830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8

38598_LA_LLENGUA_3EP-CAT_2T.pdf 9/2/12 12:30:54

Llengua
3

primària
Segon trimestre

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY
Llengua
Segon trimestre
3 3

Segon trimestre
K

Llengua
primària

,!7I 4C3-gihiei!
edebé

www.edebe.com
Atenció al client:
38598 902 33 32 35
primària

8 Quin tresor!

www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47585

Heu sentit mai parlar del comte Arnau? I del timbaler del Bruc? Un món
de llegendes us espera! Per començar, aterreu a la comarca de la Conca
de Barberà. Descobriu com celebren un passat llegendari en honor a un
cavaller molt conegut anomenat Jordi!

122

103466 LLENGUA CAT 3EP U8.indd 122 21/02/12 7:15

Aprens amb en Píxel
• Les paraules compostes
• Les llegendes
• El resum
• Expliques històries
• La «r» i la «rr»
• Els pronoms personals forts

Escoltes i parles
Em relaciono amb els altres

• Quin tipus de text és? On el podries sentir?

• Sobre què és el programa?

• On s’han de fer les inscripcions?

• T’agradaria participar-hi? Per què?

123


LLEGEIXES

Aquesta llegenda narra la vida d’un pescador molt enamoradís que va viure
a les comarques tarragonines.
• Qui pot ser el seu amor?
• Has estat mai al Parc Natural del Delta de l’Ebre?

Un viatge imprevist
No fa gaires anys va viure a les comarques de Tarragona un home
trist i solitari, que es planyia a totes hores per haver perdut un dels
seus amors. Com molts dels habitants d’aquesta contrada, l’home
plànyer-se: es
queixava.
estimava amb bogeria dues coses: una dona i la seva barca. Mentre
era de dia, no deixava mai la seva barca. Si no pescava,
sutge: substància
negra que es fa a s’acontentava de contemplar el mar. El sol fet de sentir la brisa
l’interior de les marina i la sal damunt la seva pell el feia feliç. Però quan el sol es
xemeneies. ponia, remava amb força cap a la platja. […] Se sentia immensament
afortunat de poder viure entre els seus dos amors. El temps passava
de pressa i ell no s’adonava que la seva Valentina cada dia estava
Penses que era el més pansida. Era com una rosella que, un cop arrencada de terra,
fantasma de la s’arruga i es marceix fins a perdre la vida. Una estranya malaltia la
Valentina qui rosegava per dins, i un vespre, quan l’home va tornar de la mar, ja
utilitzava la barca no la va trobar. Estava tan obsessionat amb el record d’aquella
a les nits? dona, que va trigar molt a descobrir que alguna cosa estranya
succeïa amb la seva barca. Tot i que passava la nit fora de l’aigua, al
matí la nau tenia la carcassa humida. Semblava que algú la utilitzava
mentre ell dormia. […] Va arribar a pensar que potser es tractava del
fantasma de la Valentina i, ansiós per tornar-la a veure, va decidir
que una nit l’esperaria amagat dins la barca.

124


8
Pràcticament s’havia adormit quan van tocar les dotze. Aleshores, set
ratpenats negres com el sutge van arribar a la platja des de mar endins. Quan
les seves potes van entrar en contacte amb la sorra refredada per la brisa
nocturna, es van convertir en set bruixes. Aquells éssers malignes reien
com hienes mentre empenyien la barca cap a l’aigua. Després, s’hi van
ficar dins. Totes plegades van començar a recitar un encanteri que havia
de fer bellugar l’embarcació: «Rema, rema sense por i no t’aturis fins
que ho digui jo». La barca, quan va sentir l’ordre de les bruixes, va
començar a navegar tota sola, com si conegués perfectament el camí.
El pescador, que gairebé no s’atrevia a respirar per por que aquelles
donotes el descobrissin, va tenir la sensació que passava una eternitat
fins que no va sentir l’ordre següent: «Atura’t, atura’t aquí, que ja hem
arribat al nostre destí». […]

