1. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945) Tema 11. Històriadel móncontemporani. Batxillerat.

2. Índex Apartat 1: Causes de la guerra - L´ expansionisme de la l´ Alemanya nazi - L´ expansionisme de la Itàlia feixista - L´ expansionisme de l´ Imperi Japonès - Els pactes dels països aliats - Bàndols de la Segona Guerra Mundial Apartat 2: Desenvolupament de la guerra - Fases de la guerra 1) La “guerra llampec” (1939-1941) 2) La internacionalització del conflicte (1942-1943) 3) El viratge del curs de la guerra (1943-1944) 4) La derrota de l´ Eix i el final de la guerra (1944-1945) Apartat 3: Conseqüències de la guerra - Les conseqüències de la II GM es poden dividir en: 1) Pèrdues humanes 2) Efectes morals 3) Conseqüències econòmiques 4) Canvi de l´ escenari polític mundial - El repartiment d´ Europa - Les conferències de pau - Creació de l´ ONU

3. Apartat 1: CAUSES DE LA GUERRA Les causes de la II Guerra Mundial són, de manera molt resumida: L´ expansionisme militar del països amb règims feixistes: - L´ expansionisme de l´ Alemanya nazi - L´ expansionisme de la Itàlia feixista - L´ expansionisme de l´ Imperi Japonès 2) El desig dels Estats Units d´ expandir la democràcia capitalista a Europa i Japó i de frenar el feixisme. 3) El desig de l´ URSS de Stalin d´ expandir el comunisme per Europa.

4. L´ expansionisme de l´ Alemanya nazi El nacionalsocialisme era una ideologia militarista i expansionista. Hitler volia conquerir bona part d´ Europa per diverses raons: Unificar tots els pobles germànics, celtes i eslaus d´ Europa en un mateix imperi (el “Gran Reich”). Desig de vèncer els antics enemics de la Primera Guerra Mundial (França i Regne Unit). La guerra era la sortida econòmica de la crisi alemanya del període d´ entreguerres (fabricació d´ armes i municions, necessitat de matèries primeres i impossibilitat de retornar els préstecs rebuts). Alemanya abandona la Societat de Nacions a la “Conferència de desarmament de Ginebra” l´ any 1933, just amb l´ arribada de Hitler al poder. Comença una intensa militarització i una carrera d´ armaments a Alemanya.

5. L´ expansionisme de l´ Alemanya nazi L´ expansionisme nazi previ a la II Guerra Mundial va consistir en: L´ any 1936 Hitler recupera la Renània(regió del Rin, ocupada pels aliats perquè Alemanya no pagava les reparacions de guerra acordades al Tractat de Versalles). L´ any 1938 les tropes alemanyes envaeixen Àustria. Hitler fa un plebiscit (Anchluss) i els austríacs es mostren partidaris d´ unir-se a Alemanya. Els Sudets són una regió txeca fronterera amb Alemanya on vivien tres milions de persones de parla alemanya (i molt rica en recursos minerals). Hitler va conquerir els Sudets l´ any 1938, amb el beneplàcit del Regne Unit i de França que li van permetre a la “Conferència de Munic”. Mesos més tard (1939) Eslovàquia s´ independitza de Txecoslovàquia i Hitler ho aprofita per ocupar Txèquia. Alemanya ocupa el port de Memela Lituània (1939).

6. Alemanya en 1936 Mapa de l´ Alemanya del “Tercer Reich”. La zona amb ratlles diagonals de color vermell correspon a la regió de la Renània, ocupada pels aliats i que va reconquerir Hitler en 1936. També podem veure Àustria (que es va unir a Alemanya en 1938) i la regió txeca dels Sudets, annexionada per Hitler també en 1938. En 1939 es produeix l´ ocupació de tota Txèquia (Bohèmia i Moràvia) i del port lituà de Memel (a la part superior dreta del mapa, en color verd).

