Programa festa major Juneda 1935

t^-i
Serrería de
Sant Paneras
J. PUJOL
Teléfon, 1338
L L E I D A
*,
^*"':i-~ í. .. A--MS¿. . . ^ « ^ n * , ^ . . . J'.'1"O..É**.-:..---. r .....».:..•:•.A.A^UJ^il.,;.*^

IDavaiilal
E n la vida deis pobles, els dies de festa major teñen, per o-
bli¿ació, d'ésser els millors de l'any. Per a les persones ja «¿rana-
des» son dies deliciosament evocadors, ja que els records, cora di-
éué un poeta-humorista, son cora el vi bó, que cora mes anys teñen,
millors son.
La festa d'en¿uany, pero, convida a la meditació!.
Moltes coses Kan passat en la darrera anyada!
Quantes il'lusions esfumades!
Quantes realitats destruidesl
Cal treure profitoses ensenyances de les llicons de l'história
viscuda i servir-nos-en per l'avenir.
Cal teñir fe i obrar amb seny.
Els infants és a canvi de caure moltes ve¿ades que arriven
a saber caminar!
Deixem-nos de coses ¿reus que no s'adiuen amb les aleáries
de la festa! Escoltem la rumor del carrer!
Hi Kaura «¿ralis» aquest any? Els «¿ralis» amb les típiques
ballades de coques de mel i avellanes amb la subhasta de la baila-
dora, eren una cosa d'una in¿enuítat i un candor popular ini¿ua-
lable! I els «¿ralis»! La ressistencia d'aquests obrers del'art de la
i ¿rallaJeiasccaáfedbiementeejsf ereir!-Comen-caven a;tocar.a punta ..de

Sol i no paraven en tot el dia! Recordó un «tenora» ¿ros i vermell
fill d'El Vendrell d'una potencia imposant!
Deien d'ell els organítzadors de ballades que era el millor
«¿rail» del món i pot ésser que tináuéssin rahó! Comptat i debatut
el «¿rail» de El Vendrell i en Císquet Calcots amb l'eleyació deis
álobus deis Capítans Soler i Gabarro, Kan estat els quí han donat
mes fama a la nostra Festa Major.
Ara amb orquestres que com mes estrany teñen el nom mí-
llors son» la ¿ent no es diverteix com en aquells temps en que l'o-
bligat de cometí era una cosa importantíssima per la felicitat de
tot el poblé! Voldria tornar al ball de la «Toya» amb l'interés boié
de «quedar~se-la» per puáuer oferir-la a la cabalera o pubilla gen-
til! Els diners no tenien importancia! Hi havia «cávale» que per
puéuer «dir-hi» era capag de fer «llunes» tot l'any!
Records' Records! Es que som vells? No! Aquell tipisme
eminentment camperol i catalaníssim ens teñen el cor robat!
Festa Major de 1935L.
Humanitza els cors junedencs. Amén!
Juneda 29 d'Agost.
Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

Articles
r o l o o r a i igrane»
FAHAI
Fonl, 12 IUNEDA
Taller Mecánic
Joan
Sardanyons
Construcció de tota me-
na de treballs de fusta
Perfecció i Art
rom, 5 PEDA
*
Rellotgeria de
JOSEP ERAS
Av. de la República, n. 31 (Ramillaferranl LUIDA
Rellotges de les millors marques i eeonómics
Joies de tota mena anib Or, Platí i pedrés fines
Óptica graduado de la vista i receptes
Lentes (gafes) i gafes peí sol
TALLER reparació de rellotges,
joies i lentes (gafes)
Mínim de cost máxim de qualitat
Viritables PREUS de fábrica

EXCLUSIVAS DE REPRESENTACIONS
M&§k
NACIONALS 1 ESTRANGERES
(Agent Comercial Col'legiat i Matricula), N,Q
21280)
Postal
Despatx
Telefónica
Telégraf
Diputado. 50
¡<l 50 pial
Tel. Ui ha, 30.088
Diputació, 50
• #
A G E N T S I D E L E G A C I O N S
Masnou, Matará, Reus, Valls, Girón a, Lleida, Valencia
Palma de Mallorca, Sta. Greti de Tenerife, Saragossa,
Osea, Barisasire, Sevilla, i Tausíe.
Principáis producías Concessionafs
Pt-rfumeria «Nuryla» - Maquilles ti'Afeitar «Iberia».
Fulles d'AI'eitar «Iberia» «Campana» «Dollai'» «Sevillana» i «Iieclam»
Tints «Iberia» per a tony ir en fred i calen!.
Tintes per:' eseriurer en pols. «El León» «Águila Imp.»
InsectL ides Líquits i Engaiixaiiios(|ues «Orion» i «Iberia».
Blaus domestics i d'Ultramar.
Cola pels arbres «Orion»
Productes «Heflexol», «Imsa», «Goya» i «Sen'a luisa».
Turrons de Xixona «El Ciervo»
Conserves vegetáis i productes «El Pelicano».
Xampanys de les Caves «Tiigob), • - .-,- -•
Sabons en pols, Escames i Pinces de la firma «Soms».
Esséncies i maléries primes per a la fabricacio ile Perl'um, Via, i,
Ins c'icid s Líquits.
Granulats Efervescents «Soms».
T:q>s «Corona», Envelops de llauna, i Articles de lieclam sobre
llauna Litografiada, de les Fabriques «Industries Meláliques S. A.»
de Barcelona.
NOTA: líxclusivanient ais coinercianls que lio solicitin, es fayríi tra-
mesa del cátaleg general de. «rExclusivesde representacionsJ.LORBA.».
Hotel
Propietari: ANÍGNÍ EGEA
CAMBRA DE
Casa preferida pels Srs Viatjants.
BANY - GUIÑA ACURADA - HABITACIONS
VENTILADES I ESPAIOSES
C A L E F 6 C C I Ó C E M T R Í L
Placel BerenguerlV, 3 (jmil a l'Eslació) — L L E I D A

IfoMttf visf iiítfs mi JiuiiMia
En le* primeres inpressions de la meva infantesa hi ka un
nom máéic: Poblet.
Juneda és prou aprop del aran monestir per a c(ue Tka^ués-
sin vist moltes de les persones entre les quals em criava i prou
lluny per a que l'evocacíó de la seva gr&ndesa i monumentalitat
-mes punyent dins un ambient d'bumilitat vilatana i de pobresa
dificultadora- el presentes a la meva imaéinació fuéicera i a la
meva sensibílitat cobejadora com una cosa extraordinaria que
compendiava tota la bellesa de Fart i tota la riquesa de la cultura.
I per damunt de tot la tomba del ¿ran reí, l'alt reí Jaume, el nom
del qual representava al meu cor tendré aquella Catalunya d'altre
temps que les Kistóries corrents només em deixaven endevinar.
Per altre cantó, Poblet Ka estat el monument d'art que jo
be visitat primer. Totes les grans obres d'art, tots els monuments
capitals de la industria Rumana que jo be vist i que pugui veure
rodant pél món, no Kan esborrat ni esborraran aquella eséarrifan-
ca sentida en la adolescencia, la primera vegada que vaíé estar a
Poblet
A Lleída s'organitzava una visita col'lectiva al eran mones-
tir, i encar que el preu del viatée "ben poca cosa com és natural- e-
ra un sacrífici per ais meus, el nom de Poblet fou mes que sufi-
cient per a deixar-m'bi anar.
A la porta del monestir ens esperava el doctor mossén Ra-
món Sabaté el qual, per amistat amb alguns deis expedicionaris,

