1. Parricidi
Anna Serrano i Dani Roman

2. Parricidi
Títol : Aquest títol fa referència a un crim en el que es mata a un cònjuge.
Argument:
La Lena, que es queda sola a casa amb el seu fill, en Titet, després que el
seu marit marxi, rep la visita del seu amant. Aquest, que sap que la Lena té
un altre amant apart d’ell, l’assassina amb un ganivet, clavant-li catorze
ganivetades en un atac de ràbia i gelosia. Al sortir per la finestra per on
havia entrar deixa un tros de la seva roba enganxat. En Felet, que és el
marit de la Lena, torna cap a casa, i de tant borratxo que està ni se n’adona
que la seva dona està morta. Al matí següent en Titet intenta despertar a la
seva mare. Com no ho aconsegueix surt al carrer i una dona que coneixia a
la mare d’en Titet puja a buscar-la. La troba morta i crida a la policia.
Tothom entra a la casa i se n’assabenta del que ha passat i culpen a en
Felet, que estava tot ensangonat estirat al costat del cadàver de la Lena.
Sense cap prova més que el tros de roba de la finestra que troba en Titet,
però que ningú te en consideració, en Felet és el principal i únic sospitós de
l’assassinat de la Lena.

3. Parricidi
Narrador:
El narrador és en tercera persona, omniscient, ja què coneix els pensaments i
sentiments més íntims dels personatges.
‘’Havia agafat por d’ençà que l’altre la va escometre a entrada de fosc a la
font per dir-li que aquella mateixa nit deixés la finestra oberta, que sabia tot
lo d’ahir... i havien de parlar.’’
Temps i espai
Temps : Podem dir que aquest drama rural dura aproximadament menys d’
un dia. Ja que comença quan en Felet marxa a la taverna i acaba quan
aquest és detingut, just aixecar-se.
Espai: Podem situar-lo en les zones rurals del Empordà.

4. Parricidi
Estil:
L’estil és directe, ja que la veu d'un personatge apareix reproduïda
directament en el text sense la mediació d'un narrador. D’aquesta manera
també podem dir que per què això sigui possible s’utilitzarà el diàleg.
Que no et facis mal, fillet – va dir-li, tota distreta...
Estructura de la trama:
La trama té una estructura lineal, perquè les coses succeeixen
ordenadament, és a dir cronològicament.

5. Parricidi
Personatges:
 Felet: marit de la Lena. Despreocupat i un borratxo que acostuma a passar
moltes hores en el bar. És descrit per l’autora com un pobre desgraciat, que
no se n’adona de res com a resultat de no ser gaire intel·ligent.
 Lena: casada amb en Felet. És infidel al seu marit amb diversos homes,
raó per la qual un dels seus amants la mata. Se la descriu com una dona
jove, rossa d’ulls blaus.
 Titet: fill de la Lena i en Felet. Innocent, descobreix la pista que portaria cap
al vertader assassí. És tracta d’un nen d’uns dos anys, rodonet i eixerit que
en prou feines parla i camina.
 Pau: amant de la Lena que l’assassina salvatgement a causa d’un atac de
gelosia. És descrit com un home rude, fort i apassionat, fins a l’extrem
d’arribar a matar per una obsessió

6. Parricidi
Característiques comuns amb els altres drames:
 El drama succeeix dins del matrimoni. (Idil·li xorc)
 Apareix un mocador o tros de roba, que per a l’autora, simbolitza la
tragèdia.
 El personatge col·lectiu del poble, que sempre culpa al innocent de torn, ja
sigui per enveja, equivocació o por.
 La víctima de la història no és gaire llesta, té un defecte físic o bé és un
paràsit social. En aquest cas en Felet és mostra com un alcohòlic, però
sense cap mena de maldat en els seus actes.

7. Vocabulari Parricidi
 Veta  f. Teixit en forma de cinta, de lli o cotó, fabricat ordinàriament amb lligat de plana,
usat per a cordar, rivetejar, etc.  Lligat amb una veta… (pàg.129)
 Llautó m. Aliatge de coure i de zinc, de color groc, susceptible de gran poliment. …per
l’anella de llautó del cap del mànec. (pàg.129)
 Espinguet adelerat m. Espinguet és un so o un crit molt agut i adelerat és l’adjectiu per
dir que estava ple de deler, és a dir de passió per fer alguna cosa.  …va picar les hores
amb espinguet adelerat. (pàg.129)
 Manyagacarícia ...com fresca mànyaga, lliscava per les galtes de la Lena...(pàg.129)
 Badall És un sinònim d’escletxa, és a dir una obertura estreta entre dues peces que no
ajusten bé, que no clouen.  …darrera el badall de la finestra…(pàg.130)
 Ferrenys  adj .De complexió, posat, caràcter fort, robust. …relligà amb violència els
dos braços ferrenys…(pàg.130)
 Rebregarv. Fer perdre la tesor (a una cosa flexible) tocant-la matusserament, prement-
la, copejant-la, etc.  …començà a besar-la i rebregar-la en un furiós rampell de
carícies…(pàg.130)

