SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 2
Downloaden Sie, um offline zu lesen
ACTUALITAT


                                                                                               Entrevista




                                                               Paolo Fazioli
                                                          Trenta anys fent pianos de qualitat

                                                                                         per Pere Andreu Jariod



                                 En la seva última visita a Barcelona, coincidint amb el Festival de Jazz de Barcelona, conversem amb
                                 Paolo Fazioli, creador de Pianos Fazioli. La trobada és a Pianos Puig, el seu distribuïdor d’aquí, al
                                 barri de Gràcia de Barcelona. L’entusiasme i la il·lusió amb què parla no ens fan pensar que ja han
                                 passat tres dècades des que va començar a fabricar uns pianos que s’han consolidat com una de les
                                              referències del mercat: la il·lusió i les ganes de millorar continuen intactes.

                                 Per què es va decidir a crear una fàbri-        i amb trobades, però no hem creat un             ments, perquè no tenien bon material,
                                 ca de pianos a començament dels anys            esdeveniment especial per aquest any. Ja         especialment bona fusta. I econòmica-
                                 vuitanta?                                       veurem en el futur. Potser celebrarem el         ment no era rendible comprar-la fora. A
                                                                                 quarantè aniversari, o el cinquantè. Qui         Alemanya, a final del segle XIX, en canvi,
                                 La veritat és que ja ho he oblidat [riu].       sap, si hi arribem... [riu].                     a cada ciutat important hi havia vint o
                                 Sempre m’he estimat els pianos, ja des que                                                       trenta fàbriques de pianos.
                                 era un nen. El piano ha estat sempre per        Parlava abans d’un so especial per als
                                 a mi una cosa especial. Amb deu o onze          seus pianos. Com és?                             Però ara és més fàcil importar i exportar.
                                 anys vaig començar a estudiar-lo en tota la
                                 seva dimensió: l’instrument, els pianistes,     Als pianos tenim diferents tipus de so. Els      Efectivament, els últims temps la cons-
                                 la música per a piano. Qualsevol cosa a         instruments germànics acostumen a tenir          trucció de pianos ha canviat molt. Ara
                                 l’entorn d’aquest instrument era màgica.        un so fort, gran, si en volem dir així. El so    podem fer realment els millors instru-
                                 Després em vaig graduar com a pianista,         que jo penso és més mediterrani, més del         ments, si realment volem fer-los. Quan
                                 vaig anar a la universitat. I va ser precisa-   Sud. Això vol dir no gaire gruixut, més clar     vaig començar, tenia alguns problemes per
                                 ment en acabar els meus estudis quan vaig       i brillant. Estaria d’alguna manera a prop       trobar els millors materials. Havia d’anar
                                 començar a pensar en la idea de crear un        del bel canto, del so de l’òpera italiana. Té    a veure’ls, triar, provar-los. Tot això ha
                                 piano propi, amb la meva visió del so.          també una gran varietat de dinàmiques i          canviat.
                                                                                 ens permet sentir clarament les diverses
                                 I fins que arriba a crear la seva empresa?      veus, la polifonia.                              Va ser molt difícil entrar en mercats con-
                                                                                                                                  solidats amb marques com Steinway?
                                 Va passar un temps. Abans, vaig infor-          I al seu país, hi havia molta tradició de
                                 mar-me sobre la situació del piano, vaig        constructors de piano?                           La primera vegada que vam presentar
                                 parlar amb molts experts en l’instrument                                                         públicament els nostres instruments va
                                 i vaig començar a estudiar pianos, com          És una història estranya, la d’Itàlia amb els    ser el 1981 a la Musikmesse de Frankfurt,
                                 estaven fets. I aleshores va ser quan vaig      pianos. El piano va ser inventat allà, per       que encara és avui dia la fira de música
                                 decidir crear la meva pròpia manera de          Cristofori, és cert. Però tot necessita millo-   més important del món. Va suposar un
                                 fer pianos. Era al començament de 1980.         res i l’instrument que va inventar, també.       gran xoc per al món del piano. Tothom
                                 L’empresa va néixer oficialment un any          No era perfecte. Fins que no van arribar         preguntava: “Qui és aquesta gent?”,
38 | RMC · gener - febrer 2012




