1. XXX è Cicle
Els Orgues
de
Catalunya
Organitza: Patrocina:
Institut Català Indústries Culturals
Generalitat de Catalunya
Col·laboren:
INSTITUT
D’ESTUDIS
ILERDENCS
Fundació Pública de la Diputació de Lleida
juny - agost 2010 www.orguesdecatalunya.com
3. Calendari concerts
Juny 18 BARCELONA. Palau de la Música Michel Bouvard 3
Juliol 11 BARCELONA. Museu de la Música Montserrat Torrent 4
14 SITGES Oscar Candendo 5
16 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Oscar Candendo 6
17 CADAQUÉS Raúl Prieto 7
17 CASTELLÓ D'EMPÚRIES Juan de la Rubia 8
22 TORREDEMBARRA Miquel González 9
23 GIRONA Juan de la Rubia 10
24 MATARÓ Raúl Prieto 11
24 TARRAGONA Arnau Reynés 12
25 BELLPUIG Arnau Reynés 13
25 MONTBRIÓ DEL CAMP Miquel González 14
30 MONTBLANC Joan Boronat 15
Germán Echeverri, violí 15
31 ÀGER Joan Castillo 16
Enric Riera, violí barroc 16
31 VALLMOLL Bernat Bailbé 17
Agost 5 TREMP Mercè Sanchís 18
7 BERGA Mercè Sanchís 19
7 CASTELLÓ D'EMPÚRIES Daniel Parache 20
7 EL PLA DE SANTA MARIA Saskia Roures 21
7 RINER /SANTUARI DEL MIRACLE Bernard Winsemius 22
8 VIELHA Joan Boronat 23
Germán Echeverri, violí 23
10 TORREDEMBARRA Saskia Roures 24
14 L'ALEIXAR Daniel Parache 25
14 CADAQUÉS Neil Cowley 26
Clara Cowley, flauta de bec 26
Gustavo Quaresma, tenor 26
14 TORROJA DEL PRIORAT Francesc Pi 27
15 LA POBLA DE CERVOLES Bernard Winsemius 28
19 SITGES Neil Cowley 29
Clara Cowley, flauta de bec 29
Gustavo Quaresma, tenor 29
21 TALARN Joan Castillo 30
Enric Riera, violí barroc 30
22 ULLDEMOLINS Francesc Pi 31
28 SANT LLORENÇ DE MORUNYS Bernat Bailbé 32
1
4.
5. Divendres
18 de juny
19.00 h
Barcelona
Palau de la Música Catalana
Concert inaugural del cicle
MICHEL BOUVARD, orgue
Johann Sebastian Bach Preludi i fuga en sol major, BWV 541
(1685 - 1750) Wachet auf, ruft uns die Stimme, BWV 645
Wer nur den lieben Gott lässt walten, BWV 647
Carl Philipp Emanuel Bach Fantasia i fuga en do menor, Wq 119/7
(1714 - 1788)
César Franck Coral núm. 2, en si menor
(1822 - 1890)
Jean Bouvard Noël vosgien
(1905 - 1996) Variations sur un vieux Noël français
Louis Vierne Méditation (improvisació reconstruïda per Maurice Duruflé)
(1870 - 1937) Carillon de Westminster
3
7. Dimecres
14 de juliol
22 h
Sitges
Parròquia de
Sant Bartomeu i Santa Tecla
OSCAR CANDENDO, orgue
PROGRAMA
Dietrich Buxtehude Wie schön leuchtet der Morgenstern, BuxWV 223
(1637 - 1707)
Johann Sebastian Bach Von Gott will ich nicht lassen, BWV 658
(1685 - 1750) Preludi i fuga en do menor, BWV 546
Johann Adolf Hasse Concerto III
(1699 - 1783) Allegro
Adagio
Spiritoso
Felix Mendelssohn-Bartholdy Sonata II, Op. 65, 2
(1809 - 1847) Grave
Adagio
Allegro maestoso e vivace
Fuga
5
8. Divendres
16 de juliol
22 h
Vilafranca
del Penedès
Basilica de Santa Maria
OSCAR CANDENDO, orgue
PROGRAMA
César Franck Trois Pièces
(1822 - 1890) Fantaisie en la majeur
Cantabile
Pièce héroïque
Louis Vierne de Pièces de Fantaisie
(1870 - 1937) Impromptu, op. 54, II
Clair de lune, op. 53, V
Carillon de Westminster, op. 54, VI
6
9. Dissabte
17 de juliol
22 h
Cadaqués
Parròquia de Santa Maria
RAÚL PRIETO, orgue
PROGRAMA
Girolamo Frescobaldi Toccata prima
(1583 - 1643) Toccata quarta “da sonarsi alla levatione”
(Libro secondo di toccate, 1637)
Bergamasca
(Fiori musicali, 1635)
Johann Jacob Froberger Toccata II, FbWV 102
(1616 - 1667) Toccata IV, FbWV 104
Toccata V “da sonarsi alla levatione”, FbWV 105
Canzon V, FbWV 305
(Libro Secondo di Toccate, Canzone..., 1649)
Dietrich Buxtehude Fantasia sobre el coral
(1637 - 1707) Wie schön leuchtet der Morgenstern, BuxWV 223
Canzona, BuxWV 166
7
10. Dissabte
17 de juliol
22 h
Castelló d’Empúries
Basílica de Santa Maria
JUAN DE LA RUBIA, orgue
PROGRAMA
Juan de la Rubia Improvisació
(1982) (sobre el Kyrie de la missa Cunctipotens Genitor Deus)
François Couperin Messe solemnelle a l'usage de Paroisses
(1668 - 1733) Kyrie, Plein chant du premier Kyrie, en taille
Fugue sur les jeux d'anches
Récit de Chromhorne
Dialogue sur la trompette et le chromhorne
Dernier Kyrie, Plein chant
Juan de la Rubia Improvisació
(sobre l'himne Veni Creator Spiritus)
Nicolas de Grigny Veni Creator
(1672 - 1703) En taille à 5
Fugue à 5
Duo
Récit de Cromorne
Dialogue sur les grands jeux
Johann Sebastian Bach Allabreve, BWV 589
(1685 - 1750)
Juan de la Rubia Partita improvisada sobre coral
8
11. Dijous
22 de juliol
22 h
Torredembarra
Parròquia de Sant Pere Apòstol
MIQUEL GONZÁLEZ, orgue
PROGRAMA
Robertsbridge Codex Estampie
(ca.1330)
Codex Faenza Bel fiore dança
(s.XV) Non ara may pieta questa mia dona
Sebastian Aguilera de Heredia Ensalada
(1561 - 1627)
Joan Baptista Cabanilles Pasacalles I
(1644 - 1712)
Johann Pachelbel Ciacona en fa
(1653 - 1706) Coral Anima't, ànima meva (amb quatre variacions)
del “Livro de obras de órgão de Fantasia de 8º tom
Fr. Roque da Conceição” (1695)
Domenico Zipoli Versets I-II-III-IV i Canzona, en fa major
(1688 - 1726)
Pablo Nassarre Tocata de primer tono
(1650 - 1730)
Georg Friedrich Haendel Segona obertura de l'oratori Salomó
(1685 - 1759) Obertura de la Música Aquàtica
9
12. Divendres
23 de juliol
21 h
Girona
Catedral
JUAN DE LA RUBIA, orgue
PROGRAMA
Edward Elgar Sonata nº 2 en si bemoll major, op. 87a
(1857 - 1934) Introducció
Toccata
Fuga
Jehan Alain Le jardin suspendu, AWV 63
(1911 - 1940) Deux danses à Agni Yavishta, AWV 61
Max Reger Wachet auf, ruft uns die Stimme, op. 52, nº 2
(1873 - 1916)
10
13. Dissabte
24 de juliol
21 h
Mataró
Basílica de Santa Maria
RAÚL PRIETO, orgue
PROGRAMA
Johann Sebastian Bach Toccata i fuga en re menor, BWV 565
(1685 - 1750)
Camille Saint-Saëns Dansa macabra
(1835 - 1921) (transcripció d'Edwin H. Lemare (1865-1934))
Franz Liszt de Dotze estudis d'execució transcendental, S.139,
(1811 - 1886) VIII en do menor, Wilde Jagd (transcripció de Raúl Prieto)
Gaston Litaize Prélude et danse fuguée
(1909 - 1991)
George Thalben-Ball Variacions sobre un tema de Paganini
(1896 - 1987) per a pedal sol
Johann Sebastián Bach Preludi sobre el coral Liebster Jesu, wir sind hier, BWV 731
Maurice Duruflé Toccata de la Suite Op.5 (1933)
(1902 - 1986)
11
14. Dissabte
24 de juliol
20,30 h
Tarragona
Claustre de la Catedral
ARNAU REYNÉS, orgue
PROGRAMA
Antonio de Cabezón Pavana italiana
(1510 - 1566)
Joan Cabanilles Corrente italiana
(1644 - 1712) Tocata de 6º tono
Pablo Bruna Tiento de medio registro de mano derecha
(1611 - 1679) de 1º tono
Dietrich Buxtehude Preludi i fuga en sol menor, BuxWV163
(1637 - 1707)
Girolamo Frescobaldi Toccata ottava
(1583 - 1643)
Georg Böhm Partita-Coral Ach wie nichtig, ach wie flüchtig
(1661 - 1733)
Johann Sebastian Bach Fantasia en do major, BWV 570
(1685 - 1750)
Josef F. N. Seger Preludi en do major
(1716 - 1782) Fuga en la menor
Ramon Carnicer Sonata núm. 6
(1789 - 1855)
12
15. Diumenge
25 de juliol
19 h
Bellpuig
Esglèsia parroquial
ARNAU REYNÉS, orgue
PROGRAMA
Antonio de Cabezón Pavana italiana
(1510 - 1566)
Joan Cabanilles Corrente italiana
(1644 - 1712) Tocata de 6º tono
Pablo Bruna Tiento de medio registro de mano derecha
(1611 - 1679) de 1º tono
Dietrich Buxtehude Preludi i fuga en sol menor, BuxWV163
(1637 - 1707)
Girolamo Frescobaldi Toccata ottava
(1583 - 1643)
Jusepe Ximénez Batalla de 6º tono
(1601-1672)
Georg Böhm Partita-Coral Ach wie nichtig, ach wie flüchtig
(1661 - 1733)
Johann Sebastian Bach Fantasia en do major, BWV 570
(1685 - 1750)
Josef F. N. Seger Preludi en do major
(1716 - 1782)
Ramon Carnicer Sonata núm. 6
(1789 - 1855)
13
16. Diumenge
25 de juliol
22 h
Montbrió del Camp
Parròquia de Sant Pere Apòstol
MIQUEL GONZÁLEZ, orgue
PROGRAMA
Robertsbridge Codex Estampie
(ca.1330)
Codex Faenza Bel fiore dança
(s.XV) Non ara may pieta questa mia dona
Sebastian Aguilera de Heredia Ensalada
(1561 - 1627)
Joan Baptista Cabanilles Pasacalles I
(1644 - 1712)
Johann Pachelbel Ciacona en fa
(1653 - 1706) Coral Anima't, ànima meva (amb quatre variacions)
del “Livro de obras de órgão de Fantasia de 8º tom
Fr. Roque da Conceição” (1695)
Domenico Zipoli Versets I-II-III-IV i Canzona, en fa major
(1688 - 1726)
Pablo Nassarre Tocata de primer tono
(1650 - 1730)
Carles Baguer Sinfonia en do major
(1768 - 1808)
Francesc Mariner Tocata de clarins
(1720 - 1789)
14
17. Divendres
30 de juliol
22 h
Montblanc
Església de Santa Maria la Major
JOAN BORONAT, orgue
GERMAN ECHEVERRI, violí
PROGRAMA
Georg Muffat Toccata X
(1653 - 1704)
Anònim alemany Contrapunkt sopra la Bassigaylos del s.XVII d'Altr.
