1. ELS PEIXOS

2. EL NOSTRE PROJECTE D' AULA
ENGUANY HEM FET D' INVESTIGADORS I NVESTIGADORES SOBRE EL
TEMA TRIAT COM A NOM DE CLASSE: ELS PEIXOS.
FASES DEL TREBALL
0. DIBUIX D' UN PEIX ( IDEES PRÈVIES)
1. QUÈ SABEM DELS PEIXOS ( D' AQUÍ SURTEN ALGUNS DUBTES QUE
PASSEN AL SEGON PUNT)
2. QUÈ VOLEM SABER ( A MIDA QUE ANEM TREBALLANT-HI, VAN
APAREIXENT ALTRES DUBTES)
3. QUÈ VOLEM FER.
4. D' ON ENS INFORMEM I COM.
5. CREACIÓ DE L' ÍNDEX FINAL DEL TREBALL ( A MIDA QUE ANEM
ESBRINANT LES DIFERENTS PREGUNTES LES MARQUEM, EN EL
MURAL, AMB UN GOMET VERD. LES QUE NO TROBEM AMB VERMELL)
6. MURAL A L' AULA, TIPUS MAPA CONCEPTUAL QUE ENS AJUDA A
ORGANITZAR LA INFORMACIÓ.
7. DIBUIX FINAL ( COMPARATIU AMB EL PRIMER)
ORGANITZACIÓ
• DEL QUÈ VOLEM FER, REALITZEM LA MAJORIA DE PROPOSTES COM:
LA DECORACIÓ DE LA PORTA, PORTAR UNA PEIXERA,....

3. • DURANT EL 1R I 2N TRIMESTRE ANEM COMPLETANT I ACABANT DE
QUADRAR L'ÍNDEX FINAL.
• DEMANEM LLIBRES I CONTES A LA BIBLIOTECA DE L' ESCOLA I
TOOOOTS ELS QUE PORTEM DE CASA.
• DURANT EL 3R TRIMESTRE, ANEM PER FEINA!!!
➢ ENS ORGANITZEM PER GRUPS DE TAULA I, ENTRE TOTS I TOTES,
DEMANEM LA INFORMACIÓ AL BUSCADOR DE L'”ORDINADOR”. TRIEM
LA PART MÉS IMPORTANT DE LA INFORMACIÓ, LA LLEGIM I L'
EXPLIQUEM A LA RESTA DE COMPANYS/ES. AIXÍ, FINS COMPLETAR
BONA PART DE L' ÍNDEX.
➢ANEM CONFEGINT EL MAPA CONCEPTUAL QUE ENS SERVEIX COM A
FULLS DE TREBALL .
➢DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA: TOT ALLÒ COMPROVABLE AMB LES
MANS , HO REALITZEM.
➢ENS QUEDEN PREGUNTES QUE NO ACABEM DE PODER RESPONDRE,
-QUÈ FEM? HO CONSULTEM A DIFERENTS PERSONES: LA CIARA I LA
ROSER!!!!!
ANEM CONFEGINT EL NOSTRE LLIBRE: GAUDIU D' ELL!!!!!!

4. QUÈ SABEM DELS PEIXOS!
-MARC: EL PEIX GLOBUS ÉS RODÓ.
-ARNAU: MENGEN POC A POC. NEDEN A L' AIGUA.
-LAIA: TENEN ESCATES I MOLTES ESPINES.
-ANIOL I PAU: NEDEN POC A POC.
-ORIOL: TAMBÉ NEDEN PEL RIU I PEL MAR.
-IAGO: NO VAN PEL RIU PERQUÈ SE'LS EMPORTA LA “MAREA”
( CORRENT).
-NIL: SURTEN DE L' AIGUA PER A VEURE ELS “BARCOS”.
-JÚLIA: SI SALTEN PUGEN ALS “BARCOS”.
-ANNA: ELS PEIXOS MENGEN.
-MARTÍ: TAMBÉ RESPIREN.
-MANEL: RESPIREN COM LES PERSONES.
-ASSUMPTA: -COM HO FAN?
-TOTS : OBREN LA BOCA.
-POL I ABRIL: SE'LS HA DE DONAR POQUET MENJAR.
-MARTA: TENEN ULLS I BOCA.

5. -JOAN: OBREN POC LA BOCA.
-SERGI: VAN PEL FONS DEL MAR.
-AINA-INÉS-GUILLEM: ELS PEIXOS GROSSOS MENGEN
PEIXOS PETITS I SARDINES.
-ASSUMPTA: -LES SARDINES SÓN PEIXOS?
-TOTS: NOOOOOOOOOOO
-ASSUMPTA: -QUÈ SÓN? -QUIN ANIMAL ÉS LA SARDINA?
-TOTS: DESCRIUEN LA SARDINA SENSE DIR QUÈ ÉS.
-MANEL: POTSER ÉS UN TIPUS DE PEIX!!!
-GISELA: MENGEN PEIXETS.
-BERNAT: HE VIST UN PEIX QUE S' AMAGA A LA SORRA DE L'
AIGUA. HE PUJAT EN UN SUBMARÍ.
-AROA: ELS PEIXOS ES MENGEN.
-ASSUMPTA: -TOTS ES MENGEN?
-TOTS: NOOOOOOOOOO
-ASSUMPTA: -QUINS ES MENGEN?ALGÚ DIU QUE HA MENJAT
LLUÇ.
-GERARD: NEDEN RÀPID.-ADRIÀ: TENEN CUA.

