2. Què és un fòssil?
• Els fòssils són
restes d’éssers
vius que van viure
en el passat
• Els més comuns
corresponen a les
parts dures de
l’esquelet d’un
animal: ossos i
dents
Crani de Tyrannosaurus rex
3. Què és la fossilització?
• És el conjunt de
processos pels quals una
resta orgànica dóna lloc a
un o diversos fòssils.
• La fossilització acostuma
a donar-se a les parts
dures dels organismes,
com els ossos dels
vertebrats o els esquelets
externs dels invertebrats.
4. La fossilització: resultats
• En alguns casos excepcionals es poden arribar a
conservar les impressions de muscles i pell.
Granota del
Jaciment de
Libros (Terol)
Leonardo, Dinosaure
momificat (USA)
5. També són fòssils les restes de
l’activitat dels organismes quan
eren viusOus i niuades
Petjades
Copròlits o
excrements
Rastres d’invertebrats
6. Altres tipus de fòssils
fulles
insectes
pinyes
Gasteròpodes i moluscs
nous
7. Condicions òptimes de
fossilització
• Només una petita part
dels organismes i/o
activitats produïdes per
aquests resten
fossilitzats.
• Un ràpid enterrament i un
ambient amb poc oxigen
són els principals
requeriments.
8. Procés de fossilització pas a
pas
• La fossilització es desenvolupa en diverses etapes.
Perquè un organisme s’acabi convertint en fòssil cal que
hi hagi un ambient o bé molt sec o bé reductor, amb poc
oxigen, en el qual quedi enterrat.
9. Procés de fossilització pas a
pas
• És per això que la fossilització és més fàcil en
determinats llocs, com ara els deserts, les vores dels
llacs amb aigües someres i els meandres de rius
abandonats.
10. Procés de fossilització pas a
pas
• Després que les restes quedin enterrades, es
produeixen una sèrie de transformacions químiques on
s’intercanvien els elements orgànics de l’ésser mort amb
elements minerals procedents del sòl.
11. Procés de fossilització pas a
pas
• Els fòssils més comuns són els que corresponen a les
parts de l’esquelet, intern o extern, d’un animal.
13. Neteja i descobriment del
jaciment
En alguns casos s’han d’extreure
els estrats estèrils que cobreixen el
jaciments.
Un cop aflora la
capa, la neteja
ha de ser més
acurada.
A partir de l’aparició d’ossos comença
el treball de precisió sobre el fòssils.
14. La presa de dades
Coordenació de les dades.
Presa de dades tafonòmiques:
orientació, pendent...
Dibuix dels
fòssils
recuperats
15. L’extracció del material
En sediments “tous”
s’utilitzen punxons, bisturís,
pinzells
En sediments “durs”: Serres
radials, rotopercutors
16. L'elaboració de les “mòmies”
Les anomenades “mòmies” són embolcalls de guix o
poliuretà expandit que permeten l’extracció del fòssil,
juntament amb sediment, per tal de protegir la resta i facilitar
el transport fins el laboratori
17. Realització de la mòmia
El procés de preparació té dos passos imprescindibles: protecció dels fòssils
amb paper d’alumini i realització d’una carcassa (generalment de cartró) que
contindrà el poliuretà. Aquest s’aboca líquidament al contenidor i catalitza en
qüestió de minuts.
18. Extracció i transport de la
mòmia
• Un cop el poliuretà ha catalitzat ja es pot
procedir a l’extracció de la mòmia i transportar-
la al laboratori de preparació
19. Els treballs de restauració
• Un cop extrets els ossos, aquests van al taller de
restauració on es netegen, enganxen i reintegren, per
tal de poder realitzar l’estudi científic i, en el cas de tenir
suficient material, una reproducció dels animals en vida.
