2. PREVENCIÓ
CURS DE FORMACIÓ
EN PREVENCIÓ DE RISCOS
EN TREBALLS HIPERBÀRICS
EN LES OBRES DE TÚNELS
MITJANÇANT TUNELADORES

3. Edita:
c . Salvador Espriu, 45
08005 Barcelona
www.catalunya .fundacionlaboral .org
Producció:
DeBarris sccl
www.debarris .com
Imprimeix:
Creacions Gràfiques Canigó S.L.
D.L.: B-18.051-2008
Amb la col· laboració de :
2

4. PRESENTACIÓ
El 14 de febrer de 2006, es va signar Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals per al període 2005-2008,
fruit del compromís fixat a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat
de l’economia catalana, signat el 16 de febrer pel Govern, sindicats i les organitzacions empresarials.
El Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals per al període 2005-2008, recull dintre del seu objectiu es-
tratègic segon, la promoció de la formació de qualitat en matèria de seguretat i salut de les persones treballadores
en tots els àmbits i especialment en aquells en què les noves tecnologies requereixen especial atenció.
Actualment, l’aplicació de noves tecnologies en el sector de la construcció permet la realització d’obres més com-
plexes i que presenten noves situacions de risc per a la seguretat i salut dels treballadors del sector.
En aquest sentit, la construcció de túnels mitjançant l’ús de tuneladores de gran diàmetre, si bé és cert que represen-
ta un avenç tecnològic d’última generació, també suposa l’aparició de noves situacions de risc per la submissió a con-
dicions hiperbàriques dels treballadors i treballadores, especialment els de manteniment i reparació de les eines.
És arran de l’aparició d’aquestes noves situacions de risc per a la seguretat i la salut en aquest mètode de treball, que
es planteja la necessitat de la seva identificació, avaluació i per tant, la formació específica en matèria preventiva
dels professionals implicats.
Per això, el Departament de Treball amb col·laboració amb la Fundació Laboral de la Construcció, han creat un
mòdul formatiu juntament amb l’edició d’aquest manual dirigit a la les persones treballadores en activitats de perfo-
ració de túnels mitjançant l’ús de tuneladores de gran diàmetre, amb l’objectiu de garantir la seva formació teòrica
i pràctica suficient i adequada.
Agraeixo especialment als autors d’aquest manual l’esforç realitzat per tal d’aconseguir l’objectiu del mateix mit-
jançant el recull de tota la informació i les indicacions necessàries per l’exercici professional dels treballs hiperbàrics
amb seguretat i salut i donant la benvolguda a aquesta nova eina, desitjant seguretat i salut per tots i totes.
El director general de Relacions Laborals
Salvador Álvarez Vega
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 3
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

5. 4

6. AGRAÏMENTS
La Fundació Laboral de la Construcció i en el seu nom el President, en Joan Santaulària i Segura, el Secre-
tari, en Joan Mercadé i Poblet, amb dos en representació de les organitzacions empresarials, i els dos Vi-
cepresidents, en Francisco Muñoz Peláez, (FECOMA-CCOO) i en Narcís Riera i Estrada, (MCA-UGT)
i el Gerent, en Emilio Gómez Villardón, volen mostrar el seu agraïment a les empreses i experts que han
col·laborat amb les seves qualificades aportacions a la redacció del contingut d’aquest curs de prevenció per
als treballs de manteniment i reparació de les eines de tall de les tuneladores EPB.
En concret, les empreses han estat UTE Gorg Línia 9 i UTE Triangle Línia 9.
Els experts han estat:
Per la UTE Gorg Línia 9.
José Luis Mármol, COMSA
Roger Gallego Delfa, COMSA
Per la UTE Triangle Línia 9.
Jordi Delgado, Responsable de Prevenció d’UTE Triangle. Instructor Professional de Busseig
A més han col·laborat els experts:
Xavier Ferran de l’empresa Instalsub. Instructor Professional de Busseig
Pedro Ureta de l’empresa Barimed. Metge expert en treballs al medi hiperbàric
Fernando Aguirre, Instructor Professional de Busseig
José Antonio Gallardo de l’empresa Instalsub. Instructor Professional de Busseig
José Hernandez Paterna, Coordinador de l’àrea de Promoció de la Prevenció Del Departament de Treball
de la Generalitat de Catalunya i un dels promotors del curs
També és obligat referir-nos a la Sra. Mercedes Sànchez, Inspectora de Treball, al Sr. Joan Bellmunt,
Tècnic prevencionista del Centre de Condicions de Seguretat i Salut en el Treball, i al Sr. Ezequiel Bellet,
Gerent de Prevenció de GISA , perquè inicialment van ser els impulsors d’aquest curs i al nostre Director de
Programes de Formació, en Joan Gallego i Fernàndez.
A tots ells reiterem el nostre agraïment per la seva col·laboració i bon treball, expressant el desig que aquest
curs contribueixi a la professionalització dels treballadors i a la reducció de l’accidentalitat que tanta falta fa
en el nostre sector
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 5
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

7. 6

8. Índex
Introducció............................................................................................................................7
Objectius del curs ..............................................................................................................9
UD1. Treballs sota pressió ......................................................................................... 11
UD2. Malalties descompressives ..............................................................................39
UD3. Accidents disbàrics.............................................................................................53
UD4. Intoxicacions per inhalació de gasos..............................................................67
UD5. Cambras hiperbàriques.....................................................................................75
UD6. Tècniques de descompressió...........................................................................93
UD7. Seguretat en les cambres hiperbàriques..................................................... 111
UD8. Protocol d’actuació en cas d’accident..........................................................121
UD9. Pla d’emergència en el túnel..........................................................................143
.
UD10. Simulacres d’accident en cambra hiperbàrica ...........................................149
UD11. Descripció de la tuneladora EPB .................................................................169
UD12. Descripció de l’activitat de canvi d’eines .................................................. 183
UD13. Treballs hiperbàrics en tuneladora...............................................................197
UD14. Identificació de riscos en treballs hiperbàrics en tuneladora
i normes d’actuació .........................................................................................215
UD15. Procediments de seguretat: Maneig de càrregues,
treballs en altura, espais confinats, treball hiperbàric,
màquines pneumàtiques, llança d’aigua i risc elèctric. ........................... 223
UD16. Pla d’emergència: mitjans sanitaris, incendis, Evacuació, simulacres .. 297
UD17. Senyalització, EPIS,proteccions col·lectives ............................................. 333
UD18. Ergonomia, higiene industrial i psicosociologia ....................................... 339
UD19. Drets i deures dels treballadors en matèria preventiva......................... 347
UD20. Normativa aplicable ....................................................................................... 353
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 7
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

9. 8

10. Introducció
La creixent utilització de tuneladores de gran diàmetre a Catalunya, ha aportat nous
mètodes i tipologies de treball que, correlativament, fan aparèixer nous riscos laborals
que hem d’identificar, avaluar i solucionar des del punt de vista de prevenció.
Aquestes tuneladores denominades EPBs ( Earth Pressure Balanç o equilibri de pressió
de terres) tenen la peculiaritat que han de treballar mantenint el front de l’excavació
presuritzada de manera controlada, és a dir, exercint i mantenint un nivell de pressió
adequat que eviti l’ensorrada del terreny damunt del “cap de tall” i l’escut de la tune-
ladora.
Aquesta situació provocaria dificultats en el seu avanç, l’aparició de cavernes exteriors
a l’anell, desgast suplementari i assentaments de superfície que poguessin afectar les
infraestructures i edificacions en les proximitats de la traça del túnel.
Aquesta peculiaritat fa que no sigui possible accedir a la part davantera de la tunelado-
ra per fer les tasques de canvi d’eines de tall i de manteniment, i que aquests treballs
només es puguin dur a terme per personal format adequadament, qualificat i autoritzat
i en processos de treball programats i controlats de cicles de comprensió, treball i
descompressió.
Hi ha empreses que es dediquen a l’execució de treballs en condicions hiperbàriques en
la construcció de túnels mitjançant tuneladora i, com a conseqüència, es fa necessari
un curs de formació per als treballadors corresponents.
En aquest curs s’estableixen les bases mínimes de seguretat, obligatòries en totes les
obres amb tuneladora, amb el corresponent procediment de treball.
Davant la diversitat de criteris en les diferents obres, s’ha considerat necessari im-
partir aquest curs per a fixar uns criteris comuns, amb la garantia suficient per a la
realització dels treballs esmentats.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 9
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

11. 10

12. Objectius generals del curs
Dotar als alumnes de coneixements i capacitat necessaris per a realitzar, en condicions
segures, les reparacions i operacions de manteniment de la tuneladora, així com dels
elements abrassius d’aquesta.
Proporcionar coneixements teòrics i pràctics sobre la utilització adequada i segura dels
equips de treball, proteccions col·lectives i personals ja sigui en condicions normals de
pressió o en condicions hiperbàriques , d’acord amb l’especificat en el RD 1627/97 de
24 d’octubre. (BOE 25.10.97)
Objectius específics del curs
Dotar als alumnes de coneixements i capacitat necessaris per realitzar, en condicions
segures, les reparacions i operacions de manteniment de la tuneladora, així com els
elements abrassius d’aquesta, en condicions hiperbàriques
Preservar la integritat física dels treballadors i de totes les persones de l’entorn de
treball.
Organitzar el treball de manera de minimitzar els riscos
Determinar les millores de les instal·lacions per a una millor protecció col·lectiva i
individual
Establir les normes d’utilització dels elements de seguretat
Proporcionar als treballadors els coneixements necessaris per a l’ús adequat i segur
dels equips i eines
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 11
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

13. Fixar les mesures de control de les condicions ambientals
Assegurar els primers auxilis i el trasllat dels ferits al Centre mèdic corresponent,
adaptant el Pla d’emergències a les activitats específiques esmentades.
12

14. UD1
Índex
Objectius
1.1 Introducció. Antecedents històrics
1.2 Treballs sota pressió. Física aplicable
1.3 Teoria de la descompressió
1.4 Taules de descompressió
1.5 Treballs i descompressió dels treballadors en cambres hiperbàriques
1.6 Treballs i descompressió dels treballadors en calaixos d’aire comprimit
Resum
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 13
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

15. Objectius
Al finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’aumne ha de ser capaç de:
Conèixer els antecedents històrics dels treballs en
cambres hiperbàriques en relació amb la malaltia
derivada de realitzar treballs en condicions hiper-
bàriques
Conèixer la física aplicable als treballs sota pressió
Conèixer la teoria de la descompressió
Conèixer i interpretar les taules de la descompressió
Conèixer els treballs i la descompressió dels treba-
lladors en cambres hiperbàriques
Conèixer els treballs i la descompressió dels treballadors
en calaixos d’aire comprimit
14