6. ÍNDEX DEL QUÈ VOLEM SABER.
• -ELS PEIXOS DORMEN?- COM DORMEN?
• -QUÈ MENGEN?
• -COM SÓN PER FORA?
• TENEN ESPINES PERÒ..-QUÈ TENEN,MÉS, DINS EL COS?
- FAN “CACA” I “PIPÍ”?
- COM SUREN?
- COM NEIXEN? -PONEN OUS?
- COM RESPIREN? - ELS ENTRA AIGUA PER LA BOCA?
• -COM ES POT SABER QUIN ÉS MASCLE I QUIN FEMELLA?
• -PER QUÈ TENEN LA MATEIXA FORMA? - PERQUÈ ELS SERVEIX LA FORMA?
• -QUINS PEIXOS ES MENGEN I QUINS NO?
• -ELS DOFINS I ELS TAURONS SÓN PEIXOS?

7. - ELS PEIXOS DORMEN? - COM DORMEN?
NO TENEN PARPELLES, NOSALTRES SÍ TENIM
TENEN ELS ULLS OBERTS. PARPELLES. LES
QUAN DORMEN TANQUEM PER DORMIR.
S' ESTAN QUIETS. N' HI HA
QUE BUSQUEN LLUM, D' ALTRES
FOSCOR.

8. –EXPERIMENTEM I OBSERVEM FENT
LA DISSECCIÓ D' UN PEIX.
––
–
–
––

9. –QUÈ TENEN DINS EL COS?
TENEN OSSOS, QUE
SÓN LES ESPINES.
TENEN COR, BUDELLS, ESTÓMAC, RONYÓ
ALGUNS PEIXOS PODEN TENIR ALGUNA
DENT DINS LA GOLA.

10. –COM SÓN PER FORA?
TENEN EL COS
COBERT D' ESCATES
QUE ELS
PROTEGEIXEN DEL FRED.
TENEN ALETES I CUA
PER MOURE'S
PER L' AIGUA.
I L' OPERCLE PER PROTEGIR
LES BRÀNQUIES.

11. -QUÈ MENGEN ELS PEIXOS?
N' HI HA QUE SÓN CARNÍVORS,
N'HI HA QUE SÓN HERVÍBORS,
N' HI HA QUE MENGEN DE TOT.
DE TOT ALGUES
PLÀNCTON
ELS DE PEIXERA MENGEN
ALIMENT PREPARAT.

12. -COM NEIXEN ELS PEIXOS?
–PONEN OUS?
TOTS PONEN OUS.
EN UNS, LES CRIES
ES FORMEN
DINS EL PEIX;
EN D' ALTRES,
FORA.
EN NÉIXER SÓN
TRANSPARENTS.
POC A POC VAN
AGAFANT FORMA
I COLOR.

13. -COM RESPIREN ELS PEIXOS?
1 2 3
1. EL PEIX OBRE LA BOCA I ENTRA L' AIGUA. L'
OPERCLE ESTÀ TANCAT.
2. EL PEIX TANCA LA BOCA. L' AIGUA PASSA A LES
BRÀNQUIES. LA SANG RECULL L' OXÍGEN DE L' AIGUA
3. S' OBRE L' OPERCLE I SURT L' AIGUA SENSE OXÍGEN.
EL TAURÓ NO TÉ OPERCLE
BRÀNQUIES

14. -COM SUREN ELS
PEIXOS?
LA BUFETA NATATÒRIA
ÉS UN ÒRGAN QUE S' INFLA I
ES DESINFLA DE GASOS (QUE
PROVENEN DE LA SANG, DE L'
AIGUA) I FA QUE EL PEIX
PUGUI PUJAR I BAIXAR DE LA SUPERFÍCIE, ÉS A DIR,
NEDAR A DIFERENTS PROFUNDITATS SENSE GAIRES
ESFORÇOS.
HEM FET L' EXPERIMENT AMB UNA AMPOLLA, UN GLOBUS I
AIGUA.

15. -PER QUÈ TENEN LA MATEIXA FORMA?
-PER QUÈ ELS SERVEIX LA FORMA QUE
TENEN?
LA FORMA MÉS COMÚ
ÉS LA DE PILOTA DE RUGBY
PERQUÈ VAN MÉS RÀPID.
VIUEN AL MAR OBERT.
– HI HA PEIXOS QUE TENEN FORMA DE
GLOBUS I AMB PUNXES
PER DEFENSAR-SE.
–
– ALTRES PEIXOS SÓN PLANS I VIUEN
AL FONS DEL MAR. S' AMAGUEN A LA
TERRA.
LA FORMA DELS PEIXOS TÉ A VEURE AMB EL LLOC ON VIUEN!

