Comentari de text

11/8/08

16:20

COMENTARI DE TEXTOS

917350 _ 0189-0269.qxd

Página 189

Estudiar història és alguna cosa més que aprendre un conjunt de continguts. En la nostra matèria, manejar fonts de diversos tipus (textuals, visuals, materials i sonores) és una part tan important com l’aprenentatge
conceptual.
Però, sens dubte, la tècnica més destacada i amb una tradició més llarga és
el comentari de textos. La lectura de textos històrics té un valor doble.
• Per als historiadors és una font històrica fonamental per reconstruir el
passat.
• Però per als alumnes també és important manejar textos d’altres èpoques
no només com a font, sinó també per millorar la capacitat lectora.
En les pàgines d’aquesta secció proporcionem als professors un ampli dossier de textos, concretament 10 textos per a cada unitat del curs, és a
dir, 160 textos en total. La selecció ha seguit dos criteris: en primer lloc,
la rellevància del document, per la qual cosa no hi falten els textos més
clàssics; en segon lloc, la varietat, perquè per a cada tema s’han seleccionat
documents de quatre tipus:
• Textos històrics, és a dir, fonts primàries, coetànies als fets que es descriuen.

• Textos historiogràfics, interpretacions d’historiadors i altres científics
socials sobre el tema analitzat.
• Testimonis, és a dir, textos que reflecteixen la visió personal dels que
van viure aquell moment històric (memòries, cartes, entrevistes, diaris...).
• Textos literaris, molt importants per conèixer les formes de vida i les
mentalitats del passat.
Cada document s’acompanya d’un conjunt d’activitats que, al seu torn,
ordenen l’anàlisi dels textos.

189

917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 190

TEXT 1

DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL

Consegüentment, sempre que un cert nombre d’homes
s’uneixen en societat i renuncien al poder d’executar la
llei natural, cedint-lo a la comunitat, llavors i només llavors es constitueix una societat política o civil. Aquest fet
es produeix sempre que un cert nombre d’homes que vivien en l’estat de naturalesa s’associen per formar un poble, un cos polític, sotmès a un govern suprem, o quan
algú s’adhereix i s’incorpora a un govern ja constituït. En
virtut d’això autoritza la societat o, el que és el mateix, el
seu poder legislatiu, a fer lleis en nom seu segons convingui al bé públic o de la societat i a executar-les sempre
que calgui (com si es tractés de decisions seves). Això és
el que fa sortir els homes de l’estat de naturalesa i els situa en una societat civil, és a dir, el fet d’establir en aquest
món un jutge amb autoritat per decidir totes les disputes
i reparar tot el mal que pugui haver patit un membre qualsevol de la societat. Aquest jutge és el poder legislatiu, o
ho són els magistrats que ell designi. Sempre que trobem
un cert nombre d’homes associats entre si però que no
disposen d’aquest poder decisiu al qual apel·lar, podem
dir que continuen en l’estat de naturalesa.
Així doncs, és evident que la monarquia absoluta, que
certes persones consideren l’únic govern del món, en realitat és incompatible amb la societat civil, i per això ni
tan sols es pot constituir com una forma de poder civil.

1

TEXT HISTÒRIC

La finalitat de la societat civil és evitar i solucionar els inconvenients de l’estat de naturalesa, que es produeixen
forçosament quan cada homes és jutge del seu propi cas
[...]. Allà on hi hagi persones que no disposen d’aquesta
autoritat a la qual recórrer perquè es resolguin a l’acte les
diferències que sorgeixen entre elles, aquestes persones
continuen vivint en l’estat de naturalesa. I en aquesta situació es troben, cara a cara, el rei absolut i tots els que
estan sotmesos al seu règim.
En partir-se del supòsit que el príncep absolut reuneix en
si mateix el poder legislatiu i el poder executiu sense participació de ningú, no hi ha jutge ni cap manera d’apel·lar
a algú capaç de decidir amb justícia i imparcialitat, algú
amb autoritat per sentenciar o que pugui solucionar o
compensar qualsevol abús o mal que aquest príncep hagi causat per si mateix o per ordre seva. Aquest home, tingui el títol que tingui, tsar, gran senyor, o el que sigui, està en un estat de naturalesa tant amb els seus súbdits com
amb la resta del gènere humà. Allà on hi ha dos homes
que no tenen una llei fixa i un jutge comú al qual apel·lar
en aquest món perquè resolgui les disputes que sorgeixen sobre el dret, aquests homes continuen vivint en l’estat de naturalesa i sota els inconvenients que se’n deriven.
John LOCKE, Dos tractats sobre el govern civil, 1690

Classificació del text
a) Davant de quina mena de text ens trobem?
b) Què en saps, de l’autor que el va escriure? Quines idees defensa? Emmarca el text en un regnat
concret.

2

Definició de les idees
a) Quina és la idea o idees principals del text?
b) Explica les idees secundàries que hi apareixen, especialment els aspectes de crítica a l’Antic Règim.

3

Enquadrament històric
a) Assenyala quin és el context històric del text relacionant-lo amb un procés revolucionari esdevingut
a Anglaterra en aquella època.
b) Quins esdeveniments previs tenen a veure amb el desenvolupament del text?
c) Quina és la causa que origina el text? Què pretén justificar? Qui pretén criticar?
d) Quina ideologia es va desenvolupar a partir d’aquest autor? Quines característiques té aquesta ideologia?
Quina influència va tenir en esdeveniments posteriors, com ara la Il·lustració, la Revolució Americana
o la Revolució Francesa?

4

Comentari
a) Assenyala l’objectivitat de l’autor tant pel que fa a la seva reflexió com a la crítica.
b) Creus que aquest text té molta importància històrica? Resumeix breument les conclusions a què has
arribat mitjançant aquest comentari.

190

࡯ HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯

917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 191

TEXT 2

TESTIMONI

LES CRISIS DEMOGRÀFIQUES

Com que tota activitat es va paralitzar, els llocs de treball es van acabar i va desaparèixer la feina i, consegüentment, també el pa dels pobres; i els laments dels
pobres eren, certament, molt punyents al principi, tot i
que en aquest sentit el repartiment d’almoines en va
alleugerir la misèria. És cert que molts van fugir al
camp, però n’hi va haver milers que es van quedar a
Londres fins que la pura desesperació els va fer sortir de
la ciutat, tan sols per morir als camins i per servir de
missatgers de la mort, perquè molts estaven infectats i la
van disseminar fins als confins més remots del regne.

[...]. Tot plegat, encara que sigui molt trist, va representar un alliberament, perquè la pesta, que va créixer horrorosament des de mitjan octubre, es va emportar durant aquell temps unes trenta o quaranta mil d’aquelles
persones, que, si haguessin sobreviscut, s’haurien convertit en una càrrega massa feixuga a causa de la pobresa que patien.
Daniel DEFOE, Diari de l’any de la pesta, 1722

1

COMENTARI DE TEXTOS

Molts eren els miserables éssers desesperats dels quals
he parlat abans; i van ser aniquilats per la desgràcia que
va sobrevenir després, fins al punt que podem dir que
van morir, no per la pesta mateixa, sinó per les seves
conseqüències; principalment, van morir de fam i per la
manca de totes les coses elementals, sense allotjament,
sense diners, sense amics, sense mitjans per aconseguir
el pa de cada dia ni ningú que els en proporcionés, perquè molts no tenien això que anomenem residència legal i per això no van poder demanar res a les parròquies

b) Qui és l’autor del text? Coneixes alguna altra obra seva? Quines característiques té aquesta obra?
c) El text es refereix a les epidèmies de Londres de 1664-1665. Creus que la situació seria molt diferent si
l’epidèmia s’hagués produït el 1722 o, contràriament, creus que seria la mateixa?
d) Quina és la finalitat del text?

2

a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text.
b) Quines són les idees secundàries?

3

a) Què pretén descriure l’autor?
b) Quines característiques defineixen el règim demogràfic antic? Com es reflecteixen aquestes característiques
en el text?
c) Quines conseqüències va provocar això en la població? Què va passar quan es van produir avenços en higiene
i medicina?

4

Comentari
a) Quina és la posició de l’autor respecte de la pesta i la població humil?
b) Creus que en el text hi ha aspectes de crítica social? Quins?
c) Creus que hi ha alguna frase que podria considerar-se precursora del maltusianisme? Quines idees defensava
el maltusianisme?
d) Quina sensació et produeix el text?
e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat després d’haver fet el comentari.

191

917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 192

TEXT 3

L’ENCICLOPÈDIA: EL PRIVILEGI

Privilegi significa una distinció útil o honrosa de la qual
només gaudeixen certs membres de la societat i tots els
altres no. N’hi ha de diverses classes:
1. Els que poden anomenar-se inherents a la persona
per raó dels drets del seu naixement o estat [...].
2. Els que es van cedir mitjançant cartes del príncep registrades a tribunals que n’asseguraven el compliment. Aquesta segona classe de privilegis se subdivideix en dues més, d’acord amb els diferents motius
que van determinar el príncep a concedir-los. Els
primers es poden anomenar privilegis de dignitat
[...].
Finalment, l’última classe de privilegis és la dels privilegis que podem anomenar de necessitat. Entenc que
aquests privilegis són les exempcions particulars que,
sense estar concedides a la dignitat de les persones i de
les funcions, ho són per la simple necessitat de protegir
aquestes persones de les vexacions públiques a què
s’exposen a causa dels càrrecs que exerceixen. Aquests
privilegis són concedits als encarregats de les contribu-

1

TEXT HISTÒRIC

cions i als que cobren els impostos [...]. Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels
negocis o dels objectius particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que de tant en
tant es tornés als motius que els van originar perquè
s’examinessin detingudament i, després d’haver distingit bé la raó d’aquests motius, es decidís conservar tan
sols els privilegis dirigits a la utilitat del príncep i la comunitat. És molt just que la noblesa –que té com a
deure servir l’estat en els exèrcits o almenys oferir persones per complir aquesta obligació– i els magistrats
–dignes de consideració per l’amplitud i la importància
de les seves funcions i que fan justícia als tribunals superiors– gaudeixin de distincions honroses que serveixin per recompensar els serveis que presten i alhora els
procurin la tranquil·litat espiritual i la consideració que
necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions
[...].
Louis de JAUCOURT,
article «Privilegi» a
l’Enciclopèdia, 1751-1752

b) Què és l’Enciclopèdia? Quines característiques principals la defineixen?
c) Què podem dir de l’autor d’aquest text?
b) Quina és la finalitat de l’escrit?

2

b) I les secundàries?

3

a) Quins són els antecedents filosòfics del text? Què és el dret natural?
b) Què és la Il·lustració i quines característiques principals la defineixen? Com es reflecteixen en el text?
c) Quines conseqüències va tenir l’Enciclopèdia en el pensament d’aquella època? Per què va ser tan important
per a la Il·lustració?