16. 1.1 Introducció. Antecedents històrics
La utilització de cambres hiperbàriques en relació amb la Malal-
tia Descompressiva, no és una cosa recent i d’última novetat.
A 1.670 BOYLE, va emprar una bomba experimental com a Cam-
bra Hiperbàrica en investigacions amb animals.
El 1834 JUNOD introdueix éssers humans en una cambra de la
seva propietat, de forma esfèrica, fabricada de coure, amb un
diàmetre de 1,96 metres, i utilitza pressions experimentals entre
2 i 4 kg/cm 2 .
No obstant això, és al 1848 quan TRIGER utilitza de forma ex-
tensiva els Calaixos de Clava com a Cambra Hiperbàrica per
tractar els atacs de pressió presentats pels miners que treballa-
ven en mines presuritzades, en les excavacions de la llera del riu
Loira, aplicant la terapèutica de l’aire comprimit.
El fisiòleg PAUL BERT, el 1874, utilitzant la seva arca pneumàtica,
i cambra dels dos compartiments, va confirmar la teoria de la
descompressió en la prevenció i tractament de l’atac de pressió,
i va introduir les cambres de recompressió d’acer.
D’aquestes, la primera va ser instal·lada per l’ERNEST MOIR, el
1893, per als treballs del túnel del riu HUDSON.
Per altra banda, l’aplicació de les Cambres Hiperbàriques a la
medicina, utilitzant aire comprimit com a agent terapèutic, es
remunta al 1662, quan el metge britànic NATHANIEL HENS -
HAW efectua els primers intents.
En HANSHAW va dividir les malalties en agudes i cròniques, i va
atribuir “la detenció del moviment dels humors” a l’augment de
densitat de l’aire comprimit, havent de romandre el pacient a la
cambra durant tot el curs de la malaltia.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 15
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

17. Mentrestant, s’anava fargant el concepte de l’existència de
l’oxigen.
En MACQUER, el 1777, ja proposa l’ús de la terapèutica de l’oxigen
per al tractament de l’asfíxia per sufocació, i en CAILLEUS, el 1783, ho
aplica en el tractament de la tisi tuberculosa.
En THORNTON, el 1792, utilitza la terapèutica hiperbàrica, i
més endavant publica alguns casos en el llibre MEDICINA PNEU-
MÀTICA de BEDDOES i WATT 1796, descrivint 31 tipus de
malalties que remetien amb aquesta modalitat terapèutica.
Sembla ser que la introducció original de l’Oxigenació Hiperbàrica es
deu a en THOMAS BEDDOES que va investigar l’ús terapèutic de di-
versos gasos: O2 , CO2 , H2 , N2 , etc., publicant juntament amb en WATT
el 1796, tres treballs molt populars sobre medicina hiperbàrica, obrint
l’Institut Pneumàtic de Brinton el 1799.
El 1813, en BAUME classifica les malalties en aquelles produïdes
per “Oxigenació” i per “Hidrogenació”; se’l ridiculitzava anome-
nant-lo “Dr. Oxigen”.
Utilitzava l’Oxigenació Hiperbàrica en diverses malalties, entre
les quals cal destacar: dispèpsies gàstriques, pèrdues sanguínies,
intoxicació per làudanum i opi, animació suspesa, asma, etc.
A l’Índia i Rússia (1818 -1831), s’aplica l’Oxigenació Hiperbàrica
en un desesperat intent de controlar les epidèmies de còlera.
El 1837, en PR AVAZ construeix a Lió la cambra més gran de la
seva època, amb capacitat per a 12 pacients al mateix temps, i en
règim terapèutic va ser anomenat “El bany d’aire comprimit”.
En PR AVAZ va comprovar que aquest tractament dilatava els
bronquis, el que era considerat com beneficiós en casos de tu-
berculosi pulmonar, hemorràgies capil·lars, sordeses, còlera, de-
formacions pectorals, metrorràgies, conjuntivitis aguda, laringi-
tis crònica, inflamacions de la tràquea i reumatismo.
La història de les aplicacions industrials de les cambres hiper-
bàriques està molt ben ressenyada al treball de SMITH, “Caison
disease”, 1894, i en el de SIGNSTAD, “Industrials Operations in
Compressed Air” del 1936.
Els anys 1850 representen un període d’expansió de les cambres
en tota Europa, i en un curt espai de temps es construeixen
16

18. els centres de: Otley, Malvern, Viena, Estocolm, Àmsterdam,
Brussel·les, Londres, Berlín, etc., sent un d’aquests centres el
construït per FORLANINI, a Milà (1875), pioner en l’aplicació
del pneumotòrax artificial en el tractament de la tuberculosi.
En PASTEUR (1861), en els seus estudis d’investigació, descriu
l’acció de l’aire i de l’oxigen sobre els microorganismes, parlant
d’”aerobis” i “anaerobis”.
Els primers estudis sobre terapèutica de baixa pressió els porta
a terme en JOURDANET el 1862.
En FONTAINE, el 1879, aplica la cirurgia per primera vegada
dintre d’una cambra hiperbàrica, efectuant 27 operacions qui-
rúrgiques, morint en la seva pròpia cambra, per la qual cosa pot
considerar-se la primera víctima d’Oxigenació Hiperbàrica.
La figura més destacada va ser, sens dubte, el metge francès
PAUL BERT, el qual el 1878 va publicar “La pression Barometri-
que”, (fisiologia bàsica de l’Oxigenació Hiperbàrica), sent pioner
a més en l’estudi dels problemes convulsius de l’oxigen, quadre
que du avui el seu nom; va experimentar els efectes biològics
de les barreges de gasos i la utilització de l’oxigen nitrós com a
anestèsic a pressions elevades.
El 1891, en CORNING, primer metge que aplica l’anestèsia ra-
quídea, publica el treball titulat “L’ús de l’aire comprimit en con-
junció amb solucions medicinals per al tractament de les afec-
cions nervioses i mentals, com a nou sistema de terapèutica
cerebroespinal”.
En CUNNINGHAM, el 1821, construeix una cambra a la ciutat
de Kansas que media 3 metres de diàmetre i 27 de longitud, tenia
habitacions individuals amb ràdio, fonògraf, piano, telèfon i du-
txa. La terapèutica s’encaminava al tractament de pacients amb
sífilis, hipertensió, càncer, etc.
El 1927, els industrials d’Ohio, associats amb en CUNNINGHAM,
construeixen la cambra més gran fins aquell moment, de 20 me-
tres de diàmetre, 6 plantes en el seu interior, i cada planta amb
12 habitacions tan confortables com les d’un bon hotel.
L’SMITH, el 1899, investiga les troballes d’en LAVOISIER sobre
la inflamació de pulmons exposats a l’oxigen, i des d’aleshores
el quadre tòxic pulmonar es coneix com a “efecte LORR AIN-
SMITH”.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 17
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

19. Durant l’any 1932, els Doctors de Medicina Industrial BERN-
HARD i TANK, donen un gran impuls a la construcció de cam-
bres hiperbàriques, tal vegada com a treballs de cirurgia cardíaca
i Oxigenoteràpia Hiperbàrica, amb la finalitat d’intentar solu-
cionar els problemes presentats pels bussos i treballadors dels
“Calaixos de clavar”, dintre de la medicina industrial.
Amb els estimulants treballs d’en BOEREMA (1960) i en BRUM-
MELK AMP (1961), s’obre un llarg camí en la teràpia, al màxim
nivell de la qual es podria arribar mitjançant l’establiment d’unes
bases sòlides de rigorosa informació fisiològica tan perfectament
controlades com ho permeti la Medicina Clínica.
La primera Cambra de descompressió existent a Espanya, va ser
adquirida el 1923 a la signatura anglesa SIEBE-GORMAN, per a
l’Escola de Bussos de l’Armada, sent donada de baixa l’any 1979,
després d’haver salvat la vida a 21 bussos. Avui es troba exposa-
da com a peça de museu a l’Estació Naval de Porto Pi.
1.2 Treballs sota pressió. Física aplicable
1.2.1 Llei de Boyle-Mariotte (o Llei de Boyle, com es coneix de vegades),
Formulada per en Robert Boyle i l’Edme Mariotte, és una de les
lleis dels gasos ideals que relaciona el volum i la pressió d’una
certa quantitat de gas mantinguda a temperatura constant, i diu
que el volum és inversament proporcional a la pressió:
PV = k
on k és constant si la temperatura i la massa del gas romanen constants.
Quan augmenta la pressió, el volum disminueix, mentre que si la
pressió disminueix el volum augmenta.
El valor exacte de la constant k no és necessari conèixer-lo per
a poder fer ús de la Llei; si considerem les dues situacions de la
figura, mantenint constant la quantitat de gas i la temperatura,
haurà d’acomplir-se la relació:
P1V1 = P2V2
18

20. 1.2.2 La llei de Dalton o llei de les proporcions múltiples.
Va ser formulada el 1803 per en John Dalton, és una de les lleis
estequiomètriques més bàsiques.
Aquesta llei afirma que quan dos elements es combinen per a
originar diferents compostos, donada una quantitat fixa d’un
d’ells, les diferents quantitats de l’altre es combinen amb aquesta
quantitat fixa per a donar com a producte els compostos, estan
en relació de nombres sencers senzills.
És a dir, que quan dos elements A i B formen més d’un compost,
les quantitats d’A que es combinen en aquests compostos, amb una
quantitat fixa de B, estan en relació de números sencers senzills.
Aquesta va ser l’última de les lleis ponderals en postular-se.
En Dalton va treballar en un fenomen del que en Proust no s’havia ado-
nat, i és el fet que existeixen alguns elements que poden relacionar-se
entre si en diferents proporcions per a formar diferents compostos.
Aquesta Llei de Dalton estableix que la pressió total d’una ba-
rreja de gasos és igual a la suma de les pressions parcials de
cadascun dels components de la barreja.
Pt = Pa + Pb + ... + Pn
Pt: Pressió total. Pa + Pb + Pn: són les pressions parcials dels gasos a, b, n
1.2.3 Llei d’Henry
La Llei d’Henry va ser formulada el 1803 per en William Hen-
ry. Enuncia que a una temperatura constant, la quantitat de gas
dissolta en un líquid és directament proporcional a la pressió
parcial que exerceix aquest gas sobre el líquid. Matemàticament
es formula de la següent manera:
c=k·p
on: p = la pressió parcial del gas
c = la concentració del gas
k = la constant d’Henry, que depèn de la naturalesa del gas,
la temperatura i el líquid
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 19
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

