1. URTX
APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALS
DE JUNEDA (DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI)
Joan Cornudella Olivart

2. APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALS DE JUNEDA
(DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI)
Abstract
Los límites de los términos municipales siempre ofrecen originalidades. En el caso de Juneda, población fronteriza
entre comarcas de regadío y de secano, se multiplican las paradojas. Por este motivo hemos realizado un inventario
de las partidas y subpartidas actuales de su término basándonos en la variantes del topónimo, en la documentación
antigua, en su situación geográfica y en su etimología, sea académica o popular. En algunas ocasiones hemos
completado su descripción incluyendo costumbres y curiosidades que sólo recuerdan los agricultores, los pastores
o los ganaderos de más avanzada edad. El paisaje del término municipal se ha transformado a lo largo de los años
y, por consiguiente, también lo ha hecho su toponimia.
The borders of the municipal limits always offer originalities. In the case of Juneda, a frontier town between irrigated
and dry-land districts, the paradoxes multiply. For this reason, we have carried out an inventory of the actual plots and
sub-plots in its limits basing ourselves on the variants in the place names, in the old documentation, their geographic
situation and etymology, whether academic or popular. On some occasions, we have completed their description in-
cluding customs and curiosities that are only remembered by the oldest farmers, shepherds or drovers. The landscape
of the municipal area has changed with the years and, thus the place names with it.
Paraules clau
Juneda, toponímia, partides, etimologia, documentació, situació geogràfica, costumari, s. XII-XX.
504 URTX

3. 1. El terme municipal: apunts més cal observar l’entorn per arribar a la
conclusió que ens trobem a cada pas amb
El terme de Juneda al segle XIX era àrid i sec alguna que altra incongruència. Així ho
entre el Tossal de la Llàntia i el Tossal de la constatava amb alguns exemples de parti-
Franquesa. Hi havia poques parcel·les amb des l’historiador junedenc Josep Maria Solé:
escassa extensió de reg a les conques de la
Femosa i de la Coma. La Societat Anònima “El Bas, l’Escarabat, les Parrelles i el Cós són
Canal d’Urgell va acabar les obres l’any 1861 una mateixa cosa des del punt de vista topo-
i va començar els regs l’any 1862. Gràcies a gràfico-estructural, mentre que les Planes
l’explotació de les obres hidràuliques1 i a la Altes presenta una diversitat interna. La
construcció d’un canal auxiliar o subcanal Manreana és, de segur, ben a fora de la torre
(1919) es van convertir en regadiu fins a medieval desapareguda que li dóna nom,
2.764 ha de les 4.730 d’extensió del terme que sens dubte seria a una de les altures
municipal de Juneda; això suposa a prop del que circumden la partida”.2
60%, que equival a dir la totalitat de la zona
susceptible de reg, ja que el 40% restant El fet és que cada partida té una virtut in-
(quasi tot secà i una mica de muntanya) discutible i es classifica en funció de les al-
principalment de la part del terme de Mira- tres o per oposició amb les altres. Una
vall, és impossible actualment de regar-se. partida del terme municipal d’un poble és
simplement una eina geogràfica per a ús
Els límits dels termes municipals ofereixen, dels pagesos i, és natural, per tant, que re-
tot sovint, originalitats i anomalies sorpre- flecteixi la seva vida social i econòmica. A
nents. De fet, una cosa va ser la creació ad- l’època del secà no hauria tingut gaire sentit
ministrativa d’unes partides municipals com que una partida s’anomenés el Secanet, i
a extensió de terreny adscrita al domini jurí- per això calgué esperar l’aparició del Canal
dic de l’ajuntament corresponent, i una altra, d’Urgell perquè, en oposició a un terme re-
el sentit popular preexistent de la rodalia na- gat, sortís aquesta denominació. També és
tural d’un municipi. Aquest fet es dóna en el cert que els noms de les partides, la seva
cas de Juneda, administrativament de les aparició o modificació, es converteixen en
Garrigues, però de paisatge natural vincu- una eina molt apreciable de cara a l’estudi
lada al Pla d’Urgell. de la història de la localitat. La Llàntia testi-
monia costums religiosos antics o la Man-
El caràcter natural de la partida ens podria reana ens parla d’edificis medievals. Així
fer suposar que cada espai posseeix una doncs, l’aspecte històric pot ser bàsic en la
unitat històrica, o geogràfica, o de cultiu, o, comprensió de la raó de ser d’una partida.
si més no, d’antic propietari. Però qualsevol
que sigui el criteri que intentem aplicar per Molts altres factors acaben de configurar la
classificar-les, el fenomen se’ns escapa idiosincràsia d’un territori, en aquest cas del
sempre i les paradoxes es multipliquen. No- poble i del terme de Juneda. La seva forma
1 Vegeu Salvador Filella, “Importancia de las obras hidráulicas”. BCCL, núm. 8. Barcelona, octubre de 1958.
2 Vegeu Josep Maria Solé, Juneda, el seu terme; pàg. 15.
URTX 505

4. Panoràmica de Juneda. irregular, de característiques semblants a un els termes garriguencs de Puiggròs (NE), de
Foto: Eduard Porta. arbre o a un martell, crida l’atenció. El tronc les Borges Blanques (SE), de Cervià (S) i de
o mànec representaria els antics termes de Castelldans (SO i O); amb Torregrossa (N) i
Vista del
Miravall i l’Aranyó i els extrems, serien les Miralcamp (NE) del Pla d’Urgell, i amb el se-
terme de Juneda
partides del Ramàs i la Quadra a llevant, i grianenc de Puigverd de Lleida (NO).
des del vèrtex geodèsic
de Miravall.
Vinferri i Jovals, a ponent. Aquesta peculiar
Foto: Ariadna Cornudella. forma d’arbre ha estat l’emblema represen- L’existència limítrofa , a més, dels enclava-
tatiu de l’escut municipal durant molts anys. ments de l’Infern i de l’Illa dels Masos (Pinell,
L’heràldica popular i el perfil del terme han Colom, Vell, Concabella, Roig, Sant Sebastià,
compartit un espai oficial en el pensament Rector, Tres Pins i Canonge), al terme de les
dels junedencs de moltes generacions. I Borges Blanques, vindria causada per la fixa-
també en el món protocol·lari i burocràtic. ció administrativa històrica de juxtaposar les
propietats dels residents als respectius nuclis
En un sentit estrictament geogràfic i natural urbans. Aquest fet explicaria la irregularitat
podríem dir que Juneda pertany a la depres- de la forma del terme junedenc i fins i tot la
sió de l’Ebre pel fet que aquest riu, a través supervivència d’aquestes illes territorials.
de la Femosa i del Segre, rep les aigües que
drenen el nostre terme. El terme té una ex- El poble de Juneda s’emplaça al nord de la
tensió de 47’30 Km2, o sigui, de 10.855 jor- comarca de les Garrigues, en el sector com-
nals. D’aquest total, 10.700 jornals pertanyen près a la plana urgellenca regada pel canal
al terme municipal de Juneda pròpiament dit d’Urgell i la 4a Sèquia Principal d’aquest ca-
i la resta, a l’enclavament de l’Infern-Clot de nal. Aquesta important xarxa hidràulica es
Juneda. D’aquests, són de regadiu, aproxi- completa amb el torrent de la Femosa, que
madament uns 7.300 i la resta, de secà, ocu- travessa el terme de llevant a ponent i recull
pada per camins i pel nucli urbà de Juneda. les migrades pluges i les aigües procedents
És limítrof amb les comarques del Segrià i el dels regadius vers el riu Segre. És en aquesta
Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre el zona d’horta on trobem un mosaic de cultius
Illa dels masos. paisatge urgellenc, regat pels canals d’Ur- de regadiu (alfals, blat, fruiters de reg, panís,
Foto: Ariadna Cornudella. gell i la plataforma garriguenca. Limita amb etc.). Tot i amb això, les partides de l’Aranyó
i bona part de Miravall, situades al sud del
municipi, s’emplacen en la zona de secà on
predominen les oliveres, els cereals de secà
i la vinya. Com més cap al sud, el relleu és
cada cop més accidentat i s’alternen zones
relativament planes cultivades amb turons i
altiplans, amb llargs vessants o costers on
trobem brolles i petites clapes de carrascar.
Aquesta situació del municipi, a cavall de la
plana urgellenca i de les Garrigues Altes, fa
que la diversitat paisatgística i de patrimoni
natural i cultural sigui notable. Des de l’altiplà
del Pla de la Caseta, a l’extrem sud del mu-
nicipi, llindant amb Cervià de les Garrigues;
fins al fons de la vall de la Femosa, a la meitat
oest, llindant amb Puigverd de Lleida, el pai-
satge varia substancialment i el patrimoni
506 URTX

