Curs Ofimàtica 2004-2005. Bloc OOSheets

Fulls de Càlcul – V 1.0

! ! quot;quot; #$


% & ' %
% & ( quot; %
% !( ) %
% !( ( * #+ quot; # %
% , !( ( - quot; .
% % $ ( # .
% . / ( 0 .
% 1 2 ( 3 - .
% 4 5 quot; - - .
% $ quot; ( 1
% $ 5 quot; 1
% 5 - 6 1
% ,7 1
% , / ( quot; 1
% ! ( 0 1
% 1
% 7 8 1
% 7 8 1
% ,7 9( 8 4
% %7 quot; 5 8 4
% . : quot;- 4
% ; <
% ; $8 9 9 <
% ; quot; = <
%
,$ * ( <
%
, 5 $ 8 <
%
, 5 :2 : ' 8 >
%
, ,? ' - quot; >
%
, % - 8 >
% %$ '
%% ( - 8
% .)
%. 7 quot;
%. quot; - -' quot;
% 1!
%1 !
%,) quot;
%, ) @0 30
%, A quot; @0 ( 0
%, B @ - quot;
%, ,C @
%, % quot; 8 *quot; quot; ,
%, 2 ( (quot; ,
%, quot; ,
%%) %
%% ) 8 # DA %
%% ) 8 quot; @ %
%% ) 8 quot; %
%% ) 8 #2 %
%% $ $ * * %
%% $ quot; .
%% , - .
%%,) 8 EB 8 1
%%, $ 8 1
%%, quot; ( 8 1
%%%! quot; 1
%%%! quot; 4
%%% C - quot; 4
%%.$ quot; 4


% %. quot; 4
% %. quot; ' <
% %., $ - <
%.7 <
%. 7 quot; 5 <
% . C ( 0 - <
% . >
%1) ' >
% 1 7 ( >
% 1 $ 90 ( quot; >
%1 ? quot;
% 1 $ quot;

,


% !( )
Per accedir a l’eina de fulls de càlcul d’open office.org, cal que accedim a “inicio-programas” i dins del conjunt
d’aplicacions OpenOffice.org 1.1.0, triem la de Full de càlcul.

Un document de full de càlcul és un “llibre” en el que hi ha diferents fulls de càlcul. Per defecte, al iniciar un document,
el llibre ens apareix amb tres fulles.

Com afegim més fulls?
Des del menú “insereix” hi trobem l’opció “fulls” o clicant amb el botó dret sobre el nom d’una fulla existent, ens
apareixerà l’opció “insereix”

A l’hora d’inserir el full podem triar si el posarem abans o després del full actual, quants fulls volem inserir o bé, si el
que volem és inserir un full
procedent d’un altre llibre de fulls
de càlcul.

Com eliminem un full?
Clicant amb el botó dret sobre el
nom d’una fulla existent, ens
apareixerà l’opció “suprimeix”

Com canviem el nom d’un full?
clicant amb el botó dret sobre el
nom d’una fulla existent, ens
apareixerà l’opció “reanomena”

Com canviem l’ordre de les
fulles?
Clicant amb el botó esquerre
sobre el nom de la fulla i
mantenint-lo apretat, podem
desplaçar la fulla fins la posició
desitjada i deixar anar.

% !( ( * #+ quot; #
Des del menú “fitxer” hi trobarem l’opció “obre”. També podem fer-ho clicant sobre l’icona de la barra d’eines
representada per una carpeta groga.
Un cop accedim a aquesta opció, es apareixerà una finestra on caldrà que triem l’arxiu examinant dins les possibles
carpetes de les nostres unitats d’emmagatzematge.
( - F
(

G( quot;
-0 H I
quot; * H I
-! ! quot;quot;

D 9 - (

%


% , !( ( quot;
Repetint el procés descrit al punt anterior podem obrir varis llibres de full de càlcul. Cal triar una selecció de fitxers en
lloc d’un a l’hora d’obrir-lo.