21. A MANERA D’INTRODUCCIÓ,
A CONTINUACIÓ ES MOSTRA UN EXPERIMENT PER A FER PALESOS
ELS EFECTES DE LA PRESSIÓ SOBRE ELS COSSOS:
Foto nº1 .- Detall d’un recipient de plàstic abans de comprimir
Foto nº 2.- Detall del mateix recipient després de comprimir
20

22. 1.3 Teoria de la descompressió
En exposar els principis de la teoria de la descompressió es
pretén que el treballador conegui a fons què succeeix realment
en el seu cos quan està respirant gasos a pressió més alta que
l’atmosfèrica i, així, en un moment donat, tingui la capacitat
d’avaluar l’importants que són els procediments de compressió
i de descompressió durant un tractament dintre d’una cambra
hiperbàrica, així com calcular la seva autonomia i consum.
Antecedents
Sabem que el cos humà absorbeix nitrogen quan la pressió de
l’aire que es respira augmenta.
Després d’un determinat temps, la sang (d’acord amb la llei
d’Henry), arriba a saturar-se d’aquest gas per aquesta pressió.
Aquest nitrogen és dut per mitjà de la sang als capil·lars i difós
als teixits produint la mateixa pressió del nitrogen que hi ha en
els pulmons.
No obstant això, la irrigació de la sang i la solubilitat del nitrogen
varia amb els diferents teixits, de tal manera que el temps re-
querit per a les diferents parts del cos per arribar a ser sparades
sigui diferent.
Saturació i dessaturació dels teixits
L’absorció i eliminació del nitrogen en els teixits no arriba a ser
instantània: segons la hipòtesi del fisiòleg anglès J. S. Haldane
segueixen un patró d’una corba exponencial, és a dir, en ser
exposats a una pressió més gran els teixits absorbeixen més
quantitat de gas al principi i cada vegada menys conforme es van
acostant a la saturació.
En disminuir la pressió ambient l’eliminació dels gasos serà més
ràpida al principi que al final.
També sabem que per a cada teixit el temps de saturació i des-
saturació és diferent, depenent de la solubilitat i de la irrigació
de la sang.
La solubilitat determina quant gas pot ser dissolt en un teixit.
La irrigació de la sang serà el sistema de transport per a dur
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 21
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

23. el nitrogen de l’alvèol al teixit (saturació) i del teixit a l’alvèol
(dessaturació).
La velocitat d’absorció i eliminació del nitrogen en un teixit de-
pendrà, principalment, de la irrigació de la sang.
Eliminació de gas en els teixits
L’eliminació del gas en els teixits es porta a terme quan la pres-
sió a la qual està exposat el bus es disminueix, és a dir, quan puja
cap a la superfície, o sigui, durant la descompressió.
Conforme la pressió ambient va disminuint, la pressió de l’aire
que es respira anirà disminuint en la mateixa quantitat, per la
qual cosa ara la pressió parcial del nitrogen serà menor en els
pulmons i en el corrent circulatori, i més gran en els teixits.
En aquest moment els teixits passaran aquest excés de nitrogen
als capil·lars i d’aquí a les venes, per a ser eliminat en els pul-
mons durant l’exhalació.
Si la descompressió és ràpida o inadequada, la sang no podrà dur
aquest nitrogen en solució, sinó que es formaran bombolles, exac-
tament en la mateixa forma que quan s’obre una ampolla amb aigua
mineral amb gas, produint l’accident de descompressió.
Igual que en l’absorció de gas, en l’eliminació els teixits “ràpids”
eliminaran més aviat el gas i els “lents” més a poc a poc.
A causa que els teixits grassos emmagatzemen més nitrogen,
aquests prenen més temps per eliminar l’excés durant la des-
compressió, igual que els que tenen poca irrigació sanguínia.
L’objecte de la descompressió és arribar a la superfície el més
ràpid possible sense causar accidents de descompressió, o sigui,
eliminar el gas sense que es formin bombolles.
1.4 Taules de descompressió
La malaltia descompressiva es produeix com a conseqüència de
la formació de bombolles de gas, que es desprenen dels teixits
on estan dissoltes, en reduir-se la pressió ambiental.
22

24. Quan el treballador es troba en un mitjà hiperbàric, augmenten
les pressions parcials dels gasos inerts en sang, alvèols, teixits,
cèl·lules, ...
En el moment de la seva sortida d’aquest mitjà el gas s’allibera
dels teixits, en disminuir la pressió a la qual està sotmès, passant
a la sang, mitjançant la qual és transportat als pulmons per a ser
expulsat a l’exterior.
Si la disminució de la pressió es produeix d’una forma ràpida, es
formaran bombolles.
Les bombolles, en l’atac de pressió, estan formades per Nitrogen.
Aquestes es comporten com a cos estrany dintre de la circulació
sanguínia o en els teixits on s’han format, i que podran provocar
obstruccions en els vasos sanguinis, amb les conseqüències que
això implicaria.
El 1907 en J. Scott Haldane va desenvolupar la 1ª taula d’immersió que
permetia al bussejador retornar a la superfície efectuant parades.
Aquestes primeres taules van ser ben aviat emprades universalment.
El cos humà està compost en la seva més gran part per líquids, en
Haldane ho divideix en diferents parts, cadascuna d’elles capaç de
comportar-se com a un líquid de característiques diferents als altres,
especialment pel que fa a la seva capacitat per a dissoldre gasos.
A cadascuna d’aquestes parts se l’anomena teixit.
Teixits d’igual naturalesa, en idèntiques condicions, es compor-
ten, en matèria de dissolució de gasos, de la mateixa forma.
Els de diferent naturalesa, en les mateixes condicions, es com-
portaran de manera diferent.
La divisió en teixits es realitza tenint en compte solament el
comportament de determinades parts de l’organisme considera-
des com a líquids capaços de dissoldre gasos.
En Haldane va basar el seu estudi en la velocitat amb que un
teixit absorbeix o elimina un gas, i que és proporcional a la di-
ferència de la pressió parcial del gas en l’ambient i la pressió del
mateix gas dissolt en el teixit.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 23
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

25. El gas dissolt en un líquid exerceix una pressió interna sobre el líquid.
L’equilibri s’assolirà quan la pressió al si del líquid sigui igual a la
pressió externa que el gas exerceix sobre el líquid, moment en el
qual el líquid no absorbirà més gas i direm que està saturat.
Quan la pressió externa sigui més gran que la interior del líquid
aquest estarà subsaturat, i si la pressió interna del líquid és més gran
que la pressió externa, direm que el líquid està sobresaturat.
En aquest cas, del líquid s’escaparà gas fins a arribar a l’estat de
saturació.
En parlar de teixits, s’acostumen a classificar en teixits lents i
ràpids, indicant amb això la rapidesa més alta o més baixa per
arribar a l’estat de saturació. Mentre que els americans con-
sideren teixits de 5, 10, 20, 40, 80 i 120 minuts, els francesos
consideren els de 7, 30, 60 i 120 minuts. La diferència de teixits
considerats marca les diferències entre les diferents TAULES DE
DESCOMPRESSIÓ.
Taula nº 1. Corba de seguretat per a temps d’immersió i diferents profunditats
Per a tractar amb eficàcia els accidents de busseig en els quals hi
hagi bombolles de gasos inerts dintre dels teixits de l’organisme,
s’hi aplicaran unes taules específiques, que com les d’immersió
24

26. normal amb aire, n’hi ha diversos tipus en el món, anomenant-se
totes elles taules de tractament hiperbàric.
Segons la normativa espanyola sobre busseig, les taules de des-
compressió actualment vigents són les aprovades per l’Ordre
Ministerial de 14 de octubre de 1997 i posteriorment modifica-
des per la Resolució de 20 de gener de 1999 (B.O.E. número 42
del 18 de febrer de 1999).
En qualsevol cas, el millor i més segur és no sobrepassar els límits
de la corba de seguretat per a no entrar en descompressió.
TAULA DE COMPRESSIONS I DESCOMPRESSIONS (Article 27)
h. = hores; m. = minuts
Notes
Les pressions que figuren en la casella A) de la Taula, igual que les indicades en
el text del Reglament, són pressions relatives, és a dir, comptades a partir de
l’atmosfèrica i sense incloure aquesta. La durada del treball inclòs en la casella
C), equival al temps transcorregut des del pas de la cambreta o la cambra de
rescloses, quan aquesta s’utilitza per a la compressió, a la de treball i des de
la cambra de treball a la cambra on es verificarà la descompressió. El temps
de compressió, expressat a la casella D), és el temps que es triga a comprimir
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 25
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

27. l’obrer des de la pressió normal a la pressió de treball. El temps de descompres-
sió, casella I), es compta des del tancament de la cambra d’equilibri una vegada
l’obrer o obrers són a la sortida de la cambra de treball, fins a la seva sortida a
l’exterior verificada la descompressió. La casella F) indica la forma en què s’ha
de portar a terme la descompressió a partir de les pressions inicials expressades
al paràgraf corresponent. La descompressió, des de la pressió inicial a la primera
parada o des d’aquesta a la segona o tercera, es verificarà a una velocitat unifor-
me, i en la mesura del possible, lentament, comptant-se el temps transcorregut
per verificar el descens a la pressió inferior com usat a la parada següent. La
descompressió des de l’última parada a la pressió atmosfèrica es farà d’igual
manera, però el temps gastat no es computarà. Per a pressions intermèdies a
les assenyalades en la taula, la descompressió es farà en forma anàloga, havent
d’observar-se graons i parades en proporció amb els valors corresponents a les
pressions immediates superior i inferior que figurin a la taula.
1.5 Treballs i descompressió en cambres hiperbàriques
L’objectiu d’aquests treballs és realitzar les operacions de man-
teniment i reparació de les rodes de tall, en ambient hiperbàric.
Primer cal descriure totes les activitats, materials i personal ne-
cessaris a l’hora de realitzar una intervenció hiperbàrica en una
tuneladora tipus EPB.
Una tuneladora EPB ens permet excavar en sòls tous, amb poca
cohesió i sota el nivell freàtic garantint:
La seguretat dels treballadors.
La seguretat de la màquina.
L’estabilitat del front d’excavació.
La minimització del risc de moviments en superfície.
Això ho aconsegueix mantenint una pressió de terra en la cam-
bra d’amassat, el que genera l’inconvenient de dificultar l’accés a
la roda de tall per a la inspecció o substitució d’eines.
L’única manera de realitzar una inspecció o substitució d’eines
en terrenys inestables o molt permeables, garantint l’estabilitat
del front, és la de generar una bombolla d’aire a una determinada
pressió en la cambra d’amassat (ambient hiperbàric).
26