5. cultural i arquitectònic també. De les cons- poch mes o manco que confronte a sol ixent Subterme de l’Aranyó.
truccions de pedra seca presents a l’Aranyó ab la carrerada del abeurador, a ponent ab Foto: Eduard Porta.
fins a les cabanes de terra de la zona de re- terres de Joan Pons pages de Puigvert, a
gadiu. De les talaies del tossal Gros i la serra migdia ab lo cami y a tremuntana ab lo en-
del Rispa, situades a prop dels 500 metres priu del abeurador...” (Protocol notarial, núm.
d’altitud, dins l’espai natural protegit “Els 826. Lleida, 19 d’abril de 1686)
Bessons”, fins a les frondoses arbredes de la
4a Sèquia, al Parc de la Banqueta. Situació geogràfica
Subpartida del terme, cruïlla entre els ca-
Òbviament aquest paisatge s’ha anat trans- mins de Puigverd i el de la carrerada del
formant al llarg dels anys gràcies a la mà de Malagana.
l’home. Tot i que el sistema de l’herència fa-
miliar tendeix a mantenir la integritat de les Etimologia
propietats, Juneda no s’ha escapat d’una Nom d’una partida del terme de Vinferri, on
progressiva fragmentació, obligada pel fort el pas de la carrerada pel Torrent de la Fe-
creixement demogràfic i la possibilitat d’a- mosa, s’abeurava el bestiar.
profitament més intensiu gràcies al Canal
d’Urgell. Per això, a mesura que s’incremen- ARANYÓ, L’
tava la densitat de població, la propietat se
subdividia un i altre cop, vorejant avui el mi- Variants del topònim
nifundi. Les parcel·les són massa petites i Mossèn Joan Segura (1890) i Ceferí Roca-
encara que molts propietaris han fet esfor- fort (1908-1918): Aranyó
ços de concentració espontània, el procés Pere Belmunt (1986) i Josep Maria Solé
és molt lent i segurament durarà diverses (1991): L’Aranyó
generacions. I han canviat els hàbits page- Documents oficials: Arañó, Araño
sos centenaris, i han revolucionat el camp
amb el cultiu de nous productes, i han pro- Documentació antiga
liferat, com a suport de les famílies, les gran- (...) “...que podrá usar el distintivo armas y mu-
ges de porcs i d’aviram o les plantes solars niciones que prescriben los artículos 9º 10 y
fotovoltaiques. La maquinària agrícola, la 36 del mismo, todo por lo que toca a los tér-
petita indústria i les energies alternatives minos de Miravall y Arañó, y nada mas...” (Títol
han canviat la fesomia d’aquest terme muni- de guarda particular jurat a favor de Salvador
cipal i de retruc, la seva toponímia. Seró. Juneda, 12 de novembre de 1862)
2. Partides i subpartides actuals Situació geogràfica
del terme de Juneda Ocupa aquest subterme la part més meridio-
nal del terme municipal. Limita al nord amb el
ABEURADOR, L’ subterme de Miravall, a l’est amb el terme mu-
nicipal de les Borges Blanques, al sud amb el
Variants del topònim terme municipal de Cervià de les Garrigues i
Pere Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé a l’oest amb el terme municipal de Castelldans
(1991): L’Abeurador i amb l’antic terme del mas d’Antòs.
Documentació antiga Etimologia
(...) “...altre tros de terra campa cituat en dit Per bé que Coromines (ETC) inclogui el to-
terme de Vinferri de tinguda de un jornal pònim aragonès Los arañones en un llistat
URTX 507

6. Barranc de Nostre
Senyor - L’Aranyó.
Foto: Eduard Porta.
de noms o sufixos preromans, sembla clar oriünds del poble segarrenc de l’Aranyó. Òb-
que l’origen del nom de l’Aranyó és simple- viament aquesta hipòtesi no té cap validesa
ment el mateix aranyó, fruit de l’aranyoner. com a element creador d’un topònim anti-
Cal esmentar també la hipòtesi segons la quíssim, que supera de molt la construcció
qual Aranyó prové de l’antropònim llatí Are- del mas de l’Aranyó al segle XVIII.
nius o Aranius, a través de la sufixació també
típicament llatina –one(m): Arennione. No Costumari
obstant això, l’aparició de l’article definit Es diu que quan un frare de l’abadia de
d’una manera que no és optativa o vacil·lant Montserrat cometia una falta greu de disci-
sinó persistent, i no pas moderna històrica- plina era desterrat a l’Aranyó, zona força in-
ment documentada, sense dubte reforça, hòspita i llunyana del monestir, a fer les
enfront de la toponímica, la proposta di- feines pròpies d’una pagès garriguenc.
guem-ne botànica (Albert Turull, 1991)
Tota la partida és de secà, amb predomini de
Hi ha altres versions del topònim que expli- les oliveres i els ametllers. No obstant això,
quen la seva etimologia. Així trobem la ver- la veu popular va crear un nou topònim,
sió històrica que relaciona Aranyó amb la l’horta de l’Aranyó, que és la zona de regadiu
repoblació de les comarques lleidatanes. en terreny del terme de Miravall, fruit de la
Precisament els cavallers que acompanya- partició entre germans (família Carreras) de
ren Guillem (III) de Cervera (de la línia di- l’antic latifundi de l’Aranyó.
recta dita de Juneda, Castelldans i Gebut)
en la conquesta del Segrià foren els colonit- BAS
zadors del territori i alguns dels seus noms
han persistit en la toponímia del terme (Mi- Variants del topònim
ravall, L’Aranyó, Bertran i Pinell) (Rodrigo Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
Pita Mercé, 1979). (1908-1918), Ramon Josa (1981), Pere Bell-
munt (1986) i Josep M. Solé (1991): Bas
També s’apunta la hipòtesi que relaciona el Ramon Arqués (1921): Vas
topònim amb el món dels aràcnids. En èpo-
ques remotes, aquest era un indret on abun- Documentació antiga
daven els escorpins i les aranyes. És creïble (...)”...un fareginal a la Era, un tros al Bas un
perquè aquests animals cerquen sempre tros al pou...” (LTVJ, 1593)
ecosistemes amb temperatures estiuenques
elevades i sobretot molta sequedat. Tot això (...) “...en la pesa de terra que esta en la par-
es dóna als paratges d’aquestes contrades. tida del Bas que te de sembradura tres quar-
Aranyó seria el lloc d’aranyes (Josep Maria teres de ordis...” (RPFJ, 31 de gener de 1829)
Solé, 1991)
(...) “...toda aquella pieza de tierra campa con
I, fins i tot, també s’havia insinuat que aquest treinta olivos, de extensión seis jornales y
terreny vindria d’uns masovers que eren medio poco mas o menos pues solo puede
508 URTX

7. determinarla así, sita en el termino de Ju-
neda y partida llamada camino del Vas que
linda a oriente con otra finca del deudor, a
mediodia con la nombrada partida del Vas, a
poniente con Francisco Gelonch y con Jose
Valeri y a norte con la notada otra finca del
deudor...” (Document de préstec d’hipoteca
d’Antonio Lamarca. Maig de 1863)
Situació geogràfica
Situada a la banda nord-oest del terme. Li-
mita al nord amb la partida de l’Escarabat, a
l’est amb les Parrelles i el Cós, al sud amb la
4a sèquia del canal d’Urgell i a l’oest amb la
partida Pla de Paradell (terme municipal de
Torregrossa).
Etimologia
Forma antiga de baix. Mot provinent del llatí
vulgar bassus “de poca talla”, “grassó”, “baix”, Parc de la Banqueta.
en aquest cas en el sentit de “fondalada”. En
la nostra toponímia es conserva encara la
forma BAS (coll Bas de Carme, collada baixa derechos del estado de la provincia de Lé-
o fonda o la comarca del Bas de la Garrotxa rida. Desembre de 1859)
meridional). És probable que tingui el mateix
origen, puix que forma una grandiosa fonda- Situació geogràfica
lada. (Joan Coromines, DEC) Situada al sud del nucli urbà i de la carretera
N-240. Limita al nord amb la subpartida de
Històrica: fa referència a Hug de Bas, el qual la Font, a l’est amb les Planes i les Forques,
a la reconquesta de la Conca de Barberà, va al sud amb el subterme de Miravall i a l’oest
estar a les ordres de Guillem de Cervera, amb la partida dels Quadrats.
senyor de Juneda. (Jaume Torrent)
Etimologia
Popular: recorda la forma d’un got o vas. Darrera mateix de l’actual bòbila, hi havia una
bassa, que segons indica el nom va ser una
Costumari de les darreres a construir-se. El lloc, avui, és
Fins fa pocs anys, hi existia una bassa que re- plantat de fruiters. (Josep M. Solé, 1991)
collia les aigües de la pluja. Servia per a abeu-
rar el bestiar i fins i tot s’hi anava a buscar CABRAÍ
aigua, ja que era potable. Aquesta circums-
tància inspirà una cançó popular que deia: Variants del topònim
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
“Les xiquetes de Juneda, (1908-1918) i Ramon Arqués (1921): Cabrahí
quan van a buscar aigua al Bas, Pere Bellmunt (1986): Cabreir o Cabrehir
l’una li diu a l’altra: Xica, quan te casaràs?” Josep M. Solé (1991): Cabrí, Cabrahí o Ca-
brahir
BASSA NOVA, LA
Documentació antiga
Variants del topònim (...) “...Que de la balsa de que se ha hablado
Mossèn Joan Segura (1890): Bassanova (...) sale un brazo de agua por medio de ase-
Ceferí Rocafort (1908-1918): Bassa nova quia se conduce al término de Juneda en el
Ramon Arqués (1921): Bassa-nova lugar nombrado de Cabrahí y la Coma...”
Pere Belmunt (1986), Josep Maria Solé (Plet dels regidors i de la Universitat de
(1991) i Jaume Torrent (1993): Bassa Nova Lleida contra la comunitat cartoixana d’Es-
Documents oficials: la Balsa cala Dei. Segona meitat del segle XVIII)
Documentació antiga (...) “...han pasat a judicá una pessa de terra
(...) “Habiendo D. Francisco Sedó verificado de Joseph Aixalá y Santandreu á la partida
el pago del 10% al contado del importe de la de Cabraí a fi de averiguar la terra que está
finca consistente en una tejería, sita en el regada y han dit que en la dita pesa de terra
término de Juneda, partida de la Balsa...” han encontrat vuit jornals de regada...”
(Administración principal de propiedades y (RPFJ, 8 de maig de 1841)
URTX 509