Quan va creure que les bruixes eren prou lluny, va sortir del seu
amagatall i va baixar de la barca. Tot i que encara era de nit, va
adornar-se de seguida que es trobava en un lloc molt diferent d’on
ell vivia. Per començar, les constel·lacions no eren les mateixes. No hi
havia estrella polar i no va poder localitzar el nord. En canvi, va veure la
Creu del Sud, que només es pot veure des de l’hemisferi sud i que
assenyala aquest punt cardinal. La vegetació propera a la platja
tampoc no s’assemblava a la de les comarques de Tarragona. La
sorra blanca donava pas a un munt de palmeres cocoteres que
acollien famílies senceres de micos aranya. Els seus xiscles eren
quasi tan aguts com els de les bruixes, cosa que li va impedir sentir
que aquestes tornaven. El pescador va adornar-se de la presència
de les set dones massa tard. Elles ja l’havien vist.

—Ara entenc per què la barca anava tan a poc a poc —va dir una
de les bruixes.

—Portàvem excés de pes —va dir una altra.

—Què farem amb aquest polissó? —van preguntar un parell d’elles.

—Jo el deixaria aquí —va dir la que més manava.

El pobre pescador encara no havia obert la boca quan va veure que
la seva barca s’allunyava amb les set bruixes dins. Es va posar a
plorar. De fet, tant li feia viure en una banda o una altra, però no
podia suportar perdre el seu altre amor.

Meritxell Margarit, Catalunya en una llegenda (fragment). P.A.U. Education
125


COMPRENS

1. Respon les preguntes sobre la lectura.
• Com era el dia a dia del pescador, abans de tornar-se trist i solitari?

• Quin fet misteriós descobreix relacionat amb la seva barca?

• Al final de la història, per què plora el pescador?

2. Ordena les vinyetes de la llegenda.
c
a b
d

3. Copia les afirmacions que siguin vertaderes i transforma les que siguin falses.
La llegenda succeeix a la costa de les comarques de Tarragona.

El protagonista és un mariner enamorat d’un far i d’una sirena.

Arriben a la costa nou ratpenats que, amb la fredor de la sorra, es converteixen en bruixes.

Per iniciar o aturar el rumb de la barca, les bruixes malvades reciten endevinalles.

La Creu del Sud només es pot veure des de l’hemisferi sud.

4. Com creus que era el riure de les bruixes, si es compara amb el de les hienes i els micos?
5. El títol de la llegenda és «Un viatge imprevist». Et sembla adequat? Per què? Quin títol li
hauries posat tu?

6. «Rema, rema sense por i no t’aturis fins que ho digui jo». Quin altre encanteri apareix a la lle-
genda?
— Imagina’t que ets el pescador i veus que la barca s’allunya amb les bruixes. Inventa’t un
encanteri per fer que la barca canviï de rumb i torni cap a la costa on et trobes. Tot seguit,
digueu-los en veu alta i representeu-los amb gestos.

126


8
Penses
7. Coneixeu altres històries d’amor? Com es diuen els enamorats? Comenteu-ho per parelles.
— Què és per a vosaltres l’amor? Com explicaríeu aquest sentiment?

Coneixes paraules compostes
El pescador s’orienta perquè coneix els punts cardinals. Copia la brúixola en el teu quadern i
completa-la amb els punts que hi falten.
Per exemple: entre el nord i l’est hi ha el nord-est.
• Quin punt hi ha entre el sud i l’est?
• I entre el nord i l’oest?
• I entre el sud i l’oest?

Les paraules compostes són aquelles que s’han format unint dues paraules simples. De
vegades, poden portar guionet entre paraula i paraula: nord-est.

8. Observa les imatges i escriu-ne el nom. Són paraules compostes!

9. Les paraules compostes també serveixen per descriure persones. Troba la que hi falta
i copia les oracions completes en el teu quadern.
• En Bernat no se’n pot estar de parlar, és un…
bocamoll primmirat
• No ha acabat res del que ha començat. És una …
• És tan … que mai no es deixa cap detall. somiatruites tastaolletes
• Com que és un … s’il·lusiona amb qualsevol fantasia.