16. COMPROVEM LA FUNCIÓ DE LA FORMA
DELS PEIXOS FENT UN SÍMIL AMB
PILOTES.
COMPROVEM LA VELOCITAT D' UNA PILOTA DE RUGBI I
UNA D' ESFÈRICA. LA PRIMERA VA MÉS LLUNY!!!
DESPRÉS HO PROVEM DINS L' AIGUA. AMB LES PILOTES
ÉS COMPLICAT, AIXÍ QUE HO FEM AMB UN PEIX DE LA
CUINETA I UNA PILOTA MITJANA. OBSERVEM QUE LA
PILOTA MOU MÉS L' AIGUA I QUE EL PEIX LLISCA
MILLOR.
–
–

17. -COM ES POT SABER QUI ÉS MASCLE I
QUI FEMELLA?.
MOLTS COPS NO ES POT
DISTINGIR EL SEXE, ENS
HEM DE FIXAR QUI POSA OUS
( ENS HA SEMBLAT DIFÍCIL)
EN ALGUNS CASOS, SÍ HO
PODEM SABER:
– PER LA MIDA: LA FEMELLA
ÉS MÉS GROSSA.
– PEL COLOR: EL DEL
MASCLE ÉS MÉS INTENS
– PER LA FORMA: ELS
MASCLES SÓN DE FORMES
MÉS ESTRANYES.
– PER LES ALETES: ELS MASCLES PODEN TRANSFORMAR LA
SEVA ALETA ANAL EN ÒRGAN COPULADOR.

18. -FAN “CACA” I “PIPÍ” ELS PEIXOS?.
LES DENTS DESGARREN EL MENJAR I EL
LLANCEN CAP A L' ESÒFAG FINS A L' ESTÓMAC. ALLÍ EL
MENJAR ES DESFÀ I PASSA AL BUDELL ON LA
SANG EXTREU EL MILLOR PEL COS.
LA RESTA PASSA A L' ANUS PER SER EXPULSAT A L'
EXTERIOR.
ELS RONYONS FILTREN ELS NUTRIENTS
DOLENTS DE LA SANG I ELS TREUEN CAP A
FORA PER UN FORAT PROP DE L' ANUS.
– PER TANT, ELS PEIXOS FAN “CACA” I “PIPÍ”.

19. –FEM UN MODEL D' APARELL DIGESTIU I
EXCRETOR DELS PEIXOS!.
–
LES MANS ES CONVERTEIXEN TROSSEGEN BÉ EL MENJAR L' ESTÓMAC ÉS COM UNA BOSSA
EN DENTS. . QUE VA A PARAR A L' ESTÓMAC. PLENA DE LÍQUIDS ÀCIDS ( VINAGRE).
LES RESTES, AMB ELS ÀCIDS, DE L' ESTÓMAC, ELS LÍQUIDS EL SÒLID NO NECESSARI
S' ACABEN DE DESFER NO NECESSARIS PASSEN PER PEL COS, PASSA PEL BUDELL
AMB MOVIMENTS DE L' ESTÓMAC. UN FILTRE I SURTEN PER UN FORADET: I, AQUEST, L'EXPULSA PER L' ANUS
PIPÍ!!! CACA!!!

20. -QUINS PEIXOS ES MENGEN I
QUINS NO.
LA ROSER ENS HA VINGUT A FER UNA XERRADA SOBRE
ALIMENTACIÓ SALUDABLE. HEM POGUT SABER QUE HI
HA PEIX BLAU I PEIX BLANC. EL BLAU TÉ MÉS GREIX
QUE EL BLANC, PERÒ ÉS UN GREIX SALUDABLE!!

21. –QUINS PEIXOS ES MENGEN I QUINS NO.
SI NO

23. -ELS DOFINS I ELS TAURONS SÓN
PEIXOS?
ELS PEIXOS NEIXEN D' OUS I TENEN
L' ALETA CAUDAL VERTICAL
DOFINS TAURONS

24. -QUÈ VOLEM FER?
– TAPAR LA PORTA “GUARNIR-LA”.
– FER EL MAR.
– DESPRÉS DE VEURE UN VÍDEO SOBRE EL PEIX
PALLASSO: ..PODEM POSAR ANÈMONES AMB UNS
PALETS I PLASTILINA. I A DALT HI POSEM BOLETES DE
PLASTILINA.
– POSEM MOLTES ANÈMONES I PEIXOS
PALLASSO; I..TAURONS LLUNY.
– TROBAR UNA MASCOTA.
– TENIR UNA PEIXERA.
– PINTAR PEIXOS.

25. FONTS D' INFORMACIÓ
– MIREM A L' ORDINADOR A L' HORA D' INFORMÀTICA.
– ANEM A LA BIBLIOTECA DE L' ESCOLA I DEL POBLE.
– MIREM VÍDEOS, LLIBRES.
– PREGUNTEM A PERSONES.

26. DIBUIXA UN PEIX (OCTUBRE)

27. DIBUIXA UN PEIX ( JUNY)