Activitats ESO 4

30/7/08

15:47

RECURSOS PER A L’AULA

830992 _ 0067-0148.qxd

Página 67

Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de la
classe i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professor
per treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat es
presenten els apartats següents:
• Suggeriments de diferents itineraris per treballar la unitat, que fan
possible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt). Tots
sabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents nivells
que hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquesta secció
se suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, seleccionant diferents epígrafs i activitats, la qual cosa permetrà ajustar el nivell
de dificultat amb què es tractarà la unitat.
• Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia que
estan relacionats amb la unitat en qüestió.
• Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibres
científics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules.
• S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps,
imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i després les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin activitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrien utilitzar com a exercicis d’examen.

67

830992 _ 0067-0148.qxd

1

30/7/08

15:47

Página 68

El segle XVIII: l’Antic Règim

POSSIBLES ITINERARIS
DINS DEL LLIBRE DE TEXT

Més recursos
ENLLAÇOS

El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment.

Itinerari 1: continguts imprescindibles
Com que és una unitat que no presenta excessives complicacions, la major part
es pot desenvolupar en aquest itinerari. Els epígrafs 1, 3 i 6 són imprescindibles
per comprendre diferents processos i corrents polítics que van tenir lloc
al segle XVIII i que van suposar la fi de l’Antic Règim.
Els exercicis més adequats per a aquest itinerari són les activitats incloses
a l’apartat «Idees clau», i també les activitats 1, 13, 14, 15 i 16.

Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els epígrafs del text són totalment comprensibles per l’alumnat mitjà.
A més dels que s’inclouen a l’itinerari anterior, els exercicis més apropiats
per a aquest itinerari són les activitats de reflexió i anàlisi d’aquest segle,
concretament les 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 17, 18, 19 i 20.

Itinerari 3: continguts més amplis
Per a aquest itinerari es podria ampliar la matèria, incloent-hi els apartats
«Saber llegir» i «Investigar» que aprofundeixen el contingut d’aspectes
concrets de la unitat, i alhora contribueixen a l’exercici de la capacitat
procedimental de l’alumnat.

http://clio.rediris.es/n30/segunda/
antiguoregsoc.htm
http://iris.cnice.mec.es/kairos/
ensenanzas/bachillerato/mundo/
antiguoregimen_00.html
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/
http://www.eduteka.org/Proyectos
Webquest3.php?gradox=3
http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/4
04.htm
BIBLIOGRAFIA
DOMÍNGUEZ ORTIZ, A. Las claves
del despotismo ilustrado
(1715-1789), Planeta, 1990.
ENCISO, L. M. La Europa del
siglo XVIII, Península, 2001.
GIL PUJOL, X. Las claves del
absolutismo y el parlamentarismo
(1630-1715), Planeta, 1991.
PÉREZ SAMPER, M.ª A. Las
monarquías del absolutismo
ilustrado, Síntesis, 1993.
PRATS, J. i VILALTA, J. M. La Europa
del siglo XVIII, Anaya, 1994.
TOCQUEVILLE, A. L'Antic Règim i la
revolució, Edicions 62, 1983.

RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT
A LA GUIA
Programació d’aula (pàg. 34-35)
Fitxes de reforç (pàg. 150-155)
Fitxa 1: El temps
Fitxa 2: Conceptes fonamentals
Fitxa 3: La Declaració de drets de la Revolució
anglesa
Fitxa 4: Felip V i el nou estat després de la guerra
de Successió
Fitxa 5: La divisió de poders
Fitxa 6: Demografia i agricultura a la Catalunya
del segle XVIII
Fitxes d’ampliació (pàg. 156-158)
Fitxa 7: L’Antic Règim al cinema
Fitxa 8: L’Antic Règim a Internet
Fitxa 9: Cirurgia i enginyeria a la Catalunya
del segle XVIII

68

Adaptació curricular (pàg. 276-285)
Fitxa 1: Societat i economia al segle XVIII
Fitxa 2: Canvis polítics al segle XVIII
Fitxa 3: Canvis ideològics i culturals del segle XVIII
Fitxa 4: El reformisme borbònic
Fitxa 5: La Catalunya del segle XVIII
Educació multicultural (pàg. 460-493)
Temps de lectura (pàg. 496-500)
Lectura 1: L’escassetat d’habitacions a la Barcelona
del segle XVIII
Lectura 2: Voltaire a Anglaterra
Lectura 3: La mort i els funerals de Carles III al dietari
del baró de Maldà
Cinema i Ciències socials (pàg. 570-571)
Esquilache
AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.

࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 69

1
RECURS 1. CRONOLOGIA DEL SEGLE XVIII

• Escriu els esdeveniments en el punt adequat de la línea del temps.

1700

1710

Any
1720

Esdeveniment

Tractat d’Utrecht que posa fi
a la guerra de Successió
per a la corona espanyola.
Mor Lluís XIV de França. Lluís XV
el succeeix en el tron.

1733-1735

Guerra de successió a Polònia.
Guerra de successió austríaca.

1746

Pujada al tron de Ferran VI.

1748

Publicació de l’obra L’esperit
de les lleis, de Montesquieu.

1751

Apareix el primer volum de l’obra
Enciclopèdia.

1759

Pujada al tron de Carles III.

1756-1763

Guerra dels Set Anys.

1762

Es publica Del contracte social,
de Rousseau.

1766

Motí d’Esquilache.

1776

Adam Smith publica La riquesa de
les nacions.

1788

Pujada al tron de Carles IV.

1789

1760

1714

1740-1748

1750

Guerra de Successió per a la
corona espanyola.

1715

1740

Mor John Locke, pensador i primer
teòric del liberalisme.

1701-1714

1730

1704

Comença la Revolució Francesa.

1770

1780

1789


69

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 70

RECURS 2. SISTEMES POLÍTICS DE L’ANTIC RÈGIM
• Completa l’esquema següent sobre els règims polítics de l’Antic Règim.

SISTEMES
POLÍTICS

PAÏSOS REPRESENTANTS

FRANÇA

GRAN BRETANYA

PODERS DELS REIS ABSOLUTS

LÍMITS AL PODER ABSOLUT

• POLÍTICA:

• ECONOMIA:

• ECONOMIA:

• SOCIETAT:

70

• POLÍTICA:

• SOCIETAT:


No privilegiats
Exterior

Página 71

COMERÇ

15:47

Privilegiats

INDÚSTRIA
IMPULSADA PER

30/7/08

Propietat de la terra

INDÚSTRIA I COMERÇ

830992 _ 0067-0148.qxd


AGRICULTURA

RECURS 3. L’ECONOMIA A L’ANTIC RÈGIM

• Completa.

L’ECONOMIA
DE L’ANTIC RÈGIM

Interior

A través de

PRODUCCIÓ DE SUBSISTÈNCIA

1
1

71

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 72

RECURS 4. IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME
• Compara les dues ideologies i indica qui les va aplicar.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE LA IL·LUSTRACIÓ

CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DEL LIBERALISME

POLÍTICA

POLÍTICA

ECONOMIA

ECONOMIA

SOCIETAT

SOCIETAT

• Aquí tens el cas concret dels monarques espanyols del segle XVIII.
Aplica el que has vist abans en aquest quadre.

MONARQUES

FELIP V

CARLES III

CARLES IV

MESURES POLÍTIQUES

MESURES
ECONÒMIQUES

MESURES SOCIALS

72


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 73

1
RECURS 5. EUROPA AL SEGLE XVIII

• Escriu el nom dels principals Estats d’Europa del segle XVIII.


73

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 74

RECURS 6. CATALUNYA AL SEGLE XVIII
• Reconeix les imatges següents i anota quina importància tenen en la Catalunya del segle XVIII.

El cirurgià
Pere Virgili.

74


830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 75

Les revolucions polítiques
(1776-1848)



2

30/7/08

Més recursos
ENLLAÇOS


Els epígrafs 2, 3, 4, 5 i 6 del llibre són els que es poden considerar fonamentals
per comprendre en què van consistir les revolucions burgeses i la Restauració
a Europa. Quant a les activitats, les més idònies són les que apareixen
als requadres «Idees clau», així com les que aprofundeixen la comprensió
de mapes i les activitats de repàs que apareixen amb les denominacions
«Recorda» i «Explica».

Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà.
Pel que fa als exercicis, a més del que hem dit per a l’itinerari 1, recomanem
que es facin les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 7 i 10, sobretot les activitats d’anàlisi.

Els continguts d’aquest apartat són similars als de l’anterior, i s’hi inclouen,
a més, les activitats 8 i 9 i els apartats «Tècniques d’estudi», «Saber llegir»
i «Comprendre el present», que ofereixen una altra visió de les revolucions
esmentades des del punt de vista de les caricatures i dels drets humans.

http://clio.rediris.es/udidactica/
sufragismo2/index.htm
http://www.ub.es/histodidactica/
webquests.htm
http://inmf.org/eveneno.htm
http://www.histoirealacarte.com/
carte/1_histoire-europe-XIXcongres-vienne.php
http://www.claseshistoria.com/
revolucionesburguesas/
esquema.htm
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.
jsp?NDCHEC=0055146
BIBLIOGRAFIA
BLANNING, T. C. W. El siglo XIX.
Historia de Europa, Crítica, 2002.
HOBSBAWM, Eric, La era de la
revolución, Crítica, 2003.
McPHEE, Meter, La Revolución
Francesa, 1789-1799, Crítica,
2003.
PALMADE, Guy, La época de la
burguesía, Siglo XXI, 1990.
SOBOUL, Albert, La Revolució
francesa, Edicions 62, 1997.

A LA GUIA
Fitxa 10: El temps
Fitxa 12: Simón Bolívar
Fitxa 13: Les revolucions polítiques a la literatura
Fitxa 14: Les revolucions polítiques al cinema
Fitxa 15: Les revolucions polítiques a Internet
Fitxa 6: La revolució americana
Fitxa 7: L’esclat de la Revolució Francesa
Fitxa 8: La radicalització de la Revolució Francesa
Fitxa 9: L’època de Napoleó

Fitxa 10: La Restauració
Fitxa 11: Noves revolucions (1820-1848)
Fitxa 12: La independència d’Hispanoamèrica
Fitxa 13: L’art
Lectura 4: La Revolució Francesa
Lectura 5: La Constitució francesa del 3 de setembre
de 1791
Lectura 6: Retrat d’un influent polític francès: Joseph
Fouché
Historia de dos ciudades
a l’aula.


75

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 76

RECURS 7. CRONOLOGIA DE LES REVOLUCIONS
• Calca la línia del temps i indica-hi els esdeveniments de la cronologia.

1787

Revolució Francesa

Execució de Lluís XVI (gener). Convenció dels jacobins
o montagnards (juliol). Comença el terror.

1794

Reacció termidoriana (27 de juliol).
Directori (fins el 1799). Constitució de l’any III.
Conspiració dels iguals (Babeuf).
Cop d’estat de brumari (Napoleó Bonaparte).
Napoleó, emperador de França. Comença l’imperi
(fins el 1814).

1808

L’exèrcit napoleònic envaeix Espanya. Comença la
guerra de la Independència.

1813

Les tropes franceses abandonen Espanya.

1814

Napoleó abdica. Es restaura la monarquia a França
(Lluís XVIII).

1814-1815

Congrés de Viena: nou mapa d’Europa.

1815

Imperi dels Cent Dies (març-juny).
Napoleó és derrotat a Waterloo.
Confederació Germànica, que substitueix
el Sacre Imperi Romanogermànic.
Comença el moviment d’independència de Grècia
contra el domini turc.
Carles X, rei de França.

