesta persona com a titular del De-
partament.
I be, la Festa es al comencar. La vida d'un poblé tambe es demos-
tra en la seva capacitat de saber fer Festa, en el mes ampie sentit
de la paraula. Per tant, no mes em resta unir-me a aquesta vostra Fes-
ta Major be i desitjant-vos, poblé de Juneda, que aquesta us sigui
motiu d'unió i joia plena.
vVvtAT • ,.
# ;
~
/,
Joser/ Roig i Magrinyá.
CONVERSANT
AMB EL BATLLE
En Joan Capdevila ¡ Sedó es troba al seu despatx de l'Alcaldia quan
l'hem visitat per tal de que, davant la proximitat de la Festa Major,
ens parli ¡ informi d'aquelles coses que a la nostra població puguin
representar un punt d'interés pels veíns, ávids de conéixer noticies que
facin referencia a la panorámica municipal.
Sense massa preámbuls ni necessitat d'insisténcies, el Batlle de la Vila
ha accedit gustos a informar i també a ésser preguntat.
I així, per aquest ordre i de manera espontánia, el Sr. Capdevila Sedó
informa ais junedencs sobre el
PLA DE NORMES SUBSIDIÁRIES I D'URBANISME
Manifesta que estant ja quasi ultimáis els detalls per la confecció deis
plánols, amb assenyalament de les corresponents zones en l'ordre espor-
tiu, escolar, futur eixample, polígon industrial, espais verds, etc. Aquest
pía ha estat estudiat i calculat pensant amb un probable creixement
de la població dins un plac de 20 anys. Es confia en que aquests
plánols podran ésser exposats al públic a fináis d'aquest mes d'Agost
amb la finalitat de que tots els véins puguin examinar-los durant un
plac de trenta dies i, en tot cas, puguin formular quantes alegacions
i impugnacions estimin convenients, ja siguí per considerar que lesionen
interessos particulars o bé de la comunitat. L'Arquitecte que realitza els
treballs d'aquest PLA és En Miquel Ángel Soriano Montagut, profes-
sional molt preparat per totes les qüestions que afecten a urbanisme.
Després d'aquest detallat informe, el Sr. Capdevila segueix informant
i es centra en la
CONSTRUCCIÓ DEL NOU EDIFICI ESCOLAR
Manifesta que a principis de l'any actual, la Delegado Provincial d'Edu-
cacíó i Ciencia enviá un escrit a l'Ajuntament de la Vila oferint la pos-
siblitat de construir a Juneda un edifici de nova planta destinat a la
segona etapa d'E.G.B., amb un pressupost de VUIT MILIONS DE PES-
SETES a carree del Ministeri d'Educació i Ciencia. L'Ajuntament, per
contra, tenia d'oferir un terreny amb bones condicions de situado i de
salubritat dins un plac brevíssim, amb una superficie mínima de 2.500
a 3.000 metres quadrats i amb possibilitats d'ampliació per quan fos
possible la construcció deis corresponents edificis per la 1? Etapa,
párvuls i altres servéis complementaris. Al no disposar l'Ajuntament de
terrenys de propietat aptes per aquesta finalitat, s'acordá la compra d'un
solar situat entre els camins de Borges i de la Máquina, amb el previ
informe del personal técnic ¡ administratiu de la Delegació Provincial
d'Educació i Ciencia, que van considerar que el terreny esmentat reunia
unes óptimes condicions per l'ús a que anava destinat. Actualment i per
part del personal técnic de la sosdita Delegació, s'está treballant en la
confecció deis projectes peí futur edifici, confiant que dins un plac molt
breu pugui ja subastar-se l'obra.
Continuant el Sr. Capdevila el seu informe, centra ara aquest en la
IMPUGNACIÓ AL PRESSUPOST EXTRAORDINARI
Manifesta que ha estat presentat a les oficines de l'Ajuntament un escrit,
firmat sois per 26 ve'íns de la població, impugnant el Pressupost Extraor-
dinari confeccionat per realitzar el pagament deis terrenys adquirits per
l'ubicació de la zona escolar. Puc manifestar —diu— que aquesta im-
pugnado careix de base legal per recolzar-la, a la vegada que els seus
firmants no poden atribuir-se una representació deis "ve'íns" de la Vila,
com equivocadament els han atorgat els diferents mitjans ¡nformatius
en els que ha estat publicada aquesta impugnació. Així dones, és d'es-
perar que no constituirá cap impediment perqué l'Ajuntament pugui tirar
endavant amb els seus plans per dotar a la Vila d'un nou i modern
edifici escolar.
Vol manifestar alguna cosa mes, Sr. Capdevila, que pugui ésser d'interés
peí véínat? Bé, poca cosa queda ja per dir després d'haver informat
ámpliament de tot el que podia teñir mes interés pels nostres ve'íns.
Així ¡ tot, si que vull manifestar que és molt possible que aquesta sigui
la meva última intervenció en les pagines d'aquest Programa en la rneva
condició de Batlle de la Vila; i ho dic perqué cree i confio que molt
aviat serán convocades les eleccions municipals i, com a resultat, la
tranferéncía del carree a una altra persona. I sobre aquest punt vull
expressar el meu pensar en quan fa referencia a les ELECCIONS MUNI-
CIPALS i manifestar que Juneda necessita d'homes que sentin i visquin
els ínteressos de la Comunitat. Sois així i deixant apart altres postures,
Juneda podrá continuar la seva marxa ascendent i gaudir de la tranqui-
litat que fins ara ha tingut i disfrutat i que pot palpar-se diáriament amb
el nostre continu caminar i avencar.
ACTES
RELIGIOSOS
Día 25, divendres
Al migdia:
Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa.
A les 8 de la tarda:
Confessions.
A les 21 ñores:
Missa Parroquial.
Día 26, dissabte
A les 12 ñores:
MISSA SOLEMNE, cantada per la Coral Junedenca i participa-
do de tot el poblé amb HOMILÍA a carree de l'll-lustre Dr. Eloi
Reñé i Oró, Canonge de la Seu de Lleida i fill de la nostra vila.
A les 20'30:
Fundó Parroquial.
A les 21 ñores:
Missa anticipada valedora per al precepte dominical.
Día 27, diumenge
MISSES:
A les 8, 12 i 19 ñores.
A les 6 de la tarda:
Pregária Comunitaria.
Día 28, dilluns
A les 12 del migdia i 9 de la tarda:
Celebració de l'Eucaristia.
A les 20'30:
Sant Rosan.
Dia 29, dimarts
A les 12 ñores:
FUNERAL en sufragi de tots els difunts de la Parroquia.
A les 20'30:
Rosari i Cant de la Salve Mariana.
A les 21 ñores:
Missa vespertina.
Que la joia i la pau emplenin els vostres cors i les vostres llars en
aquests jorns festius i sempre. Us ho desitja, tot invitant-vos ais pre-
cedents actes, el vostre sacerdot.
Mn. Gabriel Queralt.
RECORDANT A
EN JOAQUIM VIOLA SAURET I
NA MONTSERRAT TARRAGONA
Un acte ja tradicional de la nostra Festa Major tindrá lloc la vigilia de la
mateixa. Desenes i desenes de nens i nenes donaran color i alegría a
una jornada que, any darrera any, ha vingut meravellant a propis i es-
tranys, i d'una manera especial ais pares i familiars d'aquests "petits"
que, dansant sobre els patins, dibuixen figures que, per la seva bel/esa,
en mo/ts casos humitegen els ulls d'aquells que amb el máxim interés
segueixen les seves evolucions...
r
Abans de ¡'exhibido ja s'haurá jugat un extraordinari partit de Hockey
sobre patins. Dos equips saltaran a la pista del Pare Alegria i dins de
les seves formacions, amb tota seguretat, s'hi trobaran les millors
figures del Hockey sobre patins...
Tot aixó és possible que siguí una realitat en la pista i en els espais
destináis ais assistents al festival. És possible tot aixó, pero mirant al
palco presidencial hi notarem una abséncia important. En Joaquim Viola
Sauret i Na Montserrat Tarragona no hi serán i no estaran presents
al moment de ¡'entrega del TROFEU que ells van instituir i que d'uns
anys cap aquí s'ha vingut jugant...
Pero en la memoria de tots indubtablement permaneixerá el record im-
borrable del matrimoni VIOLA-TARRAGONA que tant i tant varen donar
al Hockey sobre patins local, apart de la quantiosa dedicado i ajuda apor-
tades per promocionar una faceta esportiva de nostra Vi/a, per la que
tant varen fer En Joaquim Viola Sauret i Na Montserrat Tarragona...
I notaran també la seva abséncia els actes oficiáis de nostra Festa
Major, i no perqué ells hi assistíssin amb el carácter jurídic i polític que
podien ostentar. Estaran absents d'aquests actes els amics de molts
junedencs, aquells ais que el bon conse/l i l'ajuda mai els va faltar.
I els trobará a faltar. Juneda, perqué a través del Mas Pinell s'aconse-
guiren objectius i ajudes impbrtantíssimes peí seu desenvolupament...
I es jugará el partit de fútbol de la Festa Major i notarem també l'ab-
séncia d'aquell que, animant ais jugadors locáis com un mes, feia
entrega del trofeu en litigi a l'equip guanyador...
I el C. F. Juneda notará també aquesta abséncia perqué a continuado
d'aquest partit, al iniciarse la temporada futbolística, comencaven les
visites al Más Pinell, sempre amb sol-licitud d'ajuda que no es quedava
mai en paraules, sino amb fets positius i eficacos.
Notaran /'abséncia del matrimoni Viola la immensa majoria deis june-
dencs que aquests dies rememoraran records entorn a la persona que
amb el seu aire senzill i alegre donava una nota especial a aquests jorns
de la Festa Major.
Será digne fer menció també de la seva ferma convicció de matrimoni
católic i practicant i de la seva presencia molts diumenges i dies festius
al Temple Parroquial participant en la Celebrado Eucarística com qualse-
vol altre feligrés.
Es de destacar entre aquests records una faceta de la vida ciutadana
en la que amb molta freqüéncia es trobaven immersos en Joaquim Viola
i Na Montserrat Tarragona. La seva arribada a Juneda anava acom-
panyada d'un cúmul de satisfaccions, de salutacions afectuoses per tots,
sense distinció de classes socials, com a prova manifesta de la seva
amabilitat i simpatía característiques. Moltes llars junedenques recorden
afectuoses visites del matrimoni, sense teñir en compte per a res qual-
sevol condició privilegiada que, dins de /'área social en que es desenvo-
lupaven, podien ostentar aquells que eren visitáis.
En fi, per a tots será inoblidable la figura d'En Joaquim Viola i Na
Montserrat Tarragona...
Pero precisament, com deiem al principi, per tractarse d'actes públics
i tradicionals, en els que no hi havia fa/tat mai la seva presencia, será
precís recordar la nit inoblidable del Pare Alegría la vigilia de la Festa
Major, la seva presencia ais actes oficiáis, la tarda de fútbol al Pare
Municipal d'Esports i també el cúmul d'ajudes de tota mena que Juneda
havia rebut d'En Joaquim Viola Sauret. Aquest i la seva esposa Mont-
serrat, serán els absents mes recordáis durant aquests dies de la nostra
Festa Major.
PROGRAMA OFICIAL DELS
ACTES CÍVICS
DÍA 20, DIUMENGE
A les 9 hores:
A la Placa d'Espanya:
II Torneig de Petanca Interprovincial de la Vila de Juneda.
Hi participaran 64 tripletes.
DÍA 24, DUOUS
A les 22 i mitja:
Al local de la Cooperativa del Camp.
Selecte Concert de Guitarra peí QUARTET TARRAGO.
Preus populars.
DÍA 25, DIVENDRES
A les 22 hores:
A la Pista Pare Alegría.
GRAN VETLLADA HOQUEISTA.
Disputant-se uns trofeus donats per rExcellentíssim Ajuntament
i Cambra Agraria.
C. H. VENDRELL - C. H. JUNEDA.
Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes del
C. H. JUNEDA.
DÍA 26, DISSABTI
A partir de les 10 ñores:
II CONCURS DE BALCONS FLORITS.
El Jurat passará a veure els balcons i finestres del nostre poblé
per a poder atorgar els premis merescuts.
A /es 12 i mitja i al Pare Alegría:
Recital de dansa Catalana per l'ESBART de RUBÍ.
Entrada Gratuita.
A les 17 ñores:
Al Pare d'Esports Municipal.
FÚTBOL
U. D. BALAGUER - C. F. JUNEDA
