Segona part del dossier "El tèxtil" de l'optativa d'ESO2 a l'Institut Banús. Tracta la història del sector.

1. Matèria Optativa de segòn d’ESO
ÂXÄ g¢åà|ÄÊ
XÄ
Curs 2010/11

2. Institut Banús
Curs 2010/11
Colònies al riu Ter
1. Colònia Recolons
2. Colònia Fàbregues
3. L'Herand
La revolució industrial ens va deixar un llegat patrimonial 4. Colònia Pernau
extraordinari. Els cursos alts i mitjans del Ter i el 5. Colònia Molinou
Llobregat ens ofereixen un paisatge esquitzat de colònies 6. Colònia Noguera
tèxtils. Petites ciutats industrials autàrquiques que 7. Sorribes o Can Jordana
trasbalsaren el món rural i canviaren la fesomia dels rius. 8. Estevenell o Matabosc
9. Colònia Llaudet
10. Colònia Espona
11. Colònia Jordana o Cal Gat
12. Bellver o el Pla'd'Estamariu
13. Can Botei o Agafallops
14. Santa Maria o el Roig
15. La Farga de Bebié
16. La Mambla
17. Borgonyà
18. Colònia Vila-seca
19. Colònia Imbern o el Pelut
20. La Coromina
21. Colònia Casacoberta
22. Colònia Remisa o Rusiñol
23. El Dolcet
24. Malars
25. Salou Baurier
26. Còdol Dret
27. Bonmatí
28. Dusol
29. Majem
Dossier Textil 1011.doc Pag 20 de 33 31/07/2010

3. XÄ g¢åà|Ä
Colònies al riu Llobregat
1. Colònia del Carme
2. Colònia Rosal
3. Colònia la Plana
4. L’ametlla de Casserres
(Monegal)
5. Cal Metre
6. Cal Bassacs
7. Viladomiu Vell
8. Viladomiu Nou
9. El Guixaró
10. Cal Prat
11. Cal Cases
12. Cal Pons
13. Cal Marçal
14. Cal Vidal
15. Cal Riera o colònia
Manent
16. L’Ametlla de Merola
17. Colònia Soldevila o Sant
Esteve
18. La Rabeia
19. El Molí o Cal Vinyes
20. Vilafruns
21. Cal Berenguer de
Cabrianes
22. La Fabrica del Pont de
Cabrianes
23. La Fabrica de Sant Benet
24. Colònia Galobard
25. Colònia Can Serra
26. El Burés
27. El Borràs
28. La Bauma
29. Colònia Gomis
30. Colònia Sedó
31. Can Bros
32. Colònia Güell
33. Colònia Rosés
34. Colònia Palà o Palà Vell
35. Colònia Valls o Palà Nou
36. El Fusteret
37. Colònia Antius
38. Can Cortès
39. Els Comdals
40. Can Carner
41. La Fou
42. El Clarassó
43. Colònia Jorba
31/07/2010 Pag 21 de 33 Dossier Textil 1011.doc

4. Institut Banús
Curs 2010/11
Activitat. Un viatge a la revolució industrial
Les aigües del riu Llobregat han estat sempre aprofitades. Ja en les primeres èpoques movien rodes de
pales de molins fariners i posteriorment impulsaven les turbines de les colònies de la revolució
industrial. La ruta de les colònies és un itinerari traçat i senyalitzat des de l’Ametlla de Merola fins a
Cal Rosal, aprofita les connexions alternatives a la carretera per recórrer aquest fragment fossilitzat del
nostre passat.
En vint quilòmetres de riu hi ha quinze fàbriques i catorze colònies tèxtils, una concentració
extraordinària que ha donat lloc a la creació del Parc Fluvial Navàs—Berga.
DADES PRÀCTIQUES
Dificultat: Baixa
Durada: 2h i 22 min, sense comptar les visites.
Distància: 10 km.
Desnivell: 130 m.
Època recomanada: Tot l’any.
Com arribar: Podem arribar a l'Ametlla de Merola des de Manresa o des de Berga per la C-16,
deixant la carretera a la sortida de Navas i seguint les indicacions fins a l'Ametlla, a la riba dreta del
Llobregat. Quan arribem al final de l'ltinerari, a Puig-reig, podem tornar a l'Ametlla desfent la Ruta
de les Colònies o prenent la linia d'autocars Berga-Barcelona (Alsina Graells, tel. 93 265 68 66).
Punt de Sortida: L'Ametlla de Merola
Punt d’arribada: Puig-reig
Observacions: La Ruta de les Colònies arriba
fins a Cal Rosal, prop de Berga, amb un
total, des de l' Ametlla de Merola, de gairebé
30 km. Tot l'itinerari està senyalitzat amb
pals indicadors en les crui1les principals i
marques de pintura (blanca i groga). També
es pot fer amb bicicleta tot terreny.
Bibliografia:
Colònies textils de Catalunya. Rosa Serra.
Angle Editorial. Manresa. 2000.
El Llobregat, nervi de Catalunya. Llorenç
Ferrer. Angle Editorial, Manresa, 1997.
Mapa recomanat:
Berguedà. Escala 1:50.000 Institut
Cartogràfic de Catalunya (3a. edició,
gener de 2003).
Altres dades d’interes:
Parc Fluvial Navàs-Berga (parc fluvial de les
colònies del Llobregat). Puig-reig. Tel. 93
838 06 59 www.parcfluvial.org
Museu de la Colònia Vidal. Puig.reig. Tel. 93
829 04 58 www.fundacio-vidal.org
Casa Museu Teixidor.Bassacs. Plaça de la
Vila, 1. Gironella. Tel. 93 825 09 31
Dossier Textil 1011.doc Pag 22 de 33 31/07/2010