28. D’aquesta manera, el personal especialitzat (personal hiperbàric) pot
accedir a la roda de tall previ pas per la cambra de pre-compressió. Per
a això la tuneladora té una sèrie d’equips i cambres (cambra de treball,
cambra de materials, rescloses de personal) que ho permeten.
Des prés, una vegada finalitzat el treball, els treballadors han de
passar pel procés de descompressió en la pròpia cambra adjunta
a la roda de tall, d’acord amb les taules explicades en l’apartat
anterior i complint amb el corresponent protocol de treball.
1.6 Treballs i descompressió de cambres d’aire comprimit
Els treballs de la construcció i Obres Públiques que es realitzin en cam-
bres on els treballadors es trobin sotmesos a l'acció de l'aire comprimit,
i les instal·lacions i mitjans de treball corresponents, haurien d’acomplir
les normes explicades a continuació, la finalitat de les qual és protegir la
salut i la vida del personal ocupat en aquestes tasques, independentment
de l'obligació d’acomplir les normes de caràcter general de la vigent
legislació de prevenció de riscos laborals
Autorització prèvia dels treballs.
Qualsevol empresari que hagi d’executar aquesta mena de tre-
balls sol·licitarà, amb trenta dies d'anticipació a la data que pre-
tengui iniciar-los, l'oportuna autorització de la Direcció General
de Treball, per mitjà de la Delegació de Treball de la província
respectiva, en la qual haurien de figurar:
Nom de l'Empresa i domicili social.
Lloc dels treballs i per a qui es realitzen.
Nom, cognoms i adreça del Cap de l'obra i de la perso-
na que el pot substituir.
Durada aproximada que es calcula per als treballs.
Nombre aproximat d'obrers, capatassos i tècnics que s’hi ocuparan.
Pressions màximes d'aire que es preveuen (sobre 1 kg/
cm 2 ), i, si s’s’escau, possibles perills que puguin deduir-
se dels reconeixements i sondejos efectuats.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 27
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

29. Descripció i organització dels treballs i dels ele-
ments i instal·lacions corresponents, especialment de
l'assenyalat en el present Reglament, i plànols o dibuixos
corresponents.
Noms, cognoms i adreça del metge que s’indica a l'article
cinquè.
Els treballs mitjançant cambres amb aire comprimit haurien de
realitzar-se sota la direcció i vigilància d'un tècnic competent
amb títol oficial que el capaciti per a això.
L'empresari designarà lliurement, i al seu càrrec, un Metge espe-
cialment capacitat, amb la finalitat que assumeixi totes les obli-
gacions sanitàries assenyalades en el present Reglament.
Cambra de treball.
La cambra de treball serà de dimensions apropiades a la natura-
lesa dels treballs i d'acord amb elles es fixarà el nombre màxim
d'obrers que puguin treballar en el seu interior.
La seva altura mínima serà de dos metres.
El caudal mínim d'aire fresc que en circumstàncies normals haurà
d'aportar-se a la cambra serà de 40 metres cúbics per obrer i hora, i
en cap cas la proporció d'anhídrid carbònic excedirà de l’1 per 1.000.
La construcció d'aquesta cambra s'efectuarà d'acord amb la na-
turalesa de l'obra i les circumstàncies especials que concorrin en
els treballs o siguin de preveure, posant especial atenció a la seva
estabilitat i resistència, tant a les pressions internes com a les
externes i a la seva impermeabilitat a l'acció de l'aigua.
Es comptarà amb mitjans que permetin l'elevació fins a la cam-
bra de rescloses d'un obrer accidentat, en les millors condi-
cions, i també de cinturons de seguretat, d'acord amb el nombre
d'obrers ocupats.
Xemeneia.
La xemeneia o camí que comunica la cambra de rescloses amb la
cambra de treball haurà de permetre l'accés normal del perso-
nal, així com el moviment dels materials i mitjans de treball en
bones condicions de seguretat, fins i tot en els casos d'evacuació
ràpida d’aquest personal.
28

30. El seu diàmetre, si és de secció circular, o la dimensió transversal me-
nor en el cas de secció no circular, serà com a mínim d'un metre.
L'escala d'accés utilitzada pel personal serà de material resistent
i estarà sòlidament fixada a les parets, sent preferible que vagi
col·locada en un forat practicat a aquest efecte en el seu gruix,
i es disposarà de manera que permeti al personal a les pujades i
baixades agafar-se amb les mans i posar adequadament els peus
als travessers.
El pas de l'escala, d'una banda, a la cambra de rescloses, i de
l'altra, a la cambra de treball, es disposarà en les millors condi-
cions de seguretat per al personal, i a la cambra de rescloses es
col·locaran baranes de 0,90 metres d'altura que evitin la caiguda
dels obrers pel forat de la xemeneia.
Cambra de rescloses
Aquesta cambra tindrà dimensions adequades a la finalitat a què
es destina i segons el nombre d'obrers que hi hagi de treballar,
no sent la seva altura inferior a dos metres.
Un rètol indicarà el nombre màxim de persones que hi podran
romandre simultàniament.
Les boques o rescloses per a l'evacuació dels materials es disposa-
ran de manera que no sigui possible l'obertura de la tapa exterior
quan també es trobi oberta la tapa interior, havent de disposar per a
aquests objectius algun altre dispositiu d’enclavadura mecànica.
El personal encarregat d'aquesta tasca, que serà l'únic que pugui
accionar les tapes, serà perfectament coneixedor de la forma de
realitzar les operacions i del sistema de senyals i avisos utilitzats
per a això, corresponent la vigilància i responsabilitat d'aquest
particular al capatàs designat pel cap de l'obra.
En la part exterior del tub d'evacuació de materials hi haurà una aixeta
mitjançant la qual s'establirà la pressió atmosfèrica en aquest tub, una
vegada tancada la tapa interior, no obrint-se en cap cas la tapa exterior
fins que s'hagi establert l'equilibri de pressió.
Cambra d'equilibri.
Aquesta cambra, on ha d'efectuar-se la compressió i descom-
pressió del personal en entrar i sortir del calaix, tindrà una altu-
ra mínima de 1,80 m., i les seves dimensions seran adequades al
nombre d'obrers que han d'utilitzar-la simultàniament i al mateix
temps que duri la descompressió. El cub d'aire mínim per obrer
serà de 0,60 metres cúbics.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 29
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

31. Un rètol indicarà el nombre de persones que poden fer la des-
compressió conjuntament.
Les comportes que posen en comunicació aquesta cambra amb la
cambra de rescloses i amb l'exterior es disposaran de manera que
la pressió actuï en el sentit d'empènyer-les contra el seu seient, i
la primera d'elles romandrà oberta sempre, excepte quan es trobi
alguna persona en fase de compressió o descompressió.
Queda prohibit l'ús de qualsevol element o dispositiu mecànic
per a aconseguir el tancament d'aquestes comportes.
Els comandaments per a la compressió i descompressió es dispo-
saran de manera que puguin ser maniobrats tant des de l'exterior
de la cambra com, en cas de necessitat, des del seu interior.
S'instal·larà una vàlvula especial que permeti efectuar una descom-
pressió ràpida del personal quan calgui pel mateix motiu d'emergència
i, en aquest cas, els obrers descomprimits passaran sense pèrdua de
temps a una cambra de recompressió on s'efectuarà la nova descom-
pressió conforme a la Taula de l'article 27.
El manòmetre i el rellotge emprats per a controlar la marxa de
la compressió i descompressió del personal podran observar-se
tant des de l'interior com des de l'exterior de la cambra.
S’hi posaran mantes de llana i seients, d'acord amb el nombre de
treballadors que hagin d'efectuar simultàniament la descompressió.
L'accés des de l'exterior a la cambra d'equilibri, quan aquesta
quedi elevada sobre el terreny o la seva situació especial ho
requereixi, es farà mitjançant passarel·les i escales adequades,
proveïdes a banda i banda de baranes de 0,90 m. d'altura.
Al costat de la porta de sortida de la cambra a l'exterior es po-
sarà un replà, per tal que en cas d'accident per enlluernament o
esvaïment, es pugui evitar la caiguda des de l'altura que sigui.
Cambra de recompressió.
Quan estigui previst que els treballs s’hagin de realitzar a pres-
sions superiors a 1,5 kg./cm.² s’haurà de disposar una cambra
de recompressió per efectuar-hi la recompressió dels obrers
bruscament descomprimits o que presentin trastorns a causa de
l'aire comprimit.
30

32. La seva altura mínima serà d’1,80 metres i les seves dimensions
tals que permetin la prestació dels corresponents ajuts facultatius
i que càpiguen en el seu interior fins a quatre persones, una d'elles
ajaguda.
Quan es tracti de treballs que circumstancialment o per un temps
reduït puguin sobrepassar el límit assenyalat d’1,5 kg./cm.² en un
marge de pressió no superior al 15 per 100 d'aquesta xifra, la
Delegació de Treball respectiva podrà dispensar a l'empresa de
l'obligació de comptar amb la cambra de recompressió.
Aquesta cambra disposarà de la seva corresponent antecambra de
compressió i descompressió, i d'un filtre o esclusa que permeti
introduir en el seu interior els medicaments i mitjans que puguin
ser necessaris per a l'assistència facultativa, així com també d'una
cambra de campanya o llitera, mantes de llana, seients i el meca-
nisme per a la inhalació d'oxigen.
El seu emplaçament serà el més adequat a l'obra, havent d'estar
sempre preparada per a ser usada immediatament quan hi hagi
obrers treballant amb aire comprimit.
Al seu càrrec hi haurà de ser una persona competent designada
pel cap de l'obra.
Instal·lacions i aparells a les cambres.
A les cambres de treball, de rescloses, d'equilibri i, si s’s’escau, de recom-
pressió, hi haurà enllumenat elèctric, havent-hi enllumenat supletori per
al cas de fallada d'aquell, amb prou llanternes de piles.
Es disposarà de telèfon que posi en comunicació les esmentades
cambres amb el local exterior on es trobi el Cap de l'obra, o una
persona en servei de vigilància permanent mentre duri el treball, i
amb el lloc on es trobin instal·lats els compressors.
Independentment, es comptarà amb un altre mitjà d'avís òptic o acústic,
tipus una campana, que permeti transmetre des dels esmentats llocs
determinades senyals o avisos d'urgència, segons un codi o sistema con-
vingut que haurà de figurar en rètols distribuïts per l'obra.
A aquestes cambres hi haurà manòmetres de fàcil lectura, i a les
d'equilibri i de recompressió, a més, rellotges per a seguir el decurs
de les operacions i, a la cambra de treball, termòmetre i un pèndol
o mecanisme anàleg que pugui acusar la falta de verticalitat.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 31
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