7. L´ expansionisme de la Itàlia feixista Itàlia també volia fer més gran el seu territori i, per això, va trencar els acords de la “Conferència de Berlín” ocupant un dels dos únics estats independents d´ Àfrica: Abissínia (Etiòpia) l´ any 1935. La Societat de Nacions va imposar sancions a Itàlia però Mussolini va sortir de la SN i es va aliar amb Hitler. Amb aquesta aliança neix l´ “Eix Roma-Berlín”. Alemanya i Itàlia, junts, van decidir recolzar a Franco durant la “Guerra Civil espanyola” (1936-1939) en contra de la SN. Itàlia conquesta Albània l´ any 1939. Neix el “Pacte d´ Acer” entre ambdós països (Alemanya i Itàlia): en cas de guerra s´ ajudaran mútuament.

8. Imperiitalià de Mussolini (1939) Al mapa es pot veure Itàlia i les colònies italianes: Líbia, Eritrea i Somàlia. A més, cal afegir les conquestes de Mussolini: Abissínia (al sud d´ Eritrea) i Albània (a la península dels Balcans).

9. L´ expansionisme de l´ Imperi Japonès Japó va quedar molt tocat amb la crisi econòmica derivada del “Crac del 29”. L´ emperador Hirohito va propiciar un règim de caràcter feixista i va decidir sortir de la crisi per la mateixa via que emprendrà Hitler uns anys més tard: expandint-se militarment. L´ any 1931 va conquerir la regió xinesa de Manxúria per crear un estat satèl.lit, Mantxukuo. L´ any 1936 Japó signa el “Pacte Antikomintern” amb Alemanya per ajudar-se mútuament en cas d´ enfrontar-se amb l´ URSS. Itàlia i l´ Espanya de Franco (en plena guerra civil) entrarien al pacte un any més tard (1937). L´ any 1937 comença la conquesta de Xina.

10. L´ Imperi Japonès els anys 30 Japó controlava la península de Corea, l´ illa de Formosa (Taiwan) i l´ estat satèl.lit de Mantxukuo (en color verd). Aviat començaran les conquestes de Xina i el Sud-est asiàtic.

11. Els pactes dels països aliats Regne Unit i França van trigar molt en establir una estratègia per frenar l´ expansionisme nazi i feixista a Europa. El primer pas va arribar a l´ agost de l´ any 1939 amb el “Pacte amb Polònia”: França i Regne Unit s´ enfrontarien a Alemanya si aquests ocupaven Polònia. [Els espies britànics havien descobert el “Protocol Hossbach” (1937) on Hitler ja havia planificat l´ inici de la guerra ocupant Àustria, Txecoslovàquia i Polònia, per aquest ordre]. La gran sorpresa arriba el mateix mes d´ agost. Dies més tard del “Pacte amb Polònia”, Hitler i Stalin es fan aliats: “Pacte Germano-soviètic” (23 d´ agost de 1939). La idea era repartir-se Polònia i cedir els països bàltics, Finlàndia i Bessaràbia a l´ URSS, a canvi de la no intervenció de Stalin en cas de guerra amb França i Regne Unit. Aquest pacte va propiciar la invasió de Polònia per part d´ Alemanya l´ 1 de setembre. Comença la II Guerra Mundial.

12. Caricatura de Hitler i Stalin El Pacte Germano-soviètic d´ agost de 1939 va ser el precedent immediat de la invasió polonesa que va donar inici a la Segona Guerra Mundial.

