1. CANS
El ca és un mamífer domèmestic de la
família dels cànids. Les proves
arqueològiques demostren que el gos ha
estat en convivència propera amb els
humans des de fa com a mínim 9.000
anys, però possiblement des de fa
14.000 anys.Les proves fòsils demostren
que els avantpassats dels gossos
moderns ja estaven associats amb els Tenen una gran relació amb els
humans fa 100.000 anys.N'hi ha humans, servint d'animals de
aproximadament 800 races que varien companyia,d'animals de guàrdia,
significativament en dimensions, de gossos de caça, de gossos d
fisonomia i temperament i que ´aigua, de gossos llegres de gossos
presenten una gran varietat de colors i pigall, de gossos o de gossos boves.
de tipus de pèl diferents segons la raça
de gos.

2. CAVALLS
El cavallés un mamifer ongulat,una subespècie
d'una de les set espècies vivents de la família dels
equids El cavall ha evolucionat al llarg dels últims
55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb
diversos dits, fins al gran animal d'un unic
dit d'avui en dia. Els humans començaren a
domesticar els cavalls vers el 4000 aC i es creu que
la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any
2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès
pel continent eurosiatic.

3. LLEOPARDS
El lleopard és un dels quatre anomenats
"moixos grossos" del gènere panthera Les seves preses favorites són els micos,
És un animal solitari, tret de l'època algunes espècies dantílops petits o mitjans,
reproductora. El període de gestació dura zebres i bous, però, quan els manca aquest
al voltant de tres mesos i la femella pot tipus de preses, també poden menjar
tenir entre 1 i 6 cadells. Encara que el més ratolins de camp, altres animals petits i
habitual són 2 o 3. fruita.

4. Las Girafes
La girafa (Giraffa camelopardalis) és
un mamífer cetartiodáctil, nadiu d'Áfica i conegut
sobretot perquè és la més alta de totes les espècies
vivents d'animals terrestres. Els mascles poden
arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m d'altura i pesar fins
a 900 kg. El nom comú 'girafa' i primer terme del
nom binomial 'giraffa' prové de l'àrab ‫ الزرافة‬ziraafa o
zurapha, que significa "alta". El segon terme que
dóna nom a l'espècie 'camelopardalis' prové del
grec καμηλοπάρδαλη camelopardale i del llatí
camelopardalis, que significa "camell lleopard.

5. Tigre Albí.
El tigre (Panthera tigris) és un
mamífer de la família dels felins, dels
quatre "grans felins" del gènere
Panthera. Els tigres són
depredadors Carnívors. El tigre de
Bengala és la subespècie més
comuna de tigre, constituint
aproximadament el 80%.Els tigres
viuen a boscos i prats de l'est i el sud-
oest d'Ásia. Abans, era un dels animals
més comuns del continent asiàtic, però el
segle XX fou el pitjor enemic de
l'espècie; va extingir-los per complet a
una zona que extenia del Caucas fins a
un tros de la Xina.

6. KOALA
El coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa
entre 4 i 14 kg. La mida del cos i les
proporcions d'un animal adult depenen de
l'adat, el gènere, l'alimentació i la regió.
Els coales que habiten en climes menys
càlids són generalment més grans i tenen
el pelatge més fosc i espès que aquells
que viuen en climes més càlids. Malgrat
aquestes adaptacions generals, hi ha
també excepcions. A la fèrtil Victòria
(Austràlia), un mascle adult pot pesar fins
i tot 14 kg i una femella fins a 11 kg. El
pes mitjà d'aquests animals és més baix:
12 kg als mascles i 8 kg en les femelles.
Els mascles adults poden ser fins i tot un
50% més grans que les femelles adultes i,
a més de tenir la curvatura del nas més
pronunciat, la forma del seu cap és una
mica diferent de la de les femelles.

7. Conills
Els conills són un grup de mamífers de la família dels leònids que no es correspon amb cap tàxon en
particular. El terme conills és un nom comú i els animals que s'anomenen conills es reparteixen en
deu gèneres diferents tots els de la família Leporidae tret de Lepus.
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i
unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i
saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seusbigotis per buscar aliment.