4

Comentari
a) Què pensa l’autor del text dels privilegis? Creus que Jaucourt és un revolucionari? Raona la resposta.
b) A quins privilegis fa referència? Quin estat critica?
c) Per què creus que l’Enciclopèdia va tenir tanta transcendència?
d) Creus que va ser important desfer-se dels privilegis del passat? Què va comportar aquest fet per a la societat
de l’època?
e) Quins privilegis encara continuen vigents avui dia?
f) Escriu una síntesi amb les conclusions a què has arribat fent el comentari.

192


917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 193

TEXT 4

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT

En un primer moment, el despotisme il·lustrat va aparèixer
com la trobada entre la política i la filosofia. Josep II va
declarar el 1781: «He fet de la filosofia la legisladora del
meu Imperi.» Llevat de poques excepcions, entre les quals
destaca Rousseau, els dispensadors de les Llums, que sempre van viure en una societat monàrquica i que creien fermament, com ara el pare Baudeau, que «és més fàcil convèncer un príncep que una nació», pensaven que el benestar
dels pobles derivava de la reialesa. En El despotisme de la Xina (1766), Quesnay fins i tot arriba a proposar aquest règim com a model i diu que convé al bé comú «que l’autoritat sobirana sigui única i superior a tots els individus de
la societat i a totes les injustes empreses que responen a interessos particulars». Ningú s’oposa als monarques, amb la
condició que respectin les llibertats privades i treballin per
al bé comú. La tàctica dels filòsofs era conquerir els prínceps i fer que acceptessin les reformes. El 1769, Voltaire va
escriure: «No es tracta de fer una revolució com la del temps

D’altra banda, la majoria dels prínceps van descobrir el
valor de la propaganda i es van preocupar de controlar la
naixent opinió pública, en l’origen de la qual cal situar escriptors i pensadors que mantenien una correspondència
molt voluminosa a través d’Europa. Molt aviat, Lluís XV,
que s’havia mantingut indiferent davant les lloances, va ser
el blanc de les crítiques dels filòsofs. No obstant això, altres
sobirans van establir amb aquells pensadors relacions molt
cordials: Frederic II va cridar Voltaire a Potsdam (17501753). I Catalina II va invitar Diderot a Sant Petersburg
(1773-1774). En plena guerra dels Set Anys es van celebrar,
en la mateixa França, les victòries de Frederic II sobre França, perquè es consideraven un triomf de la filosofia sobre
les forces obscurantistes.
Bartolomé BENNASSAR, Història Moderna,
1980

a)
b)
c)
b)

2

de Luter, sinó de fer-la en l’esperit dels que estan destinats
a governar.» Possiblement, aquesta manera d’actuar va evitar cap al final del segle moltes revoltes sanguinàries en alguns països. A França, no obstant això, la destitució de Turgot per part de Lluís XVI després de dos anys d’esforços
va firmar la condemna de la monarquia, fins que el desordre va obrir camí a Bonaparte, que alguns consideren el més
gran dels dèspotes il·lustrats.

COMENTARI DE TEXTOS

A mitjan segle XIX, els historiadors alemanys encunyaven
l’expressió «despotisme il·lustrat» –en oposició al «despotisme de cort», a la manera de Lluís XIV– per designar la
pràctica governamental de diversos sobirans i ministres europeus de la segona meitat del segle XVIII. Però el fenomen és complex i varia segons els països [...].

1

TEXT HISTORIOGRÀFIC

Davant de quina mena de text ens trobem?
Què en saps, de l’autor?
A quina època fa referència el text? Quina finalitat té aquest escrit? A qui va adreçat?
Quins personatges històrics apareixen al text? Per què l’autor els considera importants?

b) Quines són les idees secundàries que hi apareixen?
c) Indica quin esquema organitza el text.

3

a) Quin és l’origen del despotisme il·lustrat? Com es desenvolupa a Europa? A través de quines vies
de transmissió s’estableix?
b) Quan triomfa el despotisme il·lustrat? Què va passar aleshores?
c) Quines conseqüències va tenir el despotisme il·lustrat? Com va acabar?

4

Comentari
a)
b)
c)
d)

Quin és el plantejament de l’autor respecte del despotisme il·lustrat?
Per què va sorgir el despotisme il·lustrat? Què tenia per unir els plantejaments de filòsofs i monarques?
Per què, si tenia un rerefons de transformació social, va ser superat per les revolucions burgeses?
Resumeix les conclusions a què has arribat fent el comentari de text.


193

917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 194

TEXT 5

TEXT HISTÒRIC

EL CONTRACTE SOCIAL

Trobar una forma d’associació que defensi i protegeixi
amb la força comuna la persona i els béns de cada associat, i per la qual cadascú, unint-se a tothom, només s’obeeixi a si mateix i es mantingui tan lliure com abans...
vet aquí el problema fonamental que el contracte social
soluciona. [...] Aquest contracte pot enunciar-se així: cadascú posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcció de la voluntat general. [...]

Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que
ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es
redueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la
llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de
la humanitat. Una renúncia d’aquesta mena és incompatible amb la naturalesa de l’home: desposseir-se de la llibertat és desposseir-se de la moralitat. [...]

Així doncs, què és el govern? Un cos intermedi establert
entre els súbdits i el sobirà per a la seva mútua correspondència. [...] De manera que en l’instant en què el govern
usurpa la sobirania, el pacte social es trenca, i tots els simples ciutadans, retornats de dret a la seva llibertat natural,
són forçats, però no obligats, a obeir. [...]

La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa per a tothom, sinó que cap
ciutadà sigui tan ric que pugui comprar-ne un altre i que
no sigui tan pobre que es vegi forçat a vendre’s. Aquesta
igualtat, es diu, no pot existir en la pràctica. Però si l’abús
és inevitable, vol dir això que hem de renunciar forçosament a regular-lo? Precisament, com que la força de les
coses tendeix sempre a destruir la igualtat, cal fer que la
força de la legislació tendeixi sempre a mantenir-la.

La sobirania no pot estar representada, per la mateixa raó
que no pot ser alienada; consisteix essencialment en la
voluntat general, i la voluntat no es representa; és aquesta
o una altra; no hi ha terme mig. Així doncs, els diputats
del poble no són ni poden ser els seus representants; només són els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és
nul·la, no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, i
s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són escollits, el poble ja és esclau, no és res. [...]

1

Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no pertany a la
seva essència, veurem que es redueix als termes següents:
cadascú de nosaltres posa en comú la seva persona i tot
el seu poder sota la suprema direcció de la voluntat general; i nosaltres rebem corporativament cada membre com
a part indivisible del tot.
Jean-Jacques ROUSSEAU, Del contracte social
o principis de dret polític, 1762

a) Davant de quina mena de text ens trobem? Explica breument qui era Rousseau.
b) Situa la data del text en un context històric (regnat, sistema polític, etc.). Quina finalitat tenia,
aquest text?

2


3

a) A quina ideologia podem adscriure el text? Quins són els antecedents i els principis bàsics
d’aquesta ideologia?
b) Quina ideologia pretén criticar el text? En quins aspectes se centra per fer aquesta crítica?
c) Quins principis polítics estableix el text? Quina transcendència tindran aquests principis?
d) Quina influència va tenir Rousseau posteriorment (constitucions, conceptes polítics, etc.)?

4

Comentari
a) Quins aspectes de la reflexió crítica de Rousseau creus que són encertats?
b) Per què penses que Rousseau va acabar tenint tanta influència en els esdeveniments posteriors?
Quina novetat va aportar?
c) Resumeix les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

194


917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 195

TEXT 6


LA BURGESIA DEL SEGLE XVIII

Entre les classes privilegiades i les que ocupen els darrers
llocs de la jerarquia social, la burgesia del segle XVIII
s’aferma com la plataforma en què va gravitant pròximament tot el pes de les manifestacions polítiques, econòmiques i culturals de la humanitat. En el transcurs de les
centúries precedents, la burgesia nacional s’havia fet
càrrec de la direcció del capitalisme comercial i financer,
alhora que s’infiltrava en l’agricultura i en l’administració de l’estat. Aquesta gran burgesia arriba al segle XVIII
ennoblida i forma part de les classes aristocràtiques del
país.

la burgesia, d’esperit emprenedor i innovadora, sabent
que era un element vital de la societat del seu segle, pretén trencar les prescripcions i els privilegis que li impedeixen l’accés als càrrecs públics i a l’exèrcit i que la col·loquen en una posició desavantatjosa respecte de les classes
socials aristocràtiques.
Jaume VICENS VIVES,
Història general moderna

1

a)
b)
c)
d)

2

COMENTARI DE TEXTOS

Però la massa burgesa, la que en conjunt es va apropiar
el nom de tercer estat, obre les portes del segle amb un
nou ímpetu i amb una nova força i ideologia. Entre aquesta burgesia no privilegiada, alta i baixa, negociants, industrials, homes de lleis, patriciat urbà, es difonen les
noves concepcions ideològiques, racionalistes i crítiques,
que postulen una transformació política i social. Perquè

Què en saps, de l’autor que el va escriure?
A quina època fa referència el text?
Quina finalitat té aquest escrit?

c) Explica el contingut de les idees del text, com s’organitza i quin esquema expositiu presenta.

3

a)
b)
c)
d)
e)

4

Quin procés descriu el text?
Quines diferències veu l’autor entre els dos grups burgesos?
Amb quina ideologia identifica cadascun d’aquests grups?
Quines són les causes d’aquesta diferenciació?
Quines conseqüències va tenir aquesta situació? Quina burgesia va protagonitzar les revolucions
burgeses?

Comentari
a) Què opina l’autor de cadascun d’aquests grups burgesos?
b) Pots explicar amb paraules pròpies el significat de l’última oració?
c) Creus que el model social sobre el qual reflexiona Vicens Vives és vàlid per a tots els estats europeus
del segle XVIII? Raona la resposta.
d) Quina influència va tenir el fracàs de les reformes socials de la Il·lustració en el desenvolupament
de les revolucions burgeses? Explica la resposta.
e) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

195

917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 196

TEXT 7

TEXT HISTÒRIC

LA FISIOCRÀCIA

El sobirà i la nació mai han de deixar de tenir present
que la terra és l’única font de riquesa i que l’agricultura
és la que multiplica aquesta riquesa. Perquè l’augment
de la riquesa augmenta el benestar de la població; els
homes i les riqueses fan prosperar l’agricultura, amplien
el comerç, vivifiquen la indústria i incrementen i perpetuen les riqueses. D’aquesta font abundant depèn l’èxit
de totes les parts de l’administració del regne.
Cal assegurar als seus legítims posseïdors la propietat
dels béns seents i de les riqueses mobles, perquè la seguretat de la propietat és el fonament essencial de l’ordre econòmic de la societat. Sense la certesa de la propietat, el territori es mantindria inculte. No hi hauria
propietaris ni arrendadors que fessin les despeses necessàries per donar-li valor i cultivar-lo si no s’assegura la
conservació dels béns i dels fruits a qui fa les inversions
necessàries. La seguretat de la possessió permanent és la
que estimula el treball i la inversió de riqueses en la millora i el cultiu dels terrenys i en les empreses industrials i comercials. Tan sols la potestat sobirana assegura
la propietat dels súbdits i té un dret originari a participar dels fruits de la terra, font única de les riqueses.