Disputant-se un magnífic trofeu donat per l'Excel-lentíssim Ajun-
tament. L'honorífic xut inicial el fará la Pubilla de Juneda,
acompanyada de les seves Damiselles d'Honor.
A les 7 ñores:
A la Placa de l'Església.
Divertida Vetllada Infantil per a tots els nens i nenes de Juneda,
peí GRUP D'ESPLAI.
DÍA 27, DiUMENGE
A les 12 ñores:
IV CAMPIONAT SARDAIMISTA DE LA TERRA FERMA.
Al Pare Alegría.
Amenitzat per la renombrada Cobla MARINA.
Seguidament entrega de trofeus cedits per l'Ajuntament, Cambra
Agraria i d'Altres entitats i cases de comerc.
A les 17 ñores:
FÚTBOL
Al Pare d'Esports Municipal.
C. F. TÁRREGA - C. F. JUNEDA.
Es disputará un trofeu gentilment obsequiat per la CAMBRA
AGRARIA.
A les 19 ñores:
A la Placa de l'Església.
Vetllada infantil a carree del GRUP D'ESPLAI.
DÍA 28, DILLUNS
A les 9 ñores:
Al Camp d'Esports Municipal.
IX CAMPIONAT SOCIAL DE TENNIS.
Organitzat peí Club de Tennis JUNEDA.
Partits corresponents a les fináis d'lnfantils, Mixtes, Dobles i
Seniors.
A les 17 ñores:
Al Camp Municipal d'Esports.
FÚTBOL
Interessant partit de Fútbol, entre CASATS i SOLTERS de JU-
NEDA, a benefici d'APROMI.
Colaborem-hi tots.
A les 19 ñores:
A la Placa de l'Església.
Gran Vetllada Infantil peí divertit grup "POTS-TEATRE".
DÍA 29, DIMARTS
A les 17 ñores:
GRAN CURSA CICLISTA.
Peí tradicional circuit urbá, amb participado de principiants,
infantils i alevins.
CASA DE CULTURA - JUNEDA
2? EXPOSICIÓ DE FILATÉLICA I NUMISMÁTICA.
Es podrá visitar durant els dies 26, 27, 28 i 29 d'Agost de 1.978 de 12 a 2.
Organitza la Secció Filatélica de la Casa de Cultura de Junéda.
NOTES:
— Tal com s'anuncia en programes apart, el primer dia de la Festa
Major passará el jurat a veure els balcons i finestres de la nostra
Vila per atorgar els premis merescuts a qui millor els hagi adomat.
Ho fará a partir de les 10 del matí. L'entrega de Trofeus es fará el
dia del Concurs de Sardanes a la Pista.
— Ens plau també fer-vos saber que, per millor lluíment de les nostres
Festes i per a mes comoditat deis transeünts, quedará tallada la cir-
culació rodada per tot el carrer de La Font, des de la Creu fins a
la Travessia de Prat de la Riba, els dies de la Festa Major des de les
dotze del migdia fins a les deu de la nit. Es prega a mes, que en tot
aquest trajéete i durant les hores assenyalades no h¡ hagi cap vehicle
aparcat.
ADA PA Uñí QFf*l F
$. • JUKr
HIX:L - iiu'aciM dé-~Firro~carril
JUNEDA: Estació del Ferro-carril
PINZELLADES
O HISTORIA JUNEDENCA:
¡.'ARRIBADA DEL FERROCARRIL
D'ací a pocs dies es complirá un segle just d'un aconteixement molt
important per a la historia de Juneda: /'arribada a la nostra poblado del
ferrocarril. Bé mereix la pena /'evocado d'un fet de tanta transcendencia.
Des que el 1848 s'havia inaugurat el primer ferrocarril a Catalunya entre
Barcelona i Mataró, una mena de febre de pro gres envaia els ambients
inversors i enginyerils del país: hom cercava afanyosament al mapa
noves pob/acions per a unir, nous trajectes que comuniquessin comar-
ques abans aillades o escurcessin camins ja existents. Fem-nos idea de
I'activitat d'aquella época recordant que, amb els migrats recursos téc-
nics d'alesnores, en mig segle es van construir a Espanya deu mil quiló-
metres de via férrial Els diaris de la segona meitat del segle XIX van
plens de referencies sobre el tema, indicadores de la passió i /'interés
que despertava: tan aviat l'Ajuntament de Barcelona s'oposava a la vía
pe; carrer d'Aragó, que llavors hom volia fer a nivell de superficie, com
un audac grup iniciava un ambiciós projecte per a unir Tortosa directa-
ment amb Lleida passant per Mora d'Ebre i Aspa, fracassant-hi pero:
podem imaginar-nos les conseqüéncies de tot tipus que aquesta línia
bagues dut per la comarca de les Garrigues.
Aquesta febre, en tot comparable a la que avui se sent per les autopis-
ies o els aparcaments, porta a un emprenedor home d'afers, el Sr.
Parellada, a sol-licitar la concessió, l'any 1850, d'una línia entre Reus
i Tarragona, que amb l'ajut de capital francés fou enllestida l'any 1856.
Eren només quinze quilómetres de via, pero la llavor restava Heneada.
L 'éxit de l'explotació de la línia, no gens estrany considerant la categoría
i activitat de les ciutats unides, anima la formado de noves empreses
que, conjuntant-se, perseguien finalment /'arribada d'aquest ferrocarril
a Lleida. Així la "Societat del F. C. de Montblanch a Reus" conclogué
el 1863 el seu tram, continuat a trossos per la "Compañía del F. C. de
Lérida a Reus y Tarragona", que successivament ana arribant a TEspluga
(1865), Vimbodí 11865), Vinaixa (1872) i Les Borges (1874).
Mentrestant, pero, les dificultáis havien anat augmentat paorosament.
Les inversions resultaven ésser molt superiors a les xifres previstes, els
treballs, lents, i les dificultats amb els propietaris de les terres, per la
qúestió de les expropiacions, es tornaren gairebé insollubles tan promp-
te com la línia baixá de les a/tures garriguenques a les fértils terres
baixes de Pía d'Urgell, regades ja aleshores peí Canal. A tot aixó calía
afegir-hi el període revolucionan i guerrer 1868-76, que amb el seu segui-
ci d'inseguretat havia afegit nous problemes a la Companyia.
Amb tot aixó, no estranyara gens que el tram Les Borges - Juneda fos
conflictiu i prob/emátic, car ca/gueren quatre anys llargs per enllestir-lo
malgrat la seva curta longitud, cinc quilómetres escassos. Comparem-lo,
per exemple, amb el tram Vinaixa - Les Borges, que amb setze quilóme-
tres havia necessitat menys de dos anys per a la seva construcció. La
Companyia empantanada en negociacions i processos sens fi amb els
propietaris de les terres, va haver de sol-licitar prórroga per a les obres,
/ aixó, en un temps —com avui— en qué aqüestes qüestions es politit-
zaven immediatament, ocasiona un sens fi de polémiques apassionades.
A tot aixó s'afegia una dificu/tat técnica considerable: el pas sobre la
Femosa, l'únic ñu vertaderament important de la comarca. Amb el fi
de guanyar temps i a/hora posar en explotado un nou tram, la Com-
panyia es decidí per insta/lar a Juneda una estado provisional abans del
riu, que faria servei durant vuit mesos, fins a la inaugurado de /'actual.
I així, en un avanc purament simbólic (tres dies) respecte a la data
programada a la prórroga, el 16 de Setembre de 1878 /'Empresa Cons-
tructora féu entrega a la Societat Concessionária del tros de línia. Els
diaris de /'época recullen abundosa informado sobre l'esdeveniment,
i per ells ens enterem de l'assisténcia a l'acte, entre a/tres personalitats,
del Director Gerent de la Companyia Concessionária, Sr. Ricard Bartolo-
mé i Santamaría, de l'Enginyer de Camins Cap deis Ferrocarríls de l'Est,
Sr. José Benito, el Governador Civil de Lleida, Sr. Geroni Rius i Salva,
i els Ajuntaments de Les Borges i Juneda. Consignem, a tall d'anéc-
dota, que no pogué ésser-hi present el Governador Civil de Tarragona,
perqué justament aquell mateix dia se celebra ven a aqueixa poblado
els funerals de I'avia del rei Alfons XIII, María Cristina de Borbó, moría
a Franca encara no feia un mes.
L'obra fou inaugurada a Juneda solemnement a les dotze del migdia, i
totes les personalitats es traslladaren després a Les Borges a fer-hi
un ápat on no mancaren els discursos entusiastes del progrés, mo/t al
gust de /'época, tots rematáis peí desig que la línia arribes com mes
aviat millor a Lleida, objectiu ja aleshores convertit en obsessió per a
la Companyia.
Per fi, el dia 19 s'obrí el tram al púb/ic. Podem imaginar l'emoció d'a-
quells avantpassats nostres que per primera vegada cobríren la distancia
que els separava de Les Borges en ¡'increíble temps de deu minuts.
Arríbaríen a intuir el seguit de canvis que el ferrocarril introduiría a la
vida de la comarca? Tot i comprendre la magnitud de l'avanc técnic,
no sembla massa dar que tothom vegés vertaderament útil el tren, car
a/guns pobles havien refusat el seu pas. No ens ha d'estranyar aixó,
quan avui veiem com el mateix passa amb l'obra del nostre segle, les
autopistes, que es veuen sabotejades i rebutjades en /loes on hauríen
d'estar esperades amb candeletes.
L'eix lineal imposat peí ferrocarril articula una nova dinámica de comuni-
cacions, i immediatament acresqué la importancia de Juneda, convertida
en punt de reunió deis viatgers de Torregrossa, Puiggrós, Castelldans,
l'Albagés i, de moment, Puigvert i Artesa. Pero, de fet, la venadera
incidencia del ferrocarril en la vida del poblé no es produí fins a l'any
següent amb la conexió amb Lleida, ciutat d'una atracció infinitament
major per a nosaltres que Reus o Tarragona, i que permetia, a mes,
empalmar la línia Alsasua - Saragossa - Lleida - Barcelona, propietat llavors
de la "Compañía del F. C. del Norte".
Sens dubte en la construcció d'aquest darrer tram les dificultats degue-
ren minvar forca, o la Companyia n'havia aprés en aquells anys, car
els dinou quilómetres que encara ens separaven de la ciutat del Segre
foren coberts nomes en vuit mesos. Les polémíques impregnades de
passió política no mancaren durant aquest lapse, pero finalment el 19
de Maig es va fer /'entrega de /'obra a la Companyia, després d'exhaus-
tíves comprovacions en l'ú/tim tram, la mes important de les quals va
ser la del "Pont de Ferro" sobre la Femosa, elegant estructura d'acer
reblonat, molt en l'estil del moment, i que va lliurar serve/ fins fa ben
pocs anys. El día 26, amb l'assisténcia del Director General d'Obres
Publiques, Marqués de Covadonga, s'inaugurá oficialment a Lleida la
línia.
No acabaren ací els problemes de la potra "Compañía del F. C. de
Lérida a Reus y Tarragona", car els fruits obtinguts en /'explotado no
correspongueren pas a les illusions amb qué havia emprés /'obra. Els
resultáis foren des del primer día deficitaris i les accions es van depre-
ciar forca. L'ocasió fou aprofitada per la poderosa "Compañía del
Norte", que malgrat la resistencia posada per la petita Companyia,
acaba absorbent-la tota/ment l'any 1884. La resta és ja coneguda: al seu
torn, la nova propietaria fou incorporada el 1941 a la Renfe, actual
explotadora de totes les línies espanyoles de vía ampia.
El proper 19 de Setembre fara un segle que els junedencs quedaren
incorporáis a aquest món veloc i en continua comunicado que per tot
arreu ens volta avui, sense que puguem saber cap a on ens dura. Per
a bé o per a mal, el procés está iniciat i cal seguir-lo. Pero bé podem
dedicar un record a aquesta data, i a/hora fer palesa la nostra gratitud
ais qui, amb llurs recursos o llur treball, van fer possible aquest acon-
teixement tan decissiu per a la nostra historia. Seria possible, ais dies
de l'acompliment del centenar/', avocar-lo d'a/guna manera col-lectiva?
Els junedencs teñen la parau/a.
JOSEP ALBAIGES i OLIVART
DADES I APUñ/TS
DEL PASSAT HISTORIO
DE JUNEDA
Donada la bona acollida que han dispensat els vila-
tans i forasters a aquests apunts histories de Juneda,
que han pogut confeccionarse mercés a les infor-
macions faci/itades per membres bons coneixedors
del passat prehistóric i historie de Juneda i els grans
coneixements del renombrat historiador lleidatá D.
Rodrigo Pita i Mercé.
IV - INVASIÚ MUSULMANA