% %$ ( #
Podem crear un nou llibre des de l’opció de la barra de menús “fitxer-nou” o bé clicant sobre la icona representada per
un full en blanc de la barra d’eines.
Des de qualsevol de les aplicacions del paquet OpenOffice, al accedir a “fitxer-nou”, podrem crear qualsevol document
nou de les aplicacions incloses al paquet ofimàtic.
Si tanquem un full de càlcul nou que no ha estat guardat cap vegada, automàticament ens apareixerà la finestra de
guardar, on triarem la ubicació i el nom que li volem donar.

% ./ ( 0
A l’hora de guardar ho podem fer clicant a l’icona representada per un disquet a la barra d’eines o bé, des del menú
“fitxer”, on hi trobarem les següents opcions:

Desa : Aquesta opció ens guarda l’arxiu que tenim obert amb el mateix nom i en la mateixa ubicació que tingui. En cas
de no haver estat mai guardat anteriorment i tractar-se d’un nou arxiu, ens apareixerà el mateix diàleg que a l’opció
descrita a continuació.
Desa com : Aquesta opció ens permet guardar l’arxiu en una ubicació i un nom diferent dels que tingui.
Igual que a l’hora d’obrir un llibre, la finestra que ens apareix és la mateixa. Cal que triem l’ubicació de l’arxiu ( al disc
dur, a un disquet, ... ), el nom del fitxer i, en cas de que es vulgui canviar l’extensió de l’arxiu ( per defecte ens el guarda
en ‘sxc’, podem triar, però altres formats com ‘xls’ )
Desa-ho tot : desa tots els llibres oberts
Recarrega : carrega l’ultima versió guardada eliminant les modificacions posteriors que hi haguem fet.
Versions : Podem guardar en un fitxer diferents versions d’aquest. Això vol dir que en qualsevol moment podem anar a
un dels històrics dels estats anteriors del fitxer.

% 12 ( 3 -
Per tancar un llibre de fulles de càlcul, ho podem fer de vàries maneres:
- Des del menú “fitxer” amb l’opció “Cerrar”
- Des de la creu que trobarem a la part superior dreta, just a sota de la de tancar l’aplicació.

2 ( 3
-

% 4 5 quot; - -
Dins del menú “ajuda”, trobem una opció anomenada “continguts” :

& (

& *
0 quot;

.


% $ 5 quot;
Accedint al menú “visualització”, podem triar l’activació o no de diferents opcions visuals i les diferents barres d’eines.
Entre les possibles vistes, trobem:
Visualització prèvia de salt de pàgina : que ens permetrà veure la zona de la fulla que s’imprimirà. Aquesta estarà
delimitada per una línea blava. Podem augmentar aquesta àrea clicant sobre la línea blava i, sense deixar de clicar,
arrossegant-la fins on vulguem. La part que s’imprimirà és aquella il·luminada.
Pantalla Completa : veurem el full a pantalla completa sense barres.

% 5 - 6
Tant des de la barra de menús “visualització”, trobem l’opció “escala”. Des d’aquí podrem augmentar o disminuir el
percentatge del Zoom, fet que ampliarà o reduirà la mida de la visualització.

% , / ( quot;
A l’hora de guardar l’arxiu, un dels paràmetres que podem especificar és el format. L’extensió estàndard dels full de
càlcul d’Open Office és “.sxc”.
Podem trobar el cas, però, de voler-lo passar a un altre format, com per exemple:
- A Microsoft Excel ( .xls )
- Arxius “CSV”, que són arxiu de texts separats per comes. Aquest sistema està força estandarditzat per a intercanvi de
dades entre diferents aplicacions.

% 7 8
Per entrar dades dins una cel·la ho podem fer clicant amb
el botó esquerra al damunt de la cel·la desitjada i
seguidament hi podrem escriure.
La cel·la en la que ens trobem, apareixerà envoltada per
un requadre negre, i el text que hi hagi, també serà
editable des de la part superior, a l’espai de fórmules.