8. Lleopard
El llepoard és el campió d'entre els atletes felins. La majoria de felins es
poden estirar pesos fins a cinc vegades més pesats que els atletes humans
del mateix pes. Però el lleopard ho pot fer fins a set vegades el seu pes.
Caldrien tres aixedacors de pes olímpics per poder jugar a estirar la corda
amb un lleopard. Aquesta força descomunal es demostra quan un lleopard
caçador afortunat trepa un arbre amb un antílop a les seves mandíbules,
per menjar-se-la tranquil·lament.

9. Papallones
Les papallones viuen actualment en tots els continents, des del nivell del mar fins a les més altes muntanyes
i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i per que són ben conegudes són uns del
millors organismes bioindicadors.
Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates que poden ser de molts colors. La vistositat
d'algunes d'elles les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes les papallones són de colors
bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser més petites, de colors apagats i
discrets.

10. CONILL
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrdis que no es correspon amb cap tàxon en particular.
El terme "conill" és un nom comú i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferents
(tots els de la família Leporidae tret de Lepus).
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orellesmolt
llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són
exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seusbigotis per buscar aliment.
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a
animal de granja, com a aliment, o com a animal de compan

11. LLOP
El llop (Canis lupus) és un mamífer de l'ordre dels carnívors.
Té una gran semblança amb el ca (Canis lupus familiaris), amb
les orelles un poc més dretes, el morro més punxarrut, una
mandíbula molt forta i urpes més llargues

12. GAT PERSA
El gat persa és una raça de gat que prové del gat d'andora turc.Pèrsia (actual Iran) i
Turquia. Els primers gats perses van ser introduïts a Itàlia des de Pèrsia a la dècada de
1620. La branca persa es va desenvolupar a partir del 1800 i els gats perses actuals van
sorgir a Anglaterra. Són gats relacionats amb l'aristocràcia (el 75% dels gats de pedigrí
registrats són perses). El gat persa es caracteritza per tenir una cara ampla i plana, i amb
un abundant pelatge generalment blanc.

13. EL CAMALEO
El camaleó és el nom comú de diverses
espècies de rèptils saures de la família dels
camaleònids, englobades en el gènere
Chamaeleo.
És conegut per la seva capacitat de canviar
de color (mimetisme), quan se senten
amenaçats i en resposta a canvis de
temperatura, llum, color i altres alteracions
ambientals. Aquest canvi de color és degut
a l'acció d'hormones que afecten a unes
cèl·lules pigmentàries especials presents a
la pell. No obstant això, els camaleons no
sempre canvien de color per adaptar-se al
medi que els envolta.

14. PANTERA NEGRE
Existeix certa confusió amb les paraula
pantera i lleopard. D'una banda,
Panthera és un gènere de fèlids que
inclou quatre espècies, els esmentats
lleopard i jaguar, així com els lleons
( Panthera leo ), els tigres ( Panthera
tigris ).
D'altra banda, hi ha el gènere
Leopardus , que inclou diverses
espècies de felins americans, entre
elles l'ocelot ( Leopardus pardalis ). El
nom del gènere va ser escollit per la
seva semblança superficial amb el
lleopard pel que fa al color i clapejat del
pelatge, no obstant això, convé recordar
que el lleopard pertany a un altre
gènere ( Panthera ).

15. LLEO BLANC
El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor
de la família dels fèlids i una de les quatre
feres del gènere Panthera. Els mascles
excepcionalment grans arriben a 250 kg de
pes,[2] cosa que en fa el segon fèlid vivent
més gran després del tigre. Els lleons
salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a
Àsia, amb una població en perill greu al
nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del
nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia
en temps històrics. Fins a finals del
Pleistocè, fa aproximadament 10.000 anys,
el lleó fou el mamífer terrestre gran més
estès després dels humans. La seva
distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran
part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a
l'Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al
Perú.

