1. Historiassiglo20 1.- Postguerra i Guerra Freda 2.- Descolonització i Tercer Món 3.- Evolució del capitalisme entre 1945 i 1973 4.- Evolució del socialisme entre 1945 i 1973 La pàgina de la història Profesorfrancisco Viquipèdia XTC.cat Webs aprofundiment Pel·lícules sobre la Guerra Freda Índex
2. Final de la Segona Guerra Mundial “ Una pau fictícia” Conseqüències Nou Ordre Mundial Conferències de Jalta i Potsdam Noves fronteres a Europa Tribunal de Nuremberg ONU “ Declaració Universal dels Drets Humans” (1948) Carta de les Nacions Unides de San Francisco (1945) Assemblea General, Consell de Seguretat Dues superpotències EE.UU. Capitalisme i democràcia parlamentària URSS Socialisme i democràcia popular Ruptura, tensió, divisió Guerra Freda 1.- Postguerra i Guerra Freda 1.1.- Introducció 1945-1973 El món de postguerra Exercicis: 4-5-6
3. 1945 Orígens de la tensió i ruptura 1945-1949 Pla Marshall (1948-49) Doctrina Truman La qüestió d’Alemanya - Bloqueig de Berlín (1948) - Divisió d’Alemanya (RFA-RDA) “ Cop de Praga” (Txecoslovàquia) Formació de blocs EE.UU. OTAN (1949) URSS Pacte de Varsòvia (1955) “ Cacera de bruixes” (McCarthy, 47-54) Diferències ideològiques La Guerra freda Frenar el comunisme 1.2.- Els orígens de la guerra freda Exercicis: 7-8-9 Exercicis: 10-11-12
4. 1945 1991 L'evolució de la Guerra Freda Màxima tensió Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) Rebrot Final 1979 1985 1973 Crisi del petroli Fets i conflictes de la guerra freda 1.3.- Els principals fets de la guerra freda 1953 Mort d’Stalin
5. 1945 1991 L'evolució de la Guerra Freda Màxima tensió Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) Guerra del Vietnam Període francès, 45-54 1950-53 Guerra de Corea OTAN (49) 1979 Guerres àrabo-israelianes (48-73) Revolució Xina (Mao Zedong)49 Fets i conflictes de la guerra freda 1953 Mort d’Stalin Exercicis: 13-14 Exercicis: 15 Exercicis: 17
6. 1945 1991 L'evolució de la Guerra Freda Màxima tensió Coexistència pacífica (“Equilibri del terror”) 1979 Guerres àrabo-israelianes (48-73) 1973 Crisi del petroli Fets i conflictes de la guerra freda Pacte de Varsòvia (55) Crisi de Suez (56) Insurrecció d’Hongria Revolució cubana (59) Crisi del mísils de Cuba (62) J.F.Kennedy – Khruixtxov Guerra del Vietnam Període EE.UU, 60-75 1961 Mur de Berlín (1961) Necessitat de distensió 1972_SALT 1969_Tractat de No-proliferació Nuclear 1953 Mort d’Stalin Exercicis: 16
7. Qüestió Alemanya Creació de l’Alemanya Federal (RFA) Creació de la República Democràtica d’Alemanya (RDA) EE.UU. França i Anglaterra uneixen les seves zones, política i monetàriament L’URSS respon amb el Blocatge de Berlín (1948-49) provocarà Com a resposta de l’URSS
8. Al final de la guerra contra el Japó Corea dividida -paral.lel 38º- (Jalta, Potsdam) 1949 Retirada russa i americana 1950 El nord envaeix el sud EE.UU. intervé en nom de l’ONU (Mac Arthur) Xina intervé al costat de Corea del Nord 1953 Pau de Panmunjom La guerra de Corea Corea de Nord comunista (Kim Il Sung) URSS Corea del Sud capitalista EE.UU., (Sygman Rhee)
9. Guerra de descolonització contra França El moviment independentista i comunista Viet-minh (Ho Chi Minh) Derrotarà els francesos a Dien-Bien-Phu Acords de Ginebra (1954) La guerra del Vietnam Etapa francesa 1946 1954 Divisió del Vietnam Nord comunista (Hanoi) Sud Capitalista (Saigon)
10. E l Vietnam del Sud (dictadura capitalista) és atacada pel Vietnam del Nord (comunista_ Viet Minh ) La guerra del Vietnam Etapa americana E ls EUA ajudaran el Sud (500.000 soldats americans) i també s’enfronten a una guerrilla comunista ( Vietcong ) E l moment més decisiu és l’any 1968 amb l’Ofensiva del Têt . Una ofensiva iniciada pels comunistes ( Vietcong ) contra les principals ciutats del sud i les bases americanes. R etirada dels americans al 1973, i al 1975 el Nord guanya la guerra 1957 1975 EE.UU.