% 7 8
Per introduir text, ho podem fer de la manera descrita a l’apartat anterior. En cas de formar una
columna de text ( escriure en cel·les una sota l’altre ), al picar la primera paraula que volem
escriure, ens deixarà triar entre la llista de paraules escrites anteriorment que comencin amb la
mateixa lletra. També podem triar entre les paraules ja escites si fem un clic amb el botó dret al
damunt de la cel·la i triem l’opció “llista de selecció ” o “ctrl+D.

1


% ,7 9( 8

Hi ha una sèrie de caràcters especials que podem inserir amb una combinació de caràcters. Per tal de veure’ls, ho
podem fer des de la barra de menús, clicant a insereix-caràcters especials”.

Cal que triem el caràcter a inserir i cliquem “d’acord”.
Podem inserir una seqüència de caràcters clicant de forma consecutiva al damunt de cadascun d’ells. La llista anirà
apareixent a la part inferior de la finestra de símbols. En el cas de voler eliminar l’últim element de la llista, podem fer-
ho clicant “suprimeix”.

% %7 quot; 5 8
Si comencem a escriure dins una cel·la amb el símbol “=”, automàticament, el full de càlcul interpretarà que es tracta
d’una fórmula.
Les fórmules senzilles les podem crear usant els operadors “+,-,*,/” que representen la suma, resta, multiplicació i
divisió.
Un cop tinguem la fórmula escrita, per executar el càlcul caldrà polsar enter.

% . : quot;-
Desfer una acció, significa tornar a deixar el document en l’estat anterior.
Això ho podem fer des de l’opció de menú “edita-desfés” o bé des de l’icona de la barra d’eines representada per una
fletxa blava cap a l’esquerra.
Podem desfer més d’una acció fent vàries vegades aquesta operació.

4


% ; $8 9 9
Per realitzar seleccions múltiples tenim diferents opcions:

Seleccionar totes les cel·les
Des del menú “edita”, triem “selecciona-ho tot “ o bé cliquem sobre l’espai que hi ha a la part
superior de la fulla, al costat esquerra on s’inicien tant les files com les columnes.

Selecció de cel·les contínues
Ens situem a la primera cel·la i mantenint la tecla shift apretada, ens situem a la última de la selecció.

Selecció de cel·les no contínues
Ens situem a la primera cel·la que volem seleccionar, polsem la tecla “Control” del teclat i sense deixar d’apretar la tecla
“control”, anem marcant amb el ratolí cada cel·la que volem incloure a la selecció.

També podem aplicar el mateix sistema per seleccionar diferents fulles de càlcul.

% ; quot; =
Per seleccionar una columna hem de clicar sobre la seva capçalera, on apareixen les lletres ( A,B,C,.. ) que indiquen la
seva posició.
Per seleccionar una fila, cal que cliquem a la part grisa de més a l’esquerra, on apareix numerada la seva posició ( 1, 2,
3, .. )

Per tal de fer seleccions contínues o discontínues, ho podem fer de la mateixa manera que amb les cel·les i fulls de
càlcul.

% , 5 $ 8
Per copiar tenim diferents sistemes:
1.- Triem la cel·la a copiar, i des del menú “ edita “ triem “copiar”
2.- Clicant amb el botó dret sobre la cel·la a copiar es desplegarà el menú contextual que conté l’opció
“copiar”.
3.- Usant el teclat, situats sobre la cel·la a copiar, polsem “ctrl.” i “C” de manera simultània.

Un cop tenim d’informació al porta papers, caldrà que l’enganxem. Ho podem fer de les següents maneres:
1.- Un cop situats on volem deixar el contingut, des del menú “edita “ triem “enganxa”.
2.- Desplegant el menú contextual sobre la cel·la on volem deixar el contingut, triarem l’opció “enganxa”.
3.- un cop situat sobre la cel·la on enganxar el contingut, premem “ctrl.” i “V” de manera simultània.

