DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Presentació destinada als alumnes de 2n de Batxillerat que cursen la matèria d'Història de l'Art. La presentació també inclou links de pagines web, altres presentacions, i videos que permeten ampliar la informació. Per consultar i descarregar la nova versió actualitzada PAU 2020 visiteu al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com To view and download the new updated version PAU 2020 visit my blog: hdartantonio.blogspot.com

1. Antonio Núñez (2017)

2. INTRODUCCIÓ: SEGLE XIX TRADICIÓ I MODERNITAT
L'ARQUITECTURA HISTORICISTA
L'ARQUITECTURA DEL FERRO I DELS NOUS MATERIALS
L‘ESCOLA DE CHICAGO: LLAVOR DEL FUNCIONALISME
EL MODERNISME: UNA PORTA AL SEGLE XX
ÍNDEX

3. 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ
El segle XIX és un segle convuls , en el que la societat europea pateix una profunda
transformació econòmica, política, social i cultural.
Els canvis iniciats a finals del segle anterior s’accentuen i aprofundeixen configurant
un nova societat marcada principalment per la intensificació del procés
d’industrialització, l’expansió del liberalisme i per la consolidació de la burgesia com
nova a classe social hegemònica.
És un segle on l’enfrontament i la lluita, entre tradició i modernitat, seran una constant
marcant bona part del seu devanir.
L’ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX: ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT

4. 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ
LA RECUPERACIÓ DE MODELS I
ESTILS DEL PASSAT
LA UTILITZACIÓ DE NOUS MATERIALS I
LA CREACIÓ DE NOUS TIPOS D’EDIFICIS
L’arquitectura , com totes les arts, és farà ressò d’aquesta situació, mostrant una
gran diversitat de propostes i estils que oscil·laran entre:
Façana catedral de Barcelona
Josep Oriol Mestres 1882
The Crystal Palace
Joseph Paxton 1852

5. Gran part de la història de l’arquitectura del segle XIX és també la història de la discrepància
entre enginyers i arquitectes.
Els arquitectes continuaren utilitzant
materials tradicionals, com ara la
pedra, i prenen del passat els models
per les seves construccions.
Els enginyers, en canvi, recorren als
nous materials impulsats per la
revolució Industrial, ( ferro, vidre,
formigó ) i realitzen també nous tipus
de construccions
1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ
Palau de l'òpera de Paris
Cherles Granier 1875
Pont de Lluís I en Oporto
Théophile Seyrig 1886

6. Al llarg del segle XIX l’arquitectura busca adaptar-se i donar resposta a les necessitats
de la nova societat, donant lloc a una gran diversitat d’estils i propostes:
1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ
El historicisme L’arquitectura del ferro L’Escola de Chicago El Modernisme
El segle XIX és doncs, un temps de gestació, en que l’arquitectura busca donar
resposta a les necessitats de la nova societat que s’està configurant. Una resposta que
no serà plenament satisfactòria fins el segle XX.

7. Varis són el factors que influeixen en l’aparició d’una arquitectura tan diversa:
1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ
busca en el passat les arrels de les nacionalitats i la inspiració
arquitectònica, especialment en l’època medieval. El gòtic serà l’estil més evocat,
però també hi trobem elements clàssics, mudèjars,... Gran Eclecticisme.
El romanticisme
Portarà l’exotisme de llocs allunyats com l’Índia, Àfrica... a les
metròpolis.
Era necessari donar resposta a les noves necessitats
que porta el desenvolupament industrial (Estacions de ferrocarril, ponts,
fàbriques...) i a la implantació de la nova societat burgesa i liberal ( museus,
biblioteques...
Les noves necessitats
La utilització en la construcció de nous materials com el
ferro colat, que permet fabricar bigues llargues, ornaments.. El vidre, produït en
làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons... I a fi
de segle el ciment.
El nous materials
El colonialisme

8. 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ
Per últim, a tot això cal afegir que al llarg del segle XIX, tant a Europa com als EUA, és
produeix un intens procés de creixement urbà resultat de la d'industrialització, la qual
cosa generarà una gran activitat constructiva.
L’Eixample de Barcelona
Ildefons Cerdà 1859
El Ring de Viena (1860-1900 )
Les velles i mil·lenàries ciutats i capitals europees pateixen remodelacions i
ampliacions que busquen donar resposta a les necessitats de la nova societat que
s’està gestant.