1830

Revolució de juliol a París. Lluís Felip Josep d’Orleans,
nou rei. Turquia reconeix la independència
de Grècia.

1831

Independència de Bèlgica. Constitució belga,
model de monarquia constitucional.

1834

Creació de la unió duanera alemanya (Zollverein),
dirigida per Prússia.

1848

Imperi napoleònic i Restauració

1793

1824

Nova onada revolucionària

Destitució de Lluís XVI: es proclama la I República.

1821

76

1792

1804

1848

Primera Constitució francesa.

1799

1821

1791

1797

1815

Constitució Civil del Clergat.

1795

1804

Reunió dels Estats Generals a Versalles: comença la
Revolució a França.

1790

1799

Assemblea dels notables.

1789

1787

Revolució democràtica a França. Fi de la monarquia.
La revolució s’estén pels estats italians,
Prússia, Àustria, Hongria i Estats Pontificis.
Assemblea de Frankfurt.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 77

2
RECURS 8. LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LA FRANÇA NAPOLEÒNICA

ESDEVENIMENTS
DESTACATS


• Completa els quatres següents.

MESURES
MÉS IMPORTANTS

FASES

1789
1790

(

-

)

(

-

)

(

-

)

(

-

)

1791
1792
1793
1794
1795
1796
1797
1798
1799

ESDEVENIMENTS
DESTACATS

MESURES
MÉS IMPORTANTS

FASES

1799
(

-

)

(

-

)

(

-

)

1803
1804
1814
1815


77

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 78

RECURS 9. L’IMPERI NAPOLEÒNIC
• Compara els mapes i escriu-hi a sota el nom dels països actuals que van pertànyer,
totalment o parcialment, a l’Imperi napoleònic o que en van ser aliats.
NORUEGA

França el 1789
Conquestes de la Convenció
des de 1792
Annexions a l’Imperi des de 1804

SUÈCIA

DINAMARCA
GRAN BRETANYA

Estats dominats per Napoleó

IMPERI

PRÚSSIA
(aliat 1807-1813)

Estats independents aliats
Principals països adversaris

CONFEDERACIÓ

Límit de l’Imperi napoleònic

RUS

GRAN DUCAT
DE VARSÒVIA

DEL
IMPERI AUSTRÍAC
(aliat 1809-1813)

RIN
FRANÇA

CONFEDERACIÓ
HELVÈTICA
REGNE

PROVÍNCIES
IL·LÍRIQUES

SAVOIA

O CE À
A TL À N TI C

D’ITÀLIA

Ne

gre

PO

RT

UG

AL

m

ar

IMPERI
ES P A N Y A

NÀPOLS

OTOMÀ

m ar
Medit er r an i
À F RIC A

Imperi napoleònic.

Europa a l’actualitat.

78


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 79

2

1820


• Situa en l’eix cronològic les principals
revolucions polítiques i nacionalistes
del segle XIX.
• Situa en el mapa els esdeveniments
que has ordenat en l’eix cronològic.

REVOLUCIONS LIBERALS

UNIFICACIONS NACIONALS

RECURS 10. LIBERALISME I NACIONALISME

Vermell

Revolucions liberals
Verd

Unificacions polítiques

• Destaca el contorn dels nous països
sorgits arran de la ideologia nacionalista.
Penses que van canviar la fisonomia
configurada pel congrés de Viena?
• Enumera els estats que van englobar.

1830

Congrés de Viena, 1815.
REGNE
DE
NORUEGA
REGNE
DE
SUÈCIA
REGNE

Adquisicions
territorials
Principals estats
coixí
Unió

DE
DINAMARCA

Estats fundadors
de la Santa Aliança

RUS

Límit de la
Confederació
Germànica

LUX.

REGNE
IMPERI
DE
BAVIERA
AUSTRÍAC
REGNE
CONFEDERACIÓ
DE
HELVÈTICA
REGNE
FRANÇA
LLOMBARDOVÈNETO
PARMA
MÒDENA
TOSCANA
IMPERI

OCEÀ
ATLÀNTIC

REGNE
DE
PORTUGAL

IMPERI

GRAN
BRETANYA REGNE
REGNE
DELS
DE
PAÏSOS
REGNE DE PRÚSSIA
BAIXOS
POLÒNIA

ESTATS
DE L’ESGLÉSIA

REGNE

OTOMÀ

D’ESPANYA

1848

REGNE DE
PIEMONT-SARDENYA

mar

Mediterrani

REGNE
DE LES DUES
SICÍLIES


79

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 80

RECURS 11. LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA
• Dibuixa a la zona d’Amèrica del Nord les Tretze Colònies i marca amb una creu a les ciutats més
destacades del procés independentista.
• Busca els països d’Hispanoamèrica que es van independitzar a la primera meitat del segle XIX
i escriu-hi la data i el protagonista de la independència.

60º

160º

0º

cer

140º

cle

120º

40º
60º

la
po

àr
tic

r

160º

60º

40º

40º

N

140º

20º

trò

pic

de

Cà

nc

20º

er

20º

equad

or 0º

20º

20º

rni

rico

ic
tròp

ap
de C

40º

120º

80

40º

100º

80º

60º

40º


830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 81

La Revolució Industrial


Més recursos


3

30/7/08

ENLLAÇOS


revolindustrial_00.html
http://www.educahistoria.com/
reportajes/mov_obrero/
http://www.spartacus.schoolnet.co.uk
http://encina.pntic.mec.es/
~cgonza37/miWebQuest/
WQRevIndustrial.htm#Credits
http://www.xtec.cat/~jbuxader/histori
a/temes/contemp/revolucioindust
rial.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1750-revindustrial.htm


BIBLIOGRAFIA

Com a activitats, a més de les esmentades per a l’itinerari 1, són adequats
tots els exercicis de la unitat, que se centren en l’anàlisi i comparació
de situacions que van conduir al desenvolupament de la indústria,
i també en l’aparició de la societat de classes. També es podria fer la resta
d’activitats de repàs.

BALDÓ, M. La revolución industrial,
Síntesis, 1993.
ESCUDERO, A. La revolución
industrial, Anaya, 1990.
VILLAS TINOCO, S. Las claves
de la revolución industrial,
1733-1914, Planeta, 1990.
SERRALLONGA, J. Els moviments
socials, segle XIX, UAB, 2006.
FARMAN, J. La Revolució industrial,
Molino, 2000.


En aquest itinerari seria convenient centrar-nos en els apartats 2, 4, 5, 6 i 7,
per comprendre el desenvolupament de les diverses revolucions industrials,
i també els canvis socials i culturals que van originar.
Quant a les activitats de la unitat, és recomanable fer les que es plantegen
als apartats «Idees clau» i també els exercicis 1 i 2 de les activitats
de repàs.

Els apartats més necessaris per a aquest itinerari són les pàgines finals,
que aprofundeixen els aspectes concrets de la Revolució Industrial.

A LA GUIA
Fitxa 16: El context espacial i el temps
Fitxa 18: El marxisme
Fitxa 19: L’encíclica Rerum Novarum
Fitxa 20: La Revolució Industrial a la literatura
Fitxa 21: La Revolució Industrial al cinema
Fitxa 22: La Revolució Industrial a Internet
Fitxa 14: La Revolució Industrial
Fitxa 15: La Primera Revolució Industrial

Fitxa 16: La revolució dels transports
Fitxa 17: La Segona Revolució Industrial
Fitxa 18: Efectes de la industrialització
Fitxa 19: L’aparició de les classes socials
Fitxa 20: El moviment obrer
Fitxa 21: El canvi cultural
Lectura 7: Sota terra: el treball a les mines del segle XIX
Lectura 8: L’era del petroli
Cinema i Ciències socials (pág. 574)
Oliver Twist
a l’aula.


81

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 82

RECURS 12. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1710

Abraham Darby utilitza per primera vegada
el carbó de coc per a la fosa de ferro.

1859

1747-48

Kay introdueix la llançadora volant a França
i John Holker, la Jenny.

1864-67 Forn elèctric de Martin i Siemens

1752

Franklin inventa el parallamps.
Primera foneria industrial a França.

1763

Hargreaves inventa la primera màquina de filar
(la Spinning-Jenny).

1767

Nova màquina de filar d’Arkright (waterframe),
moguda per energia hidràulica.

1769

Màquina de vapor, patentada per James Watt.

1771-79

Arkwright i Strutt construeixen la primera fàbrica
industrial moderna (Cromford Mill).

1774

Màquina de filar de Samuel Crompton
(patent el 1779).

1867

Segona Revolució Industrial

1757

Inici de l’extracció de petroli a Pennsilvània
(EUA).

Dinamo.

1867

Dinamita.

1867

Formigó armat.

1876

Telèfon.

1877

Fonògraf.

1878

Llum de filament incandescent (bombeta).

1879

Primer gratacel a Chicago.

1885

Automòbil. Producció en sèrie de Ford.

1895

Cinematògraf.

1896

Ràdio. Marconi comercialitza l’invent.

James Watt aconsegueix que la màquina
de vapor es pugui aplicar al transport.

1897

Telègraf sense fils.

1783

Primera ascensió en globus, de Montgolfier.

1903

Aeroplà, primer vol dels germans
Wright.

1785

Primer taller mecànic, patent d’Edmond
Cartwright.

1911

Funcionament del primer tanc.

1785

Es construeixen els primers alts forns a França
(Le Creusot).

1789

Edmon Cartwright obre una fàbrica a Yorkshire
amb 20 telers mecànics moguts a vapor.

1790

Filadora automàtica, de William Kelly, moguda
per energia hidràulica. Eli Whitney inventa
la màquina de desmotador de cotó.

1796

Parker inventa el ciment.

1800

Primera experiència de fabricació en sèrie
(fàbrica d’armes de Whitney, als EUA).

1802

Pila elèctrica, de Volta.

1815

Primera locomotora de Georges Stephenson.

1822

Teler mecànic de Richard Roberts.

1825

Primera línea de ferrocarril a vapor
a la Gran Bretanya (Stockton-Darlington).

1829

Robert Stephenson aplica per primera vegada
la màquina de vapor al ferrocarril,
amb la construcció de la primera locomotora
que utilitzava calefacció tubular
(la rocket: cohet).

1830

S’inaugura el ferrocarril de Manchester
a Liverpool (primera línea regular).

1833

Primer vaixell de vapor que travessa l’Atlàntic
(el canadenc Royal William).

1838

El navili de vapor Great Western fa la travessia
de l’Atlàntic des d’Anglaterra fins a Amèrica.

1844

Primera línea del telègraf elèctric de Samuel
Morse (patent de 1840).

1846

Elias Howe inventa la màquina de cosir.

1848

Primera Revolució Industrial

1782

Primera línea de ferrocarril espanyol
(Barcelona-Mataró). The Great Britain, primer
navili de vapor de ferro amb hèlix.

• Compara i respon:
En quins sectors es van centrar les innovacions
de la Primera Revolució Industrial?

Quins sectors nous es van desenvolupar a la Segona
Revolució Industrial?

Quines innovacions de la Primera
i la Segona Revolució Industrial continuen vigents
avui dia?

1864-69 Primer transatlàntic nord-americà.

82


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 83

3
RECURS 13. LA PRIMERA I LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

PRIMERA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL


• Completa el quadre sinòptic per establir les diferències entre la Primera i la Segona Revolució
Industrial.

