Ihda india01

ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edu

L'art Hindú les llegendes dels déus i les veritats eternes que hi
ha darrere d'elles.
El riu Indus neix a l'Himàlaia, travessa l'actual
Pakistan de nord a sud i desemboca a l'oceà Índic Com que l'hinduisme i el seu art són poc coneguts
al sud de Karachi, a la província de Sind, a la qual fora dels països de la seva pràctica, és necessari
dóna nom. Arribant a l'Índia des de Pèrsia, el proporcionar informació detallada sobre les
primer amb el que un s'ensopega és el riu Indus. deïtats, les seves històries i llegendes, així com les
Als perses antics els resultava difícil pronunciar el seves funcions. El coneixement d'aquest context
nom sànscrit d'aquest riu, Sindhu, i van acabar en què operen les divinitats hindús farà possible
pronunciat com Hindu. Els grecs a la vegada van l’acostament a l'art hindú des d'un punt de vista
simplificar el vocable com Indos, d'on procedeix el que no és merament estètic.
nom "Indo" que encara nosaltres li donem. Per
això, diversos viatgers i conquistadors van acabar Què és l'hinduisme?
designant el país i els seus habitants amb el nom
del riu, cosa que no tenia res a veure amb cap Els aris que van ocupar el nord de l'Índia després
religió o cultura. A l'Índia antiga no existia el nom de l'ensorrament de la cultura de l'Indus van
"Índia", en tot cas, es parlava de Bharat, nom que portar amb ells la seva llengua indoeuropea, que
deriva de l'emperador Bhárata i que apareix en el Mapa de les llengües de la índia actual acabaria donant lloc al vèdic, al sànscrit, als
títol de la gran epopeia, el Mahabhárata. Encara prácritos (com el pali, la llengua de les escriptures
ara, el nom autòcton de la República de l'Índia és Gairebé tot l'art indi, fins fa poc, ha estat religiós del budisme theravada) i a les llengües
Bhárata Ganarájya. No obstant això, l'anglès s'ha en la inspiració i la funció. Totes les religions de indoeuropees de l'Índia actual, com l'hindi/urdú,
convertit en la l'Índia comparteixen característiques en comú que el bengalí i el marathi. Els aborígens parlaven
lingua franca de l'Índia actual, el que ha portat a sovint han florit de costat. En conseqüència, pot altres llengües, que amb el temps acabarien
l'adopció generalitzada del terme "Índia". no ser vàlid per a l'art indi la divisió entre "art donant lloc a les llengües del sud de l'Índia, com el
hindú" i "art budista". Aquestes són les distincions tàmil, el telegu i el kannada. En l'actual República
Cal distingir l'actual República de l'Índia, sorgida que un no-indi occidentalitzat faria. L'art hindú no de l'Índia es parlen 800 llengües, de les quals 23
de la partició després de la independència del té perquè ser estilísticament diferent de l'art són oficials. Com a lingua franca serveixen l'hindi i
domini britànic el 1947, de la índia històrica, que budista produït al mateix temps. Tanmateix la l'anglès. Els aris van portar amb ells les seves
abasta tot el subcontinent indi, és a dir, els amplis distinció, per més artificial que sigui, ens és útil noves idees, que amb el temps acabarien
espais compresos entre l'Himàlaia i l'oceà Índic, per ordenar l'activitat artística del subcontinent barrejant-se amb les dels autòctons, donant lloc a
que inclouen els territoris del Pakistan, la indi. un medi cultural enormement variat i ric, que sol
República de l'Índia, Nepal, Bhutan, Bangla Desh i ser conegut com l'hinduisme.
Sri Lanka. L'art hindú es podria definir com el conjunt
d'objectes escultòrics, pictòrics i rituals utilitzats L'hinduisme no és una religió com les nostres, no
L'art hindú té una extensió, geogràfica, en el servei dels molts déus i deesses hindús. En és el resultat d'una revelació important concedida
cronològica i estilística immensa. El material general es produeix per dues raons diferents: o bé a un profeta. En certs aspectes, és inseparable de
abasta almenys dos mil anys, i s'extreu de la com una imatge del déu per ser venerada en un l'especulació filosòfica, i en altres, de la vida
totalitat del sud d'Àsia, dels països moderns de temple (o en un altar domèstic), o bé com a social. La vida social es concep en el marc de les
l'Índia, Pakistan, Sri Lanka, Nepal, Bangla Desh i il·lustració als devots (en parets exteriors dels classes i de les castes, així com de les maneres de
l'Afganistan. temples o santuaris, en llibres, en la pintura) de vida o “asrama”: en funció d'aquestes divisions

1


s'estableix el deure, l'imperatiu moral, que per si sigui després del període vèdic. els Vedes pròpiament dits, també se solen incloure
mateix és d'essència religiosa. L'important terme en la literatura vèdica els Brahmana, els Aranyaka
de “dharma”, pròpiament el "suport" dels éssers i Amb el nom de literatura vèdica es coneixen els i les Upanishad. Els Brahmana o "interpretacions
les coses, designa alhora la llei en la seva més textos indis més antics, escrits en vèdic (una sobre el brahman" són comentaris en prosa que
àmplia extensió, l'ordre que presideix als fets en forma arcaica del que després serà el sànscrit expliquen els ritus, i les fórmules que els
les disciplines normatives, però més especialment clàssic). La literatura vèdica es compon de quatre acompanyen. Els Aranyaka o "tractats forestals",
la llei moral, el mèrit religiós: és l'únic terme amb grans llibres (“samhita”). La paraula "veda", que són per recitar lluny de les aglomeracions, i les
que es pot traduir la nostra paraula "religió", significa "saber", s'empra també, en sentit ampli, Upanishad o "aproximacions", entren de ple en el
encara que d'una banda la desborda i per una altra per a designar el conjunt o part de la literatura camp especulatiu.
no la inclou totalment. Més que convertir-se en posterior, fundada sobre una o altra dels quatre
adeptes, les persones neixen en l'hinduisme, ja “samhita” que són: Fins aquí els llibres de literatura vèdica que
que la condició de hindú està subordinada als formen l'anomenada “sruti” o "revelació", en
caràcters generals de la vida índia tradicional, tot 1. El Rigveda o "Veda de les estrofes", el document altres paraules, que es consideren d'origen diví,
i que, per descomptat, no es podria discutir que més antic de les literatures índies: agrupació d'uns resultat d'una comunicació feta per "vidència" a
en un altre temps el “dharma” es propagués per mil himnes a les divinitats, que constitueix una certs humans privilegiats.
via de conquesta o d'assimilació pacífica entre mena d'antologia obtinguda per les velles famílies
moltes poblacions que no l'havien rebut per sacerdotals recollint els fragments conservats. La Els altres documents del vedisme són considerats
herència. majoria d'aquests himnes es refereixen més o “smriti” o "tradició memoritzada". Es tracta
menys directament al sacrifici, encara que alguns sobretot dels “sutra” o "aforismes", és a dir, textos
La religió vèdica només tenen una vinculació feble amb el culte. redactats en estil molt dens i concís, destinats a
que els memoritzin els aprenents de liturgistes.
El vedisme o religió del Veda representa l'aspecte 2. El Yajur-Veda o "Veda de les fórmules", que ens
més antic en què es presenten les formes ha arribat en diverses recensions: unes combinen El Rigveda
religioses de l'Índia. La religió vèdica és la que els les fórmules que acompanyen la litúrgia amb
invasors aris portaven amb ells quan van irrompre elements de comentaris en prosa, i aquest conjunt El Rigveda és una col·lecció de 1.028 himnes en
a l'Índia del nord-oest (el Panjab, conca de l'alt rep el nom de Yajur-Veda negre; altres donen vers en honor dels diversos déus dels aris. Els
Indus) entre el 2000 i el 1500 abans de la nostra únicament les fórmules, i a això se'n diu el Yajur- himnes eren recitats pels sacerdots durant els
era. Veda blanc. sacrificis rituals i tenien la funció de guanyar el
favor dels déus, perquè aquests concedissin els
Els textos vèdics, que constitueixen els primers 3. El Sama-Veda o "Veda de les melodies" és un béns desitjats: la salut, la riquesa, la
monuments literaris indis (i es compten entre els recull d'estrofes, com el Rig-Veda, del qual, d'altra descendència, la victòria sobre els enemics. Els
més antics de la humanitat), ofereixen a la vegada banda, estan preses en la seva gairebé totalitat, déus eren afalagats amb lloances i subornats amb
el testimoni més arcaic de la religió anomenada però es troben disposades amb vista a l'execució ofrenes i atrets amb la excitant beguda soma, per
unes vegades bramanisme i altres hinduisme. Si del cant sagrat i porten notacions musicals. tal que concedissin els favors demanats. "Soma"
cal diferenciar entre les dues paraules, significa "suc" i, en efecte, soma és la beguda
"bramanisme" hauria de designar la religió de les 4. El Atharva-Veda, recull també anàleg al Rig- excitant que els humans oferien als déus i que
èpoques antigues i, per tant, confondre's Veda, però de caràcter en part màgic i en part exercia un paper central en la litúrgia. Sembla que
totalment o parcialment amb el vedisme, mentre especulatiu. els indoeuropeus s'excitaven en les seves
que "hinduisme" es referiria més aviat a l'evolució cerimònies religioses amb una beguda semblant a
religiosa en el seu conjunt, sigui a partir del Veda, A més d'aquestes col·leccions, que constitueixen la cervesa. Obtenien el suc d'una planta de flors