16. GUINEU ÀRTICA
La guineu àrtica també s´anomena com a guineu polar,guineu
blanca,guineu de les neus,el seu principal aliment consisteix de
petits mamífers i aus,encara que la seva presa preferida es
lemming.La guineu posseeix unes orelles petites i un pelatge
li permet protegir-se a l'hivern.

17. JAGUAR NEGRE
Com tots els fèlids el jaguar és
un carnívor obligat, s'alimenta
únicament de carn. És un
caçador oportunista i la seva
dieta inclou 87 espècies. El
jaguar pot arribar a pesar 150
quilos i pot arribar a medir 3
metres de llargari.
L'edat màxima que pot arribar
a viure un jaguar és de 22
anys. El jaguar és capáç
d'arribar als 85 quilòmetres per
hora ja que és un animal molt
veloç.

18. TAURONS
Els taurons son animals de la familia dels peixos que presenta un
esquelet cartilaginos.Respiren per 7 o 8 branquies.Es calcula que
existeixen a prop de 470 especies repertides en mes de 80
generes.El tauro balena pot arribar a pesar 800kg.Els taurons son
animals grans i mengen persones

19. OSOS POLARS
L'ós blanc (Ursus maritimus) és un mamífer
de la família dels úrsids que habita les
regions ártiques del món, per la qual cosa
també es coneix com a ós polar. L'apel·latiu
maritimus del seu nom fa referència a
l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre
el glaç com nedant. És el carnívor terrestre
vivent més gros en que els mascles adults
fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a
600 kg (el récord guinessel té un exemplar
caçat el 1960 que pesava 880 kg). L'ós blanc Les potes de l'ós blanc són curtes amb unes
es considera un animal en perill d'extinció. urpes que estan adaptades per caminar sobre les
Només queden uns 25.000 exemplars en tot condicions ambientals de la zona àrtica i
el món. L'impacte del canvi climàtic afecta al completament recobertes de pèl per tal de no
seu hàbitat de les regions polars i les relliscar per la neu. El pèl de l'ós blanc és llarg i
previsions apunten que amb pocs anys el gel espès tot i què es va esgrogueint a mesura que
de la banquisa àrtica es pot fondre van creixent. A més a més, sota el seu pèl dens
permanentment i l'ós polar pot extingir-se a s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que
causa de l'escalfament de la zona. acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir
energia i forces quan és difícil de trobar menjar.

20.
TIGRE SIBERIÀ
Els tigres viuen a boscos i prats de l'est i el
sud-oest d'Àsia. Abans, era un dels
animals més comuns del continent asiàtic,
però el segle XX fou el pitjor enemic de
l'espècie; va extingir-los per complet a una
zona que extenia del Caucàs fins a un tros
de la Xina i els reduí críticament a la costa
Pacífica, deixant-ne només a zones
comptades i reduïdes de l'Índia,
El tigre siberià (Panthera tigris altaica), també conegut com tigre d'Amur, de Manxúria,
altaic, de Corea o del Nord de la Xina, que habita als extrems orientals de Sibèria, allà on
està actualment protegit. Considerat la subespècie major, amb una llargada del cap i del
cos des de 190 a 230 cm (la cua fa 60-110 cm de llargària) i un pes d'uns 227 qilógrams
en els mascles, el tigre siberià també destaca per la seva capa gruixuda, distingida per un
matís daurat més pàl·lid i menys ratlles negres. El tigre siberià més pesant del món
arribava als 384 kg, però segons Vratislav Mazak aquests gegants no es confirmen
mitjançant referències fiables.De tota manera, un tigre siberià de sis mesos pot ésser més
gran que un lleopard que ja ha acabat de créixer.