8. Vocabulari Parricidi
 Basardaf. Sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el
fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens.  Ella obrí els braços,
somrient amb certa basarda.(pàg.131)
 Ultratges  1 m Injúria greu de fet o de paraula. … tot escopint ultratges i sarcasmes
(pàg.133)
 Revinclava  retorçar  …se revinclava, cocejant, mossegant, esgarrapant (pàg.133)
 Fadiga (fatiga) 1 f. Estat d’exhauriment o grossa disminució de forces, de pèrdua de
potència, produïts per un treball excessiu.  …llançant grunys de fadiga i carrisquejant
les dents. (pàg.133)
 Botxí 2 m. Persona que castiga sense pietat, que tortura, turmenta, fa sofrir,
algú. ...semblaven mirar encara, esparverades son botxí. (pàg.133)
 Gebrarenv. intr. Dipositar-se gebre.(gebre: Cristalls de glaç que en temps fred la boira
diposita principalment sobre superfícies verticals, a les puntes i a les arestes dels
objectes, i poden formar gruixos considerables creixent de cara al vent.)  Mirà a l’entorn
i les sangs se li gebraren…(pàg.134)
 Eixir sortir  … amb pena i treballs havia pogut eixir-ne…(pàg.134)

9. Vocabulari Parricidi
 Petge m. En els mobles i altres objectes que en llur part inferior acaben en tres o més barres amb què
recolzen al soler, barra d’aquestes.  Després, arrapant-se al petge, s’enfilà al llit …(pàg.135)
 Consirós  adj. Absorbit per un pensament que preocupa.  …i el pobre menut, impacient i consirós…
(pàg.135)
 Somicà  ploriquejà … somicà amb veueta nuada. (pàg.135)
 Espaventable espantós  …llençà un xiscle espaventable, i com boja, se precipità escales avall.
(pàg.136)
 Pellocs  trossos  estaven enganxats pellocs de cabells rossos…(pàg.137)
 Metzinós  Que conté metzina. (metzina: f. Substància que, introduïda en l’organisme animal, dóna la
mort o produeix un efecte morbós.)  …com un floriment metzinós, en el cervell primitiu d’aquella munió
d’éssers exasperats per la vista de la sang.(pàg.139)
 Glavis m. espases  …se dirigien, mateix que glavis, cap a en Felet (pàg.140)
 llampferit  adj. Tocat del llamp. caigué rodó, com llampferit, sobre la caixa. (pàg.141)

10. Vocabulari Parricidi
 Batlle  m. Antigament, autoritat municipal i judicial en els pobles.  el jutge, el metge,
el batlle I el senyor rector. (pàg.141)
 Homeier  Homicida … en la carretera per veure passar l’homeier, a qui la Guàrdia
Civil se n’enduia cap a Girona…(pàg.142)
 Unanimitat  Qualitat d’unànime. ( Unànime : Que convé en un mateix parer.)  Amb
gran felicitat i perfecta unanimitat de parers. (pàg.142)
 Sortir gat  Embriac : Estar gat. Anar gat.  En Felet havia sortit gat de la taverna…
(pàg.142)
 Apaivagat Sentiment de placidesa, de pau, de concòrdia.  Després, ja satisfet i
apaivagat son coratge destructor… (pàg.143)
 Benemèrits  adj. Que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis. … escortat
per dos benemèrits de cara ferrenya… (pàg.143)

11. Ruralismes
 Sanglaçada  Aquest terme fa referencia a que es va quedar glaçada, morta de por per un
moment com a conseqüència d’un fet immediat  Se quedà sanglaçada, puix se refiava que
ell era a França…(pàg.128)
 Serva  Raó …començant a perdre la serva, li posà les dues mans al coll.(pàg.133)
 dagatejat ¿? …l’acusaven a ell, al marit, d’haver degatejat la seva Lena. (pàg.141)
 Engarrinxat ?  …ben engarrinxat de mans i cara. (pàg.134)
 Enquimrat  ?  grunyia, enquimerat, tombant d’una envestida…(pàg.134)
 Abim ? …com un llamp esclareix la gola de l’abim. (pàg.134)
 ubriac  ¿? brandant insegur, com quan estava ubriac…(pàg.140)
 rabinejar  ¿?  L’apartaren d’una revolada i tornà a rabinejar…(pàg.140)
 Guirigai ¿? En la cambra s’hi aixecà un guirigai. (pàg.138)
 Deixondint-se  ¿?  …com més anava deixondint-se, no parava de girar el cap a dreta i
Esquerra…(pàg.138)