<


Enganxament especial:
Consisteix en enganxar només alguna de les característiques de l’element copiat, com per exemple la fórmula, el
resultat, etc...
Per tal de fer-ho cal que, un cop copiat l’element... :
1.- ens situem sobre la cel·la on volem enganxar i des del menú “ edita “ triem l’opció “enganxament
especial”.
2.- desplegant el menú contextual dins la cel·la on volem deixar-hi el contingut, hi trobarem l’opció
“enganxament especial”.

Aquestes operacions les podem fer, tant amb una sola cel·la com en combinacions d’aquestes. Per tal de seleccionar
diferents grups de cel·les, ho podem fer amb el procés descrit anteriorment.

Les cel·les copiades, poden ser enganxades en una altra fulla de càlcul, un altre llibre o en una altra aplicació.

% , 5 :2 : '
8
El procés de “tallar” és exactament el mateix que el de copiar però amb la diferència que l’objecte no es duplicarà, sinó
que passarà d’una ubicació a l’altre.
Aquesta acció es composa de dues fases, la primera la podem fer de les següents maneres :
1.- Triem la cel·la a moure i des del menú “ edita “ triem l’opció “retalla”
2.- despleguem el menú contextual sobre la cel·la desitjada i triem l’opció “retalla”
3.- un cop estiguem a la cel·la a moure polsem de manera simultània les tecles “ctrl.” i “X”

Un cop fet aquest pas, el contingut estarà emmagatzemat al porta papers. A partir d’ara caldrà repetir el procés
d’enganxar descrit a l’apartat anterior.

% ,, ? ' - quot;
Podem desplaçar ( “retalla – enganxa” ) el contingut de tota un full de càlcul igual que desplaçàvem el contingut d’una
cel·la.
Caldrà primer, que seleccionem tot el full de càlcul des de:
- menú “edita” opció “seleccionar-ho tot”
- clicant a la casella grisa que hi ha a la part superior esquerra, on comencen tant les files com les columnes

un cop tot seleccionat repetim el procés descrit al punt 4.2.3.2.

% ,% - 8
Per eliminar el contingut de d’una cel·la, ho podem fer de diferents maneres:
- ens situem sobre la cel·la i premem la tecla “Supr” del teclat
- ens situem sobre la cel·la i triem l’opció “eliminar” del menú contextual

El fet d’esborrar el contingut, no eliminarà però, ni el format ni els comentaris.

H I -
J
8* quot; * *
2 0

Si volem eliminar més d’una cel·la, una columna o fila o un full sencer, el procediment serà el mateix, excepte que
prèviament haurem de seleccionar el grup desitjat.

>


!

% % ( - 8
Aquesta eina ens permet localitzar paraules, frases, etc... dins d’un document.
Cal que accedim al menú “edita” i triem l’opció “cerca i reemplaça”. Ens apareix una finestra on podem introduir el text a
cercar.

Si cliquem al botó “opcions” que ens apareix en aquesta finestra, podrem configurar altres particularitats de la cerca

& J 0 quot;
& quot;
(

quot;#

% . 7 quot;
Per inserir una fila o columna, cal que ens situem allà on la voldrem inserir i des de la barra de menús anem a “
insereix fila” o a “insereix columna”.

Si volem inserir un nombre concret de columnes i files, també podem fer-ho seleccionant a la fulla en nombre de
columnes o files a inserir, i amb la selecció feta, desplegar el menú contextual i triar “insereix”

? A (J


% . quot; - -' quot;
Per modificar l’amplada d’una columna, ens situem al damunt de la columna i des de la barra de menús anem a
“format columna”. Això ens desplega un altre petit menú amb les possibles opcions:
Amplada: podem introduir numèricament l’amplada desitjada.
Amplada òptima: la columna s’ajustarà automàticament al contingut de les cel·les que hi formin part.

Per modificar la mida de les files, el procediment és exactament el mateix però amb la diferència que dins del menú
“format” haurem de triar l’opció “fila”.