                                 després.                                        els alemanys i els austríacs, amb Silberman      “D’on vénen, d’Itàlia?” Va ser impactant i,
                                                                                 al capdavant, l’instrument no va fer el gran     sense gastar-nos diners en publicitat, des
                                 Ha estat especial aquest 2011, en ser el        desenvolupament. Alemanya, Àustria,              d’aquell moment tothom va començar a
                                 trentè aniversari de la companyia?              França i Anglaterra van ser els països que       parlar de nosaltres, ja fos bé o malament.
                                                                                 van fer avançar el piano. Itàlia tenia molt
                                 Fa cinc anys vam celebrar el vint-i-cinquè      pocs constructors, una tendència que             I els alemanys, què hi deien?
                                 aniversari. Després d’allò vaig pensar de       s’ha mantingut gairebé fins avui. Sí que és
                                 no fer res especial per aquest any. Diguem      veritat que a Nàpols n’hi havia uns quants       Va ser el més curiós. Estaven absolutament
                                 que l’hem celebrat tot l’any amb concerts       constructors, però no feien bons instru-         sorpresos, però alhora demostraven una
ACTUALITAT




                        gran admiració. De fet, allà vam vendre        Vam estudiar les característiques de les              “El so que jo penso per al
                        els nostres primers pianos i els alemanys (i   cordes, la física de l’instrument i, parti-     piano és més mediterrani, més
                        també els austríacs) són encara els nostres    cularment, la puresa del so. Vam veure          del Sud –no gaire gruixut, més
                        clients més importants.                        que com més llarga era la corda, el so era
                                                                       més pur. Per això vam dissenyar aquest         clar i brillant– i estaria d’alguna
                        Vostès només fabriquen pianos de con-          instrument de 308 centímetres de llarg. El       manera a prop del bel canto.”
                        cert, de cua. Ja des del començament van       piano estàndard, però, continua sent el de
                        voler que fos així?                            278 centímetres. A La Scala, per exemple,
                                                                       el gran no hi cap, al muntacàrregues.
                        Sí, absolutament. Des de l’inici vam tenir
                        clar que només construiríem pianos de          En la seva presentació, parlen d’artesania
                        cua, de diferents mides, de la més alta        i tecnologia. Com es combinen aquests
                        qualitat, que no fossin imitació del so ni     dos aspectes?
                        de les característiques d’altres instruments
                        ja existents. No volem còpies. De fet, els     Les dues coses van juntes. Diríem que fem
                        pianistes necessiten instruments originals.    servir cadascuna de la millor manera. Si el
                                                                       millor camí per obtenir el resultat òptim,
                        Això vol dir que no hi ha dos pianos           és manualment, ho fem manual. I si és
                        Fazioli iguals?                                preferible fer-ho amb una màquina, ho
                                                                       fem així. Intentem fer la millor combi-
                        Evidentment que hi ha coses en comú, el        nació. La tecnologia ens hi ajuda molt.
                        tipus de construcció, per exemple. Però        Estem oberts a la recerca i a la innovació.
                        treballant la fusta mai pots preveure què      El piano que fem nosaltres avui és el
                        pot passar. Les persones que els fan també     resultat de trenta anys de treball constant,
                        són diferents.                                 d’experimentar i cercar millores.

                        Actualment fabrica sis models diferents        Somnis de futur?
                        de pianos, entre els quals el més gran del
                        mercat. Per què es decideix a fabricar un      Continuar millorant cada dia més i més. ♦
                        piano així?




                                                                                                                                                            39 | RMC · gener - febrer 2012
Fazioli / Pianos Puig

Weitere ähnliche Inhalte

Mehr von Apuntador

440 c 03 entrevista a manel valdivieso
440 c 03   entrevista a manel valdivieso440 c 03   entrevista a manel valdivieso
440 c 03 entrevista a manel valdiviesoApuntador
 
Programa de ma simfonic 04 [11-12]
Programa de ma   simfonic 04 [11-12]Programa de ma   simfonic 04 [11-12]
Programa de ma simfonic 04 [11-12]Apuntador
 
Programa de ma simfonic 03 [11-12]
Programa de ma   simfonic 03 [11-12]Programa de ma   simfonic 03 [11-12]
Programa de ma simfonic 03 [11-12]Apuntador
 