SEGONA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL

ÈPOCA EN QUÈ ES VA PRODUIR

FONTS D’ENERGIA
CARACTERÍSTIQUES

MOTOR QUE ES DESENVOLUPA

INDÚSTRIES QUE IMPULSEN
EL PROCÉS
MITJANS DE TRANSPORT
QUE ES DESENVOLUPEN

PAÏSOS QUE DESTAQUEN

• Completa el mapa. Pinta d’un color el país en què es va originar la Revolució Industrial
i d’un altre els països per on es va expandir.


83

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 84

Innovadors
Tradicionals

Grups integrants

Economia
preindustrial

SOCIETAT

Absolutisme

Jerarquia
social

SOCIETAT

RECURS 14. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA DE CLASSES

84


830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 85

Nacions i imperis
(1850-1914)



4

30/7/08

Més recursos
ENLLAÇOS


Els continguts imprescindibles d’aquesta unitat per entendre els canvis sorgits
abans de la Primera Guerra Mundial a Europa i al món són els apartats 1, 2, 4
i 5. Quant a les activitats, si es fan les dels apartats «Idees clau», es reforcen
els coneixements bàsics de la unitat.

Itinerari 2: continguts clau
Caldria insistir que es fessin les activitats dels mapes, per ubicar bé el tema
de l’imperialisme, la de l’expansió cap a l’oest dels Estats Units i la unificació
d’Alemanya i Itàlia. Concretament, són les activitats 1 i 7 i les de repàs.
També caldria que es fessin les activitats 2, 3, 4, 5 i 6 per comprendre
els canvis ideològics de l’època.

Els continguts més amplis són els apartats «Saber llegir» i «Investigar»,
que aprofundeixen el tema del colonialisme, així com les activitats
relacionades amb la cultura d’aquest període.

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia
/contextos/
www.fortunecity.es/imaginapoder/
humanidades/587/imperialismo.htm
www.mgar.net/africa/coloniza.htm
www.neoliberalismo.com/
imperialismo_teoria.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i
d=18834&p_ex=en%20guardia
http://www.catradio.cat/reproductor/a
udio.htm?ID=140531
OBRES DE DIVULGACIÓ
CÉSAIRE, Aimé. Discursos sobre
el colonialismo, Col. Cuestiones
de antagonismo. Akal, 2006.
COMELLAS, J. l. Los grandes imperios
coloniales, Rialp, 2001.
PAGÈS, P. Las claves del
nacionalismo y el imperialismo,
Planeta, 1991.
CREUS, J. Àfrica i els europeus:
el colonialisme, Graó, 1994.

A LA GUIA
Fitxa 23: El context espacial
Fitxa 24: El temps
Fitxa 26: La independència de Grècia
Fitxa 27: Els fonaments de l’imperialisme britànic
Fitxa 28: Nacions i imperis a la literatura
Fitxa 29: Nacions i imperis al cinema
Fitxa 22: La unificació d’Alemanya i Itàlia
Fitxa 23: Estats Units al segle XIX
Fitxa 24: Diversos sistemes polítics del segle XIX

Fitxa 25: El perquè del colonialisme europeu
Fitxa 26: Principals imperis europeus
Fitxa 27: Art del segle XIX
Lectura 9: Conseqüències culturals de l’imperialisme
Lectura 10: La conquesta de l’Oest americà
Lectura 11: Homes blancs vs. pellroges
Allò que el vent s’endugué
Cinquanta-cinc dies a Pequín
La diligencia
a l’aula.


85

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 86

RECURS 15. CRONOLOGIA
• Completa els esdeveniments que falten a la cronologia.

Unificació alemanya

1815

Confederació Germànica (presidida per Àustria).

1834
1863-1864

Guerra pels ducats danesos.

1866

Batalla de Sadová, creació de la Confederació d’Alemanya del Nord.

1870
1871

Unificació
italiana

1848

Aixecament dels milanesos contra els austríacs. Derrota dels italians.

1859
1861

Es convoca a Torí un parlament per a tot Itàlia.

1866

Annexió de Venècia a Itàlia.

1870

Construcció
dels EUA

1845

La Gran Bretanya cedeix Oregon als Estats Units. Annexió de Texas.

1848

Annexió de Nou Mèxic i Califòrnia.

1845-1870

Expansió cap a l’oest.

1860
1861-1865
1869

Inauguració del canal de Suez.

1877

La reina Victòria d’Anglaterra, emperadriu de l’Índia.

1877

L’expedició de Stanley arriba fins a la desembocadura del riu Congo.

1882

Ocupació anglesa d’Egipte.

Expansió imperialista

1884-1885
1887

Creació de la Unió Indoxinesa.

1899-1902
1894-1895

Guerra entre la Xina i el Japó.

1898

Crisi de Fachoda.

1898

Guerra entre Espanya i Amèrica del Nord a Cuba i Filipines.

1900

Rebel·lió dels bòxers.

1905

Guerra entre Rússia i el Japó.

1905

La crisi del Marroc (Tànger).

1911

Itàlia annexiona Líbia.

1911

2a crisi del Marroc (Agadir).

1914

86


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 87

4

RECURS 16. LES UNIFICACIONS D’ALEMANYA I ITÀLIA

1815

1825

1835

1845

1855

1865

1870

• Situa a l’eix cronològic els principals esdeveniments
i etapes de la unificació italiana i alemanya.
• Acoloreix els mapes per representar la unificació italiana
i alemanya. Fes servir un sol color, però diferents tons.
El to més viu representarà el territori que va dirigir
la unificació, i tons successius, cada vegada més clars,
els diferents territoris que es van anar incorporant
als nous estats.


87

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 88

RECURS 17. EUROPA AL FINAL DEL SEGLE XIX

• Situa els diferents països europeus i les seves capitals.
• Acoloreix els diferents països segons les llegendes següents:
Vermell

Verd

88

Països amb sistemes liberals.
Països amb monarquies autoritàries.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 89

4
RECURS 18. ELS PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS

Marró
Imperi francès
Verd

Imperi italià

Taronja
Imperi britànic

POSSESSIONS

PACÍFIC

OCEÀ

O

C

E À

Vermell

Imperi alemany

A N T
À R
T I
C

ÍNDIC

C I A L
G L A

ATLÀNTIC

OCEÀ

OCEÀ

GLACIAL

ÀRTIC

OCEÀ

Morat

Imperi holandès

PACÍFIC

OCEÀ

• Acoloreix els imperis segons la llegenda del mapa.


89

830992 _ 0067-0148.qxd

5

30/7/08

15:47

Página 90

Espanya i Catalunya
en el segle XIX

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT

Més recursos


ENLLAÇOS

Tot el tema és important perquè els alumnes comprenguin els canvis tant
polítics com socials i econòmics que van tenir lloc a Espanya i Catalunya al segle
XIX. Els apartats absolutament imprescindibles són els que fan referència
a l’evolució política.
Quant a les activitats, són recomanables les incloses a «Idees clau».

Encara que en el primer itinerari es recomana estudiar tot el tema, quant
a les activitats, seria convenient fer les que acompanyen el text expositiu,
així com les activitats de repàs.

La resta de les activitats del tema són convenients per al tercer itinerari,
sobretot les d’anàlisi de la Constitució de 1812. També són recomanables
per a aquest itinerari els apartats «Saber llegir» i «Investigar», sobre les altres
constitucions d’aquest segle i la vida quotidiana a Espanya i Catalunya.

http://www.historiasiglo20.org/HE/
9.htm (10 y 11)
http://www.iescasasviejas.net/histo/
TEMAAR.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia
/personajes/5597.htm
http://www.veuobrera.org/
http://www.xtec.es/~jrovira6/
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/
renaixenca/index.html
BIBLIOGRAFIA
ARTOLA, M. Antiguo Régimen
y revolución liberal, 1983.
PALACIO, V. La España del siglo XIX,
1808-1898, 1978.
PASCUAL, P. Agricultura i industrialització
a la Catalunya del segle XIX, 1990.
MARFANY, J. La cultura del
catalanisme: el nacionalisme
català en els seus inicis, 1995.
GALÍ, J. La Renaixença catalana:
persones i institucions, 1997.

A LA GUIA
Fitxa 31: El temps
Fitxa 33: El Decret de València
Fitxa 34: La Pragmàtica Sanció
Fitxa 35: La revolució de 1868
Fitxa 36: El catalanisme (segle XIX)
Fitxa 37: El caciquisme
Fitxa 38: La industrialització a Catalunya
Fitxa 39: Moviments socials a Catalunya
Fitxa 40: Espanya i Catalunya (segle XIX) a la literatura
Fitxa 41: Espanya i Catalunya (segle XIX) al cinema
Fitxa 42: Espanya (segle XIX) a Internet
Fitxa 42: Espanya i Catalunya (segle XIX) a Internet
Fitxa 28: La guerra de la Independència
Fitxa 29: El regnat de Ferran VII

90

Fitxa 30: El regnat d’Isabel II
Fitxa 31: Societat i economia a la segona meitat
del segle XIX
Fitxa 32: El Sexenni Democràtic i la Restauració
Fitxa 33: Industrialització i moviment obrer
a Catalunya (segle XIX)
Lectura 12: La fam del poble madrileny durant la
dominació francesa
Lectura 13: L’epidèmia de febre groga del 1870
a Barcelona
Lectura 14: Principis i orientacions de la Institución
Libre de Enseñanza
Lectura 15: Acords de la Junta Directiva
de l’Associació Catalanista de Reus
Lectura 16: L’arrencada industrial a Sabadell
Cinema i Ciències socials (pàg. 579)
El abuelo
Al CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat
a l’aula.


830992 _ 0067-0148.qxd

5/8/08

09:21

Página 91

5
RECURS 19. CRONOLOGIA D’ESPANYA AL SEGLE XIX

• Distingeix les etapes de la història d’Espanya al segle XIX amb un color diferent i escriu-ne
els noms.
• Completa el quadre cronològic amb els principals fets de cada període.

1808
1808-1814

1814

1814-1833

1833

1833-1868

1868

1868-1873

1873
1875

1885
1875-1885


91

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 92

RECURS 20. CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX
• Completa el següent quadre comparatiu de les diferents constitucions del segle XIX a Espanya.
Pots utilitzar la informació que ofereix la pàgina web:
http://www.cefax.org/tecno/aulah02/les_constitucions.htm.

CONSTITUCIONS

GOVERN

1812

PRINCIPIS
POLÍTICS

PRINCIPIS
SOCIALS

ALTRES
CARACTERÍSTIQUES

Lliberal
Corts de Cadis

1837

1845

1869

1876

92


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 93

5
RECURS 21. PERSONATGES DEL SEGLE XIX

1

2

3

4

5

6

7

8


• Escriu el nom que correspongui a cada imatge i també l’any en què va governar.

9

10

1.

6.

2.

7.

3.

8.

4.

9.

5.

10.


93

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 94

RECURS 22. EL CATALANISME AL SEGLE XIX
• Identifica les següents imatges. Assenyala quins fets rellevants mostren o en són testimoni.
• Quins continguts es troben al Diari Català? Classifica segons aquests dos adjectius
les altres dues imatges.

94


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 95

5
RECURS 23. CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS

mar

Cantàbric
Santander Bilbao
Gijón

la Corunya

FERROCARRIL
Via fèrria 1848-1855

a Baiona
a Perpinyà


Pamplona
Lleó
Palència


Zamora

Girona

Burgos

Lleida

Valladolid

Saragossa

a Porto

Segòvia

Salamanca
a Lisboa

Àvila

O C EÀ
ATLÀNTIC


• Relaciona el dos mapes. Quines zones creus que eren les més industrialitzades? Per què ho penses?