8. Situació geogràfica Situació geogràfica
Situada a ponent del terme. Limita al nord Situada al sud-est del terme. Limita al nord
amb la Devesa, la Mina i la 4a sèquia, a l’est amb la Franquesa i la sèquia del poble, a l’est
amb les Planes Altes, al sud amb la Quadra amb Cabraí, al sud amb el pont de la Cova i
(subpartida del molí del Paco) i a l’oest amb la Femosa i a l’oest amb el pla del Molí.
la Franquesa.
Etimologia
CAMÍ DE BELLPUIG Aquesta partida s’estén a tots dos costats
del camí de les Borges. D’aquí l’origen del
Variants del topònim topònim. Curiosament, l’etimologia popular
Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991): no recull en cap moment tot el topònim
Camí de Bellpuig complert.
Documents oficials: Camí de Bellputg CAMÍ DE LLEIDA
Documentació antiga Variants del topònim
(...) Ramon Solsona a la manreana (...) Anton Ramon Arqués (1921): Camí de Lleyda
Cedo y Toren la bitña del cami de Torregrosa Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):
(...) y de la sort del cami de Bellputg yl tros Camí de Lleida
prop terra del olibart...” (Document de cobra-
ment de terres i arrendaments de la família Documentació antiga:
Lamarca. Segle XVIII) (...) ”...una parada al Salat, una sort a la Creu
cami de Lleyda...” “Un tros a la Serra (...) A
(...) “...cuales seis porcas quedan medidas y migjorn ab lo Cami de Lleida; a tremuntana
comprenden trias de viña, quedanado á fa- ab lo Tossal de la Llàntia...” (LTVJ, 1593)
vor de otro Jayme Bragos sobrino del di-
funto; que linda a oriente y mediodia con (...) Otra en el mismo termino y partida del
tierras de Pablo Gorgues; á poniente con el Cami de Lleyda plantada de olivos de es-
camino de Bellpuig y á tramontana con lo tension cinco jornales...” (RPFJ, 18 d’agost
restante de dicha pieza...” (RPFJ, 16 de se- de 1841)
tembre de 1841)
Situació geogràfica
Situació geogràfica Situada a ponent del terme. Limita al nord
Situada al nord del nucli urbà de la vila. Li- amb el Bas i la 4a sèquia, a l’est amb la Llàn-
mita al nord amb el Secanet i els Colls, a tia, al sud amb la Manreana i a l’oest amb la
l’est amb Vidaló, al sud amb el camp muni- Curiola. Tot el camí de Lleida és un altiplà si-
cipal d’esports i a l’oest amb la carretera tuat entre la depressió del Bas i la de la Man-
de Torregrossa. reana-Rogera, que s’allarga fins a la serralada
de la Pena al terme de Puigverd de Lleida.
Costumari
L’àrea que ocupa aquesta partida, compar- Etimologia
tida amb el Secanet, part de Vidaló i el camí No sembla que el topònim fos emprat per a
de Torregrossa, és de molt difícil delimitació designar una partida del terme, sinó en el
ja que hi ha pagesos que denominen alguna sentit de via de trànsit i de comunicaciób
d’aquestes partides de dues i fins i tot de cap a la ciutat de Lleida. Al llibre de Tras-
tres maneres diferents. passos de Vàlues (1593) ja hi figura com a
tal referència.
CAMÍ DE LES BORGES
CAMÍ DE TORREGROSSA
Variants del topònim
Jaume Torrent (1972), Pere Bellmunt (1986) Variants del topònim
i Josep M. Solé (1991): camí de les Borges Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):
camí de Torregrossa
Documentació antiga Documents oficials: camí de Torregrosa, ca-
(...) “...y en la partida del Pas [de Nicolau mino de Torregrosa
Josa] que confronten a sol ixen en terres
de Jaume Cabús y Anton Solé, a mitg dia Documentació antiga
en camí de les Borges, a ponen en terres (...) “Lo que se a de cobrar dels terratges y
de Josep Lamarca, y a tremuntana en la arrendamens de las terras y casa de Dn
sequia de la Mare”. (Venda de terra de di- Fausto de Masot en Juneda es lo segen:
ferents propietaris a Josep Lamarca. Maig primeramen, Jaume Folch coltiba los dos
de 1805) trosets terra campa del cami de Torre-
510 URTX

9. grosa...” (Document de cobrament de te-
rres i arrendaments de la família Lamarca.
Segle XVIII)
(...) “...se han arrendat per dotse anys quinse
jornals de terra al comu del cami de Torre-
grosa que és part de aquella pesa ab tres
parts de sinch jornals quiscuna...” (LRAJ, 8
de desembre de 1803)
Situació geogràfica
Situada al centre-nord del terme. De fet, és
una partida que s’estén per amdós costats
de l’actual carretera que uneix Juneda i Mo-
llerussa (abans, camí de Torregrossa). Limita
al nord amb les partides de les Parrelles i
Secanet, al sud amb la del Cós, a l’est amb
la del camí de Bellpuig i a l’oest amb les del
Cós i les Parrelles.
CAMP SANT (CAMPO SANTO)
Variants del topònim
Plànol del terme de Juneda (1981): Lo corbs s’hi devien aplegar en nombre consi- Mas de l’Aranyó.
Campo Santo derable. En tot cas, no és pas una zona de Foto: Eduard Porta.
Josep M. Solé (1991): Camp Sant roques en l’actualitat.
Situació geogràfica CAVALCADOR, EL
Subpartida del terme de Miravall, a prop del
mas de l’Aranyó. Variants del topònim
Mossèn Joan Segura (1890) i Ceferí Roca-
Etimologia fort (1908-1918): Cabalcadó
Indret on antigament hi havia hagut un ce- Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):
mentiri en la línia divisòria entre els termes Cavalcador
de Juneda i de Castelldans.
Situació geogràfica
CANTACORBS Subpartida del terme de Juneda, situada al
camí de Lleida, on la 4a sèquia s’acosta més
Variants del topònim a la carretera N-240.
Pere Belmunt (1986): Cantacorps
Josep Maria Solé (1991): Cantacorbs Etimologia
Fa referència a l’indret on antigament feien
Situació geogràfica parada els cavalls per descansar i abeurar
Subpartida del terme de Miravall, majorità- en el seu trajecte cap a la capital del Segre.
riament del terme municipal de les Borges
Blanques, situada a l’est d’aquesta partida i Costumari
regada per la sèquia superior de les Borges Hom diu que antigament les noies anaven a
Blanques. l’estiu a cercar aigua a la bassa del Bas amb
un parell de sillons que duien a l’indret co-
Etimologia negut pel cavalcador per tal que les perso-
Costa d’admetre que cantin els corbs. El po- nes que viatjaven poguessin apaivagar la set
ble, com sempre, ha degut interpretar uns tot oferint-la amb la cantarella:
topònims petrificats, que no entenia, i els ha
transformat en expressions pintoresques, - “Aigua fresca i regalada,
potser absurdes- però que volen dir alguna a mig cinquet la tirada”.
cosa. La llunyania del nucli urbà feia possi-
ble que antigament la gent associés la idea CLOT, EL
d’un terreny inhòspit i solitari amb la presèn-
cia d’aquells ocells misteriosos. Variants del topònim
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
També és cert que pot provenir d’una desig- (1908-1918), Ramon Arqués (1921), Pere Bel-
nació d’una roca-pedra (canta) on sovint els munt (1986) i Josep Maria Solé (1991): el Clot
URTX 511