2


grogues que creixia a les muntanyes (i que no ha qual es dediquen uns 250 himnes. En qualsevol monstre Vritra, representant de la passivitat, la
pogut ser identificada). Pur o barrejat amb llet, cas, és el déu més popular. potencialitat i el caos, mantenia les aigües
amb aigua o amb mel, aquest suc constituïa la tancades en una muntanya. Però Indra va matar
beguda de la immortalitat, amb què els humans Vritra amb el llampec, va foradar la muntanya i va
alimentaven als déus, perquè aquests els alliberar les aigües, principi de la vida. Aquest
concedissin els seus favors. Al mateix temps Soma alliberament de les aigües simbolitza l'activitat i la
és, després d'Indra i d'Agni, el déu més popular del creació del món. Diu el RigVeda: "Quan tu vas
Rigveda a qui se li dediquen uns 120 himnes. matar, Indra, a la primera nascuda de les serps,
tu vas aniquilar les accions dels dimonis, llavors,
La religió vèdica consisteix, en primer terme, en engendrant el sol, el cel i l'aurora, en veritat ja
una mitologia molt elaborada. Els déus del Veda, no vas trobar més enemics". Aquest mite recorda
tal com els descriu principalment el Rig, són la lluita entre Re i Apofis a Egipte, entre Marduk i
éssers actius que es complauen a intervenir en els Diamat en el mite babilònic, entre Zeus i Tifó a
assumptes humans. Convenientment invocats, Grècia.
obsequiats amb belles ofrenes, són propicis; en
cas contrari, perillosos, i alguns d'ells són per En definitiva, Indra és la tempesta que esquinça
naturalesa ambivalents. Se'n compten en general amb el seu raig els negres núvols carregats d'aigua
33, dividits des de l'antiguitat en déus terrestres, i porta les pluges monsòniques a les terres
déus de l '"espai intermedi" (l'atmosfera) i déus resseques, és el símbol de l'exuberància, la
celestes. Una divisió més pertinent seria la que els fecundació, la virilitat, l'energia còsmica i
classifiqués per funcions: déus sobirans, déus biològica, la violència i la força. Indra és l'heroi
guerrers, protectors de la funció "econòmica" per excel·lència que, assistit pels Marut (joves
Déu Indra
(agricultura, ramaderia, artesanies), però això no guerrers que l'acompanyen), decideix les batalles
cobriria sinó una reduïda part dels fets. a favor dels seus.
Indra ocupa en els Vedes una posició semblant a la
de Zeus a Grècia. És el cap dels nous déus, el déu
El déu Indra El déu Agni
de la guerra, de la batalla, dels exèrcits, el que
sempre venç i fa vèncer en la guerra i la batalla.
El paper de preeminència pertany a Indra, les Després d'Indra, el déu més cantat en els Veda és
És el "senyor de la força", "el déu Indra superior,
meravelloses proeses se'ns descriuen sense parar: Agni, al qual es dediquen uns 200 himnes. Agni és
destructor, invencible, guanyador, combatent, que
vèncer a multituds d'enemics humans o el foc. En principi Agni és simplement això, el foc,
reuneix els exèrcits, victoriós entre les tribus". És
demoníacs, amb ajuda de prínceps aliats, en un i la seva importància ve del paper exercit pel foc
també el déu masculí per excel·lència,
pla més naturalista, va matar amb el seu raig al en el sacrifici. El primer deure de tot ari
constantment comparat al bou, el déu "en qui està
drac que bloquejava les aigües, va conquistar el consisteix a mantenir el foc domèstic, la llar. I
tot el vigor masculí". Per això el cant del RigVeda
sol i va alliberar a les aurores presoneres, etc. tant a l'Iran com a l'Índia tota la litúrgia gira al
li recorda que "l'alt cel t'ha atribuït la virilitat i
L'origen d'Indra, en qui alguns han vist el típic déu voltant del foc. L'humà sacrifica als déus per
aquesta terra s'ha inclinat davant de la teva
"ari", segueix sent dubtós. obtenir els seus favors. I l'intermediari entre els
força"''.
humans i els déus en el sacrifici, el que porta les
Si la importància dels déus vèdics es mesurés pel ofrenes humanes fins als déus, perquè les
El mite fonamental dels Vedes narra precisament
nombre d'himnes que els són dedicats, sens dubte consumeixin, perquè les mengin, és Agni. Per això
la lluita entre Indra i la serp Vritra. La serp o
el déu més important del Rigveda seria Indra, al Agni és el sacerdot i el missatger per excel·lència.

3


A més, com a foc íntim i casolà, com a foc de la Agni, en una miniatura del s. XVIII. Se'l
llar, Agni és el déu més proper, aquell amb qui es representa de color vermellós muntant un
té més confiança. Agni és l'amic dels humans, i moltó. Amb flames de foc que sorgeixen de la
aquests li canten amb una familiaritat amb la qual seva boca i llepant la mantega sacrificial. Els
no gosarien dirigir-se als altres déus: "Tu ets, oh seus atributs són una destral, una torxa, rosaris i
Agni, parent dels humans, amic estimat, company una llança de foc.
adorable per als seus companys." Però,
naturalment, Agni és també l'incendi devastador: La literatura èpica
"Agni que il·lumina els boscos com si estigués
assedegat, que es va estendre cremant al llarg de Les grans epopeies índies, aquests llargs relats,
tota l'ampla terra, Agni, inflamat, abrasant els lentament ampliats i modificats, culminen en la
matolls, déu de rostre ennegrit, ha com assaborit redacció de dues vastes epopeies, el Mahabharata
la terra." o "La gran guerra dels Bharata" i el Ramayana o "La
gesta de Rama". El procés de redacció, fins al seu
estat definitiu, devia durar entre quatre i cinc
segles. Ambdues obres fan referència a
personatges de la reialesa, privilegiats en el pla
diví.
La primera epopeia, el Mahabharata, rememora
les aventures de la família dels Pandava, cinc
germans odiats pels seus cosins, contra els quals
reivindiquen el regne. La sorda lluita acaba en una
batalla formidable, en la qual moren la major part
dels caps, els cinc germans i les seves dones. Els
que sobreviuen desapareixen poc després,
Rama amb un arc tensat amb un carcaix ple de
arrabassats per una mort sobrenatural. L'heroi del
fletxes a l'esquena i una sola fletxa a la mà
Mahabarata és Krishna, una de les manifestacions
dreta (aquarel·la ca. 1816).
del déu Vishnu a la terra.

La segona epopeia, el Ramayana, més densa i
concisa, narra la vida de l'heroi Rama, que s'ha
casat amb la princesa Sita i, havent-la raptat un
dimoni, la surt a buscar i la reconquesta al cap
d'una llarga guerra. Però, seguint el caràcter
desgraciat de les epopeies, Sita haurà de prendre
el camí de la selva i patir una mort sobrenatural.
Rama és una altra de les manifestacions del déu
Vishnu.