(Minoriten-Kodex 726) (Fantasia sobre el coral Wie schön leuchtet der Morgenstern)
Pablo Bruna Tiento de 2º tono por Gesolreut,
(1611 - 1679) “sobre la Letanía de la Virgen”
Thomas Tallis Felix Namque II
(ca.1505 - 1585)
Bartolomé de Selma y Salaverde Canzona III
(1580 - 1638)
Joan Baptista Cabanilles Corrente italiana
(1644 - 1712)
Antonio de Cabezón Diferencias sobre “Du vien sela”
(1510 - 1566)
Heinrich Ignaz Franz von Biber Sonata VI
(1644 - 1704)
15
18. Dissabte
31 de juliol
22 h
Àger
Parròquia de Sant Vicenç
JOAN CASTILLO, orgue
ENRIC RIERA, violí barroc
PROGRAMA
Johann Heinrich Schmelzer Sonata Unarum Fidium I
(1620 - 1680)
William Byrd Fantasia (orgue sol)
(1543 - 1623)
Giovanni Battista Fontana Sonata terza
(1571 - 1630)
Girolamo Frescobaldi Canzona seconda
(1583 - 1643)
Jan Pieterszoon Sweelinck Mein junges Leben hat ein End (orgue sol)
(1562 - 1621)
Dario Castello Sonata prima
(1590? - 1658?)
Tomaso Albinoni Sonata Op. 4 nº 3
(1671 - 1751)
Michelangelo Rossi Toccata prima (orgue sol)
(1601 - 1651)
Arcangelo Corelli Sonata Op. 5 nº 1
(1653 - 1713)
16
19. Dissabte
31 de juliol
22 h
Vallmoll
Parròquia de Santa Maria
BERNAT BAILBÉ, orgue
PROGRAMA
Samuel Wesley Voluntary: Lent - Allabreve - Lent
(1766 - 1837)
Guillaume Lasceux Symphonie concertante
(1740 - 1831)
José Lidón Cantabile para órgano para alzar en la Misa
(1748 - 1827) Ofertorio
Josep Gallés Sonata en do menor
(1758 - 1836)
Felip Rodriguez Cantabile
(1760 - 1815)
Magi Puntí Capricho para órgano
(1815 - 1883) Adagio - Minué
Raimon Bonet Misa primera:
(1830 - 1905) Gradual - Ofertori - Elevació
Plegaria - Post comunión - Ite, missa est
17
20. Dijous
5 d’agost
22 h
Tremp
Basílica Mare de Déu de
Valldeflors
MERCÈ SANCHÍS, orgue
PROGRAMA
Johann Sebastian Bach Toccata i fuga en re menor, BWV 565
(1685 - 1750)
Felix Mendelssohn Sonata VI en re menor, op. 65, 6
(1809 - 1847) Choral
Allegro molto
Fuga, sostenuto e legato
Finale, andante
Johannes Brahms Quatre preludis de coral de l'opus 122
(1833 - 1897) 1. Mein Jesu, der du mich
2. Herzliebster Jesu
3. O Welt, ich muss dich lassen
4. Herzlich tut mich erfreuen
18
21. Dissabte
7 d’agost
21 h
Berga
Parròquia de Santa Eulàlia
MERCÈ SANCHÍS, orgue
PROGRAMA
Johann Sebastian Bach Toccata i fuga en re menor, BWV 565
(1685 - 1750)
Felix Mendelssohn Sonata VI en re menor, op. 65, 6
(1809 - 1847) Choral
Andante sostenuto
Allegro molto
Fuga, sostenuto e legato
Finale, andante
Johannes Brahms Quatre preludis de coral de l'opus 122
(1833 - 1897) 1. Mein Jesu, der du mich
2. Herzliebster Jesu
3. O Welt, ich muss dich lassen
4. Herzlich tut mich erfreuen
19
22. Dissabte
7 d’agost
22 h
Castelló d’Empúries
Basílica de Santa Maria
DANIEL PARACHE, orgue
PROGRAMA
Anònim Batalla del quinto tono
Antonio Carreira Canção a quatro glosada
(ca.1520/30 - ca.1587/97)
Girolamo Frescobaldi Toccata quinta
(1583 - 1643) Toccata avant'il ricercar
Ricercar (con obligo di cantare la quinta parte)
Lucas Puxol Tiento de 6º tom
(S XVII)
Bernardo Pasquini Partite sopra la Aria della Folia da Espagna
(1637 - 1710)
Louis Nicolas Clérambault Suite du premier ton
(1676 - 1749) Grand plein jeu - Fugue
Duo - Trio
Basse et dessus de trompette
Récits de cromorne et de cornet
Dialogue sur les grands jeux
Johann Sebastian Bach Fuga en sol menor, BWV 578
(1685 - 1750)
Freixanet Sonata
(S XVIII)
P. Robert de la Riba Pregària
(1912 - 1999) Cançó de bressol de la Mare de Déu
Fontnegra (sardana per a orgue)
20
23. Dissabte
7 d’agost
21 h
El Pla de
Santa Maria
Església romànica
SASKIA ROURES, orgue
PROGRAMA
Paisatges i impressions per a un petit orgue romàntic
Johann Sebastian Bach Toccata en re menor, BWV 913
(1685 - 1750)
Sigfrid Karg-Elert Im frischen grünen Wald, alla Mendelssohn
(1877 - 1933) (Portraits, op. 101)
Wenn der Tag ausklingt, alla Schubert
(Portraits, op. 101)
César Franck de L'Organiste, FWV 41
(1822 - 1890) Poco allegretto
Poco lento
Poco allegro
Non troppo lento
Sortie (Molto moderato)
Claude Debussy Rêverie (1890)
(1862 - 1918) Première arabesque (1888)
La cathédrale engloutie (1909/10)
Sigfrid Karg-Elert Serenade melancolique, alla Tschaikowsky
(Portraits, op. 101)
Quasi concertino per clarinetto solo, alla Webern
(Portraits, op. 101)
21
24. Dissabte
7 d’agost
19 h
Riner
Santuari del Miracle
BERNARD WINSEMIUS, orgue
PROGRAMA
Anonimo Tiento lleno de 2º tono
(s.XVII)
Francisco Correa d'Arauxo Tiento de medio registro de dos tiples de 7º tono
(1576 -1654)
Jan Pieterszoon Sweelinck Fantasia en la
(1562 - 1621) Mein junges Leben hat ein End (variacions)
Girolamo Cavazzoni Tiento terzo (1542)
(s. XVI)
Jan de Macque Capriccio sopra re, fa, mi, sol
(1550 - 1614)
Johann Kaspar Kerll Passacaglia en re
(1627 - 1693)
Johann Georg Albrechtsberger Preludi i fuga en fa major
(1736 - 1809)
Johannes Speth Toccata no. 1 en re (1693)
(s. XVII)
22
25. Diumenge
8 d’agost
20,15 h
Vielha
Parròquia Sant Miquèu
JOAN BORONAT, orgue
GERMAN ECHEVERRI, violí
PROGRAMA
Georg Muffat Toccata X
(1653 - 1704)
Anònim alemany Contrapunkt sopra la Bassigaylos del s.XVII d'Altr.