14. França (1939)

15. URSS (1941)

16. Estats Units (1941)

18. URSS (1939)

19. Itàlia (1940)

20. Japó (1941)

22. 1) La “Guerra llampec” (1939-1941) La II GM va viure quatre fases ben diferenciades: 1) “La guerra llampec” (1939-1941). Els alemanys porten la iniciativa de la guerra i fan avenços importants. Aquests van ser els fets més destacats: 27 de setembre del 1939: Alemanya i l´ URSS culminen la conquesta de Polònia. L´ URSS ocupa Finlàndia, Lituània, Letònia i Estònia (es porta a terme el “Pacte Germano-soviètic”). Abril del 1940: Hitler conquesta Dinamarca i Noruega per aprovisionar-se de ferro i carbó. Maig del 1940: Hitler conquesta Bèlgica i Països Baixos preparant-se per la conquesta de França. Juny del 1940: Hitler conquesta França. Françaqueda dividida en dos: el nord i l´ Atlàntic va ser ocupat pels nazis i la resta del país (centre-sud) sota govern del mariscal Pétain,col.laboracionista amb els nazis: neix la “República de Vichy”. Al poc temps, apareixen a l´ interior del país grups de resistència que lluiten contra els alemanys.

23. 1) La “Guerra llampec” (1939-1941) El Regne Unit es queda sol a la guerra contra Hitler, però el Primer Ministre Winston Churchill decideix continuar-la. Göring, cap de la “Luftwaffe” (força aèria alemanya) inicia un bombardeig massiu contra Londres i altres ciutats angleses: “Batalla d´ Anglaterra” (estiu del 1940- principis del 1941). L´ entrada oficial d´ Itàlia a la II GM es produeix el juny de 1940. L´ “Afrikakorps” del mariscal Rommel que dirigia a les tropes italianes va conquerir el nord d´ Àfrica i volia fer-se amb Egipte i l´ Orient Mitjà (amb l´ objectiu de controlar el Canal de Suez i el petroli àrab). 1941: Alemanya conquesta la península dels Balcans i Itàlia pretén fer-se amb Grècia sense èxit; seran els alemanys els qui acabin la feina (juny del 1941). 1940-1941: Hongria, Bulgària i Romania es fan aliats d´ Alemanya.

24. 2) La internacionalització del conflicte (1941-1942) Juny del 1941: Alemanya s´ està quedant sense diners ni matèries primeres per continuar la guerra. Hitler pren la decisió d´ envair per sorpresa i a traïció l´ URSS (per obtenir cereals i petroli del Caucas). En poc temps, els nazis conquereixen Leningrad (Sant Petersburg) i es queden a les portes de Moscou i Stalingrad. El cru hivern del 1941, la manca de carburant i la tàctica russa de “terra cremada” (destruir tot abans de la retirada) retarden l´ avenç nazi. L´ Imperi Japonès ha conquerit la costa de Xina,Indo-xina, Insulíndia, Filipines, Nova Guinea i moltes illes d´ Oceania. El proper objectiu és Austràlia. EUAvol frenar el domini japonès a Àsia-Pacífic i decreta un embargament comercial a Japó. El 17 de desembre del 1941 els EUA entren en guerra contra Japó degut al suposat atac japonès a la base aèria nord-americana de Pearl Harbor (Hawaii). Itàlia i Alemanya recolzen a Japó i declaren la guerra als Estats Units.

25. L´ ImperiJaponès l´ any 1942 En color blau i verd les possessions japoneses durant la II GM

26. 3) El viratge del curs de la guerra (1943-1944) A l´ hivern del 1943 els nazis pateixen la seva primera gran derrota: l´ URSS expulsa els nazis de Stalingrad i guanya la “Batalla de Kursk” (estiu de 1943) matant a milers de soldats alemanys i destruint bona part dels efectius militars. Els britànics, comandats pel general Montgomery, recuperen el nord d´ Àfrica (primavera del 1943). En juliol del 1943 els E.U.A. conquestenItàlia des de Sicília. Mussolini es rendeix, però Hitler el rescata ocupant el nord i el centre del país: neix la “República de Salò”, sota control dels nazis. No només a Europa perden la iniciativa els alemanys, a la zona del Pacífic EUAguanya importants batalles contra els japonesos (Midway, Guadalcanal) gràcies als poderosos portaavions nord-americans. Novembre del 1943: a la “Conferència de Teheran” Stalin (URSS), Churchill (Regne Unit) i Roosevelt(EUA) decideixen treballar junts per guanyar la guerra.

