1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITA T
INTERNET
ANTERIOR
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Per començar: Línia del temps
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Mapa de unitat
LA CRISI DEL 98
EL REGNAT D’ALFONS XIII
(1902-1923)
ESPANYA I CATALUNYA
(1902-1939)
La crisi
del liberalisme
(1898-1931)
L’ESCLAT
L’EVOLUCIÓ
La Guerra Civil
VIURE EN GUERRA
LA DICTADURA DE PRIMO
DE RIVERA (1923-1930)
LA IRRUPCIÓ
DEL CATALANISME POLÍTIC
LA MANCOMUNITAT
Catalunya
en el primer
terç del segle XX
LA CATALUNYA REPUBLICANA
Catalunya durant
la República
i la Guerra Civil
CATALUNYA EN GUERRA
DE CATALUNYA
DEL NOUCENTISME
UN RÈGIM DEMOCRÀTIC
A LES AVANTGUARDES
EL BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)
La Segona
República
La cultura
del nou-cents
L’EDAT DE PLATA
DE LA CULTURA ESPANYOLA
EL BIENNI CONSERVADOR
I EL FRONT POPULAR (1934-1936)
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Enllaços d’interès
Catalunya en el primer
terç del segle XX
La Segona República
espanyola
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
Documents del període
de la Guerra Civil
La proclamació
de la Segona República
a Catalunya
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
La Constitució de 1931
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
El noucentisme
La Guerra Civil
a Catalunya
PASSA AL WEB
ANTERIOR
Cartells de la Segona
República
SURT
PASSA AL WEB

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La crisi del 98
Alfons XIII
i la reina regent
AMPLIA LA IMATGE
José Martí
El cuirassat Maine
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Camilo J. de Polavieja
Tractat de París
de 1898
PASSA AL TEXT
La fi de l’imperi
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Alfons XIII i la reina regent
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
José Martí
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El cuirassat Maine
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Tractat de París de 1898
Tractat de París de 1898
Art. I. España renuncia todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba.
Art. II. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora
bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las
Marianas o Ladrones.
Art. III. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las Islas Filipinas [...].
Los Estados Unidos pagarán a España la suma de veinte millones de dólares [...].
Art. VII. España y los Estados Unidos de América renuncian mutuamente, por el presente
Tratado, a toda reclamación de indemnización nacional o privada de cualquier género
de un Gobierno contra el otro, o de sus súbditos o ciudadanos contra el otro [...].
Tractat de París, 10 de desembre de 1898.
ANTERIOR
SURT