Càceres
a Lisboa

Badajoz
a Lisboa

Huelva

Sevilla

Tarragona

Madrid

Conca

Toledo
Ciudad
Real

València
Albacete

Còrdova

Múrcia

Granada
Cadis

Barcelona

Alacant

MAR
M E DI T E RRA N I

Màlaga

Mapa de la via fèrria d’Espanya al segle XIX.

Més de 70 hab./km2
Entre 51 hab. i 70 hab./km2
Entre 31 hab. i 50 hab./km2
Menys de 30 hab./km2

OCEÀ
ATLÀNTIC

mar
Mediterrani

OCEÀ

ATLÀNTIC

Mapa de la població d’Espanya el 1857.

95

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 96

RECURS 24. LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA: CANVIS SOCIALS
I MOVIMENT OBRER (SEGLE XIX)

Escala
19
ga
riu Llobre

quilòmetres

riu Freser

0

Berga

Ripoll
Borgonyà

riu Ter

t

Girona
riu Ter

riu

Vic

ner
rde

Ca

l’Ametlla de Merola
(1871)

Manresa

riu

Sedó
(1875)

at

eg

br

Llo

Güell
(1895)

96

Barcelona

Colònia
indudstrial
Sedó Nom i any
(1875) de fundació

• Assenyala els elements característics
de la industrialització que apareixen
en la imatge de Barcelona.
• On es troben les colònies industrials?
Quins avantatges i inconvenients
tenen respecte a les localitzacions
urbanes?
• L’obrerisme de la primera meitat
del segle XIX on va ser més significatiu?
Per què?
• Quins canvis es van produir en el
moviment obrer català quan va entrar
en contacte amb l’Associació
Internacional de Treballadors?


830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 97

Tensions i conflictes
(1914-1939)

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE
DE TEXT

Es pot considerar que l’estudi dels epígrafs 1, 2, 4, 5, 6 és suficient per
comprendre els conflictes de la primera meitat del segle XX i concretament
la Primera Guerra Mundial. Considerem adequades per a aquest itinerari les
activitats referents a mapes i al desenvolupament dels conflictes (les activitats
2, 4 i les categoritzades com a «Recorda» de les «Activitats de Repàs»),
a més a més de les incloses a «Idees Clau».

Però s’hauria d’aprofundir una mica més en les activitats que estudien els
efectes tant dels conflictes armats com del crac del 29. Aquestes activitats
són les 3, 5, 6, 7 i 8 i la resta de les activitats de repàs.

Les pàgines finals «Saber llegir» i «Comprendre el present» tenen un grau
de dificultat més alt que la resta d’activitats de la unitat, i ajudaran
els alumnes a aprofundir en temes com els tractats de la postguerra
i la igualtat de la dona.


6

30/7/08

Més recursos
ENLLAÇOS

http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/
http://www.xtec.es/~jbuxader/historia
/temes/contemp/primeraguerram
undial.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/i19002000.htm
economia_03_00.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/
historia/contextos/3112.htm
http://www.portalplanetasedna.com.
ar/crisis29.htm
BIBLIOGRAFIA
ABELLA, Rafael, i altres, Siglo XX:
los grandes hechos; La Primera
Guerra Mundial 1913-1920,
Orbis-Fabbri, 1995.
ARÓSTEGUI, Julio, La Europa de las
grandes guerras (1914-1945),
Anaya, 1994.
RENOUVIN, Pierre, La crisis europea
y la Primera Guerra Mundial:
(1904-1918), Akal, 1990.
TEMIN, P. Lecciones de la Gran
Depresión, Alianza Editorial, 1995.

A LA GUIA
Fitxa 45: El temps
Fitxa 47: Els Estats Units i la I Guerra Mundial
Fitxa 48: La Gran Depressió i el New Deal
de Roosevelt
Fitxa 49: La Primera Guerra Mundial a la literatura
Fitxa 50: La Primera Guerra Mundial al cinema
Fitxa 51: La Primera Guerra Mundial a Internet
Fitxa 34: Causes i desenvolupament de la I Guerra
Mundial

Fitxa 35: Conseqüències del conflicte
Fitxa 36: Els anys vint
Fitxa 37: Els anys trenta
Fitxa 38: Canvis socials i culturals en el període
d’entreguerres
Lectura 17: Les trinxeres a la Gran Guerra
Lectura 18: La lluita a la tercera dimensió: l’aviació
a la Primera Guerra Mundial
Camins de glòria
Els intocables d’Elliot Ness
a l’aula.


97

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 98

• Completa els fets que estan en blanc.

1905

Primera crisi marroquina.

Pau armada

1907
1908

Crisi de Bòsnia-Herzegovina.

1911

Segona crisi marroquina.

1912

Primera guerra balcànica.

1913

Agost:

1918

Guerra de trinxeres i de desgast.

1914

Novembre: Turquia entra a la guerra al costat dels imperis centrals.

1915

La Gran Bretanya promet donar suport a la independència àrab.

1915

Maig: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria.

1915

Octubre: Bulgària entra a la guerra al costat dels imperis centrals.

1916

Agost: Romania declara la guerra a Àustria-Hongria.

1917

Abril:

1917

Juny: Grècia declara la guerra als imperis centrals.

1917

Febrer-octubre:

1917

Novembre: Declaració de Balfour: Anglaterra favorable a la creació d’un estat jueu a Palestina.

1918

Març:

1918

Novembre:

1919

Abril:

1919

Juny:

1919

Octubre: Tractat de Saint-Germain (amb Àustria).

1920

Juny: Tractat de Trianon (amb Hongria).

1920

Agost: Tractat de Sèvres (amb l’imperi turc).

1920

Novembre: Tractat de Neuilly (amb Bulgària).

1921

Tractats de pau

Juliol:

1914

Primera Guerra Mundial

1914

Abril: Conferència de Londres (fixa l’import de les reparacions alemanyes).

1922-1923
1923

Gener:

1924
Octubre: Acords de Locarno.

1928

Agost: Pacte Briand-Kellog.

1929

Octubre:

1933

Gener:

1933

Anys 20 i 30

1925

Març: F. D. Roosevelt (Partit Demòcrata) inicia la presidència als Estats Units.

1933-1938

98


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 99

6
RECURS 26. CANVIS TERRITORIALS DESPRÉS DE LA I GUERRA
MUNDIAL

• Completa el mapa superior amb el nom dels països.
• Observa els mapes i escriu, al segon mapa, el nom dels estats que van aparèixer a Europa després
de la Primera Guerra Mundial.
• Fixa’t en l’extensió d’Alemanya abans i després de la Primera Guerra Mundial. Assenyala quins
territoris va perdre i enfront de quins països.
• Descriu l’evolució que reflecteixen els dos mapes de la divisió territorial europea.

OCEÀ
ATLÀNTIC

mar
M e d i t e r r a ni

Europa abans de la Primera Guerra Mundial.

Nous
estats
Mandat
anglès
Mandat
francès
Zona
desmilitaritzada
Zones
en disputa
Sota control
de la Societat
de Nacions
Zones en disputa,
desmilitaritzades
i pendents
de plebiscit

Europa després de la Primera Guerra Mundial.

99

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 100

Conferència

100


Socials

Polítiques

Econòmiques

ORÍGENS

CRAC DEL 29

CONSEQÜÈNCIES

EUA

SOLUCIONS

RECURS 27. EL CRAC DEL 29

830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 101

L’URSS,
un nou model d’estat

DE TEXT

Com que és una unitat breu, tots els epígrafs es podrien estudiar en el primer
itinerari, però es podria insistir més en els apartats 1, 3 i 4 per aclarir
en què va consistir la revolució bolxevic i la formació de l’URSS.
Quant a les activitats recomanades, a més de les incloses als requadres
«Idees Clau», també es poden fer les activitats 1, 3, 11, 12, 13, 14 i 15.

A més, es poden dur a terme les activitats centrades especialment
en el tema d’anàlisi i debat sobre el nou sistema polític instaurat a Rússia
(activitats 2, 4, 6, 7, 8 i 9).

En aquest itinerari caldria aturar-se en les activitats que tracten els aspectes
polítics de la revolució bolxevic, així com en l’apartat final «Saber llegir»,
que estudia tant els cartells de propaganda com la valoració de la Revolució
Russa.

Més recursos
ENLLAÇOS

www.artehistoria.com/historia/
contextos/3077.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1917russia.htm
http://www.marxists.org/catala/index.
htm
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.j
sp?NDCHEC=0055151&SFR=1
www.portalplanetasedna.com.ar/
rusa.htm
http://personales.com/espana/malaga
/Guardiolapage/tema7.html


7

30/7/08

BIBLIOGRAFIA
CAIRNS, T. El siglo XX, Historia del
mundo para jóvenes, Akal, 1996.
WEBER, H. Lenin, Edicions 62, 1993.
REED, J. Deu dies que trasbalsaren el
món, Edicions de 1984, 1986.
CORFE, T. Las revoluciones rusas,
Historia del mundo para jóvenes,
Akal-Cambridge, 1991.
DÍAZ DEL CORRAL, F. La Revolución
Rusa, Biblioteca Básica, Anaya,
1994.
RODRÍGUEZ FIERRO, A. La Revolución
rusa y el desarrollo de la URSS,
Col. Historia del mundo
contemporáneo, Akal, 1991.

A LA GUIA
Fitxa 53: El temps
Fitxa 54: La revolució soviètica
Fitxa 55: L’URSS a la literatura
Fitxa 56: L’URSS al cinema
Fitxa 39: La caiguda del tsarisme

Fitxa 40: La revolució bolxevic (I)
Fitxa 41: La revolució bolxevic (II)
Fitxa 42: La dictadura estalinista
Lectura 19: La fi d’una era i el principi d’una altra:
els esdeveniments del 25 d’octubre
Lectura 20: Aparicions públiques de Stalin
a l’aula.


101

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 102

RECURS 28. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ RUSSA
• Completa la cronologia amb els esdeveniments que falten.

1905
1905

1905

Octubre: Manifest imperial.

1906-1911

Fracàs de les reformes promeses pel tsar.

1914

Agost: Rússia intervé a la Primera Guerra Mundial.

1914-1916

Fracàs de les ofensives russes a la Primera Guerra Mundial.
Febrer:

1917

Març:

1917

Març-octubre:

1917

Octubre:

1918

Març:

1918

Juny: Dissolució de l’Assemblea Constituent.

1918

Juny: Execució del tsar Nicolau II i de tota la seva família.

1918-1921

Formació de l’URSS: De Lenin a Stalin

Fundació del soviet de Sant Petersburg, presidit per Trotski.

1917

Caiguda del tsarisme

1905

Guerra civil russa i comunisme de guerra.

1919

Març:

1921

Març: Motí de Kronstadt.

1921-1928

Nova Política Econòmica (NEP).

1922

Desembre:

1924
1924

Gener:

1923-1929

La lluita pel poder i el triomf de Stalin.

1927

Expulsió de Trotski, Kamenev i Zinoniev del Partit.

1929-1933

Primer pla quinquennal.

1934-1938
1936
1936-1939

Processos de Moscou.

1939-1941

102

Gener: Segona constitució de l’URSS.

Tercer pla quinquennal.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 103

7

Causa
Causes profundes

immediata


RECURS 29. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I FORMACIÓ DE L’URSS

REVOLUCIÓ SOVIÈTICA

ETAPES

GOVERN PROVISIONAL
DE

REVOLUCIÓ
D’OCTUBRE

GUERRA CIVIL

FORMACIÓ DE L’URSS

LENIN

STALIN

Organització internacional
Política

Política


103

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 104

RECURS 30. LES REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES

104

El 1922

El 1925

El 1929

El 1936

El 1940

Groc

Vermell

Verd

Taronja

Marró

REPÚBLIQUES SOCIALISTES
SOVIÈTIQUES

• Escriu el nom de les diferents repúbliques soviètiques que integraven l’URSS.
• Completa el mapa segons la llegenda.


