Treball sobre volcans de Raúl Ortega de 4t A

1. ELS
VOLCANS
RAÚL ORTEGA CARMONA
1er bat A
BIOLOGIA
ANDREU VIUDES

2. QUE ES UN VOLCA :
Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma (roca fosa) i gasos de l'interior
d'un planeta. L'ascens ocorre generalment en episodis d'activitat violenta denominats erupcions.
En acumular-se el material arrossegat de l'interior es forma una estructura cònica en superfície
que pot aixecar-se des d'unes centenes de metres fins a diversos quilòmetres. Al conducte que
comunica el reservori de magma o cambra magmàtica en profunditat amb la superfície se'l
denomina xemeneia. Aquesta acaba al cim de l'edifici volcànic, el qual està rematat per una
depressió o cràter. Els volcans no són exclusius de la Terra, ja que se n'han trobat restes a altres
planetes, com Mart.
PARTS D’UN VOLCÀ:
Un volcà consta de les següents parts:
• Cambra magmàtica: és el
magatzem intern on s'acumula la
matèria sotmesa a gran
temperatura i pressió anomenada
magma. Aquesta cambra és situada
a una profunditat que va des de 10
fins a 70 km.
• Xemeneia o conducte de sortida: és
la fractura a través de la qual surt el
magma a l'exterior.
• Con volcànic: és l'elevació del
terreny formada pels materials
emesos pel volcà.
• Cràter: és una petita depressió
situada al vèrtex del con volcànic
amb forma de con invertit boca de
la xemeneia. Quan aquest té un
gran diàmetre l'anomenem caldera.
Dins d'aquesta cladera hi ha cràters
molts petits que anomenem
hornitos.
ELS VOLCANS, VIUS O MORTS?
Un volcà actiu és aquell que ha entrat en erupció en època històrica. Segons aquesta definició,
existeixen més de 500 volcans actius en tot el món.
Un volcà en erupció és aquell que està emetent lava fosa o que expulsa fragments sòlids de
materials volcànics, com cendres, escòries o bombes. Un volcà potencialment actiu o viu és aquell
que compta amb probabilitats de tornar a entrar en erupció. Si pensem en espais de tempshumans
es pot arribar a considerar que un volcà està apagat si no ha entrat en erupció en època històrica.
Un volcà latent és un volcà viu que actualment no està en activitat. L'interval de temps transcorre
entre una erupció i l'altra es denomina període de repòs.

3. EXISTEIXEN SIGNES PRELIMINARS D’UNA ERUPCIÓ ?
Una erupció sol anunciar-se per signes preliminars. Amb freqüència uns dies abans de l'erupció,
els sismògrafs indiquen l'existència de sacsejades, que significa que s'han obert fissures en les
profunditats i que el magma comença a pujar. Per altra banda l'augment de volum del magma
provoca un canvi molt dèbil en l'angle de pendent , que pot registrar-se amb un climògraf. Un
volcà científicament vigilat no sorprendrà ningú.
TIPUS DE VOLCANS:
Els volcans es poden classificar de diferents maneres.
Segons la forma i el tamany del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser:
Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a Volcans puntuals són els volcans clàssics, en què
través d'una fissura de gran longitud. La lava pot l'efusió es produeix per un punt. Un volcà puntual
arribar a cobrir grans extensions de terreny, com a consta de foc volcànic, xemeneia, cràter i con
l'altiplà del Dècan a l'Índia. volcànic.
Una altra manera de classificar els volcans, potser la més coneguda, és a partir del tipus
d'erupció, així distingim entre els tipus següents:
Vulcanià:
El nom ve de les erupcions del volcà
Vulcà. Solen ser explosives i formen
núvolc foscos de cendra. La lava és més
pastosa i viscosa i entre erupció i erupció
s'encrosta ràpidament i tapona la
xemeneia. L'erupció és molt violenta i la
lava es polvoritza en cendres o bé en
forma de pedra tosca. Hi ha pocs
piroclasts grossos llançats a fora. Es

