1. La Guerra Civil Espanyola 1936-1939 1.- Inicis del conflicte: de la sublevació a la guerra civil 2.- La dimensió internacional del conflicte
2. 1.- La sublevació militar: “El Alzamiento Nacional”, 18 de juliol La conspiració Instigada per Monàrquics Falangistes Carlins (milícies armades) Sectors de la CEDA (suport econòmic) Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936 Es prepara la Dirigida per Unión Militar Española (Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola) És el detonant de L’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol) El cop militar Els fets -Mola des de Pamplona ho va preparar tot. -17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí. -18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla. Cap de l’Exèrcit d’Àfrica. -Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar). -El 19 de juliol esclata a les principals ciutats de la península.
3. El govern actua amb indecisió a l’inici Permet La consolidació del cop en alguns llocs de l’Estat El repartiment d’armes a les organitzacions obreres Davant del cop militar El govern de José Giral decideix Espanya queda dividida Fidel a la República En mans dels sublevats Catalunya País Valencià Madrid Castella-La Manxa Extremadura País Basc Astúries Cantàbria Part d’Andalusia Marroc Part d’Andalusia Navarra Castella i Lleó Galícia Aragó Rioja Illes Balears (sense Menorca)
4. La sublevació militar a Catalunya La sublevació militar va començar el 19 de juliol Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI) La Generalitat Guàrdia Civil Guàrdia d’Assalt Mossos d’Esquadra Amb el suport de És derrotada per la La sublevació fracassa a tota Catalunya Es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes Coordinar la defensa de la República CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana S’instal·la el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937 Propaganda revolucionària
5. 2.- La dimensió internacional del conflicte Gran ressò internacional de la guerra civil Confrontació ideològica i política L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista) Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya) El règim comunista (URSS) entre Enmig d’una Es crea una divisió internacional entre Els que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els que volen defensar la República contra el feixisme Els fets França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat Es crea el Comitè de No-intervenció Es decreta l’embargament d’armament però... Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica) Beneficia els rebels (Alemanya i Itàlia ajuden amb armament i homes)
6. L’Alemanya de Hitler Flota germànica Material militar Aviació (Legió Còndor) 400 milions de dòlars La Itàlia de Musolini Menys important tècnica i estratègica Més nombrosa humanament “ Corpo di Truppe Volontarie” Suport aeri, naval i equipament bèl·lic Portugal Comunicacions i subministraments 20 000 voluntaris Cal afegir Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera) Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i tècnics Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera 500 milions de dòlars / Reserves d’or Brigades Internacionals Gran valor moral 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938 Crida de la Internacional Comunista L’evolució de la guerra L’ajuda feixista L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals
7. Caiguda de Catalunya Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid La guerra al nord L’avanç cap a la Mediterrània La fi de la guerra Abril de 1939 Abril 1937 Agost 1936 Març 1938 Febrer 1939 La Batalla de l’Ebre 3.- L’evolució del conflicte 1936 1939
9. Els primers combats (guerra de columnes) Agost 1936 Toledo Milícies nacionals Milícies republicanes Batalla de Madrid Novembre 1936 Venjança republicana Ocupació i repressió Ineficàcia miliciana La defensa La batalla bombardeig Febrer 1937 Encerclar Madrid Jarama i Guadalajara 1936 1939
10. Abril 1937 La guerra al nord Gernika Belchite Brunete 1936 1939
11. Abril 1937 La guerra al nord Desembre 1937 L’avanç cap a la Mediterrània Ofensiva republicana Terol Març 1938 1936 1939
12. Abril 1937 La guerra al nord Desembre 1937 L’avanç cap a la Mediterrània Març 1938 Divisió del territori republicà Juliol 1938 Comença la Batalla de l’Ebre 1936 1939
13. Gener 1939 O cupació de Barcelona i de Catalunya 1 d’abril 1939 Madrid e s rendeix a Franco Comunicat de la victòria de Franco 1936 1939