volgué venir a fer-nos de guia. La seva ciencia histórica, la seva
sensibilitat artística, la seva devoció de montblanquí acostumat a
veure des de la infancia el gran cadáver gloriós; la seva benvolen-
ca envers nosaltres es posaren a contribució; el seu guiatge fou
una serie de conferencies durant tot un dia que amb ell passárem
dins la gran casa del Cistell, sense altre descans que el precís per
anar a diñar.
Han passat molts anys, he llegit llibres, he escoltat explica-
cions, he vist monuments d'art i he visitat paratges consagráis per
la seva bellesa. Davant de tot com menant una teoría corprenedora
i emmotllant una afició inefable hi ha el día passat a la joia de la
Conca de Barbera, pelegrinant dins les ruines grandioses, escol-
tant la veu autoritzada i fervent del Dr.Sabaté. Que Déu li pagui!
Que les pedrés mutilades trobin un xic de bálsam per a llurs feri-
des!
Que les grans ombres insepultes sentin un moment de pau,
oblidin els causants de la ruina i enardeixin els amics de la res-
tauració.
Ara podría parlar de TArt de Poblet, de la Historia de Po-
blet, de les senyories i possessions de Poblet; de les seves riqueses i
mecenatge magnífic, del seu paper com a símbol constant i cam"
viador de la patria, del seu destí com a tomba deis nostres grans
morts.
Mes, per molt que volgués concisar, em pendria molt espai,
m'ocuparia molt temps. Hi renuncio amb recanca davant l'iinma-
nencia i el pes del monestir que era tingut peí primer del món, se-
gons la vella dita que surava per Tambient tan influenciat per ell
com una orgullosa xifra heráldica «toto orbe chrístiano nulli se-
cundum».
M I Q U E L CAPDEVILA.
sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyah<;d Catalana?

€ Ajjoittcía Jle liraits|poirts
"RAPID"
ntura BERTRÁN
Servei diari entre Juned-a Lleida - Juneda
- Reus - Tarragona i viceversa.
Guanyareu lenips i diñéis uülitzant els
servéis de l'agéncia «Rápid».
Promptitud i serietal amb els encárrecs.
ilaiiiíoiis «!«& j|*raii fona%<t
Dirigiu-vos a
Ventura
Bertrán
Prat de la Riba, 71
¿ Teléfbn, 5
JUNEDA *

•
aume
«iniudtt a
QUEVIURES
ajor, 29
J U N E D A
«ID

fLoiisfiniccioiis
4ui oiiii^itt
MORA
Conduccions
Pedra Artificial
Ciment Armat
Granet
P. Prat de la Riba
1 L E I

PIERIA- ÓPTICA
RELLOTGERIA •
CASAGOR
RECONSTRUCCIO DE JOIES
REPARACIO DE RELLOTGES
Major, 3
L L E I D A
• m u
.•

JairdiBis IJir»ans
Fa podues setmanes, durant el mea curt sojorn anyal a Ju-
neda, els meus amics de PALESTRA varen dir-me: anem a la
Costa que hi veuras coses 4ue t'a¿radaran.
I pujarem confiadament els ¿raons del Calvari.
Abans d'arribar al cim, tombant a la dreta, primera ¿rata
sorpresa; una placeta fins fa poc inexistent, amb arbres i flors.
Jo recordó perfectament com era aquest indret en ma infan-
tesa; un recó infecte pie d'immundícies due produia basarda pas-
sar-bi, priiicipalment cap al tard. Si algún cop el travessava pez
fer dressera, bo feia rapidament i a¿uantant l'&lé; no fos cas em
sentissin les bruixes mcnja-infantons, due forcosament bavien
d'babitar en semblants paratles.
Avui áracie» a en Cinto Bea és un mirador rialler pie de
poesía-
Una mica mes enlla, yora el «Pou del ¿el* altres jardinets
fent contrast encisador amb els esduerps espadáis que els aixoplu-
¿ucn.
També varen assabentar-me del propósit de plantar arbres i
baladres a tot el liare de la Carretera, aprofitant l'avinentesa de la
imminent urbanització de les voreres.
¿ktAdOSOáfii

Vet-ací unes guspires de civilitat auténtica; arbres i flors per
a gaudír-ne totbom.
Son aconbortadores aqüestes mostres de caire artístic. Se-
nyalen una fita en la futura vida junedenca, un camí que menará
al perfeccíonament del gust, al desig d'un viure millor, de posseir
aquelles coses que per no ésser indispensables al viure material,
son el punt dolc de nostra existencia.
Els jardins urbans son la gracia de les poblacions, un encís
per l'esguard del ciutadá, una nota de color que anima la simplicí-
tat deis carrers, éspecíalment en les Viles grises com la nostra.
No es digui que les poblacions agrícoles, amb bortes ubér-
rimes, no en necessiten de jardins; ben al contrarí, ultra la mani-
festació de bellesa que representen, son una valor educativa for-
midable, estimula el bell conreu, peí qual bí té una aptitud innata
el pagés cátala, que fa posar una punta d'il'lusíó en la feina ma-
tussera camperola.
Forestíer, el gran jardinista, l'artífex del meravellós pare de
Montjui'c, deía que el jardí no és sino el refinament de l'agricul-
tura.
El jardí no sempre cal que sigui una cosa de vastítud fabu-
losa, sino que ba d'estar en armonía amb el lloc on radica, tln
jardí mínúscul utilitzant graciosament el taranná deis encontorns,
que esmalti de verd i flors el paissatge total, té tants atractius com
una opulent exbibició jardinística.
Cal obrír el pit a l'optímisme i confiar que el nostre poblé
pot ésser una d'aquestes poblacions gracioses, endrecades, polides,
que roben el cor del turista i enalteixen els seus babitants.
¡Molt bé Cinto Beá! ¡Molt bé veins de dalt de la Costa i del
Portal del Marca!, sou uns junedenes . benemérits. ¡Que tingueu
aviat imitadors!.
Dr. Josep C O R N U D E I X A .
Si estimes al teu poblé, allista't a "PALESTRA'

lidíl res
per a tota mena de
construccions
Melalls
en tubs, planxes,
barres i llengots.
Janejamenf
lavabos banyeres,
walers, bidets etc.
IraliirHca « « iníiralís «V foíics IIMRIMKS
Ifalueirs «« »ísitllafs9 |p<»lífs9 «!«•
Orabais a l'ácid, rétols
ÍAKDOM k MIME, S. A. f
V v. República, 44-46 - L L E 1 D A - Teléfon, 1622

Allá on trobarás el teu
aparell fotografié, és a
O
Casa
FARRAN
Font, 12 JUNEDA
Taller Mecáníc
i»
Ange
GUIUConstrucció de 11.o-
hles i treballs per o-
bres.
1, 29
#
ILllyivnoJ-B»air
Gran assorlít de (ota classe de refrescos i menjars
económics. SERVEI ACURAT. PREUS ECüNOMICS
Doménec Cardenal, 4
JUNEDA
i