Cal mantenir intangible la llibertat de comerç, perquè la
política de comerç extern i intern més exacta, més segura, més profitosa per a la nació i l’estat, consisteix en la
plena llibertat de competència.
No cal insistir tant en l’augment de la població, sinó en
l’increment dels ingressos, perquè el gran benestar que
comporten els ingressos abundants és preferible a les
constrenyedores necessitats de manutenció que exigeix
una població excessiva amb relació als ingressos; i si el
poble viu folgadament, hi ha més recursos per a les necessitats de l’estat i també més mitjans per fer créixer l’agricultura.
L’estat ha d’evitar els préstecs que formen rendes financeres, perquè el carreguen de deutes devoradors i provoquen un comerç o tràfic de capitals mitjançant documents negociables, els descompte dels quals fa augmentar
cada vegada més les fortunes pecuniàries estèrils. Aquestes fortunes desvien de l’agricultura els capitalistes i priven al camp de les riqueses necessàries per millorar els
béns seents i l’explotació del cultiu de la terra.

Cal que la nació que tingui un territori gran per cultivar
i facilitats per exercir molt comerç de productes de la terra no utilitzi massa diners i homes en les manufactures i
el comerç de luxe, amb detriment dels treballs i les despeses de l’agricultura, perquè abans de res, i sobretot, el
regne ha d’estar molt poblat d’agricultors rics.

1

François QUESNAY, Fisiocràcia o govern
de la natura, 1768

a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. Què significa el títol del llibre?
b) Qui el va escriure? En quin corrent intel·lectual s’emmarca?
c) Enquadra la data en què s’insereix el text (regnat, tipus de règim polític, etc.).

2

b) I les secundàries? Explica breument el significat d’aquestes idees.

3

a) Quins són els antecedents d’aquesta teoria econòmica?
b) Qui és l’objectiu últim de la fisiocràcia? En quins aspectes és una teoria revolucionària?
c) Quan es va aplicar? Quina transformació va produir?

4

Comentari
a)
b)
c)
d)

196

Qui critica l’autor? Per què?
Amb quin sistema polític identifiques aquesta teoria? Per què no va evitar les revolucions burgeses?
Sobre quin corrent econòmic va influir molt la fisiocràcia?
Sintetitza les conclusions a què has arribat amb aquest comentari de text.


917350 _ 0189-0269.qxd

16:20

Página 197

TEXT 8

CARTAS MARRUECAS

Carta XIV: De Gazel a Ben-Beley
Instando a mi amigo cristiano a que me explicase qué es
nobleza hereditaria, después de decirme mil cosas que
yo no entendí, mostrarme estampas que me parecieron
de mágica, y figuras que tuve por capricho de algún
pintor demente, y después de reírse conmigo de muchas cosas que decía ser muy respetables en el mundo,
concluyó con estas voces, interrumpidas con otras tantas carcajadas de risa: «Nobleza hereditaria es la vanidad que yo fundo en que, ochocientos años antes de mi
nacimiento, muriese uno que se llamó como yo me llamo, y fue hombre de provecho, aunque yo sea inútil para todo».
Carta XXIV: De Gazel a Ben-Beley
Uno de los motivos de la decadencia de las artes de España es, sin duda, la repugnancia que tiene todo hijo a
seguir la carrera de sus padres. En Londres, por ejemplo, hay tienda de zapatero que ha ido pasando de padres a hijos por cinco o seis generaciones, aumentándose el caudal de cada poseedor sobre el que dejó su
padre, hasta tener casas de campo y haciendas considerables en las provincias […]. Pero en este país […] ninguna familia se fija en gremio alguno determinado de
los que contribuyen al bien de la república por la industria y comercio o labranza, procurando todos con increíble anhelo colocarse por este o por el otro medio en la
clase de los nobles, menoscabando a la república en lo
que producirían si trabajaran. Si se redujese siquiera su

1

TEXT LITERARI

ambición de ennoblecerse al deseo de descansar y vivir
felices, tendría alguna excusa moral este defecto político; pero suelen trabajar más después de ennoblecidos.
En la misma posada en que vivo se halla un caballero
que acaba de llegar de Indias con un caudal considerable. […] Me ha comunicado su plan de operaciones para toda su vida aunque cumpla doscientos años. «Ahora
me voy –me dijo– a pretender un hábito; luego, un título de Castilla; después, un empleo en la corte; con esto
buscaré una boda ventajosa para mi hija; pondré un hijo en tal parte, otro en cual parte; casaré una hija con un
marqués, otra con un conde […]». Interrumpí su serie
de proyectos, diciéndole: «Caballero, […] ¿no sería más
prudente consejo el escoger la provincia más saludable
del mundo, […] pasar con descanso lo que os queda de
ella, amparar a los parientes pobres, hacer bien a vuestros vecinos y esperar con tranquilidad el fin de vuestros días sin acarreárosla con tantos proyectos, todos de
ambición y codicia?». «No, señor […]. Sobresalir entre
los ricos, aprovecharme de la miseria de alguna familia
pobre para ingerirme en ella, y hacer casa son los tres
objetos que debe llevar un hombre como yo». Y en esto
se salió a hablar con una cuadrilla de escribanos, procuradores, agentes y otros, que le saludaron con el tratamiento que las pragmáticas señalan para los Grandes
del reino; lisonjas que, naturalmente, acabarán con lo
que fue el fruto de sus viajes y fatigas, y que eran cimiento de su esperanza y necedad.

COMENTARI DE TEXTOS

1

11/8/08

José CADALSO, Cartas marruecas [1774], 1789

a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure?
b) Enquadra la data del text en un regnat.
c) Quina finalitat té el text?

2

b) I les secundàries? Explica breument aquestes idees.

3

a) Quins són els antecedents del text? Com descriu l’autor aquest model social?
b) Quines causes van originar que l’autor escrivís sobre aquesta qüestió?

4

Comentari
a) En quins aspectes centra la seva crítica l’autor? Què pensa de la noblesa i del fet d’ennoblir-se?
En quin corrent teòric creus que es pot inserir?
b) On rau la importància de les Cartas Marruecas de Cadalso?
c) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

197

917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 198

TEXT 9

FRANÇA I EL COLONIALISME BRITÀNIC

Anglaterra no pot prescindir de les colònies, perquè
sense colònies no hi ha comerç, sense comerç no hi ha
marina i sense marina Anglaterra no passaria de ser una
potència europea de tercer ordre.
Com a conseqüència de la defecció de les seves colònies
al continent americà, les possessions angleses es redueixen a les Antilles, a l’extens assentament asiàtic i a les
factories que té a l’Àfrica. [...] Les possessions asiàtiques
constitueixen per a Anglaterra una font inesgotable de
riqueses, però l’intercanvi comercial es limita a articles
de luxe, no proporciona cap sortida als objectes manufacturats nacionals i només utilitza un nombre molt petit de vaixells i mariners. El mateix passa a l’Àfrica [...] i
el tràfic de negres que hi practica només té valor en la
mesura que tingui extenses plantacions per cultivar a
ultramar, a Amèrica.
És aquesta necessitat imperativa de tenir immenses colònies que depenguin de la metròpoli, que absorbeixin
els seus productes manufacturats i que donin feina a un
planter immens de mariners, el que fins ara ha obligat el
govern anglès a adoptar aquesta postura tan cegament
obstinada de mantenir costi el que costi els insurrectes
sota el seu jou. És precisament aquesta necessitat, experimentada per tota la nació, la que impulsa a fer, avui
dia, ingents esforços i la que origina l’esperit d’animositat que, llevat del partit de l’oposició, impera en contra
de les seves colònies sumides en la rebel·lió.

1

TEXT HISTÒRIC

Si la passió no enterbolís la serenitat de l’enteniment a
l’hora de reflexionar, per damunt de tot el govern anglès
hauria examinat detingudament la natura de les colònies que té al continent americà. S’hauria adonat que no
eren iguals que la resta de colònies, que les Antilles, per
exemple, un indret on un reduït nombre de blancs sense força i enervats dominen molts negres –la qual cosa
fa necessària la perpètua protecció de tropes estrangeres– i que, en produir tan sols productes de luxe, depèn
totalment d’Europa per satisfer totes les necessitats de la
vida. [...] Les condicions de vida pròpies de les colònies
angleses del continent americà són completament diferents: són colònies agrícoles i poblades majoritàriament
per homes lliures que proporcionen amb abundància
tots els articles de primera necessitat i molts d’altres, la
qual cosa fa que la metròpoli depengui d’elles. Si al seu
torn la metròpoli provoca que les colònies depenguin
d’ella a través de les manufactures és mitjançant lleis
forçades i prohibitives que aquells nous territoris eliminaran recobrant la llibertat, construint manufactures del
mateix estil (per a les quals, a més, disposen de les primeres matèries a la seva pròpia terra) i atorgant a totes
les nacions el lliure accés als seus ports. Així doncs,
aquelles colònies estan indefectiblement destinades a
formar, el dia de demà, un estat independent d’Europa
[...].
Memòria del duc de Broglie al rei Lluís XVI,
febrer del 1776

a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Per què la data és significativa?
b) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat?

2


3

a) En quin context històric insereixes el text? A quina insurrecció fa referència?
b) Indica quins són els principals antecedents polítics i econòmics del text.
c) Què pretén promoure el text? Quines conseqüències va tenir l’actitud britànica? Què va fer França
en aquella situació? Com van influir els esdeveniments del 1776 a França?

4

Comentari
a) Quina posició adopta l’autor davant els britànics i el seu imperi? Creus que fa una anàlisi objectiva de la situació?
Raona la resposta.
b) Per què França està tan interessada en un problema britànic?
c) Exposa breument les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

198


917350 _ 0189-0269.qxd

1

11/8/08

16:20

Página 199

TEXT 10

CRÍTICA A L’ANTIC RÈGIM

Vostra mercè em perdonarà si m’he excedit en alguna
cosa, perquè ja sap que ignoro la llengua de l’adulació i
la mentida. 26 de gener del 1786.
León de ARROYAL, Cartas político-económicas
al conde de Lerena, 1786

a)
b)
c)
d)

2

tingut a força de pedaços; els mateixos materials amb què
es pretén construir-ne un costat, derrueixen l’altre, i tot
plegat només es pot esmenar tirant a terra l’edifici i reedificant-lo de nou, la qual cosa a casa nostra és moralment impossible, perquè tal com em va dir un dia el senyor comte de Floridablanca: «Per fer una cosa bona cal
desfer-ne quatre-centes de dolentes» [...]. Encara que no
nego que l’emigració a les Amèriques, les guerres i els
mals anys també hi hagin ajudat [...]. El primer pas seria
simplificar el govern quan sigui possible; allargar la llibertat del poble fins on ho indiqui la prudència; desencadenar tots els béns seents; reduir o extingir els privilegis que s’hereten i fer obeir les ordres que s’expedeixen
[...]. Amb això Espanya canviaria d’aspecte sense necessitat de les costoses i complicades operacions que proposen Ustáriz, Ward i Arrequibar.