16. El Vietnam a través del Cinema Stanley Kubrick Francis Ford Coppola Oliver Stone @ @ @ @ @
17. El Vietnam a través dels moviments de protesta Woodstock’69 country joe mcdonald and the fish- vietman song Music for Vietnam Buffalo Springfield "For What It's Worth" Credence C. R. Bob Dylan Jefferson Airplaine @ @ @ @ @
18. Creació de l’Estat d’Israel (1948) La comunitat jueva es trobava molt dispersada Després del genocidi provocat pels nazis calia trobar una solució al problema jueu Necessitat de crear un Estat jueu Emigració jueva a Palestina 200.000 fins l’any 1947 Diàspora Ben Gurion Sota la presidència de ONU Va provocar una Els conflictes àrabo-israelians Això provoca
19. Guerres 1956 Crisi de Suez Guerra anglo-francesa contra Egipte (Nasser) Israel ocupa el Sinaí 1949 Lliga Àrab Egipte, Síria, Líban, Transjordània i Iraq Ataca Israel Intervenció de l’URSS, EE.UU. i ONU ( Els cascos blaus ocupen el Sinaí) nacionalització del canal Aquesta primera guerra acaba amb la: Israel intervé al costat d’anglesos i francesos Aquesta segona guerra acaba amb la: Els conflictes àrabo-israelians Victòria israelita Ocupació de Palestina (Menys Cisjordània i Gaza) A causa de la
20. 1967 Guerra dels sis dies Atac d’Israel Gaza, Cisjordània, Sinaí i els Alts del Golan (Síria) Expulsió de palestins L’OAP(Iàsser Arafat) Crearan 1973 Guerra de Yom Kippur Atac de Síria i Egipte Contraatac d’Israel L’OPEP provoca la crisi del petroli Intervenció de l’ONU Aquesta quarta guerra acaba amb la: @ @ @ Els conflictes àrabo-israelians ocupa provoca
21.
22. 1959_ Revolució cubana Fidel Castro Che Guevara Contra Fulgencio Batista (dictador cubà) Nacionalització amb expropiacions de béns nord-americans Intent d’invasió de l’illa (CIA, exiliats cubans) Fracàs (“Badia de Cochinos”) Els soviètics instal·len míssils a l’illa de Cuba provocant Bloqueig marítim de Cuba per la marina americana La tensió provocada reforçarà la necessitat de comunicació directa entre americans i russos (telèfon vermell) S’aconsegueix la retirada dels míssils La revolució cubana Es crea un govern revolucionari Això provoca La crisi dels míssils, 1962 Això provoca que el règim castrista s’apropi a l’URSS
23. va fer emergir l’anomenat 1.- L’evidència que els “blancs” podien ser vençuts. 2.- Aparició de m oviments nacionalistes en els països colonitzats. 3.- Anticolonialisme de la població europea. 4.- Voluntat política dels EUA i l’URSS 2.- Descolonització i Tercer Món que va dur a les antigues colònies a a la qual van accedir per tres vies La guerra La negociació La combinació de les dues - La dependència de les antigues metròpolis o de les noves potències ( neocolonialisme ) - El subdesenvolupament En alguns casos va provocar provoquen la Conferència de Bandung (1955) Nehru, Tito, Zou Enlai, Nasser... que va assumir cinc punts: 1.- Respecte a la sobirania i a la integritat nacionals. 2.- La igualtat de les races i de nacions. 3.- El principi de no-agressió. 4.- La no-ingerència en assumptes interns d’altres països. 5.- La coexistència pacífica. La crisi dels imperis colonials que va tenir com a causes La independència El Tercer Món Prooccidental Procomunista No alineats amb tres tendències
24. Etapes i principals fets de la descolonització Àsia Indonèsia Sud-est asiàtic (Vietnam) Índia Holanda França Gran Bretanya 1947 Àfrica 1950-1965 Egipte, Sudan Líbia, Tunísia, Marroc.... Algèria (1962) Àfrica negra ( Kenya, Nigèria...) Angola, Moçambic... Namíbia (1990) França Gran Bretanya Gran Bretanya Portugal Exercici: 20 Exercici: 20 @ @
25. 1 .-Alt nivell de creixement demogràfic 2 .- Subalimentació (Alimentació i nutrició insuficient) 3 .-Baix nivell d’industrialització i poca producció, molt atur Renda per càpita molt baixa Característiques del subdesenvolupament
26. 4 .-Accelerat creixement de les ciutats i mancances d’infraestructures 5 .-Mancança de serveis sanitaris i socials i analfabetisme 6 .-Grans diferències de riquesa entre grups socials Característiques del subdesenvolupament