10. Documentació antiga Costumari
(...) “...Que del brazo dilatado de que se ha El nom de Clot de Juneda és donat pels pa-
hablado (...) sale en segundo lugar otra por- gesos de Miralcamp. La zona sud i oest de
ción de agua que se encamina (...) en el lu- l’enclavament és anomenada pels pagesos
gar dicho la Franquesa y lo Clot (...)” (Plet de Torregrossa, la Basseta.
dels regidors i de la Universitat de Lleida
contra la comunitat cartoixana d’Escala Dei. Cal remarcar que la forma de l’enclava-
Segona meitat del segle XVIII) ment és molt espectacular ja que un im-
pressionant estrangulament el secciona
(...) “...en el caso de que (...) no tuviere la car- pràcticament en dues parts perfectament
rera, le lega una porca de tierra junto al diferenciades: el Clot de Juneda, més la
huerto del testador que se halla en la partida resta del sector nord (90 jornals) i l’Infern
del Clot termino de Juneda...” (Testament (68 jornals).
d’Antonio Lamarca Melis. Agost de 1866)
COLLS, ELS
Situació geogràfica
Situada a prop del nucli urbà. Limita al nord Variants del topònim
amb el camp municipal d’esports i el camí Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
de Puiggròs, al sud i a l’oest amb la 4a Sè- (1908-1918), Ramon Arqués (1921), Pere
quia del canal d’Urgell i a l’est amb la partida Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):
del Tancat. els Colls
Etimologia Documentació antiga
És una petita depressió respecte als ter- (...) “...y en la partida dels Colls que confron-
renys circumdants, d’on prové el seu nom ten a sol ixen en terres de Ignasi Xifré, a mitg
orogràfic. dia en terres de Jacinto Capdevila, a ponen
en terres de Andreu Arqués, y a tremuntana
CLOT DE JUNEDA O L’INFERN en lo cami de Torregrosa a Puigros”. (Venda
perpètua de terrenys de Pere Santandreu a
Variants del topònim Josep Lamarca. Octubre de 1799)
Pere Bellmunt (1986): Infern
Josep Maria Solé (1991): Clot de Juneda o Situació geogràfica
l’Infern Situada al sector nord-oriental del terme, i,
juntament amb la part nord del Bas i de
Situació geogràfica l’Escarabat, la de màxima latitud nord de tot
Situada a la part nord-est del terme, a una el terme, llevat de l’enclavament de l’Infern.
distància d’uns 500 metres del terme muni- Limita al nord i a l’est amb el terme munici-
cipal de Juneda pròpiament dit. És el lloc pal de Puiggròs, al nord-oest amb el terme
més septentrional i a la vegada més orien- municipal de Torregrossa, al sud amb el
tal de tot el municipi. Està completament camí de Bellpuig i el Secanet, i al sud-est
encerclada pels termes municipals del Pla amb la Coma.
d’Urgell com són Torregrossa, al nord i a
l’oest, Miralcamp, al nord-est i al llarg de Etimologia
només 150 metres i pel garriguenc de Puig- Com a terme orogràfic té, pertot i en tots els
gròs al sud. temps, el sentit de “pas elevat entre mun-
tanyes més altes”, però en la llengua antiga
Etimologia s’ajunta amb aquesta l’accepció de “mun-
El nom Clot de Juneda al·ludeix a una de- tanyola, turó baix”; ve, més aviat, del llatí co-
pressió respecte a les terres circumdants. llis, “pujol, turó baix”.
Després de consultar amb bastants pagesos
d’aquesta zona no s’ha pogut treure l’aigua Probablement el nom al·ludeix a la topogra-
clara del mot infern (o llumfern), en la pinto- fia del lloc, punt de pas entre dues depres-
resca parla de la gent del terrer. Una de les sions a través d’una taula elevada.
versions més lògica i creïble és la que diu
que aquest indret, abans de fer-se regadiu, COMA, LA
era de relleu molt abrupte (comes, colls,
amb els seus corresponents congostos i Variants del topònim
estrets), la qual cosa li donava un aspecte Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
tètric, laberíntic i solitari. Tot això faria rela- (1908-1918), Ramon Arqués (1921), Pere
cionar-lo amb quelcom pejoratiu, poruc i an- Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):
tipàtic com pot ser l’infern. la Coma
512 URTX

11. Documentació antiga Torregrossa, al sud amb la 4a sèquia del ca-
(...) “Item un hort a la femosa una sort a la nal d’Urgell i a l’oest amb el Bas.
coma...” (LTVJ, 1593)
Etimologia
(...) “...y en la partida de la Coma una vinya Pot correspondre a un antic camí o curs
plantada que confronta a sol ixen en terres (cursus) el terme cors, cos (el Còs), ja que
de Ignasi Xifré, a mitg dia en terres de Ja- “cós”, arcaic o dialectal, equival efectivament
cinto Capdevila, a ponen en terres de An- a “curs”, “camí”. (Enric Moreu-Reu, 1982). En
dreu Arqués...”. (Venda de terra de Josep el Cós hi ha el camí que solen fer els que
Lamarca a Pere Santandreu. Juliol de 1801) disputen la cordera (anyell), corrent, el tercer
dia de Festa Major.
Situació geogràfica
Situada als sectors oriental i nord-oriental També es fa referència a un lloc tancat on
del terme. És una de les partides més exten- devia pasturar el bestiar del poble, segons
ses. Limita al nord amb els Colls i la partida documents històrics. (Josep Teixidó)
compartida amb Puiggròs de les Cantorelles,
al sud amb el Ramàs, a l’est amb la Barquera Costumari
(terme municipal de Puiggròs) i a l’oest amb No es consigna al Llibre de Vàlues la qual
Vidaló i part del Tancat. cosa fa suposar que el nom de la partida és
posterior al 1600. És esmentada per Arqués
Etimologia i, amb anterioritat, per mossèn Segura en un
Del llatí cumba “vall petita i poc fonda”, de- article on ultra donar la relació de les parti-
rivat del cèltic Cumbos (oronímia). En geo- des del terme de Juneda, diu que en la del
grafia física, Coma vol dir depressió pregona Cós s’hi celebraven els cóssos durant les
i planera en terreny de muntanya, significat festes de la població. (Jaume Torrent)
bastant semblant al de coll. Ja que són par-
tides veïnes, és lògic que el terreny tingui CURIOLA, LA
característiques semblants. Aquí el con-
cepte és el mateix, però en termes de molta Variants del topònim
menys grandiositat. Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
(1908-1918) i Ramon Arqués (1921): Curiola
Costumari Pere Bellmunt (1986): Curiola, Curriola i
El mot Coma ha desaparegut del llenguatge Curriolà.
viu de moltes comarques, però a la majoria Josep Maria Solé (1991): Curiola i Curriola.
de regions és un simple fòssil toponímic, això Documents oficials: Coriola
sí, molt abundant: no hi ha quasi cap co-
marca on no es trobin noms de lloc La Coma Documentació antiga
o Les Comes o compostos amb aquest mot. (...) “Un tros a la Coriola (...) a ponent ab lo
Al Pla d’Urgell també trobem La Coma i Les terme de Margalef hi la Manresana (...) a tre-
Comes com a noms de diferents partides muntana ab lo terme de Paradell” (LTVJ, 1593)
de terra.
(...) “...a instancia de Francisco Reig han anat
CÓS, EL a judicar lo mal que habie fet lo bestia de
llana al tros de Narcis Lamarca de la partida
Variants del topònim de la Coriola...” (RPFJ, 22 de juliol de 1838)
Mossèn Joan Segura (1890), Ramon Arqués
(1921) i Josep M. Solé (1991): Cós (...) “...tota aquella pesa de terra campa de
Ceferí Rocafort (1908-1918): Còs set o vuyt olivers plantada de tinguda tres
Pere Bellmunt (1986): Cos jornals poch mes ó menos (...) tinch y pose-
hesch en lo terme de dita vila de Juneda y
Documentació antiga partida de la Curiola ab sas entradas y eixi-
(...) “...otra de 8 jornales poco mas o menos, das drets y pertinencias, que confronta a so-
en la partida del Cos que afronta a oriente lixent ab terras de Miquel Solé, a mitgdia ab
con tierras de D. N. Massot y de José Salla, a lo cami de la Curiola, a ponent ab Ramon
p. con Jayme Arqués y Pedro José Cornude- Barrufet y Ramon...” (Document de venda
lla, a tramuntª con Narciso Lamarca y a m. dia perpètua de terres de Sebastià Solé a favor
con el camino de Lérida...” (LVEN, 1824) d’Antoni Barrufet Solé. Abril de 1842)
Situació geogràfica Situació geogràfica
Situada prop del nucli urbà. Limita al nord Situada a l’altiplà del camí de Lleida fins a
amb les Parrelles, a l’est amb el camí de tocar amb Margalef. Al nord confina amb
URTX 513