Irifisla Majoír
El$ gallardets de lajoia
llueixen amb tremolor
i ull endins de cada noia
somriu la Festa Major.
El cel és la claraboia
d'un envelat de claror
on hi bailará la toia
al sol enlhiernador.
1 la vila de Juneda
Huirá vestits de seda
i arracades d'antigor
i amb tenéis d'una rondalla
esclaiará la rialla
d'un ball de Festa Major.
Salvador PERARNAU.
Mestre en Ga¡ Saber.

f a r m a c i a RELLOTGERIA
laboraforí J analisi
€
HHB
Aresté
O
70 LLEIII
_
limera i
Major, 84
Davant Café Sun
Hasa especial
aer a tota classe
de compostures
garantitzant-les
per un any.
Rellolges de di-
jerents marques
i de les acredi-
tados
Loncjines
•
LLEIDA

II PERFUMER
de les millors qualitats
•
P.
IRCERIA
Llanes per
labors
•
Arques
Major, 83
L L E I D A
nuil

visiteu
Abans
defer cap ob-
obseqtri,
I j f l ü i l
Farran
JBIÍEDA
A
Les Dorqes
BLANQUES
o
lalíxíe Lorberó
Rellotges ien,Pre Rellotges
Maquines suisses de les millors qua-
litats, ais preus mes económics.
P R B U F ¡ X £
Plaga de la sal, 16
Sucursal: Major, 2
L i E I D A

(Liri&piisicM&s «ifc ülttfmnlHrtt
S'apropen bruns els serráis,
-el vent la bruma s'emporta.-
Els crepuscles son esclats
que s'amaren de llum forta.
Sedes del cel, blau de cel,
pengen ran de les muntanges;
-llungá tremola un estel-
ad, les remors estranges
del vent ciar, que dringa el cant,
que essent vespre es va apagant
quan el grill menut s'enginga.
Roigs, endalt, uns núvols prims;
roigs, com els madurs raims
entre els pámpols de la vinga.
Joan QUEROL i CALVIS.

Taller le ferreria i Manyü díte
Soldadura Autógena
O
Liorene
PELEGR
•
Milicdl Central per algia i vapor
Representan!: ISIBRE ARBÚS
successor de la constructora
MANRESA i FOZ de Barcelona.
...per 3 céntims per hora i ha-
bitado, en tola la seva casa o
piset, fruirá un feli? ambient de
Primavera, amb 1"'IDEAL CLASSIC"
TORREGROSSA
r
A
Le§ uorqe»
BLANQUES
Oráis Mercats
Ramón
Bragís L i n
Pla<?a, 4
Gran esloc de teixits,
generes de puní i ar-
ticles de Mercería.
JUNEDA

LA
FARINERA
D'URGELL
F á b r i c a C e n t r á i s
Doménec Cardenal, 38
J U N E D A
Pasteuritzador per
a vins i llet.
P r o p l e t a r i i
FRANCESC
Torrent (1
¡!!H
W

liona tpm diis ais
ulls fíita la lairda***
Dona que dus ais ulls tota la tarda
oferta com un bes
i arqueges el teu eos amb la basarda
d'un delit incomprés.
En tos cabellss'enerva encar lajoia
de l'amor que has captat
com un oblit deis ulls d'aquella noia
amb tos llavis guangat.
Ara del bes frueixes en venjanca
d'aquella tremolor
que dona a les donzelles cobejanga
i a la gaita gencor.
Demá farás camí, assedegada,
cabells donats al vent.
Com l'herba que s'ofrena dins la prada
així ton pensamenl.
f Joan DUCH.
(Del seu llibre "Les hores gerdes")

La tullí ¡'afeitar nacional rana
És de producció uelament ca-
talana, que ademes d'afeilar a
la ir.eravella i finíssimament,
deixa la pell atersada i sedosa-
da de joventut i formosor. No
és la mes cara, pero sens palia-
tius, atirmea, que la fulla d'A-
íeitar «IBERIA» és la millor
del mercal mundial.
Exigiu-la Propagueu-la
M i l i s geurali per Catalnnia
Exclusives de Representacions
LLURBá
La andurfríal Metal lúrqíca
Fundido d® MetallB
Taller de construcció i repara-
do de maquinaria agrícola i
Industrial-Pressuposios graluíts
Paituví
IT. mfHa, 81 LLEIDA
HpDtadl 50 • BAIÍEIMA | Major, 10 JUfMEDA

E/s más
selectas
cafés
torráis I
torrefactes
Tostaderos
Reunidos S. AN®m comercial registra*
mommmmmammÉuummmtísmmm
Viliarroel, 141
BARCELONA

r
bies - rellotges - óptica
Reparacions ga-
rantitzades. El mes
nou a preus econó-
mics. Qualitat, bon
gust... recordeu
f
assai
1BLAÍC4I
Esterería, 4
LLEI D A

llavaiif A mía lloitf
Rajolinet d'aigua que baixes del cel
Mare-verge d'herbes i flors ignorades,
que del pit exhales fulgéncies d'estel
i cantes lajoia de les dolces prades.
Els ocells et canten matins i vesprades,
els aubis frondosos san ton cobricel
del teu dolí s'abeuren pastors i remades,
per tothom ets dolca, manyaga i fidel.
Rep el bes que et dona ma boca sedenta,
i apaga la flama de ma set ardenta,
que ¡non cor resseca, marcit i cansat.
Jo soc el poeta que a l'ignot camina,
tu que tens dolceses de mare i de nina,
O dolca fontana, fesm 'n caritat!
Mn. Antoni NAVARRO.

<r
EspeclalHat
en tallarines
I canalons
Teléfon, 34
llaliiriica mi pastes
aliiii«Kiilíi»iKS
LA MARCA DEQUAUTA T
Exportado a Provínoles
Les Borges Blanques

Joan taÉlla
Giste ena
Sillons, Bressols, Cis-
lelis, Coyes, Cel-Ras.
Compra-venda de ví-
mels.
F r a n c e s c Maciá, 26
loaÉÉBpesTaller Me can le
Conslriiceió de lola
mena de treballs de
fusta. Perfeeció. Art.
Forn, 5
Juneda
Mirlaferretería ¡ serralleria
Soldadura
Autógena
Doinénec Cardenal, 41
JUNEDA
Ferran
Pera
SASTRERÍA
Les mes alies nove-
láis en panyos del
país i estranger. Bou
gusl, confecció acu-
rada, qualitat i eco-
nomia.
Prat de la Riba, 128
JUNEDA