COMENTARI DE TEXTOS

La nostra Constitució està molt viciada; els nostres tribunals amb prou feines serveixen; els cossos del dret augmenten i disminueix l’observació de les lleis. L’agricultura clama per una llei agrària i, malgrat la gravetat de la
malaltia, ja han passat dinou anys de consultes i possiblement la recepta arribarà després de la mort del malalt.
[...] La llibertat civil gemega en una mísera esclavitud i
els ciutadans no tenen cap representació: les capellanies,
les obres pies i els mayorazgos creixen com la mala herba, i cal témer que no quedarà ni un pam de terra lliure
en el regne; qualsevol pot encadenar els seus béns i la
majoria de les finques estan en mans mortes; les contribucions reials, eclesiàstiques i dominicals, sense comptar les que paguem a l’estranger en la balança de comerç,
sobrepassen els dos mil milions, el pes més gran dels quals
carrega sobre un milió escàs d’agricultors mitjans. Els
ganduls són més de sis milions, dels nou milions i mig
d’habitants que es calcula que conformen la nostra població. D’oficines i d’empleats n’hi ha tres vegades més
dels que caldrien. L’erari està empenyorat. La potestat règia està esquarterada com els ajusticiats. Jo comparo l’estat actual de la nostra monarquia amb un edifici vell man-

1

TEXT HISTÒRIC

Qui el va escriure? Quina ideologia creus que defensa?
A qui s’adreça el text? Quina posició social ocupa aquesta persona? Situa la data del text en un regnat.
Quina finalitat té el text?

b) Quines en són les idees secundàries?

3

a)
b)
c)
d)

4

En quin context històric i ideològic insereixes el text?
Indica quins poden ser els antecedents econòmics i socials dels problemes que descriu León Arroyal.
Què pretén l’autor escrivint al comte de Lerena?
Quines conseqüències va tenir per a la història que l’estat no escoltés aquestes crítiques?
Què va acabar passat?

Comentari
a) Creus que l’autor planteja una crítica objectiva, malgrat el llenguatge apassionat? En quins aspectes penses
que l’autor té raó a l’hora de reclamar canvis i reformes?
b) Penses que la situació que descriu León Arroyal és molt diferent de la situació que es vivia en altres regnes
europeus del segle XVIII?
c) En quins aspectes explica això el desenvolupament de les revolucions burgeses?
d) Fes un resum breu de les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

199

917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 200

TEXT 11

TESTIMONI

L’ORIGEN DE LA MÀQUINA DE VAPOR

Dos són els motius que m’han impulsat a oferir-vos el
meu suport; l’afecte que us professo i el que tinc envers
un projecte tan rendible i genial. He pensat que la vostra màquina, per produir de la manera més avantatjosa
possible, requeriria diners, una fabricació adequada i
molta publicitat, i que la millor manera d’aconseguir
que el vostre invent sigui degudament considerat i es faci justícia seria sostraure la part executiva del projecte
de les mans d’aquesta multitud d’enginyers empírics
que, per ignorància, falta d’experiència i dels incentius
necessaris, serien responsables d’una feina mal feta i
descuidada; i tot això serien errors que afectarien la reputació de l’invent.

vint per cent al de qualsevol altre sistema i amb una diferència quant a la precisió similar a la que hi ha entre el
producte d’un ferrer i el d’un constructor d’instruments
matemàtics. Així doncs, no tindria sentit produir només
per tres comtats, sinó que seria molt més convenient
produir per tot el món.
Carta de Boulton a Watt, El futur de la màquina de vapor,
7 de febrer del 1769

Per obviar-ho i obtenir el màxim benefici, la meva idea
és instal·lar una manufactura prop de la meva, a la riba
del nostre canal, on podria posar tot el que calgués per
fer les màquines. Amb aquesta fàbrica podrem subministrar a tothom màquines de qualsevol mida. Amb
aquests mitjans i la vostra assistència podrem contractar
i formar algun bon obrer (al qual donaríem instruments
molt millors que els instruments que qualsevol altre li
proporcionaria per produir una sola màquina) i podrem
posar a punt el nostre invent amb un cost inferior en un

1

a)
b)
c)
d)
e)

2

Qui el va escriure?
A qui va adreçat?
Situa la data del text en la Revolució Industrial.


3

a)
b)
c)
d)

4

Quins són els antecedents del text? Com es produïa abans que aparegués la màquina de vapor?
Quines causes van donar lloc al text?
Quins efectes va produir la construcció de la màquina de vapor? Quines aplicacions va tenir aquest màquina?
Quines conseqüències es van derivar del desenvolupament de la Revolució Industrial britànica?

Comentari
a) Què pretén l’autor del text col·laborant amb Watt?
b) Quina relació creus que es pot establir entre el desenvolupament de les revolucions burgeses britàniques
del segle XVII i el desenvolupament primerenc de la Revolució Industrial en aquell país?
c) Valora la importància històrica d’aquest text. Creus que es podria considerar com a punt de partida
de la Revolució Industrial? Raona la resposta.
d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

200


917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 201

TEXT 12

TEXT HISTÒRIC

LA RIQUESA DE LES NACIONS

Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de
ser perfectament lliure d’abraçar el mitjà que li sembli
millor per buscar la seva manera de viure i els seus interessos, de manera que els seus productes puguin sortir a competir amb els de qualsevol altre home.
[...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, el sobirà només té tres obligacions principals [...]: la primera,
protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats independents; la segona, evitar en la mesura que
pugui la injustícia o l’opressió que pugui exercir un
membre de la república contra un altre membre que
també ho sigui [...] i la tercera, mantenir i erigir certes
obres i establiments públics, tasca que no pot ser
acomplerta pels interessos particulars ni s’hi acomoda
[...].

gú es proposa primàriament promoure l’interès públic
[...]. Quan un individu prefereix la indústria domèstica
a l’estrangera només pensa en la pròpia seguretat, i
quan la dirigeix per tal de treure’n el màxim profit, només pensa en els guanys propis; però en aquest cas i en
molts altres casos una mà invisible el condueix a promoure un objectiu que no estava mai inclòs en la seva
primera intenció.
Adam SMITH, Investigació sobre la natura
i les causes de la riquesa de les nacions,
1776

1

COMENTARI DE TEXTOS

Cada individu en particular busca amb molta cura el
mitjà més adequat per treure profit del capital de què
disposa. Naturalment, només actua en interès propi, no
en el de la societat en general; però precisament
aquests mateixos esforços dirigits cap al benefici propi
faran que prefereixi, sense premeditar-ho, l’ocupació
més útil per a la societat com a tal. [...] En general, nin-

a) Davant de quina mena de text ens trobem? Creus que es tracta d’un text exclusivament
de caràcter econòmic?
b) Qui el va escriure? Per què és conegut aquest autor?
c) Quina finalitat té el text?

2


3

a) Quines són les principals doctrines prèvies al liberalisme econòmic? En quins aspectes van influir
aquestes idees sobre la teoria de Smith?
b) Què pretén Adam Smith amb aquest text?
c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament del liberalisme econòmic?
d) Com va evolucionar, tant en la teoria com en la pràctica?

4

Comentari
a) Què vol criticar l’autor en el primer paràgraf? Per què és tan important per a ell definir les funcions
del sobirà?
b) Què és i per què és important la «mà invisible» a què es refereix Adam Smith?
c) Quina importància històrica té aquest text?
d) Sintetitza les conclusions d’aquest comentari.

201

917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 202

TEXT 13

TEXT HISTÒRIC

L’ANTIMAQUINISME AL REGNE UNIT

La invenció i l’ús de la màquina de cardar llana, que té
com a conseqüència reduir la mà d’obra de la manera
més inquietant produeix [en els obrers] el temor seriós
i justificat de convertir-se, ells i les seves famílies, en
una càrrega molt pesada per a l’estat. Constaten que
una sola màquina manejada per un adult i mantinguda
per cinc o sis nens fa tanta feina com trenta homes treballant a mà segons el mètode antic [...].
La introducció de la màquina esmentada tindrà com a
efecte gairebé immediat privar gran part dels artesans
dels seus mitjans de vida. Tots els negocis seran acaparats per un nombre molt reduït d’empresaris poderosos
i rics [...].
Les màquines, l’ús de les quals lamenten els que fan les
peticions, es multiplicaran ràpidament per tot el regne, i els seus efectes ja es noten cruelment: molts
obrers ja no tenen ni feina ni pa. Amb dolor i amb
l’angoixa més profunda veuen que s’aproxima el temps
de la misèria, en què cinquanta mil homes, amb les seves famílies, privats de tots els recursos, víctimes de
l’acaparament –lucratiu per a alguns– i sense mitjans
de vida, es veuran obligats a implorar caritat a les parròquies.

La tarda de divendres, pels volts de les quatre, un
nombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica de teixits dels senyors Wroe i Duncroft, a West Houghton
[...] i en trobar-la desprotegida aviat se’n van apoderar.
Immediatament la van incendiar i tot l’edifici amb la
seva valuosa maquinària, teixits, etc., va ser completament destruït. Els danys ocasionats són immensos: només la fàbrica, tota sola, ja va costar 6.000 lliures. La
raó adduïda per justificar aquest acte horrible és, com
a Middleton, el «teixit de vapor». A causa d’aquest esdeveniment espantós, dues famílies respectables han
patit un dany greu i irreparable i molts pobres s’han
quedat sense feina. Els revoltosos sembla que adrecin
la seva venjança contra tota mena de avenços en les
maquinàries. Que equivocats que estan! Què se n’hauria fet, d’aquest país, sense aquests avenços?
Anual Register, 26 d’abril de 1812

Diari de la Cambra dels Comuns, 1794

1

a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Qui els va escriure?
b) Quan es van escriure?
c) Quina finalitat té cadascun dels textos?

2

a) Quina és la idea o idees principals dels textos?

3

a) Quins són els antecedents científics i econòmics dels textos?
b) Per què van tenir lloc les revoltes ludites?
c) Quines van ser les conseqüències del ludisme? Quina alternativa va adoptar el moviment obrer enfront
del ludisme?