10. Cerca al diccionari aquestes paraules i escriu una oració amb cadascuna.
panxacontent ploramiques llepaﬁls

127


ESCRIUS: les llegendes
Hi ha llegendes sobre personatges, momuments, llocs... En coneixes cap?
— Demana ajuda als pares, als avis, als bibliotecaris i explica’n una als teus companys.

11. Llegiu i comenteu en grup la llegenda de Joan Amades.

El riu Ter

Un any fou tan eixut que pels Pirineus gairebé no
es trobava una gota d’aigua per beure. Una nit
un vellet trucà a la cabanya d’un pastor i li de-
manà aigua. El pastor li oferí una olleta que tenia
i que havia anat a buscar moltes hores lluny. En
acomiadar-se, el vellet lliurà al pastor una boteta
d’aigua i li digué que era inextingible i que, per
més que en begués, sempre rajaria. Un dia que
el pastor era al cim d’una muntanya li caigué la
boteta, que rodolà rostos avall i féu seguir un
gran nombre de rocs i pedregall. En arribar a la
vall restà enterrada pels rocs i no fou possible
trobar-la. Però entre el pedregall sortí un gran doll
d’aigua que donà origen al riu Ter.

• De què tracta la llegenda?

D’indrets. De persones. D’éssers fantàstics.
• Què ens explica?
• Penses que és real o inventada? Per què?
• Saps per on passa el riu Ter? L’has vist mai?

Les llegendes són narracions que expliquen tradicions o fets relacionats amb personatges,
monuments o llocs. Barregen elements imaginaris i reals.

128


8
12. Per parelles, trieu una imatge i inventeu-vos una llegenda.

Campanar de Sau. Gàrgola d’un lleó de la Catedral de Barcelona.

— Penseu quina fotografia us pot donar més joc per a la llegenda o quina us desperta més la
imaginació.
— Observeu-la i fixeu-vos en els detalls. Penseu quina llegenda hi pot estar relacionada i escriviu-la.
— Després, amb l’ajut d’un adult, cerqueu la llegenda a internet i compareu-la amb la que heu
escrit. S’hi assemblen?
13. Hi ha llegendes que tenen una cançó popular. Coneixeu la de l’hereu Riera?
Per a Sant Antoni Perdonin senyores Se’n gira d’esquena,
grans balles hi ha. que me n’haig d’anar, a l’església se’n va.
Per a Sant Maurici que la meva amada Davant d’un Sant Cristo
tot el poble hi va. a la mort n’està. se’n va agenollar.
—Déu vos guard, Maria, —Senyor, que m’ajudi
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la si em vol ajudar,
Maria, com va?
tra la-ra-la-là. que em torni l’amada
—Per a mi, Riera,
Anem donzelletes, que a la mort n’està.
molt malament va.
Al cap dels nou dies
anem a ballar,
Maria es llevà,
que l’hereu Riera
a les tres setmanes
ens hi farà entrar.
es varen casar.

— Expliqueu la llegenda amb paraules vostres.
— Una vegada sapigueu la cançó, proveu de ballar la dansa. Us ha estat fàcil?

www.youtube.com/watch?v=XOgt-jkKimA

129


APRENS TÈCNIQUES: el resum
Després de la visita al Delta de l’Ebre, la mestra et demana que facis un resum del fulletó que has
agafat, és a dir, que l’expliquis molt breument.

Delta de l’Ebre, Parc Natural
COM ES FA UN RESUM?
1. Llegeix el text entenent el
significat global.
2. Identifica i subratlla les idees
principals.
3. Redacta un nou text amb les
El Parc Natural del Delta de l’Ebre, situat
a la desembocadura del riu Ebre, a les idees destacades.
comarques catalanes del Montsià i del
Baix Ebre, és la major zona humida de
Catalunya. Té una superfície de 320 km2 i Delta de l’Ebre, Parc Natural
constitueix un dels hàbitats aquàtics més
importants del Mediterrani. El Parc Natural del Delta de l’Ebre té
320 km2 i és un dels hàbitats aquàtics
L’any 1983, la Generalitat de Catalunya, més importants del Mediterrani.
una institució política catalana, va aprovar
la creació del Parc Natural del Delta de
l’Ebre per tal de protegir l’espai i preser- L’any 1983 la Generalitat de Catalun-
var l’equilibri entre la riquesa natural i ya va aprovar la creació del Parc Na-
l’activitat humana. A la població de Deltebre tural del Delta de l’Ebre per protegir
podem trobar la seu del Parc. l’espai.

