Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010

Les empreses de Lleida i la seva àrea d’influència
i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Cinquena Enquesta
Explotació i anàlisi de la informació recollida a l‟enquesta 2010

Pere Mir (Universitat de Lleida)
Eduard Cristóbal (Universitat de Lleida)

Lleida, setembre 2010

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat de
Lleida i la seva àrea d’influència

2


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 4

2. PRINCIPALS RESULTATS ......................................................................................................... 8

3. EXPLOTACIÓ ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE LES DADES DE L’ENQUESTA ....................... 10

3.1. Equipament Informàtic ........................................................................................................................10

3.2. Connexió a Internet i correu electrònic ..............................................................................................17

3.3. Presència a Internet ..............................................................................................................................28

3.4. Comerç Electrònic ................................................................................................................................34

3.5. Perspectives de la ciutat i inversió en TIC ..........................................................................................43

3.6. Telefonia ................................................................................................................................................45

3.7. Teletreball .............................................................................................................................................48

3.8. Ocupació TIC ........................................................................................................................................49

3.9. Formació TIC .......................................................................................................................................54

3.10. Facturació anual de l’establiment i despesa TIC .............................................................................56

3.11. Activitat investigadora .......................................................................................................................57

4. UNA PANORÀMICA COMPARATIVA DELS RESULTATS .................................................... 62

5. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 69

6. ANNEX: QÜESTIONARI ............................................................................................................ 71

3


1. INTRODUCCIÓ

El present document conté l‟explotació estadística i l‟anàlisi dels resultats de la
Cinquena Enquesta sobre l‟ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions
(des d‟ara, TIC) que ha estat realitzada durant el segon trimestre de l‟any 2010 a
directius d‟empreses radicades a la Ciutat de Lleida i la seva zona d‟influència. Aquesta
cinquena onada arriba just dos anys després d‟haver fet la quarta, quatre anys de la
tercera, sis anys des de la segona i, seguint la mateixa cadència, vuit anys des de la
primera enquesta. Hom compta, per tant, amb una àmplia perspectiva temporal,
circumstància que dóna més rellevància al present estudi. En l‟elaboració del
qüestionari emprat en aquest estudi, el model del qual es troba a l‟annex, es parteix de
qüestionari aplicat a les quatre edicions anteriors, cosa que garanteix la coherència de la
investigació i facilita la comparació dels resultats al llarg del temps. Tot i així, s‟ha
incorporat una sèrie de qüestions noves a l‟enquesta per adaptar-la a la situació actual.
També s‟ha de remarcar que els resultats obtinguts es refereixen exclusivament al sector
privat, atès que no han estat enquestats organismes públics. Pel que fa a l‟àmbit
geogràfic de les empreses que formen la mostra, aquest correspon a empreses de la
ciutat de Lleida i de la seva zona d‟influència.

Els objectius d‟aquesta cinquena enquesta, seguint el camí traçat per les quatre
anteriors, han estat:

1) Esbrinar el nivell i tipus de recursos informàtics a disposició de les empreses,

2) Investigar l‟ús que se‟n fa de les TIC i les motivacions que hi ha al darrera,

3) Contemplar aspectes relatius a la despesa en R+D, control de qualitat i
innovació per part de les empreses lleidatanes.

4


A més, les preguntes addicionals que han estat afegides a l‟actual enquesta, han permès:

1. Sondejar la incidència en el sector on actua l‟empresa de la major mobilitat de la
població des de/cap a Lleida ara que el tren d‟alta velocitat està plenament consolidat
i l‟aeroport de Lleida-Alguaire comença a operar.

2. Avaluar com la Llotja de Lleida (Palau de Congressos) pot afectar la imatge i,
d‟aquí, quin grau d‟atracció econòmica de la Ciutat considera l‟enquestat que aquesta
infrastructura suposarà.

Un cop codificades i tabulades les respostes d„un centenar d‟empreses, s‟ha redactat
el present informe per tal d‟explicar els resultats. D‟aquesta manera, l‟Institut Municipal
d‟Informàtica (IMI-ACCÉS) disposa d‟una excel·lent fotografia del grau de difusió i
formes d‟ús de les TIC a les empreses de la ciutat.

Pel que fa a la selecció de la mostra d‟empreses entrevistades, la naturalesa de la
informació a recollir ha aconsellat aplegar les empreses en uns pocs macrosectors. En
concret, es tracta dels dos següents:

1) Empreses industrials i de la construcció, així com empreses de transport.

2) Establiments comercials destinats a la venda i establiments d‟altra mena de
serveis.

En concret, el nombre d‟empreses industrials i de la construcció entrevistades ha
estat de 36, 23 de les quals radicades a la Lleida ciutat i la resta a la seva àrea immediata
d‟influència. Pel que fa a les empreses comercials i a les de serveis, les enquestades han
estat 64, 54 de Lleida ciutat i 10 de la seva corona. Així doncs, 77 empreses enquestades
estan ubicades en el terme municipal de Lleida, mentre que 23 ho estan en els municipis
de l‟entorn.

5


No hi ha dubte que, d‟haver comptat amb més recursos, s‟hauria pogut treballar amb
una mostra més àmplia. Val a dir, però, que aquest és el cinquè estudi que es duu a
terme sobre l‟ús de les TIC a la capital de Ponent i entorn immediat, circumstància que
suposa cobrir un espai temporal de 8 anys. Aquest horitzó permet extreure conclusions
molt significatives. Tampoc pot perdre‟s de vista que els qüestionaris han estat
contestats mitjançant entrevista personal directa amb directius i representats de les
empreses. Aquest procediment si bé és el més laboriós i costos, té l‟enorme avantatge de
la seva elevada fiabilitat, apart de les nombroses consideracions addicionals de caire
qualitatiu que els entrevistats han aportat en el decurs de la conversa.

El present informe s‟estructura en tres grans apartats, el contingut dels quals és el
següent:

1) D‟entrada, s‟exposen molt succintament les principals conclusions de l‟estudi

2) Al capítol segon es comenten de forma completa els resultats obtinguts després
de l‟anàlisi estadística exhaustiva de les dades de l‟enquesta. Com és lògic, en el
text només s‟ha inclòs les figures i taules més significatives, a fi i efecte de
facilitar-ne la lectura. Aquest capítol constitueix el cos principal de l‟informe i es
divideix en els següents apartats:

a) Equipament informàtic: el qüestionari demana informació sobre el
nombre, capacitats, antiguitat i funcions dels ordinadors presents a
l‟empresa.

b) Connexió a Internet i correu electrònic: hom demana saber l‟existència, o
no, de xarxa local, tipus de connexió amb l‟exterior, característiques dels
treballadors amb accés a Internet i/o disponibilitat de correu electrònic,
principals usos d‟Internet, etc.

c) Presència de l‟empresa a Internet: es sol·licita si l‟empresa té WEB
pròpia, així com certes característiques d‟aquesta.

6


d) Comerç electrònic: en aquest punt el qüestionari aprofundeix en l‟ús
d‟Internet per a la gestió quotidiana de les compres i vendes de l‟empresa.
Hom afegeix preguntes relatives als avantatges o inconvenients trobats,
arribat el cas, en el flux de comerç electrònic de l‟empresa.

e) Telefonia: es tracta d‟unes poques qüestions sobre el servei de telefonia
convencional que disposa l‟empresa.

f) Teletreball: aquest apartat indaga l‟existència de teletreballadors a
l‟empresa.

g) Ocupació TIC: hom pregunta si hi ha treballadors especialitzats en el
manteniment i millora dels equipaments informàtics i de telecomunicacions
de l‟empresa, així com certs aspectes del seu perfil professional.

h) Formació TIC: s‟intenta esbrinar quants treballadors han rebut formació
informàtica a nivell d‟usuari, així com el lloc i cost d‟aquesta.

i) Facturació anual de l‟establiment i despesa TIC: volum de despesa de
l‟any 2007 en la compra de software i maquinari.

j) Activitat investigadora: per acabar, es pregunten els recursos destinats per
l‟empresa a R+D+i (Recerca, Desenvolupament i Innovació), així com al
control de qualitat.

3) Un darrer capítol serveix per a fer una valoració global de l‟estat de l‟ús de les
TIC per les empreses radicades a Lleida, així com una comparació amb
l‟evidència procedent d‟altres estudis semblants.

7


2. PRINCIPALS RESULTATS

Els principals resultats que s‟obtenen de l‟anàlisi de les respostes sobre l‟ús de les TIC
per part de les empreses de Lleida poden aplegar-se en els deu següents punts:

1. A l‟enquesta del 2008 es manté el percentatge residual d‟empreses, en concret el 4%,
que afirmen no disposar d‟ordinador. Aquest percentatge fou del 2,2% el 2008 i del 3%
el 2006. Així, doncs, el col·lectiu d’empreses sense ordinador és marginal. Val a dir
que totes les empreses sense ordinador pertanyen al macrosector del comerç i els
serveis. A més, el parc va essent progressivament renovat: el 35% dels enquestats han
adquirit d‟un a tres ordinadors al llarg d‟aquests darrers tres anys. Les xifres globals
indiquen que el 45,7% del parc de maquinari té una antiguitat menor als tres anys. Per
tant, es manté l’esforç sostingut de les empreses lleidatanes per anar actualitzant el
seu equipament TIC. De tota manera, atès esforç s‟hauria afeblit atès que dos anys
enrere aquesta proporció va ser el 55%.