Festes Majors...? Festes assenyalades...? si pero...
No és festa plena, si en els vostres apats, en la
vostra intimiíat i en les vostres disbaúxes, no
vos presideix la taula, l'Escumós, t*extra o un
cava reservada del
IIMPlMIí RK01
l'amic que vos sadollará d ' o p l i n i i s m e i vos ins-
p i rara prácticañient un vinre millor.
El Xampany Rigol, es criat acurosament a les Caves Rigol de
St. Sadurni de Noia, Fundades l'Any 1900
Agenfs Delegáis: fr...?®..^.i.£.?f.^£f
Oa
CATALANS...!!
Protegiu els producles nostrats, que en majoria son millors
a l'ensems d'ésser mes económics que els estrangers, afa-
voriu l'economia de la Patria.
Consumiu dones, els productes
« d'I. M. S. A. » que son nacionalnient Catalans
Tremps per escriure Marques «Goya» i «Seria - luisa»
Llimpiametalls extra rapid «Reflexol».
Crem Cira-Botes «Soysol» Dona al calcat una brillor inalterable.
Taps, «Corona», Envelops de Lia una, Cartells i Articles per a Re-
clam, sobre Llauna Litografiada.
Delegáis Generáis per Catalunya i Aragó
E X C L U S i V E S D E P R E S E N T A C I O N S L L U R B A
Diputació, 50 Barcelona

A
Per previsió, per amor a la fa-
milia, cal teñir pól.lisses d'
$§e<|iirance§
•cal, pero, saber escollir...
La primera entitat assegurado-
ra peninsular, és
«La Unión y ei
Fénix Español»
•Nom Comercial Registrat-
Companyia desegursreunits
Incendis
Vida
Accidents
Valors
Marítim
R o b o Representada a Juneda peí J. GIME • Tetéfon, 14

CONSULTOR! DE BELLESA
útils per a SENYORETES que vulguin ésser d'una
bellesa formosa inacabable
Renti's únicament amb:
Sabó "Blancatlor" antiseplic i termal de les untuoses aigües de
LA GABBIGA i Sabó "Cremacao" alimenta la peí 1 per ésser
fet a base de*manteca de cacau.
UTILITZI com a complement de BELLESA els prodnctes següents!
Crema Cutifina «Blancatlor» Única per a tots els cutis i llores del dia.
Espuma «Cremacao»: Aliment en crema, poderosíssim per re-
jovenir els cutis ressecs i envellits.
Brillantina Cristall «Blancaflor:» Embelleix i conserva el pentinat
Bronze - Mar «Blancaflor»: Bronceja la pell avitant sofrir el Sol
de PLATJA.
Crema Bronze - Mar «Blancaflor» Indispensable per els banys,
Excursions i esporls.
Inoloro «Blancaflor»: Evita la suor i els seus defectes.
Depilatori Odalisca «Blancaflor»: D'efectes i ápids i económic.
Aigua Instantánea «Blancaflor»: Depilatori liquid extra-rápid.
Roig liquid permanent «Blaneafor»: N.° 1 de dia i N.° 2 de nit.
Llapis permanent llavis «Blancaflor»: Es un permanent cent
per cent.
Negrina «Blancaflor» per émbellir les celles (lilis).
Esmalt nacarat ungles «Blancaflor»: colors moderníssims.
Coloret Compactes «Blancaflor» Colors-tons adequats a tots els
cutis.
Brilladen «Blancaflor»: Un denlrific cientificamenl insuperable.
Discret: Llavis desodorant.
Polvos d'Arroc «Blancaflor»: Impalpables i de máxima adhe-
rencia.
Consulten' Especial per Senyors
Renti's igualment, amb els insuperables SABONS «Blancaflor»
i «CREMACAO» i després d'ateitar-se amb FULLES «Iberia» em-
plaant-hi els sabons o pasta d'afaitar «Blancaflor» utilitzi el massat-
ge liquid «Blancaflor/) i el sen culis sadollara joventut.
No descuidi la seva boca i conservi les seves dents, empleant el
dentrífic per a tots els sexes i edats «BRILLADEN».
Si el sen cabell observa que li can eviti-ho fliccionant-se amb lo-
ció capilar «ABALAY» i no utilitzi altre fixapel que él «Fixalin» per
ambdós sexes.
Si pren banys, eviti les cremades del sol amb Crema Bronze-Mar
i empri-Ia per les excursions i els Esporls.
DEMANI-HO A TOTES LES PERFUMERIES
•I
Distribuidors p e r a C A T A L U N Y A i A R A G O
E s i c E u s i v e s L L U f l B á
Diputado, 50 Tel. 30088
B A R C E L O N A

Corriere de Teixits ¡ Noverats
JOSEP
SaHJutmSeMet
Successor d'Ambrosi Sanjuan
Visiteu aquesta ca-
sa on veureu sem-
pre les darreres no-
vetats.- Especialitat
en equips de núvia.
Ptapa Constituyó, 33 i 34
Plapa Maciá, 1
Teléfon, 2037.
Jiwl

5o¿feeu»~
Gran assortit en "cortes" de les millors
fabriques del país. - La Casa que es
distingeix peí seu genere i acurat treball.
Major, 51 - Entresol
L L E I D A
I

(taisflttoles ttas
o
ío§te§
Despatx: Esterería, 12 m | | } A miA numferw
Francesc
Franquet
Teléfon, 399
Apartat de Correus, 52
Avinguda República, 8
LLE
o
Molturado propia garantida
de pebres, canyelles i espe-
cies.
Pesca salada-Coloniais- Queviures
Papelería, Llibreria, Objectes
d'Escriplori, Plumes estilográ-
fiques de toles marques.
Immens i variat assortiment en
Farols, Guirnaldes, Cercols pa-
per, Serpentines, "Conteti" Bo-
les de neu, etc.
esterería, 14 LLODA

ItfiMciiIls msloirics mt J I U M M I
Dominació romana. Baix la dominació deis romans ocupa-
va la part plana de Lleida, Saragossa i Tarragona, una tribu celtí-
bera nomenada els «ilergetes» Aquesta tribu gelosa de les seves lli—
bertats. oposá a l'invasió romana, una tenac i desesperada resis-
tencia sota el comandament deis seus keróics cabdills: Indíbil i
Mandoni. Els romans mes, i mes ben armats, feren inútil tota la
bravura beróica que empraren els «ilergetes» en defensa de sa Pa-
tria. • .
Origen del mot Juneda. Un d'aquests valents ilergetes no-
menat Junius, edifica sa vila en el lloc on avui és Juneda, el nom
que li dona fou Junieta, nom femení de Junius, del qual mot, de-
riva el nom de nostre poblé. Els romans eren posseídors de la mes
alta civilització en aquells temps arreu del món existent; i a! po-
sar-se en contacte amb els naturals del nostre país, els en encoma-
naren bona part d'ella.
Ilerda (Lleida) del poder deis romans, passá a la dominació
deis visigods (4l4) En l'any 7ll es presenten a Espanya, nous in-
vasors; son els árabs que procedents de l'Arábia s'escamparen per
tot el N . d*África i la Península Ibérica. L,a dominació deis «mo-
ros», no passá sense deíxar-nos algún record, i així encara conser-
vem la Font de Pradell, la Font Vella que és (prop del Sindicat i
dona el nom al Carrer de la Font), la costum de posar el gra a les
sitges i l'elevar l'aigua amb una «Noria», etc. Encara que aqüestes
es van perdent de poc en poc.
La nostra llengua, s'apropiá moltes paraules que pertanyien
al seu idioma; son aqüestes, la major part de les que comencen en
di: Alcalde, Almenar, Alguaire etc.

