1. Revista número 2 - Novembre 2014
LLaa rreevviissttaa ddeell
CCeeiipp UUrrbbaanniittzzaacciioonnss
Ja tenim el segon número de la nostra revista!
No fa molt vàrem celebrar el dia de les Verges. Els nins li
varen donar un clavell a les nines i les nines varen dur
bunyols. Els nins de tercer varen anar a cantar una cançó
tradicional de les Verges als nins i nines d'infantil, i per
acabar, els mestres de l'escola també ens varen cantar unes
quantes cançons.
A més, també ha passat la festa de Halloween, amb tots els
nins disfressats de forma terrorífica!! Quina por!!
1
2. Revista número 2 - Novembre 2014
RECEPTES
I aquí inauguram una secció, la secció de receptes, on vos
posarem algunes receptes que anam recollint, aquesta vegada
un gelat, per acomiadar l'estiu i una altra típica d'aquest
temps, els bunyols.
POLOS DE KIWI I LIMA
Ingredients:
6 kiwis
2 o 3 limes
2 cullerades de xarop de sucre de canya.
Pela 5 kiwis posa-les en sucre de canya i mescla-ho tot
amb una batedora. Pela i fes rodanxes fines del kiwi que
sobra.
Col·loca els motllos de gelat i posa-hi la mescla. Tanca la
tapa i posa el pal en el centre. Si no tens aquest tipus de
motlos, fes servir tassons de plàstic. Deixa que se
congelin durant 3 hores.
Per llevar-los del motlos, passa-ho uns segons per aigua
calenta i tira del polo amb suavitat.
2
3. Revista número 2 - Novembre 2014
RECEPTES
BUNYOLS DE LES VERGES
Ingredients per a 22-24 bunyols:
● 330 g de moniato bullit i fet puré
● 55 g d’aigua tèbia
● 6 g de llevat premsat
● 15 g de sucre
● 10 g de saïm a temperatura ambient
● 1 ou
● 230 g de farina fluixa (aproximadament)
● oli d’oliva abundant per fregir
● sucre per acompanyar els bunyols (o mel)
Preparació:
Foneu el llevat i el saïm dins l’aigua tèbia. Afegiu-hi el sucre i
remenau bé amb la mà fins que es dissolgui. Incorporau-hi ara
l’ou, sempre mesclant amb les mans, fins que quedi lligat. Ara
afegiu-hi el puré de moniato (millor si encara és tebi), remenau i
anau incorporant-hi la farina poc a poc (la quantitat de farina és
orientativa, ja que depèn de la mida de l’ou, del tipus de
moniato…). Potser no faci falta tota. Ha de quedar una pasta que
s’aferra molt a les mans, però amb una certa consistència.
Treballau la pasta durant deu minuts de manera que hi entri
aire. Tapau el recipient amb un plàstic o un pedaç i deixau-la
tovar una estona. Quan vegeu que duplica el volum inicial,
tornau-la a pastar dos o tres minuts. Posau a escalfar oli
abundant dins una paella molt fonda o dins una fregidora. N’hi
ha d’haver molt (això és important!).
Continua a la pàgina següent
3
4. Revista número 2 - Novembre 2014
RECEPTES
Mentre s’escalfa l’oli, preparau el recipient de la pasta i un
recipient petit amb aigua devora el fogó. Quan l’oli sigui ben
calent, agafau un poc de pasta amb la mà esquerra (si sou
esquerrans, al revés) i estrenyeu el puny de manera que la
pasta formi una bolla, com veis al vídeo. Ara, banyau-vos la mà
dreta, estrenyeu el puny esquerre i agafau la bolla de pasta amb
l’altra mà ajuntant el dit gros i el dit cor i dipositau el tros de
pasta dins l’oli, així es formarà el forat del bunyol. Anau formant
els bunyols i fregint-los. Cada vegada que n’hagueu de fer un us
heu de banyar la mà. Teniu en compte que els bunyols, en
coure’s, s’estufen molt i no n’hi ha d’haver massa fregint-se
alhora. Ha de quedar espai entre ells per girar-los quan són cuits
de la part de baix.