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: La fi de l’imperi espanyol
La fi de l’imperi
La crisi colonial de 1895-1898 va posar de manifest la inviabilitat del vell colonialisme
espanyol, que es veia enfrontat al nou imperialisme representat pels Estats Units.
Historiogràficament es coneix amb la denominació de desastre del 98 la pèrdua de les illes
de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, que eren les darreres possessions de l’imperi colonial
espanyol. Aquesta pèrdua va ser la conseqüència de la derrota d’Espanya en la guerra que va
mantenir amb els Estats Units el 1898.
La desfeta militar posava fi a quatre segles de dominació colonial, i va agreujar un problema
històric no resolt de manera satisfactòria, el de l’encaix dels diferents pobles que convivien
a Espanya.
Equip de redacció Grup Promotor-Santillana
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Camilo J. Polavieja
Ningún organismo público responde bien a los fines que ha
de cumplir. En la enseñanza, en la justicia, en la administración,
en todo, impónense transformaciones radicales, que no se
detengan ante la protesta de los intereses creados, ni de los
falsos derechos adquiridos. Hay que elevar la cultura del país
convirtiendo la enseñanza de bachilleres y doctores en
educación de hombres formados para las luchas de la vida
y de ciudadanos útiles a su Patria. [...] Ni siquiera podrá
excusarse la reforma de los malos hábitos que han viciado
nuestras instituciones parlamentarias [...]. Y hay, sobre todo,
que purificar nuestra administración, imponer desde lo más alto
a lo más bajo las ideas del deber y de la responsabilidad,
y destruir sin compasión y sin descanso ese afrentoso
caciquismo de que me repugna hablar [...].
Manifest del general Polavieja, 1 de setembre de 1898
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El regnat d’Alfons XIII (1902-1923)
Alfons XIII
AMPLIA LA IMATGE
Els governs
de la monarquia
La Setmana Tràgica
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Les vagues
Caricatura del desastre
d’Annual
Manifest
de la vaga
general de 1917
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Alfons XIII
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Els diferents governs de la monarquia: 1902 i 1903
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La Setmana Tràgica
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Vagues en el primer quart del segle XX
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Manifest de la vaga general del 1917
Manifest de la vaga general del 1917
[…] Ha llegado el momento de poner en práctica, sin vacilación alguna, los propósitos
anunciados por los representantes de la Unión General de Trabajadores y la
Confederación Nacional del Trabajo […] Cerca de medio siglo de corrupción ha llevado
a las instituciones políticas españolas a un grado tal de podredumbre […] bajo
un régimen constitucional ficticio, bajo un régimen económico de miseria y despilfarro
y en un estado cultural mantenido por oligarcas […] Pedimos la constitución de un
Gobierno provisional que asuma los poderes ejecutivo y moderador, y prepare […]
la celebración de elecciones sinceras de unas Cortes Constituyentes que aborden,
en plena libertad, los problemas fundamentales de la Constitución política del país.
Mientras no se haya conseguido este objeto, la organización obrera española se halla
absolutamente decidida a mantenerse en su actitud de huelga. Ciudadanos: no somos
instrumento de desorden, como en su impudicia nos llaman con frecuencia los
gobernantes […]. Aceptamos una misión de sacrificio por el bien de todos, por
la salvación del pueblo español, y solicitamos vuestro concurso. ¡Viva España!
Madrid, 12 de agosto de 1917
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Caricatura del desastre d’Annual
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Alfons XIII
i Miguel Primo de Rivera
AMPLIA LA IMATGE
Miguel Primo de Rivera
Caricatura de la dictadura
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El directori militar
El desembarcament
d’Alhucemas
El manifest
de Primo
de Rivera
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
AMPLIA LA IMATGE
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Miguel Primo de Rivera
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Caricatura de la dictadura
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: El manifest de Primo de Rivera
El manifest de Primo de Rivera
Al país y al ejército.
Españoles: Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque
hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida
española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando
la Patria no ven para ella otra salvación que liberarla de los profesionales de la política,
de los hombres que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades
que empezaron el año 98 y amenazan a España con un fin trágico y deshonroso. La tupida red
de la política de concupiscencias ha cogido en sus mallas, secuestrándola, hasta la voluntad
real. […]
Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros
u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina […]. Este movimiento es
de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada que espere
en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria preparamos.
ESPAÑOLES ¡VIVA ESPAÑA Y VIVA EL REY!
13 de setembre de 1923
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El directori militar
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El desembarcament d’Alhucemas
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La irrupció del catalanisme polític
Enric Prat de la Riba
La nacionalitat catalana
La nacionalitat
i l’estat
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
Francesc Cambó
La candidatura dels
«quatre presidents»
Solidaritat catalana
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Enric Prat de la Riba
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La nacionalitat catalana