4. produeix una columna de gasos (CO2 i
derivats del sofre). Les colades
volcàniques són poc extenses i escasses.
Solidifiquen molt ràpidament i
constitueixen les roques anomenades
riolites.
Hawaià:
Normalment volcans fissurals, en els quals la
lava sol ser poc densa. Típic dels volcans de
Hawai. Els altres productes, com gasos i
piroclasts, són molt escassos. L'erupció és
contínua i el cràter és un llac de lava que
gairebé mai no es buida; la lava bull i
s'escampa per desbordament.
Peleà:
La lava és molt viscosa. Les erupcions estan
separades per grans intervals. La lava, molt
pressionada dintre de la xemeneia, s'obre pas
pels costats i baixa vessant avall. El nom ve
del volcà Pelé. Les erupcions són molt
destructores, perquè provoquen allaus de
cendres incandescents.
Estrombolià:
Reben el nom de Stromboli, petita illa
volcànica de la costa italiana. La lava té una
proporció més elevada de sílice i per tant és
menys fluida. El tipus d'erupció també és
contínua i la lava també està en ebullició
constant, però quan es posa en contacte amb
l'aire, els gasos que empresona es desprenen
violentament i donen lloc a explosions
moderades, rítmiques i contínues.
No ens hem d'oblidar de l'existència de volcans submarins, els quals tenen el cràter recobert de
corals.

5. PRODUCTES VOLCÀNICS:
El magma
Un volcà s'origina com a resultat de la sortida a l'exterior del magma fos a través d'una esquerda.
Un magma és una massa de roques foses i de gasos. Els magmes tenen el seu origen entre la
litosfera i el mantell superior, on hi ha prou temperatura per fondre les roques. Un augment local
de la temperatura o una de disminució de la pressió són els factors que poden donar lloc a què es
produeixi el magma.
Els magmes es produeixen a les zones on l'equlibri entre temperatura i pressió és límit.
• Productes gasosos: El magma és ric en gasos, perquè està sotmès a grans pressions. Hi
ha gasos combustibles o inflamables (hidrogen i hidrocarburs) que en contacte amb
l'atmosfera produeixen flamarades a causa de la seva elevada temperatura, i gasos
incombustibles (nitrogen, diòxid de carboni i vapor d'aigua) que són expulsats en grans
quantitats.
• Productes líquids: reben el nom de lava, que és el magma alliberat de gasos. Quan surt a
l'exterior, la lava vessa al voltant del cràter en forma de colades volcàniques, que s'hi
acumulen i formen el con volcànic. Pot ser fluida, depenent de la seva composició
química i en particular del seu menor o major contingut de diòxid de silici. En refredar-se,
produeix roques volcàniques.
• Productes sòlids: són fragments de lava que se solidifiquen prematurament, taponant el
cràter o la xemeneia, i que són llençats a l'atmosfera en forma explosiva, com a
conseqüència de la pressió creada per l'acumulació dels gasos a l'interior. Segons la
grandària, reben diversos noms.
o Les bombes volcàniques són de gran tamany, amb un diàmetre entre 5cm i 5m.
Les primeres que expulsa són trossos, coàguls, de lava fluida que es refreden
abans d'arribar a terra. Tenen forma esferoïdal o de fus, adquirida en la ràpida
rotació que experimenten durant el seu vol. A vegades tenen una escorça
esquerdada com la del pa. Els blocs són trossos de roques de l´escorça que
forma el sostre de la cambra magmàtica que han estat arrossegats pels gasos
que sortiren per les fissures al començament de l´activitat volcànica.
o El lapil·li té el tamany de les graves, un diàmetre entre 2 i 5 mm. Són escòries
molt esponjoses i lleugeres. Quan els elemenets són grossos, desiguals i de
color fosc s'anomemen tosca. Les gredes són pedretes petites de dimensions
més igualades.
o Els cendres volcànics són molt polsoses, el seu diàmetre és més petit de 2mm. El
nom de cendres no s'ha d'entendre referit a material residual d'una combustió.
Són trossos minúsculs de lava solidificada.
Tots aquests materials s'engloben en el nom de productes piroclàstics.
L'emissió de lava, gasos i materials piroclàstics pel cràter d'un volcà, l'anomenem
erupció.
ACTIVITAT VOLCÀNICA:
Es poden distingir dos tipus d'activitat volcànica:
o Efusiva, amb emissió lenta de laves i un alliberament pacífic dels gasos
continguts en els magmes, i