Feia uns 438 anys que els árabs eren senyors de nostres ier-
res, quan essent Comte-Rei de Barcelona en Ramón Berenáuer
IV, s'iniciá la Reconquesta a Catalunya; foragitant ais «moros»
que buscaren el seu últim refugi, en terres catalanes a la serralia
de Prades.
Acabada la lluita, el Comte-Rei Ramón, dona a Guillem
de Cervera «per sos servéis prestáis» durant la guerra, la Senyoria
de Juneda, pertanyent com a seayoriu a aquest esmentat senyor.
Juneda, estava cercada per un mur. Una porta era entre l'església
i can Baiona i un altra, al portal del Marca. Pero la població ana-
va creixent, i saltant el recinte (Jue formava el mur, comencá a es-
bargir~se, formant la Placa i l'arraval (Carrer Major). En total
123 cases amb 6l5 babitants.
En l'any 1808 foren els ftancesos qui van envair ñostra Pa-
tria. L'alcament de tots els espanyols en contra deis invasors fou
formidable i dona lloc a la Guerra de la Independencia.
Els junedencs prengueren part molt activa en dita guerra, i
en Tassetiament de Lleida per les tropes franceses, van morir tres
filis de Juneda: J. Barrufet, J. Salla i Mateu Bellmunt. 6 anys
després que els francesos atravessaven els Pirineus en direcció a
Espanya els atravessaren vencuts en el sentit contrari.
Estava vist pero, que nostres terres bavien d'ésser sovint es*
cenari de fets d'armes, car l9 anys després, esclatava la Guerra
Carlista. Els Junedencs, plei&s de bon sentit no van pendre part
activa en tal guerra fratricida. Tan lloable acció la pagaren essent
objecte de tota classe d'atropells pels dos bándols en litigi
La situació prou greu ja, fou encara mes agreujada per les
bandades de malfactors que infestaven la comarca; fins que s'or-
ganitzaren els somatenistes de Juneda i pobles de l'entorn que
junt amb els Mocos d'Esquadra van acabar amb aquests bandits,
lliurant ais pobles comarcáis de tan perniciosa plaga.
Posteriorment, nostra vila Ka estat testimoni d'altres fets
que no be pogut exposar ací per manca d'espaj.
A mes qne els fets esdevíngus després de la Guerra Carlis-
ta, i inclús aquesta, entren ja de pie, dins la nostra generació i po-
den ésser recordáis per les persones d'edat mes avancada.
Francesc SEDÓ G O R G U E S .
Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

o•
lili lL'aviram li pro-
duirá molí mes,
si está proveída
d'aliments ade-
quals per a ella.
Els pollels crei-
xen sans i ro-
bustos.
Els porcs no po-
den patir la os-
malacia (dolor)
si rehén alimen-
tació equilibra-
da. Gí'eiKen en
la milat del
temps.
:^m0r
3
Els bedells engieixe-
í'íin i ápidamenl, si
mengen el mes ade-
qual per aixó. Les va-
ques tindran mes i
millor secreció láctea
si rehén la quantitat
heeessária d'alhumi-
nes per la seva traus-
forniació.
Tot animal que no
rep una alimentado
adequada, no pro-
el ueix, o si lio la, és
malgasta ni els seus
recursos que la pro-
pia salul paga a pes
d'or.
TÓls els casos els han resol! brillantment, els
SUPER-ALIMENTS
NUTP
Blondo!, 13
T1V
LLBIDA
Per cada especie un tipo diferent d'alimentació
Venda de.material peí-
granges, vaqueries, cria-
dores, incubadores, etc. etc. •

O Pare Alegría. - Juneda
| T e a t r e Natura
Festa Major 1935. Pies 29, 30 i 31 d'Agost
Presentado del fasliiós especlaele ullra-
dináiiiic d'eslil ainericá,
Internacional Rewue
amb la seva famosa orejue;!ifi de Jazz
P U I G &
3
i els seus 8 cadels. - 20 r,. lisies 20
Els ballsseran amenilzalsperla formidable
fi
Jardí Orcheslra8
'
de Barcelona. Grans concerts de laida per
lo mateixa orquestra, al PARC íjue será
convenienlment arreglat, Vegi's programa
c Antoni GUIU
Recader de Juneda i Comarca
a Barcelona, i viceversa
Dies de yiatge: Dilluns, Dijous
i Dissabte.
Adreces:
Juneda Carrer Nou, 35
•Barcelona: Petxina, 5 jjfffe
i Claris, 66 - Tel. 70456=

armaría
iraiHBiiiniiininBnnaBiDE:
I. IEL (ARME
CARME, 16
LES BORCES BLANQUES

Mcreería i liovelafs
Marcel lí
M¡miman
Major, 68 - Teléfon, 2057
LLEIDA
Radio
FERRER
•Major, 75 - L L E I D A
Reparado de Iota clas-
se d'aparells de radio i
amplificador». - Impor-
tador directe de les mar-
ques mes acreditades
d'América.
O
Preus de Fábrica

Miguel ILaptieviIa
Tota el coneixeu prou, per tant; cree innecessari presentar-
voa-eK si, cree pero, q[ue té interés, el ciue digui quatre coses del nos-
tre erudit arqueóleg i periodista per tal de posar de relleu la seva
valúa.
El que sorprén i admira d'en Capdevila, és que amb mígrats
mitjans, ha sabut fer-se amb una cultura artística i literaria enor-
me.
La seva curiositat i inquietud no té límits, tot l'interessa i
preocupa. "Complement destacat deis múltiples coneixements ad-
quirits, és la memoria prodigiosa que posseeix. Una prova ben evi-
dent és el fet de que passejant un día per les Rambles la conversa
ens parta a parlar del plorat poeta lleidatá Morera i Galicia. No
es dona per satisfet en explicar algunes dades bioáráfiques d'aquest
poeta, hem recita a mes a mes. una poesía gairebé ignorada d'en
Morera, escrita en castellá en l'época que el nostre poeta solament
utilitzava aquest idioma com a mitjá d'expressió.
Sense preparació de cap mena, espontániament il'lustra
qualsevol conversa amb dades i anécdotes que captiva aquell qui
l'escolta. No tingueu la pretenció de rebatre-li el que explica per
molt que domineu el tema, tot seguit us adoneu que ell el domina
mes i que el paper de catedrátic está constantment a les aeves
mans.
En un M I R A D O R INDISCRET, l'autor del qual assegu-
rá que en Capdevila és molt capa? de conéixer si una pedra ha es-
tat canviada de lloc en qualsevol ruina histórica préviament visi-
tada peí nostre amíe.
Les seves activitats periodístiques l'han portat actualment a