2. El motiu principal per a la compra de l‟equipament informàtic ha estat la gestió
general de l‟empresa. Una tònica que ve repetint-se des de fa uns anys. Així, les eines
informàtiques s‟empren per emmagatzemar i gestionar tota mena d‟informació al servei
de la millora de la productivitat en els processos que duu a terme.

3. El 2004, el 83,5% de les empreses enquestades es trobaven connectades a la Xarxa.
Aquesta fou el 87,8% el 2006 i va pujar fins el 91% el 2008. Ara el percentatge és del
93%, de manera que la no connexió és anecdòtica. L‟accés a Internet s‟utilitza
principalment pel correu electrònic (en té 85 de les 92 empreses que han respòs la
pregunta), la cerca d‟informació, seguit de la transmissió de dades, les transaccions
financeres i la promoció comercial. Els tràmits amb l’administració via Internet han
passat a ocupar un lloc destacat (una tercera part dels enquestats).

4. Com en estudis anteriors, dins de les empreses, els ocupats amb accés a Internet són
els directius, els administratius i els quadres. Això resulta coherent amb l‟ús de les TIC
per a tasques de gestió i administració.

8


5. Més de la meitat de les empreses disposen de lloc web propi. L‟actual 57% supera
el 54% de l‟enquesta del 2008. Ara la proporció és deu punts superior a les xifres que es
varen donar a les enquestes del 2004 i 2006. La principal finalitat és facilitar informació
i la promoció de l‟empresa.

6. L‟ús de la Xarxa com a mitjà de comunicació corporativa, s‟acompanya del
manteniment de l‟aprofitament de les possibilitats que aquesta ofereix. En efecte, un
43% del total d‟empreses enquestades utilitzen Internet per a fer compres, una xifra
semblant a la de dos anys enrere, tot i ser sis punts més alta que la del 2006 i 22 punts
major que la de 2004. Pel que fa a les vendes a clients, la proporció ha anat pujant
progressivament: un 12,7 % dels enquestats el 2004, un 19,2% el 2006, un 17,5% el
2008 i enguany un 20% sobre el total de la mostra.

7. Pel que fa a la proporció d‟empreses que fa venda electrònica amb pagament on line,
la xifra continua essent baixa: només 12 empreses enquestades afirmen disposar
d‟aquesta possibilitat.

8. L‟associació amb altres empreses del sector per a fer compres/vendes conjuntes a
través de la Xarxa tampoc no acaba d‟arrencar. En cap enquesta des del 2002 s‟ha
arribat al 10% d‟empreses entrevistades.

9. El tren d‟alta velocitat i l‟aeroport de Lleida/Alguaire recullen opinions àmpliament
favorables, en forma de major mobilitat dels directius, l‟accés a més clients, etc.
Únicament un 10% de les empreses consideren que aquestes infrastructures han
significat una major pressió competitiva. També un 75% considera que el Teatre de la
Llotja tindrà efectes positius per la ciutat, enfront un 17% que opina el contrari.

10. La inversió en equipament i formació TIC sembla haver disminuït respecte
enquestes anteriors. Una situació que també afectaria a l‟activitat en R+D+i, més feble
que en anys anteriors. Per contra, l‟experiència en el control de qualitat (sobretot en
empreses dedicades a la producció de béns i la provisió de serveis especialitzats) es
manté.

9


3. EXPLOTACIÓ ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE LES DADES DE
L’ENQUESTA

L‟explotació de les dades de les enquestes segueix els mateixos 11 apartats de que
estava composat el qüestionari. Al marge de l‟anàlisi global de les dades, arribat el cas
s‟ha fet esment especial als possibles resultats particulars de cadascun dels macrosectors
considerats.

3.1. Equipament Informàtic
La distribució del nombre d‟ordinadors a les empreses enquestades des del 2002 és la
que mostren les taules següents:

Any 2002 Any 2004 Any 2006
Nombre Nombre Percentatge Nombre Percentatge Nombre Percentatge
d’ordinadors d’empreses d’empreses d‟empreses
Cap 6 7,5 % 7 8,75 % 4 4%
1-5 28 35 % 34 42,5 % 44 44%
6-10 12 15 % 17 21,25 % 16 16%
11-20 10 12,5 % 9 11,25 % 15 15%
21-40 9 11,25 % 4 5% 7 7%
41-100 8 10 % 6 7,5 % 10 10%
>100 6 7,5 % 3 3,75 % 4 4%
TOTAL 80 100 % 80 100 % 100 100 %

2008 Any 2010
Nombre Nombre Percentatge Nombre Percentatge
d’ordinadors d’empreses d’empreses
Cap 3 3% 4 4%
1-5 44 44% 40 40%
6-10 20 20% 18 18%
11-20 12 12% 9 9%
21-40 9 9% 12 12%
41-100 7 7% 9 9%
>100 5 5% 8 8%
TOTAL 100 100% 100 100%

Com ja va ser el cas els anys 2006 i 2008, també ara la xifra més comuna és la de
disposar d‟entre un i cinc ordinadors. Aquesta situació afecta el 40% de la mostra. La
proporció d‟empreses sense ordinador continua essent residual, amb valors que es
mantenen des de l‟any. Tampoc la resta de categories mostra oscil·lacions significatives.
De fet, totes aquestes petites variacions poden explicar-se per la pròpia naturalesa de la
mostra, la qual, convé no oblidar-ho, és petita i, per tant, propensa al fenomen esmentat.

10


Per macrosectors, la distribució del nombre d‟ordinadors és la següent:
Any 2010 Indústria, construcció i transports Comerç i serveis
Nombre d’ordinadors Nombre d’empreses Percentatge Nombre d’empreses Percentatge
Cap 0 0% 4 6,2%
1-5 7 19,4% 33 51,5%
6-10 8 22,2% 10 15,6%
11-20 3 8,3% 6 9,3%
21-40 6 16,6% 6 9,3%
41-100 7 19,4% 2 3,1%
>100 5 13,8% 3 4,7%
NS/NC 0 0 0 0
TOTAL 36 100 % 64 100 %

Les dades de dos anys enrere són les que figuren a continuació:
Any 2008 Indústria, construcció i transports Comerç i serveis
Nombre d’ordinadors Nombre d’empreses Percentatge Nombre d’empreses Percentatge
Cap 1 2,2 % 2 3,6 %
1-5 17 37.,7 % 27 49,1 %
6-10 7 15,5 % 13 23,6 %
11-20 5 11,1 % 7 12,7 %
21-40 5 11,1 % 4 7,2 %
41-100 6 13,3 % 1 1,8 %
>100 4 8,8 % 1 1,8 %
NS/NC 0 0% 0 0%
TOTAL 45 100 % 55 100 %

Com en enquestes anteriors, en el cas de les empreses industrials destaca el pes de
les que disposen de més ordinadors, si es compara amb la distribució del nombre de
màquines en el cas del sector del comerç i els serveis. Un resultat que reflecteix la
diferent mida de les empreses en aquests macrosectors.

Els enquestats també hagueren de respondre a la pregunta de quants d‟aquests
ordinadors tenien menys de tres anys d‟antiguitat. Les respostes obtingudes (94/100)
indiquen que un 37,2% dels enquestats que responen la qüestió ha adquirit d‟un a tres
ordinadors des del 2007, un 17% entre 4 i 10 i un 21,3% entre 11 i 100. Val a dir que
aquests percentatges, excepte el darrer, són inferiors als del 2008. També hi ha un total
de 22 empreses (de 94 que han respòs) no han comprat cap ordinador des del 2007, una
xifra que duplica l‟homònima del 2008.

11


Atès que hom coneix la distribució d‟empreses i ordinadors que declaren tenir, es pot
saber la xifra total d‟ordinadors del col·lectiu enquestat: 3.240 màquines enfront els
2.756 equips del 2008, els 2.487 de l‟any 2006 i els 1.532 de l‟enquesta del 2004.
Malgrat aquest resultat estigui influït per la mida de les empreses presents a la mostra,
sembla raonable sostenir que el parc d‟ordinadors a les empreses de Lleida ha anat
creixent.