També podem fixar la mida de les columnes se la següent manera:
Si cliquem amb el botó esquerra a la unió de dues columnes o files i aguantant-lo polsat movem el ratolí, la mida
d’aquestes variarà fins que deixem de clicar.
Si cliquem dues vegades amb el botó esquerra a la unió de dues columnes o files aquesta s’ajustarà al contingut de les
cel·les.

$%

% 1 !
Per ordenar una columna en concret, caldrà que ens situem en una cel·la d’aquesta i des de la barra de menú, accedim
a “Dades – Ordena”.

A la pestanya “Criteris d’ordenació”,
podem especificar fins a tres elements
diferents d’ordenació i a cadascun d’ells,
si l’ordre ha de ser ascendent o
descendent.

A la pestanya d’opcions, hi podrem
definir filtres d’ordenació, com per
exemple el fet de distingir entre
majúscules i minúscules o no ordenar
una capçalera o peu, entre d’altres.


# &' ('

%, A quot; @0 ( 0
Per començar a construir una fórmula cal posar el símbol “=”. Els principals operadors són:
+ suma ( ej. | =2+3 )
- resta ( ej. | =2-3 )
* multiplicación ( ej. | =2*3 )
/ división ( ej. | =2/3 )
Un cop premem “enter” obtindrem el resultat.

%, B @ - quot;
Missatge Significat
El contingut de la cel·la no es pot mostrar completament. Cal que
#####
augmentem la mida de la cel·la
La referència a una cel·la és errònia. Pot ser que haguem eliminat
#REF!
una cel·la inclosa a una fórmula.
De full de càlcul no entén el text inclòs en la fórmula
#NAME?

%, ,C @
Consisteix en crear una seqüència lògica de manera automàtica a partir d’una dada inicial.
Cal que entrem el primer o primers valors, els seleccionem, i clicant sobre el “quadradet” de la figura 1, arrossegar amb
el botó esquerra apretat fins que vulguem finalitzar. ( + ).

Clicar amb el
Podem deixar
botó esquerra
de prémer el
del ratolí.
botó quan
Mantenir-lo
obtinguem la
apretat i
seqüència
desplaçar-se
desitjada.
avall.

Podem inserir sèries des del menú “edita – emplena “. Cal que definim la direcció, el tipus i en cas de que calgui, l’unitat
de temps.


%, % quot; 8 *quot; quot;
El referenciat relatiu s’utilitza per definir fórmules a partir del contingut d’altres cel·les.
Per referir-nos a una cel·la en concret ho farem anomenat la fila i columna en les que es troba.

Estem sumant el contingut de c1+c2, que en aquest cas vol dir
la suma de 3+6.
Al canviar el contingut de C1 o C1, el resultat de la suma
canviarà de manera auromàtica.

( ex. E4 – columna E fila 4 ).

)

%, quot;
Existeixen vàries funcions aplicables englobades en diferents seccions: text, estadístiques, matemàtiques, ...
Per veure les funcions disponibles, caldrà clicar a la barra d’eines, al símbol de la figura 1 o bé, accedint al menú “
insereix funció”.

7 quot;

Aquestes són algunes de les funcions més freqüents:

Funció ús
Retorna la mitja d’una selecció numèrica
Average

Genera un nombre decimal aleatori 0 y 1.
Rand

Retorna el residu de la divisió d’ n entre a.
Residuo (n;a)

Retorna el valor mínim d’una selecció numèrica
Min

Retorna el valor màxim d’una selecció numèrica
Max

Retorna el valor absolut d’un nombre seleccionat.
Abs

Aquestes són les funcions de text més freqüents :

Funció ús
Posa un text en majúscules
Upper

Posa un text en minúscules
Lower

Concatena dues o mes cel·les
Concatenate

,


# * + ,-

%% ) 8 quot; @
Podem formatar cel·les amb diferents estils numèrics o de text. Des del menú “Format”, hi trobem l’opció “cel·les”;
també podem accedir-hi desplegant el menú contextual al damunt de la cel·la.
Alguns formats numèrics comuns, també els trobem a la barra d’eines. Alguns d’aquests són :

Moneda – Convertirà el contingut de la cel·la en moneda.
Percentatge – 0.5 es transformarà en 50%
Nombre de decimals – Permet augmentar o reduir el nombre de decimals que
veiem.