6. o Explosiva, caracteritzada per una violenta despresa dels gasos magmàtics i per la
projecció de grans masses de materials sòlids (piroclasts).
En general, l'activitat efusiva és característica dels volcans alimentats per magmes bàsics
(amb poc contingut en sílice) i fluïds, mentre que l'activitat explosiva és típica dels
volcans alimentats per magmes àcids (rics en sílice) i viscosos.
El mecanisme d'una erupció volcànica depèn en essència de les característiques
fisicoquímiques del magma que els alimenta, principalment, de la seva composició i
viscositat, encara que ambdues propietats estan íntimament relacionades.
Altres factors que influeixen en el mecanisme de l'erupció volcànica són la tensió de
vapor de la fase gasosa del magma, la densitat d'aquest i les condicions geològiques de la
zona per on es produeix l'ascens del magma (com l'existència de falles...).
S'han de distingir dos tipus d'activitat volcànica:
o Activitat principal: inclou les anomenades erupcions principals; i ve
acompanyada quasi sempre per fenòmens acústics (com sorolls i explosions
subterrànies) produïts pels magmes ascendents, i per deformacions en el sòl en
les zones pròximes al volcà.
o Activitat Secundària: (vulcanisme atenuat)
• Segon l'època d'activitat, es pot distingir:
o un vulcanisme actual, que englobava els volcans actius en els nostres dies o en
període històric.
o un vulcanisme recent, que comprèn els fenòmens volcànics que han presentat
activitat durant la part superior del terciari, i al quaternari;
o i un vulcanisme antic, que comprèn els volcans amb activitat durant èpoques
anteriors a l'era terciària.
Avui dia hi ha aproximadament 535 volcans actius i 80 d'ells són submarins.
ZONES DEL MÓN AMB MAJOR ACTIVITAT VOLCÀNICA:

7. • Zona circumpacífica: Aquesta estreta franja envolta el Pacífic.( Illes Macquarie, Nova Zelanda,
Illes Kermadec, Tonga, Fiji, Nova Guinea, Formosa, Filipines, Illes Bonin, Marianes, Guam i
Carolines Occidentals, costa Oriental de Japó, Illes Kuriles, Kamchatka, les Aleutianes, la costa
de California, les Galàpagos i tota la costa del Pacífic de Amèrica del Sud). Coincideix amb una
franja de gran activitat sísmica. També se la denomina el cercle de foc, ja que es troben la
major part dels volcans actius coneguts.
• Zona mediterrània-transasiàtica: Correspon a tot el sistema alpí, des de la Península Ibèrica i el
Nord d'Àfrica fins el Pàmir, on aquesta zona es fa més ampla i inclou Birmània, les Índies
Holandeses i arriba fins a la zona circumpacífica. En aquesta zona es localitzen àrees d'elevada
sismicitat, com Itàlia, Grècia, Iran, Xina,...
• La Cresta mediana de l'Atlàntic: Des de les Spitzberg a l'Atlàntic, serralada submarina agitada
per sismes menys intensos que els de les dues zones anteriors. Dins aquesta zona podem
incloure les illes Canàries, les illes Azors i Islàndia.
Hi ha una relació directa entre zonas volcàniques i l'índex de sismicitat, és per això que adjuntem la
taula següent:
Països amb major índex de sismicitat.