L'any 713 arribaren al nostre país els musulmans. Apoderant-se fácil-
ment de Lleida, feren camí vers Tarragona, passant per Juneda, aprofi-
tant l'antiga via romana. Tarragona fou presa per assalt i amb molta
facilitat s'apoderen de tot el país, continuant cap a Franca, fins que
foren deturats a la ciutat de Poitiers l'any 732.
A les mijanies del segle VIII les revoltes i guerres civils entre musulmans
assolen el país, fugint els habitants cap a les valls pirinenques per
cercar-hi refugi. Tota la segona meitat d'aquest segle VIII, resta el país
despoblat i empobrit, esdevenint una forma de vida tant miseriosa per
ais pocs habitants que hi resten, com la de la prehistoria. Aquesta
situado encara s'empitjora vers l'any 800, quan expedicions de franes,
que lluiten contra els musulmans, encenen Lleida i assolen el país que
és transformat en un camp de ruñes, estat que perdura fins l'any 870,
amb l'aspecte mes miseriós i desértic.
Fins que al segle X?, en que és afiancat el poder del Ca/ifat de Córdova,
experimenta una curve ascendent, tant en l'aspecte social com en l'eco-
nómic i cultural, el qual té una continuitat fins al segle XI. La poblado
de les nostres ierres estava formada de poblats mossárabs, poblado
autóctona cristiana i poblado de "muladies", és a dir: antics cristians
d'origen hispánic, de religió musulmana.
El destricte o AMAL de Lleida queda organitzat com a zona militar.
Son acondicionades les antigües vies romanes. El tram de Lleida a Tar-
ragona és organitzat com a defensa de I'AMAL de Lleida i no mes fins
a Vinaixa o Vimbodí.
Tot el camp de Tarragona és una especie de térra de ningú. Entre e/s
moros de Lleida i de Tortosa, per una part, i e/s cristians del Comte
de Barcelona per l'altra, son e/s que perfilen la situado del nostre país
durant e/s seg/es X i XI. A les zones de Borges i Juneda surgeixen
poblats i castells musulmans, molts deis quals perdurarien com a nuclis
de poblado fins després de la reconquesta del país l'any 1.149.
CASTELLS I POBLATS MUSULMANS
A la comarca propera a Juneda, existien a /'época arab, és a dir, entre
l'any 900 i el 1. 750, una serie de poblats baix l'autoritat musulmana,
e/s quals foren ocupats després a /'época medieval cristiana cristiana en
bona part, restant d'altres abandonáis. Podem nomenar e/s següents:
T0RREGR0SA. Vi/a romana fortificada, d'época tardana. Després pob/at
visigótic i fortalesa arab durant el segle XI. A la primera meitat del segle
XII, a causa de les guerres entre cristians i almorávits resta despoblada-
Probable que existís allí un BORCH o torre fortificada, que no es repo-
bla fins després de l'any 1.150.
MARGALEF. Procedeix segurament aquest topónim de l'árab MANZIL-
GALIB, que indica una mena de parador d'aquesta época arab. Un
general del temps de ALHAKAN II i de HlSAN II, porta també aquest
cognom. Adjunt a aquest lloc sorgeix un pob/at de mossárabs i mu/a-
dies que subsisteix fins a l'edat mitja. Perteneix després al Cerveró de
Lleida i les pestes del segle XIV i les guerres del XV el despoblen, con-
vertint-se en un lloc ruinos.
AVIN PELEC. Poblat del segle XII proper a Margalef, que .fou també
senyoriu deis Cerveró i deis Mansuar. Ais segles X i XI era un poblat
de mossárabs de la Familia deis IBN PELAGIUM o ABEN PELAI, filis
d'un mossárab anomenat PELAI o bé PELAIO.
WEINFERRI o AWIN-FERRI. Un a/tre poblat mossárab del segle XI, al
terme de Juneda, colindant amb el terme de Puig-vert, junt a l'antiga
via romana. Deu el seu nom a un mossárab nomenat FERRUS o FERRI,
nom arabitzat de IBN - FERRI "FUI de Ferrús". Hi ha restes d'una fortifi-
cado árab, com ho prova la cerámica vidriada que allí s'hi trova.
Sembla que fins l'any 1.550 hi havia una mesquita, que mes tard fou
convertida en ermita dedicada a Sant Jordi.
OROMI. Poblat que existeix encara l'any 1.150 entre Juneda i Artesa.
Es creu que durant /'época árab aquest lloc tenia un a/tre nom, ja que
la forma OROMI és el nou nom cristiá, format pe/s cognoms cata/ans
ORO-MIR.
COGULLADA. Poblat que només subsisteix fins el segle XII, ja que al
segle XIV resta totalment despoblat, segurament per causa de les pestes.
CASTELLDANS. Sobre l'antic "CASTELLUM" de /'época romana hi fou
emplacada una fortalesa árab. Aquesta fou cedida vers l'any 1.120 peí
Wa/i de Lleida ABIFILEL, al Comte de Barcelona Ramón Berenguer III,
encara que de nou passá al domini árab, fins l'any 1.149, data que posa
fi a la reconquesta de Lleida.
MELÓNS. Castell musulmá i fortalesa medieval cristiana després, amb
el seu poblat adjunt.
MATXERRI. Poblat árab de certa importancia. El cognom ALMAGERRI,
era freqüent amb els moriscs del país. Despoblat a la segona meitat
del segle XII i repoblat després per cristians finalitzada la reconquesta
vers l'any 1.150. L/avors fou també posessió del Cerveró de Lleida.
PERE BELLMUNT
Estiu de 1.978
CONCERT MEMORABLE
En el pórtic de la Festa Major de l'any passat, la nostra vila visque un
gran esdeveniment artístic: l'actuació del guitarrista Jaume Torrent i
Rius a l'església parroquial, amb un concert de música clásica.
El temple s'omplí de junedencs i de forans, atrets per la personalitat
del concertista, tant vinculat a la nostra població, que ens el conside-
rem nostre,i peí que tenia d'inédit a Juneda un acte d'aquesta índole.
L'expectació queda plenament satisfeta; si les noticies que teniem par-
laven deis éxits del Jaume, peí nostre pais i per l'estranger, en aquesta
ocasió poguerem constatar de prop les excepcionals condicions artísti-
ques que l'auriolen, posades de manifest per una técnica singular i
depurada i per l'exquisida sensibilitat que demostré tot al llarg del con-
cert, integrat per obres de G. Sanz, J. S. Bach, F. Sor, G. Tarrago
i H. Villa-Lobos.
Des de l'inici de! concert fins que finalitzá, la comunicado establerta
entre l'artista i el públic fou total, i queda demostrat com el poblé és
sensible a les manifestacions artístiques d'alt nivell.
En acabar, i prévies unes paraules d'Antoni Mateus, el batlle Sr. Joan
Capdevila feu entrega a Jaume Torrent d'una placa en nom de tota
la vila.
PINZELLADES
D'UN REPÓRTER A DISTANCIA
«D'una Festa Major a l'altra»
UNA PROVA DE SENSIBILITAT
Aquest és el titol d'un article que vam llegir la Festa Major passada.
Bella descripció. Ressó d'una problemática punyent: la rehabilitado déte
subnormals. "El primer pas ja és donat", diu l'articulista. Fa temps d'aixó.
Mentrestant, la sensibilitat d'uns junedencs ha dut a terme una tasca
meritoria en aquest sentit. Amb voluntat. I d'altres coses, és ciar. No sé
si tots els vilatans n'estan enteráis.
GRUP D'ESPLAI
Un rétol. I darrera el rétol? Un bon esplet d'infants. I uns joves abnegáis.
ENSENYAMENT
Durant el Curs 77-78, s'han impartit unes classes que tendeixen a l'estu-
di i coneixement de la vila (el nucli urbá i el terme) en llurs perspectives
de passat i de present. De seguir per aquest camí, a ben segur que el
futur ho agrairá. Parallelament (aixó ja ve de mes lluny) la formado
estética a través de l'art també hi té un lloc. I el cátala. Sé que no
és necessari recordar que és la nostra llengua.
OBRA IGNORADA
Jo en diría obra rediviva. La historia junedenca de cada dia espurneja
mes. I qué millor, que ser-ne un deis que bufa el foc? Et vaig a recor-
dar, amb un llenguatge ben nostre, una cosa que tu ja saps, amic Pere:
que l'important és solear dret. I profund. Aixó tu ho fas. De poc en
poc, enriqueixes el nostre patrimoni cultural.
EL PORTAL DEL MARCA
Un página de la nostra historia. Mirem i conservem el passat collectiu.
EL POU DEL GEL
Un altre testimoni del nostre passat que cal rehabilitar i conservar. Aixi
ho han entes uns junedencs conscients. Enhorabona.
LA BOTERA
Heus ací un carrer humil, pero amb personalitat propia que li ve de
lluny. Llástima que una esllavissada amenacadora el pugui convertir en
el carrer del mal record.
ROTULACIÓ DELS CARRERS
En el programa de la Festa Major darrera, unes declaracions del Sr.
Capdevila feien referencia a un acord del Consistori respecte d'aquesta
qüestió. No som deis qu¡ agrada fer trencadissa; pero si que som parti-
daris de conservar el nom de cada cosa. Perqué no posem mans a
l'obra?
ANÉCDOTA INTRANSCENDENT D U N A TERTULIA
Un l¡ diu a l'Altre: ara podem parlar de tot, sense reserves. L'Altre li diu
a Un: si sempre ho haviem fet... Un li respon: sí, pero ara ho fem
democráticament. Democráticament que vol dir, entre altres coses,
cívicament, honestament, responsablement, per tal que els pobles avan-
cin sense entrebancs. O amb el propósit de vence'ls.
LA CASA CONSISTORIAL INTEGRAMENT AL SERVEI DEL POBLÉ
Així es diu en el Programa de Festes de l'any passat. La Casa i els
homes, entenem.
ENQUESTA
En vam llegir una formulada per uns junedencs tot pensant en les elec-
cions municipals democrátiques. Creiem que és bo somoure la conscién-
cia del poblé. I escoltar-la a la mesura que ho reclamin els interessos
comunitaris.
L'11 DE SETEMBRE
Senyeres al vent. Paraules foses que es tornen clam. Desvetllament de
les consciéncies. La térra es ¡inmutable. I el seu esperit. Mantenim-lo
despert.
DOS CENTENARIS
Enguany fa cent anys que s'inaugurá l'estació del tren a Juneda.
Hom diu que un vell de cal Pere "l'Animer", quan va incorporar-
se al servei militar, amb destí a Madrid, va anar a agafar el tren a Lleida.
En llicenciar-se ja va efectuar el viatge fins a la nostra vila. També en-
guany s'ha celebrat, en finalitzar el Curs Escolar, el primer Centenari de
Tambada de les Germanes de l'Ordre de Dominiques de l'Anunciata i la
fundado, per mossén Rosinach, del Collegi Sant Josep, l'any anterior.
UN (DE CENTENARI) QUE PASSÁ DE LLARG
Va complir-se, el 25 de febrer del 1.977, el primer centenari del naixe-
ment de Pere Bellmunt i Urgell, el Pere de cal "Gatxes". Un personatge
faceciós que llimava amb ironía bonhomiosa tots els cantells discordants,
quan no els ridiculitzava intencionadament.
COMISSIÓ DE FESTES
De cada any, la Festa Major agafa aires mes populars, en un tot harmo-
nio i d'alliconament cívic. Que continuí el tó, per a fer poblé amb l'anhel
de superado. I de participado.
EL TINTER
Encara hi queda tinta, pero el paper s'acaba. Fem un prec a les Festes
d'enguany: Que ens donin alegría i temps per a pensar.
J. RAMAS
Aquest programa ha sigut
editat per l'Ajuntament amb
col-laboració de la Comissió
de Pestes.
Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Mollerusa - 8-78