Si es fa aquest càlcul en relació al nombre d‟ordinadors adquirits els darrers tres
anys, s‟obté la xifra de 1480 màquines, davant les 1.533 del 2008 i les 1.257 unitats de
l‟enquesta anterior. Malgrat el caràcter merament indicatiu que cal donar a aquestes
dades, ja que els enquestats responen de forma aproximativa i la repercussió del caràcter
de la mostra, la dada apunta que el ritme de renovació s‟hauria alentit, probablement
degut a la crisi econòmica d‟aquests darrers mesos. Tot i així, el parc de maquinari és
recent, atès que, tenint present els resultats del 2008, un màxim d‟un 95% dels
ordinadors tindria una antiguitat inferior als cinc anys.1

A la qüestió relativa al nombre de treballadors amb accés a un ordinador propi a
l‟empresa, les respostes obtingudes apareixen a la taula inferior (amb un total de 93
respostes vàlides). Com s‟ho observa, les dades globals han estat dividides per
macrosectors.

2008 2010
Nombre de Indústria, Comerç i Indústria, Comerç i
treballadors construcció i serveis construcció serveis
transport i transport
Sense 0 2 0 1
ordinador
1-10 26 38 14 45
11-20 4 7 4 6
21-50 6 5 8 3
51-100 4 0 5 1
>100 4 1 4 2
Total 44 53 35 58

1
És obvi que algunes màquines comprades aquests dos darrers anys poden haver substituït d‟altres
adquirides poc abans. Tot i això, el percentatge d‟ordinadors amb menys de cinc anys d‟antiguitat deu de
ser molt alt.
12


Un 71% de les empreses responen afirmativament a la pregunta de si tenen una xarxa
d‟àrea local (una xifra tres punts superior a la del 2008). Tant o més interessant és saber
a quines funcions es destinen els ordinadors. Una pregunta que s‟ha fet en tots i
cadascun dels estudis previs. La taula següent mostra, d‟una banda, el nombre
d‟empreses que han respost afirmativament i, de l‟altra, el percentatge d‟aquesta xifra
sobre el total d‟empreses que s‟han pronunciat en el punt esmentat.

Anys Administració Comptabilitat Vendes Compres Magatzem Producció Màrqueting Recursos Servei
General Humans postvenda
2002 68 67 54 52 42 35 24 32 28
(93,1%) (91,7%) (73,9%) (71,2%) (58,3%) (48,6%) (33,3%) (44,4%) (39,4 %)
2004 58 64 61 58 35 23 16 18 15
(72,5%) (80%) (76,3%) (72,5%) (43,8%) (28,8%) (20%) (22,5%) (18,8%)
2006 79 85 74 67 55 45 25 34 27
(95,2%) (97,7%) (89,2%) (88,2%) (85,9%) (78,9%) (50%) (70,8%) (57,4%)
2008 83 83 78 73 60 46 28 31 23
(89,2%) (87,4%) (83%) (77,7%) (66,7%) (51,7%) (31,8%) (35,2%) (25,6%)
2010 89 81 77 73 58 43 33 41 30
(92,7%) (84,4%) (80,2%) (76%) (60,4%) (45,3%) (34,7%) (43,1%) (31,9%)

Cal interpretar amb cura aquests resultats. S‟ha de tenir present dos aspectes crucials.
Primer, la pregunta era susceptible de resposta múltiple, figurant l‟administració general
com a primera opció. Segon, les empreses més petites no tenen diferenciades les
diverses funcions de la gestió empresarial. En qualsevol cas, pel que fa el capítol de
l‟administració general i la comptabilitat, els dos que obtenen més respostes, el nivell
d‟ús d‟eines informàtiques es manté molt alt des del 2002.

Pel que fa a la diferenciació entre els macrosectors Indústria, construcció i transports
(ICT) i Comerç i serveis (CS) , vegi‟s la taula següent:

Macro Administració Comptabilitat Vendes Compres Magatzem Producció Màrqueting Recursos Servei
sector General Humans postvenda
ICT 34 35 29 30 22 24 13 23 13
(94,4%) (97,2%) (80,5%) (83,3%) (61,2%) (68,5%) (37,1%) (65,7%) (37,1%)
CS 55 46 48 43 36 19 20 18 17
(91,2%) (76.7%) (80%) (71,7%) (60%) (31,6%) (33,3%) (30%) (28,8%)

La lectura acurada de la taula posa de manifest que les diferències responen a la
naturalesa de la pròpia activitat empresarial, amb un pes més destacat de la producció i
recursos humans en el macrosector ICT.

13


Fetes les anteriors explicacions, pot concloure‟s que no s‟aprecien canvis importants
al llarg de les cinc enquestes considerades, de manera que quasi la totalitat de les
empreses usa almenys un ordinador per al control de les seves principals operacions
econòmiques. La permanència d‟aquesta diagnosi durant els darrers vuit anys reflecteix
com d‟estès i quotidià és l‟ús de les eines informàtiques a les empreses de Lleida. És del
tot impensable que això pugui ser d‟una altra manera.

Així mateix, el capítol relatiu a l‟equipament informàtic s‟interessava per les
intencions de compra de més equipament informàtic l‟any 2010. Val a dir que el
nombre de respostes afirmatives és relativament alt: 36/99. Una dada que, pràcticament,
coincideix amb la de 2008 i 2006, tot i que supera el 18,8% (15/80) de l‟enquesta del
2004. Probablement, aquest fet reflecteix la voluntat d‟estar al dia en el maquinari que
l‟empresa utilitza. No hi ha una diferència destacable sigui per macrosector, sigui per
àmbit geogràfic. Només 8 de les 36 empreses disposades a comprar maquinari aquest
2010, declaraven no desitjar que comptés amb connexió a Internet.

També es preguntava pels motius que havien motivat la compra de l‟equipament
informàtic. Tal com es veu a la taula següent, d‟entre les respostes múltiples, destaca
l‟opció de la compra d‟ordinadors per a la gestió de l‟empresa.

Motius de compra d’equipament informàtic
Any
2006 2008 2010
Major productivitat 28% 62% 52,5%
Emmagatzemar informació 31% 69% 52,5%
Perquè en té la competència 0% 9% 7,5%
Gestió de l’empresa 49% 82% 90,2%
Comptabilitat 24% 58% 45%

Els percentatges que s‟observen a la taula podrien ser un indicador del caràcter
multifuncional dels ordinadors: es compren màquines una mica per a tot. En qualsevol
cas, l‟ordre de prioritats no s‟allunya d‟enquestes anteriors on, després de la gestió,
figurava l‟emmagatzematge de dades i la millora de la productivitat.

14


Per macrosector, el motiu de la productivitat s‟al·lega pel 56,2% de les empreses
industrials, construcció i transports que volen comprar equips informàtics, essent el 50%
en el cas del sector comerç i serveis. En la resta de motius no hi ha tampoc diferències
significatives.
Al final d‟aquesta primera part sobre l‟equipament informàtic, es demanava el grau
de satisfacció de les empreses amb el seu ús. Mentre que un 25 % de les empreses
enquestades respongueren el 2004 que no estaven satisfetes, a l‟edició del 2006 la xifra
va pràcticament desaparèixer (només un cas de 73 respostes). Pel que fa a l‟enquesta del
2008 també només hi havia un cas d‟insatisfacció entre les 51 respostes a aquesta
pregunta. El 2010, totes les empreses que responen a la pregunta es mostren satisfetes.
Com ja es va donar a entendre en anteriors estudis, la millora en el coneixement de les
eines TIC explica l‟augment del grau de satisfacció.
Quan es pregunta sobre les limitacions observades en els equips informàtics, la
dispersió és considerable. Les següents figures, referides a les enquestes de 2006, 2008 i
l‟actual, reflecteixen un canvi interessant: d‟una situació d‟empat múltiple entre el preu,
la compatibilitat, el cost de manteniment, l‟obsolescència ràpida i les fallades del
sistema, s‟ha passat l‟any 2010 a donar més importància als aspectes econòmics, això
és, el cost del maquinari i la factura del seu manteniment. Aquest segon capítol, que
perdura per la seva pròpia naturalesa en el temps, ha crescut molt significativament.
Probablement un indici de la voluntat de retallar despeses corrents en èpoques de crisi.

Limitacions de disposar equipament informàtic (%). Any 2006.

100
90
80
70
60 40,00
50
40 23,00 22,00
19,00 17,00 17,00
30
9,00
20
10
0
preu de compra cost de fallades del problemes de formació obsolescència altres
manteniment sistema compatib.


15


100
90
80
70
60
50 32,50
20,00 26,70 21,30 23,00
40 21,90
30
8,20
20
10
0


100
90
80
70
60 40,90
33,70
50
40 22,70 23,10 21,60 23,00
30 11,40
20
10
0

Cal apuntar que el percentatge de la categoria “Altres” s‟ha calculat sobre el
total de la mostra, mentre que la resta de categories el percentatge és sobre el nombre de
respostes vàlides (la meitat o més de la mostra els anys 2006 i 2008, i entre un 85-90%
l‟any 2010). Si hom divideix les respostes per macrosectors, excepte la qüestió de la
formació (que presenta un empat) a la resta de temes pesa lleugerament més el cas del
Comerç i els serveis.