(Minoriten-Kodex 726) (Fantasia sobre el coral Wie schön leuchtet der Morgenstern)
Pablo Bruna Tiento de 2º tono por Gesolreut,
(1611 - 1679) “sobre la Letanía de la Virgen”
Thomas Tallis Felix Namque II
(ca.1505 - 1585)
Bartolomé de Selma y Salaverde Canzona III
(1580 - 1638)
Joan Baptista Cabanilles Corrente italiana
(1644 - 1712)
Antonio de Cabezón Diferencias sobre “Du vien sela”
(1510 - 1566)
Heinrich Ignaz Franz von Biber Sonata VI
(1644 - 1704)
23
26. Dimarts
10 d’agost
22 h
Torredembarra
Parròquia de Sant Pere Apòstol
SASKIA ROURES, orgue
PROGRAMA
“De Pavanes, Gallardes i altres balls”
Fabritio Caroso Il Canario (Il Ballarino, 1581)
(ca.1527 - 1605)
William Byrd The Bells
(1543 - 1623)
Joan Baptista Cabanilles Xácara
(1644 - 1712)
Antonio de Cabezón Diferencias sobre Quién te me enojó, Isabel
(1510 - 1566)
Jan Pieterszoon Sweelinck Pavana hispanica
(1562 - 1621)
Antonio de Cabezón Gallarda milanesa
(1510 - 1566) Pavana italiana
Heinrich Scheidemann Galliarda & Variatio in d
(ca.1595 - 1663)
Antonio de Cabezón Ancor che col partire (Cipriano de Rore)
Bernardo Storace Ciacona
(1600 - 1664) (Selva di varie Compositioni…, Venècia 1664)
24
27. Dissabte
14 d’agost
22 h
L’Aleixar
Parròquia de Sant Martí
DANIEL PARACHE, orgue
PROGRAMA
Antonio Valente (ca.1520 - ca.1580) La romanesca con cinque mutanze
Jan Pieterszoon Sweelinck (1562 - 1621) Ballet del Granduca
Lucas Puxol (S XVII) Tiento de 6º tom
Anònim Batalla del quinto tono
Johann Pachelbel (1653 - 1706) Ciaccona in fa menor
Bernardo Pasquini (1637 - 1710) Partite sopra la Aria della Folia da Espagna
Johann Pachelbel Ciaccona en fa major
Pablo Nassarre (1650 - 1730) Tocata del primer tono
Domenico Zipoli (1688 - 1726) All'Ofertorio
All'Elevazione
Pastorale
Al Post Comunio
Freixanet (S XVIII) Sonata
P. Robert de la Riba (1912 - 1999) Pregària
João de Sousa Carvalho (1745 - 1798) Allegro
25
28. Dissabte
14 d’agost
22 h
Cadaqués
Parròquia de Santa Maria
NEIL COWLEY, orgue
CLARA COWLEY, flauta de bec
GUSTAVO QUARESMA RAMOS, tenor
PROGRAMA
Louis Couperin Chaconne (orgue sol)
(1626 - 1661)
Angelo Notari Canzona passaggiata (flauta i orgue)
(1566 - 1663)
Johann Christoph Pepusch O love thou know'st my anguish
(1667 - 1752) (Ària/Siciliana) (tenor, flauta i orgue)
Dues chansons franceses del segle XVI: (orgue sol)
G. Le Peletier (ca.1550) Sy mon malheur, m'y continue
Nicolas Gombert (ca.1550) Hors envyeux, retirez-vous d'ici
François Couperin Quatorzième concert
(1668 - 1733) Sarabande grave / Fugueté (flauta i orgue)
P. José Maurício Nunez Garcia Domine Deus (tenor i orgue)
(1767 - 1830) (Missa de São Pedro de Alcântara, 1809)
Johann Kaspar Ferdinand Fischer Rondeau - Passepied - Gavotte (orgue sol)
(ca. 1670 - 1746)
Georg Philipp Telemann Deine Toten werden Leben (tenor, flauta i orgue)
(1681 - 1767) (Cantata nº28, Harmonischer Gottesdienst)
Johann Pachelbel Ciacona ex d (orgue sol)
(1653 - 1706)
Johann Sebastian Bach Die Liebe zieht mit sanften Schritten
(1685 - 1750) (Cantata BWV 36) (tenor, flauta i orgue)
26
29. Dissabte
14 d’agost
21 h
Torroja del Priorat
Parròquia de Sant Miquel
FRANCESC PI, orgue
PROGRAMA
Antonio de Cabezón Tiento del Primer Tono
(1510 - 1566) Diferencias sobre el canto llano del Caballero
François Couperin de la Messe pour les Paroisses
(1668 - 1733) Plein chant du premier Kyrie, en Taille
Fugue sur les jeux d'anches, 2e couplet
Récit de Chromhorne, 3e couplet
Dialogue sur la Trompette et le Chromhorne, 4e couplet
Plein chant, 5e et dernier couplet
Bernardo Pasquini Variazioni per il Paggio Todesco
(1637 - 1710)
Arcangelo Corelli Concerto Grosso X, op. VI en do major
(1653 - 1713) Preludio - Allemanda - Adagio
Corrente - Allegro - Minuetto
Giovanni Morandi Benedizione del Venerabile
(1777 - 1856)
Francesc Pi Viatge musical pel setè art italià
(1956)
27
30. Diumenge
15 d’agost
19 h
La Pobla de
Cérvoles
Església parroquial
BERNARD WINSEMIUS, orgue
PROGRAMA
Anonimo Tiento lleno de 2º tono
(s.XVII)
Francisco Correa d'Arauxo Tiento de medio registro de dos tiples de 7º tono
(1576 -1654)
Jan Pieterszoon Sweelinck Fantasia en la
(1562 - 1621) Mein junges Leben hat ein End (variacions)
Girolamo Cavazzoni Tiento terzo (1542)
(s. XVI)
Jan de Macque Capriccio sopra re, fa, mi, sol
(1550 - 1614)
Johann Kaspar Kerll Passacaglia en re
(1627 - 1693)
Johann Georg Albrechtsberger Preludi i fuga en fa major
(1736 - 1809)
Johannes Speth Toccata no. 1 en re (1693)
(s. XVII)
28
31. Dijous
19 d’agost
22 h
Sitges
Parròquia de
Sant Bartomeu i Santa Tecla
NEIL COWLEY, orgue
CLARA COWLEY, flauta de bec
GUSTAVO QUARESMA RAMOS, tenor
PROGRAMA
Louis Couperin Chaconne (orgue sol)
(1626 - 1661)
Angelo Notari Canzona passaggiata (flauta i orgue)
(1566 - 1663)
Johann Christoph Pepusch O love thou know'st my anguish
(1667 - 1752) (Ària/Siciliana) (tenor, flauta i orgue)
Dues chansons franceses del segle XVI: (orgue sol)
G. Le Peletier (ca.1550) Sy mon malheur, m'y continue
Nicolas Gombert (ca.1550) Hors envyeux, retirez-vous d'ici
François Couperin Quatorzième concert
(1668 - 1733) Sarabande grave / Fugueté (flauta i orgue)
P. José Maurício Nunez Garcia Domine Deus (tenor i orgue)
(1767 - 1830) (Missa de São Pedro de Alcântara, 1809)
Johann Kaspar Ferdinand Fischer Rondeau - Passepied - Gavotte (orgue sol)
(ca. 1670 - 1746)
Georg Philipp Telemann Deine Toten werden Leben (tenor, flauta i orgue)
(1681 - 1767) (Cantata nº28, Harmonischer Gottesdienst)
Johann Pachelbel Ciacona ex d (orgue sol)
(1653 - 1706)
Johann Sebastian Bach Die Liebe zieht mit sanften Schritten
(1685 - 1750) (Cantata BWV 36) (tenor, flauta i orgue)
29
32. Dissabte
21 d’agost
19,30 h
Talarn
Parròquia de Sant Martí
JOAN CASTILLO, orgue
ENRIC RIERA, violí barroc
PROGRAMA
Johann Heinrich Schmelzer Sonata Unarum Fidium I
(1620 - 1680)
William Byrd Fantasia (orgue sol)
(1543 - 1623)
Giovanni Battista Fontana Sonata terza
(1571 - 1630)
Girolamo Frescobaldi Canzona seconda
(1583 - 1643)
Jan Pieterszoon Sweelinck Mein junges Leben hat ein End (orgue sol)
(1562 - 1621)
Dario Castello Sonata prima
(1590? - 1658?)