Un resum és un text breu i precís que recull les idees més importants d’un text més llarg.

14. Per proposar una sortida a la via verda del Baix Ebre, has d’explicar breument què és. Prepara
el resum en el teu quadern.

Al Baix Ebre, Via Verda
La nova Via Verda de 22,40 km inicia el seu recorregut a Tortosa. Per
la baixa dificultat que presenta, es pot fer caminant, amb bicicleta o a
cavall. La ruta passa per diversos ponts, aqüeductes i túnels i en
l’itinerari hi ha dos punts senyalitzats d’aigua potable.
L’obertura es fa dins el programa Vies Verdes de recuperació de
camins ferroviaris en desús iniciat l’any 1993. Aquesta iniciativa per-
met la regeneració d’espais degradats i promou una nova cultura de
l’oci respectuosa amb la natura i apta per a tots els públics.

130


PARLEM-NE!: expliques històries 8
Les llegendes, les històries, les cançons i les dites formen part de la cultura popular. Moltes les
coneixem perquè la gent les ha anat explicant amb el pas del temps.
Fixa’t com aquest contaconte explica històries.

www.youtube.com/watch?v=glF_LSLEN1U

Hi ha contes curts, hi ha contes Un altre que passava per allí,
llargs, d’altres que són molt en veure’l digué:
complicats, hi ha contes curts,
–Ha, ha, on va aquest ximple, si és
hi ha contes llargs, aquest és curt
cec i porta una llanterna! Ja em
però ben plantat.
diràs per a què li serveix.
Diu que això era un home, que a
Ah, però és que el que no sabia
més a més de vell, era cec. I tor-
aquest home, és que si el cec duia
nava a casa de matinada duent
la llanterna, era perquè els demés
una llanterna a la mà.
no ensopeguessin amb ell.

• Amb quina frase comencen els contes?
• Com sabem que parla un personatge? Hi ha canvis de veu o d’entonació?
• Hi ha paraules o expressions que només diem quan parlem. Quines hast vist o has
sentit en aquest conte?
• Ara proveu d’explicar vosaltres aquest conte.

15. Inventeu i narreu històries fantàstiques sobre el vostre barri, poble o ciutat.
• Feu grups de quatre o cinc persones i decidiu sobre què escriureu (una font, una plaça...).
• Redacteu la història (plantejament, nus i desenllaç). No us oblideu les fórmules d’inici i
d’acabament! Són frases màgiques que es diuen per captar l’atenció. En coneixeu cap de
memòria?

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-dinici-dels-contes-formulas-de.html
http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-de-ﬁnal-i-acabament-dels.html

• Llegiu diverses vegades la vostra història: l’heu de conèixer molt bé.
• Expliqueu-la als altres oralment i sense llegir.

131


CONEIXES LA LLENGUA: la «r» i la «rr»
Què diu el pescador?

Sóc un pescador de les terres de
Tarragona. Estimo amb bogeria dues
coses en la vida: la meva barca i una
noia que es diu Valentina.

— Quantes paraules contenen la lletra «r»? Compta-les!
— Torna a llegir la bafarada. Quantes vegades sona la «r»?
— En les paraules que sona, ho fa de la mateixa manera?

16. Classifica les paraules anteriors segons el so de la «r».
SONA FORTA SONA FLUIXA NO SONA

El so de la «r» forta s’escriu «rr» entre dues vocals, «r» a principi de paraula i «r» al costat d’una
altra consonant: Tarragona, rosa, barca.
El so de la «r» ﬂuixa s’escriu «r» entre dues vocals: bogeria.
De vegades, la «r» al ﬁnal de paraula no sona: pescador.