16


3.2. Connexió a Internet i correu electrònic

En aquest segon apartat es troben les preguntes dedicades a conèixer el grau de
connexió a Internet i el nivell d‟utilització del correu electrònic per part de les empreses
lleidatanes.

3.2.1. Connexió a Internet

La primera dada que crida l‟atenció és que la majoria de les empreses enquestades
afirmen que es troben connectades a la Xarxa: 93 de 100. Dos punts més que el 2008,
any que ja va presentar un proporció un poc més alta que el 2006 (86 de 98 empreses
que responien). Val a dir que el 2004, el 83,5% de les empreses va declarar estar
connectades, així com el 85% el 2002. Davant aquestes xifres, queda clar que, al llarg
dels anys, el grau de connexió de les empreses de Lleida a Internet sempre ha estat
elevat. Dins el petit col·lectiu d‟empreses que no es connecta, destaquen les del sector
comerç i serveis.

Grau de connexió a Internet de les empreses de Lleida
(% 2002-2004-2006-2008)

91,0 93,0
100 85,0 83,5 87,8
90
80
70
60
50
40
30 15,0 16,5 12,2 9,0
20 7,0
10
0
2002 2004 2006 2008 2010

Amb connexió a Internet Sense connexió a Internet

17


Sigui el que sigui, no hi ha dubte que és un fet molt positiu que la connexió a Internet
es mantingui amb el temps, ja que això és un pas bàsic per a una posterior utilització
d‟aquesta infrastructura per fer-la servir tant de punt d‟informació, com a mitjà de
promoció o suport de vendes.

D‟altra banda, el tipus de connexió més habitual és mitjançant l‟ADSL2 amb un
95,7% (un 94,5% de les respostes el 2008 i un 77% el 2006), seguit de la XDSI3 amb un
valor a l‟entorn del 10% (que es manté des del 2006) i en tercer lloc es troba la RTB
(Línia Telefònica convencional) amb un 3,6%, gairebé la meitat de les dues darreres
enquestes. En aquest darrer punt, ha desaparegut la diferència entre macrosectors (solia
predominar el del comerç i els serveis). Pel que fa el cable, aquest només afecta 3
empreses, mentre que són 4 les que disposen de connexió punt a punt. D‟altra banda,
sembla haver desaparegut la diferència detectada l‟enquesta anterior entre les empreses
de Lleida ciutat i les de l‟entorn pel que fa a la connexió telefònica: aquesta era més alta
en el segon cas, circumstància que ara no s‟observa. Val a dir, però, que es tractava d‟un
nombre petit de casos i, per tant, afectat per la composició de la mostra.

Vegi‟s la següent figura, on hi apareix el percentatge de respostes en cada sentit i la
seva evolució en el temps.

2
ADSL (Asymmetrical Digital Subscriber Line): Línia de Subscripció Asimètrica Digital (ADSL).
Tecnologia DSL que permet al cablejat de coure telefònic convencional transportar fins 9 Mbps cap a
l‟usuari i fons fins 800 Kbps des de l‟usuari.
3
XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats): Tecnologia de transmissió que combina serveis de veu i
digitals a través de la xarxa en un únic mitjà, fent possible oferir als clients serveis digitals de dades així
com connexions de veu a través d‟un únic canal.
18


Tipus de connexió de les empreses.

4,0
5,00
3,8
2010 95,7
10,7
3,6
4,0
1,20
3,7
2008 94,5
11,0
6,1
1,0
2,0
5,0
2006 77,0
10,0
6,0
3,8
2,5
2,5
2004 63,3
10,1
15,2
10,3
7,4
0,0
2002 51,5
36,8
14,7

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Línia telefònica convencional XDSI ADSL Cable Punt a Punt Altres

En aquesta figura s‟observa que hi ha hagut un important creixement de la connexió
a través d‟ADSL des de l‟any 2002 en detriment, en primer lloc, de la XDSI (recordem,
però, que en aquell any es van incloure a la mostra les institucions, entitats que
preferentment utilitzaven aquesta tecnologia) i, en segon lloc, de la línia telefònica
convencional. També s‟observa una tendència a la baixa de la connexió punt a punt. Pel
que fa a la connexió a través del cable, no passa de tenir un paper testimonial.

S‟observa que a la major part de les empreses disposen de equips informàtics i de
connexió a la Xarxa, però una part important d‟elles té d‟un a cinc treballadors amb
ordinador connectat a Internet (35% en el global i un 57,7% en el macrosector Comerç i
serveis). Una dada que s‟explica per la petita mida de l‟empresa. Cal afegir que, al llarg
dels anys considerats, hi ha hagut una forta davallada de les empreses que no tenien cap
treballador connectat a la xarxa, fins arribar a cap els 2008 i 2010. Els resultats complets
es poden veure a la següent figura. Com s‟hi observa, el resultat més significatiu és que
ha desaparegut el cas del treballador amb ordinador sense connexió a Internet.

19


Número de treballadors amb ordinador connectats a Internet

25

20

15

10

5

0
0 1 2 3 entre 4 i 5 entre 6 i 10 entre 10 i 20 més de 20

2004 2006 2008 2010

Si s‟estudien aquestes dades amb més profunditat es veu que la penetració és més
gran en el col·lectiu dels directius on gairebé el 90% disposa de connexió a la xarxa. El
2008 hi va haver 47 respostes afirmatives sobre un total de 55. El 2006 la mitjana va ser
del 88,7 %. En el cas dels quadres, la proporció del 60% coincideix amb la de dos anys
enrere. La proporció d‟administratius amb connexió a Internet és del 80%, enfront el
74% del 2008 i més propera al 78% de fa quatre anys. Això s‟explica per la importància
de l‟accés a la informació en les tasques de gestió i administració de les empreses.

Mitjana de penetració d’Internet en funció del càrrec del treballador (2010).

87,80
100 79,80
90 68,80
80
56,70
70
60
50 31,60
40
30
20
10
0
directius quadres administratius oficials altres

20


Per a saber, però, el grau de penetració a les empreses de les TIC en general i
d‟Internet en particular, és important analitzar els usos que es donen a aquesta nova eina
empresarial que és la Xarxa. Així, la recerca d‟informació ocupa un 88% de les 92
empreses que han respòs la pregunta, proporció que fou del 85,4% (de 89 empreses) el
2008. Un 87% usen la Xarxa per transmetre dades (tres punts més que dos anys enrere) i
un 76% (un 69,3% el 2008) per a transaccions. Com en enquestes anteriors, el correu
electrònic és un servei usat massivament (un 93%) mentre que, però, la disponibilitat de
WEB afecta el 57% del total d‟empreses (que fou un 43% el 2008). Finalment, el
pagament de taxes i impostos telemàticament és una pràctica del 35% del total
d‟empreses i es repeteix la proporció del 35% de fa dos anys pel que fa a l‟ús de xarxa
per a tota mena de tràmits amb l‟administració.

Respecte a aquest tema, les figures exposades tot seguit mostren, d‟una manera
detallada, els usos que es fan d‟Internet en funció del sector al que pertany l‟empresa
enquestada, tant pel 2008 com pel 2010.
Principals usos d’Internet per sector (2008)

vendes al públic

vendes a distribuidors

compres a proveïdors

vídeo conferència
Comerç i serveis
selecció personal
Indústria, construcció i transports
anàlisi competència

tràmits administració

pagar taxes i impostos

promoció (web)

comunicació (e-mail)

transaccions financeres

transmissió de dades

cercar informació

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

21


Principals usos d’Internet per sector (2010)

altres

vendre a consumidors

vendre a distribuïdors

comprar proveïdors

vídeo conferència

selecció personal

anàlisi competència

tràmits administració

pagar taxes i impostos c
promoció (web)

comunicació (email)

transaccions financeres

transmissió de dades

cercar informació

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Indústria, construcció i transport comerç i serveis

El 2008 destacava, en primer lloc, que la Xarxa s‟utilitzava principalment per la
comunicació (la transmissió de correus electrònics), seguit per la cerca d‟informació.
També Internet tenia un paper força rellevant en les transaccions financeres, la
transmissió de dades i la promoció de l‟empresa. A l‟enquesta actual, es repeteix la
tònica. Uns usos que, ben mirat, ben poc han variat aquests darrers vuit anys.

Continua observant-se una petita diferència segons el macrosector, amb un
predomini ajustat de la Indústria, construcció i transports pel que fa a les transaccions i
transferència de dades, mentre que al Comerç i serveis Internet té un paper més
rellevant en promoció i relacions de compra/venda.

22


Com en enquestes anteriors, la videoconferència continua tenint un caràcter residual:
7 de 90 empreses manifesten usar aquest servei. El 2008, foren 4 empreses de 85.
Malgrat per a molt petites empreses aquest servei pot resultar prescindible, de ben segur
hi ha un ampli contingent de pimes que en podrien treure profit, però no ho fan.