Tomaso Albinoni Sonata Op. 4 nº 3
(1671 - 1751)
Michelangelo Rossi Toccata prima (orgue sol)
(1601 - 1651)
Arcangelo Corelli Sonata Op. 5 nº 1
(1653 - 1713)
30
33. Diumenge
22 d’agost
19 h
Ulldemolins
Parròquia de Sant Jaume
Apòstol
FRANCESC PI, orgue
PROGRAMA
Antonio de Cabezón Tiento del Primer Tono
(1510 - 1566) Diferencias sobre el canto llano del Caballero
Francisco Correa de Arauxo Segundo tiento de medio registro de tiple
(1584 - 1654) de séptimo tono
Johann Kaspar Kerll Magnificat secundi toni
(1627 - 1693) Magnificat - Et exultavit
Quia respexit - Quia fecit
Et misericoria eius - Fecit potentiam
Deposuit - Esurientes
Suscepit Israel - Sicut locutus est
Gloria patri - Sicut erat
Versus ultimus
Bernardo Pasquini Variazioni per il Paggio Todesco
(1637 - 1710)
Arcangelo Corelli Concerto Grosso X, op. VI en do major
(1653 - 1713) Preludio - Allemanda - Adagio
Corrente - Allegro - Minuetto
Giovanni Morandi Benedizione del Venerabile
(1777 - 1856)
Francesc Pi Viatge musical pel setè art italià
(1956)
31
34. Dissabte
28 d’agost
22 h
Sant Llorenç de
Morunys
Parròquia de Sant Llorenç
BERNAT BAILBÉ, orgue
PROGRAMA
Samuel Wesley Voluntary: Lent - Allabreve - Lent
(1766 - 1837)
Guillaume Lasceux Symphonie concertante
(1740 - 1831)
José Lidón Cantabile para órgano para alzar en la Misa
(1748 - 1827) Ofertorio
Josep Gallés Sonata en do menor
(1758 - 1836)
Felip Rodriguez Cantabile
(1760 - 1815)
Magi Puntí Capricho para órgano
(1815 - 1883) Adagio - Minué
Raimon Bonet Misa primera:
(1830 - 1905) Gradual - Ofertori - Elevació
Plegaria - Post comunión - Ite, missa est
32
37. BAILBÉ, BERNAT
Natural de Tuïr (Rosselló). L'interès per la música neix de l'audició de l'orgue de la parròquia. Després
d'una iniciació al mateix poble, vénen els estudis musicals als conservatoris de Perpinyà i Tolosa de
Llenguadoc. Piano amb Michel Peus (alumne d'Alfred Cortot). Orgue amb Xavier Darasse i Willem Jansen.
Clavicèmbal amb aquest últim. De 1977 a 1980 estudia amb Montserrat Torrent. També ha seguit amb
regularitat cursets amb professors de tradicions variades d'arreu: Ton Koopman (Amsterdam), Harald
Vogel (Bremen), John Grew (Canadà), Michèle Guyard (París), Michael Radulescu (Viena) i Luigi Ferdinando
Tagliavini (Pistoia).
Com a concertista ha realitzat moltes actuacions a França i Espanya, sol i amb diverses formacions i
solistes.
L'any 1978 va ser nomenat organista de Sant Felip Neri de Barcelona, càrrec que exerceix encara, oferint
un repertori sempre renovat que supera els 600 compositors de l'Edat Mitja fins als nostres dies. També
és organista de la Basílica dels Sants Just i Pastor a la mateixa ciutat.
És membre fundador de l'Associació Catalana de l'Orgue (ACO).
BORONAT, JOAN
Format als centres musicals superiors ESMUC a Barcelona i Schola Cantorum Basiliensis a Suïssa, i amb
un recorregut concertístic que abasta cicles i festivals de l'àmbit nacional i europeu, Joan Boronat Sanz
se'ns presenta com a músic curiós i obert, que experimenta constantment amb les possibilitats poètiques
i retòriques del baix continu en la música de conjunt, així com explora les vies de la interpretació solista.
Els estudis d'orgue, clavicèmbal, baix continu i música de cambra els duu a terme amb especialistes de
renom com Andrea Marcon, Lorenzo Ghielmi, Jörg-Andreas Bötticher, Achim Schulz, Andrew Lawrence-
King, José Luis González Uriol, François Fernández, Olivier Beaumont, Neal Peres da Costa, Eduard
Martínez, Alfredo Bernardini, Pedro Memelsdorff, Michael Form, Pere Casulleras, Ulrich Messthaler, Silvia
Tecardi, Julian Behr, Andrea Scherer, Anthony Rooley, Chiara Banchini, Edoardo Torbianelli, Jan Willem
Jansen, Guido Iotti, Benantzi Bilbao, Jordi Figueras, Rudolf Lutz, Nicola Cumer, Jesper Christensen,
Zsigmond Szathmary i Montserrat Torrent. Museumsnacht de Basilea, Sankt-Michaelskirche (en una
reconstrucció historicista del Misteri d'Elx) a Berlin, Els Orgues de la Província d'Alacant al País Valencià,
El Órgano y sus Instrumentos a Valladolid, Cantatibus Organis a Milà… son tan sols alguns dels circuits
concertístics als quals ha participat com a solista i amb grups de cambra. A la vegada, compta amb una
intensa activitat musical al si de nombrosos ensembles especialitzats, amb els quals ha tocat arreu
d'Europa, com la Capella Joan Baptista Comes, Ensemble Troparion, Pro Música Antiga, Capella Villallonga
i Trio Ethos. Recentment ha rebut la menció de matrícula d'honor per la tasca de recerca musicològica
i concertística duta a terme amb el projecte final “Del Temple a la Sala”, mitjançant el qual aprofundeix
en el repertori d'orgue concertato del segle XVIII, i ha participat en l'enregistrament de la primera òpera
representada a la Península Ibèrica, Il più bel nome d'Antonio Caldara, promogut per la Universitat
Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Actualment, combina una intensa agenda
concertística amb el màster d'interpretació de música antiga de la Schola Cantorum a Basilea i la tasca
de continuista correpetidor a la Hochschule der Künste a Berna.
35
38. BOUVARD, MICHEL
Nascut a Lió (1958), el seu avi Jean Bouvard, organista i compositor, alumne de Louis Vierne, Florent
Schmitt i Vincent d'Indy, entre altres, li va transmetre des de molt jove el gust per la música. Després
de fer estudis pianístics a Rodez i a París, va treballar l'orgue amb Suzanne Chaisemartin i posteriorment
amb André Isoir a Orsay, i escriptura musical al Conservatori Nacional Superior de Música de París. Va
completar la seva formació amb els organistes de Saint-Séverin (Jean Boyer, Francis Chapelet i Michel
Chapuis) abans d'esdevenir durant deu anys organista titular d'aquest important instrument parisenc.
El primer premi del Concurs Internacional de Tolosa de Llenguadoc (1983) marca el principi de la seva
carrera. Cridat per Xavier Darasse per succeir-lo a la classe d'orgue del CNR de Tolosa de Llenguadoc
el 1985, va continuar la seva tasca en favor del patrimoni organístic de la ciutat i de la regió, organitzant,
amb el seu col·lega Willem Jansen, concerts, visites, tallers i concursos internacionals. Aquesta activitat
desembocà l'any 1996 en la creació del Festival International Toulouse-les-Orgues, que dirigí durant
quatre anys, i en la creació de la classe superior d'orgue del CESMD, fundada per Marc Bleuse.
És el titular de l'orgue històric Cavaillé-Coll de la Basílica de Saint-Sernin de Tolosa de Llenguadoc. Va
ser durant quatre anys membre de la Comissió Superior dels Monuments Històrics per als Orgues.
Reconegut avui dia internacionalment com un dels intèrprets francesos més destacats, és convidat com
a jurat de concursos internacionals, alhora que la seva carrera com a concertista i professor l'ha dut
per una vintena de països d'Europa, Àsia i Amèrica. El 1995 va ser nomenat professor d'orgue al CNSM
de París, juntament amb el seu amic Olivier Latry. Ambdós han treballat i desenvolupat, en classes
setmanals conjuntes, una col·laboració pedagògica original que atreu a París estudiants d'arreu del món.
La seva discografia, per a segells com Sony Classical i Editions Solstice, compta amb misses de F. Couperin
(Missa dels Convents, Missa de les Parròquies), J. S. Bach (Clavierübung III), L. Vierne (Missa solemne per
a 2 orgues i cor), C. M. Widor (Simfonia romana), M. Duruflé (Requiem), i també d'autors francesos com
De Caurroy i Raquet, dels segles XVI i XVII. També inclou l'àlbum Noels Traditionnels à St Sernin de
Toulouse (variacions per a orgue, i nadales cantades pels cors infantils i d'adults del CNR de Tolosa de
Llenguadoc).
CANDENDO, OSCAR
Oscar Candendo Zabala (Sant Sebastià) obté els títols de Professor Superior en les especialitats d'orgue,
clavicèmbal, piano i música de cambra. Va estudiar orgue als Conservatoris de Bayona i Pau, continuant
el seu aprenentatge a l'École d'Études Musicales Supérieures de Toulouse amb Michel Bouvard i Jan
Willem Jansen com a professors permanents, i amb diferents mestres convidats com J. Boyer, L. Lohmann,
J.P. Leguay, S. Szathmary i D. Moroney, entre altres. Va completar la seva formació a Barcelona amb
Montserrat Torrent, i a Stuttgart, a la Staatliche Hochschule für Musik und Darstellende Kunst, amb
Bernhard Haas.
L'any 1992 obté el Primer Premi al Concurs Permanent de Joventuts Musicals, que tingué lloc a Sevilla.
L'any següent li és concedit el premi Andrés Segovia-J. M. Ruiz Morales, al XXXVI Curs Universitari
Internacional de Santiago de Compostela.
