1. VIATGE A MADRID
Alfons García
David Rovira
Gerard Urrea

2. Índex
1. Palau Reial d’Aranjuez
2. Palau d’Orient
3. Plaça Major

3. 1. Palau Reial d’Aranjuez
Aquesta ciutat està situada a uns 20 km al
sud de la comunitat autònoma de
Madrid, molt a prop de la província de
Toledo.
És una zona de gran riquesa agrícola, en la
qual es cultiven fruites i hortalisses
amb molta fama, com les maduixes i
els espàrrecs.
Els sobirans espanyols van captar l'atractiu
del lloc i, els reis catòlics el van convertir
en un espai reial.

4. El magnífic edifici del palau
reial, d'impressionants
dimensions, es va començar a
edificar durant el regnat de Felip
II amb la direcció de Juan
Bautista de Toledo i Juan de
Herrera, però va patir un incendi
i va ser Santiago Bonavia, durant
el regnat de Felip VI, el qui li va
donar l'aspecte que presenta
actualment.
L’exterior l’edifici
de
presenta un estil clàssic, sobri i
el·legant.

5. d’honor
Una majestuosa escala
condueix els passadissos, els
quals donen a les habitacions de
palau: la saleta de la reina,
l'avantcambra de música,
l’oratori, el saló del tro i el
despatx de la reina. Entre tots
aquests, podem destacar el saló
del tro, d’estil rococó, on hi ha
els tapissos de Brussel·les i de la
real fàbrica de Madrid, que
pengen per les seves parets.

6. La visita segueix per la exquisita
extravagància de la sala de porcellana o
sala xinesa, és l'estància més atractiva
de tot el conjunt, on la totalitat del
.
sostre i de les parets estan recobertes de
figuretes de porcellana blanca,
bellament ornamentades. Segueix el
recorregut pel dormitori i el tocador de
la reina, el saló de ball, el menjador de
gala i la càmera del rei.
Finalment s'arriba al gabinet àrab i al
saló dels infants, decorat amb 200
quadres petits que representen motius
xinesos que van ser un regal de
l’emperador de la Xina a Isabel II.

8. Els jardins d’Aranjuez
Tant important com el palau són els seus
jardins amb una barreja de vegetació,
fonts i escultures que canvien de color en
cada estació de l’any.
El més proper a l’edifici principal és el jardí
del Parterre, dissenyat a l’estil francès al
S. XVIII, amb la monumental font
d’Hèrcules, en la qual no falten dos
columnes: les columnes d’Hèrcules, que
simbolitzen l’estret de Gibraltar.
En una illa que forma el riu Tajo, a la qual
podem accedir per dos ponts, es troba el
jardí de l’illa traçat al 1969 per Sebastià
Herrera, amb àmplies avingudes, un
magnífic herbolat, nombroses escultures i
vàries fonts de pedres i marbre, dedicades
a personatges i escenes mitològiques.

9. El tercer i últim jardí
d’Aranjuez és el jardí
del príncep, que és el
més extens i luxós dels
tres.
Cobreix 150 hectàrees
amb nombroses espècies
d’arbres, portats
d’Amèrica per desig de
Carles IV.

10. 2. Palau d’Orient

11. El palau Reial o palau d'Orient està situat a l'extrem occidental de la Vil.la de
Madrid i ocupa el mateix lloc que una antiga fortalesa àrab. Posteriorment
sobre aquesta fortalesa es va construir l'antic Alcàsser dels Àustries, destruït
per un incendi en la nit de Nadal del 1734. Aquest incendi va suposar una
gran alegria per al rei, ja que li desagradava profundament l'antic alcàsser i
sempre havia somiat amb edificar un gran palau que consagrés a la seva
dinastia.
Pocs mesos després de l'incendi, Felip V encarregà al famós arquitecte italià
Felipe Juvarra un primer projecte que no consistia en un palau, sinó en una
veritable ciutat palatina, tot i que aquest no es va dur a terme per motius
econòmics i d’espai disponible. A això es va unir la mort de l'arquitecte, així
que va ser el seu deixeble Sachetti qui va realitzar el projecte definitiu al
1738. Degut al desnivell del terreny i l’estretor del solar, el palau es
desenvolupà en alçada, donant lloc a diferents altures a cadascuna de les seves
façanes, aconseguint en alguna d'elles fins a nou nivells. Felip V, mai arribà a
veure el palau conclòs, ni tampoc el seu immediat successor Ferran VI, que va
intervenir activament en les obres.
Hauria de ser Carles III (fill i germà dels anteriors) el que primer habità el
palau, encara que no de molt bon grat, ja que el considerava quot;petitquot;, i degut a
que les obres estaven molt avançades només pogué modificar els interiors.