La riborquestra (2011 03) rmc 317
La riborquestra (2011 03) rmc 317La riborquestra (2011 03) rmc 317
La riborquestra (2011 03) rmc 317Apuntador
 
440 c 01 ludwig trio
440 c 01   ludwig trio440 c 01   ludwig trio
440 c 01 ludwig trioApuntador
 
440 c 01 entrevista a pablo gonzález
440 c 01   entrevista a pablo gonzález440 c 01   entrevista a pablo gonzález
440 c 01 entrevista a pablo gonzálezApuntador
 
440 classica ent ruben gimeno
440 classica   ent ruben gimeno440 classica   ent ruben gimeno
440 classica ent ruben gimenoApuntador
 
Programa de ma simfonic 02 [11-12]
Programa de ma   simfonic 02 [11-12]Programa de ma   simfonic 02 [11-12]
Programa de ma simfonic 02 [11-12]Apuntador
 
Programa de ma simfonic 02 [11-12]
Programa de ma simfonic 02 [11-12]Programa de ma simfonic 02 [11-12]
Programa de ma simfonic 02 [11-12]Apuntador
 
Programa de ma simfonic 01 [11-12]
Programa de ma   simfonic 01 [11-12]Programa de ma   simfonic 01 [11-12]
Programa de ma simfonic 01 [11-12]Apuntador
 
Rmc 321 ribermusica
Rmc 321   ribermusicaRmc 321   ribermusica
Rmc 321 ribermusicaApuntador
 
Revmuscat john doan [07-2011]
Revmuscat   john doan [07-2011]Revmuscat   john doan [07-2011]
Revmuscat john doan [07-2011]Apuntador
 
Revmuscat assoc gaieta renom [2011-07]
Revmuscat   assoc gaieta renom [2011-07]Revmuscat   assoc gaieta renom [2011-07]
Revmuscat assoc gaieta renom [2011-07]Apuntador
 
Revista catalunya al mon (201101a04)
Revista catalunya al mon (201101a04)Revista catalunya al mon (201101a04)
Revista catalunya al mon (201101a04)Apuntador
 
Simfonic10 201106
Simfonic10   201106Simfonic10   201106
Simfonic10 201106Apuntador
 
Np screaming men cat
Np screaming men catNp screaming men cat
Np screaming men catApuntador
 
Leonardo i la música (2011 05) rmc319
Leonardo i la música (2011 05) rmc319Leonardo i la música (2011 05) rmc319
Leonardo i la música (2011 05) rmc319Apuntador
 
Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319
Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319
Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319Apuntador
 
Simfonic09 201104
Simfonic09   201104Simfonic09   201104
Simfonic09 201104Apuntador
 
Dossier premsa obc 2011 2012
Dossier premsa obc 2011 2012Dossier premsa obc 2011 2012
Dossier premsa obc 2011 2012Apuntador
 

Mehr von Apuntador (20)

440 c 03 entrevista a manel valdivieso
440 c 03   entrevista a manel valdivieso440 c 03   entrevista a manel valdivieso
440 c 03 entrevista a manel valdivieso
 
Programa de ma simfonic 04 [11-12]
Programa de ma   simfonic 04 [11-12]Programa de ma   simfonic 04 [11-12]
Programa de ma simfonic 04 [11-12]
 
Programa de ma simfonic 03 [11-12]
Programa de ma   simfonic 03 [11-12]Programa de ma   simfonic 03 [11-12]
Programa de ma simfonic 03 [11-12]
 
La riborquestra (2011 03) rmc 317
La riborquestra (2011 03) rmc 317La riborquestra (2011 03) rmc 317
La riborquestra (2011 03) rmc 317
 
440 c 01 ludwig trio
440 c 01   ludwig trio440 c 01   ludwig trio
440 c 01 ludwig trio
 
440 c 01 entrevista a pablo gonzález
440 c 01   entrevista a pablo gonzález440 c 01   entrevista a pablo gonzález
440 c 01 entrevista a pablo gonzález
 
440 classica ent ruben gimeno
440 classica   ent ruben gimeno440 classica   ent ruben gimeno
440 classica ent ruben gimeno
 
Programa de ma simfonic 02 [11-12]
Programa de ma   simfonic 02 [11-12]Programa de ma   simfonic 02 [11-12]
Programa de ma simfonic 02 [11-12]
 