17. Aquests són alguns peixos que podem trobar a la Mediterrània. Com sona la «r»?

mero verat orada maire

18. Endevina endevinalla! Descobreix el peix que s’hi amaga! El seu nom és
una paraula de
tres síl·labes
Peix petit, fi i allargat, de color blavós amb el so de la
i platejat, de gust fort i salat. «r» forta.

132


8
19. Ets capaç de llegir aquests embarbussaments sense entrebancar-te?
Carrega el ca scarregaré.
rro, ca egues, jo ja el de
rrete r, que si tu el carr
En Pere, Peret, pintor, prem nguetes per posar pebre picant.
iat per Portugal, porta pots i poti

Qui roba
una ar ova, que roba la roba.
rova de roba no roba l’arr

— Classifica les paraules de l’embarbussament anterior.

La «r» sona forta i La «r» sona forta i s’escriu a principi de La «r» sona fluixa i
s’escriu entre vocals. paraula i al costat d’una altra consonant. s’escriu entre vocals.

20. Completa amb «r» o «rr».
na…ado… …ema… emba…cació plo…
peixate…ia …eco…egut ma…ítim
— Tot seguit, escriu una paraula de la mateixa família.

21. S’han perdut les erres d’aquest text. Saps trobar-les?

La llotja és un espai on es …euneixen els me…cade…s i els come…
ciants pe… fe… els seus tractes.
Si el pescado… de la llegenda vol fe… negoci, quan to…ni a te…a
fe…ma ca…egat de peix fresc, hau…à d’ana… a la llotja de Sant
Ca…les de la …àpita o de Ta…agona, i posa… el peix a subhasta.
El comprado… que més dine…s ofe…eixi l’adqui…i…à i, tot seguit, el du…à a vendre al me…cat.

Prepares el dictat
• Llegeix atentament. Com sona i s’escriu el so de la «r»? Has vist que hi ha una paraula composta?

En Fort Farrell, conegut com a Gegant del Pi, és un dels personatges més famosos de la mitologia
catalana. Conten que va néixer a Can Farrell, una masia de Caldes de Montbuí. Era tan alt i fort
que, per caminar, feia servir un pi de bastó. Per aquesta raó rep el sobrenom de Gegant del Pi. A
Barcelona, va lluitar i va vèncer el Gegant de la Ciutat.

— En quines paraules has tingut més dificultat?

133


CONEIXES LA LLENGUA: els pronoms personals forts
Fixa’t com s’organitza aquesta obra de teatre.

2a persona del singular

3a persona del plural Mentre tu poses música de fons,
ells acabaran de disfressar-se. Tot
seguit, vosaltres us amagareu a la
2a persona del plural
dreta de l’escenari i nosaltres ens
amagarem a l’esquerra. 1a persona del plural

Quan tots els alumnes estiguin asse-
guts i en silenci, jo apagaré el llum,
tu apujaràs el teló i ell encendrà el
2a persona del singular focus principal. La representació
teatral del Timbaler del Bruc haurà
començat!

— Què són les paraules destacades? Què acompanyen?
— Intercanvia els pronoms personals forts i llegeix el text. Què passa? Per què?
— Quan s’utilitzen els pronoms personals forts vostè/vostès? Del text, en pots substituir cap?

22. Copia la graella en el teu quadern i completa-la amb els pronoms personals forts.

1a PERSONA 2a PERSONA 3a PERSONA

SINGULAR

PLURAL

23. Copia aquestes oracions en el teu quadern i omple els buits amb els pronoms que hi falten.

vosaltres vostè ells nosaltres jo ella

• … han perdut el text de l’apuntador. • … heu aplaudit de valent.
• … és la tècnica de so? • És … la presidenta del grup de teatre?
• … serem els protagonistes de l’obra. • … tinc les entrades del darrer espectacle.