Ha fet nombrosos recitals a Europa: Internationale Orgeltage Kevelaer, Domorgelkonzerte Sankt Gallen,
Orgues d'Été à Bordeaux, Festival Internacional de Orgão de Lisboa, Festival Internacional de Música y
Danza de Granada, Quincena Musical de San Sebastián, Cicle d'Orgue al Palau, Festival Internacional
de Órgano Catedral de León, Auditorio Nacional (Madrid), Capilla de los Venerables (Sevilla), Catedral
de Sevilla, Palacio de Euskalduna, entre altres. És coautor, juntament amb Françoise Clastier, de l'estudi
Organos franceses en el País Vasco y Navarra (1850-1925), publicat a la Sociedad de Estudios Vascos-
Eusko Ikaskuntza: Cuadernos de Sección (Música) 7, 1994.
Després d'haver obtingut el Diploma d'Estudis Avançats en Història i Ciències de la Música a la Universitat
de Valladolid, treballa actualment en la seva tesi doctoral sobre el compositor alavès de música religiosa,
Vicente Goicoechea (1854-1916).
És professor d'orgue a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i organista titular de la Parròquia
del Buen Pastor de Sant Sebastià i del Coro Easo.
36
39. CASTILLO, JOAN
Realitza els estudis d'orgue amb Jordi Figueras al Conservatori Professional de Terrassa i estudis de fuga
i composició al Conservatori de Badalona. Posteriorment obté el títol superior d'orgue al CSMM de
Barcelona i realitza estudis de c1avicèmbal amb Jordi Reguant a Terrassa i amb Carole Parer al CNR de
Perpinyà.
Participa regularment en cursos d'interpretació organística i classes magistrals a càrrec de Montserrat
Torrent. Ha participat en diversos cursos, especialment de música del barroc, com ara la KOF dut a terme
amb diversos orgues històrics del nord d'Alemanya i a la Zomeracademie de Haarlem (Holanda).
Ha format part de diverses formacions vocals i instrumentals i és membre de la formació Diletto Musicale
dedicada especialment a la música de cambra del barroc.
Ha actuat, com a solista o acompanyant, en diversos cicles i festivals, entre ells, Els Orgues de Catalunya,
Astearte Musikalak de Caja Vital a Vitòria, Festival Arreu i per a tothom dins del XXXIVè Festival
Internacional de Música de Cadaqués, al XVIè Cicle de l'Orgue de la Catedral de Barcelona i al XVIè Cicle
Música i Músics de Catalunya.
Actualment és professor de música de cambra al Conservatori de Terrassa.
COWLEY, NEIL
Nascut a Austin, Texas (USA), estudià piano amb Natàlia Klimkevitx i, més tard, orgue amb Frank Speller
a la Universitat de Texas. Durant aquesta època, formà part del Collegium Musicum universitari i al
mateix temps, cursà la carrera de musicologia. Després, treballà com a director de música i litúrgia a
l'església de St. Ignasi màrtir, a Austin.
L'any 1981 s'establí a Barcelona on aconseguí un ajut de treball de l'Òmnium Cultural per a realitzar
un estudi sobre Els instruments de teclat a Catalunya a l'època moderna (1986). Des d'aleshores ha
portat a terme nombrosos concerts i ha participat als cicles “Orgues de Catalunya” i “l'Orgue de la
Catedral de Barcelona” on el desembre del 2006 interpretà la Messe du Jour de Noël (1842) d'Alexandre
Pierre François Boëly, juntament amb el Taller d'Estudis Medievals. Va ser col·laborador de l'Orquestra
Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya entre 1987-2004, i també director musical de dues
produccions al Teatre Nacional de Catalunya: Àngels a Amèrica (1996) i L'Auca del Senyor Esteve (1997).
És autor també de diverses obres com Tres cançons per a soprano i orgue (1979-80), Cinc cançons
tradicionals catalanes per a cor i piano (1996), encarrec de la coral Cantiga, Cuina i Memòria: Set peces
d'un llibre de cuina del camp de concentració de Terezín (septet instrumental, 2002), Una multitud dels
exèrcits celestials: Quatre peces per a flauta de bec i piano (2006) i Resonet in laudibus (SATB i orgue,
2009) encarrec de l'Orfeó Gracienc.
Actualment, és organista titular de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.
DE LA RUBIA, JUAN
Juan de la Rubia, nascut a València l'any 1982, és un dels organistes més guardonats de la seva generació.
Es va formar com a organista, pianista i clavecinista al Conservatori Superior de Música de València; a
l'Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona; a la Universität der Künste de Berlín i al
Conservatoire National de Toulouse, aconseguint fins a cinc Premis Extraordinaris en diferents especialitats.
Els seus professors han estat Vicent Ros, Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat
Torrent. També ha rebut classes magistrals dels organistes més importants, com són Daniel Roth, Bernhard
Haas, Enrico Viccardi, Wolfgang Zerer, Olivier Latry i Ton Koopman.
Després d'haver obtingut el Primer Premi Nacional d'Orgue al Concurs Permanent de Joventuts Musicals
d'Espanya, inicia la seva activitat com a concertista solista a les sales més importants i cicles d'arreu
37
40. de l'Estat, així com a l'estranger (Alemanya, Eslovenia, Bèlgica, Filipines, França, Guinea Ecuatorial,
Hongria, Itàlia, Palestina, Portugal, República Txeca, Rússia). Ha guanyat també els premis Andrés Segovia-
J.M.Ruiz Morales (Santiago de Compostela, 2002), Premio Euterpe (València, 2003), Primer Premio de
la Real Academia de Bellas Artes de Granada (2004) i el premi El Primer Palau, del Palau de la Música
Catalana (Barcelona, 2004).
El seu repertori comprèn tots els estils. Com a especialista en música antiga, i mogut pel seu interès
per la música de Johann Sebastian Bach, comença l'any 2008 un projecte amb la Capella de Sant Esteve
per dirigir les cantates d'aquest compositor, interpretades amb criteris i instruments originals.
També es destacable el seu treball en el camp de la música contemporània, havent estrenat obres al
Palau de la Música Catalana, a les catedrals de Lleó i de Sant Sebastià i al Festival de Música Contemporània
Ensems, a València.
Continua la tradició europea dels improvisadors a l'orgue, incloent improvisacions en els seus concerts.
Per aquesta versatilitat és convidat sovint a inaugurar instruments, com és el cas de l'orgue de l'Auditorio
de Tenerife, al costat de Wolfgang Seifen, i altres a tot l'Estat espanyol.
També ha actuat amb diferents orquestres i cors, com el Grup Instrumental de València, Cor i Orquestra
de la Generalitat Valenciana, Orquestra de València, Camerata de Madrid, Orquestra Nacional de Cambra
d'Andorra, Real Filarmonía de Galicia, Kammerorchester Carl Phillip Emanuel Bach de Berlín, i JONC; i
amb els directors Lorin Maazel, Frédéric Chaslin, Yaron Traub, Salvador Mas, Maximino Zumalave i altres.
Les seves actuacions han estat retransmeses per Radio Clásica, France Musique, Catalunya Música i RTV
Slovenia, i ha fet cinc enregistraments discogràfics com a solista.
Des de l'any 2005 és professor a l'ESMUC, compaginant la labor docent amb la concertística.
GONZALEZ, MIQUEL
Nascut a Badalona (Barcelona, Catalunya) l'any 1967. Inicia els seus estudis musicals des de molt jove,
diplomant-se com a Professor Superior d'Orgue, Clavicèmbal i Llenguatge Musical. Estudia la carrera
d'orgue amb el catedràtic Josep Maria Mas Bonet, obtenint Matrícula d'Honor de Fi de Carrera i Premi
d'Honor del grau superior (1988). Complementa els seus coneixements d'orgue amb el mestratge de
Montserrat Torrent (1990-1997) en cursos de postgrau al Conservatori Superior Municipal de Música
de Barcelona, al Conservatori Professional de Badalona i al Consejo Superior de Investigaciones Científicas
(a la seva seu de Barcelona), perfeccionant la seva formació a nombrosos cursos d'orgue i clavicèmbal
arreu d'Europa. A més, estudia els cursos superiors de clavicèmbal amb M. Lluïsa Cortada. L'any 1988
aconsegueix el Primer Premi d'Orgue del Concurs Nacional de Joventuts Musicals d'Espanya a l'orgue
de la Catedral de Girona; i l'any 1991 és guardonat amb el premi Ruiz-Morales a una de les millors
interpretacions del curs universitari “Música en Compostela”. És seleccionat per a participar als concursos
de Nüremberg-Alemanya (1995) i Chartres-França (1996).
Va col·laborar des de l'any 1997 fins al 2001 com a organista acompanyant dels concerts de l'Escolania
i de la Capella de Música de l'Abadia de Montserrat. Efectua diversos enregistraments discogràfics per
als segells Discos Abadia de Montserrat-DAM (d'orgue sol i amb l'Escolania de Montserrat), Tritó Edicions
i amb la Institución Fernando el Católico de la Diputació Provincial de Saragossa, per a la difusió de la
música catalana i espanyola, remarcant especialment el dedicat a la presentació del nou orgue construït
recentment al Monestir de Montserrat.
És autor del llibre Els Orgues de les comarques de Lleida i del Principat d'Andorra (Ed. Pagès Editors)
sobre el patrimoni organístic actual i històric de les terres lleidatanes i Andorra.