%% ) 8 quot;
Podem definir molts estils diferents de dades per al contingut de les cel·les. Per poder-ho fer, cal que accedim al menú
“Format”, on hi trobem l’opció “cel·les”.

?quot;
(
quot; 8

*
quot; #
9

# * +) .

%% $ $ * *
Podem personalitzar tot lo referent a les característiques del text des de la barra de menús, accedint al menú “Format”,
on hi trobem l’opció “cel·les”. Des de la pestanya “Tipus de lletra”, podrem triar el tipus de lletra, estil, etc... També ho
podem fer per les opcions que trobem a la barra d’eines.

%


%% $ quot;

Podem canviar el color de la font des de l’opció corresponent de la barra
d’eines. Clicant sobre l’icona representada per la “A”, aplicarem el color triat a
la font. Clicant al botó representat pel pot de pintura, aplicarem un color de
fons a tota la cel·la. En ambdós casos, amb la fletxa situada al costat dret,
podrem triar més colors a aplicar.

%% , -
Cal que accedim al format de les cel·les; o per l’opció de menú descrites als apartats anteriors o bé, desplegant el
menú contextual al damunt de la cel·la o selecció de cel·les triades i accedint a “Format de cel·les”.

&

-

.


# * /0 *

%%, $ 8
Seguint les instruccions del punt anterior, podem variar l’alineació i posició d’un grup de cel·les determinat. Cal que,
primer fem la selecció i després seguim els passos indicats al punt 4.4.2.3.

%%, quot; ( 8
Cal que accedim al menú de format de cel·les descrit en el punts anteriors. Un cop allà, trobem una pestanya
anomenada “Vores”.

Triem l’estil de línea

Triem el color de la línea

Triem de manera independent, a quin costat voleu aplicar-hi
les opcions triades

Vista previa de la cel·la amb les vores aplicades

1


%

%%% C - quot;
Cal tenir en compte, quin idioma hi ha definit per defecte al corrector. Això ho podrem modificar accedint a l’opció
“eines” – “opcions” i triant “paràmetres de l’idioma – Idioma “

Per accedir al corrector ortogràfic, ho podem fer des del menú “ eines verificació ortogràfica - comprova “ o clicant la
tecla “F7”. Quan trobi una paraula que consideri errònia, ens apareixerà la següent imatge per tal que decidim si
realment és errònia o no.

A la part superior ens apareix la paraula escrita que no està al diccionari.
Podrem triar entre:
Ignora : deixar-la i no fer cap canvi.
Ignora-ho : sempre que aparegui aquesta paraula en aquest document, la donarà per bona.
Afegeix : Si és una paraula correcta, la podem afegir al diccionari i no es tornarà a aparèixer com a errònia cap altre
cop ni en cap altre document d’office.

Reemplaça : Canvia la paraula errònia per la proposta triada o la nova paraula escrita.
Reemplaça sempre : Canvia totes les paraules iguals que aquesta dins del document.

quot;
%%. quot;
Per modificar els marges d’un document cal accedir al menú “format pàgina”.

A la pestanya “pàgina” podem especificar la
distància de cadascun dels marges de forma
independent, així com centrar el contingut a la
pàgina tant verticalment com horitzontalment.

4


%%. quot; '
Accedint al menú “format”, l’opció “pàgina” ens permet configurar diferents elements del format d’aquesta. Dues de les
pestanyes que apareixen en questa finestra són les de la Capçalera i el Peu de pàgina.

