1. Nom de la revista:
Gener 2013
1r ESO
Ciències de la Naturalesa,
Curs 2012/2013
ELS ÉSSERS VERTEBRATS
APARTATS:
1. El regne dels animals.
2. Característiques dels vertebrat.
3. Els mamífers.
4. Els ocells.
5. Els rèptils.
6. Els amfibis.
7. Els peixos.
LLUÍS CARRERAS LLORENS
LAIA CHICO CASALS
NÚRIA VIDAL VILAMÚ
SIRA BELTRAN MASANÉS
2. 4. Els animals vertebrats
1. EL REGNE El Regne dels animals forma part dels cinc regnes, són organismes pluricel·lulars, tenen cèl·lules euca-
DELS ANIMALS riotes, nutrició heteròtrofa, tenen molta sensibilitat i capacitat de desplaçament.
Classificació dels animals en funció de la presencia de columna vertebral:
Animals vertebrats. Tenen una columna vertebral que forma part d’un esquelet intern o endos-
Característiques:
quelet.
Tots els animals
tenen més d’una Animals invertebrats. No tenen columna vertebral. N’hi ha que no tenen esquelet, d’altres
cèl·lula, són pluri- tenen un esquelet extern o exosquelet.
cel·lulars, i cada
cèl·lula té una
funció concreta.
·Les cèl·lules són
eucariotes, tenen
el material genètic
al nucli, que l’en-
volta una mem-
brana.
·Tenen nutrició
heteròtrofa, es a
dir, s’alimenten
d’altres éssers vius
o de les restes del
éssers vius, segon Un conill és un animal vertebrat. Una papallona és un animal invertebrat.
el que mengin,
poden ser carní-
vors si s’alimenten
d’altres animals,
herbívors s’ali-
menten amb vege- Característiques dels animals
tals i omnívors si
s’alimenten tan No tots els animals són capaços de desplaçar-se, els coralls i les esponges no
d’animal com ve- es desplacen, viuen fixos.
getal.
·Tenen una gran Una cèl·lula eucari-
sensibilitat, són ota significa que el
capaços de perce- material genètic es
bre els canvis que troba a dins del
es produeixen del nucli, que és un
medi, qui percep compartiment de la
cèl·lula, i té una Endosquelet i exosquelet es diferencien en que els animals que estan
aquesta informa-
membrana que l’en- formats per l’endosquelet tenen l’esquelet intern, i en canvi, l’exosquelet
ció s’anomenen
volta. tenen l’esquelet exterior que els fa d’estructura.
òrgans del sentit.
·Tenen capacitat
de desplaçament,
que els permet
buscar-se l’ali-
ment, escapar-se
dels perills, etc.
3. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
Tenen un esquelet intern o endos-
quelet que forma part de la colum- Hi han cinc grups d’animals vertebrats, que
na vertebral. són: els mamífers, els rèptils, els amfibis, els
peixos i els ocells.
Tenen el cos dividit en tres parts:
cap, tronc i cua, tot i que alguns cua
no tenen cua. cap
A FONS. MEITATS SIMÈTRIQUES
tronc
Els vertebrats tenen dues meitats iguals, la dreta i
l’esquerre, és a dir, són simètriques. Això s’ano-
Tenen extremitats articulades, mena simetria bilateral. Però aquesta simetria és
poden tenir forma de potes ales o només externa perquè a l’interior del cos els òr-
aletes. Alguns animals no tenen gans no són simètrics.
extremitats.
Els invertebrats poden tenir diferents tipus de
simetria, la bilateral, la radial (estrella de mar) i
alguns invertebrats no tenen simetria.
Tenen un sistema nerviós molt
desenvolupat que els permet tenir Les estrelles de mar es poden dividir en meitats
un comportament complex. L’ele- simètriques per mitjà de diversos plans diferents.
ment principal del sistema és l’en- Aquest tipus de simetria s’anomena simetria radi-
cèfal, que es troba al cap protegit al.
pel crani. En el cap hi han la major
part dels òrgans dels sentits. També hi ha animals invertebrats que no tenen
simetria com és el cas de les esponges.
Tots els animals vertebrats tenen únicament si-
Tenen simetria bilateral, és a dir, el
seu cos es pot dividir en dues mei- metria bilateral.
tats idèntiques per mitjà d’un únic
pla.
Tots els vertebrats presenten simetria bilateral.
La simetria consisteix en les dues meitats simètriques que té un animal que només es pot fer mitjançant un pla.
No tots els animals tenen aquest tipus de simetria, n’hi han que en tenen radial o alguns invertebrats no en tenen.