12. el camí d’Alcoletge i al sud amb el perfil tracte d’arrendament per parceria de Josep
del poble, que passa per la part alta de la Lamarca i Piñol i Concepció Piñol a Josep
falda que mira cap a la Femosa. Per la part Espasa Cortecans. Març de 1913)
més propera a la població generalment
hom la fa començar a partir del Cavalca- Situació geogràfica
dor topònim situat just al començament Situada a l’est del nucli urbà. Limita al nord
d’una lleu depressió que continua fins al amb el Tancat i la 4a sèquia, a l’est amb la
fondo del Bas. segona Màquina, la Mina i també la 4a sè-
quia, al sud amb el camí de les Borges i part
Etimologia de Cabraí i a l’oest amb el Pla del Molí. A
El topònim deu ser una deformació del nom efectes de distribució d’aigües, la part nord
original “Cogullada” que ja figura al Llibre del sector s’anomena la Franquesa i la part
de Traspassos de Vàlues (1593). Devia estar sud, la Devesa.
situat en un lloc elevat ja que la seva etimo-
logia l’associa amb la idea de “capdamunt o Etimologia
capciró”. El trobem escrit en tres versions És possible que en altres èpoques, la zona
possibles: Cogullola, Cagullola i Cugullola. de la Devesa fos un indret acotat i destinat
al pasturatge, ja que, semànticament, aquest
“Una sort a la Cagullola (...) a migjorn ab lo és el significat de la paraula.
terme de la Manresana; a tremuntana ab lo
terme de Pradell”. “Un tros a la Cogullola (...) Paraula que s’aplicava al terreny “franc” o
a ponent ab lo terme de Margalef...” exempt de certes càrregues. Efectivament,
abans, els terratinents d’aquest sector no
Hi ha altres versions que parteixen de la va- pagaven cap tipus d’impost, però havien de
riant Corriola. Aleshores podria ser o bé el complir la condició que, durant certes èpo-
nom del principal propietari d’aquesta par- ques de l’any, no podien llaurar la terra ja
tida o bé una variant dialectal de “corretjola”, que això perjudicava la potabilitat de l’ai-
planta que es fa per dins els sembrats, en gua, que, temps enrera, era aprofitada per a
els quals fa prou nosa, i és herba molt agra- l’ús domèstic (prèvia conducció cap a la
dable de menjar pel bestiar. bassa Bovera)
DEVESA o FRANQUESA Costumari
La Devesa, com a propietat, és un terreny
Variants del topònim acotat, destinat regularment a pasturar.
Mossèn Joan Segura (1890) i Ceferí Roca- Prové de defensa, “defensada, prohibida”
fort (1908-1918): Franquesa perquè les deveses eren antigament tros-
Ramon Arqués (1921), Pere Bellmunt (1986) sos de terra closos i vedats. Durant el segle
i Josep M. Solé (1991): Franquesa / Devesa XVIII, època d’expansió agrícola a la Penín-
Documents oficials: Debesa sula, moltes deveses foren dedicades a
conreus.
Documentació antiga
(...) “...Que de la balsa de que se ha hablado A l’Alta Edat Mitjana, la franquesa era con-
(...) sale un brazo de agua por medio de ase- dició de llibertat civil o d’exempció de pres-
quia se conduce al término de Juneda en el tació de les càrregues o d’impostos. Per
lugar nombrado de Cabrahí y la Coma (...). extensió, territori o localitat que gaudia de
Que del brazo dilatado de que se ha hablado la condició de franquesa.
(...) sale en segundo lugar otra porción de
agua que se encamina (...) en el lugar dicho DIUMENGE
la Franquesa y lo Clot (...)” (Plet dels regidors
i de la Universitat de Lleida contra la comu- Variants del topònim
nitat cartoixana d’Escala Dei. Segona meitat Pere Bellmunt (1986): Diumenges
del segle XVIII) Josep Maria Solé (1991): Diumenge
(...) “...de lo que dits peroms han judicat jus- Documentació antiga
tes ses conciencies lo seguen. Una pesa de (...) “Un...a lo diumenge; afronta a migjorn
terra plantada de olivés que esta en lo terme amb la sequia de la mare; a tremuntana amb
de la mateixa vila y en la partida de la De- la sequia de la bassa”. (LTVJ,1593)
besa de tinguda de tres jornals poch mes ó
menos...” (RPFJ, 16 d’abril de 1834) (...) Asequia que sale de la Balsa del Molino
de la Villa y sirve para regar las tierras del
(...) “Otra pieza de tierra secano y olivos sita camí de la font y Diumenge...(Mapa de regs.
en la partida Franquesa ó Plantetas...” (Con- Barcelona, novembre de 1767)
514 URTX

13. Situació geogràfica sicut aqua vertit usque in femosam, et est
Subpartida de la Femosa, situada entre la infra terminum iuneta cum suis terminis que
carretera de Castelldans i la Font. est de ilerda.” (Llibre vert petit de la Paeria
de Lleida. Segle XII)
Etimologia
És paraula catalana documentada des del (...) “...y por debaxo salía el agua quando
segle XII almenys, amb el sentit de “propietat molía dicho molino; qual agua, junto con la
del senyor” i que es retroba abundosament que abundava en la dicha balza en donde se
a tota la toponímia del país. En la toponímia conoce y permanese el desaguadero venía a
menor abunden les formes el Domenge (in- caher despues al expressado torrente, que
terpretat en Diumenge) o els Domenges, es en la famosa... (...) ...que passa por medio
que designen partides rurals que un temps de la partida llamada la famosa, que es en el
foren de propietat senyorial, generalment les termino de esta presente villa de Juneda...”
millors terres campes dels indrets. (Document notarial dels pagesos de Puig-
gròs. Gener de 1764)
Costumari
En tant que partida no existeix i el topònim Situació geogràfica
només perviu en converses casuals i espo- Situada al sud del centre urbà de la vila. La
ràdiques, sobretot, entre persones d’edat seva superfície està compresa entre les par-
força avançada. tides del Molinet i del Safrà i les del Pont de
la Cova i el Salat.
ESCARABAT, L’
Etimologia
Variants del topònim Pas d’aquest corrent d’aigua que dóna nom
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Roca- a la partida.
fort (1908-1918), Ramon Arqués (1921),
Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991): Aplicat a corrent d’aigua que no deu prove-
Escarabat nir de “merda” (excrements, brut) o fems,
sinó, potser, de la “formosa” (clar, pur, net).
Documentació antiga És evident que la metàfora tradicionalment
(...) “...y en la partida del Escarabat que con- admesa no té cap validesa. (Enric Moreu-
fronten a sol ixen en terres de Mateu San- Rey, 1982)
tandreu, a mitg dia en terres de Anton Solé
y Francisco Arqués, a ponen en terres de Mi- FITA, LA
quel Amargós, Francisco Gelonch y Esteve
Torrent, y a tremuntana en lo terme de la vila Variants del topònim
de Torregrosa”. (Venda de terra de Pere San- Josep M. Solé (1991): la Fita
tandreu a Josep Lamarca. Juliol de 1801)
Situació geogràfica
Situació geogràfica Subpartida de la Quadra, de poca superfície,
Situada entre el Bas a l’oest, el barranc del situada al sud.
Bas al sud, les Parrelles a l’est i el terme mu-
nicipal de Torregrossa, al nord. Etimologia
Es diu així fent al·lusió a una fita que sepa-
Etimologia rava els termes de Juneda i de les Borges
Del llatí romà scarabaeus ajudat de la in- Blanques.
fluència d’escarbatar, variant d’escarbotar,
escarbar, “gratar, rascar, rosegar, desballes- FONT, LA
tar”. (Joan Coromines, DEC)
Variants del topònim
FEMOSA, LA Ramon Arqués (1921): Font
Josep M. Solé (1991): La font
Variants del topònim
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort Documentació antiga
(1908-1918), Ramon Arqués (1921), Pere (...) “...en una pesa de terra de dits ereus que
Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991): la esta en lo terme de la mateixa vila en la par-
Femosa tida de la fon fan relacio com Anton Arques
Docuements oficials: la Famosa á plantat en terres de dita viuda Cendros al-
guns seps...” (RPFJ, maig de 1836)
Documentació antiga
(...) “De ipsa madriguera vadit terminus (...) Otras de cuatro jornales de la partida de
ilerde usque ad portel prope miralcamp et la fuente con algunos olivos, parte huerta
URTX 515

14. (...) Otra de cuatro jornales regadío partida ques, assenyalaven els indrets on eren pen-
del Clot, campo...” (RPFJ, agost de 1841) jats i exposats els cadàvers dels ajusticiats,
generalment en posició enlairada i dominant
Situació geogràfica un camí de molt pas. Sovint es barregen els
Subpartida de la Femosa situada entre la sentits de “forques” —instrument de justí-
carretera N-240 i l’estació del ferrocarril. cia—, amb “forques” —encreuament de ca-
mins o rierols. (Enric Moreu-Rey, 1982)
Etimologia
Tot sembla indicar que en aquell indret hi JOVALS
havia una font per al consum domèstic.
Variants del topònim
FORQUES, LES Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
(1908-1918), Ramon Arqués (1921) Pere Bell-
Variants del topònim munt (1986) i Josep M. Solé (1991): Jovals
Mossèn Joan Segura (1890): las Forcas Documentació oficial: Chovals
Ceferí Rocafort (1908-1918), Ramon Arqués
(1921), Pere Belmunt (1986) i Josep Maria Documentació antiga
Solé (1991): les Forques (...) “Vimferre e Jovals que és de Pere de
Sant Martí, XV fochs” (Cens dels nuclis de
Documentació antiga població al fogatjament de 1367-70)
(...) “...una tros a Cantivella, un tros cami de
Miravall, un tros cami de Roixera, un tros a (...) “...ac purum alodium Castrum Locum de
les forques...” (LTVJ, 1593) Vinferre e de Jovals, in Vicaria Ilerdae sisten-
tia cum terminis eorundem, e mero, ac mixto
(...) “...baren anar á valuá una pesa de terra imperio, e aliis juribus, e pertinentiis eorun-
de dos jornals en lo terme de Juneda partida dem, nec non merum e mixtum imperium
de les Forques de la Vda Cecilia Arques, y Locorum de Cogul, e de les Besses...” (Con-
son fill Ramon Arques...” (RPFJ, 28 d’agost firmació de privilegis per part del Rei Martí a
de 1838) l’abat de Poblet Vicent Ferrer. Abril de 1405)
Situació geogràfica Situació geogràfica
Situada al sud del terme. Limita al nord amb Situada a l’oest del terme. Limita al nord
la partida de les Planes, a l’est amb Torre amb Vinferri, a l’est amb l’enclavament de l’i-
Sala (majoritàriament de les Borges Blan- lla dels masos, al sud i a l’oest amb el terme
ques), al sud amb Miravall i a l’oest amb la de Castelldans.
Bassa Nova. L’element més típic d’aquesta
partida és el Tossal de les Forques. Etimologia
Hi ha diverses hipòtesis sobre aquest topò-
Etimologia nim que havia format part de l’antic terme
Les execucions han estat sovint la conse- de Vinferri. El mot Jovals, antropònim d’ori-
Tossal de les Forques. qüència de guerres, nacionals o intestines: gen aràbic, podria ser el principal propietari
Foto: Ariadna Cornudella. els termes Les Forques o Tossal de les For- d’aquesta partida.
També es proposa la descripció del relleu
evocant la forma corba del jou. La documen-
tació antiga mostra com “jou” era un nom
comú aleshores, equivalent de “coll” i fins i
tot de “cim de turó” o “cim de collada”. (Enric
Moreu-Rey, 1982). I a més també s’apunta
la possibilitat que vingui de la idea de “pos-
sessió que té una jovada”, és a dir, l’extensió
de terra que llaura normalment un parell de
bous en un dia (16 quarterades). (Joan Co-
romines, 1965)
LLÀNTIA, LA
Variants del topònim
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
(1908-1918), Ramon Arqués (1921), Pere
Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):
la Llàntia
516 URTX