33. Es tindrà cura que la temperatura a les esmentades cambres
es mantingui dintre de límits tolerables, prenent-se les mesures
oportunes amb aquesta finalitat.
A les cambres d'equilibri i de recompressió hi haurà espieres
amb vidre de seguretat o material similar que permetin observar
des de l'exterior l'interior d'aquestes cambres.
Instal·lació d'aire comprimit.
Els compressors, dipòsits d'aire comprimit, canonades, vàlvules,
claus, etc., seran de característiques adequades a la pressió i
producció efectiva d'aire requerida per als treballs, tenint en
compte un raonable marge de seguretat.
S'exigirà un caudal mínim d'aire fresc a la cambra de treball de 40
metres cúbics per obrer i hora.
Quan la importància de l'obra ho requereixi, la Direcció General
de Treball podrà disposar que hi hagi compressors de reserva
per a casos d'avaria o d'emergència.
L'elecció i muntatge de tot el material que constitueix la instal·lació
d'aire comprimit, s’ha de fer amb les garanties que allunyin la pos-
sibilitat d'avaries o interrupcions en el servei que puguin ocasionar
accidents de greus conseqüències per al personal.
Tots els elements de la instal·lació estaran disposats de manera
que puguin vigilar-se fàcilment.
Es cuidarà de l'estancament del circuit d'aire i de la seva protec-
ció contra les temperatures extremes.
La secció i recorregut de les canalitzacions o canonades d'aire
comprimit es faran de manera que la caiguda de pressió es re-
dueixi al mínim.
Les instal·lacions de compressors i dipòsits d'aire comprimit ani-
ran proveïts de vàlvules reguladores de pressió, manòmetres,
vàlvules de seguretat i purgadors d'oli.
Al final de les canonades que duguin l'aire comprimit a les cam-
bres de treball -preferible que siguin dos independents- es dis-
posarà una vàlvula de retenció que impedeixi la descompressió
brusca per avaria de qualsevol dels elements de la instal·lació.
32

34. L'encarregat dels compressors haurà d'avisar quan noti qualsevol
variació anormal de la pressió.
Admissió al treball
Els treballadors ocupats en els treballs realitzats en calaixos amb
aire comprimit seran físicament aptes per a aquestes tasques.
Solament hi podran treballar homes d'edat compresa entre els
vint i els quaranta anys, o fins als cinquanta si han treballat ante-
riorment en aquesta especialitat.
S'exceptua d'aquest límit superior d'edat el personal dirigent o
de vigilància, sempre que el dictamen mèdic sigui favorable.
Per a pressions superiors a 2,5 kg./cm.² els límits d'edat de quaranta i cin-
quanta anys es rebaixaran a trenta-cinc i quaranta-cinc, respectivament.
Reconeixement mèdic. Assistència sanitària.
Abans de ser admès en els treballs en aire comprimit, i imme-
diatament abans de la primera compressió, qualsevol treballador
serà sotmès a un reconeixement mèdic, a càrrec del Metge de
què parla l'article cinquè, que dictaminarà si el treballador és
apte o no físicament per a aquestes tasques, i, en conseqüència,
l'empresari admetrà o rebutjarà l'aspirant.
El reconeixement mèdic ha de dirigir-se especialment al diagnòs-
tic de les malalties i anomalies que predisposen a les alteracions
per la pressió superior a la normal; malalties dermatològiques,
nervioses, circulatòries, respiratòries, renals, afeccions nassals
que afectin la impermeabilitat de la trompa d’Eustaqui, afeccions
auditives, excepte la simple perforació de la membrana del tim-
pà: sinusitis, deformacions de la columna vertebral i, en general,
defectes en el desenvolupament físic, feblesa general i intoxica-
cions professionals, alcohòliques o de qualsevol altre gènere.
Quan hi hagi molèsties articulars de qualsevol mena es practi-
caran radiografies de les articulacions afectades per a precisar
precoçment l'existència i importància de la osteoartropatia.
Els reconeixements mèdics als treballadors i al personal de co-
mandament i vigilància dels treballs amb aire comprimit haurien
de repetir-se periòdicament, com a màxim, cada tres mesos si
la pressió és inferior a 1,5 kg/cm²; cada dos mesos si excedeix
d'aquesta xifra i és inferior a 2,5 kg./cm² i tots els mesos per a
pressions superiors a 2,5 kg/cm².
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 33
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

35. També quan algun treballador hagi deixat de treballar en l'aire
comprimit per espai de quinze dies o més, o per absència a causa
de malaltia o accident.
A més d'aquests reconeixements, l'empresari té l'obligació de
donar assistència, mitjançant el seu Metge, a aquells treballadors
que la necessitin, com a conseqüència de trastorns o dolències
que puguin estar relacionats amb els treballs a pressió, indepen-
dentment de la que correspongui per les Assegurances Socials
obligatòries.
Els resultats d'aquests reconeixements es reflectiran en la fitxa
A) adjunta quan es tracti del reconeixement inicial, i en la fitxa
B) adjunta quan es tracti de reconeixements periòdics, les quals
quedaran arxivades en el lloc de treball, a la disposició de la
Inspecció.
Tant el resultat d'aquests reconeixements com el de les visites
mèdiques eventuals seran donats a conèixer pel metge al Cap
responsable de l'obra, amb la finalitat de determinar si s’s’escau
o no la continuació en els treballs dels obrers implicats.
No podran passar a la cambra de compressió ni, per tant, al
calaix:
Aquells treballadors que no hagin passat el reconeixe-
ment mèdic inicial amb resultat satisfactori, segons dic-
tamen mèdic.
Aquells que, havent estat reconeguts inicialment i periò-
dicament, hagin estat allunyats del treball en aire compri-
mit per malaltia, accident o per qualsevol altra causa que
suposi absència, com a mínim, de quinze dies, mentre no
siguin reconeguts i autoritzats novament pel metge.
En el cas d’aquells treballadors que s'hagin excedit en
l'ús de begudes alcohòliques, es deixaran transcórrer,
com a mínim, vint-i-quatre hores fins a la seva entrada
a la feina.
A totes aquelles persones que hagin resultat rebutjades
en algun dels reconeixements mèdics fins que el Metge
no dictamini novament la seva utilitat.
A les persones que pateixin refredament de les vies
aèries superiors, faringitis, dolor d'oïda o qualsevol al-
34

36. tra pertorbació, tret que duguin autorització expressa
del Metge.
Tot a persona que , f ins i tot sense est ar inclosa en els
apar t ats anteriors, no tingui prèvia experiència en
aquest a mena de treballs, en aquest cas únicament
es permetr à la seva entr ada acompanyada d'una altr a
persona competent que li mostri la conduct a apro -
piada a seguir.
En tota obra es disposarà d'un local adequat per a farmaciola i
primers auxilis, dotat dels elements necessaris per a atendre el
personal accidentat.
També existiran mitjans adequats per al transport dels accidentats
des del calaix a la cambra de recompressió o a l'esmentat local.
Mentre hi hagi treballadors sotmesos a l'acció de l'aire compri-
mit, serà exigida la presència a l'obra d'un ATS per a atendre en
els primers auxilis.
Haurà de poder avisar-se fàcilment i ràpidament el Metge en-
carregat de l'assistència sanitària, amb aquest objectiu i per a
coneixement general es fixaran avisos indicant el seu nom, cog-
noms, adreça i telèfon.
La Inspecció de Treball, amb informe de l'Institut Nacional de
Seguretat i Higiene del Treball, podrà exigir, si ho estima ne-
cessari, la presència permanent del Metge en l'obra o en la seva
immediata proximitat mentre hi hagi obrers sotmesos a l'acció
de l'aire comprimit, i així mateix podrà dictar normes especials,
amb igual assessorament, sobre els primers auxilis i assistència
facultativa a oferir als treballadors víctimes de trastorns ocasio-
nats pel treball a pressió.
Compressió i descompressió del personal. Règim de treball.
L'entrada i sortida dels treballadors en el calaix, la compressió
i la descompressió, s’han de fer sempre sota la vigilància i res-
ponsabilitat del Cap de l'obra -o persona que el substitueixi a
aquests efectes-, no havent aquest d’allunyar-se del calaix men-
tre hi hagi obrers treballant en el seu interior o en els períodes
esmentats de compressió i descompressió.
Els temps de compressió i descompressió, els escalonaments i
pauses a realitzar en aquesta última, així com la durada màxima
del treball i, en conseqüència, el temps total màxim de per-
manència dels treballadors sota l'acció de l'aire comprimit, seran
els que es determinen en la taula adjunta.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 35
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

37. La compressió es farà en els temps indicats en la taula i mit-
jançant escalonaments cada 0,25 kg/cm 2 , romanent en cada pa-
rada el temps precís perquè no es faci la total compressió en un
temps menor que l'indicat.
La descompressió s'efectuarà en els escalonaments i parades
assenyalades a la taula, havent d'observar-se rigorosament els
períodes i parades finals.
Per a treballs a pressions superiors a 2,5 kg/cm 2 , la Inspecció
de Treball amb l’informe de l'Institut Nacional de Seguretat i
Higiene del Treball, determinarà la forma en què s'ha d'efectuar
la compressió i descompressió i la durada dels treballs corres-
ponents.
Per als treballadors que per primera vegada treballin en aire
comprimit o que tornin al treball després d'una interrupció d'un
any com a mínim, la durada del treball assenyalat a la taula haurà
de reduir-se a la meitat per al primer dia, quan la pressió no ex-
cedeixi de 2 kg/cm 2 , i per als dos primers dies, quan excedeixi
d'aquesta xifra.
Els temps de descompressió podran reduir-se com a màxim a la mei-
tat, en el cas de treballadors o personal de vigilància i comandament
que no hagin desenvolupat en l'interior del calaix treball físic i que
no hagin romàs en l'aire comprimit més d'una hora.
Quan el treball sigui executat a pressions inferiors a 1,5 kg/cm 2
és aconsellable que els treballadors, després de la descompres-
sió, romanguin al costat de l'obra per un període de temps no
inferior a mitja hora, i per a pressions compreses entre 1,5 i 2,5
kg/cm 2 , durant una hora, sense que durant aquest període de
temps realitzin cap activitat física.
Per als tractaments en la cambra de recompressió s'observarà
el disposat a la taula, si bé en la descompressió es romandrà en
cada pressió parcial o escalonament de pressió un temps de tres
a vuit vegades més gran que l'assenyalat en aquesta, d'acord amb
la intensitat dels trastorns anteriorment patits pel treballador
que ha determinat que s'efectuï la recompressió.
En les cambres d'equilibri i compressió, si s’s’escau, i en el lloc
adequat de l'obra, haurien de fixar-se en forma visible còpies de
la taula de l'article 27, indicant les precaucions que han d'adoptar-
se en la compressió i descompressió.
36