4

Comentari
a) Quina relació tenen aquests textos? Què va canviar en la societat anglesa en els 18 anys que els separen?
b) Quina opinió del maquinisme té cadascun dels textos? Quin dels dos creus que té raó?
c) Quina és l’arrel del problema antimaquinista? Creus que hi havia una justificació social? Penses que el maquinisme
fomenta l’atur?
d) Creus que el maquinisme es pot defensar econòmicament? Coneixes algun sistema econòmic que hagi utilitzat
massivament mà d’obra enfront de les màquines?
e) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

202


917350 _ 0189-0269.qxd

16:20

Página 203

TEXT 14

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I CANVIS SOCIALS

Sense la introducció de les spinning machines, cap esforç
dels patrons o dels treballadors hauria pogut satisfer la
demanda comercial. Aquestes màquines van ser usades
al camp, malgrat que en un primer moment a escala reduïda: es considerava que dotze fusos ja constituïen
una gran instal·lació. D’altra banda, la incòmoda posició que calia adoptar per filar amb aquests instruments
era inadequada per als adults, que comprovaven astorats que nens de 9 a 12 anys les manejaven amb destresa. D’aquesta manera l’abundància va arribar a les famílies que fins aleshores s’havien vist aclaparades per
l’excessiu nombre de fills, mentre que els teixidors pobres s’alliberaven de la servitud en què havien viscut a
causa de la insolència dels filadors [...].
L’invent i els progressos de les màquines per reduir feina han tingut una gran influència en l’expansió del
nostre comerç i alhora han fet augmentar l’ocupació,
especialment de nens, en les indústries cotoneres. Però
els savis designis de la Providència impliquen que en
aquesta vida no hi hagi beneficis que no vinguin acompanyats de desgràcies [...]. En aquestes fàbriques s’utilitzen nens molt petits: molts d’aquests nens, que fins
aleshores estaven acollits a les workhouses de Londres i
de Westminster, són traslladats en massa per fer l’aprenentatge en indústries situades a centenars de milles de
distància; i presten els seus serveis en aquestes indústries ignorats, indefensos i oblidats per aquelles persones a les quals la natura i les lleis n’havien confiat la
custòdia. Generalment, aquests nens estan obligats a
treballar massa temps en ambients tancats, amb freqüència durant tota la nit: l’aire que respiren està con-

1

TEXT HISTÒRIC

taminat per l’oli o per altres substàncies utilitzades per
les màquines i ningú es preocupa de les condicions higièniques que han de patir, alhora que els constants
trasllats d’una atmosfera calenta i densa a una altra de
freda i enrarida són causa de malalties i d’invalideses
[...].
Ens preguntem si la manera com aquests nens són utilitzats durant els seus primers anys de vida no va en detriment de la societat. Generalment, quan acaben el període d’aprenentatge ja no resisteixen la feina i no són
capaços d’iniciar una altra activitat. Les noies no saben
cosir o teixir i desconeixen qualsevol altra ocupació domèstica indispensable per exercir com a dones i mares
laborioses i parsimonioses. Això és una gran desgràcia
per a elles i per a la comunitat, com tristament ho prova la comparació entre famílies de treballadors agrícoles i famílies obreres de les indústries en general. En les
primeres hi trobem higiene, neteja i benestar, i en les
altres, brutícia, parracs i pobresa, encara que cobrin el
doble que els agricultors. Cal afegir-hi la falta d’una
adequada educació religiosa i de bons exemples, i també la gran i indiscriminada promiscuïtat d’aquells ambients, que fa molt de mal a la futura vida moral dels
nois. Denunciar aquests efectes també és indicar-ne les
solucions, i en moltes fàbriques s’han adoptat amb veritable generositat i un èxit notable. Però a banda d’això
la comunitat té el dret d’assegurar-se que els seus membres no siguin deliberadament ofesos o abandonats
sense atencions.

COMENTARI DE TEXTOS

2

11/8/08

J. ALKIN, A description of the country from thirty to forty miles
round Manchester, 1795

a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. Qui el va escriure?
b) Quina és la finalitat del text? En quin moment de la història podem inserir-lo?

2

a) Digues quina és la idea o idees principals del text.

3

a) Quins són els antecedents (polítics, econòmics, etc.) del conflicte central que planteja el text?
b) Per què es produeixen els problemes dels quals parla J. Alkin?
c) Quines conseqüències va tenir per a la societat i per al Regne Unit aquesta qüestió?

4

Comentari
a) Quina és la posició de l’autor pel que fa al problema de l’explotació infantil?
b) El text analitza la contradicció entre progrés econòmic i desajustos socials. Per què es produeix això?
Quin tipus d’ideologia es va originar a partir d’aquesta contradicció?
c) Assenyala la importància històrica del text i fes una síntesi de tot el que has treballat.

203

917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 204

TEXT 15


LES TRANSFORMACIONS SOCIALS DE LA INDÚSTRIA

Les noves aglomeracions urbanes eren llocs grisos, ennegrits per l’espès sutge dels primers temps del carbó,
que es dipositava tant a les fàbriques com als barris
obrers, que també eren foscos perquè el clima de les
zones centrals d’Anglaterra no era assolellat. Com en
totes les comunitats de creixement accelerat, els habitatges dels treballadors, sempre escassos, es construïen
apressadament i els uns apilats sobre els altres. Famílies
senceres vivien en una sola habitació, i la vida de família tendia a desintegrar-se. [...]

[...] Els obrers de les factories, com els de les mines,
estaven molt poc organitzats. Eren una massa humana
recentment aplegada, sense tradicions ni vincles comuns. Cadascú es contractava individualment amb el
seu patró, generalment un petit empresari que havia
d’enfrontar-se amb una competència ferotge i que sovint, endeutat a causa de l’equipament de la seva factoria o obligat a estalviar diners per comprar més, mantenia el seu «pressupost de jornals» en la xifra més
baixa possible.

L’aspecte desagradable de les noves factories derivava
del fet que, en la majoria de casos, només necessitaven
mà d’obra sense qualificar. Els obrers qualificats es trobaven en una situació degradada. Teixidors i filadors
manuals, expulsats de les seves feines per les noves màquines, llanguien en la més profunda de les misèries de
la Revolució Industrial o anaven a buscar feina a una
factoria. [...] En les noves factories, la feina era tan mecànica que moltes vegades es preferien nens de sis
anys. Les dones, a més, cobraven menys per la seva feina, tot i que, sovint, eren més hàbils a l’hora de manejar la bobina.

Els propietaris de les factories, els nous «senyors del
cotó», van ser els primers capitalistes industrials. Solien ser homes que s’havien fet a si mateixos, que devien la posició que ocupaven a seva la pròpia intel·ligència, a la perseverança i a la previsió. Vivien
còmodament, sense ostentació i sense luxe, estalviant
dels guanys cada any per ampliar les seves factories i
per comprar maquinària. Com que treballaven durament, consideraven que els senyors de la terra solien
ser uns ganduls i que els pobres tendien a ser mandrosos. Generalment, eren honestos, d’una manera rigorosa i exigent: volien fer diners utilitzant qualsevol mitjà
permès per la llei, però sense anar més enllà. No eren
cruels ni intencionadament inhumans. Contribuïen en
causes caritatives i filantròpiques. Creien que feien un
favor «als pobres» donant-los feina i procurant que
treballessin amb diligència i productivament.

Els horaris de les factories eren llargs, fins a arribar a
les catorze hores diàries o més; i malgrat que a les persones que havien treballat en granges o en la indústria
domèstica rural aquests horaris els semblaven normals, eren més tediosos i opressius en les circumstàncies més sistematitzades que requerien les fàbriques.

1

R. PALMER i J. COLTON, Història contemporània, 1950

b) A quina data fa referència? Quina finalitat té?

2

b) I les secundàries? Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees?

3

a) Quins són els antecedents del problema central que planteja el text?
b) Per què es produïa aquesta situació a les fàbriques?
c) Quines conseqüències econòmiques i polítiques es van derivar d’aquesta situació?

4

Comentari
a) Què pensen els autors del text de les conseqüències socials de la industrialització?
b) Quins aspectes principals de la societat britànica del segle XIX critiquen? Per què?
c) En quins aspectes creus que el text té actualitat? En quins llocs encara hi ha problemes com els que reflecteix
el text?
d) Fes una síntesi de tot el que has treballat.

204


917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 205

TEXT 16

EL CREIXEMENT DE LA INDÚSTRIA

Només gràcies a aquests mitjans i sobretot –la comissió
ha d’insistir-hi– gràcies als efectes de la maquinària en la
millora de la qualitat i l’abaratiment de la fabricació dels
nostres productes exportables, el nostre comerç i les
nostres manufactures, malgrat que la creixent càrrega
impositiva i l’ascens gradual dels preus dels béns de primera necessitat i de les altres comoditats de la vida produeixen efectes molt considerables sobre els salaris, també han crescut molt, fins al punt que s’han superat els
càlculs més optimistes.
Informe del Comitè sobre l’estat de les manufactures
llaneres d’Anglaterra, 1806

a)
b)
c)
d)
e)

2

ta manera, perfeccionant les pròpies manufactures i afegint-ne de noves a partir d’altres idees i realitats, hem
obert nous mercats per als productes de la nostra indústria i el nostre comerç, cosa que, al seu torn, ens permet
de proveir-los.

COMENTARI DE TEXTOS

El ràpid i prodigiós creixement de les manufactures en
aquest país durant els últims anys és universalment conegut, així com els efectes que aquest creixement ha tingut sobre la nostra renda i sobre la fortalesa de la nació.
I si es consideren les causes immediates d’aquest creixement s’observarà que principalment –a part de deure’s
al favor de la providència– es deu a l’esperit d’empresa i
laboriositat d’un poble lliure i culte dedicat a l’exercici
sense restriccions de les seves capacitats a l’hora d’utilitzar un capital molt vast; al fet de portar el més lluny
possible el principi de la divisió del treball; al fet
d’apel·lar a tots els recursos de la investigació científica i
de la innovació tècnica, i, finalment, a l’aprofitament
dels beneficis que es deriven de visitar altres països, no
només per crear i consolidar contactes comercials, sinó
també per conèixer de primera mà els desigs, els gustos,
els costums, els descobriments, els avenços i els productes i manufactures d’altres nacions civilitzades; d’aques-

1

TEXT HISTÒRIC

Qui el va escriure?
Situa l’època que descriu en un moment històric i econòmic determinat.
En quins aspectes creus que la política va poder influir en l’elaboració d’aquest informe?


3

a)
b)
c)
d)

4

Quins són els antecedents polítics i econòmics del text?
Per què penses que es va haver de fer aquest informe?
Quina va ser la conseqüència del creixement industrial tèxtil britànic?
Quines conseqüències socials va tenir aquest creixement?