15. Documentació antiga MANREANA
(...) “...una sort al Clot de les Mortones, una
sort a la llantia...” / “Un tros i olivés a la llantia Variants del topònim
(...) a migjorn ab lo tossal de la llantia; a tre- Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
muntana ab lo cami del bas...” (LTVJ, 1593) (1908-1918) i Josep Maria Solé (1991):
Manreana o Manresana
(...) “Otra pieza de tierra campa de dos jor- Ramon Arqués (1921) i Pere Belmunt (1986):
nales y medio o sean una hectarea ocho Manreana
areas, noventa y cinco centiareas; situada en Jaume Torrent (1993): Manresana
el termino de Juneda partida de la Llantia;
lindante por oriente con Ramon Bertran; por Documentació antiga
mediodia con carretera vieja; por poniente (...) “Un tros a la Coriola (...) a ponent ab lo
con Ramon Guiu y por norte con José Ca- terme de Margalef hi la Manresana (...) a tre-
ses...” (Document de venda de terrenys d’An- muntana ab lo terme de Paradell“ (LTVJ, 1593)
tònia Berent Bonet a Magdalena Cedó
Rosinach. Març de 1909) (...) “Ordy. Ítem dit dia se troba ordy en sitja
plena del Iltre. Capítol, el lo Sitjat prop les
Situació geogràfica muralles, 16 qu. 6 q. y en la sitja mes de mija
Comprèn part de l’altiplà situat entre el camí del propi delmer del camí dels Alamús prop
d’Alcoletge, el camí del Bas i la 4a sèquia del la del blat, que tot junt fa suma de..., destes
canal d’Urgell. Limita al nord amb la partida sen relleva 33 q. dels termes de la Manre-
del Cós i la 4a sèquia, a l’est amb el nucli sana y Vimferri...” (LEL, 1678)
urbà, al sud amb el camí de Lleida i a l’oest
amb el camí d’Alcoletge. (...) “Lo que se a de cobrar dels terratges y
arrendamens de las terras y casa de Dn
Etimologia Fausto de Masot en Juneda es lo segen:
Hi havia alguna planta o plantes d’oliveres, primeramen, Jaume Folch coltiba los dos
el producte dels quals, l’oli, es destinava a trosets terra campa del cami de Torregrosa
alimentar la llàntia del Santíssim de l’esglé- (...) Anton Cedo la font del cos y lo tros del
sia parroquial de Juneda. D’aquí prové el rech nou (...) Ramon Solsona a la manre-
nom de l’indret, coronat pel tossal de la ana (...)...” (Document de cobrament de te-
Llàntia, avui ja desaparegut. rres i arrendaments de la família Lamarca.
Segle XVIII)
Hi ha una altra versió popular de l’origen
del topònim. Sembla que abans que fos Situació geogràfica
aplanat el tossal de la Llàntia en un cert Situada a l’oest del terme. Limita al nord
grau, hi havia una pedra al seu indret més amb el camí de Lleida i la Curiola, a l’est amb
alt que tenia (o recordava) la figura d’una el Safrà, al sud amb la Rogera i Vinferri i a
llàntia d’oli. l’oest amb la Figuereta (terme municipal de
Torregrossa).
MALLOLA, LA
Etimologia
Variants del topònim Designant una partida del terme actual de
Josep Maria Solé (1991): la Mallola Juneda, el topònim la Manresana fa pensar
en una de les torres que formaven part del
Situació geogràfica sistema ofensiu-defensiu cristià en zones de
Subpartida de regadiu del terme de Miravall, frontera durant la reconquesta i de les quals
regada per la sèquia superior de Castelldans. se’n coneix precedents hispano-romans.
Eren torres de guaita al servei d’un comtat
Etimologia sense comte per a l’estabilitat i protecció
Antigament era una zona de secà on el cul- dels nous nuclis humans que s’organitzaven
tiu majoritari era la vinya. En toponímia me- així que els sarraïns retrocedien. En aquest
nor, la mallola és una vinya novament cas era una torre de defensa pròpia de l’an-
plantada. Prové del llatí Malleolus, diminutiu tic comtat de Manresa. Resten els topònims
de malleus (martell). de la Manresana de Prats (a Prats del Rei),
la Manresana de Sant Ramon del Portell,
Costumari una torre manresana ara despareguda, prop
A la partida de la Mallola, i a la mateixa vora de Linyola, i la partida de la Manresana, al
esquerra del Canal d’Urgell, es troben les terme de Juneda.
restes d’una petita fortificació que sembla
un niu de metralladores, testimoni de la Diversos historiadors i lingüistes s’han inte-
Guerra Civil Espanyola. ressat en el topònim de la Manreana o Man-
URTX 517

16. Racó de la resana com a terme o partida de Juneda. La MÀQUINA, LA
Segona Màquina. majoria coincideixen en el sentit històric de
Foto: Ariadna Cornudella. la torre de vigilància de l’antic comtat de Variants del topònim
Manresa (Josep Maria Albaigés, Josep Ma- Pere Belmunt (1986): Segona Màquina
Salt de la
ria Solé, Josep Lladonosa o Jaume Torrent, Josep M. Solé (1991): la Màquina
Segona Màquina.
Foto: Eduard Porta.
entre d’altres). No obstant això, hi ha altres
versions que matisen orígens romans del to- Situació geogràfica
pònim o que no les relacionen amb les an- Subpartida de la Mina, a tocar de la segona
tigues torres manresanes. màquina del canal d’Urgell.
– “El topònim és molt possible que sigui el Etimologia
nom d’una vila del temps del baix imperi, El mot “màquina” no fa pas aquí referència
per ser d’un propietari latifundista ano- al conjunt d’aparells necessaris per a l’ob-
menat Manlius, i la seva vila, Vil·la Man- tenció d’energia elèctrica, sinó que al·ludeix
liana o bé Manerius, formes que poden a una màquina de batre els cereals.
ser l’antecedent de l’actual Manreana,
que d’altres autors estimen en Manre- Efectivament, el Canal d’Urgell cobrava als
sana”. (Rodrigo Pita Mercé, 1976) regants en espècie, abans de fer-ho en
metàl·lic, l’anomenada “novenada”, és a dir,
– “No crec que hi hagi relació entre Juneda una de cada nou garbes de blat, per
i la Manreana, com a forma evolucionada exemple. Prop de la segona màquina hi
de les antigues torres manresanes, com a havia una era on es batia el cereal, i la mà-
llocs d’observació i vigilància, car aquestes quina es guardava dins de la “casilla” del
es construïen en llocs elevats, de gran vi- Canal, que encara avui existeix. D’aquí el
sibilitat i la nostra partida Manreana és nom de Màquina.
una de les fondes del nostre terme i ni
Betilla ni la despareguda ermita de Sant MINA, LA
Salvador poden qualificar-se de torres”.
(Ramon Josa, 1981) Variants del topònim
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
Costumari (1908-1918), Jaume Torrent (1972) i Josep
Durant el primer decenni del segle XX, pro- Maria Solé (1991): la Mina
cedent de França, va aparèixer el volant com
a eina per a la sega dels cereals. Aquesta Documentació antiga
novetat va fer que entre els segadors nas- (...) “...con arreglo a lo pactado en dicho
qués una dita popular en clara al·lusió al Convenio y consignado en el Reglamento
clima calorós de la zona. de riegos del Canal de Urgel por la finca
propiedad del mismo, sita en el término de
“Si a Juneda a segar vas, Juneda y partida “Mina” de cabida una
no et fiïs de la Manreana hectarea, treinta y nueve areas, una cen-
ni tampoc del fondo del Bas” tiarea, gráficamente descrita en el plano
518 URTX