830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 105

Feixisme i nazisme

DE TEXT

Tots els alumnes haurien d’estudiar els continguts referents a l’arribada del
feixisme italià i el nazisme alemany al poder (apartats 1, 3, 4), a més a més
de l’apartat 6, que els ajudarà a comprendre el començament de la Segona
Guerra Mundial.
També és important que facin les activitats referents als símbols feixistes,
així com a l’expansió alemanya (1 i 8).

En aquest itinerari es podrien aprofundir una mica més les polítiques
dictatorials posades en marxa tant a Itàlia com a Alemanya, sobretot a través
de les activitats 2, 3, 6 i 9.

En aquest itinerari seria convenient que centrar-nos en els efectes
que aquestes dictadures han tingut en el present, així com en els mecanismes
de manipulació cultural.
A més, són convenients els apartats «Saber llegir», «Comprendre el present»
i «Investigar», sobretot per aprofundir el tema de l’Holocaust.

Més recursos
ENLLAÇOS

http://www.educahistoria.com/
reportajes/fascismos/index.php
http://www.historiasiglo20.org/
enlaces/fascinazismo.htm
http://www.biografiasyvidas.com
http://www.amical-mauthausen.org/
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1922-italia.htm
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1933alemanya.htm
d=26023&p_ex=feixisme


8

30/7/08

BIBLIOGRAFIA
CERVERA JOVER, C. Los fascismos,
Historia del mundo
FRÍAS NÚÑEZ, M. Las democracias
parlamentarias en el período de
entreguerras, Historia del mundo
JULIÁ, S. i altres, El terremoto nazi.
Europa: fascismos y Frentes
Populares, Historia 16, 1983.
THORNTON, J. M. El nazismo
(1918-1945), Oikos-Tau, 1985.
ROIG, M. Els catalans als camps
nazis, Edicions 62, 2001.
BOSWORTH, R. J. B. Mussolini,
Península, 2003.

A LA GUIA
Fitxa 57: El temps
Fitxa 59: El feixisme i el nazisme a la literatura
Fitxa 60: El feixisme i el nazisme al cinema
Fitxa 43: Els feixismes a Europa
Fitxa 44: El feixisme a Itàlia

Fitxa 45: Alemanya abans de l’arribada de Hitler
Fitxa 46: El nazisme
Lectura 21: Les noves angoixes i el feixisme
Lectura 22: L’estiu del 1933 a Alemanya
Lectura 23: El control del funcionariat
en l’Alemanya nazi
El gran dictador
a l’aula.


105

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 106

• Completa els esdeveniments que falten a les cronologies.

1919
1920

Ocupació de fàbriques i terres.

1921

Fundació del Partit Comunista Italià.

La Itàlia feixista

1921
1922
1924

Eleccions de 1924. Assassinat de Matteotti.

1926-1928

Lleis feixistíssimes.

1935
1936

Intervenció a la Guerra Civil espanyola i formació de l’Eix Roma-Berlín.

1937

Pacte...

1939

Pacte...

1939

Invasió...

1919

Aixecament espartaquista.

1919
1921

Hitler, cap del NSDAP.

1923
1925

Hindenburg, president de la República.

L’Alemanya nazi

1933
1933
1933

Llei que atorga plens poders al Führer.

1934

Creació de la Gestapo.

1934
1935
1938
1938
1938

Conferència de Munic.

1939
1939

106


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 107

8
• Completa i compara els quadres amb l’ideari de la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi.
• Busca a les imatges els elements que has escrit als quadres.

CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME ITALIÀ

CARACTERÍSTIQUES DEL NAZISME ALEMANY



RECURS 32. IDEARI FEIXISTA I NAZI

107

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 108

RECURS 33. POLÍTICA EXPANSIONISTA ALEMANYA
• Completa el quadre a partir del mapa.

S U È C IA

D IN A M A RC A

M AR
B ÀL TIC

MAR
DEL
NORD

Danzig

riu

t

er

s

de

Su

Rin

Llocs annexionats

P O L Ò N IA

a

riu

riu

F R AN Ç A

Dan

el març de 1939
el setembre de 1939

ul

ALEMANYA

Renània

l’octubre de 1938

st

Od

el març de 1938

Ví

riu

Elba

el març de 1936

Prússia
oriental

ri u

Berlín

TERRITORIS OCUPATS
PER ALEMANYA

U RS S
Memel

ub

Bohèmia-Moràvia

i

ÀUSTRIA
S U ÏS S A

Dates de les annexions

Conseqüències de l’expansió

• Explica els conceptes següents relacionats amb la política exterior alemanya i a què va portar
cada un d’ells:
– Pangermanisme:

– Teoria de l’espai vital:

108


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 109

8
• Escriu a l’eix cronològic les principals mesures antisemites nazis.
• Relaciona cada imatge amb el període en què es va produir.

1932


RECURS 34: L’ANTISEMITISME A L’ALEMANYA NAZI

Imatge que il·lustra:

1937


1942


109

830992 _ 0067-0148.qxd

9

30/7/08

15:47

Página 110

La Segona Guerra Mundial

DE TEXT

Per comprendre tant els orígens com el desenvolupament i les conseqüències
de la Segona Guerra Mundial seria important estudiar tota la unitat en aquest
itinerari.
En les activitats potser és on es pot matisar i només és necessari fer
les que tenen relació amb el desenvolupament del conflicte en mapes (2, 4),
l’anàlisi de gràfics (7), les línies del temps (9) i els protagonistes del conflicte
(10 i 11).

En aquest itinerari, per aprofundir el contingut, es podrien fer algunes
activitats més complexes, com la 1, 3, 5, 6 i 8, que tracten l’anàlisi
i la interpretació dels efectes del conflicte, i també la creació de l’ONU.

El tercer itinerari està pensat per aprofundir aspectes de caràcter ètic i social
de la Segona Guerra Mundial, com ara el judici de Nuremberg i
la proliferació nuclear, que es troben als apartats «Saber llegir»
i «Comprendre el present».

Més recursos
ENLLAÇOS

http://www.aldeaeducativa.com/terra/
temas/tareas2.asp?which=99´
2guerramundial_00.html
http://2gm.balearweb.net/
http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1939guerramundial.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p
_tip=&p_cp=1&p_amb=&p_niv=
&p_are=&p_ex=segona+guerra+
mundial&p_to=Cle%F2patra&p_
alg=&x=14&y=11
http://www.xtec.cat/~jbuxader/histori
a/temes/contemp/segonaguerram
undial.htm
BIBLIOGRAFIA
ARTOLA, R. La Segunda Guerra
Mundial, Alianza Editorial, 1998.
BRUNET, J. P. i LAUNAY, M. De una
guerra a otra. 1914-1945, Col.
Iniciación a la Historia, Akal, 1991.
CAMBELL, J. La Segunda Guerra
Mundial, Aguilar, 1992.
BOURKE, J. La Segona Guerra
Mundial: història de les víctimes,
Empúries, 2003.
ARASA, D. 50 històries catalanes de
la Segona Guerra Mundial, Laia,
1998.

A LA GUIA
Fitxa 62: El temps
Fitxa 64: L’expansió alemanya i els anuncis de guerra
Fitxa 65: Winston Churchill i la resistència a tot preu
Fitxa 66: La Declaració Universal dels Drets Humans

Fitxa 48: L’ofensiva alemanya (1939-1941)
Fitxa 49: La victòria aliada (1942-1945)
Fitxa 50: Els acords de pau
Fitxa 51: Les conseqüències de la guerra
Lectura 24: El reglament d’un camp
de concentració
Lectura 25: La resistència jueva
Lectura 26: Hiroshima

Fitxa 67: La II Guerra Mundial a la literatura
Fitxa 68: La II Guerra Mundial al cinema
Fitxa 47: Causes del conflicte

110

U-571
a l’aula.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 111

9
• Indica a l’eix cronològic les diferents etapes en què es divideix la Segona Guerra Mundial i les
batalles principals.
• Situa als mapes els països ocupats per les potències de l’Eix i les principals batalles de l’ofensiva
aliada.

1939

1940

1941

1942

1943

1944


RECURS 35. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

1945

Les conquestes de l’Eix.

El contraatac aliat.


111

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 112

RECURS 36. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
• Completa el quadre cronològic sobre les conferències en les quals es va organitzar la postguerra i
fes servir el mapa per indicar els canvis que van tenir lloc.

CONFERÈNCIES
(

-

)

(

-

)

(

-

PAÏSOS
PARTICIPANTS

LÍDERS

ACORDS
OBTINGUTS

OCEÀ

ÀR TIC

GL ACIAL

1

ANNEXIONS
1

Salla (Finlàndia) per l’URSS

2

Carèlia (Finlàndia) per l’URSS

3

Estònia per l’URSS

4

Letònia per l’URSS

5

Lituània per l’URSS

6

Prússia Oriental (Alemanya) per l’URSS i Polònia

7

Pomerània (Alemanya) per Polònia

8

Silèsia (Alemanya) per Polònia

9

Bucovina-Galítzia Oriental-Polèsia-Wolínia (Polònia)
per l’URSS

10

Carpats ucraïnesos (Txecoslovàquia) per l’URSS

11

Bessaràbia (Romania) per l’URSS

12

Dobrudja (Romania) per Bulgària

13

Ístria (Itàlia) per Iugoslàvia

mar
de Noruega

2

3
4

mar
del
Nord

5
6
7
9
8

Frontera anterior a 1945
10

ZONES D’OCUPACIÓ ALIADES
D’ALEMANYA I ÀUSTRIA
Zona de l’URSS

11
13

12

mar Negre

Zona dels Estats Units
Zona del Regne Unit
Zona de França

112


)

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 113

9

Consell de Seguretat

Membres permanents

Organismes principals

ONU

Objectius

Altres organismes rellevants

Organismos
especializados


RECURS 37. L’ORGANITZACIÓ DE L’ONU


113

830992 _ 0067-0148.qxd

10

30/7/08

15:47

Página 114

Espanya i Catalunya
de 1902 a 1939

DE TEXT

Més recursos


http://www.segundarepublica.com/
index.php?opcion=6
http://www.guerracivil.org/
http://www.aviacioiguerracivil.org/
http://www.mhcat.net/oferta_museal/
exposici_permanent/els_anys_el_
ctrics
http://www.xtec.cat/recursos/socials/
eltemps/temps_h15.pdf
http://www.catradio.cat/reproductor/
audio.htm?ID=93650

En aquest itinerari és important centrar-nos solament en les crisis
de la Restauració, la Segona República i l’evolució de la Guerra Civil. Seria
convenient fer sobretot les activitats incloses als apartats «Idees clau»,
així com les de repàs del bloc final.

Dins d’aquest nivell seria convenient fer les activitats que acompanyen
el text expositiu.

En aquest tercer itinerari es poden fer les activitats plantejades al final
de la unitat, als apartats «Saber llegir», «Investigar» i «Comprendre
el present», que tenen com a finalitat que l’alumnat se centri més en
alguns aspectes concrets de la Guerra Civil espanyola.

