1. Eren quasi les 12 de la nit, i la Wendy i en Roger es van veure implicats en
anar a investigar un cas de robatori i d’assassinat que s’havia comès. Mentre
es dirigien cap al lloc de l’accident, la Wendy anava explicant diverses
anècdotes a en Roger, però aquest en començava a estar fart.
Quan van arribar al lloc dels fets, hi havia una gran multitud de gent, així que
es van veure obligats a apartar-la. Abans que sortissin tots dos del cotxe,
però, el Roger va dir a la Wendy que ja no estava enamorat d’ella, sinó d’una
altra noia anomenada Andrea Pasqual.
La Wendy va decidir buscar possibles pistes fora de la casa i, de cop i volta, va
veure una nena que semblava molt espantada amagada darrere d’un
contenidor d’escombraries. La jove policia volia saber què li passava, però
quan es va acostar a la criatura, aquesta va començar a córrer per fugir.
La Wendy i la nena petita van córrer i córrer fins arribar al metro. Allà, la
infant va introduir-se al túnel del ferrocarril, així que l’agent, per tal que no
hi hagués cap accident, també s’hi va capficar per poder rescatar-la. Després
d’uns moments intensos, la Wendy va poder salvar-la i ella va dir que el seu
nom era Mon.
Un cop ja s’havia acabat tot aquest enrenou, la Wendy va decidir preguntar a
la Mon per què havia començat a córrer, així que la nena va decidir explicar-
li tot des del principi: uns homes que rebien el nom de Garrat, Trampes i
Gallina, volien robar un diamant anomenat Ull de Déu que residia en una
gran mansió. Per tal d’entrar, van comptar amb l’ajuda de la Mon, ja que
aquesta nena era la filla de l’Antònia, una dona que tenia una certa relació
amb aquests tres delinqüents. Un cop van ser a dins de la casa, van entrar a
una sala secreta la biblioteca de la mansió, ja que allà era el lloc on residia
l’element que buscaven. De cop i volta, quan ja tenien el que buscaven, van
sentir que algú estava aparcant el cotxe, així que van decidir marxar de
seguida, però la Mon va ser espavilada i va deixar caure la cartera d’un dels
homes al terra de la casa. Després, un cop van ser a fora, van veure un home,
i com que es van espantar, van disparar-lo i va morir. Aquest cas era el
mateix que ara li tocava investigar a la Wendy, i per això, quan la Mon va
veure la policia, es va amagar, ja que després d’haver escapat de les mans
dels barons, estava molt espantada.
Just en aquest moment, la Wendy ja tenia tota la informació necessària, així
que va decidir agafar la nena i dirigir-se cap al lloc dels fets per a explicar-ho
tot al seu ex Roger i poder desemmascarar els culpables. Desgraciadament,
però, abans que pogués aconseguir el seu propòsit, en Gallina i en Trampes,
els quals estaven buscant a la Mon per tal que aquesta no digués res, les van
agafar a totes dues i les van posar dins d’una furgoneta, on les van poder
lligar.
Mentre tot això estava ocorrent, en Roger seguia a la casa on s’havia comès
l’assassinat buscant pistes. De seguida, van arribar l’Andrea Pasqual i en
Jaume Campos, dos inspectors de la Central d’Homicidis, per tal d’investigar
el cas. Tant un com l’altre van posar-se a entrevistar a la Matilde Pi-Strauss,
la dona d’en Darius Arpillera (l’home assassinat) i la criada d’aquest
matrimoni, ja que possiblement tenien alguna informació important per a
poder solucionar el cas.
El viatge dins de la furgoneta seguia, però va ser molt beneficiós per a la
Wendy, ja que va poder sentir els tres homes parlant sobre la direcció de la
2. casa on estaven disposats a anar, la qual era la de la Mon. De cop i volta, els
delinqüents van lligar la Wendy pels peus a una màquina molt pesant i la van
llençar al mar perquè s’ofegués.