12. El palau és d’estil arquitectònic
barroc però anunciant el
neoclassicisme. Les façanes
combinen el gris del granit i el blanc
de la pedra calcària. Al llarg d'elles
es va disposar un ordre colossal de
columnes dòriques, que es
converteixen en corínties en la seva
part central.
El palau ocupa una superfície de 13
hectàrees. La planta de l'edifici és
gairebé quadrada, amb façanes de
fins a 150 m, amb un únic pati
central de grans dimensions, i a les
cantonades quatre sortides que
emulen les antigues terrasses de
l’alcàsser anterior. En aquestes
sortides, es van col.locar les estàtues
de reis espanyols des dels visigots
fins als emperadors inques i
asteques, dels quals, els monarques
espanyols es consideraven hereus.
Al llarg dels seus 50.000 metres
quadrats, trobem 870 finestres, 240
balcons i 44 escales. El conjunt es
corona amb una balustrada, al llarg
de la qual es disposen gerros
flamígers, i en el centre de cada
façana, escuts amb les armes dels
Borbón.

13. Durant la seva construcció, altres arquitectes van introduir reformes en el projecte, com per
exemple Sabatini que redisenyà l'escala d'ambaixadors, una de les principals joies del
palau i que respon a l'esquema de tipus imperial amb tres rampes paral.leles de 5m
d'amplada cadascuna. A aquesta escala s'accedeix des d'un vestíbul de columnes
rosades que travessen la façana principal, permetent l'entrada de carruatges fins als peus
de l'escala, on una gran escultura de Carles III dóna la benvinguda. Sabatini també
projectà una primera ampliació del palau, de la qual només es va realitzar una petita
part que avui podem contemplar a la dreta de la façana principal.
En la decoració del palau van participar diversos pintors que van decorar el palau, així com
importants decoradors. Dins de la decoració interior destaquen el “Salón del Trono”,
tapissat en vellut vermell i brodat amb fils de plata, amb escultures provinents de l'antic
alcàsser i amb quatre lleons adquirits per Diego Velázquez a Itàlia.
A la cantonada es contempla el fresc més important del S. XVIII, obra de Tiepolo i que té
com a tema la glorificació de la monarquia espanyola. També és destacable el Saló de
columnes, el més gran del palau, i que està a l'extrem oposat de l'escala, amb una
decoració similar a aquesta.
Presidint el saló trobem l'escultura de l'emperador quot;Carles V dominant al furorquot;, rèplica de
l'original dels escultors Leoni. Al sostre hi ha el fresc de Giaquinto quot;El naixement del
solquot;. Altres de les sales més importants, són les decorades per Matías Gasparini, i que
reben el seu nom i són d’estil rococó. També rococó és el fràgil i bonic saló de
porcellana, envoltada d'aquest material.

14. Pel que fa als jardins, a l'oest trobem
l'anomenat Camp del Moro, que
va ser projectat al S.XIX i des
d'on es percep una de les més
boniques perspectives del palau.
Dins d'aquests jardins es troba el
museu de carruatges, en el qual
podrem veure bells cotxes de
cavalls de gala, de diari i fins i tot
petits carruatges destinats al
divertiment dels prínceps.
Al nord trobem els jardins de
Sabatini, més recents i que
ocupen el lloc de les antigues
cavalleries que va construir
aquest arquitecte per Carles III.

15. Actualment, i encara que els Reis d'Espanya resideixen de
manera habitual al Palau de la Zarzuela, el Palau Reial és
la residència oficial dels Monarques, i en ell es
desenvolupen els actes d'Estat, com la recepció dels
ambaixadors, sopars de gala amb motiu de la visita de
caps d'estat estrangers, la pasqua militar, així com la
celebració de les festes d'àmbit nacional, etc.
A diferència d'altres palaus europeus, el palau compta amb
que tots els seus elements són originals, encàrrecs,
col.leccionats i viscuts pels successius monarques.
És un palau viu.

16. 3. Plaça Major

17. La “Plaza Mayor de Madrid” està situada al
centre de la ciutat, a pocs metres de la plaça de
la “Puerta del Sol” y de la “Plaza de la Villa”
al costat del carrer Major.
Els orígens de la plaça remunten al segle XV,
quan als carrers de Toledo i d’Atocha, als
afores de la vil·la medieval, es celebrava el
mercat principal de la vil.la. Aquesta plaça era
coneguda com la plaça d’Arrabal, construïda
en aquesta època com una casa porticada per
regular el comerç de la plaça.

