3. vegetal animal
és més gran és més petita
paret cel·lular gruixuda i rígida
envolta la membrana
no té paret cel·lular, té membrana
simple
té un o dos vacúols grans molts vacúols petits
té cloroplasts (clorofil·la): produeix
el seu propi aliment
té lisosomes: digerir les
substàncies que entren de
l'exterior
té forma polièdrica i fixa presenta formes molt diverses
el nucli sol estar a un costat de la
cèl·lula
el nucli està al centre de la cèl·lula
UNITAT 3UNITAT 3
4. ÉSSERS UNICEL·LULARS...
·Els éssers unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula, que fa totes les funcions vitals, com els bacteris i els
protozous: parameci, ameba, ...
UNITAT 3UNITAT 3
5. UNITAT
...i ÉSSERS PLURICEL·LULARS
·Els éssers pluricel·lulars estan formats per milers o milions de cèl·lules:
·alguns tenen totes les cèl·lules iguals, és a dir, no fan una funció específica,
·altres presenten molts tipus diferents de cèl·lules especialitzades a fer una tasca concreta.
6. UNITAT
·Els humans som éssers pluricel·lulars, i al nostre cos tenim diferents tipus de cèl·lules:
epitelialsneurones musculars
òssies globus vermells
7. UNITAT
TEIXITS
Les cèl·lules que tenen una estructura similar i una mateixa funció s'agrupen i formen teixits.
Al cos humà hi ha cinc tipus de teixits principals:
·El teixit muscular, format per cèl·lules musculars: músculs, estòmac i cor.
·El teixit epitelial, format per les cèl·lules de la pell o epitelials, protegeix l'interior del cos.
·El teixit nerviós, format per les neurones i ramificat per tot l'organisme.
·El teixit ossi, constituït per les cèl·lules òssies, constitueix l'esquelet.
·El teixit sanguini és un teixit molt especial perquè les cèl·lules (glòbuls vermells i glòbuls blancs)
no es troben unides entre si, sinó que estan immerses en un líquid anomenat plasma.
9. UNITAT
ÒRGANS
Un òrgan és una estructura formada per un o més tipus de teixits diferents relacionats entre si
que desenvolupa una funció determinada.
Exemples: l'estòmac, el bíceps, el cor...
10. UNITAT
APARELLS I SISTEMES
Un conjunt d'òrgans relacionats entre si forma un aparell, com ara l'aparell digestiu (constituït per
l'esòfag, l'estòmac, el fetge...), o bé un sistema, per exemple el sistema nerviós (que conté, entre
d'altres, òrgans com la medul·la espinal i el cervell)