col'laborar al periódic L'INSTANT. E n aquest importan! diari
barceloní és sens dubte la primera firma, la Que hom busca fretu-
rosament tot seáuit adquirit el periódic.
Els temes de palpitant actualitat els comenta de forma ame-
na i personal, ¿ens corrent en altres escriptors especialitzats. La
superficialitat en el comentari a que es presten aquesta mena de
temes no la cerdueu en els escrits d'en Capdevila. Es massa ena-
morat de l'analisi, per a que amb quatre llocs comuris pretenáui
sortir del pas.
De tant en tant, el seu dinamisme el fa deixar de banda a-
quests temes i és quant ens fa el present de bells treballs literaris.
Recordó entre els molts que es deuen a la seva ploma, el que pu-
blica el 21 de Juny proppassat en el que d'una manera meravellosa
evocava la Processó de Corpus de la nostra vila.
He de confessar la meva predilecció pels literats que prescin-
deixen d'inútils barroquismes en el seu estil. En l'enfarfec altiso-
nant d'alguns i en la prosa cisellada d'altres. sovint hi trobeu una
buidor de contin¿ut remarcable-
La naturalitat i sencillesa en l'estil literari d'un escriptor» és
la qualitat que mes admiro t aquesta sencillesa i naturalitat que
dic, son la característica deis treballs d'en Capdevila. Entre el que
diu i la manera de dir-ho hi veieu aquell «quilibri sá i de bon ¿ust
que únicament es veu en tota obra ben assolida.
Qui l'ha visitat a casa seva i ka tin¿ut ocasió d'admirar la bi-
blioteca, Ka sortit al carrer fortament sorpré» de 1'enormitat de lli-
bres, étavats, fotoárafies etc. d'una valor documental formidable.
N o mes que amb paciencia de benedictí es pot arribar a adquirir i
classificar el que té. Es pot dir que la meitat del pis és pie a vessar
de paperam.
Podría dir mes coses d'en Capdevila, pero tinc la tamenca
que aquest modest treball resultes desproporcionat i probablement
pedant, puix no sóc jo el mes indicat per fer l'eloéi del nostre es-
criptor. He pretés solament posar de manifest ais junedencs que
lleéeixen, que un deis escriptors catalana que mes prodiguen la
cultura per mitja de la premsa, és el nostre Miquel Capdevila.
Lleáiu-lo, amics. no us en penedireu.
Cornelia, Agost de 1934.
J. CEDO ARQUES.
Si estimes al leu poblé, allista't a "PALESTRA"

Llibreria i Papereria
E N R I C L. L E S
CASA FUNDADA L'ANY 18 40
Especialilat en modelado impresa per A-
juntaments, Juljals i Contribucions. Tre-
balls d'impremta en general. Material es-
colar - Objectes d'escriptori. Taller de re-
paració d'esülografiqucs - Exclusiva de la
revista «Viviendas». Figuráis etc. etc.
Preus especiáis ais revenedors
'aj®rs IB — Teléfon, 1609

•
Garantia de barator
Magafaems ££ PjJjOJtS»
SEMPRE
Maqakeim £ ¿ *PjlgJLs»
a

IEI Caíala a l'Lcela
Després deis dolorosos fets del 6 d'octubre, Catalunya, ma-
lauradament, ka entrat en un aiguabarreiá que ens omple de con-
fusionisme. Liéis que, aprovades peí parlament espanyol o cátala,
no son posades en vigor malgrat no ésser derogades; etc. pero on
sembla que hagi fet mes estralls aquest confusionisme, és en l'psi-
cologia de la gent i entre aquesta, en els renales del magisteri.
En plena euforia d'autonomia s'observá unes ansies de di-
vulgado de la nostra llengua, co que es maniíestá en una seria de
cursets filológics on l'assisténcia era molt nodrida. Segons dades
de «La Publicitat», aquesta assisténcia s'ha vist notablement dis-
minuida. També s'observá entre els mestres, i així sabíem de molts
companys, que feíem els cursets de cátala per correspondencia,
amb la Generaíitat. Aixó era forca esperancador- Pero vet ací que
després d'aquells fets, es cau en un col'lapse anorreador i aquest és
el cas digne de comentar. Perqué, Srs. mestres, no s'hi val a ésser
arrivistes i anar sempre amb afany, darrera del victoriós. Aixó,
no mirat des del punt de vista ideal, sino des d'un punt de vista
pedagogic. Jo se de molts mestres que abans eren uns ferms defen-
sors de l'ensenyanca en cátala i avui Kan estat els primers en
blasmar-la. Pero Srs., jo pregunto; és que hi caben aquests canvis
de pensament dintre l'escola?... o abans anávem equivocáis, o bé
ni anem ara! Si abans, per qué bo acceptavenf I si ara, per qué ho
fan? Jo cree pero que és ara quan bi van.
Deixant apart les raons que puguin existir d'ordre filologic,
historie, patriotic, «te. etc. hi ha .encara una rao nxés poderosa que

ens obliga a ensenyax tn cátala, i aquesta és la rao pedagógica.
Tots els grans pedagogs, almenys, així no han aconsellat. A aixó
algúns hi oposen que no es pot desatendre l'ensenyanca del caste-
llá.
Ah! pero qui s'hi oposa? N o ignorem pas que per nosaltres
l'ensenyanca del castellá és de cabdal importancia mirat des del
punt de vista de les nostres conveniéncies comerciáis i materials;
per aixó no el blasmem pas.
N o ensenyem aritmética, geometría, historia? dones també
podem ensenyar gramática castellana. Pero aixó si; en cátala ais
ínfants de Catalunya els hi será mes factible entendre-ho i sabut
és que per ensenyar és precís, sempre, agafar el camí mes dreturer.
Per ais infants la presencia d'una llengua que no siguí la
materna és un obstacle i els obstacles a l'escola hi sobren.
Ramón FREIXES.
ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

6 A R A T O E
Taller de reparacions d'automóvils i
maquinaria en general.-Servei de ta-
xis-Venda d'olis i grasses.-Soldadura
autógena. - Representant deis cicles
LAURENT i bicicletesde totes marques
Accessoris. - Especialitat en repara-
cions de maquines de pastar.
Heparació Je Maquine» Je Balre
J A U
r eiearí i tiegrí i neig
Torregrossa

S ^ Barbería i rerruqueria per a lenyoret
Permanents i Ondulado Marcel
"re us «conomies
P l a c a * 11
JUNEDA: é
^
DE
RAMÓN TORRENT
i IttSttsa Bita Jie IloiPiPitiiI
•
L
u.u-i'-hiihzuu
(Junt Rambles)
BARCELONA

M tiriJkallaír luis ¡pctir la pan
Amics de Palestra: M'heu invitat a que escrivís qualsevol
cosa per al vostre programa de «festa major», i tot i no agradant-
.me (será per sistema ja) escri ure, no puc negar-me a la vostra peti-
cíó. Perqué les coses vostres son les meves i les coses de Juneda les
-senta i les estimo tant com.sida*meva vida encara s'escolés aquí
entre vosaltrea. Sóc lluny, ben lluny materialment; pero el meu es-
perit encaba ¡us comp.ta i encara us mesura i us veu i us sent i per
damunt de tot i sobre tot, us estima.
I ara dones que puc parlar-vos (i no de política encara que
permeteu-me creure que tot ho és) vull recordar-vos una cosa que
em preocupa i em tormenta constantment. I em preocupa i em tor-
menta des de que tinc ús de rao i des de que els meus ulls han sa-
but copsar les terribles realitats de la vida.
Aixó és la guerra. Si, la guerra. Avui tothom en parla. Eds
diaris no diuen altra cosa. Els diplomátics no paren. Ginebra, (S-
de N.) Roma, Berlin, i sobretot Abissínia. Perqué no recordar-ho,
encara que siguí entre mig de la más gran alegría de l'any? Dones
si! Abissínia. Iduita de races. Iduita a sang i a foc entre bornes,
entre germans, entre filis de mare que tots ens estimem i ens vo-
lem amb la mateixa intensitat i amb la mateixa íorca. I aixó no
m'espanta. Només em revolta i em crispa la meva sensibilitat. I
em pregunto sempre, fins i tot en míg del somni de la silenciosa
nit; pot ésser? Ens tornarem a matar, a estossinar, a rebentar? Tor-
narem a assistir a la gran matanca universal? Molt mes grossa,
molí .mes intensa: i terriblement ¿mes. esfereidar*? Jatdic,qxie río!