4


Ambdós textos són, en diversos aspectes textos el Bhagavad-Gita o "Cant del Benaventurat": és el veritable, com aquest mateix Ésser suprem que
religiosos: no només per les escenes meravelloses discurs que, abans de la gran batalla, l'heroi cerca confusament Arjuna. Ha estat considerable
que hi abunden, pel clima mític i la divinització Krishna, auriga del carro d'Arjuna (un dels cinc la repercussió d'aquest text, venerat per moltes
dels herois, sinó també i sobretot pel sermó germans), sosté amb aquest últim per incitar-lo a sectes i permanentment recitat, comentat, imitat
gairebé permanent que s'hi desenvolupa sobre lluitar; li mostra de seguida que només l'acte i traduït. Comparativament, el Ramayana està ja
l'ètica i l'ideal hinduistes, els deures de les castes, desinteressat té valor, fins que, per fi, condueix més secularitzat.
les prerrogatives del braman, etc., fins al punt gradualment el seu pensament cap a l'Ésser
que, per moments, en el Mahabharata almenys, el suprem, guàrdia i garant dels actes, i cap als Escena del Mahabharata. Krishna i Arjuna dalt
relat sembla una simple il·lustració del “dharma” mètodes que s'ofereixen per tenir accés a Ell, del carro instants previs a la batalla final quan
hindú. Especialment, el Mahabharata, conté un aleshores aquest mateix "auriga", en una teofania Krishna fa el sermó del Bhagavad-Gita (1700-
episodi que té la dignitat d'una espècie d'Evangeli, grandiosa, es revela en la seva naturalesa 1800)

Els “avatara”

La paraula "avatara" significa "descens" i s'aplica a
una espècie d'encarnacions en què el déu baixa a
la terra per combatre a algun dimoni, o per salvar
el planeta d'algun greu perill. Com hem dit al
Mahabharata, Kirshna és la manifestació, més
tècnicament, és l'"avatara" del déu Vishnu, igual
com al Ramayana, l'heroi Rama és també l'avatara
de Vishnu. De fet, la doctrina de les encarnacions
periòdiques dels déus es desenvolupa sobretot en
la teologia de Vishnu, del qual es compten fins a
10 encarnacions i des d'ella s'estén a d'altres déus
que també tindran els seus "avatara". S'ha trobat
còmode el procediment per deïficar a tal o qual
gran persona del passat real o llegendari. Els
orígens del moviment són vèdics, el sistema
sembla respondre sobretot, segons s'ha fet
observar, a la preocupació de conciliar les
aspiracions a cert monoteisme amb la irresistible
inclinació pels cultes múltiples.

La “trimurti”

El tret més notable de la mitologia hindú clàssica
és la coexistència, en un mateix pla teòric de tres
grans déus: Brahma, Vishnu (en català "Vixnu") i
Shiva (en català "Xiva"). Aquesta trinitat

5


l'anomenen “trimurti” (el qui té tres aspectes) de l'univers. altre que Buddha: temptativa agosarada d'integrar
considerats per l'hinduisme com un triple aspecte al fundador de la gran heterodòxia en un quadre
de la divinitat, que és alhora creadora, El déu Vishnu visnuita. El desè és Kalkin, el "salvador" futur,
conservadora i destructora. Iconogràficament és espècie de Messies, representat amb cap de
representada amb un únic cos que té tres caps i sis La doctrina dels seguidors de Vishnu s'anomena cavall, que vindrà a restablir l'ordre en el món.
braços. Brahma a la “trimurti” representa vaisnavisme. Vishnu, que era una divinitat vèdica
l'element "creador", Vishnu és el conservador del d'importància secundària, es converteix a partir
món i Shiva és el destructor. Són figures de primer del Mahabharata en un personatge considerable,
ordre, entre les quals es divideix la massa dels de valor sobretot benèfic, encara que no falten
fidels i les seves funcions en tots els sentits, per complet els aspectes temibles. Està netament
assimilant de pas moltes personalitats menors. En definit pels seus quatre atributs fonamentals (el
nombroses sectes, un o altre equival a l'Ésser cargol de mar, el disc, la maça i el lotus) i les
suprem. Existeixen, fins i tot, figures mixtes, com seves dotze o vint postures. Però la mitologia que
Hariharan, reunió de Shiva i Vishnu en un mateix li concerneix no apareix molt desenvolupada: és
símbol, el qual, en època tardana, ha donat lloc a sobretot un déu dorment, a qui es representa
un esbós de culte. estirat sobre l'oceà caòtic, la cobra "infinita", Sesa
la de les mil caps, li serveix de llit i el protegeix.
El déu medita el món i cada dia en despertar, treu
del seu melic un lotus, del qual sorgirà Brahma per
crear un nou univers. No obstant això, se'l
representa també cavalcant l'àguila celeste
Garuda, que és objecte de culte a part.

Els primers “avatara” de Vishnu són el peix
(Vishnu vingut en forma de peix per salvar el rei
Manu Vaivásvata en una rèplica índia del tema
universalment conegut del diluvi), la tortuga
(Vishnu-tortuga, fa de pedestal en el fons de les Vishnu damunt d'una flor de lotus, gouache
aigües, suportant la muntanya Meru, entorn de la sobre paper Pahari (1730 dC.
qual, a tall de corda, es troba enroscada la serp
Sesa), el senglar (Vishnu, en figura de porc Una iconografia estricta governa la seva
senglar, aixeca la terra que el dimoni Hiranyaksa representació icònica. Els quatre braços indiquen
Mahadeva Trimurti, Elefanta (s. VI dC). Alçada
havia arrossegat al fons dels mars). Els següents la seva naturalesa omnipotent i omnipresent.
5,4 m. i amplada 1m. Tres caps que simbolitzen
són mixtos: l'Home-lleó i el Nan (metamorfosi de L'existència física de Vishnu està representada
tres aspectes de la misteriosa divinitat hindú. El
Vishnu per combatre, respectivament, als dimonis pels dos braços de davant i la seva presència a la
cap central, Brahma, tan serè en la seva
Hiranyaká i Bali). Vénen després gestes guerreres: terra pels dos de darrera. Muntat dalt d'una serp
majestat, representa l'aspecte meditatiu del
Branca (armat de destral), que allibera al món de immortal, el color de la seva pell és el blau, ja
déu, el cap a la nostra esqeurra, Shiva, el seu
l'opressió dels guerrers (ksátriya) revoltats contra que blau és el color de l'espai infinit, així com de
aspecte terrible com el déu de la destrucció, el
l'autoritat dels bramans, l'heroi Krishna, l'oceà infinit en el qual resideix. Té la marca dels
tercer cap, el de la nostra dreta, és el seu
d'innombrables proeses. El novè “avatara” no és peus del savi Bhrigu al pit. També en el pit porta
aspecte femení, Vishnu, l'energia regeneradora

6


la marca de la seva consort Lakshmi. Al voltant del Aquesta representació dual és el Shiva Shakti. Del juntament amb els seus dos fills Ganesha (amb cap
seu coll, porta la joia divina "Kaustubha", i una sànscrit "ser capaç de" sorgeix aquest mot "shakti" d'elefant) i Skanda (muntat en un gall d'indi),
garlanda de flors. Una corona adorna el seu cap que significa força sagrada o l'energia còsmica configurarien la sagrada família hindú.
simbolitzant l'autoritat suprema. Aquesta corona primordial i representa les forces dinàmiques que
és de vegades representada amb una ploma de es creu que es mouen a través de tot l'univers. En Shiva és també l'asceta, aquell que, cobert el cos
paó. Finalment porta dues arracades que l'hinduisme, Shakti és el concepte o personificació de cendres, roman assegut en postura de Ioga
representen les contradiccions inherents a la del poder diví femení creatiu que de vegades sobre un pic de l'Himàlaia o sobre el Kailasa, el
creació: el coneixement i la ignorància, la felicitat s'anomena "la Gran Mare divina”. En el pla prototip dels que concentren en si el “tapas” o
i la infelicitat, plaer i dolor. terrenal, Shakti més activament manifesta la "calor ascètic". La seva muntura ordinària és el
fertilitat a través de l'encarnació femenina encara toro blanc Nandín, i els seus múltiples atributs
El déu Shiva que també és present en els homes en la seva reflecteixen les seves diverses funcions.
forma potencial. Característiques de la iconografia per identificar
Un altre membre de la “trimurti”. Els shivaites són la figura com Shiva són el trident, el fal·lus
els que veneren a Shiva com a divinitat principal. Coberta d'un manuscrit nepalí (ca. 1810). A erecte, els caps múltiples, i el toro.
Shiva, és essencialment ambivalent. Com a l'esquerra Ganesha, amb cap d'elefant, a la
destructor, s'identifica amb la mort. D'altra banda, dreta Skanda dalt d'un gall d'indi i al centre, En certes llegendes que posen Shiva per sobre dels
té un aspecte reparador: és el "benèfic" que Shiva amb el trident a la mà i la seva esposa altres déus de la “trimurti” és ell qui crea primer
presideix els jocs sexuals, la procreació, i fins i tot Paravati. les aigües i diposita després en elles el "germen
se'l representa de vegades com androgin, entenent d'or" que conté Brahma. La representació de Shiva
que la part destructora seva és la part masculina i Aquesta part femenina és sovint interpretada com com a "rei dansaire" de múltiples braços està
la part reparadora, la femenina. l'esposa de Shiva, Paravati. Shiva i Paravati, carregada de símbols còsmics, la protecció que
concedeix a les obres artístiques i especulatives
forma part de la seva funció creadora.