9. Amb l’aparició dels nacionalismes durant el segle XIX sorgeix la necessitat de
buscar les arrels autèntiques en el passat . L'arquitectura es farà ressò d’aquest
moviment donant lloc a l’aparició l’arquitectura historicista.
L’arquitectura historicista pretenia recuperar l‘arquitectura de temps passats,
imitant estils ja desapareguts i en relació amb l’afany nacionalista del moment.
L’arquitectura historicista tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques
adaptant-los a les necessitats del moment: bancs, museus, parlaments...
L’ARQUITECTURA HISTORICISTA
Parlament britànic (neogòtic) Museu britànic (neoclàssic)
L’ARQUITECTURA HISTORICISTA (ECLECTICISME)

10. L’ARQUITECTURA HISTORICISTA
Façana neogòtica de la Catedral de
Barcelona, 1882
Conjunt de la ciutat de Carcassona, (França)
Restauració duta a terme per l’arquitecte fiancés
Viollet-Le-Duc
En l’arquitectura historicista es donaren diverses tendències però sens dubta va ser el
neogòtic el que més es va utilitzar, com paradigma d’un nacionalisme que buscava en la
Edat Mitjana les seves arrels més autèntiques.

11. Pavelló reial de Brighton, (1818-21) de John Nash on
són perceptibles les influències del colonialisme i
on es barregen elements de l'arquitectura oriental.
L’ARQUITECTURA HISTORICISTA
Derivat de l’arquitectura historicista al segle XIX sorgirà l’arquitectura eclèctica una
arquitectura en la que es barregen diferents estils donant forma a quelcom de nou.
Castell de Neuschwanstein. Babiera
Alemanya 1866 convina eclècticament
varis estils arquitectònics.

12. Un edifici que exteriorment és un dels millors exemples da construcció neoclàssica ( forma de
temple romà inspirat en La Maison Carrée de Nimes ).
L’ARQUITECTURA HISTORICISTA
Un clar exemple d’arquitectura historicista i d’eclecticisme ho trobem a l'Església de
la Madeleine de Paris.
I que a l’interior presenta un disseny d’estil barroc, barrejant de forma eclèctica dos estils i dues
tiptologies arquitectòniques diferents: Arquitectura arquitravada (exterior) i voltada (interior)
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17

13. Simultàniament a l’historicisme el progrés portà a cercar noves respostes a les noves
necessitats: nous mitjans de transport (estacions ferrocarril, de metro, obres públiques);
noves Indústries (nous edificis) l’augment de la població (necessitat de construccions
ràpides i poc costoses); i necessitats culturals (museus, biblioteques...).
L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS
Els nous materials que el progrés tecnològic derivat de la Revolució Industrial oferien
van ser utilitzats primer pels enginyers, i més tard pels arquitectes, per tal de donar
resposta a les noves necessitats que es plantejaven.
Entre els nous materials destaquen:
- EL FERRO COLAT: un material de gran resistència que permet crear grans bigues
per cobrir grans espais.
- El VIDRE: làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons...
- El FORMIGÓ, (a final del segle) un material que dominarà l’arquitectura del segle XX.
Al darrer terç del XIX les estructures metàl·liques serviren com a element de suport,
limitant la funció dels murs a elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la
llum substituint el mur.
L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

14. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS
Les Exposicions Universals, que s’organitzaren per mostrar les innovacions produïdes en la
segona revolució industrial es van constituir com els millors exponents d’aquest tipus
d’arquitectura per la necessitat de disposar de locals de grans dimensions on
d'encabir-hi tota una diversitat de productes, màquines, nous invents, etc
Crystal Palace de Joseph Paxton, (1850-51) per la Primera Exposició Internacional de
Londres, 1851. Considerat el paradigma de l’arquitectura del ferro i el vidre.
Construccions efímeres que requerien d’un gran desenvolupament tècnic..

15. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS
En el darrer terç del segle XIX els nous materials, van permetre la construcció de grans
edificacions metàl·liques com ara ponts, fàbriques, edificis d’oficines, mercats,
magatzems o estacions de ferrocarril, entre d’altres, que resultaven necessaris per a
satisfer les necessitats del desenvolupament de les grans ciutats industrial
Les estructures metàl·liques serviren com a element de suport, limitant la funció dels murs
a elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la llum substituint el mur.

16. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS
Malgrat el caràcter majoritàriament racional i funcional de la majoria de les construccions
que es van realitzar mitjançant l’ús dels nous materials.
Biblioteca de Sainte-Genevière, (1843-1861). Sala de lectura de la biblioteca nacional
de França., (1862-1868).
També és van realitzar edificis singulars i emblemàtics com les biblioteques realitzades
per l’arquitecte Henry Labrouste a Paris, on va utilitzar el ferro com a element estructural
i decoratiu.