En tots els estudis fets fins ara, es veu que cada vegada hi ha més diversitat d‟eines
TIC usades en la gestió empresarial, tot i que continuen havent-hi recursos encara poc
aprofitats, com és el cas de la suara esmentada videoconferència4, així com àmbits on
encara les eines TIC hi són poc presents com la selecció de personal o la venda a
distribuïdors i a clients. No obstant, hi ha usos emergents com la signatura digital,
pràctica emprada per 50 de les 91 empreses que han respòs la pregunta (els valors
corresponents a 2008 van ser de 24/81). Es tracta, sobretot, d‟empreses industrials,
construcció i transports. En qualsevol cas, la diagnosi exposada es va repetint any rere
any, cosa que fa pensar que la incorporació plena dels serveis de la Xarxa està resultant
ser més lenta del previst.5

Una dada positiva a remarcar és que l‟empresariat és molt conscient del tema de la
seguretat. Tots els enquestats que han respòs la pregunta (91 casos) utilitzen
regularment programari antivirus (el 2008 foren 88 respostes en aquest sentit) i un 72%
del total (dos terços el 2008) empren sistemes de protecció més avançats. Aquestes
dades són superiors a les de les enquestes anteriors. Com es constata la conscienciació
respecte als temes relacionats amb la seguretat i privacitat ha acabat essent unànime.

4
La videoconferència pot emular perfectament les reunions personals, essent algunes de les seves
aplicacions les següents: reunions de directius per a la pressa de decisions, reunions comercials,
presentació de productes dins de l‟empresa o a clients potencials, sessions de formació, selecció de
personal per destacar algunes.
5
Cal afegir en aquest apartat que un 36% dels enquestats indica que l‟empresa disposa de servidor propi.
El 2008 el percentatge fou del 27% i del 17% el 2006.
23


3.2.2. Ús del correu electrònic

El correu electrònic és una de les eines d‟Internet més interessants per a l‟empresa.
Pot ser utilitzat tant en l‟àmbit extern com a l‟intern, ja que permet enfortir la relació
amb els clients, millorar el flux d‟informació entre els empleats de la companyia i
perfeccionar el servei tècnic dels proveïdors. Tanmateix el seu ús és indispensable per a
l‟establiment i promoció de la imatge corporativa de l‟empresa. De fet, aquest és el
servei més utilitzat a Internet, seguit molt a prop de la World Wide Web.6

Les dades aportades pels enquestats corroboren el que s‟ha dit anteriorment, ja que
90 de les 91 empreses que han contestat la pregunta disposen, almenys, d‟una adreça de
correu electrònic pròpia de l‟establiment. Aquesta proporció fou del 93% i del 80% fa
dos i quatre anys, respectivament. Com es constata a la següent taula, tots els sectors
han augmentat l‟ús d‟Internet aquests dos darrers anys.
Grau d’utilització del correu electrònic a l’establiment 2010
(entre parèntesi l’any 2008)
Macrosector Total
Indústria Comerç i serveis
Recompte % de sector Recompte % de sector Recompte % de total
email No 0,0% 8,5% 1,1%
0 (2) 1 (4) 1 (6)
(4,6%) (8,5%) (6,7%)
Sí 100% 98,3% 98,9%
33 (41) 57 (43) 90 (84)
(95,3%) (91,5%) (93,3%)
Total 33 (43) 100% 58 (47) 100% 91 (90) 100%

6
Segons un estudi d‟AIMC (2008), dins d‟Internet el servei més valorat i utilitzat és el correu electrònic
(96,3%) seguit de la World Wide Web (92,9%). Per donar un exemple de la magnitud de l‟ús d‟aquest
servei, podem esmentar les dades aportades pel director general de la divisió de Telecomunicacions de
Siemens Espanya, les quals afirmaven que els usuaris d‟Internet envien a diari uns 30.000 milions de
correus electrònics a tot el món durant l‟any 2006
(http://www2.noticiasdot.com/publicaciones/2006/0606/0306/noticias/noticias_030606-03.htm).
24


Analitzant el nombre de treballadors que disposa d‟adreça personal de correu
electrònic, resulta que en moltes empreses el correu electrònic és una eina de
l‟organització com a tal (només a una empresa de 90 que han respòs cap treballador té
assignat un compte de correu, circumstància que afectava un 14,3% el 2008 i un 25 %
el 2006). Com era previsible degut a la mida predominant de les empreses, hi ha un
percentatge notable de casos on hi ha entre 1 i 5 treballadors que tenen compte propi de
correu: 34 de les 74 empreses que han respost a la pregunta. Això indica que fins i tot a
les empreses més petites, hi ha treballadors amb adreça corporativa de correu electrònic.
En efecte, la figura exposada a continuació posa de manifest la reducció progressiva
dels empleats sense correu, mentre creix el nombre d‟empreses amb tots, o bona part
dels seus treballadors, amb adreça de correu. A les empreses més grans, considerant per
aquestes les que tenen més empleats amb correu, el nombre de treballadors amb adreça
electrònica es manté força estable. Probablement, es tracta de treballadors a les àrees de
gestió i administració.

Número de treballadors que disposen de correu electrònic
(anys 2004-2006-2008-2010)

70
60,30
60 2004
51,3 2006
50 45,9 2008
41,7 2010
40
31,1
30 27,5
25,0

18,9
20 16,6 16,7
14,30
12,70 12,70
11,2 10,0
10
4,1

0
Cap entre 1 i 5 entre 6 i 20 més de 20

25


Així, si s‟analitzen aquestes dades de penetració del correu electrònic en funció del
càrrec de l‟assalariat, es pot assenyalar que, a l‟igual que succeeix amb l‟ús d‟Internet,
els directius, els quadres intermedis i els administratius en són els beneficiaris. Malgrat
no totes les empreses responen, un 77% (un 81,5% dos anys enrere) de les empreses
industrials, construcció i transport tenen tots els seus directius amb adreça electrònica,
xifra que puja al 88% (87% el 2008) en el cas de les empreses comercials i de serveis.
En el cas dels quadres, les dades són el 50% i el 72% respectivament. En el cas dels
administratius, però, les xifres són més altes: gairebé un 59% dels enquestats afirmen
que a la seva empresa industrial, de la construcció o de transports, tots els administratius
tenen adreça de correu electrònic. Aquest percentatge és del 78% en el cas del comerç i
serveis. Per contra, en el cas dels oficials i operaris, amb l‟excepció dels primers en el
cas del macrosector del comerç i els serveix, queda ben per sota la meitat el nombre
d‟empreses on tots aquests treballadors tenen adreça de correu.

Mitjana de penetració del correu electrònic en funció del càrrec del treballador

100 87,6 79,2
90
66,9
80
70 48,6
60
50
40
30 14,8
20
10
0
directius quadres administratius oficials altres

26


En aquest mateix punt, es va preguntar el número d‟adreces de correu associades a
l‟establiment. Atès que 90 empreses han respost a aquesta pregunta, la informació
obtinguda és força significativa. La següent figura mostra que el nombre d‟empreses
amb només una adreça ha anat baixant, mentre a anat pujant el d‟empreses amb més de
10 adreces de correu. La resta de casos es mouen entre el 15-20%. Malgrat els resultats
estiguin molt influïts per la mida de les empreses a la mostra, sí que resulta indiscutible
que les empreses han anat ampliant el nombre d‟adreces de conreu al pas dels anys.

Nombre d’adreces de correu associades a l’establiment

50 46,9
2004
45 2006
2008
40
35,4 2010
35 32,1
28,9 28,4
30 26,6
25,0 24,4
25
20,0 20,3 19,8
18,5
20 17,8
14,1
15 12,5 12,7

10

5

0
1 entre 2 i 5 entre 5 i 10 més de 10

Un altre element que determina el grau d‟adopció de les TIC per part de les
empreses, és la implantació, o no, d‟una Intranet. Les Intranets, es poden definir com les
xarxes electròniques entre les diverses àrees i oficines d‟una mateixa empresa. En
principi van ser desenvolupades per empreses internacionals amb la finalitat de facilitar
les seves negociacions internes a nivell mundial. Tot i això, és força significatiu que
empreses d‟una grandària més petita també l‟hagin adoptada. Pel que fa el present
estudi, 48 empreses de les 96 que responen tenen una Intranet. Una dada que supera el
un 36 % de dos i quatre anys enrere i que també supera clarament la del 20% de
l‟enquesta de l‟any 2002. Malgrat pels resultats dels estudis anteriors semblava com si
les empreses que sentien la necessitat d‟instal·lar una Intranet, ja ho havien fet, els
resultats del 2010 apunten que encara hi ha marge per a què més empreses instal·lin
xarxes d‟Intranet.