Actualment és professor d'orgue i clavicèmbal al Conservatori Municipal de Música de Lleida, i organista
de l'església de Santa Maria de Badalona i de la Parròquia Major de Santa Anna de Barcelona. Actua
arreu d'Europa i Filipines, amb concerts programats properament a Milà, Collescipoli i Bogotá.
38
41. PARACHE, DANIEL
Nascut l'any 1969 a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), començà els seus estudis musicals de piano
a l'edat de 12 anys amb Laia Monné i els continua més tard a l'escola de música de Sant Sadurní d'Anoia.
Ben aviat s'interessà pel món coral i per l'orgue, i als 14 anys feia d'organista a la seva parròquia, cantava
a la coral i dirigia el grup dels petits.
Més endavant començà els seus estudis d'orgue al Conservatori Superior Municipal de Música de
Barcelona amb Montserrat Torrent, i els prosseguí amb Maria Nacy, diplomant-se com a Professor
Superior d'Orgue
Durant el servei militar esdevingué organista i director del cor de la parròquia de Santo Domingo, a
Cartagena; en tornar a Barcelona, féu les mateixes activitats a les parròquies de Sant Ot i Sant Eugeni.
Sempre ha compaginat les activitats corals i organístiques amb la docència. Ha estat professor de música
a les escoles de Sant Jeroni, Estel i Les Corts i ha dirigit la coral de l'escola Sagrat Cor de Sarrià, la coral
Baluern i la coral Sant Josep Oriol. Des del 1991 és professor de l'Escola Decroly de Barcelona, on també
dirigeix els diferents grups de la coral infantil. És també col·laborador habitual de la coral Sant Ignasi
de Sarrià.
Ha participat en els cicles de concerts “Els Orgues de Catalunya”, “L'Orgue dels Caputxins de Sarrià”,
“L'Orgue de Sitges” i ha ofert diversos concerts arreu de Catalunya, Illes Balears i Castella la Manxa.
Des del 1994 és organista titular de la basílica parroquial de Sant Josep Oriol de Barcelona.
PI, FRANCESC
Nascut a Badalona. Primers estudis de piano a l'Escola Municipal de Música de Badalona. Cursa la carrera
d'orgue al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Jordi Alcaraz i Montserrat
Torrent, obtenint el títol de Professor Superior d'Orgue.
Ha assistit a cursos d'interpretació organística impartits per John Grew, M. Guyard, M. Radulescu, A.
Schröder i M. Torrent. Ha realitzat estudis de cant amb J. Albareda, U. Ysamat i X. Torra, i ha participat
a cursos magistrals de cant donats per E. Tarrés i Victòria dels Àngels.
Com a concertista ha actuat en diferents cicles de concerts d'orgue i ha estat enregistrat per Ràdio 4 i
Catalunya Música. Ha col·laborat com a acompanyant solista de la Coral Càrmina, l'Orfeó Català, el Cor
de Cambra del Palau, Lieder Càmera, el Cor de l'Òpera de Maó, el Cor del Gran Teatre del Liceu i amb
l'orquestra del mateix teatre en diverses òperes. Ha format part de les formacions vocals Coral Càrmina,
Música Ficta i Capella de Santa Maria del Mar.
En l'actualitat és professor del Conservatori Professional de Música de Badalona i organista de la
Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges.
PRIETO, RAÚL
L`organista Raúl Prieto Ramírez, als seus 27 anys i abans d'haver acabat els seus estudis superiors, va
ser el primer organista contractat per l'Orquestra i Cors Nacionals d'Espanya per exercir com a assessor
artístic. El 2008 és contractat també com a intèrpret associat a la institució i divulgador, fent-se càrrec
de tota l'activitat dels orgues de l'Auditori Nacional de Música de Madrid amb el seu “Projecte Orgue”
que va fer incrementar les xifres d'assistència en vint vegades, essent qualificat per la premsa com:
“L'orgue surt de les tenebres” (ABC). Els seus principals mestres van ser Leonid Sintsev, Catedràtic del
Conservatori Rimsky-Korsakov de Sant Petersburg i Ludger Lohmann, Doctor Professor d'orgue de la
Musikhochschule de Stuttgart. Abans ja havia obtingut matrícula d'honor en orgue i en el seu projecte
fi de carrera a la primera promoció de l'Escola Superior de Música de Catalunya.
L'any 2009, després d'una sèrie d'aparicions molt sonades a importants sales de concert dels Estats
39
42. Units, com el Merril Auditorium de Portland o el Methuen Memorial Music Hall, Phillip Truckenbrod
Concert Artists (l'agència més important de representació d'organistes segons la revista especialitzada
Fanfare) li va oferir un contracte sense condicions per portar la seva carrera als Estats Units i Canadà.
Per al 2010 i 2011 ja te tres gires de concerts contractades que el portaran al 'Celebrity Series 2010', al
Spivey Concert Hall i a inaugurar la restauració del gran orgue de la Catedral de Denver el 2011. L'any
passat, segons The Sentinel: va “fer història” al Victoria Hall del Regne Unit essent “el primer concertista
internacional en actuar des que figures com Fernando Germani o Marcel Dupré ho fessin 40 anys
abans”. La crítica va definir així el seu debut: “...va fer parlar l’orgue d'una manera que mai havíem sentit
abans” (R.Richards, 'The Sentinel').
El 2008, el seu debut a la Catedral de Milà va ser definit com: “un concert memorable” (Fabrica del
Duomo), i del seu debut a Rússia la crítica va escriure: “Un dels talents més brillants de l'escena
internacional” (Perm notícies).
Com a resultat d'aquell debut, l'any 2010 farà una gira que el portarà al Teatre Mariinsky ('Stars of the
white nights'), a la Simfònica de Omsk (2 concerts), i el 2011 al Festival d`orgue de la Sala de Concerts
de Moscou ('The King of Instruments').
Ha actuat amb l'Orquestra i Cors Nacionals d'Espanya, l'Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, i l'Orquestra
Segle XXI, amb la que va estrenar el seu propi Poema Simfònic nº1 per a orgue i orquestra, amb directors
com Paul McCreesh, Reinbert deLeeuw, Vladimir Fedoseyev, Mireia Barrera, Jordi Mora o Josep Pons
entre altres.
REYNÉS, ARNAU
Nascut a Campanet (Mallorca), va estudiar piano amb Francesc Capllonch i orgue amb Antoni Matheu
i Montserrat Torrent, obtenint els Títols Superiors de Piano, Orgue i Harmònium als conservatoris de
València i Barcelona, respectivament.
Ha participat a cursos d'interpretació organística de Harald Vogel, Michael Radulescu i Montserrat
Torrent.
És Professor Titular de Música i Doctor de la Universitat de les Illes Balears, a més d'organista titular
de la Basílica de Sant Francesc de Palma. Ha estat també organista de l'Escolania de Lluc, enregistrant
nombrosos CD.
Ha donat concerts arreu de les Illes Balears (Setmana Internacional d'Orgue de Palma, Maó, etc.) com
també a la resta d'Espanya: València (Palau de la Música), País Basc, Andalusia, Barcelona (Catedral) i a
Itàlia, Alemanya, França, Bèlgica i la República Txeca.
Fou seleccionat i participà a la Cinquena Tribuna de Joves Intèrprets d'Espanya organitzada per Joventuts
Musicats i amb motiu de l'any europeu de la música va dirigir les Jornades Internacionals d'Orgue a les
Balears, patrocinades pel Ministeri de Cultura. L'any 1986 fou convidat pel Ministeri de Cultura a
participar al II Congrés d'Orgue, que se celebrà a Madrid.
És co-fundador de l'Àrea Amics de l'Orgue d'ACA, i n'és el director.
Col·labora assíduament amb les corals Nins Cantors de Sant Francesc, Studium i Coral Universitat de
les Illes Balears. Ha actuat com a solista i com a acompanyant amb l'Orquestra Simfònica de les Illes
Balears, i també ha col·laborat amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona.
Ha enregistrat per ala ràdio i per a la televisió (per a la ZDF d'Alemanya i Ràdio Clàssica, entre altres).
També ha enregistrat alguns CD amb la participació de la coral UIB, a més d'altres amb la firma anglesa
Priory Records, amb la qual acaba de sortir el darrer, enregistrat al gran orgue de la Basílica de Sant
Francesc de Palma de Mallorca.
40
43. ROURES, SASKIA
Saskia Roures Navarro és nascuda a Saragossa l'any 1975. Estudia amb José Luis González Uriol al
Conservatori Superior de Música de Saragossa on obté els Títols Superiors de Clavicèmbal (1996) i
d'Orgue (1998), essent guardonada, al acabar aquestes carreres, amb dos Premis Extraordinaris. Del 1998
fins al 2001 serà un període de vital importància per al seu creixement artístic, ja que estudia orgue
concertisme a la Universität für Musik und darstellende Kunst de Viena amb Michael Radulescu. També
completa la seva formació en l'estudi de baix continu amb Augusta Campagne.
Assisteix regularment a cursos de perfeccionament a l'Estat espanyol, Suissa, Itàlia i Àustria, treballant
amb Daniel Roth, Jan Willen Jansen, Andrea Marcon, Jürgen Essl, Wofgang Glüxam i Jacques Ogg. Ha
fet Cursos de Postgrau sobre l'obra de Correa de Arauxo, impartits per Montserrat Torrent al C.S.I.C. de
Barcelona.