134


8
24. Substitueix les paraules destacades per un pronom personal fort.
• La meva germana i jo vam divertir-nos. • L’avi i l’àvia aniran al taller de poesia.
• Tu i en Dídac viviu a prop del Centre Cultural? • La Montserrat és maquilladora.
• La Clara i la Marta interpreten dues pageses. • El de la fotografia és en Xavier.

Els pronoms personals forts ens indiquen quina persona del verb fa l’acció. Varien en persona
(primera, segona, tercera) i nombre (singular, plural).
Utilitzem vostè/vostès en senyal de respecte quan ens adrecem a gent gran o a algú que no
coneixem.

25. Passa al plural aquestes oracions. Recorda que només canvia el nombre.
Per exemple: Jo entraré el primer. Nosaltres entrarem els primers.
— Tu mires la cartellera del cinema. ___ mireu la cartellera del cinema.
— Ell esperava a la sortida. ___ esperaven a la sortida.

26. En quines d’aquestes situacions s’haurà de dir vostè? Justifica la resposta en el teu quadern.

— A continuació, comenteu en grup altres situacions en les quals utilitzaríeu aquests pronoms
personals forts i escenifiqueu-les.

Reﬂexiones
— Què és el que més t’ha agradat d’aquesta unitat?
— Ets capaç de recordar alguna de les llegendes? Quina?
— Has participat en les activitats grupals?

135


POSES EN PRÀCTICA
1. A la bústia de casa t’has trobat aquest text. Llegeix-lo atentament.

— Quin tipus de text és?
• un fullet informatiu • una llista de la compra • una recepta de cuina
— Què ofereix?
• llista d’entrepans • llista d’aliments per a un catering • llista de postres
— Qui deu haver enviat aquest text?
• una xarcuteria • una pastisseria • una botiga d’esports
— Per què hi ha tres tipus de safates? Quina diferència hi ha entre les tres?
— Quins colors predominen en el text? Per què hi ha lletres en blanc i més grans?

2. En aquest text hi ha molts aliments del món. Saps trobar-los? Busca un aliment català,
un de francès, un d’anglès i un d’italià.

3. Busca deu diminutius i fes-ne l’augmentatiu corresponent. Per què hi ha tantes parau-
les amb diminutius?

136


COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

4. Separa en síl·labes les paraules i indica’n la síl·laba tònica.
obrador - convidar - cosa - bona - proposta - pressupost - compromís

— Identifica les «o» tòniques i digues si són obertes o tancades.

5. Fixa’t en el nom de la botiga: L’Obrador del Molí.
— Identifica-hi un apòstrof i una contracció.
— Quan posem l’apòstrof? Quan posem la contracció?

6. La paraula safata i pressupost es pronuncien amb una essa sorda o una essa sonora?
— Per què una paraula s’escriu amb dues esses i l’altra no?
— Busca en el text una paraula que tingui una essa sonora entre vocals.

7. Digues quines parelles tenen el mateix so de la erra:
ibèric - artesà rínxols - pernil ruca - caramel obrador - convidar

— Classifica les paraules segons si la erra sona forta, fluixa o no sona.

8. Busca un article masculí plural amb el nom que acompanya i transforma’l al femení.
9. En el text diu: «Mira’t les nostres propostes de catering». Què és la paraula subratllada?
a) un article b) un adjectiu c) un possessiu d) un verb

10. Imagina’t que et trobes en aquestes tres situacions. Què triaries de la llista del catering
per a cadascuna? Argumenta la teva resposta.

La teva festa d’aniversari Vénen uns amics a casa Companys de classe
10 persones de la teva Els teus 3 millors amics. 25 companys de classe.
família (una és vegetariana).

11. Si haguessis de preparar la teva festa d’aniversari, com encarregaries la comanda del
catering? Escriu una conversa entre el botiguer i tu.
— Utilitza les formes de salutació i comiat.
— Explica els productes que has seleccionat per a la teva festa d’aniversari.
— Pregunta quant val tot i poseu-vos d’acord.