15. En els primers mesos... “ Pla de transformació socialista del país” Decret de Col·lectivitzacions Sindicats i obrers controlen les empreses El govern controla indústries estratègiques 4 .- Evolució política a la zona republicana Inici d’un p rocès revolucionari Juntes, comitès, milícies, consells... Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre) Anticlericalisme Revolució socioeconòmica Ocupació i repartiment de terres Confiscació d’indústries També és una Col·lectivitzacions de terres i indústries Experiències comunisme llibertari UGT, CNT-FAI, POUM A Catalunya Les col·lectivitzacions són frenades pel govern i els comunistes i repressió ( 8.360 assassinats a Catalunya) Col·lectivització i autogestió 2000 empreses col·lectivitzades Però aviat crea provoca Basada en Realitzada per Suplantació del govern central significa
16. La reorganització del poder en la zona republicana Setembre de 1936 Govern de coalició Francisco Largo Caballero Consells provincials i municipals Estat Major de l’Exèrcit amb Es crea Es reorganitza Unificació de les milícies Creació d’un Exèrcit Popular Però existeixen dues posicions a la república Comunistes, republicans i socialistes Guanyar la guerra i posposar la revolució Unificació i centralització CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero Fer la guerra i dur a terme la revolució Això ens porta als fets de maig de 1937 a Catalunya POUM i CNT-FAI (negativa a l’exèrcit sense milícies) Forces de la Generalitat, comunistes del PSUC Després dels primers mesos caòtics... Terra i llibertat amb volen volen Lluita entre
17. Nou Estat republicà Maig de 1937 Nacionalització de l’economia i paralització de les col·lectivitzacions Política de resistència a ultrança Després dels fets de maig Nou govern ( Juan Negrín ) Control comunista característiques
18. 5 .- La consolidació del bloc sublevat L’ exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat Concentració de poder militar i polític en Franco Unificació de falangistes i carlins Autoritarisme feixista Junta de Defensa Nacional (Burgos) Direcció militar i política Supressió dels partits i de la reforma agrària Franco (Generalíssim i Caudillo) Es decideix Dirigida per Sotmet a disciplina les milícies carlines i falangistes Unifica les forces polítiques (Decret d’unificació) Partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS (F ET y de las JONS ) Que s’integrava en l’anomenat Movimiento Nacional Amb el suport de l’Església Nacionalcatolicisme Motius i lideratge aliats vida
19. Consolidació del nou Estat Gener de 1938 Llei d’Administració Central de l’Estat Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...) Fuero del Trabajo (Sindicalisme vertical, paternalisme, prohibició de vagues...) Llei de Premsa i Impremta (Censura) Llei de Responsabilitats polítiques (repressió) Abolició de les autonomies Concentració de poders legislatius Dictadura feixista autoritària Política econòmica intervencionista Es caracteritza per La legislació franquista durant la guerra Pensament de Franco El règim franquista
20. annex República i Franquisme La propaganda política tingué en el cartellisme el seu principal exponent
23. annex República i Franquisme Discurs en família En record de José Antonio Els videos són una font documental extraordinària per entendre millor els fets històrics. Aquí en tens una selecció molt especial: El testimoni d’Unamuno “venceréis pero no convenceréis”
24. annex República i Franquisme Cinema i Guerra Civil El cinema i la guerra civil: Pel·lícules, crítiques, Cinema republicà i nacional, cinema actual...
25. Franquisme annex República i Franquisme Cançons nacionals Cançons republicanes Webs d’Història El conflicte bèl·lic va donar lloc a molts himnes i cançons La Guerra Civil provoca una àmplia oferta de pàgines webs guia
26. “ Prop de les 11 de la nit, els del Comitè ens varen cridar a mi i altres homes per anar a recollir i enterrar els morts del Pont de la Parra. És la pitjor feina que he hagut de fer a la meva vida. Els morts encara eren calents. Tots a baix a la cuneta i al camp del cantó de la Parra, en el revolt prop del pontarró. Tenien les mans lligades: amb cordetes, però no l’un amb l’altre; i alguns estaven apilotats. Recordo la impressió que em va fer, quan encara la sang tèbia em va mullar el peu. Els varem carregar al camió del transportista d’aquí l’Esquirol; era una mala feina a les fosques, pujar-los a la carretera i després pujar-los al camió. Els vàrem registrar, per si portaven alguna cosa a les butxaques per identificar-los, però no portaven res, ni rellotges ni anells. Només n’hi havia 17. El cementiri de l’Esquirol, aquells dies estava en plenes obres de trasllat, (...) era un lloc de poca terra, on no era possible cavar una fossa gran per tants cadàvers. Per això, vàrem traslladar-los al cementiri de Sant Martí Sescorts.” Ros, Iris. Treball de recerca: Onze de l’Esquirol, pàg. 25