27


Un últim aspecte a tractar dins d‟aquest apartat és la qüestió de les plataformes per a
la transmissió de dades en l‟establiment. La majoria de les empreses declaren utilitzar
Internet com a principal plataforma (un 88%, davant un 86% el 2008 i un 74 % el 2006)
mentre que un 31,2% (un 21% fa dos anys i un 12% en fa quatre) afirmen utilitzar
l‟Intercanvi Electrònic de Dades (EDI)7. Aquesta menor proporció probablement
s‟explica perquè una plataforma EDI té un notable cost econòmic. Això ha dut a què
moltes empreses descartin el sistema EDI per a passar-se a tecnologies Internet més
flexibles i econòmiques.

3.3. Presència a Internet

Una de les variables més importants per reconèixer si una empresa aprofita realment
els beneficis que els hi aporta les TIC és valorar la seva utilització de la Xarxa. No és
suficient tenir accés a la mateixa, ja sigui com a font d‟informació mitjançant la World
Wide Web, o bé com a mitjà de comunicació a través del correu electrònic, tal com s‟ha
vist a l‟apartat anterior. El que cal, ben mirat, és tenir una presència rellevant.

Quan es parla de presència a Internet, hom es refereix a la disponibilitat per part de
l‟organització d‟un servei d‟informació a Internet, instrumentalitzat normalment a través
d‟una o més pàgines web en un servidor, propietat o no de l‟empresa.

A la pregunta de si les empreses disposaven de lloc web propi, la resposta ha estat
clara: un 73,7% ha contestat afirmativament. Cal subratllar que només un enquestat no
ha respòs. Per tant, doncs, hi ha hagut un salt en la disponibilitat de lloc web propi, atès
que el 2008 la resposta afirmativa fou d‟un 54% de tota la mostra. El percentatge del
2010 és 27 punts superior a la del 2006 i 2004. La resposta afirmativa té un cert major
percentatge en el sector industrial, construcció i transports, tot i que la mida mitjana de
les empreses és també més gran. Sigui la taula següent:

7
L‟EDI consisteix en la transmissió d‟informació (amb un format estàndard) entre empreses utilitzant
mitjans de comunicació electrònics.
28


Llocs web propis per sectors (2002-2010).
2002 2004 2006 2008 2010
Indústria 68,2% 50,0% 59,1% 57,1% 83,3%
Serveis 52,5% 53,2% 43,6% 57,7% 78,3%
Institucions 73,3% - - - -
Total 61,0% 51,9% 50,5% 57,4% 73,7%

No sembla, però, que les empreses enquestades que han contestat que no en tenen,
tinguin previst disposar de web propi durant l‟any 2010, tot i reconèixer que seria bo
tenir-ne.
Presència a Internet (WEB pròpia) de les empreses de Lleida

100

73,7
80
61,0
51,9 50,5 57,4
60

40

20

0
2002 2004 2006 2008 2010

En observar aquesta figura, es veu una relativa disminució durant les tres primeres
enquestes seguida de la recuperació el 2008 i, més clarament, el 2010. Això, en part,
s‟explica per la diferent composició de la mostra de l‟estudi del 2002. Cal recordar que
la primera enquesta incloïa les institucions, organismes pioners en tenir presència a
Internet, situació que orientava els resultats finals. Per contra, les enquestes dels anys
2004, 2006 i 2008 només han inclòs empreses i, per tant, les dades mostren un augment
de pàgines web pròpies.

29


Una altra dada rellevant sobre la presència de les empreses lleidatanes a la Xarxa, és
que aquesta comença a tenir història. De les 99 empreses que han contestat aquesta
pregunta, 46 afirmen tenir una antiguitat de més de cinc anys, 10 entre 3 i 5 anys, 4
entre 2 i 3 anys, 4 entre 1 i 2 i 8 fa menys d‟un any que disposen de lloc web propi.

Per una altra banda, pot afirmar-se que les empreses confien el disseny dels seus
llocs web a professionals del sector. Aquest és el cas de 44 de les 71 empreses que
responen la pregunta. No obstant, l‟auto-disseny no és menyspreable, ja que afectaria
unes 27 empreses).

El cost de manteniment del lloc web de l‟empresa, pot ser una mesura del grau
d‟implicació de l‟organització amb Internet. A la taula s‟exposen els resultats obtinguts
relatius a les 57 empreses que han respost a la pregunta.

Cost de manteniment del lloc web 2010
Nombre Percentatge
Cap 4 5,6%
Menys de 300 11 15,3%
De 301 a 600 15 20,8%
De 601 a 1.200 13 18,1%
De 1.201 a 3.000 7 9,7%
De 3.001 a 6.000 4 5,6%
De 6.001 a 12.000 2 2,8%
Més de 12.000 1 1,4%
NS/NC 15 20,8%

Com s‟observa a la taula, cap el 40% de les empreses implicades, ha gastat entre 300 i
1200€.

A la pregunta sobre el número de visites al seu lloc web, malauradament només hi ha
17 respostes significatives. Una xifra molt baixa que es ve repetint enquesta rere
enquesta. En sis casos, s‟afirma que han estat entre 50000 i 250 mil visites. La resta es
reparteixen entre la resta de categories. Fins i tot una empresa del sector del comerç i els
serveis, afirma que la seva pàgina web no ha estat visitada per ningú.
30


Un aspecte interessant és el fet de que la major part dels llocs web de les empreses de
Lleida, disposen de domini propi: 71/76, això és, un 93,4% d‟entre les respostes
aportades, enfront el 88,3% del 2008 i el 82,6 % del 2006). Això facilita l‟accés per part
dels usuaris de la xarxa, tan empreses com particulars. Respecte a l‟extensió del domini,
vegi‟s la taula següent:

Extensió del lloc web 2010
Extensió Nombre
.cat 15
.com 41
.es 12
.org 1
.net 1
Altres 1

Com s‟hi constata, un 21,1% té el “.cat”, un 57,7% el “.com” i un 16,9% el “.es”.
Unes xifres força properes a les 2008. De tota manera, el 2006, l‟extensió “.com”
dominava àmpliament amb un 75,4% amb la “.es” amb un 30,1%. Aquest any,
l‟extensió “.cat” no estava operativa. L‟enquesta no indica, però, els casos on es compta
amb vàries extensions.

Un altre element important per facilitar l‟accés als continguts dels websites és la
llengua en el que està escrit. Per regla general, els websites catalanes estan orientats cap
a la població del país, la resta de l‟Estat i Sud-amèrica. Això explicaria la presència del
castellà (65/72) i del català (64/72) mentre l‟anglès ocupa una llunyana tercera posició
(19/61). Altres llengües només es donarien en 5 casos. Mentre que l‟hegemonia del
català i el castellà no ha patit canvis al llarg dels anys, els resultats de les dues darreres
enquesta fan sospitar que la notòria presència de l‟anglès declarada els anys 2004 i 2006
podria haver estat inflada, sense descartar algun cas de renovació de la web que l‟hauria
deixat de banda.

31


La freqüència d‟actualització de les webs per part de l‟empresa, pot esdevenir un bon
indicador del grau d‟implicació que aquesta té amb la seva presència en la Xarxa i el
servei que ofereix als seus clients on-line. Es pot observar, en la resposta de les
empreses enquestades que disposen de pàgina web pròpia, que la seva actualització és
esporàdica: en 29 de 67 casos, una proporció inferior a la dels 2008 i 2006.
Simultàniament, una actualització diària o setmanal es declarada per 30 enquestats,
essent només 8 els que ho fan mensualment. Això pot venir explicat pel fet que moltes
d‟aquestes opten, ben mirat, per estar a la xarxa com un element més de la imatge
corporativa, dedicant-li uns recursos modestos, tant econòmics com humans. Això
suposa desaprofitar les possibilitats de la xarxa com un canal de comercialització
alternatiu o, més probablement, complementari.

Freqüència d’actualització de les webs (2010)

Menor Diariament
freqüència 20,9%
43,3%

Setmanalment
23,9%
Mensualment
11,9%

32


Una de les principals aplicacions d‟Internet, com ja ha estat comentat anteriorment,
és la seva utilització com a mitjà i suport de comunicació. De fet, la major part de les
webs al nostre país utilitzen Internet com a mitjà de comunicació corporativa. Ni que
sigui perquè la competència també hi és present. No obstant, d‟aquí no és deriva un ús
de la Xarxa en totes les seves possibilitats. Ben mirat, la majoria d‟empreses espanyoles
perceben Internet bàsicament com una eina per a facilitar informació de l‟empresa, fer
publicitat i, en segon terme, per a vendre i per a consolidar les relacions amb els seus
clients.

Com mostra la figura exposada a continuació, el principal motiu que argumenten les
empreses lleidatanes per estar presents a la Xarxa és donar-se a conèixer i fer promoció
i màrqueting. La fidelització dels clients rep un notori nombre de respostes, seguida per
la comunicació i les vendes. En darrer lloc, hi ha la selecció de personal. En aquest
darrer punt, hi ha 16 empreses, xifra clarament superior a les 6 empreses del 2008. Val a
dir que aquest ús ha aparegut en totes les enquestes, malgrat impliqui un nombre reduït
d‟empreses. En tots els capítols predomina el sector comerç, ja que més la utilitza com a
canal de venda i està més proper al consumidor final.