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Programa festa major Juneda 1976
Programa festa major Juneda 1976Programa festa major Juneda 1976
Programa festa major Juneda 1976Antoni Aixalà
 
La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013
La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013 La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013
La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013 Ajuntament La Pobla de Vallbona
 
Agenda festesinca2016-programa
Agenda festesinca2016-programaAgenda festesinca2016-programa
Agenda festesinca2016-programaMillorant-Inca
 
Programa festa major Juneda 1980
Programa festa major Juneda 1980Programa festa major Juneda 1980
Programa festa major Juneda 1980Antoni Aixalà
 
Programa Germandat de Sant Sebastià 2016
Programa Germandat de Sant Sebastià 2016Programa Germandat de Sant Sebastià 2016
Programa Germandat de Sant Sebastià 2016DAP Solutions
 
Llibret de festes Carcaixent 2014
Llibret de festes Carcaixent 2014Llibret de festes Carcaixent 2014
Llibret de festes Carcaixent 2014Turisme Carcaixent
 
Festes d'Inca 2015
Festes d'Inca 2015 Festes d'Inca 2015
Festes d'Inca 2015 Grant Ashley
 
2014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 20142014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 2014bstpereribesjp
 
2015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 20152015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 2015bstpereribesjp
 
Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019bstpereribesjp
 
2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 20172017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017bstpereribesjp
 
2018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 20182018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 2018bstpereribesjp
 
Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016bstpereribesjp
 
Programa Festa Major El Prat - 2019
Programa Festa Major El Prat - 2019Programa Festa Major El Prat - 2019
Programa Festa Major El Prat - 2019culturaprat
 
Programa festa major Juneda 1979
Programa festa major Juneda 1979Programa festa major Juneda 1979
Programa festa major Juneda 1979Antoni Aixalà
 

Was ist angesagt? (20)

Programa festa major Juneda 1976
Programa festa major Juneda 1976Programa festa major Juneda 1976
Programa festa major Juneda 1976
 
La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013
La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013 La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013
La pobla de vallbona festes patronals de sant sebastia 2013
 
Agenda festesinca2016-programa
Agenda festesinca2016-programaAgenda festesinca2016-programa
Agenda festesinca2016-programa
 
Programa festa major Juneda 1980
Programa festa major Juneda 1980Programa festa major Juneda 1980
Programa festa major Juneda 1980
 
Santa Gertrudis festes 2016
Santa Gertrudis festes 2016Santa Gertrudis festes 2016
Santa Gertrudis festes 2016
 
Programa Germandat de Sant Sebastià 2016
Programa Germandat de Sant Sebastià 2016Programa Germandat de Sant Sebastià 2016
Programa Germandat de Sant Sebastià 2016
 
Llibret de festes Carcaixent 2014
Llibret de festes Carcaixent 2014Llibret de festes Carcaixent 2014
Llibret de festes Carcaixent 2014
 
Festes d'Inca 2015
Festes d'Inca 2015 Festes d'Inca 2015
Festes d'Inca 2015
 
PROGRAMA DE FESTES D'INCA 2015
PROGRAMA DE FESTES D'INCA 2015PROGRAMA DE FESTES D'INCA 2015
PROGRAMA DE FESTES D'INCA 2015
 
Programa de festes del rosari 2012 la pobla de vallbona
Programa de festes del rosari 2012 la pobla de vallbonaPrograma de festes del rosari 2012 la pobla de vallbona
Programa de festes del rosari 2012 la pobla de vallbona
 
2014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 20142014 programa festa major sant joan 2014
2014 programa festa major sant joan 2014
 
2015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 20152015 programa de festa major sant joan 2015
2015 programa de festa major sant joan 2015
 
Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019Programa festa major sant joan 2019
Programa festa major sant joan 2019
 
2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 20172017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
2017 programa d'actes festa major de sant joan 2017
 
2018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 20182018 programa festa major sant joan 2018
2018 programa festa major sant joan 2018
 
Fm clot 10_programa
Fm clot 10_programaFm clot 10_programa
Fm clot 10_programa
 
Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016Programa de festa major de sant joan 2016
Programa de festa major de sant joan 2016
 
Programa Festa Major El Prat - 2019
Programa Festa Major El Prat - 2019Programa Festa Major El Prat - 2019
Programa Festa Major El Prat - 2019
 
Misericordia2012
Misericordia2012Misericordia2012
Misericordia2012
 
Programa festa major Juneda 1979
Programa festa major Juneda 1979Programa festa major Juneda 1979
Programa festa major Juneda 1979
 

Ähnlich wie Programa festa major Juneda 1978

Revista municipal de Quart: Celrè, número 118
Revista municipal de Quart: Celrè, número 118Revista municipal de Quart: Celrè, número 118
Revista municipal de Quart: Celrè, número 118Ajuntament de Quart
 
Programa sant-abdon baja
Programa sant-abdon bajaPrograma sant-abdon baja
Programa sant-abdon bajaGrant Ashley
 
Festa major de la Maurina 2013
Festa major de la Maurina 2013Festa major de la Maurina 2013
Festa major de la Maurina 2013Fav Terrassa
 
Programa maurina 2013
Programa maurina 2013Programa maurina 2013
Programa maurina 2013avmaurina
 
Programa festa major sant joan 2020
Programa festa major sant joan 2020Programa festa major sant joan 2020
Programa festa major sant joan 2020bstpereribesjp
 
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 20192019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019bstpereribesjp
 
Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012
Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012
Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012Ajuntament de Betxí
 
2015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 20152015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 2015bstpereribesjp
 
Festa major de la Maurina 2012
Festa major de la Maurina 2012Festa major de la Maurina 2012
Festa major de la Maurina 2012avmaurina
 
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016Millorant-Inca
 
Llibre Festes Patronals Antella 2013
Llibre Festes Patronals Antella 2013Llibre Festes Patronals Antella 2013
Llibre Festes Patronals Antella 2013Ajuntament d'Antella
 
Festa major de Can Tusell
Festa major de Can TusellFesta major de Can Tusell
Festa major de Can TusellFav Terrassa
 
Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017bstpereribesjp
 

Ähnlich wie Programa festa major Juneda 1978 (20)

Revista municipal de Quart: Celrè, número 118
Revista municipal de Quart: Celrè, número 118Revista municipal de Quart: Celrè, número 118
Revista municipal de Quart: Celrè, número 118
 
Ens 78
Ens 78Ens 78
Ens 78
 
Programa sant-abdon baja
Programa sant-abdon bajaPrograma sant-abdon baja
Programa sant-abdon baja
 
Festa major de la Maurina 2013
Festa major de la Maurina 2013Festa major de la Maurina 2013
Festa major de la Maurina 2013
 
Programa maurina 2013
Programa maurina 2013Programa maurina 2013
Programa maurina 2013
 
La Pigota número 5
La Pigota número 5La Pigota número 5
La Pigota número 5
 
Celrè. Revista Municipal. 107
Celrè. Revista Municipal. 107Celrè. Revista Municipal. 107
Celrè. Revista Municipal. 107
 
Programa festa major sant joan 2020
Programa festa major sant joan 2020Programa festa major sant joan 2020
Programa festa major sant joan 2020
 
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 20192019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
2019 programa festa major santa eulalia i carnaval 2019
 
Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012
Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012
Betxi. Revista d'Informació Local, num. 32. Novembre de 2012
 
2015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 20152015 programa festa major santa eulalia 2015
2015 programa festa major santa eulalia 2015
 
Festa major de la Maurina 2012
Festa major de la Maurina 2012Festa major de la Maurina 2012
Festa major de la Maurina 2012
 
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
Programa Complet de la setmana del Dijous bo 2016
 
Celrè. Revista Municipal.108
Celrè. Revista Municipal.108Celrè. Revista Municipal.108
Celrè. Revista Municipal.108
 
Ens 86 - Agost 2015
Ens 86 - Agost 2015Ens 86 - Agost 2015
Ens 86 - Agost 2015
 
Llibre Festes Patronals Antella 2013
Llibre Festes Patronals Antella 2013Llibre Festes Patronals Antella 2013
Llibre Festes Patronals Antella 2013
 
Bondia.cat 22/07/2014
Bondia.cat 22/07/2014Bondia.cat 22/07/2014
Bondia.cat 22/07/2014
 
Festa major de Can Tusell
Festa major de Can TusellFesta major de Can Tusell
Festa major de Can Tusell
 
Número 15
Número 15Número 15
Número 15
 
Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017Programa d'actes festa major de sant joan 2017
Programa d'actes festa major de sant joan 2017
 

Mehr von Antoni Aixalà

The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874Antoni Aixalà
 
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874Antoni Aixalà
 
Relleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióRelleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióAntoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Antoni Aixalà
 
Activitats història +25
Activitats història +25Activitats història +25
Activitats història +25Antoni Aixalà
 
Mapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèricaMapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèricaAntoni Aixalà
 
016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
016 La Transició democràtica a Espanya i CatalunyaAntoni Aixalà
 

Mehr von Antoni Aixalà (20)

Temari EOE PACFGS
Temari EOE PACFGSTemari EOE PACFGS
Temari EOE PACFGS
 
The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
 
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
 
Juneda cadastre 1723
Juneda cadastre 1723Juneda cadastre 1723
Juneda cadastre 1723
 
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
 
Activitats ESO 1
Activitats ESO 1Activitats ESO 1
Activitats ESO 1
 
Relleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióRelleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animació
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
 
Comentari de text
Comentari de textComentari de text
Comentari de text
 
Activitats història +25
Activitats història +25Activitats història +25
Activitats història +25
 
Mapa físic Catalunya
Mapa físic CatalunyaMapa físic Catalunya
Mapa físic Catalunya
 
Mapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèricaMapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèrica
 