La seva activitat concertística com a organista i clavecinista l'ha portada a actuar en festivals i cicles
internacionals a l'Estat espanyol, Portugal, Itàlia, Eslovàquia, Suïssa, Holanda i Àustria. Col·labora
habitualment amb l'Orquestra Barroca de la Universitat de Salamanca i amb el grup El Trovar de los
Afectos.
Del 2002 al 2008 Saskia Roures impartí classes de baix continu i música de cambra al Conservatori
Superior de Música de Salamanca. Des del novembre del 2008 és professora d'orgue al Conservatori
Superior de Música d'Aragó.
SANCHÍS, MERCÈ
Nascuda a Esparreguera (1967), és titulada superior de piano, orgue, música de cambra i clavicèmbal
pel Conservatori Superior de Música de Barcelona. Estudia Piano amb Lourdes P. Molina i Angel Soler;
més endavant amplia estudis de postgrau de piano amb Eulàlia Solé i Miquel Farré i de música de cambra
amb Sebastian Benda i Alfred Herzog, amb qui estudia també acompanyament pianístic i improvisació.
L'any 1983 comença els estudis d'orgue amb Jordi Alcaraz i un any més tard els continua amb la gran
organista Montserrat Torrent, obtenint sempre les màximes qualificacions i el Premi d' Honor de Grau
Mitjà (1987) per unanimitat del jurat. El curs 1998-99 finalitza els estudis superiors d'orgue amb la
qualificació de Matrícula d'Honor. Ha realizat cursos de perfeccionament amb M. Schroeder, M. Radulescu
(sobre la integral de la música de Bach per a orgue), amb Daniel Roth (Curs Internacional de Música
Romàntica de Sant Sebastià) i també amb M. Torrent i Roberto Fresco (Curs de Música Antiga de Palència).
Mereixedora de diversos premis i distincions de música de cambra, destaca el de l'"Associació Catalana
de Compositors" a la millor interpretació de música contemporània i la Menció d'Honor del Conservatori
Superior de Música de Barcelona (1997).
Ha col·laborat amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, La Camerata Cibiniensis (Romania) i l'Orquestra
de Cambra d'Andorra, entre altres, i ha pogut treballar amb els directors més prestigiosos: S. Brotons,
S. Mas, Josep Pons, A. Ros Marba, E. Martínez Izquierdo, Pierre Cao, F.P. Decker, R. Alessandrini, R. King,
M. Rostropovich.
Des de l'any 1995 és la pianista de l' Orquestra Simfònica del Vallès, i últimament col·labora també amb
el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Madrigal i el Cor Lieder Càmera. Des de l'any
1999 és la pianista titular de l'Orfeó Català. Des de l'any 2003 treballa com a pianista i organista amb
la OBC i des del curs 2007-08 col·labora amb la Orquestra Sinfònica de Navarra. Des de l'agost del 2009
és organista de l'Escolania de Montserrat.
Ha realizat concerts per tot Catalunya (destacant diverses actuacions al Palau de La Música Catalana i
a la Catedral de Barcelona), Espanya (Alcalá de Henares, València, El Ferrol, Loyola, Sevilla, Sant Sebastià...)
i la República Moldova (Sala cu Orga de Chisinau). Ha fet enregistraments per a Catalunya Música, Radio
Nacional d'Espanya i per la Ràdio Nacional de Moldova.
41
44. TORRENT, MONTSERRAT
A l'edat de 5 anys es va iniciar en l'estudi del piano, sota la direcció de la seva mare, Angela Serra, que
fou deixeble d'Enric Granados. Consolidà els seus estudis a l'Academia Marshall, que va haver d'interrompre
per la guerra civil espanyola. Finalitzada aquesta, continuà l'estudi del piano, fins al grau de Virtuosisme,
amb els mestres Blai Net i Carles Pellicer, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona,
completant les altres disciplines d'harmonia, contrapunt, etc. Cursà la carrera d'orgue, també a l'esmentat
Conservatori, amb el mestre Paul Franch, obtenint el Premi d'Honor i el Premi Extraordinari del Excelentíssim
Ajuntament de Barcelona i amplià els seus coneixements a París, amb Noelie Pierront, amb una beca
de l'Institut Francès. Tot seguit, becada per la Fundació Joan March, estudià a Siena (Itàlia) amb els
mestres Ferdinando Germani i Helmut Rilling. Atreta especialment per la interpretació de la música
ibèrica, estudia amb Santiago Kastner, Luigi Ferdinando Tagliavini i amb el P. Gregori Estrada. Nomenada,
per concurs, catedràtica d'orgue del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, inicia una
doble i intensa activitat, docent i concertística, donant recitals a tot l'Estat espanyol, Europa, Nord
d'Àfrica, Estats Units, Canadà i Amèrica Llatina. Durant molts anys ha col·laborat assíduament amb les
orquestres Nacional d'Espanya i Ciutat de Barcelona. Ha enregistrat nombroses gravacions a orgues
històrics. Una d'elles, dedicada a Cabanilles, obtingué el Premi de l'Acadèmia Charles Cros de París.
Dedicada de ple al repertori de la música antiga espanyola, dóna regularment cursos d'aquesta matèria
a Santiago de Compostela, dins el marc de "Música en Compostela" i a altres ciutats de la península i
de les Illes Balears, com també masterclasses a diferents països europeus, Estats Units i Canadà.
Ha estat guardonada, pel Govern de la Generalitat de Catalunya, amb la Creu de Sant Jordi i el Premi
Nacional de Música 1996. El Ministeri de Cultura li ha concedit la Medalla de Plata del Mérito Artístico
en las Bellas Artes. L'Ajuntament de Barcelona li ha atorgat la Medalla d'Or al Mèrit Artistic. Es acadèmica
corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Granada. Li ha estat otorgada la Medalla del Real
Conservatorio Superior de Música de Madrid, i la Medalla Francesc Macià, de la Conselleria de Treball,
pel Govern de la Generalitat de Catalunya, en premi a la seva constància i dedicació a la seva activitat
laboral. Ha estat nomenada Doctora Honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, i recentment
ha rebut el Premi d'Honor de la Revista Musical Catalana.
WINSEMIUS, BERNARD
Nascut a Ternaard (Països Baixos), Bernard Winsemius estudià orgue al Conservatori d'Amsterdam (amb
Anthon van der Horst i Albert de Klerk), on també hi seguí cursos de direcció de cor i d'orquestra.
Igualment feu estudis de carillonista a la Nederlandse Beiaardschool (Escola de Carilló) d' Amersfoort.
Dos “Prix d'Excellences” premien els seus estudis, d'orgue l'any 1970 i de carilló l'any 1971. També el
1971, al Concertgebouw d'Amsterdam li fou concedit “de Zilveren Vriendenkrans”, el prestigiós premi
de l' “Associació dels Amics de l'Orquestra del Concertgebouw”.
Professor d'orgue al Conservatori de Rotterdam, ha ensenyat també durant molts anys a l'Escola
Neerlandesa de Carilló. És carilloner de les ciutats de Haarlem i Amsterdam.
Des de l'any 1981, Bernard Winsemius és titular, juntament amb Gustav Leonhardt, dels orgues de la
Nieuwe Kerk d'Amsterdam. Ha fet nombrosos recitals arreu del món, i ha enregistrat les grans obres de
Bach i de la música holandesa i alemanya dels segles XVII i XVIII.
42
45. ALTRES INSTRUMENTISTES:
COWLEY, CLARA. Flauta de bec
Clara Cowley neix a Barcelona l'any 1987. Comença a estudiar flauta de bec als cinc anys amb Marlies
Werthwein i continua després amb Jordi Argelaga. Participa a diversos cursos de flauta, becada per
l'empresa Mollenhauer, i rep classes magistrals de Dan Laurin i Gerd Lüneburger, entre altres. Premiada
en diversos concursos a Espanya i Alemanya, l'any 2005 obté la puntuació màxima en el concurs alemany
"Jugend musiziert" i se li concedeix el "Premi Europeu". L'any 2006 ingressa per oposició a l' Escola
Superior de Música i Arts Dramàtiques de Frankfurt, Alemanya, i estudia flauta de bec amb Michael
Schneider. Des del 2008 també rep classes de Martin Hublow. L'any 2009 obté una beca "Life Music
Now" de la Fundació Yehudi Menuhin.
ECHEVERRI, GERMÁN. Violí
Nascut a Viena el 8 de Gener del 1986, inicia els seus estudis musicals a l'edat de 6 anys a l'Escola
Municipal de Música de Montblanc amb el professor Josep Mª Manresa. Continua els estudis al Conservatori
Professional de Música de Vila-seca amb els professors Rafael Fabregat i Evelio Tieles. Finalitza els estudis
de Grau Superior a l'ESMUC l'any 2008 amb la professora Raquel Castro. Seguidament estudia un any
de violí barroc a l'ESMUC amb el professor Pablo Valetti. Actualment estudia a la Schola Cantorum
Basiliensis (Suïssa).
Ha participat en diverses orquestres com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (dir.: Manel Valdivieso,
Lutz Köhler, Salvador Mas), Athenea (Lluís Caballeria), Camerata XXI (David Ballesteros) i Joven Orquesta
Nacional De España (Lutz Köhler, Vasily Petrenko, José Serebrier). Amb aquestes orquestres ha actuat
als principals auditoris nacionals i ha realitzat gires per Alemanya i Anglaterra.