Motius de presència a Internet 2010

100
90 Indústria Comerç i serveis
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Informació de Promoció i Selecció de Fidelització Vendre Comunicació
l'empresa marketing personal clients

33


En general, es pot afirmar que les empreses enquestades consideren l‟experiència de
la seva presència a Internet com a positiva, ja que 57/71 empreses la valoren entre un 7 i
un 9 (en una escala de 10). Aquesta valoració s‟ha mantingut des de l‟estudi del 2006.
Cap empresa dóna un suspès a aquesta experiència.

3.4. Comerç Electrònic

En aquest quart apartat, s‟hi localitzen les preguntes dedicades a conèixer el grau
d‟utilització del comerç electrònic per part de les empreses lleidatanes.

3.4.1. El comerç electrònic i les compres

A la present investigació s‟observa que un significatiu 50% del total d‟empreses
enquestades utilitzen Internet per a fer compres, amb major o menor freqüència. Una
xifra cinc i onze punts superior a les del 2008 i 2006, respectivament. A la seva vegada,
el darrer dels anys esmentat, el percentatge havia augmentat en més de 16 punts
respecte a l‟enquesta del 2004, quan només un 22,8 % del total d‟empreses enquestades
afirmaven utilitzar la Xarxa per a fer les seves compres. D‟aquesta manera, aquest ús de
la Xarxa continua creixent, però a un ritme menor. Tot i així, encara la meitat de les
empreses no usa Internet per a fer les seves compres.

Si s‟analitza els percentatges per sectors, no s‟hi observa cap diferència. Un resultat
que contrasta amb el dos anys enrere quan el macrosector comerç i serveis destacava
lleugerament amb un percentatge del 51,9% dels enquestats que afirmaven utilitzar la
Xarxa per fer compres, davant un 39,5% de l‟altre macrosector.

I si analitzem aquestes dades en funció de la seva ubicació s‟observa que són les
empreses situades a la ciutat de Lleida les que estan lleugerament més inclinades a fer
compres a través de la Xarxa. Cal ser prudent, però, a l‟hora d‟interpretar aquesta
circumstància, ja observada els anys 2008 i 2006, ja que podria estar influïda pel petit
major pes que el comerç i serveis de la ciutat té a la mostra.

34


Compres a Internet en funció de la ubicació
Àmbit geogràfic Total
Lleida Fora Lleida
Compra a No 36 13 49
Internet 46,8% 59,1% 49,5%
Sí 41 9 50
53,2% 40,9% 50,5%
Total 77 22 99
100,0% 100,0% 100,0%

Internet és una gran oportunitat per fer compres de manera conjunta, i així
aconseguir millors condicions, encara que els resultats continuen mostrant que aquesta
pràctica és minoritària en les empreses enquestades. En efecte, només 12 empreses
afirmen que se associen amb altres empreses per a fer compres conjuntes a través de la
Xarxa. L‟any 2008 foren set, el 2006 eren 6 i l‟any 2004 només una. Cal afegir que 9
d‟aquestes empreses són del macrosector comerç i serveis. Aquesta és una situació,
doncs, que no sembla que vagi a canviar.

Només 33 empreses donen les seves xifres de compres per Internet i 38 ho fan sobre
el percentatge que aquestes representen sobre el total facturat. A la taula següent destaca
el fet que un 27% (tres punts més que el 2008) de les empreses fan grans compres (de
quantia superior a 60.000 euros). Hi destaca el sector serveis amb un 25%. També
podem assenyalar que 14 de les 33 empreses que duen a terme compres per Internet
gasten menys de 3000 €. Un resultat que apunta que són petites compres (material
d‟oficina, mobiliari, etc.) les que s‟efectuen per la Xarxa. També és significatiu que ua
tercera part dels enquestats que responen la pregunta afirmin no saber quina és la seva
xifra de compres per Internet. Una dada que també podria ser un indicador de l‟escassa
magnitud de les compres a la Xarxa. Si es comparen les dades del 2010 amb les del
2008, 2006 i 2004, es ratifica un canvi de papers. En aquella ocasió, foren les empreses
del sector industrial les que més es gastaven en compres a través de la Xarxa.

35


Xifra de compres per Internet
Sector Total
Indústria Serveis
< 300 0 5 5
% ,0% 16,1% 10,2%
entre 300 i 600 1 2 3
Xifra de % 5,6% 6,5% 6,1%
compres entre 600 i 3.000 3 3 6
% 16,7% 9,7% 12,2%
entre 3.000 i 6.000 1 1 2
% 5,6% 3,2% 4,1%
entre 6.000 i 12.000 1 0 1
% 5,6% ,0% 2,0%
entre 12.000 i 30.000 1 3 4
% 5,6% 9,7% 8,2%
entre 30.000 i 60.000 2 1 3
% 11,1% 3,2% 6,1%
> 60.000 4 5 9
% 22,2% 16,1% 18,4%
5 11 16
Ns/nc
27,8% 35,5% 32,7%
Total 18 31 49
% 100,0% 100,0% 100,0%

Les xifres de compres a través d‟Internet tampoc són gaire rellevants en termes
relatius: en un 71% de casos (poc més de dos terços el 2008) aquesta xifra representa
menys del 15% del total de compres. El 2006 la proporció fou del 56,3%. Es constata de
nou, per tant, un cert creixement de les compres per Internet. Es tractaria, però, de
compres de caràcter menor.

La següent figura mostra el detall de les compres on line dins el total de compres de
l‟establiment.

36


Percentatge compres online sobre compres totals (2006-2010)

2,6
entre 75 i 100% 6,1
12,5
13,2
9,1
entre 50 i 75% 6,3
7,9
entre 30 i 50% 6,1
12,5
5,3
entre 15 i 30% 9,1
12,5
26,3
entre 5 i 15% 18,2
18,8
44,7
<5% 51,5
37,5

0 10 20 30 40 50 60

2006 2008 2010

Finalment, es va preguntar a les empreses que realitzaven compres a través de la
Xarxa, si feien els pagaments a través d‟aquesta o per altres vies. En aquest apartat
també s‟observa una evolució positiva. Mentre que en l‟enquesta de 2004, només un
38,9% de les empreses els feien per Internet, el percentatge va pujar fins el 57,5% l‟any
2006 i, tant el 2008 com el 2010, la proporció és del 72%. De fet, tant si són petites
compres com més grans als subministradors habituals, és lògic que els pagaments es
facin a través d‟Internet.

3.4.2. El comerç electrònic i les vendes

Un 22,2 (22/99) de les empreses enquestades declaren utilitzar Internet per vendre els
seus productes o serveis. Aquesta dada va ser del 17,5% el 2008 i dos punts addicionals
inferior el 2006. Atès que aquesta darrera marcava una evolució positiva respecte de
l‟estudi de 2004 (el 12,7 % de les empreses utilitzaven la Xarxa per a vendre) sembla
que aquesta pràctica estaria relativament estancada. Per macrosectors, 15 de les 22
empreses correspondrien al comerç i serveis.

37


Si es parteix de les empreses que tenen presència a Internet, aquesta xifra puja fins al
30,1%. Hi destaquen clarament els establiments del sector de comerç i serveis (35%
davant del 23% de les empreses del sector industrial). Una distància semblant es va
donar dos anys enrere.

A l‟igual que en l‟apartat anterior, les empreses enquestades no semblen del tot
convençudes dels avantatges de l‟associacionisme a l‟hora de vendre a través de la
Xarxa,. Només un 10% del total de les empreses de la mostra (un 3% el 2008) afirmen
estar associades amb altres empreses per a fer vendes conjuntes a través de la Xarxa
(aquest percentatge puja fins al 13% si són empreses amb web pròpia). Uns valors molt
propers als d‟anys enrere. Aquesta situació tampoc sembla que vagi a canviar a curt
termini.

Pel que a les vendes es refereix, poques empreses han contestat quina és la seva xifra
de vendes i el percentatge que representa les fetes per Internet sobre el total. Més
concretament, han aportat una resposta concreta tot just 11 empreses. Quatre (3 de les
quals comercials i de serveis) superen els 60 mil € i tres no arriben als 600€. Pel que fa a
la proporció d‟aquestes vendes dins el total, 7 empreses declaren que representen menys
del 5% del total de la facturació. Cinc se situen entre el 15-30% i només una entre el 30
i el 50%. Com es constata, 13 han estat les empreses que han respost a la pregunta.
Totes aquestes xifres no s‟allunyen dels resultats de fa dos anys.