21.
ÓS PANDA
El panda gegant ha sigut un objectiu de la caça
urtiva per als locals des de fa molt de temps i
per estrangers des que es va presentar a
Occident. A partir dels anys 30, els estrangers
no van poder caçar pandes a la Xina per culpa
de la Segona guerra xino-japonesa i de la
Guerra Civil xinesa, però els pandes van
continuar sent una a font de pell fina per als
xinesos. El boom de població a la Xina després
de 1949 va afectar molt l'hàbitat dels pandes, i Encara que el Parc Nacional Wolong fou
es subseqüents fams van fer que augmentes establert pel govern de la Xina el 1958 per
molt la caça d'animals salvatges, inclosos els salvar la població en declivi de pandes, es
pandes. Durant la Revolució cultural, tots els van fer pocs avenços en la conservació dels
estudis i activitats de conservació als pandes es pandes, degut a la inexperiència i el
van aturar. Després de la reforma econòmica coneixement insuficient de l'ecologia.
xinesa, la demanda de pells de pandes de Hong Moltes persones creien que la millor
Konk i Japó van provocar la caça il·legal per la manera de salvar els pandes era engabiar-
venda al mercat negre, que les autoritats locals los. Per tant, al mínim símptoma de declivi,
del moment generalment toleraven. engabiaven els pandes, i patien condicions
de vida terribles.

22. Una balena és qualsevol cetaci del
BALENES subordre dels misticets (Mysticeti)
(balenes amb barbes).
Segons la definició anterior les
balenes pertanyen als gènere
Balaena (balenes pròpiament dites).
La famosa "balena blava" és en
realitat un rorqual (Balaenoptera
musculus) i amb més de 30 metres
de llargària i un pes de 140 tones és
l'animal més gran que mai hagi
existit.

23. LLEO
El lleó (Panthera leo) és un
mamífer carnívor de la família dels
fèlids i una de les quatre feres del
gènere Panthera. Els mascles
excepcionalment grans arriben a
250 kg de pes, cosa que en fa el
segon fèlid vivent més gran
després del tigre. Els lleons
salvatges viuen a l'Àfrica
subsahariana i a Àsia, amb una
població en perill al nord-oest de
l'Índia, havent desaparegut del
nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i
l'oest d'Àsia en temps històrics.

24. ELS GOSSOS
DE RESCAT
Els gossos de rescat ajuden gent
que es troba en situacions
difícils, com ara les persones que
estan a l'aigua després d'un
naufragi. Els gossos de cerca, en
canvi, busquen persones
desaparegudes, perdudes a
terres salvatges, escapades de
centres geriàtics, cobertes per
allaus de neu, enterrades a sota
d'edificis que s'han ensor

25. MOIXOS
El gat o el moix
+ (Felis silvestris catus) és un petit mamífer
catnívor terrestre. Ha conviscut amb els humans
des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior
a estimacions prèvies, que dataven la
domesticació d'aquesta espècie a fa 3.500-8.500
anys.
Els gats tenen dents altament especialitzades
per matar les preses i arrancar-ne la carn. Les
premolars i les primeres molars formen
conjuntament les carnisseres de banda i banda
de la boca, que s'encarreguen de tallar la carn
com si fossin tisores. Tot i que els cànids i altres
carnívors també presenten aquesta
característica, està molt més desenvolupada en
els fèlids. La llengua felina té unes
papil·les afilades, com si fossin punxetes, que li
serveixen per aguantar les preses i arrancar-ne
la carn. Aquestes papil·les són petits ganxos que
apunten cap enrere i que contenen
cretina.També les fan servir per a empolainar-se.

26.
serps
Les serps o serpentes (Serpentes)
són réptils cárnivors allargats i
mancats de potes. Se les pot distingir
de les sargantarse sense potes per la
seva manca de parpelles i d'orelles
externes. Com tots els escatosos, les
serps són
vertebrats ambniotes ecoterms coberts
per escates. Com les sargantanes, de
les quals evolucionaren, tenen un
crani d'articulació laxa, i la majoria
poden dislocar el marxi-lar inferior per
tal d'ingerir preses molt més grans que
el seu propi cap. Per tal d'acomodar el
seu cos estret, els òrgans parells de
les serps (com ara els royons) es
troben l'un al davant de l'altre en lloc
d'estar al costat, i només tenen un