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: La nacionalitat i l’estat
La nacionalitat i l’estat
Essent la nacionalitat una unitat de cultura, una ànima col·lectiva, amb un sentir,
un pensar i un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat d’acomodar
la seva conducta col·lectiva, això és la seva política, al seu enteniment de les coses,
al seu seny, al seu franc voler.
Cada nacionalitat ha de tenir el seu estat. […] L’estat, doncs, ve a ésser com
un organisme, com una part vivent de la nacionalitat; per això no es pot pertànyer
a dues nacionalitats diferents […]. És més: cada nacionalitat ha de tenir un sol estat
que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives […].
Enric PRAT DE LA RIBA, La nacionalitat catalana, 1906. Adaptat
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La candidatura dels quatre presidents
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Solidaritat Catalana
Solidaritat Catalana
Davant de l’amenaça d’una violació legislativa del dret públic modern, subsegüent
a una violació pública […], dels drets constitucionals, perpetrada a Barcelona, va
despertar-se en l’ànima catalana un moviment de protesta, determinador d’un estat
d’unitat efectiva de la consciència del nostre poble; tal fou, a la primeria, la Solidaritat
Catalana.
[…]
Va produir-se, de primer, a Catalunya, una florida d’ideal: l’ideal d’aquesta hora plena
de la Solidaritat s’ha tornat sentiment general, col·lectiu; aquest sentiment és ideal viu
incorporat definitivament a la substància mateixa del poble català, vol ser acció, vol
devenir acte, s’ha enlairat a estat reflexiu de la consciència col·lectiva, d’integrar-la en els
organisme públics que exerceixen l’acció de l’Estat […].
Programa del Tívoli, 14 de maig de 1907
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Francesc Cambó
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La Mancomunitat de Catalunya
Manifestació
pro-Mancomunitat
Eduardo Dato
Estatuts de la
Mancomunitat
AMPLIA LA IMATGE
Principals entitats
dependents
de la Mancomunitat
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
Escola Superior
d’Agricultura
Catalunya en el primer
terç del segle XX
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Manifestació pro-Mancomunitat
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Eduardo Dato
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Estatuts de la Mancomunitat
Estatuts de la Mancomunitat
Article 1r. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial
decret de 18 de desembre de 1913, s’uneixen indefinidament per constituir la
Mancomunitat catalana […].
Article 2n. Seran la competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcions
que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les Diputacions provincials
i que les Diputacions mancomunades no hagin fins ara establert o utilitzat.
Així mateix sera de la competència de la Mancomunitat i li són, per tant, traspassats
els següents serveis de les Diputacions mancomunades:
1r. La contrucció de carreteres dels actuals plans provincials i dels camins veïnals […].
2n. La conservació de les carreteres provincials construïdes i les que es contrueixin
d’aquí endavant […].
4t. L’hospitalització dels dements pobres […].
5è. També correspondran a la Mancomunitat els drets i els avantatges que la legislació
[…] atribueixi a les Diputacions en ço que es refereix a la concessió, construcció
i explotació de ferrocarrils […].
Reial decret de 26 de març de 1914
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Principals entitats dependents de la Mancomunitat
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Escola Superior d’Agricultura
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Un règim democràtic
Proclamació
de la Segona República
a Madrid
Al·legoria
de la República
Els resultats
electorals
Eleccions a Corts constiuents
el 1931
(nombre de diputats)
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Principals partits
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La Segona República
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Proclamació de la Segona República a Madrid
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Al·legoria de la República
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Els resultats electorals dels principals partits el 1931
Eleccions a Corts constituents
el juny de 1931
(nombre de diputats)
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Principals partits
de la Segona República
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El bienni reformista (1931-1933)
La constitució
de 1931
Manuel Azaña
Constitució
de 1931
AMPLIA LA IMATGE
Biblioteca pública
infantil
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
PASSA AL TEXT
L’ensenyament públic
AMPLIA LA IMATGE
La reforma agrària
Casas Viejas
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Manuel Azaña
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Constitució de 1931
Constitució de 1931
Art. 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza
en régimen de Libertad y Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.
La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios
y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada […].
Art. 3. El Estado español no tiene religión oficial […].
Art. 8. El Estado español […] estará integrado por Municipios mancomunados en provincias
y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.
Art. 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales
y económicas comunes, acordara organizarse en región autónoma para formar un núcleo
político-administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto […].
Art. 13. En ningún caso se admite la Federación de regiones autónomas […].
Art. 25. No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo,
la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas.
Art. 46. El trabajo […] es una obligación social y gozará de la protección de las leyes.
La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna
[…].
ANTERIOR
SURT