27. Característiques del subdesenvolupament 7 .-Gran conflictivitat Freqüent inestabilitat. Corrupció No hi ha llibertats democràtiques Sovintegen les guerres civils 8 .-Intervenció de les potències en els afers interns 9 .-Problemes d’identitat nacional i territorials Guerres ètniques Conflictes entre països
28. El Tercer Món a través de S. Salgado Etiòpia, Sudan Darfur @ @
32. Creixement demogràfic Intervencionisme estatal Millora tecnològica Creixement econòmic permet Electrònica, química, nuclear... Progrés industrial Velles i noves potències Domini dels EUA Desenvolupament del Japó i Alemanya Creació de la CEE (1957, Roma) Es desenvolupa Estat del Benestar Sanitat, habitatge, seguretat social Legislació laboral... Però el món capitalista tenia les seves contradiccions... 3.- Evolució del capitalisme entre 1945 i 1973 A partir de 1945 Un món dividit en dos sistemes econòmics i polítics Democràcia popular (món socialista) Democràcia parlamentària (món capitalista) Societat capitalista
33. Protesta Contra la guerra del Vietnam Les contradiccions del món capitalista Problemes i tensions socials Segregació racial Lluita pels drets civils Maig del 68 Revolta dels joves Problemes generacionals Martin Luther King Exercici: 26-27 @ ampliació Als EUA
34. 1957 Comunitat Econòmica Europea (CEE) Tractat de Roma Integració econòmica d'Europa La construcció de la Unió Europea 1986 Acta Única Europea Mercat interior únic (lliure circulació i mateixos impostos -IVA-) 1992 Maastrich Tractat de la Unió Europea Moneda única (EURO) Política de defensa comuna Política social i de justícia comunes (Mercat Comú) Consell de Ministres Comissió Europea Parlament Europeu Amb aquests organismes
35. Sota les llambordes hi ha la platja Prohibit prohibir La llibertat comença amb una prohibició: la de perjudicar la llibertat dels altres Acabareu tots rebentant de confort Sigueu realistes: demaneu l’impossible Oblideu tot allò que heu après. Comenceu a somiar. La imaginació al poder
36. Les contradiccions del món socialista La primavera de Praga, 1968 4.- Evolució del socialisme entre 1945 i 1973 1953-1964 Khruixtxov: desestalinització Menys repressió i acceptació d’altres models de socialisme Condemna de l’estalinisme Reorientació de la planificació (al consum) 1964-1982 Breixnev: immobilisme Problemes i tensions socials Stalinisme (1945-1953) Evolució del món socialista Hegemonia de l’URSS Societat socialista Gratuïtat serveis socials Dictadura burocràtica Planificació centralitzada Gran producció indústria pesant Poca producció béns de consum Desproveïment de la població Alternatives al socialisme estalinista Iugoslàvia J. Tito Socialisme autogestionari Txecoslovàquia A. Dubcek Socialisme de rostre humà Xina Mao Zedong (1949-1975) Del Gran Salt Endavant 1955-1961 a la revolució cultural de 1966 “ El Llibre Vermell” de Mao
37. Declaracions de J. Broz, Tito, al VI Congrés del Partit Comunista Iugoslau el 1953 L’URSS va començar a practicar la seva política d’expansionisme ja abans que comencés la darrera guerra mundial, quan va firmar el pacte amb Hitler i es van repartir zones d’interessos a l’hora d’envair territoris estrangers [... . Va continuar aquesta mateixa política quan es va haver acabat la guerra mundial [... . Quan es tracta d’un país socialista, l’URSS intenta justificar l’ús dels seus mètodes imperialistes amb la suposada necessitat que els petits països socialistes o les democràcies populars subordinin els seus interessos als interessos de la Unió Soviètica, potència dirigent del socialisme, i això, presumiblement, en nom de la revolució mundial. En realitat, aquesta subjugació de pobles petits, com hi demostra l’esclavització de Polònia i, seguidament, de Romania, d’Hongria, de Bulgària, de Txecoslovàquia, etc., només té una finalitat, que no és la revolució mundial, sinó realment l’hegemonia mundial.
38.