8. PAÏSOS
Índex de
Sismicitat
Nombre
anual de
sacsejades
Nombre
anual de
sismes que
van assolir
intensitat 6
Període
d'observació
Japó
382
1.450
6
1.933 / 1.937
Nova
Zelanda
115
310
24
1.929 / 1.938
Itàlia
74
230
10
1.920 / 1.936
Suïssa
68
28
0.5
1.920 / 1.939
Filipines
50
150
2
1.926 / 1.939
Sumatra i
Java
47
280
1

9. VOLCANS MES CONEGUTS:
Localitzacio i característiques
Aqui abaix teniu una petita resenya de alguns dels volcans més coneguts.
1. Chimborazo: Volcà apagat dels Andes Equatorials en la serralada Occidental, el cim més
alt del país, amb 6.310 m. d'altitud. Del seu cim, cobert de neu perpètua descendeixen
catorze glacials, i l'abundància d'antigues morrenes en la seva falda assenyala la potència
de les glaciacions. La primera ascenció la va efectuar el 12 de setembre de 1.839 l'anglès
Whymper.
2. Antofalla: Volcà dels Andes Argentins, a la província de Catamarca, a l'oest del salar
homònim amb 6.100 m. d'altitud.
3. Coliapo: Volcà de Xile, en la província d'Atacama, junt a la frontera Argentina amb 6.080
m. d'altitud. També s'anomena cerro del Azufre.
4. Cotopaxi: Volcà de l'Equador, en la serralada Real Andina, a l'Est de Quito. Amb 5.943 m.
d'altitud, és el volcà actiu més alt del món. El seu con medeix 800 m. de diàmetre. Entre
les seves freqüents erupcions destaquen les de 1.768 i 1.877, havent succeït l'última en
1.928. Va ser escalat per primera vegada en 1.873.
5. Demavend: Volcà del Iran, punt culminant de la serralada del Elburz amb 5.670 m.
d'altitud.
6. Cumbal: Volcà de Colòmbia, en el departament de Narinyo, a prop de la frontera amb
l'Equador, amb 4.764m. d'altitud.
7. Osorno: Volcà de Xile, en el Sud del departament d'Osorno, a prop del llac Rupanco amb
2.661 m. d'altitud. Va entrar en activitat en 1.960.
8. Paricutin: Volcà de Mèxic, en la serralada neovolcànica, a prop de Uruapant (Estat de
Michoacant). És un dels volcans més joves de la Terra, es va formar en 1.943 m. la seva
aparició va provocar la total destrucció del poble de Parangaricutiro, afectant també en
part les poblacions de Paricutín i altres. El con té uns 250 m. d'altura per uns altres tants
d'amplaria i 35 m. de profunditat. En els últims vint anys la seva activitat ha disminuït
notablement.
9. Krakatoa: Illa volcànica de la Indonèsia, situada en el estret de la Sonda, entre les illes de
Sumatra i Java. Va ser destruïda parcialment en 1.883 per l'erupció del seu volcà
Perbuatan.
10. Etna: Volcà actiu de l'est de Sicília, prop de la mar i al Noroest de Catània. És el més alt
d'Europa, amb 3.263 m. d'altitud, i és constituït per una massa de materials de projecció i
laves. A més té un altre cràter força esquerdat i també presenta una gran quantitat de
petits cràters adventicis. L'activitat és gairebé constant.
11. Kilawea: Volcà intermitent de l'illa de Hawaii. El seu cràter, anomenat Halemaumau, de 850
m. de diàmetre, s'enfonsa dins la falda aplanada del volcà Mauna Loa ( 4.168 m. d'altitud ).
12. Kilimanjaro: Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda
per un gran volcà apagat amb un cràter de 2 km. de diàmetre, d'on sobresurten la punta
rocallosa del Mawensi ( 5.355 m. d'altitud ) i el cim nevat del Kibo ( 5.916 m. d'altitud ), que
és el cim més alt d'Àfrica.
13. Vesuvi: Volcà de la Campània ( Italia ), a 12 km. de Nàpols, al Sudest, l'únic volcà actiu de
l'Europa continental. És dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols; té dos cims:
l'ample muralla semicircular del Somma ( 1.132 m. d'altitud ) i el Vesuvi pròpiament dit
( 1.277 m. d'altitud ), amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km. de
llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle Dell'Inferno a la de
llevant.

10. BIOGRAFIA:
http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_que.htm
http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_tip.htm
http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_eru.htm
http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_zon.htm
http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_gra.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A0