És amb la seva dansa, que trepitja el dimoni nan
(una personificació de la ignorància). Shiva porta a
les seves mans tant el foc de la destrucció, com la
doble cara del tambor, el ritme que convoca la
creació. De les seves dues mans, una es manté en
la posició que vol dir que el devot no ha de témer
(“abhayamudra”). La mà cap avall i els peus són el
lloc on el creient pot tenir un refugi segur.

7


Shiva com a senyor de la dansa, s. XI
(Metropolitan Museum of New York)

Shiva com a asceta. Bhikshatana Shiva, l'errant
Shiva Shakti en una estampa popular actual.
pidolaire. Nu, excepte un cinturó de serp al
voltant del seu maluc, amb sandàlies, el crani de
Brahma a la mà esquerra i un gos que
l'acompanya. Government Museum, Chennai.

8


Inseparable de Shiva com a procreador és el fal·lus apareix protegit per dues cobres cria, mentre es col·loca en cada un dels punts cardinals,
o “linga”. Generalment el símbol del “linga” que una tercera està dins del “yoni”. Al voltant mentre que el cinquè es col·loca en la superfície
ocupa el centre dels santuaris shivaitas. En el del seu coll, Shiva porta llavors de Rudraksha, superior del “linga”.
període històric, les primeres imatges supervivents mentre que al front es veuen les
de Shiva són en forma de “linga”. tres ratlles distintives de l'adoració de Shiva. En general el “linga” té forma de pilar de peu pla.
És de secció circular, excepte cap a la base, on la
Aquesta manera de representar Shiva com el pilar majoria dels exemples són octogonals. En general
erecte fàl·lic segueix essent la més comuna a són de pedra tallada, però, es poden fer de
l'Índia. La més famosa de les primeres imatges de gairebé qualsevol material. Alguns exemples són
Shiva en forma de “linga” és la que segueix essent simples trossos de roca sortits de la terra, o
adorada a Gudimallam al sud d'Andhra Pradesh. estalagmites o altres elements naturals. Les
varietats de “linga” són enormes, i els textos
Cal destacar que a diferència de molts “linga” gravats i pintures n'enumeren amb detall. Un altre
tardans, l'exemple del de Gudimallam no està tipus de “linga” és la que prové de la vall del riu
col·locat damunt d'un “yoni”, el símbol de la vulva Narmada, al nord de l'Índia Central. La pedra de la
femenina en forma de dos elements circulars de zona és una roca tova que els embats de la mar
pedra. Quan el “yoni” és representat en les erosiona. Aquests còdols s'assemblen a “linga”. A
escultures, en general és tallat a la mateixa peça vegades la pedra té unes vetes i com que tres
de pedra com el “linga” i per tant actua com una ratlles al front es consideren la marca de Shiva
base des de la qual s'aixeca el “linga”. Quan el quan aquests còdols tenen 3 vetes són molt
“linga” és ungit en l'adoració amb aigua, llet o apreciats.
mantega, el “yoni” també actua com a conducte
del qual les coses sagrades es poden recollir i
distribuir entre els fidels.

Linga de Gudimallam (ca. 100 aC)

Un altre dels primers “linga” coneguts
supervivents és a Bhita, és del tipus de cinc cares.
Cada cap es presumeix que transmet una
“Linga” damunt d'un “yoni”, de llautó. característica particular de la deïtat: la ira, la
Contemporani, fet en un taller d'un santuari bellesa, el poder ascètic... Això posa en relleu el
caràcter integrador del caràcter del déu. Un cap Còdols del riu Narmada, “linga”.
prop de Mathura a Vrinda. El rostre de Shiva

9


Les Upanishad actes passats. Tot acte, tota intenció, deixen a la
persona un efecte que madura, sigui en aquesta
Dels textos sagrats hindús ens queden les vida, sigui, més sovint, en una vida futura, i que
Upanishad. El nom “upanishad” literalment constitueix la destinació de l'Ésser. La llei del
significa seure (“sad”) sota o al costat d'algú. Es “karma” arriba a tots els éssers vivents, inclosos
refereix al seure del deixeble al costat del seu els déus, actua de manera infal·lible: "Som el que
mestre o “guru” per sentir el que aquest hem fet; serem el que fem o farem ".
confidencialment li transmet. Podria traduir-se
per "asseguda" o "sessió confidencial". Sovint es On i quan es produirien aquests efectes? En una
dóna a la paraula “upanishad” el sentit de altra vida, en altres vides. A aquesta vida segueix
doctrina secreta, la doctrina secreta transmesa la mort, però a la mort segueixen altres vides i
per un mestre al seu deixeble en una sessió altres morts. El cicle no s'acaba mai. En efecte,
confidencial. En realitat hi ha molts escrits que es conforme anem vivint i es van produint els efectes
diuen Upanishad, però es considera que només les dels nostres actes anteriors, anem realitzant
Upanishad més antigues formen part de la “Sruti”, constantment nous actes, que al seu torn
de la revelació sagrada. produiran nous efectes. Aquest procés no té fi, és
un cicle inacabable, una roda que gira
Els textos de les Upanishad representen implacablement. És el “samsara”, concepte que
recopilacions, fusions i reelaboracions de diversos apareix per primera vegada en les Upanishad. Les
materials anteriors. A això es deu el seu caràcter nocions de “karma” i “samsara” estaven
heteròclit, en què alternen les comparacions destinades a dominar tot el pensament indi
gratuïtes i les pesades repeticions amb els subsegüent, fins i tot el de les tradicions
pensaments subtils i profunds. Aquests textos van heterodoxes, com el budisme i el jainisme.
ser compostos, elaborats i recopilats oralment, i
oralment van ser transmesos de mestre a Així, en les creences populars, la vida present d'un
deixeble. Només força temps després de la seva individu donat es concep com una de les vides que
elaboració van ser fixat per escrit. La forma aquest travessa entre un conjunt indefinit
literària és variada, però hi predomina el diàleg. d'existències sotmeses al “karma”: és una "ona en
el riu del samsara", és a dir, del "fluir general" dels
En les Upanishad, “atman” és un concepte “Linga” de 4 cares (900-1000 dC) col·lecció de éssers vivents. La comparació usual és la d'una
central. La paraula “atman” significa "respirar" l'Asian Art Museum in San Francisco (California.) roda que gira sense parar, o, de vegades, la d'un
(alè). En les Upanishad passa a significar la gronxador o la d'una successió d'onades. El
personalitat immortal que un es construeix mecanisme és senzill: l'ànima retorna a la terra
El “karma” i el “samsara”
recomponent les seves pròpies energies psíquiques amb un “karma“ que l'afecta i determina la
mitjançant el sacrifici. Seria sinònim del jo, la condició necessària del naixement
El “karma” o "acte" s'ha convertit en el dogma
consciència, l'ànima espiritual. Aquest principi és
central de la religió hindú. El “karma” és una
immortal i a ell s'enganxen els efectes de les Es tracta d'una fatalitat absoluta? D'alguna manera
força "invisible", "inaudible", que afecta l'”atman”
nostres accions, el “karma”. sí, quan el “karma” és el producte dels actes
i l'obliga a patir un nou naixement en una condició
passats, pel que fa al futur l'"esforç humà " pot
humana o animal determinada per la qualitat dels
modelar el “karma”. És simultàniament

