1. LA PROGRAMACIÓ DE LLENGUA
PER COMPETÈNCIES
Equip Lic de L’Hospitalet de Llobregat
Febrer 2008
2. INDEX
1.
El nou currículum per competències.
2.
La nova estructura curricular
3.
Les competències al currículum
4.
Les vuit competències bàsiques
5.
La competència (bàsica) comunicativa lingüística i audiovisual
6.
Les competències pròpies de l’àmbit de llengua
7.
Per què una programació per competències?
8.
Què és una competència?
9.
Aclarint conceptes: les ciències cognitives
10.
Què implica ser competent?
11.
Com s’aprèn a ser competent?
12.
Elements de les unitats de programació
13.
Exemples d’unitats de programació
14.
Programar per competències: un embolic més o una oportunitat?
15.
Una reflexió personal per concloure
3. 1. EL NOU CURRÚCULUM PER COMPETÈNCIES
primària
“ La finalitat de l'educació primària és proporcionar a tots els nens i les nenes les
competències que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social;
adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a ... “ Article 2
“La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de
les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les àrees
contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de
les competències bàsiques s'assolirà com a conseqüència del treball en distintes
àrees” Annex 1
“S'accedirà a l'educació secundària obligatòria si s'ha assolit el desenvolupament de
les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat” Article 16.4
4. 1. EL NOU CURRÚCULUM PER COMPETÈNCIES
secundària
“En aquest Decret es defineixen les competències bàsiques generals que els nois i les noies han
de desenvolupar i consolidar en finalitzar l'Educació secundària obligatòria.”
“El currículum de l'educació secundària obligatòria inclourà les competències bàsiques que es
determinen a l'annex 1 d'aquest Decret.” Article 7.2
“Al currículum de cadascuna de les matèries hi constaran les competències bàsiques que es
treballen en aquella matèria, la contribució de la matèria a l'adquisició de les competències
generals de l'etapa, els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació. A l'annex 2 s'estableix el
currículum de les matèries, tenint en compte la distribució per cursos que figura a l'annex 4
d'aquest Decret.” Art 7.3
“L'organització de les activitats a l'aula i el funcionament dels centres, les activitats docents,
les formes de relació i de comunicació que s'estableixen entre la comunitat educativa i la
relació amb l'entorn, contribuiran a la consolidació de les competències bàsiques. Les
activitats complementàries i extraescolars poden afavorir, també, la consecució de les
competències bàsiques”.Art 7.4
5. 2. LA NOVA ESTRUCTURA CURRICULAR
Estructura del currículum LOE
Objectius generals de l’etapa.
Competències bàsiques de
l’educació obligatòria.
Objectius generals de l’àrea i etapa.
Competències bàsiques de l'àrea.
Continguts per cicles (primària) i per
cursos (secundària)
Criteris d’avaluació per cicles.
Estructura del currículum LOGSE
Objectius generals de l’etapa.
Objectius generals de l’àrea i etapa.
Continguts.
Procediments ….
Fets ….
Valors ….
Objectius terminals.
Orientacions didàctiques.
Ensenyament i aprenentatge
Avaluació
Decret primària i secundària
6. 3. LES COMPETÈNCIES AL CURRÍCULUM
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
PRÒPIES DE CADA
ÀREA
Competències transversals
- Comunicatives
1. C Comunicativa lingüística i audiovisual
2. C. Artística i cultural
- Metodològiques
- Àmbit de llengües
-- Matemàtiques
-- Educació Física
3. C. Tractament de la informació i C. Digital
-- Ed. Artística
4. C. Matemàtica
-- Coneixement del medi
5. C. Aprendre a aprendre
- Personals
6. C. Autonomia i iniciativa personal
- Competències específiques centrades en conviure i habitar el mon
7. C. Coneixement i interacció amb el món físic
8. C. Social i ciutadana
-- ....
8. 5. LA CB COMUNICATIVA LING. I AUDIOV.
“ El desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual suposa el
diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i
amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i
finalitats, com a eina per aprendre a aprendre “
• Comunicació oral i escrita
• Tractament de la informació
• Tipologia de textos i discursos
• Llenguatge verbal i no verbal
• Mitjans audiovisuals i digitals
• Plurilingüisme i interculturalitat
9. Les CB es desenvolupen en totes les àrees
A més del seu tractament específic en algunes àrees del
currículum, la comprensió lectora, la capacitat d'expressar-se
amb correcció oralment i per escrit, la comunicació
audiovisual, l'ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació i l'educació en valors es desenvoluparan en totes
les àrees. En tot cas, la lectura, com a factor fonamental per al
desenvolupament de les competències bàsiques, serà inclosa en
les activitats de les diverses àrees. Art. 9.3
10. 6. LES COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’AMBIT DE LL.
• La competència plurilingüe i intercultural
• La competència comunicativa, que es concreta en:
- La competència oral
- La competència comunicativa escrita,
- La competència comunicativa audiovisual
• La competència literària
I també contribueix a les competències bàsiques...
