Treball d'informàtica

1. Projecte 1. Què és l'informàtica
Nom: Andrés Mancebo
Curs: 4 rt C
Classe: Informàtica
Projecte 1

2. Informàtica
1.Definició del terme INFORMÀTICA.
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament
automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Ciència del tractament automàtic i racional de la informació considerada com el suport
dels coneixements i les comunicacions.
Ciència que estudia el tractament automàtic de la informació en ordinadors, dispositius
electrònics i sistemes informàtics.
Conjunt de Ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de
dades.
DIFERÈNCIES
Hi han molt poques diferències entre les 4 definicions de la paraula informàtica,
pràcticament l'única diferència és el vocabulari que s'utilitza.
D' ON PROVÉ ?
El mot o paraula "informàtica" prové de les paraules "informació (infor) i de la paraula
"automàtica (màtica).

3. 2.ÀREES DE CONEIXEMENT DE LA INFORMÀTICA.
Arquitectura d'ordinadors: s'ocupa del disseny conceptual i l'estructura operacional
fonamental d'un sistema d'ordinador.
Algorítmica: s'ha desarrollat per obtenir valors que indiquin l'evolució o la pèrdua de
temps i memòria en funció del tamany dels valors d'entrada.
Llenguatges de programació: s'utilitzen per comprovar el comportament d'una màquina,
normalment un ordinador.
Sistemes operatius: es un conjunt dels diferents programes que controlen el
funcionament d'un ordinador; gestionen les transferències d'informació internes, procura
comunicació de l'ordinador amb els operadors,...
Xarxes: una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors . La finalitat
principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la
distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la
velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

4. 3.Història de la informàtica
PRIMERA GENERACIÓ
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann
s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC,
l'any 1952. Aquesta màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC:
En primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits
electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat.
L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un petit nombre
d'interruptors. Quan calia resoldre un problema diferent, era necessari canviar totes les
connexions, procés que portava moltes hores.
SEGONA GENERACIÓ
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit.
Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors.En un principi es creia es
produirien i s'usarien molts pocs computadors. Això era en part per la seva mida, el cost, i
els coneixements necessaris per operar-lo o interpretar-ne els resultats. Els transistors
van reduir enormement la mida dels ordinadors, el cost inicial, i el cost d'operació. El
transistor de junció bipolar fou inventat el 1947.
Tercera Generació
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es
van construir ordinadors amb aquests components. Van ser els primers ordinadors en
disposar de sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents programes a
executar. Jack Kilby de Texas fabrica el primer circuit integrat. La idea d'un circuit integrat,
és la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els transistors siguin més petits i
propers per tal que un impuls elèctric, viatgi més ràpid, ja que ha de transcórrer menys
espai. En un mateix xip s'han integrat fins a milions de transistors.
1959. Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits.

5. Quarta Generació
A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment una
versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són
fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament
eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap
intent de fer una versió de mida petita d'un mini computador, sinó que anava dirigits a un
mercat completament diferent.
Tot i que la capacitat de computació i emmagatzemament s'ha incrementat
espectacularment des del anys 70, la tecnologia subjacent dels xips (LSI (large scale
integration) o VLSI (very large scale integration)) s'ha mantingut bàsicament la mateixa,
de manera que és àmpliament acceptat que la majoria d'ordinadors d'avui en dia encara
pertanyen a la quarta generació.
Cinquena Generació
L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar revolucionar el món dels
ordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació en
un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços d'utilitzar intel·ligència (sistemes
experts) per tal de resoldre els problemes.
Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon
tros amb les expectatives que es van generar.
4.Hardware i software
CPU, abreviatura de Central Processing Unit (unitat de procés central), es pronuncia com
lletres separades. La CPU és el cervell de l'ordinador. De vegades és referit simplement
com el processador o processador central, la CPU és on es produeixen la majoria dels
càlculs. En termes de potència de l'ordinador, la CPU és l'element més important d'un
sistema informàtic.

6. Elements:
-Unitat Aritmètico-Lògica
(UAL o Arithmetic Logical Unit) Realitza una operació segons l'opcode (operation code)
indicat per la Unitat de Control. Aquesta operació pot ser aritmètica (Suma, Resta, Divisió,
Multiplicació), Lògica (AND, OR, XOR..), o un desplaçament dels bits de la variable (shift).
-Unitat de Control
Unitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions màquina guardades en la
memoria principal i de generar les senyals de control necessàries per controlar i coordinar
la resta de les unitat funcionals d'un ordinador amb el propòsit de executar les instruccions
llegides.
-Registres
Són Petites Unitats que emmagatzemen dades del processador, la Capacitat dels
registres serà una o una 'altra. Per Exemple en arquitectures de 64 bits, Els registres són
de 64 bits. En processadors Pentium, són de 32 bits. I en microcontroladors, acostuma a
ser de 8 bits. És Poden implementar AMB flip-flops o, actualment, AMB Fitxers de
registres (Static RAM).
Memòria CAU
Com que l'accés a memòria principal és molt lent en comparació amb les velocitats del
processador, en processadors amb certes prestacions s'acostuma a usar una memòria a
mig camí que manté una còpia de les dades de memòria, anomenada memòria cau, per
suavitzar aquesta diferència de velocitats.

7. Processadors
Processador DX4. Processador amb dissipador de calor.
Processador Pentium I (P-I) Detall del AMD K-7.
Processador Pentium IV.

8. Els Perifèrics
Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben
fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa
referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són
elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador.
Tipus
Els perifèrics d'entrada són aquells dispositius que han estat construïts per enviar
informació cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, moviments,
etc...
- Teclat
- Dispositiu assenyalador
- Ratolí
- Ratolí de bola (Trackball)
- Palanca de control (Joystick)
- Pantalla tàctil
- Comandament (Gamepad)
- Micròfon
- Escàner
- Terminal d'ordinador
- Reconeixement de la parla
- Càmera web
- Tauleta digitalitzadora
- Lector de codi de barres

9. Els perifèrics de sortida són aquells dispositius que han estat construïts per enviar
informació cap a fora de l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges,
senyals, etc...
- Traçador (plotter)
- Impressora
- Terminal braille
- Sintetitzador de veu
- Targeta de so
- Altaveus
- Càmera digital
- Targeta gràfica
- monitor

10. Software
Es pot classificar en 3 tipus diferents:
Software de Programari de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a
l'usuari i al programador dels detalls de l'ordinador en particular que s'usi, aïllant-lo
especialment del processament referit a les característiques internes de: memòria, discos,
ports i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles , teclats, etc.
Programari de programació: És el conjunt d'eines que permeten al programador
desenvolupar programes informàtics, usant diferents alternatives i llenguatges de
programació, d'una manera pràctica.
Programari d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses
tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o
assistit, amb especial èmfasi en els negocis.
-Les diferències són que Software de Programari de sistema procura arreglar el que és el
manteniment de memòria, discos... y que no es danyin. El programari de programació
desenvolupa els programes informàtics i el programari d’aplicació permet dur una o
diverses tasques específiques.