17. L’Edifici més emblemàtic de l’arquitectura
realitzada amb nous materials és la Tour Eiffel
construïda a Paris entre 1887 i 1899 amb motiu
de l’exposició universal de 1889.
La Torre Eiffel és el màxim exponent de
l’arquitectura del ferro deixant a la vista els
elements de la seva estructura.
Va ser el símbol del progrés i la modernitat
L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS

18. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS
PAU 2017
PAU 2017
PAU 2017
PAU 2017

19. L’arquitectura dels EE.UU. Va seguir fins la segona meitat del segle XIX les pautes dictades
a Europa. Poc després, l’augment continuat de les seves ciutats els va dur a cercar
noves solucions arquitectòniques.
L’exemple més clar d’això fou la reconstrucció de Chicago, arrasada per un incendi el
1871.i que va fer necessari reconstruir-la totalment
L’ESCOLA DE CHICAGO
(LLABOR DEL FUNCIONALISME)
Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, però L’arquitecte més destacat fou Louis
Sullivan. considerat per molts el pare dels gratacels moderns...
Louis Sullivan.
Estudià arquitectura
a Massachusets i a
París on rebé la
influència del
decorativisme
modernista.
Auditorium Building,
Chicago (1886-1890)
L’ESCOLA DE CHICAGO

20. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L’ESCOLA DE CHICAGO
1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses,
permetrà realitzar edificis amb gran alçària. (gratacels)
L’ESCOLA DE CHICAGO
2.- Ús del pilar de formigó com a suport.
3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a
aquesta estructura metàl·lica)
4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la
façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que
no són necessaris els murs de càrrega)
5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat
per Siemens 1887)
6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els
elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura
artística de finals del segle XIX). S’opta per les
superfícies llises i cristalleres.
7.- Predominen les línies horitzontals i verticals.
PAU17
PAU17
PAU17

21. El modernisme neix al voltant del canvi de segle 1890-1910 com un nou moviment
arquitectònic que reacciona contra l’historicisme acadèmic i proposa una arquitectura
Decorativista de formes inspirades en la natura.
L’enriquida burgesia industrial reclamen unes formes més refinades de les que
ofereix la producció industrial.
No obstant, en tots els casos presenta unes característiques
comunes:
- Trencar definitivament amb la tradició
EL MODERNISME
EL MODERNISME
- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria
- Integració de les diferents arts (arquitectura, escultura, pintura...)
- Reivindicació del treball artesà.
El modernisme adoptà diferents denominacions segons els
països: Art Nouveau a Bèlgica i França, Jugendstil a Alemanya,
Sezessionstil a Àustria, Stile Liberty a Itàlia, Modern Style a
Anglaterra i Modernisme a Catalunya.

22. Al Modernisme es donen dues tendències:
Modernisme ondulat amb formes
orgàniques i línies ondulants.
Interessa molt la plasticititat de
l’obra. (Bèlgica,França i Catalunya).
Modernisme geomètric, línies més
rectes i volums prismàtics que es
juxtaposen creant arquitectures
aximètriques (Anglaterra i Àustria)
EL MODERNISME

23. En una època dominada per la Revolució industrial i la fabricació en sèrie es va produir una
revalorització del treball artesà i així va sorgir el moviment Arts & Crafts contra la lletjor
del productes industrials.
L’estètica modernista es va reflectir en mobles, vidres, dissenys tèxtils, joies i un gran
nombre d'objectes decoratius.
EL MODERNISME

24. EL MODERNISME A CATALUNYA
A Catalunya el modernisme s’inscriuen el context cultural de la Renaixença, moviment
cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i
tradicionals catalans.
EL MODERNISME
En arquitectura destaquen:
Antoni GAUDÍ

25. EL MODERNISME
Casa Milà ( La Pedrera)
1906 - 1912
Casa Milà ( La Pedrera) 1906 - 1912
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17

26. I ... Lluís DOMÈNECH I MUNTANER
EL MODERNISME
PAU17
PAU17
PAU17
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA ( 1905 –1908)

27. AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 2 (HISTORICISME)
INFO 1 ARQUITECT S. XIX
INFO 4 (ESC. CHICAGO)
INFO 5 ( MODERNISME )
VIDEOS
INFO 3 ( ARQ. FERRO)