2. Manel Valdivieso (Barcelona,
1967) és el director artístic,
musical i pedagògic de la
Jove Orquestra Nacional de
Catalunya (JONC), amb la
qual ha presentat el doble DVD
Gurrelieder, una aposta del
ManeL vaLDivieso segell Deutsche Grammophon
pels intèrprets. El concert i el
L’art de formar documental que s’hi inclouen
van ser gravats l’any 2008 a
L’Auditori de Barcelona.
els músics d’orquestra TEXT
Pere Andreu Jariod
FOTOS
Juan Miguel Morales
Després de tants anys de trajectòria, podem
dir que qui més qui menys ja sap què és la
JONC. L’orquestra està molt integrada
socialment, la gent la coneix i la valora.
Amb el projecte dels Gurrelieder amb la Joven
Orquesta Nacional de España (JONDE)
teníem com a objectiu situar la JONC al lloc
visible que a nosaltres ens semblava que li
corresponia. L’orquestra estava funcionant
molt bé, tenia bon nivell, bons directors, i
volíem que això es visualitzés.
I per què vau triar aquesta obra? Es
tractava de reunir dues orquestres i no
deixar ningú fora, i d’obres que requereixin
una orquestra tan gran no n’hi ha tantes. A
tots ens va semblar que els Gurrelieder eren
la més interessant. Segurament és menys
espectacular que la Vuitena de Gustav
Mahler, però és més difícil. Dèiem: “És un
cim, doncs fem un cim”. L’estratègia ens va
sortir més rodona del que imaginàvem. Va
ser un encontre esplèndid.
Què té aquesta música de Schönberg
que atrapa tant qui la fa? És molt intensa.
És com si agaféssim el Wagner més tendre,
més expressiu, més íntim i personal, i li
suméssim la saviesa contrapuntística i formal
de Brahms. Ho tens tot. És una obra que no
te l’acabaries mai. Hi ha músics que viatgen
amb la partitura dels Gurrelieder a la butxaca,
sempre hi troben coses per aprendre.
I arribats al cim, després què? Un cop
fets els Gurrelieder, el següent pas és voler
més, és clar. Evidentment, voldríem que els
joves catalans vagin a la JONDE, perquè per
temes de pressupost poden fer gires a
l’estranger i tenen directors de molt de
prestigi. Però no ens volem quedar en això.
Volem que vegin realment què hi ha al món
i on són els millors models d’orquestra.
www.440classica.cat — NÚM. 3 — 51
3. ENTREVISTA
Manel Valdivieso
Deutsche Grammophon
i els intèrprets catalans
Un dels records que quedaran de
l’encontre multitudinari que va celebrar
el 25è aniversari de la Joven Orquesta
Nacional de España (JONDE) i el
15è de la Jove Orquestra Nacional
de Catalunya (JONC) és un doble
DVD que inclou un dels dos concerts
que es van fer l’estiu del 2008, en
concret el de L’Auditori de Barcelona.
Als gairebé 150 joves instrumentistes
s’hi van sumar un sextet de solistes
de primer nivell (Melanie Diener,
Charlotte Hellekant, Nikolai Schukoff,
Francisco Vas, José Antonio López
i Barbara Sukowa) i gairebé dos-
cents cantaires provinents de cors
catalans (Orfeó Català, Lieder Càmera,
Polifònica de Puig-reig i Madrigal).
De la direcció musical se’n va ocupar
Josep Pons. Ha estat gràcies al vincle
Com serà el vintè aniversari de la que el director català té amb el segell
JONC? Si podem ens agradaria que tingués groc, Deutsche Grammophon, que
Volem que els joves relació amb la Mahler Orchestra. No vol dir aquest producte s’ha pogut comer-
catalans vegin que gravem un altre DVD, però sí que ens
agradaria trobar una relació fluïda. Però hi
cialitzar i així ha estat com, tres anys
més tard, aquell gran projecte ha
on són els millors haurà més coses. Per exemple, farem un vist la llum. La realització del concert
models d’orquestra encàrrec important a un músic català. –impecable–, a càrrec d’Ígor Corta-
Volem seguir el camí que hem obert amb dellas, ens fa, si cal, l’obra encara
les estrenes d’obres de Ramon Humet o més atractiva. S’hi inclou, a més, un
Josep Maria Guix. documental a la manera d’un making
I això com es fa? Hem firmat un Fa uns mesos vam veure perillar el of, de gairebé tres quarts d’hora de
conveni amb la Mahler Chamber Orchestra, futur de la JONC. Com va acabar aquell durada, on trobem les declaracions
una de les primeres formacions del món, conflicte? El Departament d’Educació volia dels protagonistes, dels responsables
tant de la JONC com de la JONDE
fundada per Claudio Abbado, i que treballa simplificar l’estructura de fundacions: la
i també una entrevista amb Nuria
amb tots els grans directors. És un model JONC i l’ESMUC. La resposta popular i de la
Schönberg, filla del compositor, que
que ens agrada: els músics no fan un professió va ser molt gran. Van entendre
va ser present en aquell concert de
programa cada setmana, funcionen per que la JONC podia perdre autonomia. Es va
Barcelona. Una excel·lent introducció,
produccions, però d’un nivell estratosfèric. obrir un procés normal de discussió. I
en definitiva, que prepara l’espectador
Tu ets allà, les decisions artístiques són després va arribar un segon decret, que per gaudir del concert. Actualment
teves, participes en tot. La il·lusió que anul·lava l’anterior: una sèrie d’entitats es poden trobar ben poques versions
transmeten aquests grups i les ganes de fer necessitaven autonomia per seguir la feina d’aquesta obra al mercat en DVD, i
és el que volem que vegin els joves d’aquí. que havien dut a terme fins aquell moment. cap amb aquest contingut. Paral·lela-
En què consisteix el conveni? El fruit I una d’aquestes entitats era la JONC. ment a la sortida d’aquest producte,
més immediat és que set músics de la Us va sorprendre el suport popular que la JONC està preparant un material
JONC han estat seleccionats, després de fer vau rebre? La veritat és que ens va tocar, pedagògic complementari que oferirà
una audició, per fer una gira de concerts ens va emocionar. De vegades costa que la a biblioteques i escoles. El dossier
per Alemanya al febrer, al costat dels gent es mobilitzi per un tema que no els tindrà parts aprofitables tant per a
músics de la Mahler Chamber i dirigits per afecta directament, i ho van fer. Hi va haver Primària com per a Secundària i
Esa-Pekka Salonen. Si aconseguim que una gran resposta d’estimació cap al Batxillerat, així com per a escoles
sigui una porta que quedi oberta, jo crec projecte, de valoració. Va ser una sorpresa de música i conservatoris.
que aleshores haurem fet alguna cosa. molt gran.
52 — NÚM. 3 — www.440classica.cat