5. XÄ g¢åà|Ä
Del taller a la fàbrica
Va ser el textil el sector que va reunir per primer cop els treballadors en un mateix indret.
La primera fàbrica, tal i com l’entenem avui dia, amb divisió del treball i bona part de la feina
mecanitzada, fou la de Bonaplata, inaugurada al carrer Tallers de Barcelona el 1833. Pionera a
Espanya, la seva màquina de vapor accionaria flamants telers i filadores de ferro colat.
Precisament és la màquina de vapor la que dona nom a aquetes fàbriques: Els Vapors. Amb la força
del vapor s’accionaven multitud de màquines per fer la producció.
Només havien pasta dos anys de la fundació del Vapor Bonaplata El tèxtil a Terrassa
quan una revolta la va destruir completament. Josep Bonaplata va Ja al segle XII era coneguda
quedar tan afectat per l’incendi de la seva obra que no va tenir esma de la activitat tèxtil de Terrassa
reconstruir-la. Morí quatre anys després. fins al punt d'exportar part de
la seva producció a Nàpols,
L’elevat preu del progrés Sicilia o El Caire.
En el segle XIV, els
La crema del vapor Bonaplata, com tantes atres revoltes i destruccions fabricants terrassencs es
de màquines era una desesperada reacció enmig de la misèria. Els constituïren en gremis,
obrers de les primeres fàbriques vivien amuntagats en pisos de carrers anomenats “gremis de
estrets i humits d’una Barcelona superpoblada. Ocupaven golfes i paraires”.
colomars quan no hi havia més subdivisions a fer en uns pisos llòbrecs El gremi de paraires era el
on s’alimentaven de sardines i pà sec. Treballaven jornades de més de cap empresarial que
tretze hores en fàbriques insalubres; morien de tuberculosi respirant a controlava la llana des de la
tothora el polsim de les fibres i els fums d’aquelles xemeneies. La compra fins la
mitjana de vida d’aquells teixidors era de poc més de 44 anys. comercialització. Li estaven
Una gota va fer vessar el got el 1854, quan les màquines automàtiques supeditats els gremis de
importades d’Anglaterra amenaçaren amb l’atur aquells obrers. El seu teixidors, tintorers,
desesper esclatà en revoltes que tan aviat destruïen màquines com cardadors...
cremaven convents. A principis del segle XIX el
maquinisme va canviar molt
Les ciutats tèxtils aquest mon. L’arribada de la
màquina de vapor va
Algunes ciutats van progressar espectacularment a causa del sector augmentar la producció i
tèxtil. Entre d’altres Sabadell i Terrassa. De poblacions agrícoles van canvià tot el sistema
passar a “ciutats-fàbrica”. Als seus carrers es van crear tal multitud de organitzatiu.
vapors que semblaven una inmensa colònia. En el 1860 es varen instal lar
les primeres màquines de
Encara avui es poden veure edificis, negocis i noms de carrers i places
rentar llana, més tard
que ens recorden el passat tèxtil de la ciutat.
s’incorporaren a les màquines
els telers mecànics.
31/07/2010 Pag 29 de 33 Dossier Textil 1011.doc