Les entrevistes ja havien finalitzat, així que en Roger va decidir explicar a en
Jaume i l’Andrea l’existència d’una sala secreta a la biblioteca (ell sabia
aquesta anècdota perquè la Wendy la hi havia explicat mitjançant el telèfon
abans de ser segrestada). Un cop allà dins, en Jaume va observar molts
objectes històrics, els quals havien estat tots robats per la Matilde, la qual
cosa li va comportar l’arrest. Per saber més coses sobre aquests ítems, en
Jaume va trucar a un amic seu historiador anomenat Marc Asín, el mateix
que qui havia planejat tot el cas de robatori.
Abans de ser arrestada, però, la Matilde Pi-Strauss va trobar la cartera d’un
dels tres lladres: la d’en Garrat. Per tal de poder venjar la mort del seu marit
i el robatori de l’Ull de Déu, la dona va trucar a uns amics seus perquè
donessin una pallissa a en Garrat i totes les altres persones que estiguessin
aliades amb ell.
Quan en Roger, l’Andrea i en Jaume ja van arribar a casa d’en Marc Asín,
aquest els va convidar a una copa de vi mentre els explicava tot el que sabia
sobre la història dels objectes que hi havia a casa de la Matilde. La xerrada va
ser llarga, però al final, va finalitzar i el policia i els dos inspectors van
marxar.
La Wendy es va anar enfonsant tivada per la força de la màquina fins que va
tocar terra. Tenia la impressió que no aconseguiria sortir d’aquella
espantosa situació, però amb un gran esforç va aconseguir-ho. Un cop va
sortir de l’aigua, va poder aconseguir un cotxe, amb el qual va dirigir-se cap a
casa de la Mon per poder salvar-la.
Abans que la Wendy arribés, en Garrat, en Trampes i en Gallina ja eren a casa
de l’Antònia (la mare de la Mon), però just en aquell moment, també van
arribar els amics de la Matilde per a complir el seu objectiu: apallissar. La
baralla va començar, i al cap d’uns moments, la Wendy va arribar i va
observar com la Mon i la seva mare van pujar les escales per anar al terrat
per tal de poder escapar-se de les mans d’en Garrat que, perseguit per la jove
policia, seguia a les dues noies.
En Garrat, l’Antònia, la Mon i la Wendy ja eren al terrat, així que per poder
escapar de les mans del delinqüent, la petita i la seva mare van intentar
saltar a la teulada de l’altra casa, però la Mon no ho va aconseguir i es va
quedar penjant agafada a la vora. En Garrat va intentar saltar, però es va
quedar en la mateixa situació que la nena. L’home va exigir-li que li donés
l’Ull de Déu (ja que ella se l’havia quedat), però ella es va inventar que se
l’havia empassat per tal de no donar-l’hi.
L’home estava histèric, així que va agafar la nena amb intenció de fer-li mal,
però de cop i volta, tots dos van caure cap avall. Afortunadament, uns
penjadors de roba van esmorteir la caiguda. De seguida, en Garrat va agafar
la Mon i la va ficar dins d’un cotxe. Llavors, la Wendy va trucar a en Roger per
informar-lo de tot, i just en aquest moment, gràcies a una petita informació
que la Wendy havia aconseguit dins la furgoneta (quan estava segrestada),
en Roger va poder dir-li cap a quin lloc es dirigia en Garrat: a casa d’en Marc
Asín, el cap de tot aquest cas de robatori.
3. En Garrat i la Mon van arribar a casa d’en Marc Asín, i el súbdit va explicar al
seu cap que la nena s’havia empassat el diamant i que, per tant, no podia ser
recuperable. En Marc, vistes les circumstàncies, va dir que l’obtenció de
diners pel fet de vendre l’Ull de Déu ja era impossible, així que va explicar a
en Garrat que ell ja no podria rebre la part dels diners que li pertocaven.
Aquest es va enfurismar, així que va apuntar l’Asín amb una pistola, però de
seguida, la Wendy va entrar en escena per impedir la desgràcia.
Ja tot havia acabat, i els corresponents delinqüents van ser detinguts. Ara, en
Roger, com que havia vist que el seu amor amb l’Andrea era impossible a
causa d’en Jaume Campos, pretenia tornar amb la Wendy, però aquesta va
dir que, per a ella, ell ja no significava res, així que va negar la seva “petició”
d’amor. Finalment, la Wendy es va quedar parlant amb la Mon sobre totes les
preguntes que aquesta petita i espavilada nena li feia.