També ha actuat en diverses ocasions al Festival de Música Antiga de Barcelona amb l'Orquestra de
Música Antiga de l'ESMUC. En aquest àmbit ha treballat amb professors de la talla de Jean-Pierre Canihac,
Arthur Schoonderwoerd, Andrew Ackerman, Xavier Díaz-Latorre, Lorenzo Coppola, Manfredo Kraemer
i Emilio Moreno.
Ha participat al Curs Internacional de Música de Vila-seca (prof. Evelio Tieles), Curs Internacional de
Tarragona (prof. Isabel Vilà), també ha rebut classes dels professors Mauricio Fuks, Santiago Juan, Corrado
Bolsi, Lina Tur, Chiara Banchini i Amandine Beyer.
Ha rebut el Premi Josep Porter i Rovira de la Vila de Montblanc i la Menció d'Honor de Grau Mig del
Conservatori de Vila-seca.
En la disciplina de música de cambra ha treballat amb importants especialistes d'aquest àmbit com ara
el Quartet Casals, el Quartet Orpheus, Charles Tunnell, Quartet Endellion… També ha realitzat un curs
de música de cambra a l'ESMUC amb el Quartet Ysaÿe.
En el camp de la Música Antiga ha treballat en diversos grups com ara El Concierto Español (Emilio
Moreno), el grup Dell'Altro Mondo (Timea Nagy) i les Vespres d'Arnadí (Dani Espasa).
43
46. QUARESMA, GUSTAVO. Tenor
El jove tenor brasiler Gustavo Quaresma Ramos, nascut a Rio de Janeiro, rep la seva primera formació
musical com a nen cantor de l'escolania Canarinhos de Petrópolis. Després de cursar la carrera de cant
tant a Rio de Janeiro com a São Paulo, realitza un màster de cant operístic a l' Escola Superior de Música
i Arts Dramàtiques de Frankfurt (Alemanya) amb Hedwig Fassbender. Des de la seva arribada a Alemanya
actua regularment en concerts i produccions d´òpera al Hessischer Staatstheater, a l'òpera de Frankfurt
i al 34è Cantiere Internazionale d'Arte a Montepulciano, entre altres. Rep classes magistrals de professors
com Raúl Giménez i William Matteuzzi.
El seu repertori abasta des de papers com el de Don Ramiro (Cenerentola) i Almaviva (Barber de Sevilla)
de Rossini, Don Ottavio (Don Giovanni) i Ferrando (Cosí fan tutte) de Mozart, Nemorino (Elisir d'Amore)
i Tonio (La Fille du Régiment) de Donizetti i Alfred (Die Fledermaus) de Strauss, fins als oratoris i les
passions de Bach, la Creació de Haydn, el Stabat Mater i la Petite Messe Solennelle de Rossini i el Messies
de Händel.
L'estiu de 2010 prendrà part en l'Akademie Belcanto a Bad Wildbad. En aquest marc cantarà La Cenerentola,
La siège de Corinthe i Adelina (Pietro Generali).
A partir del curs 2010/2011 serà membre de l'Opernstudio de Colònia.
RIERA, ENRIC, Violí
Estudia als conservatoris de Terrassa, Liceu i Superior Municipal de Barcelona, on obté el títol superior
de violí.
Ha estat membre del quartet de corda Tàlia. Ha col_laborat i col_labora amb diferents formacions
orquestrals del nostre país: JONC, Orquestra de cambra de Granollers, Orquestra Barroca Catalana.
També ha format part i col_laborat amb altres formacions com l'Orquestra Illa de Menorca, l'Orquestra
Barroca de Mallorca i amb diferents grups de musica tradicional com Sol de Nit i Tururut Bonaigua.
Actualment compagina la seva tasca com a instrumentista amb la de professor de violí a l'Escola de
Música i al Conservatori Municipal de Terrassa. També cursa un postgrau en violí barroc amb el mestre
P. Valetti a l'ESMUC, per poder aprofundir més en la interpretació de les obres d'aquesta època.
44
48. ÀGER, PARRÒQUIA DE SANT VICENÇ. L'orgue fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano.
Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet.
BARCELONA, MUSEU DE LA MÚSICA. L’orgue Pérez Molero, una joia de l’orgueneria barroca
espanyola. Contruït a Segòvia l’any 1719, per Manuel Pérez Molero, fou restaurat l’any 2004 per
Gerhard Grenzing.
BARCELONA, PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. Orgue construït l'any 1907 per la casa Walcker
de Ludwigsburg. Ha estat restaurat per Gerhard Grenzing.
BELLPUIG, PARRÒQUIA DE SANT NICOLAU. Orgue construït per un orguener anònim, cap al 1810,
aproximadament. Restaurat per Hermanos Desmottes.
BERGA, PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA. Orgue de l'any 1896 fet per Francesco Teppati a Barcelona.
Restaurat el 1988 per Gerhard Grenzing.
CADAQUÉS, PARRÒQUIA DE NTRA. SRA. DE L'ESPERANÇA. Orgue construït entre el 1689 i el 1691
per Josep Boscà, es pot considerar l'orgue en ús més antic de Catalunya. Restaurat per Gerhard
Grenzing.
CASTELLÓ D'EMPÚRIES, BASÍLICA. Orgue iniciat probablement per J. P. Cavaillé el 1803 i acabat
per Gaietà Vilardebó del 1854. Reconstruït per Gerhard Grenzing.
EL PLA DE SANTA MARIA, ESGLÉSIA ROMÀNICA. Construït l'any 1876 pels germans Gheude.
Fou traslladat i restaurat el 1988-89 per Wilfried Praet i l'equip de Ceos vzw.
GIRONA, CATEDRAL. Orgue de concepció romàntica construït per Salvador Aragonès i el seu taller
entre el 1941 i el 1944.
L'ALEIXAR, PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ. L'orgue fou construït l'any 1735 per Joan Baptista Ferrer,
de Falset i reconstruït per Gerhard Grenzing el 1986.
LA POBLA DE CÉRVOLES, PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DE LA JONQUERA. Orgue construït
per Anton Cases el 1752 i acabat de reconstruir per Wilfried Praet al 1999.
MATARÓ, BASÍLICA DE SANTA MARIA. Orgue construït per Gaietà Estadella i estrenat l'any 1927.
Modificat i ampliat per G. Lhôte i G. Blancafort el 1974.
MONTBLANC, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA. Cadireta de factura anònima del 1607. Construcció
de l'Orgue Major per Josep Boscà al 1703 i Anton Boscà el 1750. Restauració a càrrec de G. Lhôte
i G. Blancafort el 1977.
MONTBRIÓ DEL CAMP, PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL. Instrument construït el 1792 per
Josep Folch de Riudecanyes. Restauració, reconstrucció dels tubs i harmonització per Gerhard
Grenzing entre 1980 i 1992.
46
49. RINER, SANTUARI DEL MIRACLE. Orgue original d'Antoni Bordons dels anys 1593-94. Reconstrucció
de Gerhard Grenzing.
SANT LLLORENÇ DE MORUNYS, PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ. Construït per Honorat Grinda
i Ramon Piqué l'any 1833. Restauració del taller de Gerhard Grenzing.
SITGES, PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA. Orgue original construït per l'orguener
Bartomeu Triay el 1699. Reconstrucció de Gerhard Grenzing el 1985.
TALARN, PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ. Orgue construït l'any 1746 per l'orguener barceloní Josep
Boscà. S'ha conservat intacte fins avui, llevat de la trompeteria exterior. Restaurat completament
l'any 1975.
TARRAGONA, CAPELLA DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL. L'orgue fou construït entre el 1700 (caixa)
i els ss. XVIII i XIX. Fou resturat per A&K Orgues de vent el 1992.
TORREDEMBARRA, PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL. Construït pels germans Guilla, de Tremp,
el 1705. Reconstrucció de Gerhard Grenzing del 1975 al 1979.
TORROJA DEL PRIORAT, PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL. Construït l'any 1799 per Jean-Pierre
Cavaillé. Probablement l'any 1880 Juan Florenzano hi féu reformes. Durant la Guerra Civil (1936-
39), es va fer servir l'orgue per acompanyar el ball, i així es va salvar de la destrucció. Fou restaurat
per Wilfried Praet.
TREMP, BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DE VALLDEFLORS. Orgue construït per Ricardo Rodríguez
el 1916. Restaurat per Gerhard Grenzing.
ULLDEMOLINS, PARRÒQUIA DE SANT JAUME APÒSTOL. Construït els anys 1636-38 per dos
orgueners aragonesos de nom incert, probablement els mateixos que van fer l'orgue de Puigcerdà.
Fou remodelat al s. XVIII pels Casas. Malmès durant la Guerra Civil (1936-39). Als anys 2002-2008,
Wilfried Praet restaurà la caixa i reconstruí l'orgue.
VALLMOLL, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA. Orgue construït per l'orguener Juan Florenzano el
1885. Restaurat per A&K Orgues de vent.
VIELHA, PARRÒQUIA DE SANT MIQUÈU. Orgue construït per l'orguener Joseph Vicens el 1778.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS, BASÍLICA DE SANTA MARIA. L'orgue fou construït al 1942 per Gaietà
Estadella i restaurat el 2006 per la firma Späth Orgelbau.
47