11. 7. PER QUÈ UNA PROGRAMACIÓ PER COMPETÈNCIES?
•
A la Societat de la informació, el volum d’informació es
duplica cada cinc anys.
•
La constatació de la incapacitat de bona part de la ciutadania
escolaritzada en saber fer servir els continguts estudiats.
•
La pressió del paradigma econòmic en l’àmbit educatiu.
•
La convergència de les polítiques estatals a nivell europeu.
•
La constatació que els canvis en l’àmbit educatiu provenen
bàsicament de la modificació dels criteris avaluatius.
•
Altres...
12. 8. QUÈ ÉS UNA COMPETÈNCIA?
Es fonamenta en diferents
tipus de sabers
Es demostra en l’acció,
en situacions reals
“S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els
coneixements i habilitats, de manera transversal i
interactiva, en contextos i situacions que requereixen la
intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers,
cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment
tenint en compte la dimensió social de cada situació.” Art 8.1
Implica col·laborar
amb altres en
contextos socials
Posa en joc sabers de
Implica un pensament estratègic: moltes disciplines alhora
comprendre, analitzar, decidir,
aplicar esquemes d’acció,valorar.....
19. Una jerarquia de xarxes neurals.
La lectura és un procés mental molt complex. A mesura que
llegiu, el vostre cervell realitza multitud d’operacions. En primer
lloc algunes xarxes neurals del lòbul occipital reben els senyals
del nervi òptic. Hi ha xarxes especialitzades en processar
diferents formes:
Una altra xarxa neural d’ordre superior ajunta aquesta
informació visual i activa la xarxa neural que representa una
lletra concreta.
Un cop percebuda una paraula, la xarxa neural que la representa
mentalment activa les xarxes neurals del seu significat i morfosintaxi, així com moltes altres que hi estan relacionades.
Xarxes neurals d’ordre superior controlen tot el procés de presa
de decisions del procés lector: quan cal tornar a llegir, quan cal
buscar el significat d’una paraula, quan cal continuar llegint...
20. Una convenció de termes...
COMPETÈNCIA
Proc. sobre la totalitat, els
objectius, les decsions...
Proc. sobre el procés lector
Pensament estratègic
Estràtègies o
esquemes d’acció
Processament ....
Comprensió crítica
Proc. Sem Sint Prag.
Comprensió inferencial
Proc. Semàntic i sintàctic
Comprensió literal
Processament visual
Procediment
Concepte
Capacitat
22. 10. QUÈ IMPLICA SER COMPETENT?
COMPETÈNCIA
Pensament estratègic
Estràtègies o
esquemes d’acció
Procediment
Concepte
Capacitat
Como aprender y enseñar competèncias. Antoni Zabala,
Laia Arnau Ed. Graó
23. 11. COM S’APRÈN A SER COMPETENT?
A través de la participació activa en projectes, tasques i
situacions reals que plantegen un problema o qüestió a resoldre
amb el qual hi ha una implicació afectiva. Una situació real que
requereix un procés d’anàlisi per decidir quines són les maneres
de procedir més adequades i quins són els coneixements i
procediments necessaris per portar-les a terme. I tot això en
contextos socials en què cal entendre’s i col·laborar amb altres
persones.
24. 12. ELEMENTS DE LES UNITATS DE PROGRAMACIÓ
Objectius
Pròpies de l’àrea
Competències
Bàsiques
Continguts
Criteris d’avaluació
SITUACIÓ REAL
Activitats
Estratègies
Agrupaments
Materials
25. 13. EXEMPLES D’UNITATS DE PROGRAMACIONS
• Un exemple d’una UP d’una editorial
• Un exemple d’una seqüència didàctica (en paper)
Cómo enseñar y aprender competencias. A. Zabala, L. Arnau. Ed. Graó
• Una graella d’estratègies de lectura
26. 14. LES CB, UN EMBOLIC MES O UNA OPORTUNITAT?
•
Si tot el que implica és modificar els PCC com a document mort,
UN EMBOLIC MÉS !
•
Si implica un procés de repensar i consensuar què és allò fonamental
que l’educació obligatòria hauria de procurar que tot alumnat
desenvolupés, si serveix per prioritzar i unir
UNA OPORTUNITAT !
27. 15. UNA REFLEXIÓ PER CONCLOURE
• En la simplicitat, està la virtut
• Hi ha competències fonamentals, i n’hi ha de desitjables (César Coll)
• L’aprenentatge de les estratègies (i competències) requereix múltiples oportunitats i
situacions reals i és un procés complex que segueix un ritme i uns camins individuals.
• Per tant...
• Tinguem presents les competències ...., però
• Enfoquem la mirada en els nens/es i
• Intentem plantejar situacions que siguin vives, que tinguin un sentit ara, que ens
permetin estar presents i gaudir d’allò que fem