Programa de ma simfonic 02 [11-12]
Programa de ma simfonic 02 [11-12]Programa de ma simfonic 02 [11-12]
Programa de ma simfonic 02 [11-12]
 
Programa de ma simfonic 01 [11-12]
Programa de ma   simfonic 01 [11-12]Programa de ma   simfonic 01 [11-12]
Programa de ma simfonic 01 [11-12]
 
Rmc 321 ribermusica
Rmc 321   ribermusicaRmc 321   ribermusica
Rmc 321 ribermusica
 
Revmuscat john doan [07-2011]
Revmuscat   john doan [07-2011]Revmuscat   john doan [07-2011]
Revmuscat john doan [07-2011]
 
Revmuscat assoc gaieta renom [2011-07]
Revmuscat   assoc gaieta renom [2011-07]Revmuscat   assoc gaieta renom [2011-07]
Revmuscat assoc gaieta renom [2011-07]
 
Revista catalunya al mon (201101a04)
Revista catalunya al mon (201101a04)Revista catalunya al mon (201101a04)
Revista catalunya al mon (201101a04)
 
Simfonic10 201106
Simfonic10   201106Simfonic10   201106
Simfonic10 201106
 
Np screaming men cat
Np screaming men catNp screaming men cat
Np screaming men cat
 
Leonardo i la música (2011 05) rmc319
Leonardo i la música (2011 05) rmc319Leonardo i la música (2011 05) rmc319
Leonardo i la música (2011 05) rmc319
 
Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319
Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319
Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319
 
Simfonic09 201104
Simfonic09   201104Simfonic09   201104
Simfonic09 201104
 
Dossier premsa obc 2011 2012
Dossier premsa obc 2011 2012Dossier premsa obc 2011 2012
Dossier premsa obc 2011 2012
 

