DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Anàlisi i comentari de d’un dels edificis més emblemàtics de l’anomenada escola de Chicago: Els magatzems Crson, Pirie, Scott de l’arquitecte nord-americà Louis Sullivan seguint les pautes de l’esquema proposat per l’anàlisi d’una obra arquitectònica PAU 2017. Nota: Per poder visualitzar les animacions i activar els links amb pàgines web i videos que pewrmeten ampliar la informació cal descarregar la presentació.

2. MAGATZENS CARSON, PIRIE, SCOTTMAGATZENS CARSON, PIRIE, SCOTT
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
3. ANÀLISI FORMAL
5. ALTRES CONSIDERACIONS
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
4. INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
- MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT
- ESPAI EXTERIOR
- ESPAI INTERIOR
- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici
- Autor- Autor
- Tipologia- Tipologia
- Cronologia- Cronologia
- Materials- Materials
- Estil- Estil
Magatzems CarsonMagatzems Carson
Louis SullivanLouis Sullivan
Edifici civil destinat al comerçEdifici civil destinat al comerç
formigó, ferro i vidreformigó, ferro i vidre
Escola de ChicagoEscola de Chicago
- Localització- Localització Chicago (EUA)Chicago (EUA)
1899-1901 (Ampliat de 1903-1904)1899-1901 (Ampliat de 1903-1904)
1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )
PRIMERA APROXIMACIÓ

4. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
La segona Revolució Industrial generalitza l'ús de noves fonts d'energia (petroli i
electricitat) i de nous materials, com el ferro i l'acer. L’augment espectacular de la
producció, juntament amb el desenvolupament de nous productes dona lloc a
l’aparició de la societat de consum..
ÉPOCAÉPOCAÉPOCAÉPOCA
Una nova societat necessita de nous edificis a lo qual dona resposta l’'esperit
funcional i innovador dels enginyers que contrasta amb el conservadorisme dels
arquitectes tradicionals.
Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d'aquests conflictes amb els
arquitectes de l'Escola de Chicago i el modernisme.
El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva
reconstrucció calia, rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada,
degut a l'encariment del sòl urbà.
Els nous materials com e ferro i el formigó armat permetien superposar molts
pisos i l'ascensor -inventat per Siemens- resolia el problema de viure en edificis
alts. S’inicia la construcció dels primers gratacels..

5. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Louis Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago.
Estudia arquitectura a l’ Institut Tecnològic de Massachusets (ITM), i a l’Escola de
Belles Arts de París, on rep la influència del decorativisme modernista.
Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924)AUTORAUTORAUTORAUTOR
Investiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl•liques i l’aplicació
que aquestes poden tenir en edificis comercials, Construint els primers gratacels
a la ciutat de Chicago.
Tot i l’interès per l’estructura i el caràcter funcional i racional de les seves obres,
l’arquitectura de Sullivan manté element decoratius que l’entronquen amb el
modernisme.

6. ESCOLA DE CHICAGO ( LLABOR DEL FUNCIONALISME )ESCOLA DE CHICAGO ( LLABOR DEL FUNCIONALISME )
L’arquitectura dels EE.UU que fins la primera meitat del segle XIX havia seguit les
mateixes pautes que a Europa, a la segona meitat del segle, l’augment continuat de
les seves ciutats, els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques entre les
quals destaca l’Escola de Chicago
2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
ESTILESTILESTILESTIL
Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:
1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses,
permetrà realitzar edificis amb gran alçària.
2.- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a l’ús d’estructures metàl·liques)
4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es
desitgi, ja que no són necessaris els murs de càrrega)
5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens 1887)
6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a
l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades.
Predominen les línies horitzontals i verticals.

7. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
A) MATERIALSA) MATERIALS Formigó armat, ferro i vidre
B) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSB) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Els magatzems Carson estan sostinguts per un
esquelet format per els nous materials,com el
formigó armat (creació francesa del 1880), les
característiques del qual són: més comprensió i
plasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles on
s’aboca) i més resistència al foc.
Un altre element molt important, l’ascensor
elèctric, fou construït per Siemens l’any
1887.ls
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Això forma una estructura interna de ferro que
permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans
finestres i dissenyar els interiors lliurement,
sense dependre de murs de càrrega.

8. C) ESPAI EXTERIORC) ESPAI EXTERIOR
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
La façana dels magatzems Carson, presenta dues parts ben diferenciades: La base de
l’edifici formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre
situats a ran de façana.
Dues bandes de
rica ornamentació
de ferro fos.
En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos de
caràcter naturalista, feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes
espirals, que emmarquen els grans aparadors.

9. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
La resta de plantes segueixen una construcció
cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un
ritme de finestres horitzontals. Aquestes són
més baixes a la part superior, i estan separades
per una geomètrica estructura de formigó
La part superior es tanca amb una coberta plana.

10. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
El trencant de la cantonada, Sullivan al resol aixecant un pavelló circular que segueix
l’estructura del cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada en la
seva part baixa.
Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors
Dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els
noms dels magatzems

11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables,
especialment la de deixar entrar la llum.
Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensació
d’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet
una major adaptació visual a l’entorn.
També cal ressaltar que els grans finestrals
dels aparadors i les portes del pavelló
circular permeten una perfecte interrelació de
l’interior amb l’exterior, (continuïtat entre el
carrer i el vestíbul dels magatzems).
Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago,
perllongades en sentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants

12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
En general l’edifici presenta una gran sobrietat. predominant la funcionalitat sobre
l’estètica.
Pocs elements decoratius. Reduïts al ferro
forjat de la planta baixa i a les columnes de
terracota que rematen la coberta.

13. C) ESPAI INTERIORC) ESPAI INTERIOR
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
La llum és un element predominant en tot
l’interior
La planta és lliureplanta és lliure, només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai
L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora formant els dos espais un tot indivisible,
orgànic, on no sobra ni falta res.
Cada part reflexa la funció a la qual està destinada: “La forma segueix a la funcióLa forma segueix a la funció” era
una de les teories de Sullivan.

14. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

15. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam,
dins del districte comercial de Chicago, lloc on desprès de l’incendi que patir la ciutat al
1871, es van centralitzar les activitats econòmiques i administratives de la ciutat.
Per tant l’edifici presenta una perfecta integració urbanística per la seva ubicació. També
el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.

16. 4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ
Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie
i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes
de bellesa entre altres.
Es considerat com una de les
construccions més importants de
Louis Sullivan i també un dels
edificis més significatius de
l’Escola de Chicago.
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
També és un clar exemple del
pensament arquitectònic de
Sullivan:
““La forma segueix la funció”La forma segueix la funció”

17. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
En els magatzens Carson Sullivan manté el decorativisme ornamental de l’arquitectura
modernista, que l’artista conegué durant la seva estada a París,
El plantejament arquitectònic de Sullivan
segons el qual, la forma dels elements està
condicionada a la seva funció i no a
l’inversa, constitueix l’arrel del posterior
moviment funcionalista europeumoviment funcionalista europeu, en el que
destaquen Adolf Loos i Le Corbusier.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES
També recull les possibilitats dels nous materials com el formigó, el ferro i el vidre,
amb els quals Sullivan planteja la construcció d’una estructura Interna que li permet
realitzar edificis més alts (gratacels) i dotar-los amb grans finestrals....
Villa Savoye
Le Corbusier (1929 – 1931)

18. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
A Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de
la Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entre
el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions
planejades per a oficines i centres oficials.
Josep Domènech Mansana,
Edifici de Sindicats

19. AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 01INFO 01
INFO 02INFO 02
INFO 03INFO 03
INFO 04INFO 04