016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
 

Programa festa major Juneda 1978

  • 1. .*• / - f t ^ *fc íjñfcf* ;» FESTA KflAJÓR DE J| | ¡y p 1*5A 1 Q 7 8 DIES 26, 27, 28 i 29 D'AGOST
  • 2. Salutació Estem ja de nou amb Pestes... Les nostres tradicionals Pestes amb el seu profund arrelamept popular, acollidor i atraiept, van marcant, any darrera l'altre, fets transcendentals que, poc a poc, van formant un so/c en la vida de tots e/s que formem part d'aquesta alegre i populosa poblado. L'Ajuntament de la Vi/a, junt amb la Comissió Local de Pestes, han preparat un programa festiu que va orientat principalment a complaure els anhels de festa i diversió de tots els que aquests dies vulguin compartir amb nosa/tres les delicies de la FESTA MAJOR... Que el nostre esperit de generositat es manifesti en la bona acollida que prodiguem a tots aquells que ens visitin aquests dies, deixant constancia ferma de que, tal com ens ño han reconegut els demés, la nostra Festa Major és de les mes complertes, alegres i populars de la regió. Que l'amistat, el bon fer, l'alegria i el bon comportament, siguin punts que marquin el nostre nivell de poblado adelantada, oberta a totes les gents de bona voluntat. Amb tot aquest bagatge, no hi ha dubte que proporcionarem benestar i alegría a tots els que al nostre costat visquin els dies de la FESTA MAJOR DE J UN EDA. A tots, sincerament, us desitgem que passeu uns dies de Festa molt fe/icos. LA COMISSIÓ LOCAL DE PESTES
  • 3. GENERALITAT DE CATALUNYA El, CONSELLER D'ACRICULTURA, RAMAURRIA I PESCA En el moment de que tots vosaltres, poblé de Juneda, us prepareu per a celebrar la vostra Festa Major, tinc el goig d' adrecjar-vos la meva salutació. Aquest vostre poblé, crüilla de comarques 1 simból de canvi : Garrigues-Segria, conrreu ascentral de seca amb tendencia al regadiu intensiu, ens dona testimoni, juntament amb totes aqüestes vil.les i pobles que integran la vostra Terra Ferma, del esforc de superado que es capac. de realitzar la vostra pagesia vers una agricultura del demá. Avui que a casa nostra, Catalunya, anem aconseguin poc a poc que ens sigui. reconeguda tota la nostra personalitat com a poblé, necessitem ais qui ens ha estat encomanant el conduir a bon port aquesta tasca, de pobles, que com vosaltres sapiguen millorar amb esforc un passat dur com la térra de seca per a transformar-lo en una nova i pregona realitat, en térra de regadiu intensiu assaonada per aigües conduides al voler de l'home. Jo que he viscut i visco en la meva propia persona tot lo que es la vida d'un poblé en que l'activitat fonamental es 1'agricultura, voldría esperonar-vos encara mes, puig que sé que teniu capacitat de fer-ho, vers la recerca de noves formules de tipus comunitari en la realització de les vostres tasques agrícoles i comerciáis. Sapigueu que el futur d'aqüestes activitats necessita de vostra part una for- ta dossi d'imaginado. Sapigeu que podeu comptar per a aquesta tas- ca amb la Generalitat de Catalunya, amb el nostre President que tan- tes proves ha donat de preocupado preferent peí camp, amb el seu Consell Executiu i amb la meva modesta persona com a titular del De- partament. I be, la Festa es al comencar. La vida d'un poblé tambe es demos- tra en la seva capacitat de saber fer Festa, en el mes ampie sentit de la paraula. Per tant, no mes em resta unir-me a aquesta vostra Fes- ta Major be i desitjant-vos, poblé de Juneda, que aquesta us sigui motiu d'unió i joia plena. vVvtAT • ,. # ; ~ /, Joser/ Roig i Magrinyá.
  • 4. CONVERSANT AMB EL BATLLE En Joan Capdevila ¡ Sedó es troba al seu despatx de l'Alcaldia quan l'hem visitat per tal de que, davant la proximitat de la Festa Major, ens parli ¡ informi d'aquelles coses que a la nostra població puguin representar un punt d'interés pels veíns, ávids de conéixer noticies que facin referencia a la panorámica municipal. Sense massa preámbuls ni necessitat d'insisténcies, el Batlle de la Vila ha accedit gustos a informar i també a ésser preguntat. I així, per aquest ordre i de manera espontánia, el Sr. Capdevila Sedó informa ais junedencs sobre el PLA DE NORMES SUBSIDIÁRIES I D'URBANISME Manifesta que estant ja quasi ultimáis els detalls per la confecció deis plánols, amb assenyalament de les corresponents zones en l'ordre espor- tiu, escolar, futur eixample, polígon industrial, espais verds, etc. Aquest pía ha estat estudiat i calculat pensant amb un probable creixement de la població dins un plac de 20 anys. Es confia en que aquests plánols podran ésser exposats al públic a fináis d'aquest mes d'Agost amb la finalitat de que tots els véins puguin examinar-los durant un plac de trenta dies i, en tot cas, puguin formular quantes alegacions i impugnacions estimin convenients, ja siguí per considerar que lesionen interessos particulars o bé de la comunitat. L'Arquitecte que realitza els treballs d'aquest PLA és En Miquel Ángel Soriano Montagut, profes- sional molt preparat per totes les qüestions que afecten a urbanisme. Després d'aquest detallat informe, el Sr. Capdevila segueix informant i es centra en la CONSTRUCCIÓ DEL NOU EDIFICI ESCOLAR Manifesta que a principis de l'any actual, la Delegado Provincial d'Edu- cacíó i Ciencia enviá un escrit a l'Ajuntament de la Vila oferint la pos- siblitat de construir a Juneda un edifici de nova planta destinat a la
  • 5. segona etapa d'E.G.B., amb un pressupost de VUIT MILIONS DE PES- SETES a carree del Ministeri d'Educació i Ciencia. L'Ajuntament, per contra, tenia d'oferir un terreny amb bones condicions de situado i de salubritat dins un plac brevíssim, amb una superficie mínima de 2.500 a 3.000 metres quadrats i amb possibilitats d'ampliació per quan fos possible la construcció deis corresponents edificis per la 1? Etapa, párvuls i altres servéis complementaris. Al no disposar l'Ajuntament de terrenys de propietat aptes per aquesta finalitat, s'acordá la compra d'un solar situat entre els camins de Borges i de la Máquina, amb el previ informe del personal técnic ¡ administratiu de la Delegació Provincial d'Educació i Ciencia, que van considerar que el terreny esmentat reunia unes óptimes condicions per l'ús a que anava destinat. Actualment i per part del personal técnic de la sosdita Delegació, s'está treballant en la confecció deis projectes peí futur edifici, confiant que dins un plac molt breu pugui ja subastar-se l'obra. Continuant el Sr. Capdevila el seu informe, centra ara aquest en la IMPUGNACIÓ AL PRESSUPOST EXTRAORDINARI Manifesta que ha estat presentat a les oficines de l'Ajuntament un escrit, firmat sois per 26 ve'íns de la població, impugnant el Pressupost Extraor- dinari confeccionat per realitzar el pagament deis terrenys adquirits per l'ubicació de la zona escolar. Puc manifestar —diu— que aquesta im- pugnado careix de base legal per recolzar-la, a la vegada que els seus firmants no poden atribuir-se una representació deis "ve'íns" de la Vila, com equivocadament els han atorgat els diferents mitjans ¡nformatius en els que ha estat publicada aquesta impugnació. Així dones, és d'es- perar que no constituirá cap impediment perqué l'Ajuntament pugui tirar endavant amb els seus plans per dotar a la Vila d'un nou i modern edifici escolar. Vol manifestar alguna cosa mes, Sr. Capdevila, que pugui ésser d'interés peí véínat? Bé, poca cosa queda ja per dir després d'haver informat ámpliament de tot el que podia teñir mes interés pels nostres ve'íns. Així ¡ tot, si que vull manifestar que és molt possible que aquesta sigui la meva última intervenció en les pagines d'aquest Programa en la rneva condició de Batlle de la Vila; i ho dic perqué cree i confio que molt aviat serán convocades les eleccions municipals i, com a resultat, la tranferéncía del carree a una altra persona. I sobre aquest punt vull expressar el meu pensar en quan fa referencia a les ELECCIONS MUNI- CIPALS i manifestar que Juneda necessita d'homes que sentin i visquin els ínteressos de la Comunitat. Sois així i deixant apart altres postures, Juneda podrá continuar la seva marxa ascendent i gaudir de la tranqui- litat que fins ara ha tingut i disfrutat i que pot palpar-se diáriament amb el nostre continu caminar i avencar.
  • 6. ACTES RELIGIOSOS Día 25, divendres Al migdia: Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa. A les 8 de la tarda: Confessions. A les 21 ñores: Missa Parroquial. Día 26, dissabte A les 12 ñores: MISSA SOLEMNE, cantada per la Coral Junedenca i participa- do de tot el poblé amb HOMILÍA a carree de l'll-lustre Dr. Eloi Reñé i Oró, Canonge de la Seu de Lleida i fill de la nostra vila.
  • 7. A les 20'30: Fundó Parroquial. A les 21 ñores: Missa anticipada valedora per al precepte dominical. Día 27, diumenge MISSES: A les 8, 12 i 19 ñores. A les 6 de la tarda: Pregária Comunitaria. Día 28, dilluns A les 12 del migdia i 9 de la tarda: Celebració de l'Eucaristia. A les 20'30: Sant Rosan. Dia 29, dimarts A les 12 ñores: FUNERAL en sufragi de tots els difunts de la Parroquia. A les 20'30: Rosari i Cant de la Salve Mariana. A les 21 ñores: Missa vespertina. Que la joia i la pau emplenin els vostres cors i les vostres llars en aquests jorns festius i sempre. Us ho desitja, tot invitant-vos ais pre- cedents actes, el vostre sacerdot. Mn. Gabriel Queralt.
  • 8. RECORDANT A EN JOAQUIM VIOLA SAURET I NA MONTSERRAT TARRAGONA Un acte ja tradicional de la nostra Festa Major tindrá lloc la vigilia de la mateixa. Desenes i desenes de nens i nenes donaran color i alegría a una jornada que, any darrera any, ha vingut meravellant a propis i es- tranys, i d'una manera especial ais pares i familiars d'aquests "petits" que, dansant sobre els patins, dibuixen figures que, per la seva bel/esa, en mo/ts casos humitegen els ulls d'aquells que amb el máxim interés segueixen les seves evolucions... r Abans de ¡'exhibido ja s'haurá jugat un extraordinari partit de Hockey sobre patins. Dos equips saltaran a la pista del Pare Alegria i dins de les seves formacions, amb tota seguretat, s'hi trobaran les millors figures del Hockey sobre patins... Tot aixó és possible que siguí una realitat en la pista i en els espais destináis ais assistents al festival. És possible tot aixó, pero mirant al palco presidencial hi notarem una abséncia important. En Joaquim Viola Sauret i Na Montserrat Tarragona no hi serán i no estaran presents al moment de ¡'entrega del TROFEU que ells van instituir i que d'uns anys cap aquí s'ha vingut jugant... Pero en la memoria de tots indubtablement permaneixerá el record im- borrable del matrimoni VIOLA-TARRAGONA que tant i tant varen donar al Hockey sobre patins local, apart de la quantiosa dedicado i ajuda apor- tades per promocionar una faceta esportiva de nostra Vi/a, per la que tant varen fer En Joaquim Viola Sauret i Na Montserrat Tarragona... I notaran també la seva abséncia els actes oficiáis de nostra Festa Major, i no perqué ells hi assistíssin amb el carácter jurídic i polític que
