1. Proveïment d’aigua
i
vies de comunicació
Marta Hernández Sitges
Andrea Llovera Gómez
Marta Nieto Ventura

2. Índex
• Introducció
• Proveïment d’aigua
• Aqüeductes
• Clavegueram
• L’aigua a casa
• Les vies de comunicació
• Tipus de carreteres i la seva construcció
• Els ponts
• Durant el camí
• Documents
• Les vies més importants

3. Introducció
Els romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció de
magnífiques obres públiques.
Van adornar les ciutats amb grans edificis, però el seu caràcter pràctic va fer que fossin
innovadors en la construcció de camins i carreteres i en el transport d’un bé tan preuat
com és l’aigua.

4. Proveïment d’aigua
El sistema d’abastiment d’aigua a Roma era tan avançat que tan sols
les modernes nacions industrialitzades l’han pogut superar

5. L’aigua era un bé importantíssim per Roma
Per això van tenir molta cura a l’hora de portar-la a les ciutats
i la van emmagatzemar i distribuir
Solien construir les ciutats a prop dels rius
amb
Pous per prendre les aigües subterrànies
Cisternes per recollir l’aigua de la pluja
Clavegueram
Pou romà
Ciutats sense aigua a prop aqüeductes

6. L’AQÜEDUCTE
Prenien l’aigua que una cisterna o
un petit embassament recollien
de la font i d’allà la portava fins a
les ciutats. La construcció habia
de tenir una certa inclinació en tot
el seu recorregut i habia de
preveure superar els obstacles del
terreny.
La canal coberta per on passava
l’aigua(specus) era de pedra amb
les parets impermeabilitzades.
Feia 2 metres d’alçada per un
d’amplada.

7. Els aqüeductes
Els romans van tenir molta cura a fer
arribar aigua abundant a les ciutats.
L’aigua era un bé importantíssim i molt
necessari, tant peral consum domèstic
com per a les termes, els tallers o les
indústries de la ciutat. Solien construir les
ciutats a prop del rius. Quan una ciutat no
tenia recursos aqüifers a prop, aleshores
calia anar a buscar l’aigua lluny. Els
romans aportaren una gran innovació: els
AQÜEDUCTES.

8. LES CANONADES
• Generalment eren de plom o
de terrisa.
• També eren de plom les
canonades de les cases que
disposaben d’aigua corrent, i
el seu consum era regulat per
aixetes. Però nomes
disposaven d’aigua corrent les
cases de les families més
benestants.

9. • L’especus anava arran de terra. En
arribar a la ciutat, l’aqüeducte entrava
per un lloc enlairat: unes arcades
sostenien la canal i permitien la seva
entrada per sobre de les muralles.
• Arribava al castellum aque, situat a la
part alta de la ciutat, i des d’allà es
distribuïa mitjançant 3 canonades:
• 1r- Se subministrava aigua a les fonts
públiques
• 2n. A les termes publiques
• 3r. A les cases privades

10. El Clavegueram
Els llocs més baixos de la ciutat, prop del fòrum, i altres depressions
del terreny entre els turons, com que eren tan plans que no podien
desaiguar amb facilitat, els va assecar fent unes clavegueres que recollien
l’aigua de la part més alta fins a portar-la al Tíber.
Lit Tivi, Els orígens de Roma

11. Clavegueres ( CLOACAE )
• Les clavagueres van començar a construir-se en
el segle VI a.C.
•Túnels subterranis coberts amb voltes de mig
punt.
• De grans dimensions, però també hi havia
petits reguerols al mig del carrer.
• Funcionament: recollir l’aigua de la pluja i els
residus de les cases i de les termes, que anaven
directes al riu, al mar o al camp.

12. La Cloaca Maxima
Les clavegueres petites desembocaven
en la Clavaguera Màxima, que anava des
del Forum fins el riu baix, d’uns 5 metres
d’amplada.
L’aigua no era potable, però procuraven
agafar-ne bones fonts. Una prova
tractava de ruxar aigua sobre un got de
bronze i veure si quedaven taques en el
got; altre, era bullir-la i verificar que no i
quedaven restes, i per últim era
averiguar si és podia coure en ella
verdures fresques amb gran velocitat.

13. L’aigua a casa
Van regularitzar la utilització de l’aigua mitjançant un
complex burocràtic

14. Cura Aquarum Cap de servei, coordinava el personal i controlava
l’abastiment
Aquarii Els tècnics
L’aigua corrent només es garantitzava als edificis públics i als privats més opulents
L’abastiment s’havia de pagar i depenia del caudal contractat
L’aigua no es podia derivar directament des dels aqüeductes, calia un dipòsit
S’havia de connectar el dipòsit amb el calix (tub curt de bronze)
Al calix s’acoplava la fistula (canonada de plom), que portava gravat el nom del
propietari
El primer tram de canonada estava decorat per evitar la seva falsificació
Els funcionaris controlaven que seguissin les normes i no treiessin més aigua
del permès.

15. Tenien l’aixeta monoromana, semblants a les nostres, se’n conserven pocs exemplars.
A casa també utilitzaven l’aigua de la pluja, que era emmagatzemada en cisternes.
Aquesta aigua servia per omplir els estancs de les domus.
També es van preocupar de la puresa de l’aigua, que s’aconseguia mitjançant la
instal·lació de filtres i fent passar l’aigua per diferents dipòsits, on quedaven les restes
d’impureses.