38. Es considerarà com a jornada de treball el temps de permanència
sota l'acció d'aire comprimit.
Dintre dels temps assenyalats com a màxims per a la durada del
treball, podrà realitzar-se aquest en dos períodes iguals, roma-
nent, ininterrompudament des del principi fins al final sense sor-
tir a l'exterior, o bé amb una sortida intermèdia del personal a
l'aire lliure, sent recomanable el primer sistema per a evitar una
nova descompressió i compressió del personal.
Entre el final d'una jornada de treball i començament de la se-
güent, haurien de transcórrer per als mateixos treballadors, al-
menys, un període de dotze hores, menys quan es tracti de can-
vis de torns, en què podrà reduir-se aquest període fins a vuit
hores i, com a màxim, una vegada per setmana.
Queda prohibit superar els límits establerts de durada màxima
del treball per a recuperar el temps perdut a causa d'eventuals
interrupcions, descans o per qualsevol altre motiu.
Equip de treball.
Les Empreses haurien de facilitar al personal que treballa en les cambres
de treball o de rescloses granotes o bussos i calçat impermeable.
Instruccions per al personal.
Tenen també obligació de facilitar al seu personal la formació
adequada sobre aquesta mena de treballs i mesures de seguretat,
forma de realitzar la compressió i descompressió, codi o siste-
mes de senyals convinguts i altres advertiments o recomanacions
que siguin convenients, tant a la feina com fora d'ella.
Reconeixement i sondeig dels terrenys.
Es realitzaran els reconeixements i sondejos oportuns per a
conèixer amb la més gran exactitud possible la naturalesa dels
terrenys, prestant especial atenció a la possible aparició de gasos
tòxics o perillosos per a, d'acord amb els resultats obtinguts,
disposar la forma de realitzar els treballs.
Quan durant la clavada d'un calaix es produeixi o hi pugui haver
aparició d'aquesta mena de gasos avisarà immediatament la Ins-
pecció de Treball respectiva i a l'Institut Nacional de Seguretat
i Higiene del Treball el Cap responsable de l'obra o persona que
representa l'empresa, amb la finalitat que en aquest Institut i
amb la urgència pròpia del cas es determini el que procedeixi.
Mentre, l'empresa acceptarà les mesures d'urgència que conside-
ri necessàries en defensa del personal de l'obra.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 37
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

39. Si persisteixen aquests gasos en concentració perillosa, haurà de donar-
se ordre d'evacuar del calaix a tot el personal amb la rapidesa necessària,
procedint-se a una enèrgica neteja d’aquests gasos pel temps que calgui,
fins a assegurar-se que l'ambient de la cambra de treball és normal.
A aquests efectes s'empraran mitjans adequats de detenció i anàlisi de
gasos i personal coneixedor proveït d'equips de protecció individual.
Proves i reconeixements de les instal·lacions.
Tots els elements sotmesos a l'acció de l'aire comprimit, tant els per-
tanyents a la pròpia instal·lació d'aire comprimit, compressors, dipòsits,
canonades, vàlvules, aixetes, etcètera, com els pertanyents al calaix,
cambres d'equilibri i de rescloses, xemeneia, cambra de treball i de re-
compressió haurien de ser assíduament vigilats pel cap responsable de
l'obra o persona que el substitueixi convenientment capacitada, i seran
sotmesos a les proves i reconeixements oficials determinats pels Re-
glaments tècnics especials d'aplicació o pels Serveis o Organismes de
l'Administració a la inspecció a la qual estiguin sotmesos l'obra o treballs
de què es tracti.
Donada la naturalesa de les instal·lacions i dels treballs sota l'acció de
l'aire comprimit, s'exigirà rigorosament l’acompliment del Reglament
Electrotècnic en BT, emprant material de la millor qualitat, tenint cura
de l'aïllament dels conductors i d'evitar descàrregues per fals contacte
d’aquests amb les masses metàl·liques del calaix i de les cambres.
La instal·lació elèctrica es vigilarà assíduament i es mantindrà en tot mo-
ment en bones condicions de funcionament, conservació i seguretat.
Quan en l'interior dels calaixos hi hagi necessitat de fer explotar
barrinades, aquests s’haurien d’utilitzar per personal expert i
ocasionar la menor quantitat possible de fums i gasos tòxics.
Els treballadors sortiran a l'exterior abans de l'explosió i després
d'aquesta s'efectuarà una intensa renovació de l'aire del calaix per a des-
allotjar els fums i gasos de l'explosió, no podent reprendre's el treball
fins que l'aire es trobi suficientment depurat.
Serveis higiènics i vestuaris.
Quant als serveis higiènics, es farà al disposat en el RD 1627/97
de 24 d'Octubre.
El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, exer-
cirà una funció col·laboradora i d'assessorament sobre el que es
relaciona amb la finalitat.
38

40. RESUM
Els primers experiments en cambres hiperbàriques daten del
1670.
La física aplicable als treballs sota pressió es correspon amb la
Llei de Boyle-Mariot, la Llei de Dalton i la Llei d'Henry
La teoria de la descompressió es basa en el coneixement previ
del que succeïx en el cos humà quan es respiren gasos a pressió
L'eliminació de gas en els teixits disminueix quan es puja a la
superfície
A mesura que la pressió ambiental disminueix es produeix un
excés de nitrogen que passa a la sang
Si la descompressió és ràpida o inadequada, la sang no pot dur el
nitrogen en solució, sinó que es formen bombolles
L'objecte de la descompressió és arribar a la superfície el més
ràpid possible sense causar accidents de descompressió, o sigui,
eliminar el gas sense que es formin bombolles
La malaltia derivada de la descompressió es produeix com a con-
seqüència de la formació de bombolles de gas que es desprenen
dels teixits on estan dissolts
La descompressió es realitza utilitzant unes taules d'immersió que
permeten al bussejador retornar a la superfície fent parades.
L'equilibri s'aconsegueix quan la pressió interna és igual que
l'externa
Segons la normativa espanyola sobre busseig, les taules de des-
compressió actualment vigents són les aprovades per Ordre Mi-
nisterial de 14 de octubre del 1997 i posteriorment modificades
per la Resolució de 20 de gener del 1999 (B.O.E. número 42 del
18 de febrer de 1999).
Els treballs i descompressió en cambres hiperbàriques han de
realitzar-se garantint la seguretat dels treballadors i la seguretat
de la màquina
Els treballs en calaixos d'aire comprimit vénen regulats per
l'Ordre de 20 de gener del 1956.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 39
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

41. 40

42. UD2
Índex
Objectius
2.1 Introducció.
2.2 Malalties descompressives
Resum
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 41
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

43. Objectius
En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l'alumne ha de ser capaç de:
-Conèixer totes i cadascuna de les malalties des-
compressives
-Conèixer els símptomes de cadascuna de les
malalties descompressives
-Conèixer els efectes perjudicials que cadascuna
de les malalties descompressives tenen per a les
persones
42

44. 2.1 Introducció
Abans d’entrar en l'exposició del que són les malalties descom-
pressives, recordarem que la Llei d'HENRY ens diu: que a tempe-
ratura constant i en saturació la quantitat de gas dissolta en un
líquid és proporcional a la pressió parcial del gas.
En el mecanisme de la respiració, es produeix un intercanvi gasós
en els pulmons (Hematosi) i, en aquest procés, les cèl·lules metabo-
litzen l'O2 , catalitzen el CO2 i els gasos nobles, però l’N 2 és un gas
inert, i no el poden metabolitzar.
Per tant, hem de recordar que el nostre organisme està for-
mat per líquid i teixits capaços de dissoldre gasos, i que nosal-
tres respirem aire (barreja de gasos) i com que tot l'anterior
s’acompleix per a les barreges, estem dissolent gasos en el nos-
tre organisme.
A la superfície ens trobem saturats pels gasos que conformen
l'aire i la pressió atmosfèrica.
Quan ens submergim respirem aire comprimit, iniciant un procés
de saturació per a les noves condicions de Pressió.
Quan ascendim i perdem pressió passem per un estat de sobres-
saturació i es formen bombolles que caldrà eliminar de forma
gradual (parades de descompressió), si no volem provocar un
accident de descompressió.
A les descompressions normals amb aire, havent respirat aire
atmosfèric comprimit, es consideren 12 hores com a temps de
saturació i altres 12 com a temps de dessaturació.
Es considera que un bussejador conté, aproximadament, un litre
d’N 2 dissolt procedent de l'aire que respira en superfície i que
en immersió respira aire a 5 ATA de pressió total (40m), durant
un temps suficientment llarg.
Per a arribar a l'equilibri gasós total (12h), el cos contindrà ales-
hores 5 litres d’N 2 . La tensió d’N 2 dissolt en el cos serà igual a la
pressió parcial de l’N 2 contingut en l'aire dels seus pulmons.
Entre les unions intercel·lulars (demosomes), queden petites
bombolles d’N 2 que pateixen l'efecte de la pressió, i segons la
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 43
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

45. Llei de Boyle-Mariotte el volum d'aquests nuclis es redueix a la
mínima expressió.
Quan el bussejador abandona el fons, i en disminuir la pressió
hidrostàtica, el volum de les bombolles d’N 2 augmenta i es va
adaptant als espais intercel·lulars fins que el volum arriba a ser
tan gran que els sobrepassa i s'allibera la bombolla.
En totes les immersions es produeixen bombolles que són elimi-
nades de l'organisme a través dels alvèols. Són les anomenades
bombolles assintomàtiques, detectades amb l'ús del DOPPLER.
Si el nombre de bombolles, i si la velocitat de la formació de
les bombolles supera l’anomenat factor crític, es manifesten els
símptomes de la I.D. Aquest nombre de bombolles d’N 2 poden
seguir diversos camins:
Unes queden atrapades en els propis teixits on s'han format
podent derivant en BENDS, picors, taques a la pell, etc.
Unes altres es mobilitzen en els territoris on s'han for-
mat i es mouen cap a altres parts, podent produir en el
seu desplaçament alteracions en els greixos que troben al
seu pas fins a introduir-se en l'espai intravascular.
Les bombolles que es troben en l'espai intravascular (sis-
tema venós), intenten seguir un circuit de tornada cap al
cor arribant fins a l'aurícula dreta, ventricle dret, artèria
pulmonar i arribar fins a la xarxa alvèol-capil·lar per a
eliminar-se a l'aire alveolar.
Durant el seu pas pel torrent sanguini, depenent del nú-
mero i la velocitat d’embolització, poden donar lloc a al-
teracions en el flux sanguini.
Si el nombre de bombolles que arriben a la xarxa alvèol-capil·lar
és important pot derivar en un col·lapse de la xarxa i conse-
qüentment a un augment de la pressió vascular pulmonar.
Aquest augment de pressió pot afavorir el pas al torrent
arterial de bombolles d’N 2 , podent en aquest moment,
dirigir-se a qualsevol lloc. Si obstaculitzen artèries co-
ronàries podran desencandenar en un infart.
Si s'allotgen en el sistema nerviós central, donaran símp-
tomes neurològics.
44