  • 9. podien ostentar. Estaran absents d'aquests actes els amics de molts junedencs, aquells ais que el bon conse/l i l'ajuda mai els va faltar. I els trobará a faltar. Juneda, perqué a través del Mas Pinell s'aconse- guiren objectius i ajudes impbrtantíssimes peí seu desenvolupament... I es jugará el partit de fútbol de la Festa Major i notarem també l'ab- séncia d'aquell que, animant ais jugadors locáis com un mes, feia entrega del trofeu en litigi a l'equip guanyador... I el C. F. Juneda notará també aquesta abséncia perqué a continuado d'aquest partit, al iniciarse la temporada futbolística, comencaven les visites al Más Pinell, sempre amb sol-licitud d'ajuda que no es quedava mai en paraules, sino amb fets positius i eficacos. Notaran /'abséncia del matrimoni Viola la immensa majoria deis june- dencs que aquests dies rememoraran records entorn a la persona que amb el seu aire senzill i alegre donava una nota especial a aquests jorns de la Festa Major. Será digne fer menció també de la seva ferma convicció de matrimoni católic i practicant i de la seva presencia molts diumenges i dies festius al Temple Parroquial participant en la Celebrado Eucarística com qualse- vol altre feligrés. Es de destacar entre aquests records una faceta de la vida ciutadana en la que amb molta freqüéncia es trobaven immersos en Joaquim Viola i Na Montserrat Tarragona. La seva arribada a Juneda anava acom- panyada d'un cúmul de satisfaccions, de salutacions afectuoses per tots, sense distinció de classes socials, com a prova manifesta de la seva amabilitat i simpatía característiques. Moltes llars junedenques recorden afectuoses visites del matrimoni, sense teñir en compte per a res qual- sevol condició privilegiada que, dins de /'área social en que es desenvo- lupaven, podien ostentar aquells que eren visitáis. En fi, per a tots será inoblidable la figura d'En Joaquim Viola i Na Montserrat Tarragona... Pero precisament, com deiem al principi, per tractarse d'actes públics i tradicionals, en els que no hi havia fa/tat mai la seva presencia, será precís recordar la nit inoblidable del Pare Alegría la vigilia de la Festa Major, la seva presencia ais actes oficiáis, la tarda de fútbol al Pare Municipal d'Esports i també el cúmul d'ajudes de tota mena que Juneda havia rebut d'En Joaquim Viola Sauret. Aquest i la seva esposa Mont- serrat, serán els absents mes recordáis durant aquests dies de la nostra Festa Major.
  • 10. PROGRAMA OFICIAL DELS ACTES CÍVICS DÍA 20, DIUMENGE A les 9 hores: A la Placa d'Espanya: II Torneig de Petanca Interprovincial de la Vila de Juneda. Hi participaran 64 tripletes. DÍA 24, DUOUS A les 22 i mitja: Al local de la Cooperativa del Camp. Selecte Concert de Guitarra peí QUARTET TARRAGO. Preus populars. DÍA 25, DIVENDRES A les 22 hores: A la Pista Pare Alegría. GRAN VETLLADA HOQUEISTA. Disputant-se uns trofeus donats per rExcellentíssim Ajuntament i Cambra Agraria. C. H. VENDRELL - C. H. JUNEDA. Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes del C. H. JUNEDA.
  • 11. DÍA 26, DISSABTI A partir de les 10 ñores: II CONCURS DE BALCONS FLORITS. El Jurat passará a veure els balcons i finestres del nostre poblé per a poder atorgar els premis merescuts. A /es 12 i mitja i al Pare Alegría: Recital de dansa Catalana per l'ESBART de RUBÍ. Entrada Gratuita. A les 17 ñores: Al Pare d'Esports Municipal. FÚTBOL U. D. BALAGUER - C. F. JUNEDA Disputant-se un magnífic trofeu donat per l'Excel-lentíssim Ajun- tament. L'honorífic xut inicial el fará la Pubilla de Juneda, acompanyada de les seves Damiselles d'Honor. A les 7 ñores: A la Placa de l'Església. Divertida Vetllada Infantil per a tots els nens i nenes de Juneda, peí GRUP D'ESPLAI. DÍA 27, DiUMENGE A les 12 ñores: IV CAMPIONAT SARDAIMISTA DE LA TERRA FERMA. Al Pare Alegría. Amenitzat per la renombrada Cobla MARINA. Seguidament entrega de trofeus cedits per l'Ajuntament, Cambra Agraria i d'Altres entitats i cases de comerc. A les 17 ñores: FÚTBOL Al Pare d'Esports Municipal. C. F. TÁRREGA - C. F. JUNEDA.
  • 12. Es disputará un trofeu gentilment obsequiat per la CAMBRA AGRARIA. A les 19 ñores: A la Placa de l'Església. Vetllada infantil a carree del GRUP D'ESPLAI. DÍA 28, DILLUNS A les 9 ñores: Al Camp d'Esports Municipal. IX CAMPIONAT SOCIAL DE TENNIS. Organitzat peí Club de Tennis JUNEDA. Partits corresponents a les fináis d'lnfantils, Mixtes, Dobles i Seniors. A les 17 ñores: Al Camp Municipal d'Esports. FÚTBOL Interessant partit de Fútbol, entre CASATS i SOLTERS de JU- NEDA, a benefici d'APROMI. Colaborem-hi tots. A les 19 ñores: A la Placa de l'Església. Gran Vetllada Infantil peí divertit grup "POTS-TEATRE". DÍA 29, DIMARTS A les 17 ñores: GRAN CURSA CICLISTA. Peí tradicional circuit urbá, amb participado de principiants, infantils i alevins.
  • 13. CASA DE CULTURA - JUNEDA 2? EXPOSICIÓ DE FILATÉLICA I NUMISMÁTICA. Es podrá visitar durant els dies 26, 27, 28 i 29 d'Agost de 1.978 de 12 a 2. Organitza la Secció Filatélica de la Casa de Cultura de Junéda. NOTES: — Tal com s'anuncia en programes apart, el primer dia de la Festa Major passará el jurat a veure els balcons i finestres de la nostra Vila per atorgar els premis merescuts a qui millor els hagi adomat. Ho fará a partir de les 10 del matí. L'entrega de Trofeus es fará el dia del Concurs de Sardanes a la Pista. — Ens plau també fer-vos saber que, per millor lluíment de les nostres Festes i per a mes comoditat deis transeünts, quedará tallada la cir- culació rodada per tot el carrer de La Font, des de la Creu fins a la Travessia de Prat de la Riba, els dies de la Festa Major des de les dotze del migdia fins a les deu de la nit. Es prega a mes, que en tot aquest trajéete i durant les hores assenyalades no h¡ hagi cap vehicle aparcat.
  • 14. ADA PA Uñí QFf*l F $. • JUKr HIX:L - iiu'aciM dé-~Firro~carril JUNEDA: Estació del Ferro-carril PINZELLADES O HISTORIA JUNEDENCA: ¡.'ARRIBADA DEL FERROCARRIL D'ací a pocs dies es complirá un segle just d'un aconteixement molt important per a la historia de Juneda: /'arribada a la nostra poblado del ferrocarril. Bé mereix la pena /'evocado d'un fet de tanta transcendencia. Des que el 1848 s'havia inaugurat el primer ferrocarril a Catalunya entre Barcelona i Mataró, una mena de febre de pro gres envaia els ambients inversors i enginyerils del país: hom cercava afanyosament al mapa noves pob/acions per a unir, nous trajectes que comuniquessin comar- ques abans aillades o escurcessin camins ja existents. Fem-nos idea de
  • 15. I'activitat d'aquella época recordant que, amb els migrats recursos téc- nics d'alesnores, en mig segle es van construir a Espanya deu mil quiló- metres de via férrial Els diaris de la segona meitat del segle XIX van plens de referencies sobre el tema, indicadores de la passió i /'interés que despertava: tan aviat l'Ajuntament de Barcelona s'oposava a la vía pe; carrer d'Aragó, que llavors hom volia fer a nivell de superficie, com un audac grup iniciava un ambiciós projecte per a unir Tortosa directa- ment amb Lleida passant per Mora d'Ebre i Aspa, fracassant-hi pero: podem imaginar-nos les conseqüéncies de tot tipus que aquesta línia bagues dut per la comarca de les Garrigues. Aquesta febre, en tot comparable a la que avui se sent per les autopis- ies o els aparcaments, porta a un emprenedor home d'afers, el Sr. Parellada, a sol-licitar la concessió, l'any 1850, d'una línia entre Reus i Tarragona, que amb l'ajut de capital francés fou enllestida l'any 1856. Eren només quinze quilómetres de via, pero la llavor restava Heneada. L 'éxit de l'explotació de la línia, no gens estrany considerant la categoría i activitat de les ciutats unides, anima la formado de noves empreses que, conjuntant-se, perseguien finalment /'arribada d'aquest ferrocarril a Lleida. Així la "Societat del F. C. de Montblanch a Reus" conclogué el 1863 el seu tram, continuat a trossos per la "Compañía del F. C. de Lérida a Reus y Tarragona", que successivament ana arribant a TEspluga (1865), Vimbodí 11865), Vinaixa (1872) i Les Borges (1874). Mentrestant, pero, les dificultáis havien anat augmentat paorosament. Les inversions resultaven ésser molt superiors a les xifres previstes, els treballs, lents, i les dificultats amb els propietaris de les terres, per la qúestió de les expropiacions, es tornaren gairebé insollubles tan promp- te com la línia baixá de les a/tures garriguenques a les fértils terres baixes de Pía d'Urgell, regades ja aleshores peí Canal. A tot aixó calía afegir-hi el període revolucionan i guerrer 1868-76, que amb el seu segui- ci d'inseguretat havia afegit nous problemes a la Companyia. Amb tot aixó, no estranyara gens que el tram Les Borges - Juneda fos conflictiu i prob/emátic, car ca/gueren quatre anys llargs per enllestir-lo malgrat la seva curta longitud, cinc quilómetres escassos. Comparem-lo, per exemple, amb el tram Vinaixa - Les Borges, que amb setze quilóme- tres havia necessitat menys de dos anys per a la seva construcció. La Companyia empantanada en negociacions i processos sens fi amb els propietaris de les terres, va haver de sol-licitar prórroga per a les obres,
  • 16. / aixó, en un temps —com avui— en qué aqüestes qüestions es politit- zaven immediatament, ocasiona un sens fi de polémiques apassionades. A tot aixó s'afegia una dificu/tat técnica considerable: el pas sobre la Femosa, l'únic ñu vertaderament important de la comarca. Amb el fi de guanyar temps i a/hora posar en explotado un nou tram, la Com- panyia es decidí per insta/lar a Juneda una estado provisional abans del riu, que faria servei durant vuit mesos, fins a la inaugurado de /'actual. I així, en un avanc purament simbólic (tres dies) respecte a la data programada a la prórroga, el 16 de Setembre de 1878 /'Empresa Cons- tructora féu entrega a la Societat Concessionária del tros de línia. Els diaris de /'época recullen abundosa informado sobre l'esdeveniment, i per ells ens enterem de l'assisténcia a l'acte, entre a/tres personalitats, del Director Gerent de la Companyia Concessionária, Sr. Ricard Bartolo- mé i Santamaría, de l'Enginyer de Camins Cap deis Ferrocarríls de l'Est, Sr. José Benito, el Governador Civil de Lleida, Sr. Geroni Rius i Salva, i els Ajuntaments de Les Borges i Juneda. Consignem, a tall d'anéc- dota, que no pogué ésser-hi present el Governador Civil de Tarragona, perqué justament aquell mateix dia se celebra ven a aqueixa poblado els funerals de I'avia del rei Alfons XIII, María Cristina de Borbó, moría a Franca encara no feia un mes. L'obra fou inaugurada a Juneda solemnement a les dotze del migdia, i totes les personalitats es traslladaren després a Les Borges a fer-hi un ápat on no mancaren els discursos entusiastes del progrés, mo/t al gust de /'época, tots rematáis peí desig que la línia arribes com mes aviat millor a Lleida, objectiu ja aleshores convertit en obsessió per a la Companyia. Per fi, el dia 19 s'obrí el tram al púb/ic. Podem imaginar l'emoció d'a- quells avantpassats nostres que per primera vegada cobríren la distancia que els separava de Les Borges en ¡'increíble temps de deu minuts. Arríbaríen a intuir el seguit de canvis que el ferrocarril introduiría a la vida de la comarca? Tot i comprendre la magnitud de l'avanc técnic, no sembla massa dar que tothom vegés vertaderament útil el tren, car a/guns pobles havien refusat el seu pas. No ens ha d'estranyar aixó, quan avui veiem com el mateix passa amb l'obra del nostre segle, les autopistes, que es veuen sabotejades i rebutjades en /loes on hauríen d'estar esperades amb candeletes. L'eix lineal imposat peí ferrocarril articula una nova dinámica de comuni- cacions, i immediatament acresqué la importancia de Juneda, convertida
  • 17. en punt de reunió deis viatgers de Torregrossa, Puiggrós, Castelldans, l'Albagés i, de moment, Puigvert i Artesa. Pero, de fet, la venadera incidencia del ferrocarril en la vida del poblé no es produí fins a l'any següent amb la conexió amb Lleida, ciutat d'una atracció infinitament major per a nosaltres que Reus o Tarragona, i que permetia, a mes, empalmar la línia Alsasua - Saragossa - Lleida - Barcelona, propietat llavors de la "Compañía del F. C. del Norte". Sens dubte en la construcció d'aquest darrer tram les dificultats degue- ren minvar forca, o la Companyia n'havia aprés en aquells anys, car els dinou quilómetres que encara ens separaven de la ciutat del Segre foren coberts nomes en vuit mesos. Les polémíques impregnades de passió política no mancaren durant aquest lapse, pero finalment el 19 de Maig es va fer /'entrega de /'obra a la Companyia, després d'exhaus- tíves comprovacions en l'ú/tim tram, la mes important de les quals va ser la del "Pont de Ferro" sobre la Femosa, elegant estructura d'acer reblonat, molt en l'estil del moment, i que va lliurar serve/ fins fa ben pocs anys. El día 26, amb l'assisténcia del Director General d'Obres Publiques, Marqués de Covadonga, s'inaugurá oficialment a Lleida la línia. No acabaren ací els problemes de la potra "Compañía del F. C. de Lérida a Reus y Tarragona", car els fruits obtinguts en /'explotado no correspongueren pas a les illusions amb qué havia emprés /'obra. Els resultáis foren des del primer día deficitaris i les accions es van depre- ciar forca. L'ocasió fou aprofitada per la poderosa "Compañía del Norte", que malgrat la resistencia posada per la petita Companyia, acaba absorbent-la tota/ment l'any 1884. La resta és ja coneguda: al seu torn, la nova propietaria fou incorporada el 1941 a la Renfe, actual explotadora de totes les línies espanyoles de vía ampia. El proper 19 de Setembre fara un segle que els junedencs quedaren incorporáis a aquest món veloc i en continua comunicado que per tot arreu ens volta avui, sense que puguem saber cap a on ens dura. Per a bé o per a mal, el procés está iniciat i cal seguir-lo. Pero bé podem dedicar un record a aquesta data, i a/hora fer palesa la nostra gratitud ais qui, amb llurs recursos o llur treball, van fer possible aquest acon- teixement tan decissiu per a la nostra historia. Seria possible, ais dies de l'acompliment del centenar/', avocar-lo d'a/guna manera col-lectiva? Els junedencs teñen la parau/a. JOSEP ALBAIGES i OLIVART