Hom ha intentat afinar més prim. Així, es preguntava quina proporció de les vendes a
altres empreses es feien telemàticament dins el total de vendes d‟aquest tipus. Sis
empreses declaren fer-ne la meitat o més (una de les quals el 100%). Pel que fa a les
vendes a particulars, dotze són les empreses que fan a través d‟Internet el 50% o més
d‟aquesta mena de vendes (dues de les quals el 100%). Les empreses que han respost en
ambdós casos han estat 14 i 15, respectivament. Finalment, 16 empreses han indicat que
han venut productes tangibles, mentre que 10 han estat serveis

38


De les empreses que realitzen comerç electrònic, 12/23 accepten pagaments on-line.
Aquests pagaments es realitzen sobre tot mitjançant tarja electrònica, mentre que la
transferència bancària ocupa el segon lloc. El reembossament només es dóna en tres
casos. En el capítol de la freqüència de vendes, 14 de les 21 respostes obtingudes parlen
d‟una o més vegades a la setmana.

L‟exposició feta els anteriors paràgrafs apunten en una direcció ben precisa: les
vendes a través d‟Internet no són una pràctica habitual de les empreses lleidatanes, cosa
que no és obstacle perquè hi hagi algun cas on les TIC s‟usen sistemàticament per
aquesta finalitat (i, probablement, moltes altres). Hi ha exemples ben singulars, en un
context on la gran majoria fa un ús ben limitat de les TIC. Una diagnosi que ve repetint-
se, sense canvis destacables, des de fa quatre anys.

També es va intentar desvelar el comportament del possible comprador a través de la
Xarxa. Així, 7 empreses de 17 que responen la pregunta indiquen que la meitat o més
dels que visiten la web un cop informats del producte, el compren i paguen a través de
la mateixa web. També es va preguntar quin percentatge de visitants un cop informats
duen a terme la compra de forma presencial. Aquesta qüestió fou contestada per 16
entrevistats, 13 dels quals van respondre que el 50% o més dels visitants de l‟espai
virtual compren de forma presencial. Malgrat l‟exigu de la mostra i la inevitable
dispersió dels resultats, sembla apuntar-se una major inclinació a informar-se de forma
virtual i dur la compra, si així s‟escau, de forma presencial. També cal indicar que, com
s‟ha exposat en altres apartats d‟aquest capítol relatiu a les compres, els resultats
obtinguts són força propers als del 2008.

Respecte als principals motius que justificarien el fer negocis a través de la Xarxa,
els empresaris lleidatans destaquen, en primer lloc, fer publicitat/millorar la imatge i,
després, obrir nous mercats i fer nous clients. La novetat a l‟enquesta actual és el motiu
de la rapidesa. No obstant, els resultats obtinguts es venen repetint enquesta rere
enquesta, tal com mostra la figura següent.

39


Motius per fer negocis a Internet

Altres
2006 2008 2010
Vendes

Innovació

Rapidesa

Major competitivitat

Publicitat

Majors beneficis

Rebre comandes

Relació proveïdors

Nous mercats

Relació amb clients

Reduir costos

0 10 20 30 40 50 60 70

Davant aquests resultats sembla apuntar-se que hom és conscient dels avantatges del
comerç electrònic. Però això només pot predicar-se d‟una minoria, atès que aquesta
percepció amb prou feines va guanyant pes. Quins són, llavors, els obstacles al comerç
electrònic que expliquen que sigui persistentment tant modest el nombre d‟empreses
que, de debò, el practiquen? Tant l‟enquesta actual com la del 2008, han aportat
respostes similars a aquesta qüestió: el posar a la venda un producte/servei que
consideren inadequat pel canal telemàtic, així com els hàbits del consumidor (cosa que
equival a reconèixer que els clients són del mateix parer). La diferència respecte l‟estudi
del 2006 es que destacats aspectes com la manca de finançament o la dificultat per
accedir a aquestes noves tecnologies, han desaparegut com obstacles. Respecte les
enquestes del 2004 i 2002, les principals diferències és que els temes de seguretat,
desconfiança en el pagament i la percepció de disposar d‟unes infraestructures deficient,
ara ja no són significatius.

40


Dit d‟una altra manera, s‟ha passat d‟una percepció que el comerç electrònic era una
novetat radical i que, per tant, arrossegava problemes tècnics i hom no sabia ben bé
quins usos tindria, a una altra en on els dubtes tècnics han desaparegut, alhora que
consumidors i empreses han delimitat perfectament quan és un canal comercial idoni i
quan no. La figura següent mostra les dades comentades.

Principals obstacles per fer negocis a Internet

Altres
Cap
Excessius costos de venda
Producte inadequat pel canal
Manca de finançament
Públic objectiu inadequat
Dificultat per accedir a les noves tecnologies
Conflicte de canals de venda tradicional
Logística/distribució
Velocitat de la xarxa
Mercat reduït (pocs internautes)
Hàbits del consumidor
Desconfiança en el pagament
Alt risc de virus o de pirates
Manca personal qualificat
Xarxa comunicacions lenta
Resistència del personal 2006 2008 2010
Despeses elevades
Resistència de la direcció
Desconeixement del mitjà

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

41


Concretant més les dades obtingudes a l‟enquesta del 2010 a propòsit de les
dificultats per a fer comerç electrònic, els resultats obtinguts han estat els següents:
només 8/87 respostes parlen de desconeixement del mitjà o dificultat per accedir a les
TIC, 12 de 88 de cost massa elevat de les eines informàtiques necessàries, 3/87
consideren que la direcció en recela, 1/87 al·lega resistència del personal, 3/87 lentitud o
manca de velocitat de la xarxa, 2/87 manca de personal idoni, 8/87 percep que hi ha un
elevat risc de ser atacat per virus informàtics, 10/88 no veuen clar les transaccions
financeres de caràcter electrònic, 32/92 en culpa els hàbits dels consumidors, 12 de 87
considera que hi ha pocs internautes, 9/88 hi veu problemes de logística per servir el
producte, 6/87 s‟imaginen conflictes amb els canals tradicionals, 18/89 apel·la a la
particular naturalesa de la seva clientela, 4/87 manca de finançament, 30/87 creuen que
serveixen un producte inadequat pel comerç electrònic, 5/88 apunten un augment dels
costos de venda i, finalment, 19/85 no hi veuen cap problema.

Com s‟ha dit, les raons relatives a la manca de recursos i de seguretat, les
resistències internes o l‟estretor del mercat virtual, i el desconeixement van a la baixa,
alhora que sobresurten els hàbits dels consumidors i el tipus de bé o servei que elaboren.
En altres paraules, les possibles dificultats objectives han desaparegut. Tothom té plena
consciència dels avantatges del comerç electrònic i, alhora, ben pocs perceben que dins
la seva empresa hi hagi barreres difícils de superar. El perquè aquesta modalitat de
comerç té un paper modest, cal buscar-lo en la naturalesa de l‟activitat que la firma
desenvolupa la qual, a parer dels seus gestors, no justifica la inversió i el desplegament
cap el comerç electrònic.

En aquest context, no resulta sorprenent que només 19 empreses que tenen
presència a la Xarxa declarin que, en un futur proper, potser realitzaran vendes per
aquest mitjà. El principal motiu que se sol adduir per no fer comerç electrònic és no
considerar-ho necessari (58/74). Ara bé, només 2 de 74 enquestats sostenen no saber res
del nou tipus de canal de comercialització i 6/74 no tenir cap empleat mínimament
preparat per fer un seguiment de les possibles operacions de comerç electrònic. Fins i
tot, només 4/74 esmenten que, possiblement, els seus equips informàtics no serien els
idonis per a dur a terme aquest tipus de comerç.

42


En definitiva, hom coneix força bé en què consisteix el comerç electrònic, també
sap dels seus requeriments tècnics, però no s‟anima a desenvolupar-lo apel·lant al tipus
de producte i/o clients que té.

3.5. Perspectives de la ciutat i inversió en TIC

En la present enquesta, a l‟igual que a les enquestes del 2004, 2006 i 2008, es va
considerar necessari introduir algunes qüestions que contemplessin elements que
conformen la nova realitat de Lleida. Més concretament, es van incloure una sèrie de
preguntes sobre els efectes que podrien tenir a les empreses de Lleida la millora de la
mobilitat de la població, la qual vindrà donada per la implantació de noves
infrastructures com el Tren d‟Alta Velocitat (amb connexió amb Madrid i Barcelona),
així com el recentment operatiu aeroport de Lleida. En aquest punt, la meitat de les
empreses (en concret, 49/98) afirmen que aquestes infraestructures sí les afectaran. Si
analitzem aquestes dades en funció del sector al qual pertanyen els enquestats, veiem
que el percentatge de les empreses del sector industrial és el 47,2%, una mica per sota el
51,6% de les del macrosector comerç i serveis. Un ordre i distància relativament ajustats
que s‟ha donat a vàries enquestes, amb l‟excepció del 2006. El que s‟ha reduït és el
nombre de respostes NS/NC. Si s‟estudien les dades en funció de la ubicació geogràfica,
no s‟aprecien diferències significatives.

43

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010

Ähnlich wie Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010 (20)

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010