6. Institut Banús
Curs 2010/11
A Terrassa pots visitar el Museu Tèxtil, el Museu Nacional de la ADRECES D’INTERÈS:
Ciència i la Tècnica de Catalunya (amb una exposició permanent
sobre el procès tèxtil), o nombrosos edificis industrials o civils Museu Nacional de la
d’estil modernista que van construir-se amb els beneficis del tèxtil. Ciència i de la Tècnica de
Catalunya
(fotografíes de la pàgina anterior)
Rambla d’Egara, 270
a fins e, noms de carrers que encara recorden el passat de la ciutat. 08221 Terrassa
f, antiga botiga de la ciutat. Tel. 93 780 67 55
g, fotografia dels treballadors del Vapor Aymerich. Situat a l’edifici de l’antic
h, actriu representant la vida a l’època industrial al MNacTeC. Vapot Aymerich, Amat i
Jover, és la seu central del
i, embarratas de transmissió de la força de la màquina de vapor als Museu Nacional creat al 1990.
telers. A aquesta xarxa també
j, repassat dels productes. pertanyen alguns altres museus
relacionats amb el tema del
k, edifici de l’antiga fàbrica d¡electricitat que actualment ocupa un
ctrèdit com el Museu Colònia
restaurant. A l’interior es pot veure com era originalment.
Sedó (Esparraguera, Baix
l, Vapor Moncunill. Situat al costat de l’actual Ajuntament. Llobregat), el Museu Colònia
m, fotografia de les treballadores. Vidal (Puig-Reig, Berguedà) i
el Museu Municipal
n, producte acabat i preparat per la expedició. d’Estampació Tèxtil de
o, Vapor Aymerich, Amat i Jover (1908), actual seu del MNacTeC a Premià de Mar (Maresme).
la Rambla d’Egara.
Centre de Documentació i
p, Magatzem Farnés (1905), És d’estil modernista. Cada element de Museu Textil
la façana està resseguit per un bordó senzill però decoratiu.
L’arquitecte va ser Lluís Moncunill. C/ Salmerón, 25
q, actor de la visita teatralitzada al MNacTeC. 08222 Terrassa
Tel. 93 731 52 02
r, naus industrials al carrec Frederic Soler. Fax 93 731 49 80
s, Vapor Didó. S’ha conservat la estructura i part de la façana per fer info@cdmt.es
una plaça. Pot observar-se el totxo i la fosa de ferro, materials molt www.cdmt.es
utilitzats al modernisme industrial.
Forma part de la xarxa de
t fins w, carrers que fan referència al seu origen i al de la ciutat.
museus tèxtils i de moda de
x, plaça de l’Anònima, fàbrica de la qual només queda la xemeneia. catalunya. El CDMT està
especialitzat en la conservació i
promoció de la cultura textil.
Va ser creat al 1946 i avui és
un consorci format per
l’ajuntament de Terrassa i la
Diputació de Barcelona.
Dossier Textil 1011.doc Pag 30 de 33 31/07/2010

7. XÄ g¢åà|Ä
Recorregut de la visita
Els magatzems es van construir a prop de la estació de tren per facilitar el transport de mercaderies.
Magatzem Farnés (1905): És d’estil modernista. Cada element de la façana està resseguit per un bordó
senzill però decoratiu. L’arquitecte va ser Lluís Moncunill.
Fàbrica Marcel: Al carrer de la rasa, és una de les grans fàbriques tèxtils que encara funcionen.
Vapor Didó: D’estil modernista. Fixar-se en l’ús del totxo, molt freqüent en aquest estil.
Carrer Cardaire: Cal fixar-se en la porta del numero 21 per explicar que els teixidors tenien el taller a la
entrada de la casa.
Fàbrica Aymerich i Amat (1908): Antiga fàbrica on actualment es troba el museu de la Tècnica, que
visitarem. Fixa’t en la distribució i la teulada. També va ser dissenyada per Lluís Moncunill. És la seva
obra més important.
Parc de Vallparadís: Parc urbà que segueix el recorregut d’un antic barranc. Aquí dinarem.
Museu Tèxtil: Centre d¡estudi i difussió de les tècniques tèxtils. Farem uns tallers de tèxtil.
31/07/2010 Pag 31 de 33 Dossier Textil 1011.doc

8. Institut Banús
Curs 2010/11
1. Estació de RENFE.
2. Magatzem.
3. Magatzem Farnés.
4. Fàbrica Marcet.
5. Vapor Didó.
6. Fàbrica Aymerich i Amat (Museu de la Tècnica).
7. Carrer Cardaire.
8. Parc de Vallparadís.
9. Museu Tèxtil.
Dossier Textil 1011.doc Pag 32 de 33 31/07/2010