10


determinisme i llibertat. El “karma” és el pes dels sacrifici queda incomplet". La salvació obtinguda
actes, la petjada que els actes deixen en nosaltres per ofrenes i sacrificis als déus, és provisional i
i que no pot fer menys que produir efectes, passatgera, només és una pròrroga fins a la
conseqüències, a la curta o a la llarga. No som pròxima mort i el següent renaixement.
lliures, però tampoc estem determinats per un
destí aliè o una divinitat externa. Estem La recerca de la bona vida és desplaçada per la
determinats pels nostres propis actes passats, que preocupació obsessiva pel “samsara”, per trencar
ens marquen irrevocablement. Els nostres actes els lligams del “karma”, per sortir del cicle
passats pesen sobre nosaltres i forgen la nostra implacable dels naixements i les morts, dels actes
destinació i els efectes, per alliberar-se. El tema de
l'alliberament o “moksha” es posa d'actualitat i
Heus aquí l'anomenat "pessimisme" hindú. La vida centra gran part de l'especulació als Upanishads.
és trista i no té remei definitiu. Podem curar-nos,
però només per tornar a emmalaltir. Podem L'alliberament és l'evasió dels vincles del “karma”,
guanyar, però només per tornar a perdre. Podem el fet d'escapar a la necessitat de renéixer.
néixer, però només per tornar a morir. I ni tan sols Consisteix en esgotar el “karma”, com la roda del
la mort ens lliura de res. Després de la mort, el terrissaire que, privada d'impuls exterior, cessa
nostre “atman”, el nostre jo, torna a reencarnar finalment de girar. S'obté ja progressiva, ja
en un altre ésser viu, torna a néixer, per després sobtadament. Certes escoles ensenyen que no és
tornar a morir. I així indefinidament. Aquest cicle possible sinó a través de la mort, però la majoria
fatal i inacabable de renaixements i de morts és el d'elles admet la possibilitat de l'"alliberat en vida"
“samsara”. (“Jivanmukta”), aconseguit per sers privilegiats,
espècie de sants, a qui només els queden per patir
La teoria del “karma”, que alhora explica les els efectes irreprimibles del “karma” anterior. Ja
causes i imposa les lleis del nostre destí, ha no hi ha una altra realitat per a ells, no
penetrat profundament en la mentalitat índia, experimenten cap desig, en el pla de la pràctica,
construint el marc d'una peculiar psicologia. Ha tot els és superflu. Alguns textos els representen
determinat pràcticament, en molts indis, el desig com un nen o com un posseït, cantant i dansant a
de renunciar a l'acte per evitar les conseqüències: la manera de Shiva.
per això l'aparició d'una ètica de la no-acció, que
alterna, segons les escoles, amb doctrines Il·lustració atribuïda a Bulaki (1823), Museu
d'activisme i voluntat de viure. Mehrangarh. L'il·luminat té plenament activats
tots els centres d'energia ("chakras") en el seu
L’alliberament cos després d'un llarg règim d'intensos exercicis
de meditació i purificació. La creença és que
En les Upanishad, els déus han perdut la seva quan s'arriba a aquest punt els humans poden
importància. El procés d'interiorització del arribar a transcendir el temps i ser
sacrifici mitjançant l'ascesi culmina en les veritablement immortals.
Upanishad amb l'exigència del coneixement per a
l'eficàcia del sacrifici: "Sense una meditació el

11


Quines són les vies que condueixen a de tipus ioga basada en el control de la respiració, cantar els Veda? ¿Escoltar els tractats? ¿Practicar
l'Alliberament? Hi ha tantes descripcions com consisteix en despertar la serp i fer-la ascendir de cada dia la llei moral? Portar el Senyor en el cor:
sistemes: cercle en cercle, trencant una per una les això és l'única salvació." La “bhakti” crea, com a
"vàlvules" que els obstrueixen, fins al de la correspondència humana el Bhagavant o "Sant", un
1. La via del ioga. La paraula "ioga" significa "unió" coroneta, on té lloc la unió mística nou tipus de persona herald de l'amor diví, que
(i també "regla"). El punt de partida de la tècnica (“brahmabhuya”, "identificació amb Brahma") en comunica les seves virtuts al seu entorn. L'efecte
és d'ordre fisiològic: un control de la respiració un ambient de felicitat inefable. El tantrisme de la “bhakti” en la literatura religiosa de l'Índia
que consisteix especialment en perllongar recorre a les tècniques del Ioga per a adoptar una ha estat fonamental. Un efecte similar s'observa
l'interval entre inspiració i espiració actitud oposada al Ioga. No es tracta d'una en les arts visuals.
(“pranayama”). Aquest exercici s'acompanya d'un restricció fisiològica i moral, sinó del lliure curs
règim psicològic i moral adequat, constituït per donat a les sensacions i a les passions. És una
regles negatives i positives (“gamma” i “niyama”). mena d'estimulació eròtica, amb escenificacions
L'especulació subjacent és la de l'"alè", entès com individuals o col·lectives de realització sexual, per
una manera de l'ànima universal. Es busca aturar arribar finalment a experimentar la vanitat
les facultats de sensació i acció. Després el d'aquests plaers, a alliberar-se de la seva
subjecte concentra l'atenció en un punt situat en esclavitud, a destruir d'aquesta manera el jo, que
el seu propi cos, o bé fora d'ell. Medita reposa en una suma de desitjos. Per descomptat,
llargament, suscitant en la seva consciència algun la via del tantrisme (l'anomenada "via de
objecte al qual ha de considerar com si es tractés l'esquerra") és perillosa per al comú dels mortals,
d'un objecte real. Per fi, en l'última etapa, arriba és reservada a éssers privilegiats dotats de les
a un estat semiextàtic en què la dualitat subjecte- qualitats necessàries.
objecte queda abolida i el pensament es
reconcentra en l'objecte i s'integra amb ell,
realitzant la fusió que és la fi pròpia del Ioga: 3. La via de la “bhakti”. Un altre camí cap a
aquest estat es diu “samadhi”, literalment l'alliberament, estrany al Ioga estricte però no al
“reassumpció”. Ioga tàntric, és la “bhakti”. La paraula significa
literalment "participació" i és la participació
2. La via del tantrisme. El tantrisme o "religió" afectiva de la persona en el diví, l'amor-fe, la
dels Tantra és un desenvolupament autònom del devoció emocional que es manifesta per un desig
Ioga. La via del tantrisme reposa sobre una apassionat d'unió amb el diví, per un
concepció de sis "chakra" (literalment " rodes " o abandonament a la voluntat divina, una submissió.
"cercles"), nusos energètics situats a l'interior del Es tracta de formes d'aproximació al diví més
cos i representats per flors de lotus. Es troben simples que les precedents i teòricament obertes
connectats per canals i coronats per un setè a tots sense preparació especial. Manifestació
centre, a la part alta del crani. El cercle inferior, a espontània del sentiment religiós, la “bhakti” Estampa popular actual del sant Tukaram (1608 –
la base del tronc, es considera el seient de la floreix en els cants populars de diverses sectes i c. 1650)
deessa, figurada en forma de serp enroscada s'ha fet inseparable de l'hinduisme. Així s'expressa
(“kundalini”), que simbolitza l'energia còsmica de de clar en el Gita: "El que només per a mi actua, En primer lloc, els cultes requereixen la
l'inconscient. El centre més elevat és el seient de el que posa en mi la seva fi suprema, el que és representació dels nous intermediaris, els
Shiva. El mètode tàntric, que utilitza una tècnica devot (bhaktai) meu aquell ve a mi. ¿Per què “Bhagavant” (els sants). El nombre d'escultures i