39. BREIXNEV, EL RETORN DE L’AUTORITARISME Que tothom sàpiga que el Pacte de Varsòvia té mitjans suficients per defensar amb eficàcia les posicions socials i per garantir la seguretat de tots els seus membres. Paral·lelament a la col·laboració militar i política entre els països socialistes germans, la col·laboració econòmica ocupa un lloc primordial. [... Al llarg d’aquest desenvolupament sorgeixen complicacions i dificultats. [... Els comunistes, conscients d’aquests problemes, s’esforcen per resoldre’ls a partir dels principis del socialisme científic. [... No pot haver-hi socialisme sense la propietat col·lectiva dels mitjans de producció. No pot haver-hi socialisme sense la participació de les més àmplies masses populars en la gestió de la societat i de l’Estat. No pot haver-hi socialisme sense que el Partit Comunista, amb la força de les idees marxisme-leninisme i de l’internacionalisme proletari, exerceixi la funció dirigent... Nosaltres, els comunistes, construïm socialisme i el comunisme als nostres països respectius: per nosaltres és el deure més urgent. Però continuem sent internacionalistes per les nostres conviccions, per la nostra educació, pel nostre cor, i mai no ens deixaran indiferents el futur de la construcció socialista en altres països ni la causa comuna del socialisme i del comunisme sobre la Terra. BREIXNEV, L.
40.
41. El Gran Salt cap Endavant: “Més de pressa, més i millor” La nostra població és nombrosa i la nostra situació geogràfica excel·lent. Però, si no organitzem la col·lectivització, no hi haurà cap futur per als pagesos malgrat tots els esforços. Els pagesos xinesos encara són millors que els obrers anglesos o americans, i per això podem arribar al socialisme “encara més, encara millor i encara més de pressa”, sense necessitat de prendre constantment com a referència la Unió Soviètica. Poder fabricar (anualment) vint-i-quatre tones d’acer després de tres plans quinquennals significaria justament superar la Unió Soviètica en velocitat. Actualment hi ha progressos en tots dos fronts, però versemblantment l’essencial resta endarrerit [... . És molt possible que el nostre país entri en el socialisme sense haver-se industrialitzat encara. Tenim dret a fer esperar més els pagesos? Doncs, no. Si la pagesia entra en el socialisme, no constitueix pas cap obstacle per a la industrialització, no els podem fer esperar més. Discurs de Mao Zedong. El llibre vermell. @ El Gran Salt Endavant
42. La Revolució Cultural a la universitat La lluita era molt forta aleshores. Obligàvem els professors a portar una gorra i un cartell penjat al coll on hi havia frases escrites com: “Sóc un monstre”. Compareixien per torns davant de totes les classes, i els insultàvem i els assetjàvem amb consignes, acusacions i ordres de reformar-se. Els obligàvem a netejar els lavabos, els empastifàvem amb pintura negra i organitzàvem “equips de control de monstres” ( kuan niu-kui tui ), que s’encarregaven que rebessin el tracte que es mereixen. Els acusàvem de faltes concretes i no paràvem fins que confessaven que les havien comeses. Va caldre gairebé una setmana de lluita sense parar perquè un home admetés que havia dit “Mao està equivocat” en una conversa amb un col·lega seu. MICHEL, A.: Memòries del guàrdia roig Dai Hsiao-ai , 1976.
43. 1957, es suprimeix la desigualtat racial a l’institut Harry Harding de Charlotte. Dorothy Counts era una de les primeres alumnes negres. Insults, pedrades i vexacions van fer-la tornar a casa quatre dies després. Malcom X
44. El tercer hombre. Carol Reed, 1949. Èxode . Otto Preminger, 1960. La confesión . Constantin Costa-Gavras, 1961. Telèfon Roig? Volem cap a Moscou . Stanley Kubrick, 1963. Apocalypse Now . Francis F. Coppola, 1979. La colina de los diablos de acero . Francis F. Coppola, 1979. Desaparecido . Constantin Costa-Gavras, 1981. Sota el foc . Roger Spottiswoode, 1983. Los gritos del silencio . Roland Joffé, 1984. Caza de brujas . Irwin Winkler, 1990. La casa Rússia . Fred Schepisi, 1990. A la caza del octubre rojo . John McTiernan, 1990. Trece dias . Roger Donaldson, 2000 cinema i Guerra Freda
45. Maig francès de 1968 http://www.youtube.com/watch?v=qJhlSuUiUWs http://www.youtube.com/watch?v=5RbSf371tR4 Corea, un conflicte permanent http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/11/corea__un_conflicte_permanent_556.php El món a la guerra freda http://www.youtube.com/watch?v=AzaceEJQWn4&feature=related La guerra fria, enemigos históricos 1 http://www.tu.tv/videos/la-guerra-fria-enemigos-historicos-1