Comentari
a) Què pensa el Comitè del creixement econòmic britànic?
b) Què creus que pensa el Comitè pel que fa a les conseqüències socials d’aquest creixement?
c) Per què es va produir la Revolució Industrial abans al Regne Unit que en cap altre lloc? Quins aspectes
creus que van ser determinants perquè es desenvolupés?
d) Per què el triomf del liberalisme polític i econòmic al Regne Unit va propiciar-ne el desenvolupament
econòmic?
e) En quins aspectes creus que el Comitè fa una exaltació de la realitat britànica? Creus que està justificada
aquesta exaltació? Raona la resposta.
f) Escriu una síntesi breu amb les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

205

917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 206

TEXT 17

L’EXPLOTACIÓ INFANTIL I LES CONDICIONS DE VIDA

Vaig tenir moltes oportunitats de veure gent sortint de
les fàbriques i ocasionalment d’atendre’ls com a pacients. L’estiu passat vaig visitar tres fàbriques cotoneres amb el doctor Clough de Preston i amb el senyor
Baker de Manchester i no vam ser capaços de quedarnos-hi més de deu minuts sense començar a esbufegar
per falta d’aire. Com és possible que els que estan condemnats a quedar-s’hi dotze o catorze hores ho suportin? Si tenim en compte la temperatura i la contaminació de l’aire, no puc arribar a concebre com els
treballadors poden suportar el confinament durant un
període de temps tan llarg.
Declaracions del doctor Ward de Manchester en una
investigació sobre la salut a les fàbriques tèxtils,
març del 1819

En aquesta fàbrica hi treballen mil cinc-centes persones, i més de la meitat tenen menys de quinze anys. La
majoria dels nens van descalços. La feina comença a
dos quarts de sis del matí i acaba a les set del vespre,
amb aturades de mitja hora per esmorzar i una hora
per dinar. Els mecànics tenen mitja hora per berenar,
però els nens i la resta d’obrers no [...]. Quan vaig anar
a Oxford Road, Manchester, vaig observar la sortida
dels treballadors de la fàbrica a les dotze del migdia.

1

TESTIMONI

Gairebé tots els nens semblaven malalts; eren petits, escanyolits i anaven descalços. Molts no semblava que
tinguessin més de set anys [...]. Aquí vaig veure, o em
va semblar veure, una raça degenerada, éssers humans
escarransits, debilitats i depravats, homes i dones que
no arribarien a vells, nens que mai serien adults sans.
Era un espectacle lúgubre.
Charles Turner THACKERAY, Los efectos de los oficios,
trabajos y profesiones, y de las situaciones civiles
y formas de vida, sobre la salud y la longevidad, 1832

Treballo al pou de Gawber. No és gaire cansat, però treballo sense llum i passo por. Començo a les quatre i alguns cops a dos quarts de quatre del matí i plego a dos
quarts de sis de la tarda. No m’adormo mai. A vegades
canto quan hi ha llum, però si és fosc no m’atreveixo a
cantar. No m’agrada estar al pou. A vegades quan hi
vaig al matí encara estic mig adormida. Vaig a escola els
diumenges i aprenc a llegir. [...] M’ensenyen a resar [...].
He sentit parlar de Jesucrist moltes vegades. Prefereixo,
sens dubte, anar a escola que estar a la mina.
Declaracions de la nena Sarah Gooder, de 8 anys.
Testimoni recollit per la Comissió Ashley per a l’estudi
de la situació a les mines, 1842

a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Qui els va escriure?
b) A quin moment corresponen les tres èpoques en què van ser escrits (regnats, períodes econòmics, etc.)?
d) Quina finalitat tenen aquests tres textos? A qui va adreçat cadascun?

2

a) Quina és la idea principal dels textos? I les secundàries?
b) Quin esquema d’exposició segueixen els textos? Per què?

3

a) Quins són els antecedents econòmics i ideològics dels textos? Quines són les principals doctrines econòmiques
presents en aquells moments al Regne Unit?
b) Per què s’escriuen aquests textos?
c) Quines conseqüències econòmiques, polítiques i ideològiques es van derivar de la situació que narren?

4

Comentari
a) Què pensa cadascun dels autors dels textos del problema que exposa?
b) Per què creus que calia fer tantes comissions per estudiar la salut a les fàbriques i a les mines?
Per què es van prolongar en el temps? Què et suggereix això?
c) Quina importància històrica tenen aquests textos? Penses que els contemporanis també els van considerar
importants? En quins aspectes consideres justificat l’origen del moviment obrer?
d) Escriu una síntesi amb les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

206


917350 _ 0189-0269.qxd

16:20

Página 207

TEXT 18

EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

El més important dels primers industrials del cotó va ser
sir Robert Peel (1750-1830), que en morir va deixar una
fortuna de gairebé un milió i mig de lliures, una quantitat molt elevada per a aquells temps, i un fill a punt de
ser nomenat primer ministre. Els Peel eren una família
de camperols [...] de Lancashire que van combinar l’agricultura amb la producció tèxtil domèstica des de mitjan
segle XVII.
El pare de sir Robert (1723-1795) encara vivia de la
venda dels productes del camp i no va anar a viure a la
ciutat de Blackburn fins a l’any 1750, data en què encara no havia abandonat totalment les feines agrícoles. Tenia alguns coneixements no tècnics i un cert enginy per
als projectes senzills i per a la invenció [...]. A més, també tenia terres –valorades entre les 2.000 i les 4.000
lliures esterlines aproximadament– que va hipotecar al
principi de la dècada del 1760 per construir una empresa d’estampat d’indianes amb el seu cunyat Haworth i
un tal Yates, que va ser el que va aportar el capital amb
els estalvis acumulats gràcies als negocis familiars d’hostaleria al Black Bull. [...] Empresari d’energia notable, sir
Robert no va tenir dificultats per obtenir capital addicional associant-se amb alguns prohoms locals que volien invertir en la creixent indústria o que, senzillament,
tenien ganes de contribuir econòmicament en les noves

1


ciutats i en els sectors d’activitat industrial. Només amb
la secció d’estampats, l’empresa va obtenir beneficis tan
ràpidament –al voltant de les 70.000 lliures anuals durant períodes molt llargs– que mai va necessitar més capital. [...]
Entre els plujosos camps i pobles de Lancashire va sorgir
d’aquesta manera, amb una notable rapidesa i facilitat,
un nou sistema industrial basat en una nova tecnologia,
encara que, com hem vist abans, va néixer a partir d’una
combinació de la nova i l’antiga. [...] En les dècades posteriors a les guerres napoleòniques, els vells elements de
la nova industrialització van anar retrocedint gradualment i la indústria moderna va passar a ser, de conquesta d’una minoria, a la norma de vida de Lancashire. El
nombre de telers mecànics a Anglaterra va passar de
2.400 el 1813 a 55.000 el 1829, 85.000 el 1833 i
224.000 el 1850, mentre que el nombre de teixidors manuals, que va arribar a assolir un màxim de 250.000 el
1820, va disminuir fins a uns 100.000 el 1840 i a poc
més de 50.000 cap a la dècada del 1850. Malgrat tot, seria insensat menysprear el caràcter encara relativament
primitiu d’aquesta segona fase de transformació i l’herència d’arcaisme que deixava enrere.

COMENTARI DE TEXTOS

2

11/8/08

E. J. HOBSBAWM, Industria e imperio, 1997

b) Quin any es va escriure? A quina data o etapa fa referència?
c) Quina finalitat té el text? Quins personatges importants hi apareixen?

2

c) Quin esquema de desenvolupament segueix l’autor per exposar les seves idees? Per què?

3

a) Quins són els antecedents del text?
b) Per què Peel va tenir tant d’èxit en la seva empresa?
c) Quines van ser les conseqüències del procés d’industrialització de Lancashire? I del procés d’industrialització
britànic?

4

Comentari
a) Què pensa l’autor de Robert Peel? Creus que l’autor és objectiu pel que fa a aquesta qüestió? Raona la resposta.
b) L’autor fa l’anàlisi d’un comtat i d’un empresari per explicar el procés de la Revolució Industrial. Què recalca més?
Creus que ho podria haver fet d’una altra manera?
c) Penses que s’oblida d’altres aspectes de la Revolució Industrial? Sintetitza les conclusions a què has arribat.

207

917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 208

TEXT 19

DICKENS I LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

Partint del cor d’aquella transformació tan profunda, de
dia i de nit anava i venia, igual que la sang vital, un corrent interromput i palpitant. Multitud de gent i muntanyes de mercaderies, que sortien i arribaven desenes i
desenes de vegades en l’espai de vint-i-quatre hores, originaven en aquell indret una agitació que no s’aturava
mai. Fins i tot les cases mateixes semblaven disposades
a empaquetar les seves coses i a sortir de viatge.
Membres distingits del Parlament –que vint anys enrere
s’havien burlat de tot allò, rient-se de les absurdes teories del ferrocarril exposades pels enginyers, als quals
havien fet passar molts mals moments amb les seves
«divertides» preguntes a les comissions– s’encaminaven
ara, amb el rellotge a la mà, cap al Nord [...].

1

Les triomfants locomotores s’allunyaven nit i dia sorollosament o avançaven mansament fins al final de la jornada; s’arrossegaven com dragons amansits fins que es
ficaven als llocs que tenien assignats –calculats amb
exactitud matemàtica per rebre-les– i es quedaven allà,
estremint-se i borbollejant, fent retrunyir les parets,
amb la convicció secreta que estaven destinades a protagonitzar grans i insospitades empreses i ambiciosos designis encara no satisfets. [...]
Charles DICKENS, Dombey and son, 1846-1848

a)
b)
c)
d)

2


Qui el va escriure? Coneixes altres obres seves? Quines obres fan referència a la situació de la societat britànica?
Quan va escriure Dickens aquest llibre? En quin regne i etapa historicoeconòmica s’insereix?


3

a) Quins són els antecedents del text? Intenta centrar-los en els aspectes econòmics i socials d’aquell moment,
particularment en la revolució dels transports.
b) Quines són les causes que van originar aquesta revolució? Com es reflecteixen al text?
c) Quines van ser les conseqüències del procés de la revolució dels transports? Quina influència va tenir aquesta
revolució sobre el procés d’industrialització?

4

Comentari
a) Què pensa l’autor dels inversors del ferrocarril? En quins aspectes creus que és irònic o, fins i tot, càustic?
Què pensa del ferrocarril com a instrument de progrés?
b) Quina importància creus que va tenir la revolució dels transports? Per què creus que va ser imprescindible
per al desenvolupament de la Revolució Industrial?
c) Per què un element merament econòmic com ara el ferrocarril es va acabar convertint en un element
tan important per a la cultura, la societat i la ideologia de l’època?
d) El ferrocarril va acabar tenint importància com a element estratègic? Exemplifica-ho amb casos concrets.
e) Penses que el tema de què tracta el text té actualitat? Avui dia hi ha una revolució dels transports?
Raona la resposta.
f) Si ens fixem en un altre matís de la revolució dels transports, podem afirmar que avui dia s’està produint
una revolució de les comunicacions? Assenyala en quins aspectes afecta la vida moderna.
g) L’efecte d’aquesta revolució és equiparable al que van tenir el ferrocarril o altres mitjans de comunicació
(el telègraf, per exemple) en la societat del seu temps?
h) Sintetitza les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

208


917350 _ 0189-0269.qxd

2

11/8/08

16:20

Página 209

TEXT 20


LES GRANS CORPORACIONS

Constituïda el 1901 per la integració d’una societat
bancària dirigida per John P. Morgan, magnat de les finances, i un trust siderúrgic encapçalat per A. Carnegie, la Carnegie Company of New Jersey, amb un capital de 160 milions de dòlars, agrupava aleshores 11
companyies que, al seu torn, en controlaven 170 de
subsidiàries [...]. Aquest hòlding gegant integrat per
783 establiments i fàbriques tenia els millors jaciments
de ferro del llac Superior, diverses mines de carbó a
Pennsilvània, una flota de 110 vaixells, una xarxa ferroviària de 2.340 km, 77 alts forns i 250 forns de laminatge. [...]