17. que forma parte del expediente al efecto
tramitado en las oficians del Canal de Ur-
gel...” (Document conveni de la Societat
Canal d’Urgell de Mollerussa amb el pro-
pietari junedenc Pere Gelonch Sedó. Juny
de 1923)
Situació geogràfica
Situada a l’àrea centre-est del terme. Limita
al nord amb les partides de Vidaló i la Coma,
al sud amb la 4a sèquia i Cabraí, a l’est amb
el Ramàs i el camí de Torregrossa a les Bor-
ges Blanques i a l’oest amb la Devesa, la 4a
sèquia i el Tancat.
Etimologia
Una vegada construïda la 4a sèquia del Ca-
nal d’Urgell es van detectar filtracions d’ai-
gua que envaïen (patimoll) els terrenys de la
seva vora dreta a conseqüència de la manca
de desguassos. Per solucionar aquest pro-
blema se’n construí un de molt profund que MIRAVALL Casilla de la
travessa l’actual camí d’Arbeca. Tal operació Màquina - La Mina.
donà el nom de Mina. Variants del topònim Foto: Ariadna Cornudella.
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort
MIRAMBÓ (1908-1918), Ramon Arqués (1921), Josep
Maria Solé (1991) i Jaume Torrent (1993):
Variants del topònim Miravall
Ramon Arqués (1921), Pere Belmunt (1986) Documents oficials: Miraval, Miraball
i Josep Maria Solé (1991): Mirambó
Documentació antiga
Documentació antiga (...) “Dit dia comparegue lo noble don Gasto
(...) “...tota aquella pessa de terra de olivers Despes fil del noble don Jayme Despes se-
en ella radicats, que teniau y possehihau si- ñor del terme de dit loch de Miraval lo qual
tuada en lo terme de dita vila de Juneda, y migensant jurament digue com en dit loch y
partida de Mirambó de tinguda de tres jor- terme noy ha mes de una casa en la qual
nals poch més ó menos, que confronta a esta un criat del dit señor son pare”. (Fo-
orient part ab terras de Jaume Arqué, y part gatge de 1553)
ab las de Jaume Capdevila, a migdia ab lo
camí Real...” (Capítols matrimonials de Jo- (...) “Una sort als Cuadrats (...) que afronta a
seph Martí Miquel i Maria Teresa Martí i Oli- migorn ab lo terme de Miravall, a tremun-
vart. Agost de 1825) tana ab lo carreró” / “Per un tros a les for-
ques (...) a ponent ab lo camí de Miravall, a
Situació geogràfica migorn ab lo terme de Miravall” (LTVJ, 1593)
Situada a la part més sud-oriental del terme.
Limita al nord amb la línia del ferrocarril, a (...) “...A V. suplico que habiendo propuesto
l’est amb la Quadra, al sud amb el terme mu- al referido Jose Farré para guarda particular
nicipal de les Borges Blanques i a l’oest amb de Miraball se sirva conferirle el nombra-
la partida del Salat. miento de tal y juramentarle de la forma que
dispone el artículo 5º del citado regla-
Etimologia mento...” (Instància per nomenar guarda
Com molts altres noms de caire semblant, particular del terme de Miravall. Setembre
sembla una deformació de Mirambell, al·lu- de 1864)
dint a la idea de guaitar des d’un lloc elevat.
El topònim podria fer referència simplement Situació geogràfica
a qüestions paisatgístiques o bé es podria Situada al centre-seu del terme. Limita al
tractar d’una “vista” amb valor estratègic mi- nord amb les Forques, la Bassa Nova i els
litar. Però no és descartable que, més que al Quadrats, al sud amb el subterme de l’Aranyó,
lloc, fes referència a un propietari amb al nord-est amb el terme municipal de les
aquest cognom o a una planta de la qual es Borges Blanques (partida de Torre Sala) i a
confeccionaven graneres. l’oest amb el terme municipal de Castelldans.
URTX 519

18. Mas de Miravall.
Foto: Ariadna Cornudella.
El subterme de Miravall té dues subpartides Etimologia
que pertanyen a Juneda: el fons de l’Aranyó Al·ludeix a l’existència temps enrera d’un
i el Barranc de Miravall. molí de farina de poca importància.
Etimologia PARRELLES, LES
El repoblament de Juneda s’inicià pocs anys
després de la Reconquesta de les nostres Variants del topònim
terres (Guillem de Cervera el Gras). Envià a Mossèn Joan Segura (1890): Parrellas
les nostres terres vassalls, famílies i ramats, Ceferí Rocafort (1908-1918), Pere Bellmunt
a més d’homes distingits. Els noms de Pinell, (1986) i Josep M. Solé (1991): les Parrelles
Bernat, Torre Sala donen nom avui encara a
partides del nostre terme i d’altres com Mi- Documentació antiga
ravall, Bertran, L’Aranyó i Canyís. (Rodrigo (...) “...En el dia mismo, y con el mismo ob-
Pita Mercé) jeto, han pasado a otro campo propio de la
misma Universidad, situado en el propio ter-
Hi ha la possibilitat de pensar en l’efecte de mino y partida de las Parrellas de estension
mirar avall. Des del turó on es troba el mas, de nueve jornales que linda a oriente y tra-
si volem contemplar el paisatge, hem de mi- montana con el termino de Torregrosa, a
rar avall en totes les possibles direccions. cierzo con tierras de la Viuda de Jose Cornu-
(Josep Maria Solé) della, y á mediodia con la carrerada...” (RPFJ,
9 de gener de 1841)
MOLINET, EL
Situació geogràfica
Variants del topònim Situada al nord del terme. Limita al nord
Pere Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé amb el terme municipal de Torregrossa, a
(1991): El Molinet l’est amb el Secanet, al sud amb el Cós i a
l’oest amb l’Escarabat.
Documentació antiga
(...) “...en una pesa dels dits Ereus que esta Etimologia
en lo terme de la mateixa vila y partida del En aquest indret, i en altres èpoques, creixia
Molinet en que an pasat á beures si ya bie una herba (parrella) que, es veu, tenia pro-
en dita pesa de terra tota la que li corres- pietats detergents, per la qual cosa, i junta-
pon...” (RPFJ, 30 de maig de 1834) ment amb clasques d’ous i cendra, tot amanit,
s’utilitzava per a fer sabó (sabó de parrelles).
Situació geogràfica Vet aquí el topònim. (Josep Maria Solé, 1991)
Situada al sud-oest del centre urbà de la
vila. Limita al nord i a l’est amb el Safrà, al Costumari
sud amb el Pla i a l’oest amb la Rogera. Hi Barrella: planta que s’usava per fer sabó,
trobem la torre del Nofre. forma mossàrab que ha reemplaçat la prò-
520 URTX

19. piament catalana parrella, encara general a Situació geogràfica
l’Urgell i Noguera, i segurament diminutiu de Subpartida del terme de Juneda, situada entre
parra, per la forma semblant a un petit enrei- les partides de la Mina, el Tancat i la Coma.
xat o emparrat de branquillons secs que té la
barrella que vola pels camps. En el Principat, Etimologia
a les terres de l’Ebre i del Baix Segre i a les La sèrie toponímica que parteix de Pi com
comarques del Baix Urgell i de la Noguera. a centre conceptual apareix molt migrada;
Però, segons les nombroses descripcions i això que topònims antiquíssims demos-
que vaig recollir de l’antiga fabricació de la tren que el pi no era absent de la geografia
barrella elaborada, i el sabó de barrella, a del nostre país a l’aurora de la seva història:
l’Urgell, el producte no tenia forma de barra. els tres pins, pineda, el pinell (Enric Moreu-
Sobretot en el Principat s’ha distingit sempre Reu, 1982)
la barrella, SALSOLA KALI, de la SALSOLA
SODA, la que amb propietat rep el nom de PINELL
sosa; sens dubte hi ha hagut molta confusió
entre l’una i l’altra, sobretot en el sentit de Variants del topònim
fer passar comercialment per sosa el pro- Josep Maria Solé (1991) i Jaume Torrent
ducte obtingut de la barrella. (1993): Pinell
És natural que això no es vagi fer al principi, Documentació antiga
en les velles fases de l’explotació rústica, (...) Un tros a cuncapella (...) A migjorn ab lo
però el nom ja havia d’estar fixat en aquell terme de Pinell...” “Una sort a Concabella (...)
temps. Ara bé, una forta tradició local i pa- A migjorn ab la quadra de Pinell” / “Per uns
gesa m’ensenyava que a l’Urgell s’obria en olivés a Pinell (...) A migdia ab lo terme de
el sòl d’un camp un clot circular, s’omplia de Pinell de Masroig” (LTVJ, 1593)
llenya, i, quan cremava tota, s’hi llançaven
damunt les mates de barrella, que encara (...) “...han pasat per orde del Magch Señor
que verda i escassament combustible, lla- Narcis Lamarca Balle á instancia de Ma-
vors d’encenia tota, i en apagar-se el foc riano Brufau de Santa Coloma en la pesa de
quedava en el fons de la clota una espècie terra propia de Francisco Santandreu en la
de coca, comparable a pedra tosca o un partida de Pinell en que han amidad justes
bloc de cagaferro, i aquesta és la que s’u- ses conciencies en dita pesa de terra quatre
sava en lloc de sabó: el gran ús domèstic jornals y mitg de terra part campa y part
que se’n féu durant moltes centúries impe- plantada de olibes...” (RPFJ, 17 de novembre
dia pensar que substitucions o confusions de 1828)
comercials posteriors poguessin haver can-
viat el nom. Situació geogràfica
Situada a la banda meridional de la Femosa,
Parrella ha restat en l’ús comú a quasi tota després de la partida dels Quadrats. Al nord
aquesta zona (car ho vaig preguntar gairebé limita amb la partida del Molinet, a l’est toca
a tots els pobles del quadrilàter format per amb la partida de la Bassa Nova, a l’oest
Torregrossa, Els Alamús, Bell-lloc, Vilanova amb la la que va fins a la carretera de Cas-
de la Barca, Benavent, Corbins, Albesa, Al- telldans i al sud confina amb Vallflor.
gerri, Balaguer, Bellmunt, Les Puelles, Bellver
de Sió i Juneda). Més al Nord la planta ja no Etimologia
es fa, o és rara, i per tant no s’ha explotat i Fonts erudites indiquen que el nom corres-
no en saben el nom. Als voltants de Bala- ponia al d’un cavaller que intervengué en la
guer, nom de lloc Les Parrelles. conquesta del Segrià al segle XIII i a qui foren
cedides terres per repoblar. (Jaume Torrent)
Avui ja no s’empra la parrella per fer sabó, i
és només una planta silvestre, que així que També s’apunta la hipòtesi que podria fer al·lu-
és seca, emportada pel vent, fa mal en els sió a l’existència d’una petita pineda que hi ha
sembrats, de manera que va perdent-se, al sud d’aquest indret. (Josep Maria Solé)
combatuda, a mesura que s’estenen els con-
reus a la comarca urgellesa, ara ben regada. Costumari
(Joan Coromines) Quan es parla de l’escut municipal de Ju-
neda sempre s’associa amb la idea d’un ar-
PI, EL bre, en particular, d’un pi. Fins al punt que
els historiadors locals Marcel Vilà i Joan
Variants del topònim Valls van anotar una hipòtesi històrica en
Josep M. Solé (1991): el Pi què potser l’arbre sigui el pi de les armes
URTX 521