Rmc 325 201201 - fazioli

  • 1. ACTUALITAT Entrevista Paolo Fazioli Trenta anys fent pianos de qualitat per Pere Andreu Jariod En la seva última visita a Barcelona, coincidint amb el Festival de Jazz de Barcelona, conversem amb Paolo Fazioli, creador de Pianos Fazioli. La trobada és a Pianos Puig, el seu distribuïdor d’aquí, al barri de Gràcia de Barcelona. L’entusiasme i la il·lusió amb què parla no ens fan pensar que ja han passat tres dècades des que va començar a fabricar uns pianos que s’han consolidat com una de les referències del mercat: la il·lusió i les ganes de millorar continuen intactes. Per què es va decidir a crear una fàbri- i amb trobades, però no hem creat un ments, perquè no tenien bon material, ca de pianos a començament dels anys esdeveniment especial per aquest any. Ja especialment bona fusta. I econòmica- vuitanta? veurem en el futur. Potser celebrarem el ment no era rendible comprar-la fora. A quarantè aniversari, o el cinquantè. Qui Alemanya, a final del segle XIX, en canvi, La veritat és que ja ho he oblidat [riu]. sap, si hi arribem... [riu]. a cada ciutat important hi havia vint o Sempre m’he estimat els pianos, ja des que trenta fàbriques de pianos. era un nen. El piano ha estat sempre per Parlava abans d’un so especial per als a mi una cosa especial. Amb deu o onze seus pianos. Com és? Però ara és més fàcil importar i exportar. anys vaig començar a estudiar-lo en tota la seva dimensió: l’instrument, els pianistes, Als pianos tenim diferents tipus de so. Els Efectivament, els últims temps la cons- la música per a piano. Qualsevol cosa a instruments germànics acostumen a tenir trucció de pianos ha canviat molt. Ara l’entorn d’aquest instrument era màgica. un so fort, gran, si en volem dir així. El so podem fer realment els millors instru- Després em vaig graduar com a pianista, que jo penso és més mediterrani, més del ments, si realment volem fer-los. Quan vaig anar a la universitat. I va ser precisa- Sud. Això vol dir no gaire gruixut, més clar vaig començar, tenia alguns problemes per ment en acabar els meus estudis quan vaig i brillant. Estaria d’alguna manera a prop trobar els millors materials. Havia d’anar començar a pensar en la idea de crear un del bel canto, del so de l’òpera italiana. Té a veure’ls, triar, provar-los. Tot això ha piano propi, amb la meva visió del so. també una gran varietat de dinàmiques i canviat. ens permet sentir clarament les diverses I fins que arriba a crear la seva empresa? veus, la polifonia. Va ser molt difícil entrar en mercats con- solidats amb marques com Steinway? Va passar un temps. Abans, vaig infor- I al seu país, hi havia molta tradició de mar-me sobre la situació del piano, vaig constructors de piano? La primera vegada que vam presentar parlar amb molts experts en l’instrument públicament els nostres instruments va i vaig començar a estudiar pianos, com És una història estranya, la d’Itàlia amb els ser el 1981 a la Musikmesse de Frankfurt, estaven fets. I aleshores va ser quan vaig pianos. El piano va ser inventat allà, per que encara és avui dia la fira de música decidir crear la meva pròpia manera de Cristofori, és cert. Però tot necessita millo- més important del món. Va suposar un fer pianos. Era al començament de 1980. res i l’instrument que va inventar, també. gran xoc per al món del piano. Tothom L’empresa va néixer oficialment un any No era perfecte. Fins que no van arribar preguntava: “Qui és aquesta gent?”, 38 | RMC · gener - febrer 2012 després. els alemanys i els austríacs, amb Silberman “D’on vénen, d’Itàlia?” Va ser impactant i, al capdavant, l’instrument no va fer el gran sense gastar-nos diners en publicitat, des Ha estat especial aquest 2011, en ser el desenvolupament. Alemanya, Àustria, d’aquell moment tothom va començar a trentè aniversari de la companyia? França i Anglaterra van ser els països que parlar de nosaltres, ja fos bé o malament. van fer avançar el piano. Itàlia tenia molt Fa cinc anys vam celebrar el vint-i-cinquè pocs constructors, una tendència que I els alemanys, què hi deien? aniversari. Després d’allò vaig pensar de s’ha mantingut gairebé fins avui. Sí que és no fer res especial per aquest any. Diguem veritat que a Nàpols n’hi havia uns quants Va ser el més curiós. Estaven absolutament que l’hem celebrat tot l’any amb concerts constructors, però no feien bons instru- sorpresos, però alhora demostraven una
  • 2. ACTUALITAT gran admiració. De fet, allà vam vendre Vam estudiar les característiques de les “El so que jo penso per al els nostres primers pianos i els alemanys (i cordes, la física de l’instrument i, parti- piano és més mediterrani, més també els austríacs) són encara els nostres cularment, la puresa del so. Vam veure del Sud –no gaire gruixut, més clients més importants. que com més llarga era la corda, el so era més pur. Per això vam dissenyar aquest clar i brillant– i estaria d’alguna Vostès només fabriquen pianos de con- instrument de 308 centímetres de llarg. El manera a prop del bel canto.” cert, de cua. Ja des del començament van piano estàndard, però, continua sent el de voler que fos així? 278 centímetres. A La Scala, per exemple, el gran no hi cap, al muntacàrregues. Sí, absolutament. Des de l’inici vam tenir clar que només construiríem pianos de En la seva presentació, parlen d’artesania cua, de diferents mides, de la més alta i tecnologia. Com es combinen aquests qualitat, que no fossin imitació del so ni dos aspectes? de les característiques d’altres instruments ja existents. No volem còpies. De fet, els Les dues coses van juntes. Diríem que fem pianistes necessiten instruments originals. servir cadascuna de la millor manera. Si el millor camí per obtenir el resultat òptim, Això vol dir que no hi ha dos pianos és manualment, ho fem manual. I si és Fazioli iguals? preferible fer-ho amb una màquina, ho fem així. Intentem fer la millor combi- Evidentment que hi ha coses en comú, el nació. La tecnologia ens hi ajuda molt. tipus de construcció, per exemple. Però Estem oberts a la recerca i a la innovació. treballant la fusta mai pots preveure què El piano que fem nosaltres avui és el pot passar. Les persones que els fan també resultat de trenta anys de treball constant, són diferents. d’experimentar i cercar millores. Actualment fabrica sis models diferents Somnis de futur? de pianos, entre els quals el més gran del mercat. Per què es decideix a fabricar un Continuar millorant cada dia més i més. ♦ piano així? 39 | RMC · gener - febrer 2012 Fazioli / Pianos Puig