137


PROJECTE

L’OCI
UN CLUB DE LECTURA

www.super3.cat/dequeva/

ESCULLO
Podem dedicar el temps lliure a escoltar música, a jugar amb els amics, a llegir...
— Què us agrada llegir durant el vostre temps lliure?
— Voldríeu compartir i comentar amb els companys les lectures que t’han agradat?
— Sabeu què són els clubs de lectura?
— Penseu que pot ser interessant participar-hi?

138


PLANIFICO
Busqueu informació a...
— La biblioteca
TASQUES DEL PROCÉS
— Internet
1. Investigueu què són els clubs de lectura.
— Llibreries especialitzades
2. Creeu un club de lectura a classe.
— Casals
3. Organitzeu activitats del club de lectura.
— ...
4. Feu un bloc per compartir informació.

DESENVOLUPO
Feu una llista dels llibres que vulgueu llegir. Cadascú en pot suggerir un i, després,
n’heu de consensuar l’elecció entre tota la classe.
Establiu un calendari per comentar els llibres. Serà la data
en què es duran a terme les sessions del club de lectura.
Tots heu de tenir-lo clar, perquè us haurà de servir per
organitzar-vos.

TÍTOL DATA D’INICI DATA FINAL DATA DE
LLIBRE DE LECTURA DE LECTURA DEBAT

… … … …

FITXA
Elaboreu una fitxa en una cartolina o bé amb un proces- Títol del llibre: ...
sador de textos per a cada llibre que hagis llegit. Et serà
útil tenir tota la informació clara a l’hora de comentar el Autor: ...
llibre en el club de lectura. Gènere: ...
Finalment, compartiu les vostres impressions en un bloc. Argument: ...
Creeu una entrada per a cada llibre comentat amb:
Opinió personal: ...
• Una imatge de la coberta o bé alguna imatge de la sessió
del club de lectura.
• La fitxa descriptiva del llibre.
• Els vostres comentaris i opinions. Escriviu-hi els vostres comentaris sobre cada llibre.

139


Compte,
mengem malament!
Al món, una de cada sis persones té sobrepès. I la xifra va augmentant.
L’obesitat afecta a Espanya, com quasi tots els països rics.

Països amb molts grassos
Els Estats Units és on més n’hi ha: el 25% de la pobla-
ció és obesa i un 60% té sobrepès. A Europa i a
Espanya, la taxa d’obesitat és del 15%. I a Espanya hi
ha el 17% de nens i joves d’entre 12 i 20 anys que té
sobrepès i aproximadament un 4% és obès. Això pre-
ocupa, perquè molts nens obesos ho segueixen sent
quan són grans.

Causes i riscos
Els canvis en l’estil de vida expliquen el desenvolupa-
ment de l’obesitat. Mengem massa greixos i sucres:
patates fregides, pastissos, refrescos... I cada vegada
fem menys exercici físic. L’obesitat porta malalties
serioses, a vegades mortals; malalties cardíaques, càn-
cer, diabetis...

Solucions
Es poden posar avisos als productes que engreixen
molt i limitar-ne la publicitat. A Espanya, el Govern
estudia mesures com ara prohibir les màquines distri-
buïdores de begudes i aperitius als col·legis o contro-
lar els menjadors escolars. Una altra solució per a l’o-
besitat és fer dieta. Però només es pot fer sota control
mèdic, mai segons el nostre parer perquè pot ser molt
perillós!

140


Què hem de fer per evitar l’obesitat?
1. Fes exercici
• Mira de caminar de pressa almenys 30 minuts al dia.
• Puja les escales en comptes d’agafar l’ascensor.
• Baixa de l’autobús una parada abans.
• Vés al col·legi a peu o amb bicicleta...

És a dir, mou-te!
2. Menja equilibradament
Has de consumir:
• De 2 a 5 porcions de verdura i de 2 a 4 de fruita al dia, això equival, més o menys a 2 plats de
verdura (o amanida) i 3 peces de fruita. Tenen els elements fonamentals: vitamines, minerals...
• De 3 a 10 porcions diàries de pasta, arròs, patates, pa, cereals...
• De 2 a 4 porcions al dia de lactis.
• D’1 a 3 porcions de carn, pollastre, peix o ous.
• Molta aigua: almenys 1,5 litres al dia.