46. A continuació d’aquesta llarga introducció-recordatori, anem a
explicar les malalties descompressives i les seves patologies que
és el que motiva aquesta Unitat Didàctica
2.2 Malalties descompressives
Definició:
Definim com a malalties descompressives, aquelles que es pro-
dueixen com a conseqüència del fet d'haver-se sotmès a una
pressió superior a l'ambiental habitual per un temps determinat,
respirant un gas inert (gas que l'organisme humà no empra en
cap procés bioquímic) i que en tornar a la pressió ambiental prè-
via o altra inferior a la pressió del treball, apareixen manifestant-
se amb signes i símptomes variables en funció del tipus i grau de
patologia.
2.2.1 Fisiopatologia de la malaltia descompressiva
Aquesta patologia es presenta com a conseqüència de la dissolu-
ció de gas inert, contingut en la barreja respirable, que a causa de
l’efecte de la pressió ambiental tendeix a dissoldre's en diferents
teixits del nostre organisme tal com descriu la Llei d'Henry i per
gradient de pressió, com descriu la Llei de Dalton.
Normalment el fet d'aquesta dissolució no ha de representar cap
accident o malaltia, si aquest gas surt del nostre organisme de la
mateixa manera que ha entrat.
El problema apareix quan no pot sortir d'una forma progressiva,
quedant atrapat en els teixits del nostre cos.
El pas de gasos entre els nostres teixits és un procés continu i
habitual de forma fisiològica en el nostre organisme.
Nosaltres respirem aire, que conté principalment Nitrogen,
Oxigen i Anhídrid Carbònic, i amb molta menor proporció al-
tres diversos gasos.
L'oxigen que respirem, necessari per a la vida de totes les nostres
cèl·lules, ha de passar des de l'aire, fins a l'interior de l'última i
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 45
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

47. més llunyana de les cèl·lules del nostre organisme, passant per
a això diferents barreres, sent unes vegades transportat i altres
vegades simplement filtrat o difós a través de membranes més o
menys permeables.
De la mateixa forma, les nostres cèl·lules en respirar generen un
gas tòxic que ha de ser eliminat del nostre cos i que utilitza el
mateix camí que va adoptar l'oxigen per a entrar, aquest gas és
l'anhídrid carbònic o diòxid de carboni o CO 2 .
Lògicament, l'aire fresc ambiental té una quantitat d'oxigen su-
perior a l'aire que exhalem nosaltres en cada respiració, ja que
una part d'ell ha passat al nostre organisme.
D'altra banda el CO 2 de l'aire fresc és molt inferior al que apa-
reix en l'aire que surt dels nostres pulmons evacuant-lo i nete-
jant el nostre cos.
Aquest intercanvi de gasos que marca la diferència entre l'aire
espirat i l'aire fresc, es realitza de forma continuada tota la nos-
tra vida.
L'oxigen de l'aire fresc, en una proporció propera al 20,9%, arri-
ba als nostres pulmons en la inspiració, allà, en la part més distal
de les nostres vies respiratòries, en l'alvèol pateix un procés
de difusió a través de la membrana alveolar i la membrana del
capil·lar que envolta l'alvèol.
Mentre l'oxigen es va difonent a través de la membrana per gra-
dient de pressió, el CO 2 que arriba a través de la circulació san-
guínia al capil·lar que envolta aquest alvèol, difon també cap a
aquest, intercanviant-se proporcionalment així CO 2 i O 2 .
Mentrestant, el gran component de la barreja que és el nitrogen,
també tendeix a passar aquestes membranes dissolent-se per
gradient de pressió mitjançant una constant de solubilitat.
Això representa que com més temps i més pressió es tingui,
més gas passarà dissolt a la sang a través de les membranes, sent
transportat fins als teixits, dissolt en el plasma.
En arribar al contacte amb les cèl·lules dels nostres teixits, on
s'intercanviarà CO2 i O2 , de passada es difondrà també el Nitrogen, ja
que la pressió parcial d’aquest en els teixits és molt inferior, i per gra-
dient de pressió es dissoldrà buscant un equilibri entre ambdós costats
de la membrana, situació que seria la de saturació.
46

48. En disminuir la pressió en els teixits on el nitrogen s'ha dissolt,
vam trobar un fenomen que es produeix a causa d’aquest canvi,
la pressió parcial del gas és ara superior en els teixits i menor en
el capil·lar, també menor que en l'aire que respirem.
Aquesta situació és la de sobressaturació del teixit de gas inert
respecte a l'aire.
En aquest moment, la difusió del gas s'inverteix des del teixit cap
al capil·lar, i des d'aquest a l'espai alveolar, des d'on s'expulsarà
a l'exterior a través de la nostra respiració.
Aquesta eliminació estarà limitada per una constant d'eliminació
que dependrà de cada gas inert i de cada teixit, per la qual cosa
variarà segons d'on surti i on passi.
Això pot representar que segons la velocitat amb la qual accedim
a la superfície (o pressió ambient) i el temps que hàgim donat a
aquests teixits sobressaturats per alliberar-se del gas inert, que-
di o no un excés de Nitrogen (en aquest cas) que pugui canviar
d'estat físic de dissolt (líquid) a gas formant bombolles.
El 1960, en Golding classifica la Malaltia descompressiva en tipus
1 i tipus 2, emprant el terme Bends per a referir-se als dolors
articulars que condicionaven els bussos a moviments i postures
antiàlgiques.
2.2.2 Causes de la malaltia descompressiva
La causa de la malaltia descompressiva és solament el no donar
el temps suficient per a què el gas dissolt en els teixits en surti,
impedint la seva sobressaturació.
La sobressaturació té un punt crític a partir del qual el gas dis-
solt es torna molt inestable, podent formar bombolles i en con-
seqüència provocar un dany allà on aparegui.
Diferents són els camins pels quals les persones accidentades no
han donat aquest temps suficient.
Pot ocórrer que un dia determinat, per unes condicions des de
metabòliques a físiques, com a circumstancials de la persona,
poden variar l'eliminació del Nitrogen.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 47
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

49. Això pot preveure's relativament i, davant de la sospita que es
produeixi alguna d'aquestes circumstàncies, el tècnic de la cam-
bra i el metge de la intervenció decidiran augmentar la seguretat
en la descompressió per a minimitzar el risc.
Per norma general, la majoria dels accidents es produeix per no
respectar les normes.
Cal seguir les pautes de les taules de descompressió, amb gran
respecte a la velocitat d'ascens o descompressió, i ser conscient
de la necessitat d'estar en bones condicions físiques des que
s'inicia la compressió, fins que es finalitza la descompressió.
És responsabilitat del treballador informar el tècnic de la cambra
si hi ha alguna causa de risc i del tècnic de cambra interrogar els
treballadors del seu estat durant el període de compressió i des-
compressió, per si s’s’escau realitzar la descompressió normal o
tabular amb més gran seguretat.
2.2.3. Etiopatogènia de la malaltia descompressiva
Podem dir que les causes principals d'aparició d'aquesta malaltia són:
No respectar les parades de descompressió.
No respectar la velocitat d'ascens.
No respirar correctament durant la descompressió.
No entrar en bones condicions físiques a treballar.
Temps molt llargs i pressions molt elevades.
Calor o fred ambiental.
Falta d'hidratació adequada durant el període de treball.
Malalties prèvies, descompressives o altres.
Tabaquisme elevat.
48

50. Consum d'alcohol o diferents fàrmacs.
Falta d'aptitud mèdica per al treball sota pressió.
Respectant les taules de descompressió existeix un 5% de
probabilitats de patir una malaltia descompressiva.
2.2.4. Classificació de la malaltia descompressiva
Tradicionalment s'ha classificat en dos tipus, tipus 1 o lleu i tipus
2 o greu. Màs recentment s'ha descrit el tipus 3 com a un accident
o malaltia descompressiva tipus 2 complicada amb una embòlia
arterial de gas.
Tipus 1:
Es caracteritza per l'aparició de signes i símptomes a nivell cutani,
articular i muscular conseqüència de l'aparició de bombolles de
Nitrogen en aquests teixits.
Aquests símptomes es caracteritzen per un prurit important de la pell,
amb rash cutani (eritema o taques vermelles de la pell, pell de taron-
ja, taques morades geogràfiques, augment de la sensibilitat cutània),
dolors articulars tradicionalment anomenats Bends, dolors musculars
que es caracteritzen per disminuir amb la compressió.
Aquests símptomes del tipus 1 desapareixen als 10' de tractament en
cambra hiperbàrica amb oxigen, sent d'aplicació una taula de tracta-
ment, o fins i tot respirant oxigen normobàric a les 2 hores.
Els accidents tipus 1, encara que lleus i que sense tractament eN2
o 3 dies desapareixen, mereixen ser visitats i tractats, ja que po-
den evolucionar ocasionalment a un accident tipus 2 i predisposen
a les lesions cròniques com l’osteonecrosi disbàrica que veurem
més endavant.
L'accident tipus 2 és el greu, ja que les seves manifestacions són
d'afectació neurològica, és a dir, funcions cerebrals i de nervis
perifèrics, sistema de l'equilibri central (cerebel·lós) o perifèric
(vestibular).
En l'accident tipus 2 poden presentar-se a més símptomes del tipus
1, però no és freqüent.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 49
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