ENLLAÇOS

BIBLIOGRAFIA
SECO SERRANO, C. i TUSELL, J. La
España de Alfonso XIII. El Estado
y la política, vol. XXXVIII, Espasa
Calpe, 1995.
VOLTAS, E. (dir.), La Guerra Civil a
Catalunya, Edicions 62, 2004.
PRESTON, P. La guerra civil
espanyola, Base, 2006.
ROGLAN, J. 14 d'abril: la Catalunya
republicana (1931-1939),
Cossetània, 2006.

A LA GUIA
Fitxa 70: El temps
Fitxa 72: El regeneracionisme
Fitxa 73: El catalanisme a la Restauració
Fitxa 74: Judici a la revolta de 1934
Fitxa 75: Espanya després de les eleccions
de febrer de 1936
Fitxa 76: La República a Catalunya
Fitxa 77: La Guerra Civil a Catalunya
Fitxa 78: Espanya (1902-1939) a la literatura
Fitxa 79: Espanya (1902-1939) al cinema
Fitxa 80: Espanya (1902-1939) a Internet
Fitxa 81: Catalunya (1902-1939) a la literatura
i al cinema
Fitxa 82: Catalunya (1902-1939) a Internet

114

Fitxa 52: El regnat d’Alfons XIII
Fitxa 53: La Segona República
Fitxa 54: La Guerra Civil espanyola
Fitxa 55: República i Guerra Civil a Catalunya
Fitxa 56: Vida i literatura als anys vint i trenta
Lectura 27: La fallida de la monarquia d’Alfons XIII
Lectura 28: Els costos econòmics directes
de la Guerra Civil
Lectura 29: Bellver de Cerdanya durant la II República
Lectura 30: Les fosses comunes de la Guerra Civil
a Catalunya
Las bicicletas son para el verano
Investigació (pàg. 607-638)
Memòria familiar
a l’aula.


30/7/08

15:47

Página 115

RECURS 38. CRONOLOGIA D’ESPANYA DE 1902 A 1939
• Indica a la línia del temps les etapes de la història d’Espanya entre 1902 i 1939.
• Llegeix les cronologies, selecciona els esdeveniments que et semblin més importants
i anota’ls a la línia. Després, justifica per què has seleccionat cadascun dels esdeveniments.

1902

10

830992 _ 0067-0148.qxd

1931

1936

1939


115

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 116

Majoria d’edat d’Alfons XIII.

1909

Guerra a Melilla. Setmana Tràgica.

1910

Creació de la CNT.

1912

Assassinat de Canalejas.

1917

Vaga general – Juntes militars de defensa.

1917-23

Governs de concentració.

1918-23

Pistolerisme patronal i terrorisme anarquista.

1921

Desastre d’Annual.

1923

Informe Picasso.

17 de juliol: Aixecament a Melilla.

1936

Dictadura de Primo de Rivera.

Febrer: Reunió de la Junta Militar presidida
per Sanjurjo.

1936

1923-30

1936

18 de juliol: Aixecament a la resta d’Espanya.
Resistència i fracàs de la rebel·lió a àmplies
zones. Inici de la guerra.

Directori militar.
Desembarcament d’Alhucemas.

1925

1936

Rendició d’Abd-el-Krim.

1930

1931

Assassinat del poeta Federico García Lorca.

1936

Setembre: Comitè de No-intervenció:
les democràcies aïllen la República.

1936

Arribada de voluntaris d’esquerres,
les Brigades Internacionals, a favor
de la República.

1936-37

Lluita per Madrid («No pasarán»,
establiment del front de la Casa de Campo
i Ciutat Universitària, batalles del Jarama i
de Brunete).

Govern de Berenguer.
Govern d’Aznar.

Victòria republicana a les eleccions
municipals.
1931

1936

Dimissió de Primo de Rivera.

Eleccions municipals.

Proclamació de la República.

Agost: «Pas de l’estret»: implicació
de l’Alemanya nazi a favor de Franco.
Enviament de tropes italianes.

Directori civil.

Guerra Civil

Alfons XIII i dictadura de Primo de Rivera

1902

Exili d’Alfons XIII.
Constitució democràtica.

Front del Nord: Bombardeig de Guernica.

Segona República

1931-33

1937

Aprovació de l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya.
1932

Llei de Reforma agrària.

1933

1934

1936

1936

Eleccions: Triomf de les dretes (CEDA).
Fundació de Falange Española.

Caiguda d’Astúries, Santander i País Basc
a mans franquistes.

1937-39

El front de l’Ebre: batalles de Terol, arribada
dels franquistes al Mediterrani, batalla
de l’Ebre i caiguda de Catalunya
(Barcelona, 29-1-1939).

1939

28 de març: Caiguda de Madrid.

1939

1 d’abril: Fi de la guerra.

Intent de cop d’Estat de Sanjurjo
(«Sanjurjada»).

1933-36

116

Governs de centre-esquerra.

Bienni conservador.
Vaga general revolucionària.
Repressió per F. Franco.
Eleccions: Triomf de les esquerres
(Front Popular).
18 de juliol. Aixecament militar.
Inici de la guerra.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 117

10
• Completa les taules amb els termes següents:
Setmana Tràgica, constitució de la Mancomunitat de Catalunya, El Poble Català, Enric Prat
de la Riba, Eugeni d’Ors, La Veu de Catalunya, noucentisme, Unió Federal Nacionalista
Republicana, aixecament armat a Prats de Molló, Lliga Regionalista, La nacionalitat catalana,
dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià, Institut d’Estudis Catalans, episodi del Cu-cut!
Política
Fets

Partits

Dirigents

Diaris

Moviment

Obra teòrica

Impulsors


RECURS 39. CATALUNYA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

Institucions

1901

1905

1909

1910

1914

1923

1926

Cultura

1906

1907


117

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 118

RECURS 40. LES POLÍTIQUES DE LA SEGONA REPÚBLICA
• Completa el quadre amb les principals mesures que es van prendre a cada etapa de la Segona
República.

ETAPES

REFORMES
ECONÒMIQUES

REFORMES
POLÍTIQUES

REFORMES
SOCIALS

BIENNI
PROGRESSISTA
(1931-1933)

BIENNI
CONSERVADOR
(1933-1935)

FRONT POPULAR
(1936)

• Uneix cada imatge amb l’etapa a la qual correspon.

118


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 119

10
RECURS 41. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

mar

Cantàbric

F R A N Ç A

Sant Sebastià

Oviedo
Burgos

Saragossa

AL

Segòvia
Terol

Madrid

Palma
València

Càceres

PO

RT

ATLÀNTIC

Barcelona

Àvila

UG

OCEÀ


• Acoloreix els següents mapes muts, seguint l’exemple del primer i la llegenda.

Còrdova
Sevilla

Granada

ma r
M ed i t erra n i

Cadis
OCEÀ ATLÀNTIC

Santa Cruz
de Tenerife
Las Palmas de
Gran Canaria

Ceuta
Melilla

GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Territori ocupat
per l’exèrcit de Franco
Territori ocupat
per l’exèrcit republicà

Espanya entre agost i setembre de 1936.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Blau

Zona nacionalista
inicial

Vermell

Zona republicana

Verd

Avenç
nacionalista

Espanya entre juliol i març de 1937.

Espanya entre abril i octubre de 1937.

Espanya entre octubre de 1937 i abril de 1939.


119

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 120

RECURS 42. CATALUNYA DURANT LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
• Cronologia: completa els fets que estan en blanc.

II República

1930

14 d’abril:
... L’Estatut d’autonomia.

1932

... Esquerra Republicana
El president Companys ...

1934

1936

i el govern espanyol ...
Febrer:
Juliol:

Guerra Civil

1936

i es constitueix el ...

1937

... els fets de maig.

La batalla de l’Ebre ...
1939
Abril:

• Compara la divisió territorial de Catalunya al 1936 i en l’actualitat. Quines diferències més
importants hi trobes?

Vall
d’Aran
Alta
Ribagorça
Pallars
Jussà

Aragó

França
Pallars
Sobirà
Alt
Urgell

Andorra
Ripollès
Garrotxa
Berguedà

Solsonès
Noguera

Alt
Empordà

Cerdanya

Osona

Pla
de l’Estany

Gironès

Selva
Vallès
Vallès Oriental
Anoia
Urgell
occidental
Maresme
Conca
Garrigues
Alt
de Barberà Penedès
Barcelonès
Baix
Alt
Baix
Priorat
Llobregat
Garraf
Camp
Penedès
Ribera Baix
Camp Tarragonès
Terra d’Ebre
ma r
Alta
Pla
Segrià d’Urgell

Baix Ebre

Segarra

Bages

Mediterra ni

Montsià

120


Baix
Empordà

830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 121

La guerra freda (1945-1991)

DE TEXT

En aquesta unitat, per entendre què va ser la guerra freda i quins dos blocs
va enfrontar, seria convenient estudiar els apartats 1, 3, 4 i 5.
Pel que fa a les activitats es podrien fer les relatives a les pàgines 1, 5, 7,
així com la 3, 8, 9 i 11 dels altres apartats.
També seria convenient fer les activitats plantejades als apartats
«Idees clau».

Més recursos
ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/GF/
http://www.portalplanetasedna.com.
ar/corea_vietnam.htm
http://www.solidaritat.ub.edu/observa
tori/dossiers/guerrafreda/guerrafr
eda.htm
http://www.tvcatalunya.com/p30minu
ts/30Item.jsp?idint=343&item=re
portatges
http://cv.uoc.edu/~mat/matII/cursoW
eb/guerrafreda/index.html


11

30/7/08

OBRES DE DIVULGACIÓ

En aquest itinerari es podrien concretar alguns aspectes de la guerra freda,
com ara els diferents conflictes de baixa intensitat que van tenir lloc
a les diverses etapes (apartats 2 i 6).
Les activitats que convindria fer en aquest itinerari se centren en l’anàlisi
i explicació de les fases de la guerra freda.

Els continguts d’aquest itinerari són similars als de l’anterior, incloent-hi
els apartats «Saber llegir» i «Investigar», que se centren en temes com
la «guerra de les galàxies» i la carrera espacial.

GARCÍA de CORTÁZAR, F. i LORENZO,
J. M. Historia del mundo actual,
1945-1992, Alianza Ed., 1991.
PANIAGUA, J. El mundo desde 1945,
Anaya, 1994.
PEREIRA, J. C. Los orígenes de la
Guerra Fría, Arco Libros, 1997.
TUSELL, J. El siglo XX, Manual de H.ª
de España, Historia 16, 1990.
VEIGA, F., i altres, La paz simulada.
Una historia de la Guerra Fría
1941-1991, Alianza, 1997.
VARELA, A. La guerra freda: Kennedy
i Jruschov, Graó, 1993.
VEIGA, F. La guerra freda, UOC, 2005.

A LA GUIA
Fitxa 83: El temps
Fitxa 85: John Fitzgerald Kennedy
Fitxa 86: La guerra freda a la literatura
Fitxa 87: La guerra freda al cinema
Fitxa 57: Definició i armes de la guerra freda
Fitxa 58: Els blocs en conflicte (I)
Fitxa 59: Els blocs en conflicte (II)

Fitxa 60: Les etapes de la guerra freda
Fitxa 61: Crisis més greus de la guerra freda
Fitxa 62: Distensió i rebrot de la guerra freda
Lectura 31: Conflictes regionals de la guerra freda:
l’exemple del Congo
Lectura 32: La carrera espacial
Uno, dos, tres
a l’aula.


121

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 122

RECURS 43. CRONOLOGIA DE LA GUERRA FREDA
• Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic.
1946

1950

Guerra de Corea.
L’URSS assaja la bomba H.
Creació de l’OTASE / Creació del pacte de Varsòvia.
Revolta d’Hongria.
Guerra al Vietnam. Intervenció francesa.
Conferència de països no alineats a Bandung.