Des del 1872, gràcies a la filial ferroviària [...] va aconseguir el monopoli del transport del petroli [...]. Algunes de les companyies integrades dificultaven determinades gestions i maniobres financeres. Per evitar
aquestes dificultats, Rockefeller va decidir crear una estructura nova i genuïna: el trust. Mitjançant una convenció, les accions de totes les companyies quedaven
associades en mans d’un consell de nou persones. Gràcies a això conservava la direcció efectiva de l’enorme
organisme, que ara s’anomenava Standard Alliance Oil
Co. of Ohio, sense cap oposició.
V. VÁZQUEZ de PARGA, Historia económica mundial

1

COMENTARI DE TEXTOS

Fundada el 1870 per D. Rockefeller a la ciutat de Cleveland i amb un capital d’un milió de dòlars, Rockefeller, per eliminar competidors, va adoptar una política
indirecta: controlar els transports mitjançant la compra
de companyies ferroviàries i de navegació.

b) A quina època fa referència el text?
c) Quina finalitat té el text? Quins personatges importants hi apareixen?

2


3

a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins antecedents ideològics, polítics
i econòmics té.
b) Per què es van originar aquestes grans agrupacions econòmiques?
c) Quines van ser les conseqüències de la transformació de les empreses de la Revolució Industrial
en les grans corporacions del principi del segle XX? Quina influència van tenir en les crisis econòmiques
de la primera meitat del segle XX?

4

Comentari
a) Què pensa l’autor de les grans empreses? En fa una anàlisi objectiva o subjectiva? Raona la resposta.
b) En què es diferencien el hòlding i el trust? Per què creus que en l’economia actual es limita l’acció
dels trusts?
c) En quins aspectes creus que el text té actualitat? A què es dedicaven les principals empreses que formaven
part de l’empresa dels Rockefeller?
d) Quins empresaris tenen avui dia problemes de competència? Per què? La legislació actual impedeix
aquestes concentracions? Per què?
e) Penses que el trust es contradiu amb el principi de la lliure competència? Raona la resposta.
f) Elabora una síntesi amb les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

209

917350 _ 0189-0269.qxd

3

11/8/08

16:20

Página 210

TEXT 21

LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE VIRGÍNIA

I. Que tots el homes són per naturalesa igualment

lliures i independents i que tenen certs drets inherents dels quals, quan constitueixen una societat,
no poden ser privats o desposseïts per cap mena
de pacte, això és: gaudir de la vida i la llibertat i
dels mitjans per aconseguir i posseir la propietat i
perseguir i obtenir la felicitat i la seguretat.
II. Que el poder resideix en el poble i, en conseqüèn-

cia, deriva del poble [...].
IV. Que cap home o grup d'homes té dret a percebre

de la comunitat privilegis o avantatges exclusius o
especials, sinó solament en consideració a serveis
públics prestats, els càrrecs dels quals no són transmissibles, com tampoc ho han de ser els oficis de
magistrat, jutge o legislador.
V. Que els poders legislatiu, executiu i judicial han

d'estar separats i són diferents, i que els membres
d’aquests poders, que han de ser conscients de les
càrregues del poble, participar-hi i abstenir-se d'imposar-li mesures opressives, hauran de tornar en
períodes determinats a la seva ocupació particular

1

[...] i que les seves vacants s'hauran d'omplir mitjançant eleccions freqüents, justes i regulars.
VI. Que totes les eleccions han de ser lliures i que tots

els homes que hagin provat suficientment que estan vinculats a la comunitat i que s’hi interessen
permanentment han de tenir dret de sufragi;
igualment, no podran ser gravats amb impostos ni
privats de la seva propietat per raons d'utilitat pública sense el seu consentiment o el dels seus representants elegits a aquest efecte [...].
XII. Que la llibertat de premsa és un dels més grans

baluards de la llibertat i només pot ser restringida
per un govern despòtic. [...]
XVI. Que la religió o els deures que tenim envers el

nostre Creador i la manera de satisfer-los solament poden regir-se per la raó i la convicció, i no
per la força o la violència; consegüentment, tots
els homes tenen dret a professar lliurement la religió que vulguin d'acord amb el dictamen de la seva consciència. [...]
Declaració de Drets de Virgínia, 12 de juny de 1776

a)
b)
c)
d)

2

TEXT HISTÒRIC

Qui el va escriure? En quin tipus d’ideologia podem inserir les idees que propugna?
En quin procés revolucionari s’insereix la data del text?


3

a)
b)
c)
d)
e)

4

Quins són els antecedents ideològics, polítics, econòmics i socials del text?
Quin és el conflicte central de la Revolució Americana? En quins articles d’aquesta declaració es reflecteix?
Per què es fa necessària aquesta Declaració? Quin document va inspirar?
Quines conseqüències es van derivar d’aquest document? Quina va ser la resposta britànica?
A mitjà termini, com va influir sobre la Revolució Francesa?

Comentari
a) Què pretenen els autors amb aquest document? Creus que es refereixen exclusivament a Virgínia o que l’àmbit
del document és més ampli? Raona la resposta.
b) Quines són les causes profundes de la Revolució Americana? Com es reflecteixen al text?
c) Quina importància històrica té aquest text?

210


917350 _ 0189-0269.qxd

3

11/8/08

16:20

Página 211

TEXT 22

LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL TERCER ESTAT

La denominació d’Assemblea Constituent és l’única vàlida per a l’Assemblea, perquè els membres que la componen han estat directament enviats per gairebé tota la
nació i perquè, a més, com que la representació és una i
indivisible, cap diputat, independentment de l’estament
pel qual ha estat escollit, té dret a exercir les seves funcions fora de la present Assemblea.
Declaració del tercer estat quan formava
l’Assemblea Constituent, 17 de juny de 1789

L’Assemblea Nacional es considera cridada a fixar la
Constitució del regne, a regenerar l’ordre públic i a
mantenir els principis veritables de la monarquia, i per
això ningú pot impedir-li que continuï deliberant en
qualsevol lloc en què sigui forçada a instal·lar-se; per
tant, allà on estiguin reunits els membres que la componen, allà hi haurà l’Assemblea Nacional.

Senyor Bailly: demano per part meva i dels secretaris ser
dels primers a prestar aquest jurament. Això ho fan a
l’instant utilitzant aquesta fórmula:
«Jurem reunir-nos on les circumstàncies ho exigeixin i
que no ens separarem mai de l’Assemblea Nacional fins
que la Constitució del regne estigui establerta i suportada per fonaments sòlids.»
Tots els membres presten el mateix jurament davant el
president. [...] Aquesta cerimònia acaba en aplaudiments i crits reiterats i unànimes de «Visca el rei!».
El Jurament del Joc de Pilota,
20 de juny de 1789

a)
b)
c)
d)

2

Estableix que, immediatament, tots els membres d’aquesta Assemblea prestaran jurament solemne de reunir-se on ho exigeixin les circumstàncies i de no separar-se fins que hagin elaborat la Constitució del regne i
es consolidi sobre fonaments sòlids; i que, un cop prestat el jurament esmentat, tots els membres i cadascun
en particular confirmaran mitjançant la seva firma
aquesta ferma resolució indestructible.

COMENTARI DE TEXTOS

L’Assemblea declara que la tasca comuna de la regeneració nacional pot i ha d’iniciar-se pels diputats presents,
sense demora. [...]

1

TEXT HISTÒRIC

Davant de quina mena de textos ens trobem?
Qui els van escriure?
En quin moment de la Revolució Francesa es poden inserir?
Quina finalitat tenen els textos?

a) Quina és la idea o idees principals de cada text?

3

a)
b)
c)
d)
e)

4

Quins són els antecedents ideològics i polítics dels textos?
Què és el tercer estat?
Quines causes van donar lloc als textos?
Què implica la conversió dels Estats Generals en Assemblea Nacional? Quines conseqüències va tenir aquest fet?
Quin va ser el desenvolupament de la Revolució a partir d’aquell moment?

Comentari
a)
b)
c)
d)

Què pretenen els autors dels textos?
Per què la cerimònia va acabar amb crits de «Visca el rei»? Quina va ser la reacció del monarca?
Què implica que el rei acceptés la creació d’una Assemblea Constituent? Com van reaccionar els altres estaments?
Quina importància històrica tenen aquests textos? Quina relació van tenir amb esdeveniments posteriors,
com per exemple amb la presa de la Bastilla?
e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

211

917350 _ 0189-0269.qxd

3

11/8/08

16:20

Página 212

TEXT 23

TEXT LITERARI

ELS PROLEGÒMENS DE LA PRESA DE LA BASTILLA

Al Palais Royal, la multitud s’escalfava. No obstant això,
tant allà com a Versalles, Camille va trobar-hi més consternació que rebel·lia. Al cafè de Foy acabava de veure
un Laclos dubitatiu: encara que estava molt commoguda, la gent no estava disposada a rebel·lar-se. En sortir
del cafè, Camille, decebut en la seva passió contra els
que ell anomenava dèspotes, va murmurar inquiet:

tent d’una nit de sant Bartomeu dels patriotes. Aquesta
mateixa tarda, els batallons suïssos i alemanys sortiran
del Camp de Mart per degollar-nos. Només ens queda
un recurs: prendre les armes i posar-nos les
escarapel·les per reconeixe’ns. Què..., què voleu que ens
uneixi? El verd de l’esperança o el blau de Cincinato,
color de la llibertat d’Amèrica i de la democràcia?

–Hum..., no avancem. Deixarem que... deixarem que
ens espremin com a xais! Cal fer alguna cosa.

–El verd! –va cridar algú. –El verd! –va exclamar la multitud com una gossada. Era el color de Necker. Ja començaven a brotar les fulles de les branques baixes dels
castanyers i la gent se les posava al barret, a la cinta o al
trau dels botons. [...]

–Feu-ho, doncs –va dir fredament Laclos fent un senyal
amb el cap a Duvernay.
A prop hi havia una taula, al costat de l’arcada, sota els
castanyers. En un tres i no res, Desmoulins s’hi va enfilar amb l’ajuda del guàrdia de corps i alguns clients,
mentre els agents de Laclos, cridant, reclamaven atenció. En aquella atmosfera tan electritzada, es corria al
mínim incident. Uns quants dies abans, havien estovat
una marquesa; i ahir mateix havien llençat a una bassa i
apallissat un espia de la Cort, o això és el que deien. Envoltat per un mar de rostres, Camille, amb els cabells
embullats, la corbata mig desfeta i els ulls negres encesos, tartamudejava per la pressió de les idees. Brollaven
les paraules:

«No cauré viu en mans dels botxins de la Cort. Que tots
els bons ciutadans facin com jo. A..., a les armes!»
Van respondre mil veus. Va ser agafat, aixecat, portat
com un triomfador. L’impuls que ell havia despertat
l’embriagava. Darrere d’ell s’havia format un seguici.
Sortien del jardí, recorrien els carrers. [...]
Robert MARGERIT, La Révolution (I), 1963

–Ciutadans, vinc de Versalles. L’As... l’Assemblea encara
és presonera... La destitució de Necker és el toc a some-

1

a)
b)
c)
d)

2

Davant de quina mena de text ens trobem? Qui són els personatges principals que hi apareixen?
Qui el van escriure? On passa l’acció?
Situa la data dels esdeveniments narrats amb relació a la Revolució Francesa.