  • 18. DADES I APUñ/TS DEL PASSAT HISTORIO DE JUNEDA Donada la bona acollida que han dispensat els vila- tans i forasters a aquests apunts histories de Juneda, que han pogut confeccionarse mercés a les infor- macions faci/itades per membres bons coneixedors del passat prehistóric i historie de Juneda i els grans coneixements del renombrat historiador lleidatá D. Rodrigo Pita i Mercé. IV - INVASIÚ MUSULMANA L'any 713 arribaren al nostre país els musulmans. Apoderant-se fácil- ment de Lleida, feren camí vers Tarragona, passant per Juneda, aprofi- tant l'antiga via romana. Tarragona fou presa per assalt i amb molta facilitat s'apoderen de tot el país, continuant cap a Franca, fins que foren deturats a la ciutat de Poitiers l'any 732. A les mijanies del segle VIII les revoltes i guerres civils entre musulmans assolen el país, fugint els habitants cap a les valls pirinenques per cercar-hi refugi. Tota la segona meitat d'aquest segle VIII, resta el país despoblat i empobrit, esdevenint una forma de vida tant miseriosa per ais pocs habitants que hi resten, com la de la prehistoria. Aquesta situado encara s'empitjora vers l'any 800, quan expedicions de franes, que lluiten contra els musulmans, encenen Lleida i assolen el país que
  • 19. és transformat en un camp de ruñes, estat que perdura fins l'any 870, amb l'aspecte mes miseriós i desértic. Fins que al segle X?, en que és afiancat el poder del Ca/ifat de Córdova, experimenta una curve ascendent, tant en l'aspecte social com en l'eco- nómic i cultural, el qual té una continuitat fins al segle XI. La poblado de les nostres ierres estava formada de poblats mossárabs, poblado autóctona cristiana i poblado de "muladies", és a dir: antics cristians d'origen hispánic, de religió musulmana. El destricte o AMAL de Lleida queda organitzat com a zona militar. Son acondicionades les antigües vies romanes. El tram de Lleida a Tar- ragona és organitzat com a defensa de I'AMAL de Lleida i no mes fins a Vinaixa o Vimbodí. Tot el camp de Tarragona és una especie de térra de ningú. Entre e/s moros de Lleida i de Tortosa, per una part, i e/s cristians del Comte de Barcelona per l'altra, son e/s que perfilen la situado del nostre país durant e/s seg/es X i XI. A les zones de Borges i Juneda surgeixen poblats i castells musulmans, molts deis quals perdurarien com a nuclis de poblado fins després de la reconquesta del país l'any 1.149. CASTELLS I POBLATS MUSULMANS A la comarca propera a Juneda, existien a /'época arab, és a dir, entre l'any 900 i el 1. 750, una serie de poblats baix l'autoritat musulmana, e/s quals foren ocupats després a /'época medieval cristiana cristiana en bona part, restant d'altres abandonáis. Podem nomenar e/s següents: T0RREGR0SA. Vi/a romana fortificada, d'época tardana. Després pob/at visigótic i fortalesa arab durant el segle XI. A la primera meitat del segle XII, a causa de les guerres entre cristians i almorávits resta despoblada- Probable que existís allí un BORCH o torre fortificada, que no es repo- bla fins després de l'any 1.150. MARGALEF. Procedeix segurament aquest topónim de l'árab MANZIL- GALIB, que indica una mena de parador d'aquesta época arab. Un general del temps de ALHAKAN II i de HlSAN II, porta també aquest cognom. Adjunt a aquest lloc sorgeix un pob/at de mossárabs i mu/a-
  • 20. dies que subsisteix fins a l'edat mitja. Perteneix després al Cerveró de Lleida i les pestes del segle XIV i les guerres del XV el despoblen, con- vertint-se en un lloc ruinos. AVIN PELEC. Poblat del segle XII proper a Margalef, que .fou també senyoriu deis Cerveró i deis Mansuar. Ais segles X i XI era un poblat de mossárabs de la Familia deis IBN PELAGIUM o ABEN PELAI, filis d'un mossárab anomenat PELAI o bé PELAIO. WEINFERRI o AWIN-FERRI. Un a/tre poblat mossárab del segle XI, al terme de Juneda, colindant amb el terme de Puig-vert, junt a l'antiga via romana. Deu el seu nom a un mossárab nomenat FERRUS o FERRI, nom arabitzat de IBN - FERRI "FUI de Ferrús". Hi ha restes d'una fortifi- cado árab, com ho prova la cerámica vidriada que allí s'hi trova. Sembla que fins l'any 1.550 hi havia una mesquita, que mes tard fou convertida en ermita dedicada a Sant Jordi. OROMI. Poblat que existeix encara l'any 1.150 entre Juneda i Artesa. Es creu que durant /'época árab aquest lloc tenia un a/tre nom, ja que la forma OROMI és el nou nom cristiá, format pe/s cognoms cata/ans ORO-MIR. COGULLADA. Poblat que només subsisteix fins el segle XII, ja que al segle XIV resta totalment despoblat, segurament per causa de les pestes. CASTELLDANS. Sobre l'antic "CASTELLUM" de /'época romana hi fou emplacada una fortalesa árab. Aquesta fou cedida vers l'any 1.120 peí Wa/i de Lleida ABIFILEL, al Comte de Barcelona Ramón Berenguer III, encara que de nou passá al domini árab, fins l'any 1.149, data que posa fi a la reconquesta de Lleida. MELÓNS. Castell musulmá i fortalesa medieval cristiana després, amb el seu poblat adjunt. MATXERRI. Poblat árab de certa importancia. El cognom ALMAGERRI, era freqüent amb els moriscs del país. Despoblat a la segona meitat del segle XII i repoblat després per cristians finalitzada la reconquesta vers l'any 1.150. L/avors fou també posessió del Cerveró de Lleida. PERE BELLMUNT Estiu de 1.978
  • 21. CONCERT MEMORABLE En el pórtic de la Festa Major de l'any passat, la nostra vila visque un gran esdeveniment artístic: l'actuació del guitarrista Jaume Torrent i Rius a l'església parroquial, amb un concert de música clásica. El temple s'omplí de junedencs i de forans, atrets per la personalitat del concertista, tant vinculat a la nostra població, que ens el conside- rem nostre,i peí que tenia d'inédit a Juneda un acte d'aquesta índole. L'expectació queda plenament satisfeta; si les noticies que teniem par- laven deis éxits del Jaume, peí nostre pais i per l'estranger, en aquesta ocasió poguerem constatar de prop les excepcionals condicions artísti- ques que l'auriolen, posades de manifest per una técnica singular i depurada i per l'exquisida sensibilitat que demostré tot al llarg del con- cert, integrat per obres de G. Sanz, J. S. Bach, F. Sor, G. Tarrago i H. Villa-Lobos. Des de l'inici de! concert fins que finalitzá, la comunicado establerta entre l'artista i el públic fou total, i queda demostrat com el poblé és sensible a les manifestacions artístiques d'alt nivell. En acabar, i prévies unes paraules d'Antoni Mateus, el batlle Sr. Joan Capdevila feu entrega a Jaume Torrent d'una placa en nom de tota la vila.
  • 22. PINZELLADES D'UN REPÓRTER A DISTANCIA «D'una Festa Major a l'altra» UNA PROVA DE SENSIBILITAT Aquest és el titol d'un article que vam llegir la Festa Major passada. Bella descripció. Ressó d'una problemática punyent: la rehabilitado déte subnormals. "El primer pas ja és donat", diu l'articulista. Fa temps d'aixó. Mentrestant, la sensibilitat d'uns junedencs ha dut a terme una tasca meritoria en aquest sentit. Amb voluntat. I d'altres coses, és ciar. No sé si tots els vilatans n'estan enteráis. GRUP D'ESPLAI Un rétol. I darrera el rétol? Un bon esplet d'infants. I uns joves abnegáis. ENSENYAMENT Durant el Curs 77-78, s'han impartit unes classes que tendeixen a l'estu- di i coneixement de la vila (el nucli urbá i el terme) en llurs perspectives de passat i de present. De seguir per aquest camí, a ben segur que el futur ho agrairá. Parallelament (aixó ja ve de mes lluny) la formado estética a través de l'art també hi té un lloc. I el cátala. Sé que no és necessari recordar que és la nostra llengua. OBRA IGNORADA Jo en diría obra rediviva. La historia junedenca de cada dia espurneja mes. I qué millor, que ser-ne un deis que bufa el foc? Et vaig a recor- dar, amb un llenguatge ben nostre, una cosa que tu ja saps, amic Pere: que l'important és solear dret. I profund. Aixó tu ho fas. De poc en poc, enriqueixes el nostre patrimoni cultural. EL PORTAL DEL MARCA Un página de la nostra historia. Mirem i conservem el passat collectiu. EL POU DEL GEL Un altre testimoni del nostre passat que cal rehabilitar i conservar. Aixi ho han entes uns junedencs conscients. Enhorabona. LA BOTERA Heus ací un carrer humil, pero amb personalitat propia que li ve de lluny. Llástima que una esllavissada amenacadora el pugui convertir en el carrer del mal record. ROTULACIÓ DELS CARRERS En el programa de la Festa Major darrera, unes declaracions del Sr. Capdevila feien referencia a un acord del Consistori respecte d'aquesta
  • 23. qüestió. No som deis qu¡ agrada fer trencadissa; pero si que som parti- daris de conservar el nom de cada cosa. Perqué no posem mans a l'obra? ANÉCDOTA INTRANSCENDENT D U N A TERTULIA Un l¡ diu a l'Altre: ara podem parlar de tot, sense reserves. L'Altre li diu a Un: si sempre ho haviem fet... Un li respon: sí, pero ara ho fem democráticament. Democráticament que vol dir, entre altres coses, cívicament, honestament, responsablement, per tal que els pobles avan- cin sense entrebancs. O amb el propósit de vence'ls. LA CASA CONSISTORIAL INTEGRAMENT AL SERVEI DEL POBLÉ Així es diu en el Programa de Festes de l'any passat. La Casa i els homes, entenem. ENQUESTA En vam llegir una formulada per uns junedencs tot pensant en les elec- cions municipals democrátiques. Creiem que és bo somoure la conscién- cia del poblé. I escoltar-la a la mesura que ho reclamin els interessos comunitaris. L'11 DE SETEMBRE Senyeres al vent. Paraules foses que es tornen clam. Desvetllament de les consciéncies. La térra es ¡inmutable. I el seu esperit. Mantenim-lo despert. DOS CENTENARIS Enguany fa cent anys que s'inaugurá l'estació del tren a Juneda. Hom diu que un vell de cal Pere "l'Animer", quan va incorporar- se al servei militar, amb destí a Madrid, va anar a agafar el tren a Lleida. En llicenciar-se ja va efectuar el viatge fins a la nostra vila. També en- guany s'ha celebrat, en finalitzar el Curs Escolar, el primer Centenari de Tambada de les Germanes de l'Ordre de Dominiques de l'Anunciata i la fundado, per mossén Rosinach, del Collegi Sant Josep, l'any anterior. UN (DE CENTENARI) QUE PASSÁ DE LLARG Va complir-se, el 25 de febrer del 1.977, el primer centenari del naixe- ment de Pere Bellmunt i Urgell, el Pere de cal "Gatxes". Un personatge faceciós que llimava amb ironía bonhomiosa tots els cantells discordants, quan no els ridiculitzava intencionadament. COMISSIÓ DE FESTES De cada any, la Festa Major agafa aires mes populars, en un tot harmo- nio i d'alliconament cívic. Que continuí el tó, per a fer poblé amb l'anhel de superado. I de participado. EL TINTER Encara hi queda tinta, pero el paper s'acaba. Fem un prec a les Festes d'enguany: Que ens donin alegría i temps per a pensar. J. RAMAS
  • 24. Aquest programa ha sigut editat per l'Ajuntament amb col-laboració de la Comissió de Pestes. Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Mollerusa - 8-78