27. ratolins
Els ratolins (Mus) són petits mamifers.
de l'ordre dels rosegadors. El ratolí
comú de casa o rat furet a Catalunya
del Nord (Mus musculus) és
cosmopolita. Els ratolins també són
considerats mascotes i algunes
varietats, en particular algunes soques
albines i d'altres altament
consanguínies, són criats per a la
recerca científica en biologia. Malgrat
això, els ratolins poden constituir-se en
plagues nocives, arruïnant collites i gra
emmagatzemat i espargint malalties a
través dels seus parásits i femtes.

28. Peixos
Els mascles poden assolir 11 cm de llargària totalÉs
hermafrodita i monogam.Viu a zones de clima tropical i
associat als esculls de corall, a 1-15 m de fondària i en
simbiosi amb les anemones Es troba des de l'est de l'Ocea
indic (incloent-hi les illes Andaman i Nicobar, Tailandia,
Malaiasa i el nord-oest d'Australia) fins a Singapur, Indonesia,
les Filipines, Taiwan i les Illes Ryukyu

29. Canaris
El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), conegut també com a gorrió d'ala blanca a les illes
i teuladí torredà al País valencia, és un ocell menut passariforme.
És un ocell resident d'alta muntanya per sobre dels 1.500 m en el sud d'Europa, Àsia Central i oest
de Xina. Fa els nius en forats a terra i ponen de 3 a 4 ous.
El pardal d'ala blanca fa de 16.5-19 cm de llargada els dos sexes són semblants.

30. Cocodril
Són rèptils que viuen en les àrees tropicals
Àfrica, Àsia,America i Australia. Són excel·lents nedadors.
Tendeixen a viure en rius de corrent lent i s'alimenten d'una
àmplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espècie,
el cocodril mari(Crocodylus porosus) que és el major dels
cocodrils de l'actualitat, viu tant en aigua dolça com en
estuaris salats i s'endinsa amb freqüència en el mar, el que
i ha permès colonitzar moltes illes d'Austràlia i totes les
costes des de l'Índia fins a Austràlia. El cocodril marí no és
únic en endinsar-se en el mar, però si el que ho fa amb
més freqüència. Així, el cocodril de nil(Crocodylus nyloticus)
ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de l'ocea
ndic(entre elles Madagascar); i el cocodril
america(Crocodylus acutus) ha arribat nadant fins a la
majoria de les illes del Carib.

31. Tigre
El tigre de bengala o reial tigre de Bengala (Panthera tigris
tigris), que habita a parts de l'india,
, nepal,Buhtan i
mianmar. Viu a diversos hàbitats: prats, boscos tropicals i
subtropicals, matollars, boscs caducifolis humits o secs i
manglars. Els mascles solen pesar de 205 a 227 kg i les
femelles uns 141 kg.

32. Els conills
Els conills són un grup mamifer
de la família dels leporids que no
es correspon amb cap taxon en
particular. El terme "conill"
és un nom comú i els animals que
s'anomenen "conills" es
reparteixen en deu
generesdiferents.

33. Es troba al Mar
La orada Mediterranea i a
les costes de l'est
del nord de l´ocea
Atlantic. Creix fins
uns 60 cm de
longitud.
És un
peix hermafrodita
protàndric, és a dir
que neixen tots
mascles i quan fan
uns tres anys
(amb
aproximadament
600 grams de pes)
esdevenen
femelles.

34.
Els mascles poden assolir 11 cm de Els peix pallasso
largària totalÉshermafrodita i
monogámViu a zones de tropical
(46°N-17°S, 92°E-147°E), associat als
esculles de collar, a 1-15 m de fondària
ensimbiosi amb les anemones
heractis heteractis giganteca .Es troba
des de l'est de lOcea gigantec.
(incloent-hi les illes andaman i nicabr,
tailandia. Malaisa,i el nord-oest
d'Australia) fins a Singularp.És una
especieforça popular en aquarifila i és
criat .