47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Biblioteca pública infantil
ANTERIOR
SURT

48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Evolució del nombre de professores d’ensenyança primària
ANTERIOR
SURT

49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La reforma agrària
ANTERIOR
SURT

50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Els fets de Casas Viejas
La situació del poble de Casas Viejas
El mayor número de calles está sin empedrar y las aguas residuales
de limpiezas han de pasar necesariamente por ellas. En las mismas
arrojan los vecinos basuras, dándole al pueblo un aspecto de muladar. […]
Existe un solo médico para todos los habitantes. No existe farmacia. Hay
dos escuelas nacionales con capacidad para veinte niños, donde se alojan
sesenta, quedando a pesar de esta apretura antihigiénica y perjudicial,
numerosos niños sin poder recibir la más elemental instrucción.
J. SUÁREZ, alcalde de Casas Viejas, al diari El Pueblo, 1933
La inmensa mayoría de los vecinos de Casas Viejas son jornaleros sin
trabajo abandonados a la miseria. Hoy, después de haber sido muertos
a tiros más de 20, detenidos un centenar y ahuyentados por el terror
muchos de los restantes, quedan en el pueblo 450, de los cuales solo 30
trabajan. Los campesinos que se alzaron el día 10 de enero lo hicieron
con el deseo de distribuir las tierras en cultivo y roturar las yermas,
acuciados por la necesidad. […]
R. J. SENDER, diari La Libertad, 23 de febrer de 1933
ANTERIOR
SURT

51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El bienni conservador i el Front Popular (1933-1936)
Resultat de les
eleccions de 1933
Cartell de la CEDA
Ideari de la CEDA
Astúries, 1934
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Resultat de les
eleccions de 1936
AMPLIA LA IMATGE
Cartell del Front
Popular
Cartells de la Segona
República
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Resultats de les eleccions de 1933
ANTERIOR
SURT

53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Cartell de la CEDA
ANTERIOR
SURT

54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Ideari de la CEDA
Ideari de la CEDA
Hay, por último, un sector bien definido de las derechas españolas, en la cual me encuentro,
y que sostiene que hay un problema fundamental o una serie de problemas fundamentales
cuyas bases son: la defensa de la religión y principios espirituales; la defensa de la familia,
amenazada de disolución; la de la propiedad, combatida por enemigos de ella; la defensa
del orden social, que está a punto de quedarse en manos de la anarquía.
[…] mantenemos el programa de los principios fundamentales de la Religión, Patria, Familia,
Propiedad, Orden y Trabajo. […]
Y se me preguntará: ¿Cómo quieres que actúen las derechas españolas? ¿Con monarquía,
con república, con qué régimen? Yo contesto: con el que sea, con el que nos permita defender
con mayor eficacia lo que la sociedad nos pide que defendamos por encima de todo.
José María GIL ROBLES, No fue posible la paz, 1968
ANTERIOR
SURT

55. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Astúries, 1934
ANTERIOR
SURT

56. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Resultats de les eleccions de 1936
ANTERIOR
SURT

57. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Cartell del Front Popular
ANTERIOR
SURT

58. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La Guerra Civil: L’esclat
Caricatura
de la insurrecció
de juliol de 1936
Propaganda
del bàndol republicà
Al·locucions
dels insurrectes
AMPLIA LA IMATGE
Propaganda
del bàndol «nacional»
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
Documents
del període
de la Guerra Civil
Les brigades
internacionals
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

59. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Caricatura de la insurrecció de juliol de 1936
ANTERIOR
SURT

60. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: Al·locucions dels insurrectes
Al·locucions dels insurrectes
Y luego, sobre las ruinas que el Frente Popular deje –sangre, fango y lágrimas-, edificar un
Estado grande, fuerte y poderoso que ha de tener por galardón y remate allá en la altura
una Cruz de amplios brazos, señal de protección a todos. Cruz sacada de los escombros
de la España que fue, pues es la Cruz, símbolo de nuestra Religión y nuestra Fe, lo único
que ha quedado a salvo entre tanta barbarie que intentaba teñir para siempre las aguas
de nuestros ríos con el carmín glorioso y valiente de la sangre española.
Al·locució radiada a Navarra del general Mola, juliol de 1936
Españoles: a cuantos sentís el santo amor a España, a los que en las filas del Ejército
y la Armada habéis hecho profesión de fe en el servicio de la Patria, a cuantos jurasteis
defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la Nación os llama a su defensa. […]
En estos momentos es España entera la que se levanta pidiendo paz, fraternidad y justicia
en todas las regiones; el Ejército, la Marina y la fuerza de orden público se lanzan a defender
la Patria […].
Al·locució radiada a Tetuán de Francisco Fanco, 17 de juliol de 1936
ANTERIOR
SURT

61. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Propaganda del bàndol republicà
¡No pasarán! (cançó)
Ahí van marchando los milicianos.
Van para el frente con gran valor.
A dar sus vidas se van cantando,
antes que triunfe Franco el traidor.
En el espacio van los fascistas,
bombas aéreas destrozarán
la bella urbe capitalina,
pero a Madrid ¡No pasarán!
Matan mujeres, niños y ancianos,
que por las calles suelen andar.
Esta es la hazaña de los fascistas,
que allá en la historia se ha de grabar.
Si sangre de héroes regó los campos,
bellas simientes resurgirán.
El cañón ruge, tiembla la tierra,
pero a Madrid ¡No pasarán!
ANTERIOR
SURT

62. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Propaganda del bàndol «nacional»
Romance de Abedelazis
No llores, Abedelazis;
no llores, que vas a España.
Que el fusil te lo da Franco
y en el fusil su palabra;
está el jardín del Profeta
al otro lado del agua. […]
Los regulares de Ceuta
llevaban pardas chilabas.
¿Dónde está Córdoba, amigo?
¡Mi Córdoba entre naranjas!
–Los rojos la están cercando,
casi la tienen ganada.
AGUSTÍN DE FOXÁ
ANTERIOR
SURT

63. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Les brigades Internacionals
ANTERIOR
SURT

64. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La guerra civil: L’evolució
Mapes de l’evolució
de la guerra
AMPLIA LA IMATGE
El Guernica de Picasso
AMPLIA LA IMATGE
Soldats «nacionals»
al camp de batalla
Guernica després
dels bombardejos
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Govern de Burgos,
febrer de 1938
La batalla de l’Ebre
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

65. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Mapes de l’evolució de la guerra
ANTERIOR
TORNA
ANTERIOR
SURT

66. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Juliol de 1936
ANTERIOR
SURT

67. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Octubre de 1937
ANTERIOR
SURT

68. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Agost de 1938
ANTERIOR
SURT

69. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Febrer de 1939
ANTERIOR
SURT

70. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Soldats «nacionals» en campanya
ANTERIOR
SURT

71. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Guernica després dels bombardejos
ANTERIOR
SURT

72. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El Guernica, de Picasso
ANTERIOR
SURT

73. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El primer govern de Burgos, febrer de 1938
ANTERIOR
SURT

74. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La batalla de l’Ebre
ANTERIOR
SURT

75. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Viure en guerra
El racionament
a Madrid
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Els bombardejos
AMPLIA LA IMATGE
Les residències
infantils
Refugiats
al metro
El testimoni
dels infants
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
L’exili
Nens refugiats
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
AMPLIA LA IMATGE

76. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El racionament
a Madrid
ANTERIOR
SURT

77. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Refugiats al metro
ANTERIOR
SURT

78. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Cartell sobre les residències infantils
ANTERIOR
SURT

79. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Dibuix d’un nen sobre un bombardeig
ANTERIOR
SURT

80. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El testimoni dels infants
El testimoni dels infants
Quan vam deixar el vaixell gran ens van
ficar en un tren. Anàvem com a refugiats
i hi havia gendarmes que ens vigilaven.
Després ens van ficar en un autocar i
vam passar per un poble [...] i vam
passar per una botiga amb un aparador
ple de xocolata. Tots els nens ens vam
quedar amb la cara enganxada al vidre, i
encara sento l’olor de la xocolata. [...] tot
i que no vam passar gana, perquè
ens donaven menjar, però allò de la
xocolata ho tinc gravat. Aquell aparador
tan ple...
Testimoni d’Angelita Gabaldán Huguet,
refugiada a França, extret del web
http://oliba.uoc.es/nens/index_ca.html
ANTERIOR
SURT

81. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Nens refugiats a l’abril de 1938
ANTERIOR
SURT

82. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Persones cap a l’exili
ANTERIOR
SURT

83. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La Catalunya republicana
Macià proclama
la República
Proclamació
de la República
AMPLIA LA IMATGE
Francesc Macià
i el seu govern
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
El 6 d’octubre
Manifestants a favor
de l’Estatut
d’Autonomia
Resultat de les
eleccions generals
de 1936 a Catalunya
L’Estatut
d’Autonomia
de 1932
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
AMPLIA LA IMATGE
SURT

84. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Macià proclama la República
ANTERIOR
SURT

85. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Francesc Macià i el seu govern
ANTERIOR
SURT

86. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Manifestants a favor de l’Estatut d’Autonomia
ANTERIOR
SURT

87. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: L’Estatut d’Autonomia de 1932
L’Estatut d’Autonomia de 1932
Art. 1. Catalunya és un Estat autònom dintre la República Espanyola […].
Art. 2. El poder de Catalunya emana del poble i el representa la Generalitat.
Art. 3. La Generalitat de Catalunya s’estén al territori que han format fins suara les províncies
de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Art. 5. La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern
de la República serà oficial la llengua castellana […].
Art. 14. La Generalitat estarà integrada pel Parlament, el president de la Generalitat, i el
consell executiu […]. El Parlament, que exercirà les funcions legislatives, serà elegit per un
termini que no passi dels cinc anys, per sufragi universal, directe, igual i secret […]. El
president de la Generalitat assumeix la representació de Catalunya.
Text de l’Estatut de Núria. Adaptat
ANTERIOR
SURT

88. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El 6 d’octubre
ANTERIOR
SURT

89. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Resultat de les eleccions generals de 1936 a Catalunya
ANTERIOR
SURT

90. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Catalunya en guerra
Insurrecció militar
a Barcelona
Milícies obreres
a Barcelona
La divisió comarcal
La Barcelona
revolucionària
AMPLIA LA IMATGE
Bombardejos
de les tropes
franquistes el 1937
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Pont bombardejat
a Lleida
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
Entrada franquista
a Barcelona
La Guerra Civil
a Catalunya
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
PASSA AL WEB
SURT

91. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Insurrecció militar a Barcelona
ANTERIOR
SURT

92. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Milícies obreres a Barcelona
ANTERIOR
SURT

93. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
La divisió comarcal
ANTERIOR
SURT

94. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: La Barcelona revolucionària
La Barcelona revolucionària
Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. Pràcticament
tots els edificis importants havien estat ocupats pels treballadors i apareixien decorats
amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets eren
plenes de dibuixos amb la falç i el martell i de les inicials dels partits revolucionaris; gairebé
totes les esglésies havien estat saquejades i les imatges cremades. Equips d’obrers
es dedicaven a enderrocar sistemàticament els temples. Totes les botigues i els cafès exhibien
una inscripció fent constar que havien estat col·lectivitzats […]. Els cambrers i els dependents
et miraven a la cara i et tractaven de tu a tu. Les locucions verbals de tipus servil i fins i tot
cerimonial havien desaparegut temporalment. Ningú no deia «senyor» o «don», i ni tan sols
«vostè»; tothom es tractava de «camarada» i de «tu», i deia «Salut!» en comptes
de «Bon dia» […].
George ORWELL, Homenatge a Catalunya, 1938
ANTERIOR
SURT

95. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Bombardejos de les tropes
franquistes el 1937
ANTERIOR
SURT

96. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Pont bombardejat a Lleida
ANTERIOR
SURT

97. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Entrada franquista a Barcelona
ANTERIOR
SURT

98. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Del noucentisme a les avantguardes
Eugeni d’Ors
AMPLIA LA IMATGE
El gran masturbador
de Salvador Dalí
AMPLIA LA IMATGE
Primer Congrés
Internacional
de la llengua catalana
Institut d’Estudis
Catalans
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Mercè Rodoreda
El noucentisme
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

99. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Eugeni d’Ors
ANTERIOR
SURT

100. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Primer Congrés Internacional de la llengua catalana
ANTERIOR
SURT

101. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Institut d’Estudis Catalans
ANTERIOR
SURT

102. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
El gran masturbador de Salvador Dalí
ANTERIOR
SURT

103. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Mercè Rodoreda
Relat de Mercè Rodoreda sobre la vida de la
dona a la rereguarda
[...] Diuen: sigueu abnegades, estímul per als qui
lluiten, companyes en les hores greus... Doncs,
no! Si jo no sé res de tu, tant me fa la guerra
i la revolució i tot el món sencer, cada dia més
lleig! Que s’ensorri tot! I d’una vegada!
Mentre viuré no morirà en mi el record d’aquests
dies tan obscurs, és un neguit constant
que estreny el cor i asfixia. En què els diaris [...]
no diuen «ell viu», «ell ha estat ferit», «ell, ara,
t’està escrivint». [...]
Mercè RODOREDA, 1938
ANTERIOR
SURT

104. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
L’edat de plata de la cultura espanyola
Intel·lectuals espanyols
L’assassinat de Federico
García Lorca
España
invertebrada
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

105. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Intel·lectuals espanyols
ANTERIOR
SURT

106. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Text: España invertebrada
España invertebrada
Hasta su cima, la historia de España es decadente y dispersiva. El proceso de desintegración
avanza en riguroso orden de la periferia al centro. Primero se desprenden los Países Bajos
y el Milanesado; luego, Nápoles. A principios del siglo XIX se separan las grandes provincias
ultramarinas, y a fines de él, las colonias menores de América y Extremo Oriente. En 1900,
el cuerpo español ha vuelto a su nativa desnudez peninsular. ¿Termina con esto
la desintegración? Será casualidad, pero el desprendimiento de las últimas posesiones
ultramarinas parece ser la señal para el comienzo de la dispersión intrapeninsular. En 1900
se empieza a oír el rumor de los regionalismos, nacionalismos, separatismos… Es el triste
espectáculo de un larguísimo multisecular otoño, laborado periódicamente por ráfagas
adversas que arrancan del inválido ramaje enjambres de hojas caducas.
José ORTEGA GASSET, España invertebrada, 1920
ANTERIOR
SURT

107. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
L’assassinat de Federico García Lorca
El crimen fue en Granada: a Federico García Lorca
Se le vio, caminando entre fusiles,
por una calle larga,
salir al campo frío,
aún con estrellas de la madrugada.
Mataron a Federico
cuando la luz asomaba.
El pelotón de verdugos
no osó mirarle la cara.
Todos cerraron los ojos;
rezaron: ¡ni Dios te salva!
Muerto cayó Federico
-sangre en la frente y plomo en las entrañas...Que fue en Granada el crimen
sabed -¡pobre Granada!-, en su Granada.
Antonio MACHADO, 1936
ANTERIOR
SURT

108. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
SÍNTESI (II)
Síntesi (I)
 Durant el regnat d’Alfons XIII el sistema liberal va entrar en crisi. La causes
de la crisi eren la inestabilitat política, les guerres colonials, la pèrdua de les
últimes colònies i els conflictes socials.
 Durant el primer terç del segle XX a Catalunya es van posar de manifest les
tensions socials produïdes arran del procés accelerat d’industrialització i
urbanització. En aquest context va irrompre el catalanisme polític.
 Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 es tancava el període
de la Restauració i s’iniciava una etapa curta en la qual es van proposar canvis
polítics i socials molt profunds.
 Durant gairebé dos anys, el govern d’Azaña va engegar les reformes més
importants de la República. D’aquesta manera es mirava de convertir Espanya
en un país modern, democràtic i laic.
 Entre finals del 1933 i el 1935 la República va ser governada per polítics de
centre i de dreta que van paralitzar les reformes que s’havien engegat a l’etapa
anterior. La revolució del 1934 va augmentar la crispació, que es va intensificar
en l’època del Front Popular.
ANTERIOR
SURT

109. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 10
SÍNTESI
Síntesi (II)
 Els colpistes havien previst que el cop militar del juliol de 1936 enderroqués
ràpidament el govern del Front Popular. Però no va ser així i Espanya es va
veure immersa en una cruenta guerra civil.
 L’enfrontament militar va durar gairebé tres anys (1936-1939). Va ser una guerra
llarga i dura que es pot dividir en diferents fases.
 La Guerra Civil va alterar profundament la vida quotidiana. La població civil va
passar gana, va sentir por i va fugir intentant salvar la seva vida de les
represàlies de tots dos bàndols.
 La Generalitat republicana, primera experiència d’autogovern a Catalunya des
del segle XVIII, va desenvolupar una important tasca de govern enmig de les
fortes tensions del període.
 En un període en què la societat, la política i l’economia del país van viure
una època convulsa, van sorgir pensadors, escriptors, científics i artistes
que van fer que la cultura, tant de Catalunya com d’Espanya, gaudís d’una
de les èpoques d’esplendor més importants.
ANTERIOR
SURT