20. Pla del Molí.
Foto: Ariadna Cornudella.
dels Pinell, llinatge català, de la comarca de Etimologia
Gandesa, el nom de la vila que va agafar un El mot Pla obeeix clarament a aquesta forma
membre d’aquesta casa que va viure a Ju- de relleu. L’apel·latiu “de l’Aixalà”, cognom
neda i devia haver estat persona molt in- força estès a Juneda, podria fer referència
fluent, ja que va arribar a canviar el nom del al nom del principal antic propietari de les
carrer on es trobava l’Hospital, abans ano- terres d’aquesta partida.
menada Corrible i des de llavors Pinell. A
més a més hi ha una partida del terme amb PLA DEL MOLÍ
el nom de Pinell.
Variants del topònim
Sabem que, a més, Pinell fou adquirit per Ramon Arqués (1921): Plà del Molí
Scala Dei el mateix any que Concabella. En Pere Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé
els amillaraments de finques rurals del Llibre (1991): Pla del Molí
de Traspasssos de Vàlues hi figura amb tres
variants: com a terme, com a quadra i com Documentació antiga:
“Pinell de Masroig”. Potser alguna d’aques- (...) “...hay otra pieza en la partida del Pla del
tes variants explicaria la dualitat que actual- Molí de quatro porcas que confronta a
ment té l’aplicació del topònim: Pinell com a oriente con Simon Santandreu, a p. con Juan
partida del terme municipal de Juneda (la Salla, a tramuntª con la acequia de la basa
banda septentrional) i “Mas Pinell” dintre de del Os y a m. dia con cerrados de José y de
l’enclavament de l’Illa de les Borges Blan- Ramon Gelonch...” (LVEN, 1824)
ques (la banda meridional)
(...) “Estat intransitable del camí veïnal de-
PLA o PLA DE L’AIXALÀ nominat del Pont de la Regulla ja que els
veïns propietaris de la partida del Pla del
Variants del topònim Molí no donen sortida a les aigües sobreres
Mn. Joan Segura (1890): Pla d’ Eixalá del rec. (LAAJ, 22 de maig de 1915)
Ceferí Rocafort (1908-1918): Plà d’Eixalà
Ramon Arqués (1921): Plà de l’Aixelá Situació geogràfica
Pere Bellmunt (1986): Pla de l’Aixalà Petita partida compresa entre el camí de la
Josep Maria Solé (1991): Pla o Pla de l’Aixalà Primera Màquina, el camí de les Borges (fins
a la torre del Cistellera) i el Molí de Baix. Li-
Situació geogràfica mita al nord amb el Clot, a l’est amb la Fran-
Situada al centre-oest del terme. Limita al quesa, al sud amb les Planes i a l’oest amb
nord amb la Rogera i el Molinet, al sud amb el nucli urbà. A tocar del Molí de Baix, hi ha
l’enclavament dels masos (terme municipal la font del Gat.
de les Borges Blanques), a l’est amb els
Quadrats i Pinell i a l’oest amb Vinferri. In- Etimologia
clou l’anomenat Fondo del Saprià. És una zona relativament plana que té com
522 URTX

21. a edifici emblemàtic el Molí de Baix. D’aquí (1908-1918), Ramon Arqués (1921) Pere
el sentit del topònim. Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):
Pont de la Cova
PLANES (ALTES), LES Josep Maria Solé (1991): Pont de Cabrahir
Variants del topònim Documentació antiga
Mossèn Joan Segura (1890): Las Planas (...) ”...un tros i olivers cami de Arbeca una
Ceferí Rocafort (1908-1918), Ramon Arqués vinya al Pon de la cova, una viña al Molí
(1921) i Pere Bellmunt (1986): les Planes nou...” (LTVJ, 1593)
Josep Maria Solé (1991): les Planes (altes)
(...) “Los quals son, la assequieta (anome-
Documentació antiga nada aixis) que va desde dit Molinou á la
(...) “Una casa en la Vila closa, un tros a les Pla- Bassa Bovera de esta dita vila, entenentse
nes y un corralet a la vila closa”. (LTVJ, 1593) en aquest rech lo bras de rech que te que
arriba fins a la Bassa del hos, també de la
(...) “Pere Aldoma la planta gran del bas (...) mateixa vila; lo rech que va á la partida ano-
y del tros de les planes (...) Pere Sabate una menada del Pon de la Cova....” (Ban munici-
part de la planta del cami de Arbeca...” (Do- pal sobre regs. Maig de 1794)
cument de cobrament de terres i arrenda-
ments de la família Lamarca. Segle XVIII) Situació geogràfica
Situada al sud-est del terme. Limita al nord
Situació geogràfica amb el camí de les Borges, a l’est amb Mi-
Situada al sector sud-oriental del terme. Li- rambó, al sud amb el Salat i a l’oest amb la
mita al nord amb la partida del Ramàs, al Femosa.
sud amb el terme municipal de les Borges
Blanques, al sud amb la Quadra i a l’oest Etimologia
amb les partides de Cabraí i els Nou Salts. Hi Tot fa pensar que fa referència a un pont
trobem el pla dels dipòsits municipals. que antigament passava per damunt del
Torrent de la Femosa i que conduïa a un in-
Etimologia dret tancat o cova de la partida de Mirambó.
El terreny, malgrat el topònim, és força irre-
gular, pel que fa al sector sud, no així la part PÚDOLS, EL
nord (Pla de les Planes) que fa honor al
seu nom. Variants del topònim
Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):
PLANES (BAIXES), LES el Púdols
Variants del topònim Situació geogràfica
Mossèn Joan Segura (1890):Las Planas Subpartida entre la Manreana i la Rogera, a
Ramon Arqués (1921): Planes tocar del Torrent de la Femosa.
Josep Maria Solé (1991): Les Planes (baixes)
Etimologia
Situació geogràfica No sabem l’origen exacte del topònim. Pot-
Situada al sector sud-est del nucli urbà. Li- ser ens inclinaríem per la idea que en aquell
mita al nord amb la partida del Salat, a l’est indret, que fa de nexe amb la partida de la
amb Torre Sala, al sud amb les Forques i a Rogera, hi havia hagut una quantitat impor-
l’oest amb la Bassa Nova. tant de púdols, és a dir, de plantes fètides
que tenen com a fruit uns grans negres. Re-
Etimologia corden una mica l’avellaner però són més
Partida totalment plana, lleugerament in- semblants als évols.
clinada cap a ponent. D’aquí el sentit del
topònim. QUADRA, LA
Costumari Variants del topònim
Anys enrere hi va haver ubicat el camp mu- Ramon Arqués (1921), Josep Maria Solé
nicipal de futbol, anomenat popularment (1991) i Jaume Torrent (1993): la Quadra.
com el camp de les Planes. Documents oficials: la cuadra
PONT DE LA COVA Documentació antiga:
(...) “Una vinya y terra campa a la Cuadra, a
Variants del topònim migjorn ab lo terme de les Borges dit lo ta-
Mossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort llat...” (LTVJ, 1593)
URTX 523