3

a) Quins són els antecedents del text? Per què es va produir aquest moviment ciutadà?
b) Quines causes donen lloc al text?
c) Quines conseqüències va tenir la presa de la Bastilla? Per què avui dia és el símbol de la Revolució Francesa?

4

Comentari
a) Pots explicar per què se cita Cincinato i Amèrica?
b) Observa com es narra l’escena. Som davant d’un fet espontani? Quina relació té això amb el lloc on es produeix
i les persones que acompanyen Camille?
c) Què pretén la rebel·lió popular en aquell moment? Qui la promou?

212


917350 _ 0189-0269.qxd

3

11/8/08

16:20

Página 213

TEXT 24

DECRET D’ABOLICIÓ DEL RÈGIM FEUDAL

Article 4. Queden suprimides totes les justícies senyorials sense indemnitzacions. No obstant això, els oficials
d’aquestes justícies continuaran exercint les seves funcions fins que l’Assemblea Nacional estableixi un nou ordre judicial.
Article 5. Queden abolits tots els tipus de delmes i els
seus cànons, tinguin la denominació coneguda i percebuda que tinguin, inclosos els que han de satisfer els cossos seculars i regulars, els beneficiaris, les assemblees parroquials i també tots els de les «mans mortes». [...]

Article 11. Tots els ciutadans sense distinció de naixement podran accedir als càrrecs i dignitats eclesiàstiques,
civils i militars i cap professió comportarà degradació. [...]
Article 17. L’Assemblea proclama solemnement el rei
Lluís XVI «Restaurador de la llibertat francesa».
Article 18. L’Assemblea Nacional visitarà personalment
el rei per presentar a Sa Majestat el decret que acaba d’adoptar, mostrar-li l’agraïment més respectuós i suplicarli el cant «Te Deum» a la seva capella, al qual prega poder assistir.
11 d’agost de 1789

a)
b)
c)
d)

2

Article 9. Els privilegis pecuniaris personals o reials en
matèria de subsidis queden abolits per sempre. La percepció es farà sobre tots els ciutadans i tots els béns, de
la mateixa manera. I es reflexionarà sobre els mitjans per
efectuar el pagament proporcional de totes les contribucions, fins i tot per als sis últims mesos de l’any d’imposició corrent. [...]

COMENTARI DE TEXTOS

Article 1. L’Assemblea Nacional destrueix el règim feudal per complet. Decreta que dins dels drets i deures tant
feudals com de «censos», aquells que tinguin alguna cosa a veure amb les «mans mortes» reials o personals i la
servitud personal i aquells que els representen queden
abolits sense indemnització. Declara que la resta podran
ser comprats i que el preu i la forma d’aquest rescat quedaran fixats per l’Assemblea Nacional. D’entre els drets
esmentats, aquells que no siguin suprimits per aquest decret continuaran, no obstant això, percebent-se fins que
siguin reemborsats. [...]

1

TEXT HISTÒRIC

Qui el va escriure? Quina ideologia defensen els autors del text?
Situa la data del text amb relació a la Revolució Francesa.

b) I les secundàries? Explica-les.

3

a) Quins són els antecedents econòmics, polítics, socials i ideològics del text? A què fa referència l’expressió
«drets feudals«?
b) Per què és necessària l’abolició d’aquests drets?
c) Què implica aquest decret? Quina influència va tenir sobre els esdeveniments posteriors i en les futures
constitucions?
d) Com es va difondre a llarg termini aquest concepte? Es van fer textos similars en altres països d’Europa?
Quin impacte va tenir aquest document sobre les societats de l’Antic Règim?

4

Comentari
a) Quina és la posició de l’Assemblea pel que fa a Lluís XVI?
b) Quina importància va tenir aquest text per a la Revolució Francesa? Per què a partir d’aquell moment
la Revolució ja no podia fer marxa enrere?
c) Quina importància van tenir aquesta mena de documents en les revolucions burgeses? Quins aspectes
de l’Antic Règim eliminen?

213

917350 _ 0189-0269.qxd

3

11/8/08

16:20

Página 214

TEXT 25

TEXT HISTÒRIC

LA CAIGUDA DELS GIRONDINS I LA PREMSA REVOLUCIONÀRIA

Membres de la Comuna revolucionària, acompanyats
d’una multitud que reclamen ser els homes del 14 de juliol, del 10 d’agost i del 31 de maig, es presenten i fan
reivindicacions més indignants. Volen l’anul·lació de tots
els decrets en pro de la llibertat aconseguits pels homes
d’estat, la creació d’un exèrcit revolucionari de sans-culottes amb una remuneració de 40 sous al dia, el decret
d’acusació contra els membres de la Comissió dels Dotze, la taxació del preu del pa a 3 sous per lliura en tots
els departaments i l’arrest dels ministres Claviere i Lebrun.
Aquestes propostes tenen el suport immediat de la diputació del departament de París, d’aquesta administració
nul·la que només se sap que existeix a causa de les convulsions que la sacsegen. «Que els enemics de París tremolin», va cridar l’orador; «el poble assenyat està cansat;
l’univers s’estremirà amb la seva venjança». A continuació, els decrets se succeeixen ràpidament; aleshores cap
mena de resistència era ja possible.
Le Patriote Français (diari girondí),
2 de juny de 1793

només tenia una arrel i la tirànica Comissió dels Dotze
havia empunyat la destral per tallar-la. Els patriotes perseguits, els defensors de la llibertat empresonats, el verí
de la discòrdia hàbilment escampat entre les seccions
per dividir-les, l’aristocràcia aixecant novament el cap
insolentment, el «moderantisme» sortint furiosament de
les seves botigues opulentes, els rebels de Vendée elogiats sense cap pudor a les tribunes públiques i, finalment, la República agonitzant i –súmmum de les humiliacions– els seus enemics i els nostres atrevint-se a dir
en la seva victòria que estaven sota el punyal dels que
ells mateixos degollaven; aquesta era veritablement la cara de París [...]. París s’ha aixecat i els vostres enemics
han sucumbit. Aspiraven a cometre crims però han quedat decebuts. Han vist un poble que com a armes només
té la seva glòria i com a escut només té les seves armes.
El 10 d’agost (1792), els raigs de la guerra van abatre
els tirans; el 31 de maig, la virtut va assetjar les Tulleries i va vèncer. [...] La llibertat viu, viurà, ho garantim
[...].
Le Républicain ou le Journal des Hommes Libres
(diari jacobí), 1 de juny de 1793

Germans dels departaments! Dignes republicans! Ha estat a punt de passar. Un dia més i la llibertat hauria deixat d’existir. Feia temps que el sant arbre trontollava,

1

a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Situa la data en què van ser escrits amb relació
a la Revolució Francesa.
b) Qui els va escriure, respectivament? Quina ideologia defensen?
c) Quina finalitat té cada text? A qui s’adreça cadascun?

2

a) Quina és la idea o idees principals de cada text?

3

a) Quins són els antecedents econòmics, polítics, socials i ideològics d’aquests textos?
b) Per què van ser derrotats els girondins?
c) Quines conseqüències va tenir això? Qui va assumir el poder? Quina serà l’evolució de la Revolució Francesa
a partir d’aquell moment?

4

Comentari
a) Quin dels dos textos et sembla més objectiu? Estan redactats de la mateixa manera?
b) Quines són les principals ideologies presents en la Revolució Francesa? Què defensaven els girondins
i els jacobins, respectivament? Quins grups socials representen? Per què s’enfronten?
c) Quin és el concepte de llibertat dels jacobins? Per què, si condueix a la dictadura, parlen de llibertat?
d) Resumeix les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

214


917350 _ 0189-0269.qxd

3

11/8/08

16:20

Página 215

TEXT 26

TEXT HISTÒRIC

NAPOLEÓ I LA IDEA D’UNITAT EUROPEA

Una de les idees que més em va ocupar havia estat la reunió, la concentració dels mateixos pobles geogràfics que
les revolucions i la política han dissolt i dividit; de manera que, tenint en compte que a Europa hi ha més de trenta milions de francesos, quinze d’espanyols, quinze d’italians i trenta d’alemanys, hauria volgut fer de cadascun
d’aquests pobles un sol cos de la nació […].

De tota manera, aquesta reunió, la d’Europa, es farà tard
o d’hora […] l’impuls ja està donat, i no crec que després
de la meva caiguda i de l’aparició del meu sistema pugui
haver-hi a Europa un altre gran equilibri que la reunió i la
confederació dels grans pobles.
Paraules de Napoleó, 11 de novembre de 1816

Jo em considerava digne d’una glòria tan gran! […] En
aquest estat de coses podia haver-hi més probabilitats
d’aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis,
opinions, sentiments, idees i interessos. Potser aleshores,
amb l’ajuda de les llums esteses universalment, hauria estat permès somniar la gran família europea […].

1

COMENTARI DE TEXTOS

Ningú podria negar que si, en entrar a Espanya, Àustria,
en lloc de declarar-me la guerra, m’hagués deixat quatre
mesos d’estada a Espanya, tot s’hauria acabat allà i en tres
o quatre anys s’hauria vist una pau profunda, una prosperitat brillant i una nació compacta […].

b) Fes una breu síntesi biogràfica de l’autor del text i explica especialment en què va consistir la seva política.
c) Quan es va escriure el text? Relaciona aquesta data amb l’Europa napoleònica.
d) Quina finalitat té el text?

2


3

a) Quins són els antecedents del text? Centra’t en els aspectes polítics o els que tinguin a veure amb
la idea principal que exposa l’autor.
b) Per què vol impulsar la idea d’una Europa unida?
c) Quines van ser les conseqüències de les idees que reflecteix el text, a curt i a llarg termini?

4

Comentari
a) En quina situació es trobava l’autor del text l’any 1816? Per què promou en aquell moment la idea de la unitat
d’Europa?
b) Penses que l’autor és sincer i objectiu en plantejar aquesta idea? Raona la resposta.
c) Què penses de Napoleó com a estadista? Quines aportacions va fer lluny dels camps de batalla a la política
i la societat?
d) És actual aquest tema? A llarg termini, es van acabar impulsant els models d’unitat política d’Europa?
e) Valora la importància històrica d’aquest text. Penses que aquest text es podria considerar com a precursor
de les idees europeistes del segle XX? Raona la resposta.
f) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

215

Comentari de text

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Comentari de text

Ähnlich wie Comentari de text (20)

Mehr von Antoni Aixalà

Mehr von Antoni Aixalà (20)

Comentari de text