La simetria es només externa perquè la distribució dels òrgans a l’interior del cos no és simètrica. Tots els vertebrats tenen
una simetria bilateral .
4. 3. ELS MAMÍFERS
Com són els mamífers Grups de mamífers
El cos dels mamífers:
Està cobert de pel (els abriga).
Quatre extremitats que estan adaptades al tipus de loco- Monotremes. Són
moció. ovípars. Tenen bec
Al cap està unit al cos pel coll, la columna vertebral es pro- però no tenen dents.
longa en la cua i els mamífers són els únics vertebrats que Com l’ornitorinc.
tenen orelles.
Tenen els llavis i les dents a la boca, també tenen nombro-
ses glàndules la més característiques són les glàndules ma-
màries.
Marsupials. Es
A la boca tenen els llavis i les dents.
desenvolupen a la
bossa marsupial.
Com són les funcions dels mamífers Com el cangur.
Tots els mamífers són capaços de mantenir la temperatura
del cas constant i independent del medi que els envolta.
Aquests animals s’anomenen homeoterms.
Respiren pels pulmons. Tenen una alimentació molt varia- Placentaris. Es
da. Hi han mamífers carnívors, insectívors, herbívors, graní- desenvolupen al
vors, etc. ventre matern.
Tenen fecundació interna i les cries es desenvolupen al Com el gat.
ventre de la mare, són vivípars. Després del part, les cries
s’alimenten amb llet materna.
L’ésser humà. ACTIVITATS
Característiques de les persones: 5.Quina característica dels mamífers dóna nom al
grup?
No tenim cua i mitjançant el coll el cap s’uneix al tronc.
La característica que dóna nom al grup és que tenen
Tenim quatre extremitats. Les superiors són els braços i les
unes glàndules anomenades glàndules mamàries que
inferiors són les cames que ens permeten desplaçar-nos. Som
produeixen la llet.
els únics dels regne dels animals que adoptem una postura dre-
ta i són bípedes, és a dir, caminem sobre les dues cames.
6. Busca en els conceptes Claus el significat dels ter-
Tenim poc pèl al cos.
me bípede.
Tenim moltes glàndules sudorípares, que ens permeten refrige-
rar el cos quan la temperatura és elevada.
Bípede. Animal que té dos peus o dues potes.
Les dones tenen glàndules mamàries, després del part aquestes
glàndules produeixen la llet amb la qual s’alimenten els nadons. 7. Les persones sordmudes no utilitzen el llenguatge
Els nadons són indefensos. parlat. Esmenta altres tipus de llenguatge que fem
Tenim el cervell molt més desenvolupat que els altres mamí- servir les persones.
fers, tant la mida com la complexitat.
Ens comuniquem per mitjà de llenguatges, la nostra comunica- Llenguatge de signes, llenguatges escrit...
ció es més complexa que la resta dels mamífers. Les persones
som mamífers. La nostra intel·ligència i la capacitat per modifi-
car el medi ambient fa que siguem capaços de viure en qualse-
vol lloc.
5. 4. ELS OCELLS
Com són els ocells
Becs dels ocells
Les principals característiques són:
Tenen el cos aerodinàmic, adaptat per volar. El caps esta unit
pel coll, (alguns ocells més llargs que d’altres) com per
exemple els voltors, els marabús...
Tenen quatre extremitats que són: les dues ales i les dues Aligot. Bec corbat
potes. i fort. Caça preses i
Tenen el cos cobert de plomes. Tenen dos tipus de plomes: n’esquinça la carn.
les d’abrigar i les de vol i tenen un eix anomenat raquis, que
s’uneix al cos pel canó, que surten barbes de cada costat.
Els ossos dels ocells no tenen res a dintre. L’estern s’anome-
na barca que subjecta els forts músculs que mouen les ales.
Com són les funcions dels ocells
Oreneta. Bec curt
i de gran obertura.
Els ocells són capaços de regular la temperatura corporal. Captura insectes
Són animals homeoterms mentre vola.
Respiren per pulmons , que estan connectats a unes cavi-
tats d’aire anomenades sacs aeris, aquests sacs els ajuda a
mantenir-se volant.
Els ocells són ovípars, neixen per mitjà d’ous que s’han de
covar fins que neixi el pollet.
Tenen fecundació interna.
Depèn de la forma del bec, s’alimenten de forma diferent. Bernat. Bec llarg i
punxegut. Pesca
peixos en aigües
ACTIVITATS poc fondes.
8. Quina diferència hi ha entre la reproducció ovípara dels rèptils i
la dels ocells?