Podem definir les seves característiques en quant als marges i clicant a “edita”, ens apareix la capçalera o peu dividit
entres àrees ( esquerre, central i dreta). Situant-nos dins d’una d’elles podrem introduir el text que vulguem.

%%., $ -
Accedint a les propietats de la pàgina de la mateixa manera que en el punt anterior, caldrà que triem la pestanya
“pàgina”. Podrem definir l’orientació, vertical o horitzontal, del paper, així com la seva mida ( A4, A5, .. )

quot; 1

%. C ( 0 -

Per imprimir un document en tenim prou clicant l’icona amb una impressora que hi ha a la barra d’eines. Aquesta opció
ens imprimirà el document de manera automàtica amb les opcions predeterminades.
Si volem triar altres impressores del sistema o altres característiques, cal que accedim a l’opció del menú “fitxer
imprimeix “.

Des d’aquí podem triar al desplegable per
seleccionar la impressora desitjada.
Podem imprimir totes les pàgines o un rang
concret.
També podem especificar si volem imprimir una
selecció feta, les fulles actives o tot el llibre.

Si cliquem sobre el botó de “propietats”, podrem
especificar més característiques de l’impressora
triada. Aquestes, però, no seran sempre les
mateixes ja que dependrà del model de
l’impressora.

<


%.
Podem accedir-hi des del menú “fitxer”, triant l’opció “Previsualització”.
Això farà que se’ns obri una nova pantalla amb només una barra d’eines com la següent :

Aquí ens apareixeran els fulls tal com sortiran impresos; amb les capçaleres, peus de pàgina, vores, etc ...
Per tornar a la vista normal, podem clicar a “ tanca la previsualització “.

!

%1 7 (
Per inserir una imatge, cal cliquem sobre l’icona representada amb un quadre que hi ha a la part superior dreta de la
barra d’eines.

Això ens permetrà triar entre diferents Objectes i imatges del sistema. Per tal d’inserir una imatge al full de càlcul, ho
podem fer clicant-hi al damunt i arrossegant-la alo full.

Si volem afegir noves imatges des de fitxer, clicant sobre el botó “tema nou”, podrem navegar pel nostre PC i triar un o
més arxius d’imatge. Un cop triats els podrem inserir de la mateixa manera que els Efectes 3D descrits anteriorment.

%1 $ 90 ( quot;
Podem, també, inserir línees, cercles o altres objectes de dibuix. Per tal de fer-ho cal activar la barra d’eines de dibuix.
Això ho podem fer des de la barra d’eines de la part esquerra de la fulla, clicant sobre l’imatge corresponent ( veure
imatge ).

Podem dibuixar:
- Una línea
- Un rectangle
- Un cercle
- Un polígon
- Un polígon arrodonint els costats
- Un dibuix a mà alçada
- Un Arc
- Un sector d’un cercle
- Un quadre de text
- Un quadre de text animat
- Un diàleg o llegenda

Des de qualsevol d’aquests elements, si despleguem el menú contextual, hi trobarem l’opció “FrontWork”, des d’on
podem modelar i retocar cadascun dels objectes.

>


$ 2

%1 $ quot;
Per afegir un gràfic, cal que anem al mení “insereix” i triem l’opció “diagrama”. A partir d’aquí ens apareixerà un
assistent:

& ; F2
80 0
quot; quot;
2 * (J*
quot;
K - 0

$0 H L I

&; F2
quot;

quot;
0 9
quot;
$0 H L I

& ; , F2 0
0
quot;
5
$0 H L I


& ; % FG
9 quot;
0
0
) 0 $B

quot;

Les característiques dels gràfics són les mateixes que qualsevol altre objecte inserit ( imatges, dibuixos ) i per tant, el
podrem ancorar allà on vulguem.

Curs Ofimàtica 2004-2005. Bloc OOSheets

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

More from Alex Araujo

More from Alex Araujo (20)

Curs Ofimàtica 2004-2005. Bloc OOSheets