Pero no m'ho acabo de creure, Ara i cada día mes, veig com Taire
es carreé». Cora l'atmosfera s'apilota i s'ennegreíx.
Cora corra d'ací d'allá. Com es revolta. El tro ja retruny el
llamp. I és trist tot aixó.
Jo voldria c(ue entre la gatzara general de la nostra «festa
major», el xampany, els perfums de les nenes engalanadas, els
balls i les estridéncies deis toes d'orquestra, la joia general i la
gaubanca del repós, penséssiu, encara <jue breument, que rápida-
ment, en ac(uest mot; guerra. I <jue la vostra imaginació corres rá-
pidament i audac per damunt deis camps de batalla i c[ue miréssiu
serenament, sense por ni esglai tal com resta tot; morts, membres
terriblement destrocáis, cares derrui'des, camps abans fértils i pro-
ductíus destrocáis dé dalt a baix, i escoltéssiu els ¿emees deis mo-
ribunds i retrocedíssiu a les llars i miréssiu i escoltéssiu el pro-
fund plor de la mare i de la germana, del pare i del germá. Que
ho veiéssiu tot, absolutament tot.
I així, després d'aijuest dia de gra res l; es fatigues
passades del treball del camp, a l'endem ns raí ra ¡ i re i
una bella obligado, la mes bella, la mes humana de tots les acti-
vitats de l'home, treballar per la P A U . El món sencer us ho be-
beneírá.
Joan S A S P L U G A S A R Q U E S
Barcelona, Agost.
]a sou de I'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

sed e#
noveláis
eixifs
Especlalitat en novetats
per a senyora.
La casa preferida peí seu
gusf exquislt.
rorxos Je ÍJaix, 10
Blondel, 1
L L E I D A a

SIMÓN
Productes quimics i farmacéutica. - Aigües
minerals. - Específics nacionals i estrangers.
Perfumería i «Cepelleria». - Pintures, Es-
malts i Bernissos. - Pinzells i papéis pintáis
per a decorar habitacions, i per a cristalls
amb dibuixos blancs i de color.
Tractaments per a combatre les plagues que
ataquen els cultius deis ametllers, ponieres,
pruneres i demés arbres fruiters. Solres,
Sulfat de coure, Arseniat de sosa. Arseniat
de plom amb pols i pasta. Sulfat de nicotina.
Insecticides i raticides de váries classes.
$ unye
Major, 2 L L E I D
era
Teléfon, 96

htsM JiÉütDies 29 i 30 d'Agost
OPresentació del formidable espectacle
Kaaio ¡lewwe
amb la famosissima orquestra
temina - Jazz
de la (|iie en forma parí la maga de la concertina
IfhaAÍa CAU&~
El millor conjunl arlíslic del seu genere. Aquesta
Coinpanyia assoleix gratis éxits per arreu on actúa.
•Espléndit servei de Café-Bar
Tardes i Sessió Vermut, selecles concerts a la sala
del Sindical. e

Mercería i Navetats
"El Blanco y Negro"
C
Nom Comercial Registrat
Plissats, Calais, Punt Uní- C. Major, 38 i 40
versal. - Es forren botons. . Sucursal: Majór, 22
Treball perfecte, - Es fa al __••
día. Kl E I P A 6
Seryei diari d'encárrecs amb
camió de Juneda a Lleida.
Per encárrecs, adreceu-vos a
€
n
Cornudelfa i Josep Olivart
Promptitüd Placa, 3
Seríelat mm' ' ' '
Ómnibus per á cxcursipns
V Major, 5 JUNEDA

D. Daigef
Fábrica de Farínes
SI
AGDA
Teléfon, 49
Les
Borges
Blanques
j

Antoni
Ik D»
1 jansrijiiaii
s<
*"" 8 Parada Bar Sport
MU
U U LES BORGES BLANQUES
Tallers de Construc-
cló ¡reparado de ma-
quinaría en general.
Especlalltat en ma-
quinarla per a la fa-
bricado d'oll d'oliva. A
FIGUEROLA
Carrer d'lgnasi Iglésies
Teléfon, 72.
l e s Borges Blanques

(Lainipaiiyics Sanitarias
4ut Iralusfira
La Tuberculosi a Catalunya és un problema greu:
mata homes madurs, delma la joventul i fa estralls en la
infancia. Estronca l'alegria de la genti arruina a les fa-
mílies.
A les terres catalanes hi ha 40.000 tísics, deis quals
en moren uns 3.000 cada any.

No és cert que es tracta d'una malaltia de ciutat;
les viles camperoles s'intecten també. Sortosament les co-
marques lleidatanes son avui les menys afectades de Ca-
talunya; pero cal saber que segons estudis epidemiológics
ben comprovats augmentaran fatalment les infeccions tu-
berculoses si tothom no s'apresta a la Uuita antituber-
culosa.
«PALESTRA» de Juneda, captinguda del perill que
amenaca la vida deis seus conciutadans, es posa al da-
vant de la creuada humanitaria en el nostre poblé.
Sabem que la tisi és una malaltia que s'agafa de
petit, que no se'n lliuren sempre ni les famílies sanito-
ses. Per tant, el mitjá mes poderos de combatre-la és va-
cunant tots els nens els 10 primers dies de la vida. La va-
cuna Calmette, coneguda mundialment amb el nom de
B. C. G. cumpleix aquella indicació. Es absolutament ino-
fensiva i senzilla de practicar. Ha fet minvar extraordiná-
riament el percentatge de mortalitat, com poden venre
en el quadre adjunt:
%
/o
19
13
17
16
1$
14
13
12,
11
10
9
6
7
6
S
4
3
&
1
0
0.1
V t
•
•mm•H
•
V fc
i-t
V t
v *
Z.3
y t
fL
miILJJH
3.4
V t
• i••r - ¡ n
4.5
V t'
i — • — n
>/ /•
s.sV t
V t
6.7
v.e
<f e
i I Mortalitat general.
• i Mortalitat per tubérculos!
Mortalitat en els nens vacunats i no vacunats exposats al contagi
(tegons Sayé i Mirabell. Congrés de Metges de Llengua Catalana. 1932.)