Que la reproducció ovípara dels ocells es fa per mitjà d’ous que
tenen que covar fins que neixi el pollet i la dels rèptils l’ou es
desenvolupa a l’interior de la femella.
9. Quines característiques dels ocells els permeten volar?
Que tenen el cos aerodinàmic, adaptat a volar, tenen les extremi- Ànec. Bec pla i
tats de davant en forma d’ales i tenen els ossos buits que això fa ample. Filtra l’aigua
que tinguin el cos més lleuger. i en reté l’aliment.
10. Busca els conceptes clau al significat de corni.
Corni: de corn (banya) o amb les característiques d’aquest.
22. relaciona cada tipus d’alimentació amb un de les il·lustracions.
A) Esquinça carn. d
B) Busca insectes a l’aigua. c
C) Menja gra. a
D) Busca insectes perforant fusta.. B Gall. Bec curt i
fort . S’alimenten
23. Copia el esquema següent i escriu el nom de les parts que hi de gra que ha de
ha indicades: trencar.
A) canó
B) raquis
C) barbes
6. 5. ELS RÈPTILS
Quatre grups de rèptils
Com són els rèptils
Ofidis. Serps
terrestres i aquàti-
Tenen quatre extremitats en forma de potes que surten del tronc,
ques.
els ajuda a arrossegar-se. Les serps no tenen potes.
El seu cos està cobert d’escates que són dures i estan unides en-
tre si i els protegeix de la dissecació, n’hi ha que regeneren la pell,
aquest procés s’anomena exuviació.
Saures. Sarganta-
nes, llangardaixos,
camaleons i dra-
gons.
Com són les funcions dels rèptils
Els rèptils no poden controlar la temperatura del seu cos, aquest tipus de
Quelonis. Tortu- rèptils s’anomenen poiquiloterms.
gues terrestres i
aquàtiques. Respiren pels pulmons.
La majoria són carnívors.
Capturen les preses amb les dents. Fabriquen el varí mitjançant
unes glàndules.
Són ovípars amb fecundació interna. Els ous estan protegits per
una coberta dura (closca).
Algunes serps són ovípares, els ous es desenvolupen a l’interior
Crocodilians. de la femella.
Cocodrils i caimans.
Els dinosaures. Aquells grans rèptils
Els rèptils d’avui en dia no són tan grans com els grans dinosaures perquè
al ser més petits estan millors adaptats al medi i no necessiten tan oxigen ni
ingerir tant menjar per viure.
Dinosaure Tiranosaurus Rex .
7. 6. ELS AMFIBIS
A fons
Com són els amfibis
Tots els amfibis són terrestres, encara que quan neixen i són La femella pon els
petites viuen a l’aigua. ous a l’aigua i el
Tenen quatre extremitats, potes, cada animal té les potes mascle els fecunda.
desenvolupades.
Tenen la pell humida, fina i nua, alguns amfibis tenen glàndu-
les amb verí.
Els amfibis que no tenen cua es diuen anurs, els que si que
en tenen s’anomenen urodels.
De cada ou en surt
un capgròs que viu
a l’aigua i té bràn-
quies i cua.
Com són les funcions dels amfibis
Els capgrossos se’ls
Els amfibis són poiquiloterms, és a dir, no poden viure en
hi desenvolupen les
llocs freds. potes i els i desa-
Respiren per pulmons i per la pell els amfibis adults, per això pareixen gradual-
tenen la pell humida. ment la cua i les
Els amfibis petits, que es diuen capgrossos, respiren per brànquies.
brànquies.
La majoria són carnívors, però els capgrossos són herbívors.
De capgròs es
També són ovípars, ponen els ous a l’aigua, algunes són ovo-
transformen en
vivípars.
granota adulta, que
Els amfibis des de que neixen i es fan grans passen diferents
són de vida terres-
canvis, aquests canvis s’anomena metamorfosi.
tre, tenen quatre
potes i pulmons.
ACTIVITATS
11. Quin tipus de fecundació tenen les granotes, externa o interna?
Les granotes tenen fecundació externa.
12. Fes una taula amb totes les diferències que hi ha entre un capgròs i una granota adulta.
Capgròs Granota adulta
· Són de vida aquàtica. · Són de vida terrestre o llocs humits.
· Respiren per brànquies. · Respiren per pulmons i per la pell.
· Són herbívors. · Són carnívores.
13. Busca en els conceptes clau el terme metamorfosi.
Conjunt de canvis que experimenten molts animals, des de que surten de l’ou fins que es converteixen en adults; per exemple, del cap-
gròs a la granota.