27. 4) La derrota de l´ Eix i el final de la guerra (1944-1945) Els alemanys estaven molt tocats per les derrotes contra els russos i per la intervenció dels EUA a Itàlia. Però la decadència de l´ exèrcit de Hitler arriba amb el “Desembarcament de Normandia” en juny de 1944. La batalla va ser molt cruenta però va permetre els aliats recuperar França i Bèlgica. La resposta desesperada de Hitler va consistir en fer un atac massiu a la regió de lesArdenes (sud de Bèlgica). Va fracassar perquè al centrar els seus esforços en el front occidental va deixar desguarnit el front oriental, propiciant l´ avenç de les tropes de Stalin. L´ Exèrcit Roig (URSS) va ocupar Berlín, la capital d´ Alemanya, a finals de 1944. Hitler i altres dirigents nazis es van suïcidar. Alemanya va capitular (es va rendir). La guerra del Pacífic, entre Japó i EUA Es va decidir amb la “Batalla d´ IwoJima” (1945) a favor dels nord-americans. Però el nou president dels EUA (Truman) va decidir llançar dues bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d´ Hiroshima i Nagasaki (agost de 1945). Japó es va rendir i la II GM va acabar.Les bombes atòmiques van matar a més de 100.000 civils i la radiació encara és present.

28. La primera bomba atòmica de la història Fotografia real de la bomba que va llançar l´ avió nord-americà “Enola Gay” a la ciutat japonesa d´ Hiroshima en agost de 1945.

29. Nagasaki (després de la bomba atòmica)

30. Apartat 3: LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA Les conseqüències de la II GM es poden dividir en: 1) Pèrdues humanes 2) Efectes morals 3) Conseqüències econòmiques 4) Canvi de l´ escenari polític mundial

31. PÈRDUES HUMANES El segle XX va ser el segle més immoral i sagnant de la història. Si la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola (entre d´ altres conflictes) havien sigut terribles, la II GM els va superar amb escreix. Va ser la pitjor guerra de tots els temps. Per què? 1) Per la quantitat de països, soldats i diners que es van posar en joc (va ser una altra “guerra total”). 2) Per les armes utilitzades, encara més mortíferes: les dues bombes atòmiques però també els bombardeigs aeris, els submarins, els portaavions, etc. 3) Genocidis (jueus, gitanos, eslaus) i repressió brutal contra els enemics polítics. 4) Però, sobretot, per la sistemàtica guerra contra la població civil que van practicar tots dos bàndols. Més de la meitat de les víctimes van ser civils.

32. Imatge de la ciutat alemanya de Colònia després dels bombardeigs aeris aliats

33. PÈRDUES HUMANES Van morir uns 58 milions de persones, a part dels 35 milions de ferits greus. El països més afectats van ser l´ URSS, amb 17 milions de morts, Polònia amb 6 i Alemanya amb més de 5. EUA va tenir uns 300.000 morts. L´ altre conseqüència humana van ser els 40 milions de desplaçats: persones que van haver d´ abandonar les seves llars per les ocupacions estrangeres, fugint de la guerra, per la destrucció de casa seva, perquè van ser deportats als camps de concentració o pels canvis de fronteres del final de la guerra.

35. EFECTES MORALS Occident en crisi. Dues grans guerres en menys de tres dècades era massa, i quan es van conèixer detalls esfereïdors encara va ser pitjor: camps d´ extermini nazis, bombes atòmiques, bombardeigs contra la població civil, milers d´ executats… El món no podia seguir funcionant així. Es va crear un Tribunal Internacional per jutjar “crims contra la humanitat”. Els dirigents nazis capturats van ser jutjats al “Procés de Nuremberg”.