12


pintures de figures de, per exemple, el sant el món té una realitat permanent, Brahman. Multitud de diàlegs, discussions i debats tracten
bengalí Chaitanya o el sant maratí Tukaram, és d'identificar més precisament Brahman, però les
immensa. Així es van produir pintures i escultures En aquest sentit cada un dels déus no és sinó una paraules es queden sempre curtes, Brahman
de gran tendresa, plenes de la sensació intensa manifestació del Brahman, ja que ell és tots els sobrepassa totes les seves possibles
del culte. Això és particularment cert dels déus. En definitiva, Brahman és l'univers sencer, el especificacions, la cerca acaba en fracàs. "neti,
exemples que s'utilitzaran en la intimitat dels Tot, l'Absolut. neti" (no és això, no és això), és la conclusió.
santuaris nacionals. L'emoció de la “bhakti” ha Brahman és, doncs, inefable.
estat un estímul per a la producció d'alguns dels
millors exemples de l'art religiós de l'Índia. La creació de l'Oceà Còsmic i dels Elements (ca. El gran salt especulatiu de les Upanishad, el nucli
1828, autor desconegut). Fora de la massa de la seva doctrina secreta o confidencial era la
Brahma còsmica indiferenciada es manifesta “purusha” tremenda intuïció que, en el fons, l'“atman” (la
(el masculí espiritual) i “prakriti” (el femení consciència, el jo), és idèntic a Brahman, a
Brahma pels hindús és un déu, però també espiritual). De la seva unió resulten els elements l'absolut. L'ànima de cada un de nosaltres és com
l'essència del món, un principi còsmic. Sovint es bàsics de la creació. La creació del món terrenal una espurna d'aquest gran foc que és Brahman. La
confonen tot i que ara provarem de distingir-los. la durà a terme Brahma, nascut d'un lotus que nostra essència és l'essència de l'univers. En el
creix del melic adormit Vishnu. El déu Brahma, fons som el mateix que el Tot, que l'Absolut, que
En les Upanishad, Brahman és l'essència última del en sorgir, busca respostes a la pregunta del seu Brahman. Qui sap això ha assolit la saviesa. Ja ni
món, el fonament i origen de l'univers, el principi propi origen, i no s'inicia la creació fins després tan sols necessita servir als déus, ja que és igual
de tot ésser i existència. Es tracta d'un concepte d'una meditació profunda. que ells, idèntic al Brahman.
molt general. Per sota de les canviants aparences,

13


El reconeixement de l'equació “atman” = esperit, ment, aire vital, consciència, força de més enllà no hi ha sinó espai buit, i, en la meitat
"Brahman" constitueix el “moksha”, l'alliberament. caràcter, fermesa, energia, resolució, coratge, inferior, set pisos subterranis, el Patala, domini
El fons etern de l'univers, l'Absolut, Brahman, ets independència, sentit comú, saviesa, dels "naga" i altres éssers fabulosos, en el més baix
tu. Amb aquesta intuïció ens alliberem del magnanimitat, puresa. del qual es troba el lloc dels càstigs, els inferns
“samsara”, posem fi a la nostra identificació amb 2. “Raja” Passió activa, és la força que promou o pròpiament dits: el Naraka, subdividit al seu torn
l'altre, amb la vida, amb els actes, amb la mort, defensa l'activitat dels altres aspectes de la freqüentment en set pisos o en un múltiple de set.
posem fi al nostre encadenament al cicle dels natura, la mutació, l'acció, el canvi, la passió, El paradís s'imagina com a lloc de gaudis sensuals,
patiments, de les reencarnacions, ens l'excitació, la generació. situat ja al cel, ja en el cim de la muntanya Meru,
identifiquem amb Brahman, ens alliberem 3. “Tamas” El principi tenebrós, ignorància, entre els déus, o bé en el cel, que alguns
definitivament. El coneixement alliberador no és destrucció, mandra, inèrcia, resistència, conceben com un lloc espiritual.
un mer saber, sinó una intuïció eficaç, una indiferència.
reidentificació amb Brahman, un estat en què
l'“atman” s'allibera de tot allò al que està aferrat, “Raja” es posa en contrast amb la qualitat de
de tot allò que li és estrany, i recobra així la seva “tamas” que és la qualitat de la inactivitat, la
pròpia i essencial naturalesa, s'identifica realment foscor, i la mandra, i amb “sattva”, que és la
amb Brahman, es fon en Brahman, és Brahman. qualitat de la puresa, la claredat, la tranquil·litat
i la creativitat. “Raja” és vista com més positiva
Brahma (literalment "evolució"' o que “tamas”, i menys positiva que “sattva”,
"desenvolupament"' en idioma sànscrit) pot ser vist excepte, potser, per a qui ha aconseguit
també en algunes cosmologies hindús com el déu l'equanimitat en tots els àmbits de la vida. L'etapa
creador de l'univers i membre de la “trimurti”. de “raja” de la vida és un camí lleuger a la
Segons un mite poc difós, els tres déus (Vishnu, realització de la veritat absoluta a través de la
Shiva i Brahma) van sorgir de l'ou còsmic posat per filosofia, l'art i la cultura amb principis morals i
la deessa Ammavaru. Segons un altre mite més ètics, però la manera de “sattva” és una etapa
modern, d'origen vaisnava (dels seguidors de encara més alta.
Vishnu), Brahma va sorgir d'una flor de lotus que
surava en l'oceà del melic de Vishnu dorment (que De la diversa proporció d'aquestes 3 qualitats en
genera l'existència de l'univers en els seus somnis). sorgeix el món fenomènic, tant físic com psíquic.
Encara que potser el mite primer és aquell que D'aquesta barreja neixen els cinc elements
suposa a Brahma com el primer ésser creat pel primaris (èter, aire, foc, aigua, terra),
Brahman, i fins i tot com la primera personificació constituents del que s'anomena l' "ou de Brahma", Bhugola Brahmanda amb l'univers, miniatura,
de l'absolut Brahman, mitjançant la qual el és a dir, l'univers. D'aquest ou, dipositat en el si de Bhugola Varnanam, s. XII
Brahman crea tot. les aigües, en surt Brahma, el qual engendra la Entre ambdues regions (els 7 pisos celestes i els
En altres versions de la cosmologia hindú es posa creació, especialment la raça humana. 7 subterranis) hi ha la terra, una espècie de disc
en el començament de les coses la “prakriti” o Naturalment, altres doctrines ignoren la “prakriti” que té per centre la prestigiosa muntanya Meru,
matèria primitiva (literalment, "preacció"), o matèria primitiva i posen directament a Brahma. eix del món, "que brilla com el sol del matí o
material continu que cobreix l'espai i porta en si com un foc sense fum" (Padma-Purana). Al
els tres components anomenats "qualitats L'ou còsmic (Brahmanda) comprèn, en la meitat voltant del Meru, disposades segons els quatre
(substàncies)" o “guna”: superior, set pisos celestes, dels quals el més alt punts cardinals, quatre "illes-continents"
1. “Sattva” El principi de la bondat contemplativa, és la seu de la realitat o del brahman (neutre), i (“dvipa”). La procedència realista d'aquestes