8. 7. ELS PEIXOS
Com són els peixos
Són fusiformes . Grups de peixos
No tenen braços ni cames, sinó aletes (dorsals, pectorals,
ventral i caudals). Condrictis. Com
Tenen el cos cobert d’escates (els taurons tenen denticles
el tauró. No tenen
com escates).
bufeta natatòria.
Tenen una línia lateral que és un òrgan sensorial que la seva
funció és detectar vibracions del medi. Tenen l’esquelet
Alguns tenen una bufeta natatòria, és un òrgan en forma de cartilaginós, boca
sac que la seva funció és saber la profunditat on és troben. en posició ventral i
No poden regular la temperatura del seu cos són poiquilo- pell coberta de
terms. denticles. Gairebé
tots són marins i
grans depredadors.
Com són les funcions dels peixos
Osteïctis. Com els
Respiren per mitjà d’unes brànquies. barbs. Tenen bu-
feta natatòria,
Les brànquies són estructures laminars que estan al darrera l’esquelet ossi, la
de la boca protegides per l’oracle. boca en posició
frontal i la pell
Són ovípars, amb fecundació externa. La gran majoria dels coberta d’escates.
taurons tenen fecundació interna, són ovípars. Viuen en tots els
ambients aquà-
tics.
ACTIVITATS
14. Quina de les aletes d’un peix s’encarrega, principalment, de propulsar l’animal?
L’aleta que s’encarrega de propulsar l’animal és l’aleta pectoral.
15. Fes una relació de les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis els peixos osteïctis. Posa uns quants exem-
ples de cada grup.
Les principals diferències entre els peixos condrictis i els peixos osteïctis, són que els peixos condrictis no tenen bufeta nata-
tòria, tenen l’esquelet cartilaginós, la boca en posició ventral i la pell coberta de denticles i tots són marins i grans depreda-
dors, en canvi , els peixos osteïctis, tenen bufeta natatòria, l’esquelet ossi, la boca frontal i la pell coberta d’escates i tots viuen
a l’aigua.
29. Els rèptils i els peixos tenen el cos cobert d’escates.
Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil i les d’un peix?
Les diferències entre les escates d’un rèptil i les d’un peix són que els rèptils són dures i unides entre si, que els protegeix
dessecació, i en canvi les dels peixos, tenen les escates les unes sobre les altres com les teules d’una teulada.
9. UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
ACTIVITATS
31. Quina és la funció de la closca?
La funció de la closca és evitar que es deshidratin els ous.
32. La closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa. Quina funció té aquesta porositat?
a) Permetre que l’embrió pugui viure a l’exterior.
b) Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
c) Permetre que l’ou pugui augmentar de mida.
33. Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptils no els coven. Quina deu ser la causa d’aquesta
diferència?
La causa d’aquesta deferència és que els rèptils no coven els ous, perquè els enterren els ous sota terra, i en canvi els ocells si
que coven els ous, perquè necessiten l’escalfor de la mare.
34. En el dibuix de dalt a la dreta es representa un ou. És d’un ocell o d’un rèptil?
És un ou de rèptil.
35. Quines característiques d’un vertebrat pots reconèixer en la formació de cria del dibuix?
Que té el cos dividit en cap, tronc i cua i té simetria bilateral.
36. L’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel (substància nutritiva). Quina funció té?
S'encarrega de transportar els productes digerits a la resta de l'embrió mitjançant vasos sanguinis i també té com a funció ali-
mentar al embrió.
37. A més del sac del vitel·lí, dins dels ous hi ha un altre sac associat a l’embrió. Amb quina de les funcions següents creus que
pot estar relacionat aquest sac?
a) Acumular les substàncies de rebuig.
b) Proporcionar escalfor a l’embrió.
c) Deixar espai per permetre que l’embrió es mogui.
38. Amb quina funció dels éssers vius estan relacionats aquests dos sacs?
Amb la funció de la nutrició.
ACTIVITAT
40. Copia la taula següent i completa-la amb les característiques de cada un dels cinc grups d’animals vertebrats.
Forma de les Recobriment Homeoterm/ Tipus de Tipus Tipus de
extremitats de la pell poiquiloterm respiració d’alimentació reproducció
Mamífers Potes Pèl Homeoterm Pulmonar Molt variada Vivípara
Ocells Ales Plomes Homeoterm Pulmonar Carnívors i Ovípars
insectívors
Rèptils Potes Escates Poiquiloterms Pulmonar carnívors Ovípars
Amfibis Potes Humida, fina i Poiquiloterm Pulmonar Carnívors i Ovípars
nua herbívors (metamorfosi)
Peixos Aletes escates Poiquiloterm Brànquies Carnívors Ovípars