Aquesta vacuna está continguda en 3 ampolletes,
cada una de les quals es dona ais petits una hora abans
de l'aliment del matí, en una culleradeta d'aigua, en dies
alterns. Per exemple: el 3.er
, 5.é
i 7.é
dia o el 4.rt
, 6.é
i 8.é
o
5.é
, 7.é
i 9.é
.
El Dr. Sayé entusiasta propagador de l'OBRA AN-
TITUBERCULOSA a Catalunya ha ofert totes les dosis de
vacuna que calguin.
No haveu de fer cap despesa. La senyora lle-
vadora us proporcionará la vacuna i us donará les infor-
macions que li demaneu i «PALESTRA» se us ofereix
per a qualsevol dificultat.
¡Mares de Juneda, preveniu la mes terrible malal-
tia que amenaca la vida deis vostres filis!
Vacuneu-los amb el B. C. G.
^Juneda, Agost del 1935.
]a sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

J?J?
• Festa Major. Dies 29, 30 i 31 d'Agost.
Dia 29, nit. A dos quaiis d'll. - Representado de la
sarsuela
LA
ítarijeterra
^•"'Dia 30. - A la mateixa hora. - Presentado de la sar-
suela
LOS BOHEMIOS
Les esmentades obres aniran acompanyades per
1'orquestra
La qual també amenitzará els lluits BALLS i selec-
tes CONCERTS que tindran Uoc en el mateix local.
Per defalls, veqeu els programes Je m«
lo

i 1 V."', ••••
.-••.".'•" ..''V
• • • " * •
w
3,
Farmacia i
Laboratorí d*análisis
Clavera iArmenteros
5
Porxos de Baix, 9 • Tel. 1671
i-
•LLEI D A
U . PALLARQLS
Encorrees per a Barcelona
de domicili a domicili,
Preus económíes
Dílluns, Dimecres i Divendres
Doménec Cardenal
JUNEDA
v~ - "'..,. J:--L-->- :.'...: .'.:,', . y ' / " .,..'.'. '• -<::. ••

rerreferia i Jerralleria, de
Salvador
MOLA
€Soldadura
Autógena
Menal, 41 - JOHEDfl
£1 fer una fotografía, no
costa gaire; el difícil és
arreglar-la...
Es garantía d'una per-
fécció absoluta, treba-
líant amb AGFA-LUPEX
(«a FABBAN
3 JUNEDA
Sastrería de
Francesc
Acural tati i Lonl
UADOeccio
Raval Alt de Jesús, 33-35
REUS •

1 0 ¡£ R A M
de les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 i 31
d'Agost en motiu de la seva
FES YA MAJOR
D Í A 2 8
A les 12 del mig día. — Trillleig de campanos amineianl les festes.
» 6 dé la tarda, —r Solemnes Completes, a l'Fsglésia Parroquial.
» 8 de la tarda. — Heparlimenl de bous ais pobres de la Vila.
» 10 de l a n i t — Gran revetlla a la Veneciana i sessió de Cinema al
Pare Alegría.
D Í A 2 9
A les 10 del niatí. — Divins Oficié n la Parroquia.
A les 12 del mig (lia. — Grandiosa Traca Valenciana, al carrer Major i
.;,.,. Placa de la República. A eontinuació Selectes COncertS peí' les or-
questras de les entitats.
A les 3. — Escollits ConcertS a les socfetáls, «Fomcrit Juifedcne», «Teatre
Torres» i «Pare Alegría Junedenca».
A les 1. - Llui'ís balls al «Saló Teatre Torres» per la notable orquestra «Es-
pada - Jaz», al «Pare Alegría» per la prenombrada orquestra «Jardí
OrChéstra» de Barcelona i al «Foment .lunedenc» per la fainos!) or-
questra «Fémina-Jaz»
A dos quarts 11. — Extraordinarios sesslons d'espectacles. Al «Foment
ES ,...:. 'Junedeue»: perd'acreditada companyía d'espectacie «Radio Rewué»
amb la seva orquestra. Al "«Saló Teatr Torres», re|)resentació de la
sai suela «La Caneó d'Amor i de Guerra». Al «Pare Alegría» gran
presentado delfastuós espectacle ultra dinámic d'estll anierica fnter-
':. • . nacional Rewue» anib la seva orquestra de Jazz,

Acte seguit. — Selectes Balls a les entitats, «Foment Junedenc», «Pare Ale*
gria» i Saló Torres.
D Í A 3 0
A les 10 matí. — Missa d'Angells a l'Església Parroquial.
A les 11 matí. — Audicions de Sardanes a les societats, a carree de les res-
pectives orquestres. , .
A les 3 tarda. — Grans Concerts a les s'cietats per les cilades orquestres.
A les 6 tarda. — Selectes Balls a les entitats.
A dos quarts d'll. — Grandiosas s&sslons d'espectacles. , Al «Teatre
Torres», representació dé la sarsuela «Ló's Bohemios». Al «Foment
Junedenc» reposisió de la companyia «Radio Rewue» amb programa
diferent del dia abans. Al «Pare Alegría» un encisíador programa total-
ment nou. , ,, ;
A continuado. — Esplendías Balls a lesentitats. .-',;;
D I A 3 1
A les 10 matí. — Missa de difunts, a la Parroquia.
A les 11 matí. — Audició de Sardanes a les societats. -
A les 3 tarda. — Selectos Concerts, ais llocs de costum.
A les 4 tarda.'— Curses Ciclistas (locáis) i «Cós» de la «cordera», Sacs,
barra ensabonada (infantil) i altres. Les Curses ciclistesf «Cdssós» esta-
ran dotats amb valuosos premis.
A les 6. — Magniflcs Balls a les societats esmentades.
A les 10. — Dispar d'un magnífic i variat ramellet de Focs d'Actifici. •5
•
A dos quarts d'll. — Grandiosos sessions d'espectacles a les societats.
Acte seguit Sumpiuosos Balls. ;:
NOTA: Les socielats donen els detalls deis seustespeetius espectacles, en
programa apart.
Edifat ñ elstallera flirts M i p s Martí" -Pratfle la uta, 22-Borgesllanques

naraon Lasfejon, 12 " L L t I D A
GASOSES - Qualitat selecta.
GASOSA - Triple BETTY.
LLIMOSELTZ (Especialitat).
Excel.lenl SODA «SELTZ-FRUIT» (Espe-
cialitat)
ORANGE-CRUSH GOLDEN, Marca el NI-
NOT.
AIGUA DE SELTZ.
PINYA HAWAY.
Díposif de Cera de faireditaúa casa Dflli
•Tots els productes fabri-
cáis per aquesta casa, son
elaborats amb aigua cien-
ííficameut esterelilzada. _

sportins
(Cofins o Capachos)
sportins
"Els miflors
t
Bis de mes durado
oma
i H
d'ARTANA (Castello)
iRepresentant comarcal:
«J. G I N É
O

*¡i
L L A M E S
SEDES
T E I X I T.S
La
Renovadora
La casa que sempre présenla les
Jarreres noveláis per a jenyora
Esterería, 5
Teléfon, 2.018
L L E
. •>

macunes
PJL.S.JL
Major, 24 • LUIDA -Telelon, 1523
La casa mes importan!
en Telxits
Novetats
Confeccions
Artlcles efe fabricado propia
Cases a: Barcelona, Sa-
ragossa, Osea, Barbea*
tré, Jaca, Aierbe, §»H-
nyena, Mongó, BinéCar,
Alcolea, Sabinyanigo i
Logronyo.

Programa festa major Juneda 1935

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Programa festa major Juneda 1935

Ähnlich wie Programa festa major Juneda 1935 (20)

Mehr von Antoni Aixalà

Mehr von Antoni Aixalà (20)

Programa festa major Juneda 1935