1960

Ruptura URSS-Xina.

1961

Construcció del mur de Berlín.

1962

Crisi dels míssils a Cuba.

1963

Inici de l’escalada intervencionista dels EUA
al Vietnam.

1965

Invasió nord-americana de la República Dominicana.

1968

Tractat de no-proliferació nuclear. Primavera de Praga.

1970

La RF d’Alemanya inicia l’obertura a l’est (ostpolitik).

1972

Signatura dels acords SALT entre l’URSS i els EUA.

1973

Acords de París entre els EUA i el Vietnam del Nord.
Alto el foc al Vietnam.

1973

Cop d’estat de Pinochet a Xile.
Guerra del Yom Kippur.

1975

Retirada nord-americana del Vietnam.
Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació d’Hèlsinki.

1979

Revolució sandinista a Nicaragua.

1979

Revolució islàmica a l’Iran. Invasió soviètica
de l’Afganistan.

1980

Acords SALT 2.

1981

Ronald Reagan guanya les eleccions als EUA.
Iniciativa nord-americana de «guerra de les galàxies».
Invasió nord-americana de l’illa de Granada.

1985

Gorbatxov arriba al poder a l’URSS.

1987

Tractat de Washington per al desmantellament
dels míssils d’abast intermedi.

1988

George Bush (pare) guanya les eleccions als EUA.

1989

Normalització de les relacions Xina-URSS.
Caiguda del mur de Berlín.

1990

Reunificació alemanya.

1991

Tensió màxima

Creació de l’OTAN. Revolució xinesa.

1959

Època de distensió

1949

1955

Rebrot de la guerra freda

Bloqueig de Berlín / Cop de Praga.
Ruptura Iugoslàvia-URSS.

1957

122

1948

1956

1991

Doctrina Truman.

1952

1977

Pla Marshall. Kominform.

1947

1956

Informe Jdànov.

1947

1946

Dissolució del Pacte de Varsòvia. Desaparició de l’URSS.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 123

11
• Acoloreix els mapes d’Europa i del món de manera que s’hi vegi la divisió a les dues àrees
d’influència: soviètica i nord-americana.
• Situa en els mapes els principals conflictes que van enfrontar els dos blocs durant
la guerra freda.

GUERRA FREDA


RECURS 44. EL MÓN DIVIDIT

Vermell Influència soviètica

Verd

Influència nord-americana

Conflictes principals


123

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 124

RECURS 45. CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA

BLOCS

PAÍS HEGEMÒNIC

Sistema polític:

Divisió de poders:

Sistema de propietat:

Sistema comercial:

Sistema comercial:

Sistema de preus:

Sistema de preus:

Filosofia:

Filosofia:

Ideòlegs:

CARACTERÍSTIQUES
IDEOLÒGIQUES

Mètode electoral:

Sistema de propietat:

CARACTERÍSTIQUES
ECONÒMIQUES

Mètode electoral:
Divisió de poders:

CARACTERÍSTIQUES
POLÍTIQUES

Sistema polític:

Ideòlegs:

Principis bàsics:

Principis bàsics:

FORMES D’ENFRONTAMENT

124


830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 125

La descolonització

DE TEXT

La unitat sobre la descolonització és important en tota l’extensió que té, però
si no es vol estudiar cada continent en concret, els epígrafs 1 i 5
en proporcionen una visió general.
Quant a les activitats, seria convenient fer les que proposen analitzar
els mapes de la descolonització (activitats 2 i 5), així com les incloses
als apartats «Idees clau».

En aquest itinerari és important centrar-se en cada continent i en com
es va dur a terme la descolonització en cada indret. Això es pot concretar
en les activitats restants de la unitat, així com en les de repàs.

Com que es tracta d’un tema que inclou molts continents, és important situar
bé cada zona i sobretot l’estudi de l’Orient Mitjà (un conflicte que encara és
actiu). També convindria centrar-se en els apartats «Investigar» i
«Comprendre el present», que estudien els temes de les colònies espanyoles
i la relació entre descolonització i desenvolupament.

Més recursos
ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/GF/
descolonizacion.htm
http://www.un.org/spanish/
descolonizacion/main.htm
www.acnur.org/biblioteca/pdf/
2009.pdf
http://www.eumed.net/cursecon/18/
el_circulo_vicioso_del_subdesarr.
htm
http://www.xtec.es/~jbuxader/historia
/temes/contemp/descolonitzacio.
htm
http://www.intermonoxfam.org/


12

30/7/08

BIBLIOGRAFIA
DURET, A. Oriente Medio.
Crisis y desafíos, Salvat, 1995.
PNUD, Informe sobre Desarrollo
Humano 2003, Mundi-Prensa,
2003.
SANPEDRO, J. L. i BERZOSA, C.
Conciencia del subdesarrollo
veinticinco años después,
Taurus, 1996.
OLIVERES, A. Un altre món, Angle,
2006.
USALL R. Algèria viurà! França
i la guerra per la independència
algeriana, 1954-1962,
UdV, 2004.

A LA GUIA
Fitxa 89: El temps
Fitxa 91: La descolonització a la literatura
Fitxa 92: La descolonització al cinema
Fitxa 63: La descolonització
Fitxa 64: La descolonització a Àsia
Fitxa 65: La descolonització a l’Àfrica

Fitxa 66: L’Orient Mitjà
Fitxa 67: Concepte de Tercer Món
Lectura 33: La descolonització: l’imperi Britànic
Lectura 34: Un «negre» pretén conquerir el cel
(30 de juny de 1960)
Lectura 35: La tragèdia rwandesa
Gandhi
a l’aula.


125

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 126

RECURS 46. CRONOLOGIA DE LA DESCOLONITZACIÓ
• Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic.

1947

Independència de l’Índia i el Pakistan.

1947

Guerra entre l’Índia i el Pakistan.

1948

Proclamació de l’Estat d’Israel. Primera guerra araboisraeliana.

1949

Independència d’Indonèsia.

1951

Independència de Líbia

1954

Inici de la guerra d’Argèlia.

1955

Independència del Marroc i Tunísia.

1956

Independència del Vietnam, Laos i Cambotja.

1956

Conferència de Bandung.

1956

Nacionalització del canal de Suez.

1960

Segona guerra araboisraeliana.

1960

Independència de l’Àfrica francesa i Nigèria.

1961

Independència del Congo Belga (Zaire des de 1971).

1962

Independència de Sudàfrica.

1963

Fi de la guerra d’Argèlia i independència.

1963

Independència de Kenya.

1963

Es funda l’Organització de la Unitat Africana (OUA).

1965


1967

Guerra del Sis Dies entre Israel i diversos països àrabs.

1967

Secessió i gerra de Biafra (Nigèria).

1968

Independència de les colònies espanyoles d’Ifni i Guinea.

1971


1971

Separació de Bangla Desh.

1973

Guerra del Yom Kippur.

1975

Marxa Verda i lliurament del Sàhara Espanyol al Marroc.

1975

Independència de Moçambic i Angola. Inici de guerres civils.

1978

Acords de Camp David entre Israel i Egipte.

1982

Ocupació israeliana del Líban.

1991

Fi de l’apartheid a Sud-àfrica.

1993

Creació de l’autonomia palestina.

1947

1967

1987

1994

1994

126

Enfrontaments tribals a Rwanda.
Genocidi de gairebé 500.000 persones.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 127

12
• Escriu als requadres els noms
dels països indicats, l’any
d’independència i la potència
colonial que els va dominar.
• Acoloreix aquests països
d’acord amb els criteris
següents:


RECURS 47. LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA I A ÀSIA

Si es van produir conflictes amb
la metròpoli per la independència.
Vermell

Si es va aconseguir
la independència mitjançant
un acord.
Verd


127

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 128

RECURS 48. EL CONFLICTE DE L’ORIENT MITJÀ
• Completa un eix cronològic sobre el conflicte de l’Orient Mitjà. Escriu les dates dels acords
de partició de l’ONU, la creació de l’Estat israelià i els principals conflictes i acords que hi ha
hagut en aquest territori.

1947

1967

1987

2007

• Calca el mapa dues vegades i elabora tres mapes segons la llegenda.
LÍBAN

CONFLICTE ÀRABOISRAELIÀ

SÍRIA

Primer mapa
Verd

Israel durant els dos primers
conflictes

Groc

Palestina durant els dos
primers conflictes

Jerusalem

Segon mapa
Blau

Marró

Israel entre el 1967 i el 1993
JORDÀNIA

Palestina entre
el 1967 i el 1993
EGIPTE
PENÍNSULA
DEL
SINAÍ

Tercer mapa
Taronja

Vermell

128

Israel després dels acords
de pau recents
Palestina després dels acords
de pau recents

ARÀBIA
SAUDITA


830992 _ 0067-0148.qxd

15:47

Página 129

El món de la guerra freda

DE TEXT

Més recursos
ENLLAÇOS


http://www.nodo50.org/mujeresred/
historia.htm
http://www.cetim.ch/es/interventions_
details.php?iid=90
http://www.granma.cu/
http://www.lanuevacuba.com/
master.htm
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/
specials/2005/china/
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.j
sp?NDCHEC=0113241
d=30042&p_ex=guerra%20freda



13

30/7/08

BIBLIOGRAFIA


Com que és una unitat més propera a l’actualitat, convindria fer un repàs
dels esdeveniments que van tenir lloc als diferents continents durant la guerra
freda. Per a una visió general del tema, seria convenient centrar-se
en els apartats 1, 3, 5 i 7.
Quant a les activitats, a més de les incloses als apartats «Idees clau», també
es pot fer l’activitat 2, per conèixer tres crisis polítiques dels Estats Units.

En aquest itinerari es podrien aprofundir els altres apartats, a més de fer
les activitats restants del tema (de l’1 a la 8).

A més del que hem dit per a l’itinerari anterior, en aquest apartat s’haurien
de fer les activitats de les seccions «Comprendre el present» i «Investigar»
centrades en temes propers, com ara els canvis a la vida quotidiana
i les dones.

CASTELLS, M. La nueva revolución
rusa, Sistema, 1992.
GARCÍA DE CORTÁZAR, F. i altres,
Historia del mundo actual,
1945-1992, Alianza, 1991.
VEGA, E. La mujer en la historia,
Anaya, 1992.
VEIGA, F. L'Europa Oriental (19451991), Graó, 1999.
VERDE, J. Tractats i constitucions per
a Europa: 1945-2004,
Mediterrània, 2007.
PEDRO, P. 30 anys d'història
d'europeisme català: 1948-1978,
Mediterrània, 1999.


A LA GUIA
Fitxa 94: El temps
Fitxa 96: La fase final de la guerra freda
Fitxa 97: El món de la guerra freda a la literatura
Fitxa 98: El món de la guerra freda al cinema
Fitxa 99: El món de la guerra freda a Internet
Fitxa 68: Els canvis al bloc occidental
Fitxa 69: Els Estats Units

Fitxa 70: El desenvolupament d’Europa occidental
Fitxa 71: Dos casos diferents: el Japó i la Xina
Fitxa 72: L’URSS i el món comunista
Lectura 36: L’origen de la CEE: La Declaració
de Robert Schuman de 9 de maig de 1950
Lectura 37: El relleu de Stalin: Nikita Khrusxev
Lectura 38: La Xina: els caràcters originals del nou
règim
Els crits del silenci
Persèpolis
a l’aula.