14


dades és patent: l'Himàlaia ha proporcionat la tradicionalment amb quatre caps de barbes La imatge i el seu culte
base. Però, en un determinat moment blanques (símbol de la saviesa), quatre braços i
l'especulació introdueix la imatge d'illes i pell vermella (o groga, més modernament). Cada Malgrat la condemna de les imatges per certs
d'oceans concèntrics en nombre de set, boca recita un dels quatre Vedes. Les mans teòlegs, el culte de la imatge té un paper
disposats al voltant del Meru, una muntanya sostenen un recipient d'aigua utilitzat per crear la d'extraordinària importància en la història de
infranquejable assenyalant el límit de la vida, un collaret de comptes usat per portar el l'hinduisme. Es dóna allà un fenomen d'idolatria
superfície terrestre. registre del temps de l'univers, el text dels Vedes caracteritzat i innegable. Amb tot, caldria tenir en
escrits en paper i una flor de lotus. Va muntat compte certs matisos: per a molts, potser per a la
Un dia de la vida de Brahma cronològicament dura sobre un cigne, Jansa, amb el que vola per gran majoria, la imatge no és altra cosa que el
un “kalpa” o "era còsmica". Cadascun dels “kalpa” l'univers. Aquest Jansa no s'ha de confondre amb suport material de l'adoració, un auxiliar del
es concep com a equivalent a la durada d'un món, l'encarnació de Vishnu en forma de cigne, també culte, amb la mateixa funció que la pregària
des de la creació fins a la dissolució, i representa anomenat Jansa. descriptiva o les altres manifestacions externes de
com hem dit un dia de vida de Brahma. Conté al la pràctica religiosa. Històricament, l'ús de la
seu torn "edats majors", cadascuna de les quals imatge en el culte és post-vèdic, encara que
comprèn quatre "edats" (“yuga”): l'edat certes descripcions dels himnes antics impliquen
"perfecta", la tercera, la segona i finalment l'edat l'existència d'imatges.
"dolenta" (el “kali-yuga”).
La construcció de la imatge es duu a terme segons
Segons aquesta cosmogonia hindú actualment ens els cànons que els tractats fixen minuciosament,
trobem en un "kali-yuga". Va començar en una tenint en compte les actituds, atributs, colors,
data equivalent al 3102 abans de l'era cristiana. El etc., propis de cada individualitat divina. La
“kali-yuga” es caracteritza per la pèrdua del instal·lació al santuari comprèn una consagració,
“dharma” (religió, llei) que té per conseqüència amb ritus com la "instauració de l'alè" i l' "obertura
les guerres, les plagues, els vicis, les morts dels ulls". La imatge es consagra per operacions
precoces que veiem al voltant nostre. La corba de successives, inspirades parcialment en models
la humanitat actual, el mateix que la de les vèdics, la imatge és banyada, vestida, ornada i
humanitats passades o futures, assenyala una perfumada, se li dóna de beure i menjar, es
evolució regressiva que acaba en "dissolucions dipositen flors i s'agiten llums al seu voltant.
intermèdies" (incendis seguits de diluvis); a la fi Certes consagracions de les imatges van
dels temps esdevé la "gran dissolució” (“maha- acompanyades de cerimònies més solemnes,
pralaya”), que coincideix amb la fi de la vida de combinades d'acord amb l'etiqueta de la cort reial.
Brahma: el món es reabsorbeix en un procés Periòdicament es passeja la imatge fora del
involutiu. temple, en aquestes processons la divinitat és
instal·lada en un carro monumental per sotmetre-
Tal com s'ha dit Brahma és un agent del Brahman la després a immersió en algun estany o riu sagrat.
(l'Ésser suprem o Ser absolut de l'hinduisme). És
més un principi còsmic i mai es va tornar objecte Ritus i sacrificis
d'adoració. A l'Índia només hi ha dos temples
dedicats a ell. Se'l representa poc de manera El déu Brahma representat en una estampa En els orígens de la religió hindú el sacrifici es
personificada. Quan es fa és representat popular actual realitzava a l'aire lliure, sobre un terreny pla i

15


cobert de gespa, delimitat per pedres i sobre el quatre castes ("varna") originàries de la Índia són un altre, va desitjar no estar sol. I per la força del
qual s'aixecaven tres focs. El terreny així delimitat els “brahmans” (sacerdots, mestres, acadèmics), Desig/Amor (“kama”) i l'ardor de la seva energia
era un espai sagrat. El foc era el mateix déu Agni. els “ksatriyas” (classe política-militar), els divina concentrada (“tapas”) va posar en marxa el
Les ofrenes podien consistir en animals domèstics “vaishias” (comerciants, artesans i seu propòsit. Va portar a terme mitjançant un
(cabres, ovelles, vaques, cavalls), en llet, en agroramaders),i els “shudras” (serfs i obrers). auto-sacrifici, una auto-immolació. El
mantega, en cereals (ordi, mill) solts o cuits en Encara hi ha els “paria” (intocables) que estan desmembrament de Prajapati produeix el
forma de coca o pastís, en mel i, sobretot, en fora del sistema de castes, ni tan sols són una naixement de totes les criatures. El seu buidatge
“soma”, la beguda embriagadora que concedia als casta. Actualment hi ha milers de subdivisions de durant la creació va ser tan total que no va quedar
déus la seva immortalitat. casta, disperses per tota la geografia de l'Índia. res d'ell. El món és la deïtat immolada. Per això
Prajapati diu a Agni: "Re-Construeix". Des de
Hi havia moltes classes de sacrificis: els domèstics Tradicionalment el "dharma" (religió, llei) hindú llavors, el sacrifici a través del foc (“agni”)
relatius al foc de la llar, a la sortida i a la posta considerava el matrimoni amb una persona de simbolitzarà la "reintegració" de les parts
del sol, a la lluna plena i nova, així com els casta ("varna") inferior com quelcom impur i desmembrades de Prajapati, la realitat original,
sagraments que acompanyaven el naixement d'un contaminant. Acceptar aliments tocats o cuinats l'ésser primordial. Es tracta de retornar a l'origen,
infant, la cerimònia d'iniciació del noi en els per una persona de casta inferior també era recobrar la unitat perduda. En el sender de
secrets dels Vedes, el matrimoni, la mort... contaminant. El simple contacte corporal entre un retorn, tota acció ha d'esdevenir acció sacrificial,
brahman i un shudrá, violava el "dharma". Els sacramental, sacralitzadora. Tot sacrifici i tot
El sacrifici de l'ofrena era acompanyat de gran membres de les classes altes consideraven als edifici sagrat simbolitza la re-construcció de
nombre d'operacions i manipulacions rituals, així membres de les classes baixes com a impurs. Prajápati.
com de cants, salmòdies, invocacions i recitacions Actualment, els matrimonis entre castes, encara
diverses. El sacrificant era el que encarregava i que no són il legals, no són sovint reconeguts. El L'adoració a una deïtat és, probablement, duta a
pagava el sacrifici. Els oficiants que ho executaven sistema de intocabilitat va ser oficialment abolit terme per un o més de les següents raons: el desig
eren diversos, i a cadascun li corresponia un paper per la llei, no obstant això en la pràctica no ha de benestar, desig de poder sobre els altres, la por
fix. En els sacrificis importants hi havia endemés estat eliminat a causa de la lleialtat de classes, al poder de la deïtat, i la devoció pura. Les tres
un braman, sacerdot immòbil i silenciós, que no especialment a les zones rurals. primeres raons impliquen algun tipus de contracte
feia res de per si però vigilava que tot es fes que sens dubte inclou la realització d'ofrenes, i en
d'acord amb les normes sagrades que asseguraven L'himne X, 90 del Rigveda narra el mite de la general l'expectativa d'alguna cosa rebuda a canvi.
l'eficàcia del sacrifici. Si alguna norma es creació mitjançant l'esquarterament del ser Les ofrenes inclouen flors, encens, fruites,
transgredia, el braman intervenia per assenyalar i primigeni Purusha. Diu l'himne quan els déus van mantega i diners, i en el cas d'alguns cultes, les
indicar l'expiació corresponent. Per això es deia sacrificar com a víctima a Purusha, la seva boca va ofrenes de sang. Aquests regals a la deïtat
que el braman era el metge del sacrifici. En esdevenir el braman, el guerrer va ser el producte s'utilitzaran per a la decoració o el delit dels déus,
qualsevol cas, el seu paper de tècnic expert era dels seus braços, de les seves cuixes van sorgir els o per al manteniment del temple i els seus
altament apreciat, de manera que ell rebia la “vaishia” i dels seus peus van néixer el “shudra”. oficiants.
meitat de tots els honoraris pagats pel sacrificant. Els bramans o sacerdots ho aprofitaren per donar
un origen diví al sistema de castes. A canvi de les ofrenes, el devot rep dues coses:
Progressivament els braman es van anar una espiritual (“darshan”) intangible, i l'altra
constituent com un grup diferenciat, amb deures i Hi ha una altre versió del mite cosmogònic hindú. física i tangible (“prasad”). El “darshan” és
drets que es transmetien hereditàriament. I es van Segons aquest altra possibilitat és Prajapati, el l'experiència de veure i tenir contacte amb la
convertir en la casta (paraula que literalment Pare de totes les criatures, que sentint-se en deïtat reflectida en el santuari del temple.
significa "color") o grup social més privilegiat. Les soledat, "abans de tot començament" va desitjar