51. Els símptomes principals són principalment medul·lars, afectant a la
mobilitat i sensibilitat d'extremitats inferiors, en forma de sensació
de formiguejos (parestèsies), pèrdua de força (parèsies), pèrdua total
de la força (paràlisi); afectació de l'equilibri per lesió de l'aparell ves-
tibular, o del cerebel, manifestant-se en forma de vertígens, nàusees i
vòmits, sensació de caiguda encara que s'estigui cinglat a una llitera.
L'accident tipus 3 no és més que un tipus 2 complicat amb una
embòlia arterial de gas; això suposa complicacions cerebrals vas-
culars greus que afegides al ja existent accident neurològic, com-
plica molt la recuperació de l'accidentat.
2.2.5. Omissió de descompressió
L'omissió de descompressió o la descompressió inadequada su-
posa un altíssim risc de patir la malaltia descompressiva.
Quanta més descompressió estigui pendent i s'ometi, més pre-
coçment apareixeran els símptomes d'accident.
Com més aviat apareixen símptomes, més greu és l'accident.
No obstant això, l'aparició de símptomes pot començar diverses
hores després de la despresurització.
L'omissió de descompressió per prevenció hauria de tractar-se com si es pa-
tís un accident descompressiu, realitzant una sessió de cambra hiperbàrica.
2.2.6. Utilització d’oxigen
La utilització d'oxigen per a la descompressió afavoreix molt
l'eliminació de gas inert, escurçant la descompressió i minimit-
zant el risc d'accident.
Per als tractaments en cas d'existir patologia és estrictament
necessari i bàsic, aplicant-se aleshores amb unes taules diferents
a les de descompressió, ja que el seu objectiu és eliminar les
bombolles de nitrogen que han quedat atrapades en els teixits.
Els símptomes són les sensacions que ens explica l'accidentat, per exem-
ple el dolor, però el signe és allò que nosaltres podem apreciar i valorar.
50

52. 2.2.7. Simptomes
Els símptomes són les sensacions que ens explica l’accidentat,
per exemple el dolor, però el signe és allò que nosaltres podem
apreciar i valorar.
Si veiem petites vesícules pel tronc i el cap, això és un signe, si la
persona ens indica que té picor, això és un símptoma, després de la
valoració d'ambdues coses es pot arribar a un diagnòstic (patrimoni
exclusiu dels metges), que en aquest cas pogués ser una varicel·la.
En la malaltia descompressiva els signes i símptomes són varia-
bles, tal com he descrit anteriorment, podent ser els següents:
Cutanis:
Taques vermelles a la pell.
Taques morades a la pell de forma geogràfica.
Pell rugosa o pell de taronja.
Pell marmòria.
Picors molt intenses a la pell.
Bends:
Dolors musculars principalment.
Dolors articulars.
Dificultat en el moviment pel dolor.
Toràcics:
Dolors toràcics.
Dificultat per a la mobilització respiratòria.
Dificultat respiratòria o dissenya.
Dificultat en l'intercanvi gasós o hematosi.
Neurològics (propis de l'accident tipus 2), poden ser a
causa d’afectació cerebral, cerebel·losa o medul·lar:
Paràlisi o parèsies d’EEII.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 51
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

53. Trastorns de la sensibilitat, hipoestèsies o hiperes-
tèsies o parestèsies.
Trastorns de la parla: disàrtria, afàsia.
Trastorns de la visió: diplopia, hemianòpsia, visió borrosa.
Trastorns de l'equilibri: Vertígens, inestabilitat en la marxa.
Trastorns auditius: hipoacúsia, acúfens, etc.
Trastorns vegetatius: dificultat en la micció, trànsit intestinal.
2.2.8 Tractament Hiperbàric
Davant de la menor sintomatologia en un bussejador de tot el que s'ha
dit amb anterioritat, el més aviat possible s'haurà d'evacuar l'accidentat al
Centre Hiperbàric més proper, però mentrestant i durant el temps que
duri l'evacuació, fins a la seva arribada al Centro Hiperbàric, s’haurà de:
Realitzar suport vital de l'accidentat.
Hidratar-lo si es troba conscient.
Subministrar oxigen normobàric al 100%.
Recomprimir-lo en Cambra Hiperbàrica.
Ambdós processos tenen el comú denominador de l'aparició de bom-
bolles, el primer com a conseqüència de la diferent solubilitat dels
teixits al nitrogen supersaturat existent com a conseqüència d'un canvi
de pressió baromètrica, i el segon com a efecte del pas al corrent san-
guini de bombolles a través del trencament dels sacs alvèolars produint
una variada simptomatologia fonamental de tipus neurològic.
Amb la recompressió en Cambra Hiperbàrica s'aconsegueix:
Una disminució del calibre de la bombolla. Durant la
descompressió a mesura que la bombolla es fa més pe-
tita és més inestable, en disminuir la seva ràdio i aug-
mentar la tensió superficial d’aquesta, a partir d'un cert
diàmetre la bombolla pot col·lapsar-se i reabsorbir-se.
52

54. Difusió (Eliminació deN2). Respirant oxigen al 100% el gradient de re-
solució i eliminació del nitrogen contingut en la bombolla és màxim.
Oxigenació de les àrees hipoperhundidas.
Fonamentalment, a nivell de sistema nerviós central, l'increment
de la tensió d'oxigen trenca el cercle viciós format pel fenomen
hipòxic que condueix al mal tisular, producció d’edema i deterio-
rament de l'apartament d'oxigen en aquell teixit.
Dit això, no queda més que veure com els especialistes actuarien en un
cas real, per la qual cosa a continuació es posen dos exemples d'accidents
disbàrics, i el seu corresponent tractament en cambra hiperbàrica:
2.2.9 Tractament d’accidents
Exemple nº 1
Un bussejador en finalitzar una immersió presenta paràlisi en
cama dreta.
Hi ha cambra, se li recomprimeix i, als 43 minuts en la profundi-
tat del tractament, desapareixen els símptomes.
En dur 11 hores i 15 minuts a 9 metres, s'interromp el subministrament
d'O2 , tornant a respirar-lo quan arriba a la parada de 6 metres.
Finalitzat el tractament normalment.
Va entrar en cambra a les 23:09 hores.
Velocitat de recompressió 22m/min.
Hi ha O 2 .
Exemple nº 2
Un bussejador va realitzar una immersió sense tenir en compte
els factors de seguretat.
Després de sortir a la superfície té un atac de pressió amb dolor
al genoll dret. S'aplica el tractament de recompressió mínima,
alleujant-se els símptomes als 5 minuts a 18 metres.
Va començar el tractament a les 09:14 hores.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 53
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

55. RESUM
Les malalties descompressives són les que es produeixen com
a conseqüència d’haver-se sotmès a una pressió superior a
l’ambiental i no haver realitzat el procés de recompressió co-
rrectament
Les malalties descompressives poden produir diferents símpto-
mes: Cutanis, Bends, Toràcics i neurològics
El tractament hiperbàric, consisteix a efectuar la recompressió
en un Centre Hiperbàric adequat, amb cambra hiperbàrica.
S’haurà de fer el suport vital a l’accidentat, hidratar-lo si es tro-
ba conscient, subministrar-li oxigen normobàric al 100% i re-
comprimir-lo en la cambra hiperbàrica esmentada
54

56. UD3
Índex
Objectius
3.1 Introducció
3.2 Accidents disbàrics
Resum
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 55
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

57. Objectius
En finalitzar la Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de:
Conèixer tots i cadascun dels accidents disbàrics
que poden produir-se en els treballs hiperbàrics
Conèixer els símptomes de cadascun dels accidents
disbàrics
56

58. 3.1 Introducció
Els accidents disbàrics o accidents produïts per una mala o nul·la
descompressió, produeixen diverses patologies sobre les perso-
nes que realitzen els treballs en ambients hiperbàrics
En aquesta Unitat Didàctica, s’explicaran amb detall aquests ac-
cidents disbàrics perquè els treballadors els coneguin i prenguin
consciència de les seves conseqüències
3.2 Accidents disbàrics
3.2.1. Barotrauma d’oïda
Tots els barotraumes obeeixen a la llei física de Boyle Mariotte,
ja descrita i explicada anteriorment.
Tal com diu aquesta llei, els canvis de pressió representaran can-
vis de volum de l’aire contingut en qualsevol cavitat.
En el nostre organisme tenim diferents cavitats aèries, que es veuran
influenciades pels canvis de pressió de l’ambient on estiguem.
A nivell de l’oïda, tenim una cavitat aèria parcialment o virtual-
ment comunicada que és l’oïda mitjana.
L’oïda mitjana es troba en un espai dintre de l’os temporal, sent tancat
per la seva banda exterior per una membrana anomenada timpà.
Té una comunicació amb la nasofaringe a través d’un tub flexible
que és la trompa d’Eustaqui.
A continuació de l’oïda mitjana ve l’oïda interna, estructura ner-
viosa formada pel laberint i els canals semicirculars, que es co-
munica amb la mitjana amb dues finestres, la finestra Oval i la
finestra Rodona.
CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 57
EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

59. 3.2.2 Etiopatogènia
Quan augmentem la pressió ambient al, el volum de l’aire de
l’oïda mitjana disminueix proporcionalment , sent necessari
introduir més aire per a mantenir el mateix volum i que “la
caixa” no pateixi aquests canvis.
Per a això, vam realit zar diverses maniobres amb la f inalit at
d’introduir aire en aquest a cavit at , la més freqüent en la vida
diària és deglutir, t ambé es comunica l’oïda mitjana amb la
nasofaringe al badallar i si no s’aconsegueix així, recorrem a
la maniobr a de Vasalva , fent pinça al nas i bufant sense deixar
sor tir l’aire.
Si no realit zem cap d’aquestes maniobres, l’aire de l’oïda mit-
jana tendir à a reduir el seu volum, arrossegant cap a l’interior
la par t més feble d’aquest a cavit at que és el timpà (membr ana
de car acterístiques similars al paper de fumar).
Això provocar à en principi una molèstia que r àpidament evo -
lucionar à a dolor, podent f ins i tot trencar-se cap endins (im-
plosió).
Si hem aconseguit compensar sense problemes, en disminuir
la pressió ambient al, el volum d’aire tendir à a augment ar, so -
br ant tot a la rest a que hi hem f icat .
Aquest aire sor tir à a tr avés de la trompa sense fer res, ja que
en augment ar de volum empenyer à cap a for a la membr ana
del timpà f ins al punt en què la resistència de la membr a-
na és superior a la de la trompa , obrint-se aquest a última i
escapant-se l’aire.
Si per qualsevol motiu la trompa ofereix més gr an resistència
a la seva ober tur a , el timpà es veur à empès cap a for a provo -
cant primer molèstia , després dolor, que anir à augment ant , i
si la trompa no s’obre i seguim disminuint la pressió, podria
trencar-se cap a for a (explosió), causant tots els símptomes
que descriuré a continuació.
58