129

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 130

RECURS 49. CRONOLOGIA DEL MÓN DE LA GUERRA FREDA
• Calca la línia del temps. Anota a la dreta els esdeveniments relacionats amb el bloc occidental
i a l’esquerra els del bloc comunista.

1984
1986

130

1951

Tractat de Pau de San Francisco (entre els EUA i el Japó)
i fi de l’ocupació nord-americana.

1956
1956
1957
1958-1964
1958-1961
1959
1960
1960
1961
1961
1962
1964-1982
1965-1970

XX Congrés del PCUS.
Insurrecció polonesa a Poznan. Repressió soviètica.
Tractat de Roma. Neix la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Mandat de Khrusxov a la URSS.
Crisi econòmica a la Xina: fam.
Revolució cubana.
Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA).
Ruptura entre la Xina i l’URSS.
Primer vol espacial tripulat soviètic (Gagarin).
Ruptura de relacions Albània-URSS.
Assassinat de John F. Kennedy.
Mandat de Brejnev a l’URSS.
Revolució cultural a la Xina.
Assassinat de Martin L. King, líder per als drets de la població negra
als EUA.

1968
1968
1970
1973
1973

1974

Acord General de Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
Nova Constitució al Japó.
Pla Marshall.
Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE).
Creació del COMECON.
Mandat de Mao Zedong a la Xina.
Comença la «cacera de bruixes» organitzada pel senador J. R. McCarthy.
Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).

1968

1964

Creació de la República Socialista de Iugoslàvia.
Tito, president.

1947
1947
1948
1948
1949
1949- 1976
1950-1954
1951

1954

Conferència internacional de Bretton Woods.
Les dones obtenen el dret de vot a França i Itàlia.

1946

1944

1944
1945

Maig revolucionari a França.
Primavera de Praga.
Govern d’Unitat Popular a Xile. Salvador Allende, president.
Adhesió a la CEE del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
Crisi del petroli. Dictadura militar a Xile.

1975

Fi de les dictadures als països europeus mediterranis
(Espanya, Portugal i Grècia).

1975
1976
1977
1978-1982
1978
1979
1979
1979
1980
1981
1981
1982-1984
1982-1987
1984
1984-1985
1986

Fi de la guerra del Vietnam.
Dictadura militar a l’Argentina. Fins el 1983.
Inclusió d’Etiòpia a l’òrbita soviètica.
Mandat de Deng Xiaoping a la Xina.
Vietnam entra al COMECON.
Triomf de la revolució islamista a l’Iran. Nova crisi del petroli.
Guerra entre el Vietnam i Kampuchea (Cambodja).
Invasió xinesa del Vietnam.
Mort de Tito.
Adhesió de Grècia a la CEE.
Apareix el sindicat Solidaritat a Polònia.
Mandat d’Andròpov a l’URSS.
Mandat de Zhao Ziyang a la Xina.
Reformes econòmiques a la Xina.
Mandat de Txernenko a l’URSS.
Adhesió d’Espanya i Portugal a la CEE. Es crea l’Europa dels dotze.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 131

13
RECURS 50. ELS ESTATS UNITS I L’URSS (1945-1991)

President

Anys de presidència

Fets principals

President

Anys de presidència


• Completa els quadres amb els principals presidents.

Fets principals

E
S
T
A
T
S

U
N
I
T
S

U
R
S
S


131

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 132

RECURS 51. EL NAIXEMENT DE LA CEE
• Completa l’eix cronològic amb les principals fites del procés d’unitat europea.

1945

1955

1965

1975

1985 1986

• Acoloreix el mapa de la Comunitat Europea segons la llegenda.

Vermell Europa dels

sis (1958)

Verd

Europa dels
nou (1973)

Blau

Europa dels
deu (1981)

Taronja Europa dels

dotze (1986)

132


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 133

13
• Acoloreix, en el mapa, els països més
industrialitzats d’Àsia, diferenciant
el Japó i dels «dragons asiàtics».


RECURS 52. EL DESENVOLUPAMENT DELS PAÏSOS ASIÀTICS

• Completa el quadre sinòptic per
resumir els factors d’industrialització
d’Àsia (inclou-hi també el cas
de la Xina).

REGIONS
INDUSTRIALITZADES

FACTORS
COMUNS
D’INDUSTRIALITZACIÓ

FACTORS
SINGULARS
D’INDUSTRIALITZACIÓ


133

830992 _ 0067-0148.qxd

14

30/7/08

15:47

Página 134

Espanya i Catalunya sota
el franquisme (1939-1975)

DE TEXT

Convindria conèixer les etapes per les quals va passar el règim franquista
a Espanya i Catalunya, que s’estudien en els apartats 2, 3, 4, 5 i 6. D’altra
banda, l’activitat 1 serviria per conèixer els símbols franquistes i la resta de
les activitats incloses a «Idees clau», per reforçar els continguts bàsics
de la unitat.

Més recursos
ENLLAÇOS

http://www.historiasiglo20.org/
HE/15.htm
http://www.cervantesvirtual.com/
portal/exilio/presentacion.shtml
http://www.memoriacatalunya.org/
http://www.cefid.uab.cat/
http://www.tvcatalunya.com/franquis
me/
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/
catalunyasotaelfranquisme.htm

En aquest itinerari es podrien fer la resta de les activitats proposades
en la unitat.

A més a més d’estudiar el que recullen els itineraris anteriors convindria
aturar-se en els apartats «Saber llegir» i «Comprendre el present»,
que estudien la repressió i els símbols franquistes amb més detall
i el cas d’Espanya com un país d’emigrants en aquest període.

BIBLIOGRAFIA
TAMAMES, Ramón, Estructura
económica de España,
Alianza Universidad, 2000.
MOLINERO, Carme, Catalunya durant
el franquisme, Empúries, 1999.
MOLINERO, Carme, El Règim franquista:
feixisme, modernització
i consens, UdG, 1992.
RIERA, Ignasi, Opressió i resistència:
el franquisme (1939-1975),
Barcanova, 1991.
SOLÉ, Queralt, A les presons de
Franco, Proa, 2004.

A LA GUIA
Fitxa 101: La Llei de successió de 1947
Fitxa 102: La renovació del socialisme
Fitxa 104: Espanya (1939-1975) a la literatura
Fitxa 105: Espanya (1939-1975) al cinema
Fitxa 106: Catalunya (1939-1975) en la literatura
i el cinema
Fitxa 107: Espanya i Catalunya (1939-1975)
a Internet
Fitxa 73: Característiques i etapes del franquisme
Fitxa 74: La postguerra (1939-1945)

134

Fitxa 75: L’establiment del règim (1945-1959)
Fitxa 76: El desenvolupament econòmic dels seixanta
Fitxa 77: Els canvis socials dels seixanta
Fitxa 78: Catalunya sota el franquisme
Fitxa 79: La fi de la dictadura
Lectura 39: Francisco Franco
Lectura 40: Preses i presos en el franquisme
Lectura 41: L’art català en el primer franquisme
Cinema i Ciències socials (pàg. 600)
Bienvenido, Mr. Marshall
Investigació (pàg. 607-638)
Memòria familiar
a l’aula.


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 135

14
• Calca la línia del temps. Distingeix els períodes i escriu-hi els fets que es recullen
a la cronologia.
1939

La postguerra
L’establiment del règim

Enviament de la División Azul a l’URSS.
Llei de Corts, de referèndum i «fuero» dels espanyols.
Arran de la derrota de l’Eix a la guerra, Espanya es desvincula
de la ideologia nazifeixista i el règim canvia d’orientació.

1945-1959

Franco concedeix preeminència a la família catòlica del règim
i relega la falangista (supressió de la salutació feixista).
Ofensiva diplomàtica internacional.

1945-1950

Aïllament internacional i bloqueig de fronteres, només trencat
pel recolzament econòmic i alimentari de l’Argentina.

1953

Concordat amb la Santa Seu.
Acord amb els EUA. (Bases de Torrejón, Rota, Morón,
Saragossa...)

1955

Entrada a l’ONU.
Sorgeix una nova oposició al règim
(estudiants, democratacristians, nova esquerra).

1957

L’època del desenvolupisme

1941

1956

1959

1940

Llei de repressió de la francmaçoneria i el comunisme.
Llei d’organització sindical.
Espanya passa de ser neutral a ser «no bel·ligerant» a la Segona
Guerra Mundial. Entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia.

1945

1945

Instauració de la dictadura. Espanya es declara neutral
a la Segona Guerra Mundial.

1942

1939

Nou govern amb abundància de ministres tecnòcrates.
Devaluació de la pesseta.

1959


RECURS 53. CRONOLOGIA DE LA DICTADURA DE FRANCO

Pla d’estabilització, caracteritzat per una clara política
liberalitzadora de l’economia. Creació d’ETA.
Anys de desenvolupament econòmic, afavorit pel creixement
de la «indústria» turística, les inversions de capital estranger
i les remeses de diners de més d’un milió d’emigrants espanyols
a Amèrica i, sobretot, Europa.

Anys 60

Fortes migracions interiors del camp a les ciutats.
L’espanyol mitjà comença a gaudir de l’estat del benestar.
La seguretat social, un fet.
Evolució dels plantejaments de l’Església (concili II del Vaticà)
que implica un allunyament més gran del règim.
La universitat es mou i es va radicalitzant en contra del règim.
Apareixen els sindicats de classe, que al final del període tindran
més força que el sindicat oficial.
20 de desembre: mor en atemptat d’ETA el president del Govern,
Carrero Blanco. Franco entra en un estat de decadència física.

1975

Penes de mort contra membres del FRAP i ETA,
que provoquen un aixecament internacional contra el règim
franquista. A l’interior, l’oposició comença a organitzar-se
i a prendre posicions.

1975

Conflicte amb el Marroc a causa del Sàhara Espanyol,
que finalment és abandonat a les mans del Marroc
i Mauritània.

1975

1975

La crisi final

1973

20 de novembre: mor Franco.


135

830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 136

RECURS 54. ETAPES DE LA DICTADURA DE FRANCO
• Completa els quadres amb les mides principals de cada etapa del franquisme.

LA POSTGUERRA (1939-1945)
POLÍTICA

SOCIETAT

ECONOMIA

L’ESTABLIMENT DEL RÈGIM (1945-1959)
POLÍTICA

SOCIETAT

ECONOMIA

EL DESENVOLUPISME I LA CRISI FINAL (1959-1975)
POLÍTICA

136

SOCIETAT

ECONOMIA


830992 _ 0067-0148.qxd

30/7/08

15:47

Página 137

14
• Acoloreix, en el mapa actual d’Europa, els llocs als quals van anar principalment
els emigrants espanyols.


RECURS 55. MIGRACIONS INTERNES I EXTERNES DELS ANYS 60

EMIGRACIÓ A EUROPA
PAÏSOS

%

Suïssa

38,5%

República Federal
d’Alemanya

34,9%

França

20,8%

Holanda

3,8%

Gran Bretanya

1,2%

Bèlgica

0,5%

• Marca, en el mapa d’Espanya, unes fletxes que vagin dels llocs d’origen dels emigrants
als de destí. Quins devien ser els motius d’aquestes migracions?

EMIGRACIÓ INTERIOR
ORIGEN

DESTÍ
Madrid

Castella i Lleó
País Basc
Madrid
Extremadura

Andalusia
Catalunya

Andalusia
CastellaLa Manxa

Catalunya
Comunitat
Valenciana
Madrid

Aragó

Catalunya


137

Activitats ESO 4

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Activitats ESO 4

Ähnlich wie Activitats ESO 4 (20)

Mehr von Antoni Aixalà

Mehr von Antoni Aixalà (20)

Activitats ESO 4