Una vegada cuits, traieu-los amb una giradora o amb unes
pinces de cuina, degotant-los i dipositant-los damunt paper
absorbent. Així com anau traient els cuits de dins la paella,
n’anau formant d’altres i posant-los dins l’oli, de manera que no
quedi mai la paella buida sense bunyols o amb pocs, perquè en
aquest cas es cremarien.
A mesura que n’anau coent paellades, retirau els que ja han
degotat damunt paper absorbent i passau-los a una safata
plana. Canviau el full de paper que ja està amarat d’oli abans
d’abocar-n’hi més. D’aquesta manera evitareu que siguin
oliosos.
Serviu-los amb un platet de sucre o mel per acompanyar.
Cadascú hi mullarà els bunyols.
4
5. Revista número 2 - Novembre 2014
ENTREVISTES
ENTREVISTA A NA
ROSANA
Na Rosana ha començat nova
a la nostra escola. És mestra
d'Educació Fisica i això és el
que li hem demanat:
- T'agrada aquesta escola?
Sí.
- Tens fills?
Sí, una nina.
- Tens algun alumne preferit?
No, tots són els meus
alumnes preferits.
- T'agrada fer Educació Física
en anglès?
Sí, molt.
- On vius?
A Palma
- Quin és el color que més
t'agrada?
El blau.
- Quina és la teva classe
preferida?
No en tenc una que m'agradi
més que les altres. M'encanta
ensenyar a nins de totes les
edats.
ENTREVISTA A N'AGUSTÍ
N'Agustí també comença
aquest any a la nostra
escola. És el tutor de 1r B.
- T'agrada aquesta escola?
Si perquè els nins i les nines
son molt bons.
- Tens fills?
No, no en tenc.
- A quina escola estaves
abans?
Al CP Es Puig de Lloseta.
- On vius?
A Santa Maria
- T'agrada fer de professor?
Si, m'encanta aprendre amb
els nins.
- Quin és el teu menjar
preferit?
L'arròs.
- Què fas durant el temps
lliure?
M'agrada anar d'excursió a
la muntanya.cances.
5
6. Revista número 2 - Novembre 2014
CULTURA
LA DIADA DE TOTS SANTS
La diada de Tots Sants ( festa dedicada als avantpassats i és una de
les més antigues del món cristià) té a Mallorca un protagonista molt
dolç, els rosaris de Tots Sants, que tradicionalment regalaven els
padrins joves als seus fillols per tal de fer més dolça aquesta diada.
Imitant la forma dels rosaris que s'utilitzen a l'església, aquests
collars són un enfilall de dolços, tradicionalment fruita confitada i
carabassat, que ha anat evolucionant al llarg del temps, canviant
aquests productes per llepolies i xocolata. La part més important és la
patena, l'element més gros i vistós del rosari, que actualment sol ser
una gran moneda de xocolata. Sembla que aquesta tradició té l'orígen
en el costum medieval de de posar pans damunt les tombes dels
familiars.
A part de la tradició dels rosaris,
també era costum a molts pobles
que la nit de Tots Sants els al·lots
pujassin al campanar on el campaner
tocava a mort tota la vesprada i la
nit, només amb la il·luminació
d'algunes candeles, contava
històries tètriques, i els convidava
a menjar bunyols. Aquesta
celebració era equivalent al
Halloween cèltic difós des dels
Estats Units, per la seva part lúdica
i de consum de dolços la nit del dia
dels Morts.
6
8. Revista número 2 - Novembre 2014
PASSATEMPS
Edita: Ceip Urbanitzacions de Llucmajor
Redacció: Alumnes de 3r A i 3r B
Bloc: http://ceipurbanitzacions2006.blogspot.com
Correu electrònic: ceipurbanitzacions2006@gmail.com
Número 2. Novembre 2014
8