18. La “Plaza Mayor” ha sofert tres grans
incendis al llarg de la seva història;
el primer d’ells al 1631, encarregant-
se el mateix Juan Gómez de Mora de
les obres de reconstrucció. El segon
dels incendis, va succeir al 1670 sent
l’arquitecte Tomás Romén
l’encarregat de la reconstrucció. I
l’últim dels incendis, que va arrasar
un terç de la plaça, va tenir lloc al
1970, les tasques de reconstrucció
del qual les va dur a terme Juan de
Villanueva, que va rebaixar l’altura
de les cases que envolten la plaça de
cinc a tres plantes i va tancar les
cantonades habilitant grans arcades
per al seu accés.
Les obres de reconstrucció es van
allargar fins al 1854, continuant-les,
rere la mort de Villanueva, els seus
alumnes Antonio López Aguado i
Custodio Moreno.
Al 1848, es va col.locar una estàtua
eqüestre de Felip III al centre de la
plaça, obra de Juan de Bolonia i
Pietro Tacca que data de 1616.

19. Al 1880, es va restaurar la Casa
de la Pastisseria, encarregant-
se Joaquin Maria de la Vega
del projecte.
Al 1935, es va realitzar una altra
reforma, portada per Fernando
García de Mercadal. I als anys
60 es va realitzar una
restauració general, que va
tancar el tràfic rodat i va
habilitar un garatge subterrani
sota la plaça.
La última de les actuacions a la
plaça, realitzada al 1992, va
consistir en la decoració
mural, obra de Carlos Franco,
de la Casa de la Pastisseria,
que representa a personatges
mitològics com al deessa
Cibeles.

20. El nom de la plaça a variat al llarg de la història, del primogènit nom
de “Plaza de Arrabal”, va passar a dir-se “Plaza Mayor”. Es deia
“Plaza de Arrabal” quan d’estar fora del recinte emmurallat
medieval, va passar a ser part dels nous barris formats per
l’engrandiment de la vil.la a l’est durant el regnat de Joan II de
Castella.
Al 1812, complint el decret que responia a que totes les plaçes majors
d’España passessin a dir-se quot;Plaza de la Constituciónquot;, va canviar
de nom, però només duraria fins al 1814, any en que passà a
anomenar-se quot;Plaza Realquot;. Va recuperar el nom de quot;Plaza de la
Constituciónquot; en els períodes de 1820 a 1823, de 1833 a 1835 i de
1840 a 1843.
Al 1873, va canviar el seu nom pel de quot;Plaza de la Repúblicaquot;, i un
altre cop a quot;Plaza de la Constituciónquot; des de la restauració de
Alfonso XII, a l’any 1876 i fins la Dictadura de Primo de Rivera al
1923. Després de la proclamació de la II República, es va tornar a
canviar al nom de quot;Plaza de la Constituciónquot; fins a finals de la
Guerra Civil espanyola quan es recuperà el popular nom de quot;Plaza
Mayorquot;, nom que perdura fins a l’actualitat.

21. Estàtua de Felip III
L’estàtua de Felip III, que es troba en el
centre de la “Plaza Mayor”, va ser
començada per l’escultor italià Juan
de Bolonya y acabada pel seu
deixeble Pietro Tacca al 1616. Va ser
regalada al rei espanyol, que per
aquella època era el Gran Duc de
Florència, i inicialment va ser situada
a la seva casa de camp.
La “Plaza Mayor” és actualment un punt
turístic important, visitat per milers
de turistes a l’any. Als locals
comercials ubicats sota els portals,
abunden els comerços d’hostaleria,
els quals instal·len terrasses
juntament als portals de la vil.la.

22. Tots els mesos de desembre, es celebra el
tradicional mercat nadalenc, un
costum que es manté des de l’any
1860.
També es celebra tots els diumenges i
festius pel matí el mercat de Filatèlia
i numismàtica.
Al 1848, la reina Isabel II va ordenar el
seu trasllat des de l’emplaçament
anterior a la “Plaza Mayor”.
La “Plaza Mayor” es va convertir, des
dels seus inicis, no sols en el
principal mercat de la vil.la, tant
d’alimentació com d’altres gèneres,
sinó que també en l’escenari de
nombrosos actes públics, com
espectacles taurins, execucions
públiques, etc. També es va celebrar
a la “Plaza Mayor”, la beatificació de
Sant Isidre, sant patró de Madrid.

23. Fí