16. Les vies de comunicació
Els romans van ser els primers en fer una planificació detallada de la
xarxa de carreteres que necessitaven

17. A l’època arcaica, les connexions entre Roma i els centre veïns s’asseguraven
mitjançant
pistes traçades a través dels camps, que es ramificaven en totes les direccions a
través d’un
radi d’una vintena de milles, i que, amb el pas dels anys, van assumir la fisonomia
de calçades pròpiament dites.
Algunes inscripcions ens informen de l’elevat cost que tenien: un tam de vint milles
a una zona accidentada dels Apenins va costar, el 82 a.C, més de 150.000
sestercis, xifra enorme si la comparem amb els sestercis que cobraven els obrers de
Roma a mitjan del S.I a.C.

18. LES VIES DE COMUNICACIÓ
• Els romans van ser els primers
que van fer una planificació
detallada de la xarxa de
carreteres que necessitaven.
Aquesta planificació tenia una
finalitat estratègica: calia que
l’exèrcit es pogués moure
ràpidament des de qualsevol
punt del territori, per així poder
pacificar les revoltes que podien
tenir lloc en una extensió tan
gran.

19. Les vies romanes facilitaven la comunicació
entre les diverses poblacions , i van
millorar el comerç, les relacions entre la
població civil i la gestió administrativa.

20. DIFERENTS TIPUS DE CARRETERES
• Via: camí força
ample en el qual
podien creuar-se dos
vehicles
• Actus: camí que
permetia el pas d’un
sol vehicle o animal
de càrrega.
• Iter: camí per a
vianants, cavalls o
lliteres.

21. CONSTRUCCIÓ DE VIES
• Seguien la següent
tècnica:
• Primerament traçaven
el recorregut i
excavaven dos petits
solcs que recobrien
amb dues fileres de
pedres i el recobrien
en primer lloc amb
pedres de mida
mitjana sense res que
las unís(statumen)

22. • Seguidament, hi posaven
sorra o grava barrejada
amb morter(rudus)
• Finalment, ho recobrien
amb pedres esmicolades i
premsades(nucleus) o, en
les vies més
importants, amb lloses de
pedra ben
encaixades(stratum)
• El paviment queda un xic
elevat en el centre per
evitar que la via
s’inundés.
• Totes aquestes capes de
materials tenien un gruix
d’un metre
aproximadament, i
gràcies a la seva fermesa
les vies romanes han
perdurat fins als nostres

23. Els ponts

24. Els Ponts
Els enginyers construïen camins, però de vegades s’hi trovaben obstacles
com per exemples rius, aleshores construïen ponts.
Eren grans arcs de pedra fets amb enormes carreus units sense cap altre
material. Aquests arcs se sentaven sobre uns grans pilars.
Exemples:
El pont d’Alcàntara
El pont del diable

25. Pont de Salamanca
Pont de Piélago, Vilches

26. Durant el camí

27. A les principals vies podem trobar unes columnes de pedra en forma cilíndrica d’uns dos
metres d’alçada anomenades mil·liaris (milliarum).
Es col·locaven cada mil passos i s’indicava la distància recorreguda, o bé la distància fins al
punt d’arribada de la via.
Solien portar una inscripció amb el nom del constructor i la distància expresada en milles.
Al Fòrum de Roma trobem més famós, el milliarum aureum, des d’on se suposava que
partien totes les vies romanes.

28. Cada 10 o 15 km hi havien les mutatio, estacions de descans i canvi de montura.
Hi havia 1 mansio cada 3 mutatio, separades per uns 30-35 km. Per identificar-les,
sovint estaven pintades de vermell.
Estaven ben equipades i permetien passar allí la nit. Tenien servei de sopar, estables,
un ferrer i un encarregat de manteniment.
Sembla ser que tenien mala reputació i per això molts viatgers preferien acampar prop
utilitzar el deversorium (vivenda pública pels rics) o convidar-se mitjançant una carta de
presentació, la hospitum (hospitalitat).
Perquè viatgessin amb la protecció dels Déus, hi havien llocs de culte i temples al llarg dels
Camins. Sobretot estaven dedicats a la deessa Diana (guardiana de les carreteres) i a Mercuri
(Déu del comerç o dels viatjans). Els viatjans feien ofrenes per tenir un bon viatge.
També hi havien mausuleus o trofeus erigits en la glòria dels seus donants, gent rica o
Emperadors.
El principal beneficiari de les vies romanes va ser el Cursus Publicus, el servei postal de
L’Imperi Romà i l’exèrcit. El servei postal podia recòrrer fins 75 km al dia.

29. Gràcies als topògrafs, que van recollir moltes dades es van poder elaborar
els mapes.
Existeixen documents que aporten dades sobre la xarxa de vies en temps
de l’ Imperi Romà.
L’Itinerari d’Antoní:
De l’any 208, d’autor desconegut, recull les 372 vies més importants
des de Roma als punts més allunyats de l’imperi. Menciona les mansios i
les distàncies entre elles.
Tabula Peutingeriana:
És una còpia del segle XIII feta per un monjo d’Alsàcia del document
elaborat al principi del S.III per Castorius.
En 11 fulles representa el món conegut fins la època, des d’Anglaterra a
Àfrica del nord i de l’Atlàntic a la India.
Gots de Vicarello:
Al S.XIX es van trobar a Vicarello.Tenen gravats en diverses columnes els
noms de les Mansios i la distància que els separa, en la via que va des de
Roma a Cadis.

30. Les vies més importants
Les vies més importants:
• La Via Augusta
• La via de la plata
• La Via del Nord
• La Via de l’Atlantic
• La Via Mesetenya
• La Via XVII de Braga
• La Via Nova de Braga
• La Via XIX Braga
• La Via XX Braga
• La Via Lusitanorum

31. Moltes Gràcies!