Has de limitar:
• Les begudes i els aliments dolços.
• Les matèries greixoses.

Mira de consumir sempre oli d’oliva, és bo per a la salut.

L’IMC

Són les sigles de l’Índex de Massa Corporal, que Pes en quilos
ens ajuda a saber si el nostre pes és l’adequat. És IMC = -------------------
Alçada en metres
un índex més fiable per als adults que per als nens. al quadrat
Es calcula així:

— Multiplica l’alçada (en metres) per si mateixa, és a dir, calcula l’alçada al quadrat.
— Després divideix el pes (en quilos) pel resultat de l’operació anterior. Si la xifra es
troba entre 25 i 30, hi ha sobrepès. Per damunt del 30, ja és obesitat.

Reporter Doc, núm.126
141


P `
Per que mengem el que mengem?

Això, i mai més ben dit,
Entrepans de cucs, va de gust del consumidor.
Hi ha moltes persones al món
formiguetes cruixents, a les quals aquests productes
filets de serp, els desperten la gana, mentre
que a nosaltres ens desperten...
llom de gos... les ganes de sortir corrent!!
Per què aquesta extraor-
Deliciós o dinària diferència?
fastigós?

“Sempre havia volgut anar a la
Boqueria a tastar els escorpins i el
Doncs en gran mesura és ChupaChups de libèl·lula!
apresa i és deguda a factors Joan, 11 anys, Barcelona
de tipus cultural. Si hagués-
sim nascut en un dels llocs on
es delecten menjant insectes
o ulls de cocodril és més que
probable que nosaltres en
Si féssim
gaudiríem tant com ara ho
fem amb un plat de macar- un viatge en el
rons o amb les patates fregi- temps i anéssim
t
des. La conclusió d’això és convidats a un ban-
c
que cada cultura té un marc
quet a l’Anglaterra
que defineix què és adequat
o no de menjar, que assenya- del segle XVI ,
la què és o no comestible. ens trobaríem a taula, entre els
trobar
Però les normes culturals van plats estrella, purés espessos d’arròs i pollastre barre-
molt més enllà de fer llistes
jats amb llet d’ametlles i acompanyats amb sucre i
d’aliments desitjables o inde-
sitjables. També estableixen mantega de porc fregida, faves cuites amb carns
regles respecte a com i quan adobades amb espècies com gíngebre, clau i
és convenient, o no, menjar. canyella. Tot per a llepar-se’n els dits...

Francesc J. Fossas, psicòleg, «Per què
mengem el que mengem», dins Cavall
142 Fort, núm. 1.118. 2009


?
Investiga
Imagina’t que tens un restaurant
i fas menjars de tots els països.
Jeroglífics
Has d’elaborar la carta del res- Què hi ha de primer?
taurant i vols que els teus clients
en surtin satisfets. Amanida d’
— Quins plats de cuina del món
coneixes? Quan els has tas- + CS
tat? On?
— Si anessis a Itàlia, què men-
Què hi ha de segon?
jaries? I a França? Pollastre amb
— Quin és el plat més estrany
q has tastat?
que P+ +S

Curiositats
Què són les estrelles Michelin?
Són les valoracions gastronòmiques més reco-
negudes i importants a Europa que es publiquen a
la Guia Michelin.
La guia atorga d’una a tres estrelles a un petit nombre
de restaurants d’alta qualitat. Les estrelles Michelin es
prenen molt seriosament en el món de la restauració, on
l’increment o la pèrdua d’una estrella pot signiﬁcar una
diferència de volum de negoci. A la Guia d’Espanya i
Portugal de 2012 hi apareixen 44 restaurants catalans
guardonats com a mínim amb una estrella.
• Quins restaurants de Catalunya tenen estrelles
Michelin?
Anomena’n alguns.
143


830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (18)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie 830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8

Ähnlich wie 830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8 (15)

Mehr von Virgi Amat

Mehr von Virgi Amat (20)

830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8