36. Hermann Göring i altres dirigents nazis durant el “Judici de Nuremberg” Hitler i els altres destacats dirigents nazis es van suïcidar. Göring ho va fer poc abans de ser executat a la forca. Altres responsables nacionalsocialistes van fugir a Argentina.

37. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES Europa i Japó en ruïnes: infraestructures inexistents (carreteres, ponts, ferrocarrils, ports, aeroports), ciutats destruïdes per les bombes, camps de conreu i ramats abandonats, indústria dedicada a la guerra, etc. A més, cal afegir la situació de pobresa que va patir la població d´ Europa (manca d´ aliments, pujada del preu dels productes bàsics). I no ens oblidem de la pèrdua de joves en edat de treballar (manca de població activa). Els països estaven arruïnats i endeutats per l´ esforç econòmic que provocà la guerra. En canvi, per els EUA, la guerra va ser un bon negoci gràcies a la venda d´ armes als països europeus i la concessió de crèdits (préstecs). L´ URSS tampoc va notar tant la crisi: la seva indústria estava localitzada més enllà dels Urals, lluny de l´ escenari de guerra.

38. CANVI DE L´ ESCENARI POLÍTIC MUNDIAL La primera conseqüència política de la II GM va ser el fracàs del model feixista amb les derrotes d´ Itàlia, Alemanya i Japó. Encara que a Espanya i Portugal es van mantenir dictadures d´ aquest tipus durant bona part del segle XX. Europa havia quedat molt tocada de la Primera Guerra Mundial, fent que els EUA s´ haguessin convertit en la primera potència econòmica del món. Amb la II GM, Europaperd encara més pes polític. Els països europeus passen a estar controlats pels EUA o per l´ URSS. A nivell polític el món queda dividit en dos blocs: el món capitalista, on mana Estats Units i el comunista, on tot està dirigit per l´ URSS. La resta de països hauran de posar-se del costat d´ una d´ aquestes dues potències.

40. Regne Unit

41. França

42. Itàlia

43. Àustria

44. Grècia

45. Països del Benelux: Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg

47. Polònia

48. Txecoslovàquia

49. Hongria

50. Romania

51. Bulgària

52. Iugoslàvia (no aliniat)

55. Establir un govern comunista i prosoviètic a Polònia.

57. Les quatrezones d´ ocupacióalemanya

59. Dividir Alemanya en dos: l´ Occident capitalista i l´ Orient comunista. Berlín també quedaria dividida en aquestes dues zones.

60. Alemanya perdria les regions de Danzig, Stettin i Breslau a favor de Polònia.

61. Reparacions de guerra que hauria de pagar Alemanya (sobretot a l´ URSS). b)Nou mapa d´ Europa: Polònia, Romania i Txecoslovàquia perdrien territoris orientals en benefici de l´ URSS.

62. Les duesalemanyes Mapa de la República Federal d´ Alemanya (en verd festuc) i de la República Democràtica d´ Alemanya (en vermell).

64. L´ illa de Formosa (Taiwan) per Xina.

67. Impulsar la independència de les colònies.

68. Afavorir la cooperació internacional. L´ estructura de l´ ONU quedaria dividida en tres òrgans principals: Assemblea General: està formada per tots els estats membres. Pot aconsellar, però res més. Consell de seguretat: pot prendre decisions i està integrat per quinze membres: cinc països amb dret de veto (poden anular qualsevol decisió del Consell de Seguretat) que són: EUA, URSS (actualment Rússia), Regne Unit, França i Xina. Els altres deu membres es tornen cada dos anys. Secretaria General: amb seu a Nova York, està formada pel Secretari General i la resta de funcionaris. - També formen part de l´ ONU el “Tribunal de Justícia Internacional”, amb seu a L´ Haia o el “Consell Econòmic i Social” on s´ afavoreix la cooperació internacional amb organismes com la FAO (que lluita contra la fam al món) o l´ UNESCO (que protegeix el patrimoni cultural).