16


La part més important i beneficiosa de la regions de l'Índia. pensament religiós que per conèixer la pràctica
representació del déu són els ulls. És a través dels artística.
ulls que l'ésser humà té la comunicació divina, i el
desig dels devots quan visiten el temple és fer On es troben situats els temples? En quin lloc ha
contacte d'aquesta manera. En l'hinduisme modern de ser construït un temple? L'elecció del lloc és el
els ulls de les noves imatges s'afegeixen primer pas que ha de ser tingut en compte per a
normalment per separat, i sovint en forma de l'edificació d'un temple. Els detalls aparentment
plaques de metall. Només amb la instal·lació dels més petits s'han de tenir en compte, des de la
ulls, segons els ritus fixats, la imatge es qualitat del terreny fins a la seva fertilitat. Això
converteix en casa del déu. Els ulls són grans en requereix comprovacions plantant llavors per
proporció amb la resta del cos. Són veure quant triguen a créixer i com creixen. El
immediatament visibles pel devot que busca el color, el sabor de la terra, tot es té en compte
“darshan”. El “darshan” té un efecte significatiu abans de decidir quin és el lloc apropiat. La
en la planta del temple, es busca que el devot inseminació i la germinació constitueix tot un
pugui sentir la mirada del déu des del moment que ritus. Tot això no té sentit si no és en el context
travessa el llindar. Per aquesta raó l'axialitat de la Planta del temple de Modhera (Guajarat) dedicat d'una concepció espiritual-esotèrica de la realitat.
planta del temple és un element vital, ja que al déu vèdic del sol Surya. Com molts grans Així, per exemple, en aquests ritus es demana als
assenyala a l'atenció de l'adorador cap a la imatge temples hindús va ser construït al llarg de "esperits de la natura" que fins llavors han ocupat
divina. desenes d'anys. Els experts suggereixen que el lloc que l'abandonin. D'aquesta manera es
l'estany d'aigua va ser construït a principis del s. produeix una ruptura amb el passat "profà" del
El temple II dC, el temple després del 1026 i el “mandapa” lloc, perquè comenci una nova vida.
utilitzat per les danses rituals seria del tercer Començament que haurà de ser establert pel
El disseny i la construcció dels temples hindús és quart del s. XI dC. astròlegs sacerdots, que saben veure quan els
determinada teòricament pels textos anomenats astres són propicis.
Shastra. Han arribat fins a nosaltres en forma Els Shastra utilitzen un llenguatge i una
escrita, sobretot en sànscrit, encara que molts terminologia que és sovint obscura. Això es deu al La funció de l'astrologia no es pot menystenir si
estan, sens dubte, basats en les primeres fet que són més aviat llibres rituals que llibres de volem entendre la tradició hindú. De fet es pot dir
tradicions orals. Com a gènere literari les Shastra construcció. Els textos "vastushastra" van ser, per que els “vastushastra” són astrologia aplicada. La
cobreixen moltes activitats diferents, no només la descomptat, escrits per la classe dels bramans que construcció ha de començar sota estrelles
construcció d'edificis sagrats. Descriuen la manera són els que sabien llegir i escriure, i no per la favorables, i més tard, els regents dels planetes es
correcta i més beneficiosa de realitzar, segons la classe dels artesans que són els que realitzaven les troben representats en el diagrama del temple i
tradició, una àmplia gamma d'activitats. Els obres. La casta dels bramans, tenia una visió les seves imatges són esculpides en els murs.
primers Shastra són de principis de la nostra era. teòrica general de la construcció d'un temple i de
Alguns exemples són tractats de guerra, de com si s'havien portat a terme els rituals necessaris En la tradició índia hi ha dos termes especialment
cuinar, fer l'amor (el més conegut d'aquesta durant el procés de construcció. Els Shastra no associats amb els llocs sagrats. D'una banda hi ha
categoria és el Kama Sutra), escoltar música, o eren manuals de pràctica quotidiana, sinó més la noció de “tirtha”, que generalment es refereix
sobre poètica. Els Shastra que es refereixen a aviat estudis filosòfics dels simbolismes. Per això a un lloc de peregrinació a la vora d'un riu o un
l'escultura són els “shilpashastras” i els que es la comparació entre la realitat dels temples que llac, això últim a causa de la importància de
refereixen a l'arquitectura són els “vastushastras”. ens han arribat i aquests textos és poc fructífera. l'aigua, símbol de purificació i fertilitat. D'altra
Aquests “vastushastras” van ser escrits en diverses Els Shastra són més útils per conèixer el banda hi ha la noció de “ksetra”, que fa

17


referència a un terreny sagrat, a un camp de considerat com un “mandala” tridimensional que com les castes corresponents.
poder actiu, un lloc on es pot assolir il·lustra el mateix univers.
l'Alliberament.
El “Vastu-purusha-mandala”
En definitiva, els rituals inicials, previs a la
construcció del temple com a tal, acompleixen la El “Vastu-purusha-mandala” és generalment
funció de sacralitzar el lloc que està destinat a ser quadrat. El quadrat és la forma essencial i
la casa, el cos, la substància, la manifestació del perfecta de l'arquitectura índia. Pressuposa el
Diví, l'Essència, el Principi de totes les coses. Es cercle i resulta d’ell. L'energia que s'expandeix
tracta d'organitzar un espai; d'aquesta manera es forma el cercle des del centre, s'estableix en la
reitera l'obra dels déus en organitzar el caos i forma del quadrat. El cercle i la corba pertanyen a
crear un món. la vida en el seu creixement i el seu moviment. El
quadrat és la marca de l'ordre, de la finalitat de la
Una vegada triat el lloc i anivellat es dibuixa sobre vida expansiva, la seva forma, i de la perfecció
el terreny el diagrama ritual sobre el qual més enllà de la vida i la mort. El quadrat és el
descansarà el temple, el “Vastu-purusha- símbol dels quatre punts cardinals. La tradició
mandala”. “Mandala” significa diagrama i la seva concedeix una atenció especial també al nombre El “garbhagriha” vist des del forat del pany del
forma essencial és el quadrat. “Purusha” és 8, representat pels 4 punts cardinals més les Temple d'Ayengar Kulam de la ciutat de
l'esperit primordial, l'origen i font de l'existència, quatre cantonades del quadrat en les direccions Kanchipuram. És Pot ver la part superior d'un
l'essència divina. “Vastu” és l'extensió de intermèdies. En cadascun d'aquests 8 punts del “linga”
l'existència, el seu estat ordenat. Sobre el “mandala” resideix un “vastu-purusha”, cadascun
“mandala” ja dibuixat, s'erigeix el temple, la amb el seu nom i la seva posició determinada, Parts del temple Hindú: el “garbhagriha”
superestructura, ja sigui en forma piramidal (Índia associat a un planeta i una de les estrelles
del Sud) o en forma curvilínia (Índia del Nord). Allà principals de les vuit cases de la lluna Un temple és en general no només un edifici, sinó
tindrà el seu domicili, la seva habitació, la (“naksatras”). un complex format per un nombre d'unitats
presència suprema, el principi diví, simbolitzat diferents. El disseny general és a vegades difícil
per una imatge o un símbol apropiat. Allí el devot Hi ha dues varietats del “Vastu-purusha-mandala”, d'entendre, especialment pel que el visita per
hi va per adorar el déu. una consta de 64 quadrats, una altra de 81. El de primera vegada. Els canvis de direcció, així com
64 (el quadrat de 8), anomenat “Manduka” o els canvis de llum i foscor poden ser
Una idea comuna que es troba en el “vastushas- “Bhekapada”, s'empra en la construcció de desorientadors. Vist des de dalt, però, la unitat
tras” és el concepte que el temple ha de ser una santuaris i per al culte a càrrec dels bramans, la global de la planta de l'edifici es torna més clara.
representació del cosmos, simbòlicament i en mi- casta sacerdotal, per això és especialment sagrat i
niatura. Aquesta idea pot haver-se desenvolupat a constitueixi el prototip de tots els altres. En termes generals, el temple estarà separat o
partir de la transferència d'idees còsmiques en el Representa l'ordre del món celestial. El de 81 (el aïllat per un mur de tancament, o una sèrie d'ells,
ritual del sacrifici vèdic celebrat a l'aire lliure a quadrat de 9) s'empra en la construcció d'altres un dins de l'altre. En aquests murs hi haurà portes
l'interior dels temples quan aquests van començar edificis i per a la adoració dels reis, i en general d'enllaç. Dins dels murs, hi ha l'edifici que alberga
a construir-se. Per tant, igual que els diagrames dels “ksatriyas”. S'anomena “Paramasháyika” i és el santuari principal però també hi pot haver
còsmics (“mandales”) van ser pintats com a repre- més adequat per a la representació del descens santuaris menors, pavellons de música i ball,
sentacions de dues dimensions del cosmos amb la del “Vastu Purusha” a la Terra. El primer terrasses, pals de bandera, edificis d'oficines i
deïtat i el seu palau en el centre, el temple va ser simbolitza el Sacerdotium, el segon el Regnum, allotjament de pelegrins. És aquesta acumulació

18

Ihda india01

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Ihda india01

Ähnlich wie Ihda india01 (12)

Ihda india01